Torn a ser dilluns i ens tornem a ocupar de l'espai i al carrer.
De nou ens acompanya en Xavier Saragossa,
ell és el responsable de comunicació de la Fundació Casal Amic.
Javi, bon dia de nou.
Bon dia, Núria.
Escolta, com va anar aquest fòrum d'entitats que tant en van parlar?
Durant la setmana passada.
Doncs va ser tota una experiència, jo diria que a millorar realment,
perquè fer un fòrum d'entitats un dilluns a la tarda i un dimarts al matí,
la veritat és que dona molt que desitjar a nivell de programació,
perquè no va passar molta gent per la Rambla,
després el Marketplace tampoc no va ser del més lluit del món,
però va ser l'edició zero perquè la següent sigui millor i millorable.
Per exemple, si volem fer una fira d'entitats, s'ha de fer el cap de setmana.
Sí que vam aprofitar els estants dels artesans,
però potser ho podem aprofitar quan es faci la fira d'alguna altra fira
o una altra història per poder-ho fer en condicions.
De fet, el Marketplace era un dels pilars d'aquest fàrum d'entitats,
havia de servir per posar en connexió les entitats,
especialment les que treballeu a nivell social,
amb empreses que tinguessin afegit això de la responsabilitat social corporativa,
que en diguem, empreses que vulguessin col·laborar amb les entitats.
I en aquest sentit, n'hem parlat molt, però avui ens has portat convidats d'una empresa
que ja saben el que és això, que ja participen i us han ajudat en alguna activitat, no?
Doncs sí, avui porto dues persones, l'Albert i la Patricia,
que són de DHU Ibéricos, Ibèrica, Ibèrica,
i que han fet una primera aproximació amb la Fundació Casalamic.
Va sorgir així bastant inesperat i espontani,
però esperem poder fer noves coses amb ells.
Ara presentarem l'empresa i el per què fan i totes les altres activitats que fan,
però què? Bueno, Albert, Patricia, bon dia.
Hola, bon dia.
Què vau fer amb la Fundació Casalamic?
Em sembla que algú molt vistós i molt agraït, no?
Sí.
Bueno, la nostra pàgina de Facebook, Mamanatura,
que correspon a la línia pediàtrica de DHU Ibèrica,
va fer 100.000 seguidors,
que era una fita que ens feia molta il·lusió complir.
100.000 seguidors.
100.000 seguidors, que es diu aviat, però ens fa molta il·lusió.
Són bastants, sí.
I a aquesta fita vam dir,
tenim que fer una gran celebració,
i dic, com podem celebrar-ho?
Llavors vam dir, tota celebració té un gran pastís.
Llavors vam dir, doncs fem un pastís de xutxeries i això.
I vam fer aquest pastís,
i una vegada que el teníem volíem que aquest pastís tingués una finalitat,
i vam dir, què fem?
A l'empresa no es pot quedar,
perquè Mamanatura no som l'empresa,
sinó tota la gent que ha apostat per nosaltres i ha ficat m'agrada.
I com que amb tots no ho podíem celebrar,
vam escollir buscar una bona finalitat,
i vam buscar casals i centres d'acollida,
i vam fer cap a la Fundació Casa amb l'Amic,
que ens va agradar molt la seva missió,
ens vam ficar en contacte amb ells i vam dir,
què us sembla que portem aquests pastís
i fer una mica una celebració amb vosaltres,
perquè segur que els nostres seguidors estan encantats,
perquè és la millor celebració.
Com ens vau conèixer?
Perquè jo és una curiositat,
perquè recordo que tu, Albert,
vas trucar a la Fundació,
i jo et vaig agafar el telèfon,
però no sé si veníeu recomanats...
No, vam buscar,
com ha dit la Patrícia,
vam buscar una mica per internet
i la proximitat que tenim entre l'empresa,
la seu de l'empresa que està al Polígon Francoli,
i vosaltres, que està a proper,
i llavors vam decidir,
home, què millor que alguna entitat que estigui propera
per celebrar-ho conjuntament, no?
En aquest sentit és el que la responsabilitat social corporativa porta, no?
Que som entitats,
que estem dintre d'una societat,
en la qual,
clar, que no ha de ser com una obligació,
sinó que nosaltres estem vivint conjuntament allí,
i llavors vam decidir proposar-nos-ho
i vam rebre una acceptació genial des del primer moment.
Quant de temps fa...
Qui sou, eh?
Qui és l'empresa?
D.H.U.
I quant de temps fa que teniu afegit
el xip aquest de la responsabilitat social corporativa?
Bé, tampoc és que haguem marcat un punt,
no sé com marcar-te un punt estrany,
de dir, no,
a partir d'aquí hem decidit apostar una mica per això.
Però, bueno, D.H.U.
és una empresa,
és un laboratori farmacèutic
que es dedica a la comercialització de medicines
principalment homeopàtiques,
però també tenim una línia de fitofàrmacs
i també una línia de suplements alimenticis,
que ara per ara només tenim probiòtics,
però s'espera fer-la més gran.
El fet de la responsabilitat social corporativa,
bueno,
et puc parlar una mica del que hem fet aquest any.
Bé, nosaltres hem vist que,
a través de direcció general i direcció comercial,
que, bueno,
hem arribat a un punt en què no sabem
si estem caminant cap a l'abisme, no?,
o si estem pujant a una nova muntanya,
que és molt alta.
Llavors, la crisi aquesta és una crisi de valors,
una crisi...
No sabem ben bé on estem arribant
i creiem que hem d'apostar
per ajudar en aquesta societat.
no com una beneficència,
sinó, com he dit abans,
estem vivint dintre d'aquesta societat
i estem convivint.
Llavors, doncs,
des de principis d'any vam decidir apostar
per col·laborar amb diferents fundacions.
Bé, em ve a la memòria, per exemple,
la Fundació Aníme,
que és una fundació que es dedica
a promoure els ajuts als nans hospitalitzats
i amb malalties terminals.
i, bé, vam editar un llibre
que es deia El somni d'Àlex,
o El sonyo d'Àlex,
en el qual, doncs,
en aquest llibre, si te'l llegeixes,
doncs, dona il·lusió als nens,
els aporta valors com la solidaritat
o l'optimisme i les ganes de ser feliç.
Llavors, també recordo
la Fundació Diversió Solidària,
que, bé, vam entregar una sèrie de materials
perquè els més desfavorits
poguessin fer diferents tallers.
I ara, més recentment,
també amb el Facebook
amb el qual hem col·laborat
amb la Fundació Casal l'amic,
que és el de Mama Natura,
que la Patricia ha dit
que és la línia pediàtrica de DH1.
Bé, hem obert una col·laboració
amb la Fundació Aladina,
que és una mica més a gran escala,
que és una fundació
que es dedica a recaure fons
pels nens malalts de càncer
i el que estan fent ara
és una construcció d'un hospital
a Madrid
i, bé, nosaltres hem intentat col·laborar
a través de la pàgina de Facebook
de Mama Natura,
que la Patricia, després també, si vol,
us pot explicar una mica,
doncs, fent difusió d'aquesta societat.
Nosaltres hem donat una sèrie de diners
i estem intentant recaudar més fons.
A veure, tinc diverses preguntes, eh?
Tot això...
Jo també, a mi també me n'han sortit vàries.
Déu-n'hi-do.
A veure, la Patricia Rodgers,
Community Manager,
és, en definitiva,
qui s'encarrega de tota la difusió de DH1
a les xarxes socials, no?
Facebook, Twitter i tot el que convingui.
L'Albert Mateu és Product Manager,
tu t'encarregues d'una de les línies
de producció.
Clar, en el cas de la Patricia
ho veig molt clar, no?
Vull dir, és la difusió de DH1
a través de les xarxes socials
i des d'aquí podeu treballar
la responsabilitat social corporativa.
Però com una empresa que és multinacional
posa en marxa tot un funcionament
per ajudar,
per tenir aquesta funció social
a través de les fundacions?
No teniu una fundació interna de l'empresa?
Però això requereix tota una estructura
de gent que pensi i que busqui?
Sí, és la implicació...
Bé, jo entenc que és com la implicació
de gairebé tots els treballadors de l'empresa
o, si més no, els que podem implicar-nos en això
per ajudar aquestes associacions o fundacions
com el Casal Amic o la Fundació de la Dina
o entre d'altres.
Però hi ha un departament especial?
No.
Específic de l'empresa que ho coordina?
Que diu, vinga, va a veure qui s'apunta?
Tenim aquesta llista d'entitats?
No, no tenim un departament especial.
Simplement, com et dic,
no et se marca un punt en el moment
en què hem començat a apostar
per la responsabilitat social corporativa.
Bàsicament és aquest any que hem començat
a veure-ho molt.
I clar, ens hem adonat que són activitats
que al fi i al cap,
que de fet l'altre dia ho parlàvem,
al fi i al cap això
sí que porta una feina a l'empresa
que és una feina molt a gust
i és genial.
O sigui, poder col·laborar amb els nens.
Llavors, potser sí que estaria bé
moure'ns en aquest sentit
i començar a planificar una mica més
tot el que volem fer
i com ho farem.
Perquè ara què passa, Albert?
Que tu coneixes tal fundació
i proposes.
Dius, mira, jo conec aquesta gent,
els podríem ajudar de tal manera.
i hi ha el responsable de l'empresa
que diu, bueno, val endavant
o presentes com si diguéssim un projecte.
Sí, des de sempre
l'acceptació per la direcció general
és si endavant,
de fet ens motiven,
busqueu idees, busqueu...
Evidentment, el que marquem,
per exemple,
el Facebook de Mamanatura
és, com dic,
la línia pediàtrica
i llavors això implica nens.
Tota la col·laboració
que hem fet amb aquest Facebook,
que a part és el que més repercussió ha creat,
amb més de 100.000 fans,
el que busquem és
que els que es beneficin
d'aquestes accions
siguin nens,
tant en el cas de la Fundació Casalàmic
com en la Fundació Aladina
o...
Que les vostres accions
tinguin coherència...
Siguin nens, exacte.
Que tinguin coherència
amb el que estem buscant.
A nivell Facebook
ens vam adonar
que realment,
o sigui,
que Mamanatura
va ser una mica un fenomen
que ha crescut,
o sigui,
hem treballat
perquè n'és més gran,
però realment ha crescut
d'aquesta manera
i hem dit,
ostres,
realment ens trobem
amb una plataforma
100.000 seguidors
i pensem,
ostres,
caldria aprofitar
aquesta plataforma
per fer alguna cosa
que tingués un valor,
a banda de missatges d'entreteniment,
missatges informatius
de l'empresa i això,
llavors van dir,
aprofitem-ho
i se'ns va acudir,
ostres,
després ens fiquem en contacte
d'una associació,
amb una fundació
i tot,
sí que encara
té una mica els nens
perquè és
el que prima,
però això és dir,
buscar un sentit
perquè,
o sigui,
no,
trobarem que
té que tenir un sentit,
tindria tanta gent
expectant.
Actualment,
la manatura seria
la marca,
per dir-ho així,
el titular
o el paraigües,
que serveix
per vehicular
tot el que és
l'obra social,
per entendre's.
Sí,
en aquest sentit,
sí.
A nivell de xarxes socials,
en aquest moment,
sí, sí.
Però hi ha accions
que s'havien fet abans
i realment
D'ACU té
un esperit
de fer aquestes accions,
el que
d'un temps en darrere
ens hem de donar
a compte
que estem perfilant
per treballar-ho millor.
Al començament,
com ha dit ell,
han sigut accions puntuals
que han sorgit,
ostres,
que l'onica aquesta fundació,
la fundació de la Dina
la vaig trobar per Facebook,
m'agradar,
i vaig proposar direcció,
ostres,
aquesta fundació
té molt feina
fent això,
ostres,
què podem fer?
Ens van acudir
a aquesta campanya
de regalar una sonrisa
per motivar la gent
que col·labori en ells.
I de moment
ha sigut una mica
així puntual,
però realment
des de direcció
s'han adonat,
ostres,
això és gratificant
per nosaltres,
creiem que té sentit,
creiem que estem
en un moment
que s'ha de fer
i ara sí que estem
una mica endreçant,
ens agafeu en aquest punt
que encara no estem
endreçats del tot,
però que volem fer-ho
i apostar
d'una manera més
ordenada,
però treballem
per aquest camí.
Xavier.
Jo,
una pregunta
que nosaltres ens fan
quan parlem
amb empreses
de la importància
de la responsabilitat
social corporativa
i què us aporta
a vosaltres
fer això
com a empresa,
no?
És la cosa principal
que ens pregunten,
no?
Jo per què
haig de ser
responsable
social corporatiu?
Nosaltres,
la filosofia empresarial
sempre crec
que està basada
en les persones,
no?
Llavors,
aquestes persones
són les que formen
part d'aquesta societat
i
tots són persones
que diuen,
no?
Llavors,
què passa?
Que
si nosaltres
fem una acció
com la que vam fer
a la Fundació
Casa l'Amic
de portar un pastís
de jutgeries,
nosaltres,
clar,
evidentment,
jo com a persona
i la Patricia
vam anar junts allí
que t'aporta
un benefici
com a persona
que, bueno,
vam estar berenant
amb els nens,
ens vam conèixer,
ens vam obrir les portes
del centre obert,
vam conviure tota una tarda
amb ells i és molt divertit,
però a part,
el fet que tu comuniquis
això dintre de l'empresa
t'aporta un valor,
un valor afegit
a dintre dels propis treballadors,
ja no és tant
a l'exterior,
que també ho podem,
evidentment,
no obviarem
que tu ho fiques
al Facebook
i la gent diu,
mira aquests que bons són,
però,
o sigui,
el sentit de que,
i què vau fer amb el pastís
de jutgeries?
Els vam portar,
i els nens,
oh,
estàvem més contents,
mira les fotos,
o sigui,
me'n recordo la Patricia
que van portar les fotos,
es van descarregar
i anàvem passant
alguns treballadors,
oh, mira,
és molt divertit,
llavors,
jo crec que aporta
un valor afegit
i dir,
ostia,
cony,
estic treballant
per DHU
i aquesta gent,
bueno,
també es pregunta
a la societat.
Jo crec que l'empresa
sent,
com els directors generals,
això,
sent que senten un deure
per a fer,
perquè estem aquí a Tarragona,
és una empresa gran
i ho podem fer,
i també els treballadors
que som allà,
treballar dia a dia
en un lloc que dius,
no, no,
és que aquest esforç
val la pena,
clar,
a mi em fa una il·lusió,
personalment,
una il·lusió tremenda
ficar el Facebook
que hem col·laborat
amb això
i cada vegada,
saps,
no ho sé,
estic a gust
treballant això
i els meus companys
fora de l'oficina
i dic,
ostres,
en la meva empresa
hem fet això,
estem ideant una campanya
per als nens amb càncer,
que això et plena
i fa treballar a gust
i de fet,
el que deia,
que el que,
bueno,
em vaig sentir super a gust
i super feliç
que els educadors
ens van enviar,
els nens
ens van fer un dibuix
de com donaven el pastís.
I això venen a nosaltres,
també.
La gràcia era
que era un pastís enorme
i nosaltres petites,
l'Albert i la Patrícia,
jo deia,
ostres,
o sigui,
la imatge dels nens,
però em va fer una il·lusió tremenda
i vaig cridar tota l'oficina,
mireu què ens han fet
i tot,
ai,
que guapos,
i notaves la gent
que va ser cinc minuts de feina,
que ens vam juntar tots
al meu ordinador
per veure els dibuixos
i t'omples,
que és,
dius,
bueno,
sobretot perquè els nens
sempre t'arribin més al cor,
no?
Quanta gent sou
treballant aquí a Tarragona
per a Beacu?
L'empresa crec que té...
Sí,
quanta o sigui.
Aquí devem estar uns 40
i llavors,
clar,
comercials i gerents
repartits per tot Espanya
uns 70 i alguna cosa.
Però aquí a Tarragona
uns 50,
a 40.
40 i alguna cosa,
sí.
Val,
perquè també hi ha glutinar,
no?,
que es fa una acció així,
poder l'Albert i jo
són els que estem més en contacte
i sabem com passa,
però sempre es fa un correu inter,
dient-ho.
Clar,
és comunicar-ho...
Ah,
dins l'empresa.
Sí,
és el que diuen dels públics,
no?,
que col·labores amb els públics
externs,
interns i mixtes,
doncs també nosaltres
ho comuniquem
amb tots els públics,
tant interns com externs,
com els propis grups mixtes.
A nivell econòmic,
què li representa l'empresa
i no sé si té ja
destinada a una partida,
o a partida,
ara amb això es treballarà,
no?,
que hi hagi una partida econòmica
un tant per cent dedicat
a tota aquesta responsabilitat
social corporativa.
No hi ha una partida econòmica
destinada ara per ara,
perquè com m'ha dit,
estem una mica
improvisant
i al començament,
però sí que cada línia
de producte
de les quals
cadascuna té el seu product manager,
doncs ella
llavors pot destinar
certa part
dels beneficis
o del pressupost que tingui
a fer aquest tipus d'activitats.
Llavors,
depèn de cada manager,
també,
i depèn de les ganes
que en tingui.
Val,
intueixo, doncs,
Albert i Patricia,
que això és una mica,
vosaltres heu començat
estirant del carro?
És una proposta
que ve de vosaltres,
del vostre departament,
o sigui,
ve de baix dels treballadors
i...
No,
és que és conjunt
perquè realment
nosaltres,
no,
perquè des de direcció
ens han motivat,
busqueu,
potser nosaltres som els que busquem
això,
però realment
va ser direcció general
que va dir
fem alguna cosa útil
amb aquests pastis,
després nosaltres busquem,
i què et sembla això?
però se'ns ha motivat molt.
Ha de ser compartit,
jo crec,
si des de la direcció
no es creu en això,
segur que no.
No,
i a més que tots
van participar molt
perquè ho vam dir,
el director general
va dir busqueu tal,
i després van dir
que anem a sol
amb un pastís,
llavors vam anar
a una product manager
i diem
què tens més
que podem donar
perquè anem a un pastís
i la product manager
improvisat,
ostres,
fem què tinc,
doncs vam donar
un peluig,
una joguina
de fer pombolles
i això,
i ens va fer una cistella
amb quatre joguines
per cada nen
i va ser un segon,
o sigui,
el director general
els va dir
i nosaltres vam buscar
la fundació
i vam participar.
De lo que dèiem
que els propis treballadors
s'impliquen,
on anem amb el pastís?
Mira,
aquí al costat
que hem conegut
una fundació
que està col·laborant
amb els nens,
no tens pas,
és una línia
que és molt destinada
als nens
i tenen uns tipus
d'espinimentol
que té una,
per fer bombolles
de sabó
o uns peluix
i, bueno,
aquest regalet
que a vegades
es dona amb el producte,
no?
Sí,
que ens dona amb el producte,
doncs mira,
podríem posar,
ah,
doncs sí,
vinga,
porteu-vos-hi
i llavors els posen
encara més contents.
Que tots van fer un granet
perquè a més van dir,
ostres,
ho hem de donar ja
i truques a magatzem,
els hem de fer
aquestes capses
i ràpid
i els van matavalats
i sempre,
jo,
un dia per l'altre,
però ho van dir,
sí,
es té que fer
i ho van fer ràpid
totes les capses
perquè les emportem
no té per què funcionar
perquè un,
bueno,
personalment penso
que si una vegada,
doncs sí,
jo em puc esforçar molt
i ficar-m'hi
i potser ho faré tot jo,
però,
o sigui,
que al fi al cap
tu et deus a l'empresa
has de treballar
per allò que et paguen,
si,
a part,
tu busques altres coses,
doncs molt bé,
però allà arribarà un dia
que no arribaràs a fer-ho tot.
No,
però,
clar,
s'ha de comptar el no to.
Exacte,
el que em refereixo
és que no puc portar el pastís,
no puc fer el pastís,
no puc preparar les bosses
i no puc anar a portar
i llavors tornar a cas,
és impossible.
I no tinc el dret
de decidir,
realment va ser,
o sigui,
realment,
en aquest cas en concret
va ser una cadena
des del director general
que va postar i va dir endavant,
nosaltres que vam fer el pastís
el que vam portar,
la product manager
que va dir sí
a tot el que voleu,
quants nens són?
40, 50,
us faig una bossa
i el demagatzem
que les va ficar
al matí
perquè per la tarda
el podíem preparar.
El pastís el vau encarregar?
No,
el vam fer vosaltres.
El vam fer nosaltres
amb la...
O sigui,
em vaig ficar també
en contacte
en una pàgina de Facebook
que es diu
La Cuina de l'Angelina,
que és una dona aquí
de Tarragona
que fa coses manuals
i vaig dir
tinc aquesta idea
per celebrar
els 100.000 seguidors
i em va dir
va,
posar endavant
i vaig quedar amb ella
i vam anar a comprar
les xutxes,
ho vam muntar,
ho vam fer.
L'Angelina també encantada.
No,
l'Angelina
i quan li vaig dir
també és quan vaig dir
quan vaig dir
que aquest pastís
tenia aquest destí
i va dir
ostres,
que bona il·lusió,
ho vaig ficar també
al seu Facebook.
Quina il·lusió
perquè realment
és que és la millor finalitat
que va tenir.
Les fotos
ho podeu veure
al Facebook.
Les fotos
es poden mirar
al Facebook nostre
o al de Mamanatura
i realment
són fotos molt xules
on veus els nens
disfrutar,
ells dos també
se'ls veu
disfrutar força.
I com va anar això
al centre obert?
Javi,
com els hi va explicar?
Els nens,
realment va ser
tot molt ràpid
perquè em sembla
que ens trucaven
un dilluns
i el dijous
venien
ja amb el pastís,
va ser una cosa així...
Una cosa
que pogués
em retrasar molt
perquè les xutxeries,
si t'esperes
dues setmanes
potser el pastís
es fa malbé
i vam pensar
fer molt ràpid.
Sí, sí.
I nosaltres,
bueno,
trucaven un matí
i jo a la tarda
ja ho comentava
en centre obert
i ja trucavem
dient endavant
que pot ser xulo,
no?
Clar,
nosaltres que diem
que volem generar
oportunitats,
no?
I més amb aquests infants
potser mai veurien
un pastís
d'aquestes dimensions.
Jo tampoc
no n'he vist mai.
Jo tampoc
no n'he vist mai.
Però que era molt gran.
Sí que era gran.
Era molt gran.
Era molt gran.
Què tenia?
Tres, quatre pisos?
Tres pisos
però eren grans i pesada.
O sigui,
és el que deia jo
que em vaig adonar
de com de gran que era
perquè quan van donar
un to amb els nens
agafant una xutxa
el pastís es veia ple
i jo deia
ostres,
realment és gran.
Ja han agafat
tot el xutxa
i encara en queda.
Encara en queda
però gairebé ple.
I a més,
jo he de dir
que el treball dels educadors
que ens van rebre això
impressionant.
A més,
vam fer molt joc
amb els nens
que
ah,
doncs estan aquí
l'Albert i la Patricia
ens van presentar
i els nens
qui són?
Els nens sorpresos
eren aquests individus
que són nous
i ens van fer integrar
ens van passar
l'Albert i en ells
i van dir
doncs tenen una sorpresa
ja veureu no sé què
i clar,
i és allò
que si tu ja estaves content
de fer això
aquesta integració
per la banda dels educadors
que et feien sentir especial
i que els nens
et miressin
és que et senties
superplè.
I en aquest sentit
també penses una mica
portaré un pastís
de xutxeries allà
i se'm llançaran
al coll
i no, no, no, no.
Estic digués
fica-vos en fila
i els nens molt bé
els hi basta
saber greu
agafar
els xutxes
perquè era
sí, sí, sí.
Era...
Havia una nena
que penso que es deia Laia
que va agafar
una flor feta
que l'Angelina
va fer personalment
cada pétale i això
a dalt
i vaig veure una noia
que l'agafava
perquè et deien
escull una xutxeria
i ells agafaven una
però un ordre
que jo encara
cadascú agafava una
i la nena aquesta
la va agafar
i se la guardava
no se la menjava
i va dir
jo agafo aquesta
perquè era una flor molt maca
dins d'un pal
amb les fulles
i se la va quedar
i jo deia
que bo
saps que encara
que té solo una xutxa
agafa la que no es menjarà
perquè li agradava
i és que em va fer
molta il·lusió
és que realment
jo vaig sortir d'allà
superplena
de dir
he fet una acció
supergrana
que tinc que agrair
a l'empresa
el fet de deixar-me anar
i la rebut dels nens
i això
i a més sortir d'allà
dient
que et senties
com he fet
una cosa gran
i realment dius
bueno, és un detall
és que sol
has tingut un detall
amb ells
i senties
o sigui
jo vaig marxar d'allà
superplena
nosaltres com a fundació
el que sí que vam dir
és que
que no només portessin el pastís
sinó que es quedessin també
a passar la tarda
amb els infants
que coneguessin bé
la feina que fem
perquè
perquè
així tingués més sentit
no?
realment
la portació
i és que
d'això es tracta
la responsabilitat
social corporativa
a vegades
de grans accions
i a vegades
de coses així
tan petites
aparentment
a nivell local
i tan senzilles
més o menys
de fer
si s'hi posa
voluntat
a vegades
l'empresa pot pensar
ostres, jo ja tinc prou feina
que m'he d'anar a posar
ara a fer això
petits detalls
omplen per les dues bandes
que era un detall
d'això
de ficar en pastís
i quatre joguines
per cada nen
dos joguines
i això
i els nens tan encantats
al final
tampoc es tracta tant
de donar
de donar
de donar
sinó és
bueno
sota el meu punt de vista
és conviure
perquè
al fi i al cap
clar
nosaltres tenim un pastís
de xutxeries
i què farem
els nens estaran contents
amb això
doncs busquem alguna associació
que sigui propera
i els hi donem
i tant
mira
i és una acció
que es beneficia molt
la fundació
però nosaltres també
perquè implica
que els treballadors
estiguin més orgullosos
d'estar treballant
a l'empresa
i és tan senzill
com això
i d'aquest punt de vista
jo no ve que sigui
una donació
una beneficència
donar un pastís
no
simplement
hem estat convivint
ells es beneficien
d'alguna nostra
i nosaltres
ens beneficiem
d'alguna manera
és un compartir
en aquest sentit
D.A.Q.
comença d'un pastís
i no parareu aquí
no em sembla
quins altres projectes teniu
abans parlàveu d'un hospital
ah bueno
és amb el de la fundació
a la Dina
que és el que he comentat
que a la pàgina
de Facebook
de Mama Natura
hem començat
a fer
ressòi
comunicar
aquesta col·laboració
amb la que nosaltres
hem donat
una donació inicial
i estem demanant
que tots els seguidors
seguissin donant
bueno
diem regala sonrises
perquè és el lema
que té aquesta fundació
que dona
bueno
regala sonriures
i es tracta de
per als nens
que són malalts
de càncer
doncs
recau de fons
el tema és que ells
estan creixent
i volen construir un hospital
destinat a
que és l'hospital Mactub
que és l'hospital Mactub
que està destinat
als transplants de mèdula
i només serà per nens
i llavors nosaltres
el que hem fet
amb aquesta fundació
intentarem recaudar fons
i bueno
ells ens van dir
clar
donar un hospital
doncs
pagar tot l'hospital
no acaba de ser
possible per nosaltres
evidentment
però
el que podeu fer vosaltres
és
els nens que estan malalts
doncs
estaran donats
per DH1
o per la col·laboració
de tots
és una mica
la mentalitat
aquesta que hem parlat abans
de fer que
la plataforma
que tenim
serveix per a alguna cosa
i en aquest cas
amb aquells
el que vam fer
és difondre
el missatge
de la feina
no sé
donar una
donació inicial
però difondre
el seu missatge
perquè arriba més gent
i això
o sigui
llavors deien
doncs
regalar sonrises
comparteix el missatge
i això
per fer arribar
la feina
és que hi ha molta gent
que treballa molt bé
que fa bones accions
i que a vegades
la gent no
no el coneix
saps
i llavors
el que hem fet
amb la Fundació
de la Dina
és
un empujón
perquè
conegui més gent
és el projecte
en què esteu treballant
ara
la Fundació
en què esteu treballant
actualment
actualment
està aquesta campanya
i interiorment
a l'empresa
estem
organitzant
tot això
que hem dit
que són accions puntuals
estem intentant
reconduir
i ficar-ho en ordre
i un sac
i realment
per la propera vegada
poder dir
fem això
això i això
la protocolitzar-ho
que hi hagi com un grup
de gent que es dediqui
a organitzar
és el que diu ell
cada product manager
fa una acció aquí
una altra aquí
el director general
decide ser això
i està una mica
així tot
o sigui
la voluntat està
es nota
la bona voluntat
i voler fer
i ara estem endreçant
i actualment
la que tenim
oberta
és la Fundació
de la Dina
molt bé
Javi
alguna pregunta més
res
m'agrada
que hagi vingut
aquest testimoni
perquè feia dies
que parlàvem
de la responsabilitat
social corporativa
però
com s'acaba plasmant
no ho acabem de veure
doncs aquí és una mostra
una mostra de més
com a molt senzilla
si ho voleu veure
per cert
jo acabo d'entrar al Facebook
de Mamà Natura
Mamà Natura
posa Mamà Natura a Facebook
Mamà Natura Espanya
sí
el trobareu fàcil
i a més perquè es veu el pastís
el pastís de seguida
és enorme
molt xulo
doncs perfecte
que estem oberts
a qualsevol altra
responsabilitat social corporativa
de qualsevol altra empresa
petita, gran, mitjana
o a nivell puntual
o personificat
també
perquè
una sola persona
també pot fer
responsabilitat social
que nosaltres
una de les frases
que diem
és que
per educar un infant
cal tota la tribu
sí
avui ens han explicat
quina és la seva aportació
la seva tasca
doncs això
d'aportació social
que fan des de
D.A.Q.
a Ibèrica
amb la seu aquí a Tarragona
ens han vingut a explicar
l'Albert Mateu
i la Patrícia Roig
felicitats
per haver engegat
aquest projecte
i jo crec que necessitem
una segona entrevista
d'aquí uns mesos
perquè ens expliqueu
que ja
si hem ficat
un cert ordre
i llavors
ho podrem
doncs ja tornarem
gràcies
a vosaltres
gràcies Javi
fins la setmana que ve
fins la setmana que ve
que faig