Carles Marquès, director de la Caixa Fòrum, bon dia.
Bon dia, bon dia.
Com esteu pel carrer Colom?
Bé, molt bé. Ara hem obert un celler temporalment, no ens dedicarem a això.
Ja hem fet la barema.
Hem fet la barema, sí, vam anar una mica tard, perquè és clar,
ho anem a veure el dia 17 d'octubre, hi ha llocs on la barema es fa més tard.
Sí, el sorumbí ben diferent i ben pot.
Això mateix. I aleshores, em sembla que el dia 5 de gener ja tanquem aquest celler provisional.
Però, vaja, l'arrencada aquest cap de setmana ha estat bona,
amb les bristes guiades hi ha anat força gent.
I el fet, a més, que això, que els 8 cellers contemplats en l'exposició,
tots siguin del camp de Tarragona i 6, és la gran majoria,
i 2 de les terres de l'Ebre, fa que, o sigui, no només la gent se'l senti pròxim
i els hagi ja visitat, que això, en principi, clar, podria semblar fins i tot contraproduent,
perquè dius, home, ja ho he vist, ja per què de veure una exposició que han parlat.
No, però la gràcia de l'exposició és que explica el cooperativisme i el per què,
una mica el procés del vi, el per què César Martinell i la Montcomunitat
es fiquen en aquesta aventura, que és una aventura que, fins i tot,
des del punt de vista social i polític, encara des d'ara és un experiment molt valent
i molt atractiu des de l'actualitat que estem visquent.
I, per tant, diguéssim, més enllà d'això, de parlar d'un cellers d'aquí al voltant,
doncs tota l'explicació i tot el contingut que hi ha al voltant,
jo penso que és el que el singularitza i li dona valor a aquesta exposició.
Doncs bé, boníssima arrencada d'aquesta mostra.
Cellers, en dieu cellers, modernisme i cooperativisme?
Cooperativisme primer i modernisme.
I modernisme després.
Cellers.
Bona arrencada d'una mostra que encara tindrem a l'espai Caixaferon fins al gener.
Deixa'm dir, però...
5 de gener.
5 de gener.
Deixa el... sí, abans de Reis, vull dir.
El dia abans, exacte.
Se l'emportaran els Reis, deixaran regals i se l'emportaran.
Se l'emportaran els Reis, exacte.
Deixeu-me fer una esmena, perquè l'entrevista que vam fer la setmana passada
semblava que tota l'exposició, tota la mostra, eren fotografies de cellers.
I no, és una part, però no és l'única, és una mostra també amb objectes.
Exactament, sí, hi ha molts audiovisuals i interactius, és a dir...
Però fins al punt d'arribar a explicar, per exemple,
que això m'ha picat la curiositat, no?, de la importància del disseny
i del tipus d'ampolla, d'ampolles en què se posa el vehicle.
Sí, això mateix.
I després, això, vull dir, fotografies, sé que n'hi ha actuals i d'època,
però, bueno, una mica seria la manera de representar.
I són perquè d'alguna manera això es visualitzin els cellers aquests tots,
perquè jo diria que poca gent hi deu haver que els hagi vist tots,
que són uns quants, no?
És una manera que siguin presents.
Però és allà de vist-on vist-os tots?
No, no, no, no, perquè a més una de les coses curioses és que Martinella,
perquè és el més representat, però també Domènec i Roure,
es van adaptar molt al client i al terreny.
És a dir, el tipus de construcció, el tipus de si hi poso més toig o hi poso més pedra.
O sigui, cada un té la seva personalitat.
I el lloc que havien d'ocupar en la població concreta,
és a dir, l'skyline i tal, també hi va tenir molt a veure.
És a dir, cada...
A veure, això seria com dir que si totes les esglésies
o totes les catedrals són iguals perquè compleixen la mateixa funció,
no ni molt menys.
Doncs és la idea aquesta de que cada...
Bueno, hi ha...
Tots són fabulosos, evidentment,
però que n'hi ha de tan fabulosos com el de Pinell de Brai,
com el de Gandès, amb aquella coberta, l'Espluga,
tots, és a dir, cada un té la seva personalitat.
Però, a més, una cosa curiosa,
també perquè veieu allò de la personalitat pròpia,
i, a més, la relació amb el poble i amb el seu entorn,
ens va...
Això ho explicava Martinell,
ens ho va explicar la Raquel Lacuesta,
que l'havia conegut.
Així com els cellers podrien ser la rèplica
de les esglésies o de les catedrals,
hi ha la voluntat explícita,
explícita i explicitada,
que els dipòsits d'aigua
siguin una mica...
El campanar.
El campanar.
És a dir, no tant el substitut,
com que dialogui amb el campanar,
és a dir,
hi ha una voluntat que en la skyline,
en la línia del paisatge de la població,
aparegui un element vertical
que indiqui, diguéssim,
que allà hi ha un celler
i que, per tant,
allà hi ha una voluntat d'industrialitzar
o de donar més contingut
o més profunditat al treball del camp.
I això està fet espessament.
Això està fet espessament.
Per tant,
i evidentment cada campanar d'aquest civil
o cada campanar cooperatiu,
cada dipòsit d'aigua,
és diferent,
perquè cada campanar és diferent
i singularitza aquella població.
Si els hagués fet tots iguals,
a part que el Martinell
hagués acabat el francolí,
segurament haguessin llançat
a la bassa de cada un dels pobles,
clar, s'haguessin sentit molt insultats
i molts traïts
la gent que estava arriscant
els seus diners en la cooperativa,
els pocs diners que tenien,
per tirar endavant.
Clar, si fas un model...
Estàndard, no?
Però això ha passat amb altres coses
i tampoc ens hem queixat,
però vull dir que segurament
en aquell moment era bo
que cada una d'aquestes poblacions
que us he dit i les altres
se sentís orgullosa
de la seva construcció,
que fos allò,
tot i ser del mateix arquitecte,
que ells la consideressin més bonica
que la del poble del costat
o més pròpia,
aquesta poc al que sigui allò,
però poder sentir aquest orgull.
Aleshores, això,
aconseguir que sigui un espai,
com ens va dir, funcional,
funcional, perquè a més està molt pensat,
perquè pugui córrer a l'aire,
coses que abans no s'havien tingut en compte
i que els cellers modernistes, diguéssim,
són avançats a la seva època.
Que el mateix temps fos,
això, pràctic,
per les descàrregues i descàrregues
dels camions i tal,
però com que el mateix temps fos bonic,
tant de bo amb altres coses,
escoles, estacions i tal,
haguéssim tingut aquesta mateixa sort
i aquesta mateixa manca d'adotzenament.
Una mica s'acril·la, què, però?
Sí.
Això de fer campanars?
No, penso que no.
Fer tants d'aigua.
Hi ha segles de campanars
i hi ha segles, diguéssim,
d'indústria.
Era, bueno,
una representació del moment.
Hi ha un diàleg,
no crec que tampoc hi hagi una voluntat allò de...
No, però és una altra interpretació
que se li pot donar, no?
Fet de...
No, no, no.
Declaradament.
Voler que sigui un símbol,
tal com ho era.
Exactament, que sigui un símbol
de la població.
Sociològicament també vol dir molta cosa.
És a dir, que tu quan arribis a això
a Gandès o al Pinell i tal...
Digues, mira, aquí hi ha activitat.
I vegis, vegis això,
el dipòsit d'aigua
o vegis la coberta,
que també es veu molt,
i diguis, soma,
aquí hi ha activitat,
no sé si dir-ne industrial,
perquè continua sent el primer sector,
però bé,
activitat agrícola
amb voluntat de superació.
Això és una petita,
vaja, un petit apunt, eh?
Una petita interpretació
de tot el que trobareu
en el marc d'aquesta exposició
cellers, cooperativisme i modernisme.
Fins al 5 de gener
a l'Espai Queixa Fòrum,
acabada d'estrenar d'inaugurar.
Recomanable, com sempre,
i jo sempre recompen les visites guiades.
Exactament.
Les visites guiades,
perquè sempre tindreu...
O sigui, ara això,
us he fet un petit tast
de les explicacions
que donen els nostres monitors,
educadors,
i aleshores,
però tindreu més...
Home, pot ser recomanable
fer la doble visita,
vull dir, una així més lliure,
perquè és una exposició
molt interactiva,
que es poden tocar coses i tal,
i l'altra amb visita guiada,
que segurament us faran fixar
en detalls que d'altra manera
no descobriríeu.
Els que sí que tindran la visita guiada
seran els escolars,
que van passant cada matí
per l'Espai Queixa Fòrum,
i és que avui tornem a parlar
de la relació
Espai Queixa Fòrum
amb els nens
de les activitats
que ells anomenen kids,
que són per als més petits.
Exactament.
Hem tingut aquest cap de setmana
dos espectacles,
bé,
un espectacle familiar
i un taller,
no?
Com va anar els jazz
de Nova Orleans?
Els jazz de Nova Orleans
van anar molt bé,
és a dir,
tant en el taller
que hi havia una quinzena de persones,
per tant,
i suposo que la meitat
o més de la meitat
eren nens,
com el taller,
recordeu que era una hora abans,
es tractava
que els nens,
diguéssim,
o la veu,
que cantaven
o amb un instrument
que els hi van facilitar
o,
com vam dir aquí,
amb el que portessin
de casa,
doncs fessin un assaig
per això,
seriós i professional,
per al cap d'una hora
actuar pel públic
amb els gumbos jazz
van i va anar molt bé
i doncs el concert
encara va anar
encara va venir
més gent,
no tots els nens
que van anar
al concert
havien estat abans
en el taller
i va ser realment
molt xulo.
Si no us anavíeu assabentat,
si ho sabíeu
però no hi podíeu anar,
penseu que repeteixen,
el dia 27 d'octubre
que és aquest diumenge
que ve,
gumbos jazz van,
tornen a les 5 de la tarda
si voleu,
doncs,
preparar,
que els nens es preparin
per tocar qualsevol instrument
i a les 6 hi ha
al concert.
Exacte.
Molt bé.
Escolta,
un altre taller que arriba,
això s'informa de taller
aquest cap de setmana,
potser que entrem en matèria
a l'entrevista.
Entrem en matèria.
Nens i família,
vaja,
i ciència.
Exacte.
Matemàtiques.
Matemàtiques.
Matemàtiques.
És un taller,
si, bueno,
però es diu famílies més nombres,
emocions.
I és un taller que,
a més,
ja ha estat testat
en alguna...
Testat també,
eh?
Testat.
Sí.
En alguna ocasió
aquí a Tarragona
i que això demostra,
doncs,
que les matemàtiques,
això,
vull dir,
són divertides,
són màgiques,
però té...
vull dir,
provoquen,
doncs,
això,
jocs,
sorpreses.
Realment és un taller
que això,
que ens ha funcionat
molt bé
en altres ocasions.
I jo,
que sóc de lletres,
però molt de lletres,
doncs això,
penso que realment
si m'haguessin ensenyat
matemàtiques de petit
en un taller així,
potser no els tindria
tanta ràbia a hores d'ara.
No sé si és ara,
encara puc anar al taller.
Sí,
m'acaben d'animar
i també és veritat
que hem fet
algun taller
molt maco
de matemàgia
amb Fernando Blasco,
que aquest sí que
hi vaig anar,
perquè aquest també
es va fer una versió
allò per adults
i per professors
de col·les i tal.
i realment
és fascinant,
eh,
el món de les matemàtiques.
Sí, ho és.
Bona part
de la culpa
que sigui tan fascinant
aquest món
i de fer-lo arribar,
no?,
d'aquesta manera
emocionant,
la té Esther Arderiu.
Ella pertany
a l'àrea de Ciència
i Medi Ambient
de la Fundació La Caixa.
Esther,
bon dia.
Bon dia.
Perdona per l'espera,
que t'hem tingut aquí
una bona estona.
Tranquils, tranquils.
Entrem a parlar
del taller aquest
que les famílies
més nombres
igual emocions,
el fareu aquest dissabte
i aquest diumenge,
per tant,
concentrat en el cap
de setmana
a les dotze del migdia.
En què consisteix?
Bé,
com ja deia
una mica
el Carles,
aquest taller
el que intenta
és desmitificar
una mica
aquesta idea
que les matemàtiques
són avorrides,
que les matemàtiques
són tan difícils
o dificultoses,
i fer veure
que les matemàtiques
són arreu,
que tots utilitzem
matemàtiques
des que ens llevem
i fins que ens anem
a dormir
i a vegades
no en som ni conscients.
Posa'ns un exemple,
Esther,
del que expliqueu als nens.
Mira,
amb els nens
els hi fem una mica
perquè se'ns
reducció
i si t'agraden
les matemàtiques
que moltes vegades
la resposta
ja gairebé
la podem anticipar
perquè diuen que no massa
perquè els fan patir
una mica
l'experiència
de les matemàtiques
i tal,
doncs explicar
que les matemàtiques
ens ajuden
una mica
a organitzar-nos
la nostra vida quotidiana
i han estat presents
sempre,
i partint
de fer-los veure
que ells
les fan anar
tot i que a vegades
no en som conscients,
des que a la millor
jo que sé,
estan a casa
i mengem una truita
amb patates
i n'hem de fer parts
i en una casa
de l'any 4
un altre són 5
un altre són 6
depèn de si les volem
fer aquestes parts
equitatives o no,
posem en pràctica
coneixements de matemàtica,
no?
Però sí que és veritat
que a la matemàtica
no els volem
fer arribar
d'una manera
que els sigui difícil
sinó d'una manera
a partir de reptes
que els facin pensar
una mica,
que els facin aguditzar
l'enginy
i que puguin compartir
amb els adults
que els acompanyen,
amb els pares,
amb els germans,
que ho puguin fer tots
entre família,
per adonar-se'n
que si pensem
una mica
segur que trobem
explicacions matemàtiques
a moltes coses,
com deia abans
el Carles,
fins i tot a la màgia,
la màgia que tant ens fascina
i que molts trucs de màgia
en el fons
no deixen de ser
un coneixement matemàtic
i una explicació matemàtica
d'una cosa
que sembla aleatòria,
i per això ens fascina
de dir com és possible
que ho hagi endevinat
i en el fons
aquella persona
que ha endevinat
moviments aleatoris
que nosaltres hem fet
senzillament
estava observant
una pràctica matemàtica,
un concepte matemàtic
de la probabilitat
que una cosa
sigui senà
o sigui per ell,
per exemple,
i això ens fascina
i jo crec que l'èxit
una mica d'aquest taller
és justament
fer adonar
que hi ha una explicació matemàtica
amb una cosa
que sembla un joc
o amb una cosa
que sembla un enigma
o un repte.
Esteri, com ho articuleu això?
Perquè ens fem una idea,
el taller és dissabte i diumenge
a les 12 del migdia,
dura una hora,
està destinat a famílies
amb nens i nenes
de 5 a 10 anys,
són les edats
recomanades,
i com funciona?
Passeu per diferents plafons,
per diferents ambients
o seieu tots junts
i plantegeu problemes?
Com va?
Sí, en realitat
el taller està articulat
a base del que nosaltres
diem experiències
o experiments,
que en aquest cas
són reptes matemàtics.
Cada un d'aquests
reptes matemàtics
toca una part de la matemàtica,
per exemple,
partint de coses
com molt quotidianes
i que tots hem sentit
de vegades
quan les àvies
anaven a comprar
un mitjó,
per exemple,
i per saber
si la mida del mitjó
li anava,
et deia
a veure,
apres el puguin
i aleshores
et posava el mitjó
i deies
i això
què tindrà a veure
amb la mida
del peu,
amb el nombre
que jo calço
en aquest moment
per saber
si el mitjó
és a la meva vida
o no.
la matemàtica
explica la proporció
per exemple
i el nostre cos
és un seguit
de proporcions,
no?
Aleshores,
fer entendre
què és la proporció,
quines són les proporcions
entre el nostre cos
i aquesta del puny
i el peu
potser és de les més manides,
però n'hi ha
moltes altres,
no?
Com per exemple,
quina proporció
té el perímetre
del nostre cap,
per exemple,
amb l'alçada
o amb la distància
que hi ha
entre el peu,
la base del peu
i la cara,
no?
Per exemple,
o, bueno,
de fet,
els artistes
saben molt,
quan parlen
de la proporció ària,
del sentit
de la bellesa,
no?
Ho saben els artistes
també.
Doncs a través
de llocs
i de situacions
així una mica
molt quotidianes
però divertides
fer que els nens
se n'adonin,
no?
Per exemple,
doncs passem
d'aquí
a temes
com la simetria,
no?
I veure,
jo què sé,
no?
La nostra cara
que nosaltres la coneixem,
quina seria
la simetria
de la nostra?
Si realment
som simetri,
si ens donessin
un mirall
i veiéssim
la meitat
de la nostra
real
i l'altra meitat
reflexada
en el mirall,
si el reconeixeríem,
no?
Quina importància
té la simetria,
no?
On s'utilitzen
les matemàtiques?
Es passa
per diferents
experiències.
Esther,
pel que estàs dient,
nens i pares,
els pares
deuen sortir
amb els ulls esbatenats,
jo crec que hi ha
una miqueta.
Bé,
és també
molt curiós,
perquè són
d'aquelles coses
que dius
són pel nen,
però hem de saber
que és un taller
pensat
perquè els nens
i les nenes
siguin els protagonistes,
però perquè interessa
a tots,
també als adults,
no?
És un taller
una mica
tren elèctric,
recordeu-ho?
Quan ens compraven
els nostres pares
el tren elèctric,
de fet el volien ells,
no ens enganyarà,
amb la matemàtica
passa una mica això.
M'ha agradat
aquest concepte.
Esther,
no tenim més temps,
però amb el poc temps
que hem tingut
ens has explicat,
ens has fet venir
moltíssimes ganes,
d'anar dissabte
o diumenge
a les 12
del Caixa Fòrum.
Això té molt bona pinta.
Gràcies si es gaudeix
en família.
Esther Arderiu,
moltíssimes gràcies
des de l'àrea de ciència
i mediament de la Fundació
La Caixa.
Una abraçada.
Adéu, adéu.
Adéu, adéu.
Ostres, molt xulo.
Sí que és xulo, sí,
és molt xulo.
Carles,
doncs aquest cap de setmana,
això sí que no ho feu
en dos caps de setmana,
sinó el mateix,
o dissabte o diumenge,
no el deixeu passar.
Per l'estructura del taller,
pel material que porta i tal,
doncs el fem dos dies,
dos dies seguits.
Molt bé.
Carles Marquès,
gràcies per venir també
a parlar-vos de tota l'activitat
del Caixa Fòrum.
Recordeu que Laura Borraso
continua aquesta setmana
amb les lectures clàssiques.
Exactament, correcte.
Aquest dimecres.
Aquest dimecres.
Ens retrobem dilluns vinent.
Molt bé, fins dilluns.