Fins demà!
David, bon dia!
Bon dia!
Què tal?
Cansat!
Ah, doncs molt bé!
Sí?
Que t'ha agafat l'estènia primaveral o què?
No, és que puja moltes escales.
Val, val.
No de cinema, eh?
No t'enganxem a anar a cap sala.
Val, val, ja està, doncs.
Aquí va, aquí va, aquí va.
Com es passa la...
Com es passa la...
Ja, ja comença a estalfar.
Les tapes, el gelat...
Ara ho entenc, les tapes, ja ho has dit tot.
Ara ho entenc.
Sí, sí, sí.
Mira, és un bon plan pel cap de setmana o entre setmana, no?
Anar a fer unes tapetes i després cap al cine.
Com anem de pel·lícules a no sé si són molt crispeteres aquesta setmana?
Perquè, mira, estic veient per aquí Iron Man, estic veient Scary Movie 5.
Vull dir, sí que veig molta crispeta, no?
Home, depèn.
Depèn, jo no soc gaire crispeta, jo soc més aviat una persona d'aquestes l'antiga usança, no?
Sí.
De veure les pel·lícules en silenci, concentrat, bueno, m'enteixo vilment.
Jo no menjo crispetes, però tant se me'n refot que la gent mengi crispetes.
Jo penso que la crispeta està absolutament recomanada per determinades pel·lícules
i, evidentment, tu has dit una que és crispeta fins al tuetano, que és la d'Iron Man.
L'has vist allà, David? L'has pogut veure?
Sí, l'ha pogut disfrutar.
I, a més, tinc que dir una cosa.
A veure, a mi que m'agrada molt el món, l'univers del còmic,
jo penso que és de tots els personatges,
fins i tot m'atreviria a dir, no sé si és gaire gaire gosserat,
que fins i tot les adaptacions de Batman, que són prou bones,
sobretot les darreres, les del Christopher Nolan,
perquè ens van obrir cap a una dimensió una mica més crepuscular del personatge,
més fosca, que estan molt bé.
Però que tenen el seu valor,
està més aviat en el que és l'aspecte cinematogràfic
que no tant en el que és el còmic.
En aquest cas, Iron Man és un personatge que a mi,
des del punt de vista del còmic, mai m'havia interessat gaire,
ho tinc a dir.
O sigui, Iron Man m'agradava, per la història de Tony Stark,
doncs, bueno, l'augesia d'una certa edat,
però tampoc és un personatge que mai n'hi hagués,
bueno, que hagués pensat que hagués pogut fer unes pel·lícules
tan ben fetes,
no ja des del punt de vista dels efectes especials,
que això ja parlar fa una mica de cansament,
perquè ja tot són efectes especials,
sinó des del punt de vista de la història,
de personatge, vull dir.
Sí, però és un personatge torturat i potent,
però fins a un punt, no?, sense cansar.
Bueno, és un personatge absolutament feble,
des de tot el punt de vista.
És un personatge insegur,
és un personatge que té veritables problemes de personalitat,
que més aviat, doncs,
l'excusa és la seva madura,
o sigui, és un personatge que se refugia,
refugia amb la seva tecnologia,
però que en el fons és hipercrític amb ell mateix
i que, bueno, aquestes debilitats li passarà en factura.
I aquesta pel·lícula és un bon exemple.
No vull desvelar gaire,
perquè és una pel·lícula sorprenent
des del punt de vista de la història,
la manera com es desenvolupa,
té molts elements,
al meu judici,
prou valuosos,
per dir que és una pel·lícula una miqueta per damunt
de la resta de pel·lícules de superherois.
Bé, bé, molt bé.
Sí, o sigui, aquí jo m'apunto un tanto
perquè realment jo venço que la pel·lícula val la pena.
O sigui, no és una pel·lícula només de crispeta,
sinó que pot aportar una miqueta més
d'una pel·lícula crispeta aérea.
Molt bé, doncs, mira,
bones notícies per aquesta tercera part de...
Tercera, no?, ja, d'Iron Man?
Sí, sí, tercera part.
Molt bé, ha sonat estrany.
És que anem a una meca de seqüeles, eh?
Perquè, per exemple, Scary Movie,
cinquena, cinquena part.
Has tingut ocasió de saber-ne alguna cosa?
Mira, jo, d'Scary Movie,
la veritat és que ja n'ha arribat a un punt
en el qual
ens trobem amb una fenomenologia
molt propera a l'Aterrizza Como Puedas
i el Top Secret, no?
O sigui, són pel·lícules
que intenten desbaratar una miqueta
al mercat de les pel·lícules
des del punt de vista humorístic,
fer una barreja de gags desmesurada.
Són pel·lícules, evidentment,
per anar a veure en grup,
per disfrutar-les en grup.
A mi, la veritat és que em costen
perquè, de tanto en tanto,
va apareixent algun gag
que pots dir
aquesta funciona o aquest no,
però són...
moltes vegades són molt pocs.
Jo aquesta no l'he vista,
un dròpia,
et s'ha de passar quan me l'has dit
que s'escenava.
Sí.
Tinc que confessar
que no tenia ni idea
que ja s'havia rodat
la quinta part de l'Escarimuí.
Vamos, que no...
No ets el públic, eh?
Diríem.
I no soc el públic més a dient.
Ara, de quines pel·lícules arriu?
De Mamà,
de Paranormal Activity,
del Cisne Negro,
etcètera, etcètera, etcètera.
És una pel·lícula,
doncs això,
per anar a veure-la en canalla,
disfrutar-la des d'un punt de vista
de si anem en grup
en riurem tots
i si no passa res
perquè ens anirem
després de copes
i punt i final.
Doncs tenim a part,
jo et dic títols
i tu m'acomentes
les que vulguis,
d'aquesta setmana
o de la setmana passada,
les que et creguis.
Mira,
La Gran Boda,
Buscando a Nemo,
dos, dos...
Mira, La Gran Boda.
Digue, va.
Anem a fer La Gran Boda.
Bueno,
Buscando a Nemo,
tots els meus respectes,
és una gran pel·lícula d'animació.
L'única diferència
amb l'original
és que aquesta està en 3D
i la veritat
és que és una de les meravelles
de Pixar.
O sigui,
per mi,
Buscando a Nemo
és una pel·lícula genial
i que mereix
totes les revisions
que facin falta.
De La Gran Boda,
doncs, bueno,
què tenim que dir?
Que és una pel·lícula,
és la pel·lícula americana
basada
en un clàssic
del cinema francès
i la veritat
és que, bueno,
és una pel·lícula
que a mi m'atrau
potser
pels seus actors.
Estem parlant
de la Diane Keaton,
de la Susan Sarandon,
del Robin Williams
que feia molt de temps
que no el vèiem
a la pantalla,
evidentment del Robert De Niro
i, bueno,
la veritat
és que
són pel·lícules
que moltes vegades
doncs,
en el cinema francès,
que aquesta no l'ha vist
l'original,
va agradar,
és meu que va tindre
força èxit
al cinema americà
i llavors
Hollywood,
doncs, bueno,
va dir,
escolta,
mirem una pel·lícula
que al cinema francès
va funcionar.
En aquest cas,
els nous apunts
diuen que no va ser
un gran èxit
però que
va ser molt senzill
comprar els drets
perquè és una pel·lícula
força econòmica
i que això
obre una nova tendència
al cinema de Hollywood.
Aquesta pel·lícula
que ha anat
regulant
en el cinema francès
la comprarem
i nosaltres
la refarem
i tenim el guió
per donar una manera
amortitzat
i a partir d'aquí
la fem a les nostres estrelles
i segur que és un èxit.
O sigui,
és com una mena
d'experiment
perquè m'entenguis.
Bé,
bé,
això és la gran boda.
De fet,
el títol
la convida
a una pel·lícula
doncs això,
lleugera fresca,
no sé si,
no,
suposo que no és
d'aquelles
de riure
al 100%,
no?
Deu ser d'aquelles
de somriure.
No ho sé,
el Justin Spackman
i ara estic tirant
directament
de Wikipedia,
directament,
aquest era el guionista
de O Ara o Mai,
una pel·lícula
de Rob Ryan
i era una comèdia
que, bueno,
que la veritat
estava bastant bé
i que la veritat
no ho sé.
Jo,
és una pel·lícula
que a mi m'han parlat,
els que l'han pogut veure,
m'han parlat bé,
sense gaire entusiasme
i que diuen
que, clar,
la francesa,
com que no l'hem vist
estrenada aquí,
doncs partirem
de la premissa
que és una pel·lícula original.
Bé,
tingueu en compte
que aquests actors
no els mouen per poca cosa
i estem parlant
de Robert Williams,
de Susanne Sarandon,
d'Allà d'Enquito
ni de Robert De Niro,
l'única,
clar.
És que està molt bé,
està, francament,
només per veure'ls,
a veure més títols.
Jo també estic aquí
connectada a internet,
hem dit,
mira,
dos més dos,
Tango Libre,
Tomboy,
Siete Cajas
i...
Siete Cajas,
aquesta volia jo parlar
de Siete Cajas.
Última parada,
doncs va.
Aquesta última parada
val la pena.
Mira,
estem parlant
d'una pel·lícula
de Paraguay,
una pel·lícula
que ha trigat molts anys
a enrolar-se
perquè s'ha tingut
que fer pràcticament
a l'aventura.
És una pel·lícula
que parteix del...
Bueno,
es parla d'un adolescent
de 17 anys
que, bueno,
no vol portar mai més
a la seva vida
un carretó
al mercat
de la ciutat on viu
i llavors
el tema
és que tendria
que transportar
set caixes
amb un contingut
desconeguts.
El paradigma
d'aquesta pel·lícula
és que estava rodada
pràcticament
des d'una manera
gairebé de guerrilla
que han trigat
molt temps
a fer-la
que és una pel·lícula
que per on ha passat
ha estat
força ben rebuda.
Rodada
en este dicam
és una pel·lícula
que té
molts
evidentment
té molts problemes
des del punt de vista
de la producció
que la història
és prou interessant
que és d'una filmografia
que cada vegada
té més...
Bueno,
s'està descobrint
un nou cinema
i que aquest que vim
de Paraguay
que precisament
no arriben
gaires pel·lícules
de Paraguay
a les nostres contrades
doncs, bueno,
ja per mi
ja és com
una petita delicatessen
a descobrir
per sortir-se
una miqueta
del paradigma
de les pel·lícules
comercials de Hollywood.
A més, home,
la història en si,
l'argument,
el punt de partida
és bastant interessant,
no?
És allò
de transportar
aquestes set caixes
simplement
a uns quants carrers,
vuit carrers
més enllà d'aquí
i tota la pel·lícula
transcorre
en aquests vuit carrers.
i van anar passant coses, no?
Pot ser una pel·lícula
interessant a descobrir.
Sí, ja té caixes, eh?
Des de Paraguay
és la darrera recomanació.
Aquesta no es la puntem.
Molt bé,
la recomanació
que ens fa la David Serra.
David, ens queda
si vols tu un minut
per si ens has de dir
alguna cosa.
El minut és per dir
una pel·lícula
que m'oblidava d'ella
que és el Tango Libre
amb el Sergi López.
Una pel·lícula
que a mi ja veuré
primer perquè el Tango
m'agrada
com a gènere,
com a vall
i per tota la literatura
que expressa
i que a mi
Sergi López
m'agrada moltíssim.
És belga,
aquesta és belga.
Escolta,
tenim una cartellera
molt internacional.
Molt internacional,
sí, senyor.
Molt bé.
David Serra,
moltíssimes gràcies
com cada divendres
per explicar-nos això,
una mica de cinema
del que tenim
a les cartelleres.
Gràcies.
Del millor.
Una abraçada.
Una abraçada.
Gràcies.