logo

Arxiu/ARXIU 2013/MATI DE T.R. 2013/


Transcribed podcasts: 732
Time transcribed: 12d 17h 10m 49s

Unknown channel type

This graph shows how many times the word ______ has been mentioned throughout the history of the program.

Fins demà!
Bon dia!
Segon capítol, segon programa, el d'avui.
Avui parlem de gent gran i medicaments.
Demà hi ha una activitat de gent gran activa,
es farà demà una xerrada, una jornada,
i entre d'altres intervindrà el nostre convidat d'avui,
que és l'Antoni Salazar, el farmacèutic Antoni Salazar,
farmacèutic comunitari, això és important,
ara explicarem el terme, Antoni, què tal? Bon dia!
Hola, bon dia!
Avui sou notícia, els farmacèutics,
però per un altre tema que no té res a veure amb el que tractarem avui aquí.
un d'aquests que, si vols, un dia podem fer monogràfic
i parlar-ne perquè, doni-do, com està la que està callent.
Tema calent, sí.
Cinta, medicaments i gent gran, que podem explicar moltes coses, no?
Sí, bé, només vos volia informar molt breument
de la jornada de demà,
que l'organitza el Consell Municipal de la Gent Gran,
la jornada es diu Gent Gran i Salut,
i se fa a la Sala d'Actes de l'IMED,
de l'Institut Municipal d'Educació de Tarragona.
dura tot el dematí, des de les 9 hasta les 2,
i, entre altres coses, es parlarà d'envelliment i alimentació saludable,
després també es parlarà de polítiques europees en salut
per un envelliment actiu,
tot de la gent gran i l'activitat és molt important,
i per acabar una conferència sobre el bon ús de medicaments en gengrats
que farà el farmacèutic l'Antoni Salazar.
Per què es va triar que es dediqués una gran part de la jornada
a parlar del tema de gent gran i bon ús de medicaments?
Bé, primer, perquè la gent gran cada vegada és un col·lectiu més freqüent,
actualment són una quinta part de la població,
la gent més gran de 65 anys,
però, curiosament, el 65% de les prescripcions que es fan
es fan en persones més grans de 65 anys.
Sabem que no és raro trobar pacients més grans de 65 anys
que prenen 10 fàrmacs.
Això seria una mitjana, diríem, bastant freqüents.
És a dir, són gent polimedicada,
amb el que tot això suposa per a una etapa de la vida
en què comencen a haver problemes de memòria,
problemes de vista, problemes d'oïda,
i que fan que els efectes adversos o les interaccions en gent gran
siguin alguna cosa relativament freqüent.
I, per altra banda, també hi ha estudis que assenyalen
que entre una tercera part i un 50% de gent gran
no pren els medicaments d'una manera correcta,
tot el que tot això suposa,
per al control de les seves patologies
i per a la possibilitat que es puguen generar efectes adversos.
Per això vam pensar que en una jornada adreçada a la gent gran
era molt important abordar tot el tema del bon ús de medicaments.
perquè, Antoni, vosaltres quan venen a buscar el medicament a la farmàcia,
ho expliqueu, i de vegades fins i tot poseu allò a la caixa de cartró,
la dosis, la periodicitat, tot això ho escriviu allà ben escrit, però...
És important pensar, clar, que són polimedicats, són gent gran,
i són complicats a... hi ha coses que li expliques, però realment no ho entenen.
ells te diuen que sí, però és que no han entès absolutament res.
I has anat poquet a poquet explicant-li, apuntant-li a la capsa,
doncs mira, això al dematí, aquesta migdia, aquesta a la nit,
aquesta, doncs, evito al dematí,
o té aquesta mitja horeta sense fer, sense sentar-se,
doncs aprenent aquesta pastilla.
Però que s'ha anat molt poquet a poquet amb aquesta gent,
s'ha d'entendre la seva problemàtica, la seva activitat diària.
A més, m'ha d'entendre que hi ha alguns medicaments que...
no és que t'atontin, però vaja, et deixen una mica així, no?
Alguns dels medicaments que pren la gent gran.
Sí, clar, és evident, hi ha pastilles per dormir,
hi ha pastilles per tranquil·litzar-se,
hi ha pastilles que potser tenen efectes secundaris
que no es poden prendre amb unes altres,
s'ha de separar, i se les ha d'explicar,
discolta, i si es pren aquesta pastilla, vigile que hi ha altra.
Nosaltres el veiem pel que el toquem cada dia.
Una gent gran no és atípic que vagi al seu metge de capsel·lera
i dos dies després vagi a un metge privat
i vagi a una recepta privada.
Aquesta recepta privada, el que el metge l'ha prescrit,
evidentment no té res a veure amb el que s'està aprenent.
I nosaltres podem veure si allò és correcte o no,
podem veure alguna interacció important,
algun problema que pugui sortir.
10 medicaments al dia és molt o poc?
Ja de tot, ja de tot.
Hi ha els avis que els veus forts,
hi ha avis que dius, mare de Déu, senyor, enhorabona.
I hi ha altres que, pobrets, tenen problemes.
Clar, és que 10 medicaments al dia i veiem,
és de mitjana, és a dir, que segurament se'n vendran molts més.
Sí, sí.
Llavors, a veure, també hem de destacar
que en les persones grans
passen diverses coses que fan
que tot aquest tema de la medicació
sigui especialment important.
Per una banda,
sabem que les persones grans
metabolitzen els fàrmacs d'una manera diferent
a les persones, a una persona adulta.
Però el deteriorament de la funció renal i hepàtica,
que és on se metabolitzen normalment els fàrmacs,
bé, doncs tot això en una persona gran
està com una miqueta més ralentitzat.
És a dir, que metabolitzen pitjor els fàrmacs
i poden acumular més fàrmacs
pel fet que el metabolitzen malament.
I després, és molt curiós que quan se revisen
els assajos clínics que es fan
per aprovar
fàrmacs,
normalment no inclouen gent gran
en els estudis, perquè la gent gran
distorsiona molt els resultats.
Distorsiona i són problemàtics,
i són complicats.
A veure, si surt un medicament nou,
evidentment el que no farà el laboratori,
per temes ètics i per temes tot,
és agafar embarassades,
agafar nens i agafar avis.
Per què? Perquè poden tindre problemes,
i els problemes poden ser molt seriosos.
Un medicament nou,
per el que sigui,
agafa una persona jove,
una persona no estudiant,
un universitari,
que és el més normal,
i surt un efecte secundari,
evidentment,
que s'ha escapat.
Si s'ha escapat,
bueno, doncs aquella persona
és més fàcil tractar
que no amb un avi,
una embarassada amb un crio,
que pot tindre uns problemes molt més seriosos.
O sigui, que no es fan, eh?
Assajos amb...
Ara ja comencen a haver veus d'alerta,
de la mateixa manera que va bé també en les dones,
vull dir que els fàrmacs
s'aproven d'alguna manera així molt estàndard,
seria baron blanco caucàssico,
vull dir que...
Perquè és un tipus de població molt estandaritzada,
i trobes que després aquells fàrmacs
s'han de fer servir en dones,
en gent gran,
en gent amb insuficiència renal...
I races diferents,
perquè també hi ha diferències,
Curiosament, sí.
No, no, és un món, eh?
És un món, exacte.
No, i sé que ara, recientment,
per exemple, jo he trobat un article
escrit per un grup de farmacòlegs
on reivindiquen
que els assajos clínics,
evidentment,
en totes les mesures que calgui prendre
per la gent més fràgil,
però que si després un fàrmac
ha de fer servir una població
bastant variada,
i moltes vegades un fàrmac d'aquests
el fa servir bàsicament gent gran,
doncs els assajos clínics
haurien d'incloure
la població que després
farà servir aquell fàrmac.
De tots modus,
com parlàvem abans amb l'Antoni,
amb el sistema farmacèutic
hi ha un sistema d'alertes
que quan algun fàrmac presenta
alguna reacció
que no s'havia trobat abans
amb els assajos clínics,
és molt ràpid la manera...
És molt ràpid, sí.
És un sistema molt ràpid.
Pensi que el canal farmacèutic
és dels més segurs que hi ha avui en dia.
amb hores podem bloquejar
la dispensació d'un medicament.
És absolutament instantani.
Això no hi ha cap problema.
Clar, els laboratoris
treuen medicaments,
medicaments porten uns prospectes
que són llarguíssims,
que potser són complicats d'entendre,
de llegir,
i clar, a la gent gran
això és complicat.
Se li fa un món.
Això passa?
Ha passat?
És a dir, no sé, passa sovint,
o de tant en tant,
que s'ha de retirar un fàrmac?
Avui en dia,
el més proper ara
són les calcitonines
pels ossos.
Ara mateix.
Tot fora.
S'ha vist que
efectes secundaris
és una problemàtica,
s'ha incrementat
un tant per cent persones
i podrien tindre uns tumors
molt relacionats.
Bueno, doncs, fora.
Com se diuen aquests medicaments?
Calcitonines.
Calcitonines.
Això s'ha retirat tot del mercat, eh?
Actualment s'ha retirat.
Però també em comentava en ell
que això,
clar, el paper del farmacèutic
arriba fins al punt
que ell sap
en quins pacients
Clar, pensi, clar.
És que una farmàcia de Tarragona
o qualsevol provisió de Tarragona
però és igual.
Farmàcia de Tarragona
és molt senzill per a nosaltres
agafar un medicament
una miqueta
no un omeprazol
o un ibuprofeno
que pot ser una miqueta més general
però un medicament
molt específic
tens una persona,
dos, tres.
És que inclús podem arribar
a trucar-hi pel telèfon
a la senyora
i dir-li
escolta,
deixi de prendre això,
porti-me a la farmàcia,
bloquejarem
i vagi al metge.
És rapidíssim.
Amb altres més habituals
tampoc no deu passar tant.
amb medicaments més d'ús comú
no deu ser habituals.
No, però sí, clar.
A veure,
com he dit abans la cinta,
els medicaments,
a veure,
se suposa que tothom és igual
però això realment no és així.
Podem tindre pacients
que no sé,
que tinguin el fetge tocat
o el ronyó tocat,
evidentment,
aquí ja varia
el principi actiu
que arriba a la sang
i per defecte
a l'efecte que fa el medicament.
Jo li volia preguntar
a l'Antoni
pel sistema personalitzat
de dosificació.
Aquest és un sistema
que ja fa anys que funciona,
que seria una manera
de preparar-li
a la persona
que s'ha de medicar
perquè té problemes,
pot ser un Alzheimer
o pot ser una persona
que estigui compromesa
amb la seva habilitat
dels dits
o els inhaladors,
o sigui,
que no se'n recordi bé
si s'ha pres la pastilla
o no s'ha pres la pastilla.
Seria com una mena
de full
on hi ha unes caselles
on et fiquen
els medicaments dins
i cada dia
o cada hora
o per esmorzar,
per dinar,
per sopar,
ell directament
agafaria els medicaments
que ja té preparats.
Clar,
això ja ha d'haver
una persona
que estigui formada,
que es prepari,
que ja pot ser un familiar,
ja pot ser una cuidadora
o, evidentment,
el farmacèutic,
la seva farmàcia
pot anar allà
i preguntar
pels CSPDs.
O sigui,
seria com una capseta,
no?
Exacte,
una capseta
que pot ser diària,
pot ser setmanal,
s'ha de preparar.
Això se parla
amb la gent,
amb la persona
o se pot preparar
per tot el mes.
No és anormal
vindrà algú
a buscar,
doncs un familiar,
doncs mira,
jo vinc a buscar
CSPD de meu pare
i li dones,
doncs,
quatre capsetes
amb les seves
separacions diàries
per tot el mes.
Ja sap que aquest senyor
ja sap prendre
la medicació correctament
perquè un dels grans
problemes que té la gent,
la gent gran,
doncs que no se'n recorda.
Doncs mira,
ostres,
no sé si m'he pres
la pastilla
l'antiinflamatori
o és que no me'n recordo.
seria una manera
d'estar segur
que la medicació
per almenys
l'està prenent correctament.
Després hi ha un altre problema
avui en dia
que abans comentàvem
que és que abans
quan un pacient
prenia un fàrmac
se trobava
que tant la capsa
com la forma de la pastilla
com el color
podien passar anys
i allò era sempre igual.
Llavors el pacient ja dia
sí,
jo és que m'aprenc
la pastilleta roja
per al cor
en forma de tal.
I ara això,
clar,
això...
Un dels temes
que tractarem a la reunió,
a la xerradeta aquesta
que farem demà,
serà precisament això,
és que la persona entengui
que avui en dia,
bueno,
és el que hi ha,
la capseta que era vermella,
doncs demà
potser és groga
i les pastilles que són blaves
potser demà
són triangulars
i amb un bisel.
Per això és important
que ell sàpiga
el medicament
que s'està prenent,
per què serveix
i com s'ho ha de prendre.
I per què les fan diferents?
Per què les fan totes iguals?
Bueno,
això és tema de genèrics,
el genèric
és una empresa,
doncs ara
aquella empresa
la compra una altra
i diu
mira,
jo la capsa
que sigui groga
doncs ara serà vermella.
Per què?
Doncs perquè m'agrada més,
perquè sigui més bonica.
I això que orientava molt abans
a la gent gran,
que dius
oh,
prenc la pastilleta,
tal,
ara,
doncs bueno,
és una cosa
que a ells els despista,
pensem que les persones grans,
tema memòria,
tema...
A la reunió aquesta
que farem demà,
una de les coses
que parlarem
és això
d'agafar la gent
i conscienciar-la
que faci un full
en tota la medicació
que s'està prenent.
El nom,
sobretot el que seria
el principi actiu,
no pel nom comercial,
per què serveix
i quan s'ho ha de prendre.
I amb aquell full
sempre ha d'anar al metge
o a l'enfermera
o al cuidador,
el que tingui,
perquè allò és la fulla
de ruta d'ells.
I si l'homeprazol
és una càpsula vermella
i blanca,
si li donen una
que és rosa i negra,
no passa absolutament res,
perquè ja sap
que és homeprazol
i allà a la fulla
seva de ruta
posa homeprazol
i estaran
més tranquils.
Després també recalcar
per a la gent gran
que és molt important
el que comenta ell.
Tenir un paper,
això,
totes les recomanacions
diuen recomanacions
perquè de fet
les normes
són molt senzilles,
però una de les recomanacions
que dona és
tenir-ho apuntat.
Sempre s'ha de tenir
apuntat
en un full,
en una llibreteta,
en un imant a la nevera,
el que es pren,
com dient ell,
no que si és roja
o si és vermella,
és a dir,
el nom
del principi actiu,
en quina dosificació,
quantes vegades al dia
i en quin moment.
En quin moment del dia.
I sobretot,
com s'ho ha de prendre,
perquè hi ha moments,
no sé,
un inhalador,
hi ha inhaladors
molt que tothom coneix,
el ventolin,
però aquesta persona
s'està prenent bé
realment el ventolin,
s'ho fa correctament?
Segurament no.
I molts d'altres
o les persones
que estan escoltant això
no fan correctament això.
Bàsic a la seva farmàcia
que realment
les informaran correctament
com s'ha de fer.
I la importància
de portar-ho apuntat,
jo també recomanaria
portar-ho a sobre,
perquè quan un pacient
va al metge
o sobretot
quan van a urgències
i se'ls pregunta
i vostè què pren?
Clar,
l'ideal
és traure la fulla
i dir,
mira, jo prenc tot això.
Quan la gent comença
no, jo prenia
una pastilleta groga,
no sé què,
és molt complicat,
és molt complicat.
I a part perquè
també hi ha estudis
que diuen
que fins a un 17%
dels ingressos hospitalaris
en gent més gran
de 65 anys
podrien estar relacionats
en reaccions adverses
i en interaccions.
Clar,
un 17% d'hospitalitzacions
és bastant.
Llavors pensem
que el fet
que la gent gran
prengui la medicació
de manera correcta
és beneficiós per ells,
de manera individual
perquè els ajuda
a controlar
la seva malaltia
o a millorar
els seus símptomes,
però també té un impacte
sobre el sistema sanitari
perquè
el resultat
de prendre's malament
la medicació
pot acabar
en un ingrés hospitalari
i això
és una cosa
que no és bo
ni per al pacient
ni per a...
Els medicaments
s'han de prendre
quan toca,
a l'hora que toca,
és a dir,
8 hores,
doncs 8 hores són 8 hores.
Un antibiòtic,
l'onormà que t'hi digui,
mira, això s'ha de prendre
8 hores,
esmorzar,
dinar i sopar.
Incorrecte,
perquè jo no passo 8 hores
d'esmorzar,
dinar i sopar.
No, no,
el medicament
o l'antibiótics
en aquest cas
és cada 8 hores,
doncs ho ha de fer
cada 8 hores.
I amb un insistent
que volia comentar
dels medicaments
que s'ha d'apuntar
en un paper,
pensi també que
és important apuntar-se
a les herbes
que es prenen
perquè moltes vegades
pensen,
no, això m'hi fiquen
aquestes herbetes,
escolti,
vigili que les herbetes
també són medicaments,
també poden variar.
I poden fer interaccions
també.
I tant, i tant.
Com parleu de herbetes,
què voleu dir?
Qualsevol herbeta.
Infusions o què?
Sí, el que sigui.
Bé, pensem que en principi
els medicaments
neixen de les plantes,
vull dir que
tots els medicaments
en principi,
bé, ara no que es fan
molècules noves
i al laboratori,
però estan basats
en plantes, no?
Hi ha plantes
que són diurètiques,
és que és molt freqüent
i això pot variar molt
el principi actiu
que s'emprèn i tant.
És a dir,
que això també és important
que la gent
ho tingui en compte
quan ho diu
i explicar-ho
al seu metge de capçalera,
jo estic prenent
o normalment tinc consum
de prendre
amb tal herbeta
o tal cosa
perquè tot això,
encara que no ho sembla,
pot tenir interacció
amb els fàrmacs
que pren aquella persona
i pot ser
que li produís
una reabsorberta
o pot ser
que el fàrmac
que s'està prenent
no li faci l'efecte
que li hauria de fer.
Hauríem de portar
la llista aquesta sobre,
la llista de medicaments
que prenen?
Això es localitza
en algun lloc, no?
A veure, avui en dia
amb la receta electrònica
el full de medicació
està tot fet
però ho parlàvem abans
que pensi que
aquesta persona
no sé,
li fa mal al genoll
o té un problema
a la cadera
o a l'ull
i va amb un altre metge
privat o no,
aquest metge no té
si és aquesta fulla
per tant,
és molt important
anar amb una carpeteta
amb tota la medicació
que s'està prenent
i ensenyar-li al metge
i dir,
escolta,
mirar-me,
estic prenent això
i després li explicar
el seu problema
i segur que arribaran
amb un acord.
El ventolint
perquè és complicat
de dosificar
o és sempre
un protocol
que no la seguia?
No, no, no, no és complicat
el que passa és que
s'ha de fer correctament
ara,
per la realitat
seria molt complicat
d'explicar-ho
però has de treure l'aire
fer-te la boca
aspirar
esperar 10 minutets
10 segons, perdó
i treure l'aire
després enjogar-se una miqueta
l'aigua
a la boca amb aigua
clar, això
molta gent no ho fa
però és important de fer-ho
els inhaladors
i si no ho fas bé
no fa l'efèctica
de fer
els inhaladors
aquests inhaladors
que s'agafen
pel refredat
molta gent
quan s'ho aplica
el que fa és
inspirar
això és un error
perquè molt de principi
actiu tenia els pulmons
cosetes així
són tonteries
però carai
si ningú t'ho ha dit mai
doncs penses
que ho estàs fent
i realment
estàs comentant un error
una altra recomanació
que és fàcil
però bueno
és fàcil
que és revisar
la farmació
la de casa
revisar-la
i retirar
tots aquells medicaments
que estiguin caducats
els que ja no es fan servir
i els que s'han fet malbé
i tot això
s'hauria de portar
a la farmàcia
sí, tenim un centre
tenim un puesto
que és el Cire
que es posen aquests medicaments
que estan caducats
o que ja no es fan servir
i evidentment
es van a destruir
sobre la farmaciola
tens raó
s'ha de revisar
i sobretot
s'ha de mirar
on està
perquè molta gent
la guarda
o al lavabo
o a la cuina
que són els pitjors puestos
que poden estar
per la humitat
i per la temperatura
que tenen
sobretot en xarops
i medicaments
que estan molt hàbils
un medicament
quan ha caducat
ha caducat
això sí que s'ha de tindre
amb molta cura
un medicament caducat
no aprendre
però és que
jo no estic segur
que a casa de molta gent
que està escoltant-nos ara
obrint la farmació
s'ha de trobar un trombocit
perquè no sé
per dir-teu
algú
que segur que està caducat
o una pomadeta
amb una miqueta de cortisona
per les picades
o que està caducada
dic que m'ha facin el favor
de llançar això
o tindre només
l'indispensable
no cumuli

això
clar
sapiguer el que tenen
per què serveix
i en quin moment
ho puc fer servir
i si ja no ho faré servir
un coliri
que està obert
ja tots sabem
que al mes s'han de llançar
tot això
facin el favor
de portar-lo a la farmàcia
per destruir-los
sobretot
no llançar-ho a la brossa
això
sisplau
perquè
portar-ho a les farmàcies
les farmàcies ja tenen
tot el seu sistema
de com
o reciclar
o suposo que destruir
no
es porten a destruir
es porten a destruir
però
fixeu-vos que
són coses molt senzilles
primer
apuntar a la capsa
per què serveix
per què serveix
en lletres grans
quan m'ho he de prendre
i com ho he de prendre
i com ho he de prendre
això a cada capsa
després
tenir un full
amb tot el pla de medicació
que moltes vegades
servirà
el full de crònics
però a vegades
allà no està reflexat
tot el que es pren
revisar la farmaciola
sovint
perquè a més pensem
que com més medicaments
hi ha dins una farmaciola
més probabilitats
d'equivocar-se
i acabar-se fent un lío
o prendre's alguna cosa
que està caducat
això
a vegades
diem
que pot ser
clar
hi ha tota una generació
de gent gran
que
sobretot els que van passar
la guerra
i que van passar èpoques
i diuen
com que la tendència natural
és a acumular
i que els sembla
que això de llançar
no
els medicaments
no s'han de llançar
s'han de retirar
i s'han de portar
a la farmàcia
i allí
ja es farà
el que s'haigui de fer
i pensem
que aquests petits consells
són coses molt elementals
però en tot això
potser milloraria molt
el que és
la qualitat
i el bon ús
de medicaments
en gent gran
i no estava llançant medicaments
no estava llançant res
de fet
ni aliments
ni medicaments
i s'haurien de poder racionalitzar
una miqueta
el consum
de tot
de tot plegat el que fem
la xerrada
quina hora és demà
a la cinta
la recordem
la xerrada
d'Antoni Salazar
mireu la jornada
comença a les 9 i quart
i s'acaba a les 2
i la xerrada
de l'Antoni Salazar
és a les 12
cap al migdia
és a dir
que si vol anar-hi
seria
si algú vol acudir

una xerrada
a veure
tenim pensat
fer això
mitja horeta
així
amb un llenguatge
molt clar
i molt senzill
de fer
simples recomanacions
i poqueta cosa més
bé i després
preguntes
les preguntes
que això
és el que la gent gran
tindrà oportunitat
de preguntar
aquells dubtes
aquelles coses
i sobretot
els que puguin vendre
i els que no puguin vendre
sisplau
que s'apropin a la seva farmàcia
que estem preparats
per això
pensi que tenen
a qualsevol puesto de Catalunya
un farmacèutic
24 hores al dia
367 dies a l'any
absolutament gratuïtament
és que no es paga un duro
home jo crec que és el moment
realment de reivindicar
en aquest sentit
el paper fonamental
dels professionals farmacèutics
amb
moments durs
com ara
en moments durs
i amb el tema
de la gestió
i del bon ús
de medicaments
perquè diem que
una persona gran
pot anar
al seu oculiste
després va al metge
de capçalera
després ha anat a urgències
i li han donat
una altra cosa
i després ha anat ell
i l'única persona
que acaba tenint
l'únic professional
que acaba tenint
una visió
de tota la medicació
que pren aquella persona
acaba sent el farmacèutic
i que té un paper fonamental
en aquest sentit
la farmàcia
és dels puestos
que la gent
és molt fidel
sempre va
perquè me coneixen
de tota la vida
aquella persona
coneixem
el seu entorn
la seva família
els seus fills
és molt senzill
per a natos
arribar a ells
molt senzill
i és el que pot detectar
a vegades aquests problemes
problemes de mal ús
clar
la primera barrera que tenim
són natos
ens arriba gent gran
o mamà
és que el nen
li ha sortit
això
ràpidament
el derivem cap a urgències
cap al metge
o podem fer
d'aquí
doncs ja ho sabeu
demà al migdia
la conferència
a la seu
de l'Institut Municipal
d'Educació
aquí a Ramon i Cajal
ja trobaran
l'Antoni Salazar
però en aquest jornada
comença allà
quarts de 10 del matí
Antoni que vagi molt bé
gràcies per acomiadar
i això insistim
l'enhorabona per la feina
que feu dia a dia
que esteu allà
a peu de canó
malgrat tot
moltes gràcies
Cinta
fins la setmana vinent
fins la setmana vinent
que parlarem
del cor
del cor
de l'infart
dilluns vinent
gràcies