This graph shows how many times the word ______ has been mentioned throughout the history of the program.
M'agrada que hi hagi persones que et vinguin a dir que no colen ni res
perquè diuen més el que volen i no et fa sentir viure.
Vull parlar de parlar, vull saber de saber.
Cada dilluns al matí de Tarragona Ràdio, passades les 12 del migdia,
parlem amb la Fundació Casal Lamic i sembla que bé,
això que ha arribat a l'estiu, ha arribat al bon temps,
fa que intensifiquin encara més les activitats que fan sempre
al voltant de l'educació, de la inserció social, en fi, ja ho sabeu,
la Fundació Casal Lamic, Javier Saragossa, bon dia.
Bon dia, Núria.
I és que no pareu, porteu una temporadeta que cada setmana ens presenteu,
això, participació, col·laboració amb altres entitats, no?
Doncs sí, de dilluns a divendres fem les nostres activitats
i després, el cap de setmana, també col·laborem de manera voluntària
amb diverses entitats, diversos projectes, fem el que podem, realment.
I en aquest sentit, aquest cap de setmana,
vau participar fent un taller al Festival Minipop.
Sí, sí, així va ser i, doncs molt bé, realment es va fer un fotocall
on les famílies participaven tan grans com petits
en fer-se els seus vestuaris, els seus complements,
i després es ficaven al fotocall i feien la seva fotografia així divertida.
Res, molta participació, molt bon ambient i perfecte, el Minipop, realment.
Era, ens vau explicar, un acte que, en fi, culminava tot un treball
del centre obert participant en el Minipop, perquè les nens del centre obert
doncs ja també havien estat treballant amb ells entre setmana
i, bueno, ara culminava el cap de setmana.
Sí, sí, sí, realment va ser una activitat bastant complerta.
Molt bé.
I aquest cap de setmana més.
I aquest cap de setmana tampoc no parem màquines.
En vés del dissabte tenim l'activitat el diumenge
amb el Posa't la Gorra, que organitza cada any l'Afanoc.
I avui tenim el Miguel Javalloy, que és el delegat de l'Afanoc, aquí.
Hola, Miguel, què tal?
Miguel, bon dia.
Torna al Posa't la Gorra, que ja és com a tradicional.
Sí, sí, sí.
Quants anys porta ja el Posa't la Gorra?
Aquest any és l'onçana edició que portem aquí a Tarragona.
Quasi que no cal presentar-vos gaire, però per aquella persona despistada.
A veure, qui sou l'Afanoc i en què consisteix això de Posa't la Gorra?
Mira, l'Afanoc som l'associació de familiars i amics de nens oncològics de Catalunya,
que és un nom així una miqueta llarg, no?
I això de l'Afanoc és una miqueta estrany.
Últimament ja van canviar i ja ens diem nens amb càncer.
Nens amb càncer, sí, sí.
I això ja és molt més directe.
I res, som una associació que va néixer fa 25 anys a Barcelona, a l'Hospital del Vall de Bronc,
que és on es fan els tractaments d'aquest tipus de malalties.
I aquí a Tarragona tenim la delegació oberta, també des de l'any 2004,
o així penso que va ser quan vam obrir, amb aquesta delegació aquí.
I dins de les campanyes i de les activitats que fem, una miqueta també com el casal,
i això vam crear aquesta festa del Posa't la Gorra.
És potser l'acte més popular, no?
És una festa, és aquell moment en què us doneu a conèixer tota la ciutadania i els hi demaneu.
Sí, sí, el Posa't la Gorra va néixer com a idea perquè el tema del...
Jo parlo ara del càncer infantil, però crec que és una miqueta que és genèric.
El tema del càncer sempre ha estat com una malaltia una miqueta tabú, no?
Encara avui en dia surten notícies, s'ha mort, o qui sigui, no?
Algun famós, no? S'ha mort d'una llarga malaltia, no?
Això de la llarga malaltia què és, no?
Pusem-li nom, no?
Sí, o sigui, sembla que dir càncer això es fa una miqueta encara de respecte.
Però estem parlant del càncer en un dia en què sembla que tenim un puntet d'esperança.
Ho heu sentit la notícia?
No.
Diuen que des dels Estats Units, jo us ho diré malament perquè l'he vist de refiló,
perquè ho porteu tot el matí una mica de bòlit a temes locals i això és un tema que va més enllà.
Llavors l'he vist de refiló, ara busco informació i us ho confirmo,
però des dels Estats Units ens donen la bona notícia que s'ha fet un gran avenç
en el que és la cura del càncer.
L'avenç hem d'agafar d'en pinces, eh?
Sí, sí, sí.
És molt difícil, però bueno, digues, perdona.
No, no, sí, sí, és això, s'està investigant.
I el que dèiem, nosaltres amb el càncer, amb la festa del posat la gorra,
el que van voler és fer un acte obert, un acte participatiu, un acte festiu,
perquè nosaltres, la nostra associació és de nens, i els nens,
escolta, el nen està malalt i té els seus períodes allò que està xungo, realment,
però no oblidem mai que és un nen, que necessita jugar,
que necessita relacionar-se, que necessita participar en coses.
I per això vam pensar en fer alguna cosa lúdica, no?
Es van fer les primeres edicions a Barcelona, al so,
que se continuen fent allà també,
i després va sorgir la idea, o la possibilitat, no?,
de fer-lo aquí a Tarragona, al Port Aventura,
i aquest és l'acte, no?
O sigui, és una campanya de sensibilització, no?
Parlem del càncer, parlem del càncer infantil,
però d'una manera, des d'un punt de vista no tràgic, no?
No dramàtic, no?
Si no, festiu, no?, perquè els nens volen jugar.
On fareu la festa i com podem participar?
La festa es fa allà al recet de Port Aventura,
la zona de la Xina, el que és la plaça de la Xina,
davant del Dragon Can.
Ja fa temps, eh, que ho feu allà?
Sí, sí, sí.
Mira, la primera edició del Posat la Gorra la vam fer al Camp de Mar,
que abans ho comentàvem el Sergi,
no se'm preguntava si era voluntari,
i a les primeres edicions vaig ser voluntari,
vaig ser de tot, no?
Era una cosa...
Entre dues o tres persones vam començar, no?
I la primera edició va ser ja aquí al Camp de Mar,
i després ja vam passar al Port Aventura,
i vam passar al Port Aventura per diferents espais,
diferents zones, no?
I ja últimament, ja portem uns anys que es fa ja a la plaça de la Xina,
allà ho tenim tot concentrat, els tallers, la gent que col·labora,
tenim un escenari, ja hi ha una sèrie d'actuacions,
i la lectura del manifest, i això, i ho fem al matí.
I tothom que vulgui col·laborar, simplement ha de comprar la gorra,
que la gorra té un preu de 18 euros,
i porta enganxada un tiquet, una entrada del Port Aventura.
Un cop arribes al Port Aventura, has d'anar a les guisetes
i canviar aquest tiquet per l'entrada que et dona,
i llavors ja entres al parc.
Podem comprar la gorra sense tiquet?
La gorra es pot comprar sense tiquet, també, sí,
si tu vols comprar la gorra, ja no és el preu de 18 euros,
la gorra, em sembla que a 3 euros, així, es poden comprar,
el que és la gorra, que és una gorra que aquest any
és un disseny del Jordi Lavanda, el dissenyador,
que us ha fet per nosaltres, també, i una col·laboració.
Que no és la primera vegada, em sembla, eh?
A veure, el que passa és que les gorres,
ell va col·laborar, les primeres gorres les va fer al desembre,
però ha posat la gorra de Barcelona.
I ara fem servir les mateixes gorres
per aquesta edició de Tarragona.
O sigui, que són dues edicions del post de la gorra,
entre Barcelona i Tarragona,
amb aquestes gorres del Jordi.
Això serà diumenge al matí?
Diumenge al matí.
A Port Aventura, a l'àrea de la Xina.
A l'àrea de la Xina, allà a la plaça.
I passaran coses, eh?
Sí, sí, sí.
Més que res, em sé la quantitat de col·laboradors
i de tallers que hi ha per als nens,
i els nens que arribin, les famílies que arribin allà
tindran activitats per fer allà al voltant de la plaça.
I després, a l'escenari hi ha una sèrie d'actuacions,
tenim la col·laboració també de l'Oriol Grau
i el Fermi Fernández,
que ens faran d'anfitrions de la festa.
i tenim circ, tenim música,
tenim els cantes de reus, tenim batucades...
Bé, hi ha molta gent que col·labora i que participa.
De quina hora a quina hora?
Les nostres activitats, o sigui, els tallers i això,
un cop que entres al parc, a partir de les 10,
la gent ja està esperant que arribi la canalla.
I nosaltres farem, a partir de les 11,
11.30 i així, fins a 1.30, les dues,
serà quan ja acabem i recollim, no?
I llavors tothom pot continuar en el parc.
La visita pel parc.
Sí, sí, sí, a gaudir d'atraccions i demà.
Quanta gent espereu, vist els altres anys?
Doncs no ho sé, aquest any és una miqueta una incògnita, no?
Sí?
Sí, perquè jo...
Parlem de la crisi, no? Famosa.
Bueno, clar.
A veure, l'any passat, per exemple,
van entrar 12.000 persones amb la gorra.
12.000 persones.
12.000 persones amb la gorra,
aquests que van comprar la gorra al parc, no?
Aquest any, bueno, nosaltres, més o menys,
sempre esperem per aquí.
No ho sabem, al final, com queda aquesta setmana.
Tu dius que la crisi no sigui l'excusa,
en el sentit que és allò que et preguntava al començament, no?
Potser hi ha algú que diu,
home, per mi 18 euros em pica una mica,
jo, a més, no tinc previst d'anar al parc.
Bueno, pots contribuir.
Sí, sí, no, no.
Realment, el que hem vist aquests últims anys,
allò quan va començar la famosa crisi,
vam dir, ostres, a veure què passa, no?
I una miqueta el que vam veure és que molta gent esperava el posa't la gorra
i aprenent al parc, també.
Ah, bueno, també, si ja has d'anar una vegada a l'any...
Escolta'm de portavendura i tal,
doncs quan anem?
Doncs esperem el posa't la gorra i anem al posa't la gorra, no?
Sí, a més, que és més barata l'entrada.
Que és més barata, sí,
perquè l'entrada al parc és 40 i escaig euros, em penso.
I hi ha com a coses també diferents, a més?
Sí, aquí hi ha 38, sí, sí, sí.
I ara aquest any, bueno, a veure, a veure si la cosa es manté.
Quantes en teniu de venudes, ja?
Ja teniu números?
No, exactament no ho sé.
Havien...
Nosaltres fem una distribució de preescoles,
bàsicament són les escoles,
l'origen, no?, de la nostra campanya.
i la setmana passada hi havia unes 1.200, 1.400 gorres
venudes a escoles.
Després hi ha unes 7.000 gorres distribuïdes a centres de...
a punts de venda, no?
I després hi ha venda també online i això, no?
Sí, esperem que, no ho sé,
arribar a les 10.000, no?
La cosa s'anirà tant.
Sempre els últims dies, l'última setmana...
És la bona, no?
És quan tothom...
Ostres, què és la gorra?
Anem a buscar la gorra, no?
On aconseguim aquestes gorres?
Si volem comprar-la anticipada,
perquè suposo que el mateix diumenge hi ha?
El mateix diumenge no.
No? Ah, doncs vinga.
No, no, no.
Sempre es venda anticipada, no?
El mateix dia no es pot comprar,
perquè, bueno, Porta Aventura també tanca una miqueta
les seves normes, no?
Si els necessiten saber quantes gorres han venut
i preparar, llavors és...
Molt bé.
Només poden comprar les gorres fins dissabte.
Es poden comprar a l'associació FANOC,
aquí a Ramblavella, número 7,
o entrant a la web de FANOC.org
i surten tots els punts de venda,
ja hi ha molta...
Estan distribuïts per diferents botigues...
Sí, sí, sí, ja hi ha botigues,
ja hi ha moltes entitats que estan col·laborant...
Joan 23 també, em sembla?
Per Joan 23 també?
A l'hospital també,
aquí a la Rambla Nova,
hi ha una taula també que es posa...
Sí, hi ha voluntaris també, no?
Sí, sí, voluntaris, exactament.
I cadascú pot mirar a la web, pot trucar a la FANOC i dir,
jo sóc de tal lloc, on tinc punt de venda...
Ja li diran, mira, a prop, tal lloc.
Realment és una activitat que mou molts voluntaris, no?
És que si no faci per voluntaris no es podria fer.
O sigui, això és...
És la clau.
És la clau, és la clau.
O sigui, la nostra associació en aquest sentit,
si no ho faci per la xarxa de voluntaris que hi ha al voltant,
no ho podríem fer.
Per què, per què?
A veure, dona'ns exemples de què implica organitzar una festa d'aquestes
amb 12.000 persones.
Perquè clar, on pensa? Això està per aventura, això ja va sol.
No va sol.
No, no va sol.
No va sol.
Clar, ja ho faig totes per aventura.
No, no.
Aquí, potser ell també podria parlar, no?
Sí, no ho diu.
Perquè ells col·laboren també amb un...
Vinga, entrem, sí, sí, jo m'ho deixava per després,
però entrem a parlar ja, i si et sembla.
Jo he sentit tallers, i dic...
Tallers, sí, sí, sí.
Sí, doncs nosaltres portarem una activitat molt genuïna
de la Fundació Casalami, que és l'Udoti Quint,
i serà com curiós, no?
Treure una activitat que portem a les places de Ponent,
normalment, portar-la a Port Aventura,
que hi ha atraccions i hi ha propostes com a molt exòtiques i molt grans,
doncs nosaltres portarem jocs de carrer de tota la vida a Port Aventura.
En què consisteix l'Udoti Quint?
L'Udoti Quint es porta el material amb maletes,
i dintre de les maletes hi ha des de jula-jops,
potets d'aquells per anar caminant així,
coses per fer malabars, diàbolos...
És com jocs tradicionals que es porten dintre de les maletes
i després també el que consisteix és a fer com un ballat
on els xavals han de fer cua per poder accedir al recinte per jugar.
I hi ha unes normes a seguir, vull dir que és una proposta educativa.
És com un circuit? Tots els anys han de tocar-ho tot?
No, no, una vegada estan dins poden tocar el que més els agradi.
Si hi ha pales, si hi ha...
Vull dir, poden jugar el que vulguin, realment.
Vull dir, poden fer el que vulguin.
Una vegada estan dins és lliure.
I sí que hi ha monitors que els acompanyen,
que juguen amb ells i tot plegat,
però és una activitat així on l'infant pot triar el que vulgui.
Però són jocs com per jugar sol, no? En equip.
Depèn de com tu m'ho des.
Depèn, depèn. Hi ha de tot, eh?
Perquè hi ha un frisbee, pot jugar sol o no, per exemple.
Sí, sí, clar, clar, clar.
O unes pales, vull dir que també pots triar.
Està bé, està bé.
Realment funciona molt bé, eh?
Ho van portar les granotes i també tots els infants que hi havien per allí
realment van entrar perquè a més és molt vistós, també, no?
Clar, imagina't el col·lacopa allí.
Bé, i allí, a veure quina fila fem, la Fundació Casalamica.
Al costat del Dragón Can, al costat del Dragón Can i el Sambala.
I el Sambala i el Dragón Can ja treballa.
Vull dir que realment...
Sí, el Dragón Can ja se'n va.
És una proposta que ens fa gràcia, a més, no?
Poder portar el Ludo Tiquín al Port Aventura, realment.
Molt bé.
I també col·laborar amb la Fanoc, que també ens fa goig, no?
Una entitat que també no porta 25 anys i encara no m'hi vam fer res.
Vull dir que ja està bé que ens donguem la mà a entitats així històriques
de la ciutat per poder fer coses plegats.
I a part d'aquest taller de la Fundació Casalamica, del Dragón Tiquín,
què més teniu? Quins altres tallers hi haurà?
Hi ha tallers de maquillatge, hi ha tallers de jocs,
diferents jocs també tradicionals,
hi ha els tallers dels desitjos, no?
Quan la gent escriu les seves coses, no?
Que després fem arribar els nens de l'hospital, no?
S'envien a l'hospital de la Vall d'Hebron.
De plantes també, no?
Sí.
Hi ha un taller de plantes, en guany.
Sí, sí, sí.
Tinc amics que també hi van a fer tallers.
De plantes!
De plantes, sí, sí, sí.
És que tot això si funciona va ser d'amics i voluntaris.
Sí, jo ho conec, eh?
Tu eres voluntari, bueno, sí soc voluntari perquè soc amic de taula,
de taula i m'han enredat.
Serà de fer una planteta i ficar el nom i la tarzadeta,
em sembla, de menta i el farc, però...
Oh, que xulo, molt bé.
Sí, una coseta d'aquestes i després també en sé un que és de Bollywood.
Sí, és veritat, sí, sí.
Que la meva profe de Bollywood va fer classe de...
Que també l'has enredada tu.
Jo no, jo no, però un altre amic comú que treballa a la Fanox
sí que l'ha enredada.
I també ballarem una mica.
A veure, a veure, potser sí que va molt en sèrie això dels voluntaris, eh?
Però de quants voluntaris estem parlant?
Aquí, per moure el que és la festa, són uns cent i pico voluntaris.
Que en necessiteu més, que fem una crida des d'aquí?
O ja ho teniu controlat?
En principi ara ja està controlat, no?
Sí, cent i pico voluntaris que venen a ajudar a muntar, a desmuntar...
Això, a més a més de la gent que pot portar cada entitat també, que són...
Bé, nosaltres col·laborem i nosaltres ja portem la nostra gent, no?
O sigui que...
Sen i pico llargues, persones...
Nosaltres serem unes quatre persones, més voluntaris que també ja tenen la Fanox,
que també passaran per la... vull dir, donant suport a l'activitat.
El parc quan obre a les 10 i comença a arribar la gent, tot ja està muntat, no?
O sigui que hi ha un treball allà previ de...
Sí, sí, la proposta és bastant matinera, realment per la gent que participa.
Alguna qüestió pràctica, algun missatge pràctic que vam donar?
Per exemple, pel tema dels tallers, clar, 12.000 persones ens hem d'apuntar?
No, no, no, no. Això van... s'anar arribant i la gent se va distribuint, sí, en principi no hi ha problema.
Jo el que sí que faria hincapit una miqueta és, comentàvem abans, en el tema de comprar la gorra.
Sí.
Sempre amb vent anticipada, no?
Perquè a vegades, a unes edicions s'han trobat que havia arribat, recordo una vegada, no?
Que va arribar a un col·legi amb un autobús.
Ostres, no teníem gorres.
Hem arribat aquí, el domenatge.
I on són les gorres? Ostres.
I més cap a la gorra, és el tema de comprar l'entrada, clar.
Van organitzar l'excursió, tal, van venir a l'escola, anirem el domenatge i van arribar allà i volien comprar la gorra, no?
Oh.
Sí, sí, això va ser un marrón, no?
Que no és possible, sí, sempre, sempre, sempre s'ha de comprar la gorra abans i amb el tiquet anar allà.
No, i que es pot fer online, vull dir que realment no pot ser des de casa, també.
Sí, sí, sí, que és una cosa que des de sempre ha anat així, però no sé, però si algú se despista i pensa, bueno, ja aniré allà i ja compraré.
Si arribes allà, has de pagar l'entrada integrada al Port Aventura, si vols entrar.
Ho teniu facilíssim, eh? Perquè és que és això, entreu a la pàgina general de la FANOC i ja ho posa, posa't la gorra i llavors ja t'expliquen el que és i on pots comprar-la.
Ahir, doncs a Tarragona, a veure què busco a Tarragona, n'has de ple, des de perruqueries fins a tot tipus de cases.
Segurament m'heu vist, perquè les empreses, les botigues que venen la gorra acostumen a tenir l'aparador, eh?
Tenen l'aparador, tenen els pòsters, sí, sí, sí, és fàcil, eh? Jo crec que ningú es pot quedar sense la gorra per no saber on trobar-la.
Home, realment, tema difusió, us envejo bastant, perquè hi fiqueu molts esforços amb la difusió, perquè aquella pancarta que hi ha al carrer Portalet, per exemple, realment és inevitable no veure-la.
Sí, sí, sí. Allò és l'associació de botiguers d'allà de Portalet, que també...
S'han implicat, també.
Nosaltres farem això, no? I cada any ens penyen aquella pancarta, que és fantàstica, no?
Sí, sí.
Per allà i dius, què és, no? O sigui que realment és... la nostra xarxa i el nostre funcionament són voluntaris, són amics, són... bueno, és la gent que s'implica, no?
La FENAU m'obrà aquest cap de setmana, aquest diumenge, recordeu, durant tot el matí, a Port Aventura, esperem que més de 12.000 persones, que és la xifra de l'any passat,
es vendran, per tant, aquesta quantitat de gorres, a 18 euros la gorra. Què farem amb tots aquests diners? On va parar tot el que recapteu?
Mira, tenim en marxa la Casa dels Xuclis.
Això és un projecte molt xulo. Tornem a explicar-ho, és molt bonic.
Això és una cosa que fa anys era un somni i allò que pensaves, ostres, seria maco, no?, algun dia arribar a tenir això, no?
I per què va néixer això? Perquè com els tractaments d'aquest tipus de malalties es fan, bàsicament, es fan allà a Barcelona, a Vall d'Hebron, Sant Joan de Déu, això...
Clar, tots els malalts que no són de Barcelona s'han de desplaçar. El tractament es fa allà i ja més són tractaments de llarga durada, no?
sinó el càncer i altres malalties. Llarga durada vol dir que pots estar un mes, dos mesos, tres mesos, quatre mesos ingressat a l'hospital, no?
Una família que no és de Barcelona, que no té allà la seva vivenda, és un problema afegit.
Què fas, no? A més a més, no? Ja tens prou amb la malaltia, a més a més t'has d'anar allà, és... Bueno, on vius, això, no?
Clar, què passava abans? Es donaven casos, bueno, ja endormint als cotxes, ja endormint al vestíbul de l'hospital, o, bueno, buscant-te la vida com podies, no?
Clar, i des de la FANOC, una de les coses que al principi també va dir, això no pot ser, no? Hem de buscar la manera de solucionar això, no?
I d'ahir va néixer la idea de la casa dels xuclis, que ja és una realitat, i és un recinte que està molt a prop de l'hospital de la Vall d'Hebron,
un recinte que disposa de 25 apartaments petits, apartaments de 30 metres quadrats cadascú, però, bueno, més que suficient per la situació aquesta.
Després hi ha una sèrie de recintes comuns, tipus cuina, tipus sales d'estar, de jardí, i és un centre, o sigui, amb la família desplaçada,
quan arriba a Barcelona, automàticament té el lloc on quedar-se, no? Té una casa per viure, no?
I per estar allà, i, bueno, si tens germans per compartir, i aquesta és la...
Aquesta és el...
El gran projecte.
Bé, és la gran realitat, no? Que tenim.
De fet, ja és la gran realitat, però, clar, ara s'ha de mantenir, no? S'ha de mantenir perquè...
Per als usuaris, per a les famílies que estan allà, el cost és zero.
És vital, no?
Sí, sí, sí, o sigui, no hi ha cap despesa, no? Per estar allà a casa dels xuclis.
I això, bueno, això, clar, això ho hem de mantenir una miqueta entre tots, no?
Des d'apagar la llum o l'aigua, el que sigui, no?
I, bueno, tot el...
I aquestes campanyes, bàsicament, van venir això, no? La casa dels xuclis.
Doncs, aquest diumenge, a tenir l'oportunitat de posar-vos la gorra, us parlava abans d'una boníssima notícia
pel que fa a la lluita contra el càncer, el que és que l'hem conegut avui, no?
I, mira, justament parlàvem d'això de la FANOC.
Diuen que els científics, suposo que a nivell de grup d'investigació de tot el món,
però liderant molt pels Estats Units, han descobert, diuen, un nou tractament contra el càncer
que diuen que és l'avenç més important i revolucionari dels últims 15 anys.
Consisteix en uns fàrmacs que donen força al sistema immunitari de la persona afectada
per tenir la capacitat de destruir cèl·lules tumorals.
Des de la mateixa immunitat, doncs, es pugui.
Bueno, a veure com em porta tot a nivell experimental,
el tractament encara molt car, encara no es pot aplicar, però és un pas endavant,
que fa goig per fer-me avui.
La lluita continua, i tant.
Miquel Javalloi, moltíssimes gràcies.
Gràcies a vosaltres.
I felicitats per la feina que feu des de la FANOC.
Diumenge, al matí, de les 9 fins al migdia, tothom a Porta Aventura,
amb la gorra posada l'heu de comprar abans al preu de 18 euros.
us podeu entrar a Porta Aventura i gaudir d'aquestes activitats amb la FANOC.
I a més, això, ser solidaris.
Trobareu la Fundació Casal d'Amec.
Allistarem, i tant.
Gràcies.
A vosaltres.