Comencem la Tardulia d'Actualitat, avui la compartim amb dos arquitectes,
el Xavier Climent, Xavier, què tal, molt bon dia,
i l'Agustí Pujol, que també és president de la Càmbra de la Prietat Urban de Tarragona.
Agustí, què tal, molt bon dia.
Hola, bon dia.
Ara fora de micròfon parlàvem de les jornades d'ahir d'aquí del Palau de Congressos,
unes jornades on som experts internacionals que van vindre aquí a la ciutat
parlant del concepte de ciutat intel·ligent, d'Smart City,
però hi ha un tema molt important i és l'eficiència energètica,
que això potser seria un primer pas, no podríem dir,
un primer pas molt abans de parlar d'edificis intel·ligents,
que això seria ja més una altra història.
Amb el tema de l'eficiència energètica, hi ha molt de camí per recórrer, encara no?
I què us va semblar, no sé, una mica les conclusions del Congrés d'ahir?
A veure, començant per l'eficiència,
l'eficiència energètica és el pas previ precisament al tema de les ciutats intel·ligents, no?
No tindrem ciutats intel·ligents si no tenim eficiència energètica,
això està claríssim.
Al revés, potser sí, si tenim...
Aconseguim endreçar una miqueta tota aquesta despesa enorme que tenim
i la contaminació, sobretot, no?
A partir d'aquí, bueno, i al Congrés va ser molt interessant,
van ser xerrades de molt diversa índole,
alguna genial com la final del Doctor Weisman
o la del Kate Larson van ser molt interessants i molt bones.
Els locals també van jugar bé, eh?
No, no, molt bé.
Però van ser molt bones perquè t'aporten una visió externa
que a vegades s'encaixa i a vegades no a la nostra cultura
o a la nostra manera de fer les coses.
Però, bueno, en definitiva, va ser una jornada força interessant.
El professor Weisman es va atrevir a aliançar els principis de Tarragona,
va ser molt divertit, va fer una espècie, no de decàleg de...
Eren 11, no? Em sembla, si no recordo malament.
11 principis, els va batejar amb el nom de Tarragona,
el qual, bueno, està molt bé si arriben a reixir a la cultura mundial del tema,
però no, a veure, evidentment, hem de començar per aquí,
per estalviar energia, utilitzar-la més assenyadament,
reduir sobretot les contaminacions, això és bàsic,
i a partir d'aquí després ja buscarem la intel·ligència de les ciutats,
a veure, a partir de...
És que una cosa portarà a l'altra, eh?
No té més...
Bé, jo crec que això, la jornada forma part d'aquesta aposta
que jo crec que és molt important que ha fet Tarragona
vinculant-la als Jocs del Mediterrani, no?
I jo crec que dic que és molt important perquè quan els Jocs del Mediterrani,
i evidentment que no és el tema d'ara,
però quan els Jocs del Mediterrani va ser l'aposta important de Tarragona,
bueno, doncs es creia que els Jocs comportarien una altra sèrie de millores, no?
Jo sempre havia pensat en la millora urbanística i d'infraestructures de la ciutat,
degut a un gran esdeveniment com podia ser aquest event esportiu.
Bé, això s'ha anat deteriorant, o s'ha anat modificant i adaptant
degut a les circumstàncies econòmiques del moment,
i últimament, doncs, què està passant?
Home, que veiem uns Jocs del Mediterrani sense cap llegat per Tarragona,
sense cap herència, sense cap motivació extraesportiva.
Llavors, allò de l'Smart City crec que és una bona aposta,
és una manera de dir, bueno, doncs anem a mirar de, almenys,
a convertir la ciutat i bé que aquest esdeveniment
per almenys deixi a Tarragona, doncs, amb una situació,
bueno, doncs, urbanísticament i sobretot amb aquest concepte
de ciutat intel·ligent, doncs, com a puntera.
Llavors, per això dic, vincular allò d'ahir i l'aposta d'Smart City
crec que ha donat un gir, una altra vegada, favorable
a aquesta, diguem, dubtosa organització dels Jocs del Mediterrani.
N'hi dic dubtosa perquè hi ha molta gent que no s'ho creu,
que no hi creu amb la conveniència, però, en fi,
no sé, dic, valoro positivament el de l'Smart City
i, lògicament, aquesta aposta comporta jornades com les d'ahir.
I crec que, evidentment, amb això, els que vam estar
i els que més o menys poden interessar-se per la qüestió,
doncs, bueno, vam, evidentment, aprendre coses, no?,
sempre que vas escoltar, doncs, s'aprenen coses
i, sobretot, perquè van vindre, doncs, ponents de molt nivell.
I crec que tots van coincidir amb que l'eficiència energètica
és el primer pas, però jo no és un tema d'ahir,
jo crec que és un tema que, una aposta a nivell mundial,
que l'eficiència energètica, doncs, ha de ser una qüestió quasi,
si no prioritària, perquè prioritzar és molt difícil avui en dia,
però, almenys, a nivell d'urbanisme i de parc d'edificació existent,
i, sobretot, residencial, jo crec que hi ha un gran recorregut
i, jo diria, quasi una necessitat d'intervindre en aquest tema.
Hi ha molts edificis antics de més de 30 anys a Tarragona, a la ciutat,
perquè ahir el director general d'habitatge, el tarragoni Carles Sala,
parlava d'1,5 milions d'habitatges a tot Catalunya
que requerien una modificació, que requerien una rehabilitació integral.
Sí, a veure, abans amb l'Agustí també ho estàvem comentant, aquest tema, no?
A veure, els habitatges dels anys 80 cap aquí, en general,
tenen unes mancances molt concretes, en tot cas,
quan més nous, menys mancances, evidentment,
perquè les normatives han anat avançant molt en aquest sentit,
especialment a partir del Codi Tècnic del 2006,
però dels anys 80 cap aquí, diria que amb algun canvi de finestres,
amb alguna millora dels ponts tèrmics de les caixes de persiana
i coses d'aquestes, solucionar-se bastant bé, sobretot els temes climàtics, no?
Més difícils són els de soroll.
Cap enrere, o sigui, cap als anys 60 als 80, o dels 55 als 80,
és on crec que hi ha el problema principal,
perquè abans del 55 les cases que es feien
les feien els nostres pares o els nostres avis, més aviat,
i tenien uns altres criteris molt més assenyats que els nostres.
Es feien bastant millor, encara.
Sí, la proporció 8 a ple era de 2 a 1,
ara és al revés, és de 1 a 2, gairebé, no?
Per què? Perquè es protegien de la calor i ho feien la mar de bé,
i les persianes aquelles de tota la vida de fustes arrojables,
posades sobre el balcó, creaven unes corrents d'aire increïbles, no?
Evidentment no tenien el confort que teníem a les nostres llars,
tampoc cal reivindicar aquí el que no és, no?
Però aquests efectes constructius,
bueno, aquelles edificacions més antigues
tenen unes solucions relativament fàcils,
perquè tampoc tenen tantes pèrdues energètiques,
perquè són localitzades a les parets,
és més fàcil actuar gairebé sobre una paret que no sobre una finestra,
i les altres, doncs, a poc a poc es poden solucionar,
vull dir, sí que tenim un parc deteriorat,
però tampoc tan exageradament, perquè tenim,
a veure, també hem de partir de la base que tenim a Tarragona
un clima privilegiat, no?
I a l'hivern són quatre dies que fa fred,
i a l'estiu calor, calor, calor,
si tens una bona corrent d'aire creuada al pis,
tampoc pateixes tant, no?
Sí, jo l'únic que tens raó en part,
quan tu dius que hi ha un parc d'edificació dels 80,
que potser, doncs, són per almenys correctes,
jo crec que t'estàs referint a l'envolvent,
o sigui, els elements passius,
la façana, la coberta, els forjats, tal,
però, clar, hi ha els actius, hi ha les instal·lacions,
sobretot les de climatització,
aquestes són les que s'han de modernitzar,
és a dir, són aparells poc eficients,
perquè són antics,
o perquè no han tingut un manteniment adient,
llavors, amb aquests, jo crec que potser s'ha d'intervindre més
en aquest tema, no?,
de canviar calderes, de canviar aparells de climatització,
fred i calor, sí, fred i calor,
és a dir, calefacció a l'hivern i aire condicionat a l'estiu,
que també, potser, degut al nostre clima,
hem d'incidir més en l'aire fred,
perquè, lògicament, també té les seves pèrdues i tot això.
Jo, de totes maneres, per mi,
i crec que això s'està aconseguint,
encara que, com sempre costarà,
s'està conscienciant a la gent d'això.
Jo crec que, primer, és un primer pas molt important,
mentalitzar-se a la gent de la importància,
d'aquest tema energètic.
O sigui, no és una qüestió,
evidentment, ni de Tarragona ni local,
és una qüestió mundial.
És a dir, estem parlant del canvi climàtic,
de tots els efectes del canvi climàtic,
i que s'ha de reduir les emissions de CO2,
que s'ha de contaminar menys,
i que, per tant, s'ha d'actuar amb aquests temes.
I, evidentment, que a nivell mundial,
el 40% del consum energètic ho generen les edificacions,
i normalment, doncs, la majoria, edificacions residencials.
I aquí és una mica on, també hem parlat abans,
que no es pot parlar d'una actuació o d'una imposició
d'una millora energètica si no va acompanyada d'uns incentius.
Ja digue-li ajudes econòmiques o digue-li incentius fiscals,
en el sentit que, bueno, que si aconseguim millora energètica,
aquell edifici, aquell propietari,
es beneficia d'alguna cosa, o de pagar menys, o de...
Sí, sí, és l'espenta perquè es decideixi.
I això, evidentment, està en mans de l'administració.
I, clar, tampoc és el moment,
perquè, evidentment, la situació econòmica és la que és,
però jo crec que és bàsic, això.
És a dir, i això funciona a tots els països,
vol dir que tampoc estem inventant res.
El que s'ha de fer és copiar allò,
que ahir també es van donar 4 o 5 exemples
de què està passant a països europeus i no europeus,
i realment veus que hi ha ajudes relativament fàcils d'aplicar,
però que almenys motivaria bastant el propietari immobiliari
a actuar amb les seves propietats, amb els seus immobles.
No, no, realment els països se les enginyen...
Van haver una sèrie de propostes molt ingenioses d'això,
d'ajudes fiscals, de rebaixes fiscals, simplement, a vegades, no?
Si vostè aconsegueix això, nosaltres el rebaixarem,
o nosaltres li paguem i vostè ens ho torna amb no sé quants temps.
Això depèn també de les possibilitats de finançament
de les nostres administracions locals i autonòmiques.
No és el cas ara en aquest moment,
però per altres moments sí que ha estat possible
i tampoc s'ha fet.
Un tema molt important,
que ahir no es va parlar massa,
però que incideix directament en aquest tema,
és el tema de la cultura del manteniment.
Vull dir, en aquest país,
ara que comentaves tu el tema de les instal·lacions d'aire acondicionat,
una instal·lació d'aire acondicionat dura 10 anys.
Així, punto.
Si fas un bon manteniment, potser et durarà 15 o fins i tot 20.
Però bé, també hem de preveure
que al cap dels 20 anys s'haurà de substituir.
I aquesta cultura del manteniment no la té ni la pròpia administració.
I això és greu.
Els propis edificis de l'administració
no tenen un pressupost de mantenir...
O sigui, acabes un edifici de l'administració,
s'ha acabat pressupost X, el que sigui,
doncs han de preveure que per l'any següent
ha d'haver-hi un 1% d'aquell pressupost per manteniment.
I així successivament.
Això que allargarà l'edifici?
Doncs com a mínim 20 anys més.
La vida normal.
Després, evidentment,
si cal substituir coses o cal canviar-les, les canviaràs.
I una altra cosa que em va sobtar,
que em va fer gràcia,
arran del que comentaves ara,
que el 40% de la despesa energètica mundial
són gairebé els habitatges o els edificis,
encara que dels edificis la major part són els habitatges,
clar, és que l'estalvi està a casa de cadascun, no?
I el professor Weissman va fer unes quantes diapositives
de les que va passar,
les gràfiques que passaven eren de casa seva.
Estava molt bé.
I com va aconseguir baixar?
Doncs mira,
desendollant aquells aparells que tenim en stand-by,
vigilant d'apagar les llums no sé quan.
No, no, és que els hàbits domèstics...
Ui, són importantíssims, sí.
I a més, aquests sí que estan a l'abast de tothom,
i que, bueno, però amb això fins...
No sé si us fixeu que ja fa temps
que els rebuts de la llum, del gas, de l'aigua,
porten recomanacions en aquest sentit.
El que passa és que a vegades ni els mirem
i els estripem directament,
perquè només ens quedem amb la factura
o el que més interessa.
No, ho dic perquè aquesta política de conscienciar
i de recomanar i de suggerir hàbits convenients,
això s'està fent.
I això, evidentment, a nivell domèstic,
bueno, doncs des de...
Bueno, què dèiem?
Canviar bombetes, no?
És evident que això ja és quasi...
No cal ni dir-ho, no?
Però les bombetes de baix consum,
els termostats de control d'això,
perquè una calefacció de calefaccionar tota la casa,
tot el dia,
quan potser els dormitoris no cal, tal.
Bueno, doncs tot això s'ha de sectoritzar.
I és relativament fàcil posar
termostats o vàlvules que apliquen això.
Dic que els hàbits domèstics,
aquests ja serien quasi d'aplicació obligatòria.
I això també forma part d'aquesta conscienciació que dic jo,
o culturització, o ensenyar, no?
Vull dir, d'alguna manera s'ha de fer...
No, i aquest anàlisi de les factures que deies,
és que ara les factures ens es posen molt fàcils.
Tens unes gràfiques, tens unes puntes,
dius, per què he consumit més aquesta època que l'altra?
No, no, s'està canviant.
L'anècdota d'ahir va ser genial,
la del Dr. Weissman,
que veia que tenia unes puntes en dos anys successius,
al novembre, enormes,
de consum energètic, de consum de llum,
i què passa, què passa, què passa?
Bueno, s'analitza i resulta que
als Estats Units celebren
el Dia d'Acció de Gràcies al novembre.
I quan venien un any la mare, no?, va dir,
i un altre la sogra,
escalfaven més la casa perquè sentissin més confort.
L'efecte avuela li va dir, no?,
l'efecte àvia.
Bueno, és una tonteria, però és així.
Sí, sí, però passen aquestes coses, eh?
Però si a més a més...
O ens descuidem o tenim uns sistemes oberts
que no cal que estiguin oberts.
Bueno, ara, per exemple,
les companyies subministradores
estan canviant els comptadors,
i també són comptadors intel·ligents, no?
O sigui, ara s'està, diguem,
més o menys,
pots arribar a saber el teu consum en temps real,
no esperar que cada mes o cada dos mesos
et vingui el rebut, la factura,
no, no, pots fer-ho.
A vegades, això, doncs,
tampoc tenim l'acostum d'anar a veure el comptador,
si belluga, si no belluga,
en fi, això ja serien altres coses.
Però vull dir que tenim els medis,
s'estan posant els medis.
I parlar de les companyies.
Crec que les companyies subministradores
han de jugar un paper molt important
amb tot aquest tema de l'eficiència energètica.
Però són els principals interessats,
perquè ells tenen després uns cànons
i inclús unes penalitzacions
per excés de consum.
És a dir, que tot això,
per exemple, a Inglaterra,
i també no sé si es va dir ahir,
però si no es va dir, ho dic jo ara,
a Inglaterra,
un dels principals ajudes
venen de les pròpies companyies.
O sigui, aquest sistema
que ens va explicar
d'aïllament de la càmera d'aire
injectant, en fi,
un producte aïllant
entre mig, des de fora i tal,
que és un sistema molt convenient
i molt econòmic i ràpid,
però això ho financia a Inglaterra
la pròpia companyia subministradora elèctrica.
i fent descomptes
a les seves factures.
Vull dir que hi ha sistemes
que realment serien,
si no fàcilment,
serien bo aplicar-ho aquí
simplement copiant
el bo que es fa.
De certa manera,
també els convenixo,
perquè la demanda creixent
tampoc la poden absorbir.
Aleshores,
ells han de preparar-se
per les puntes.
Preparar-se per les puntes
vol dir més infraestructura.
Si aquestes puntes
les suavitzen,
també estalvien ells.
Deixeu-me...
És racionalitzar el consum,
no?
Deixeu-me explicar el contrasentit
què està passant
amb el tema
de les plaques fotovoltaiques,
que ara s'estan penalitzant
perquè no li interessa
a les companyies
subministradores elèctriques.
O sigui,
no els interessa
que als particulars
posem plaques fotovoltaiques
per generar
la nostra pròpia electricitat
i això ara,
en lloc d'ajudar,
o sigui,
en lloc de financiar-ho,
de potenciar-ho,
ho estan penalitzant.
Bueno,
això són incoherències
que, evidentment,
cal corregir amb urgència.
Estem d'acord
que a nivell domèstic
hi ha molta feina a fer,
no?
A nivell del dia a dia.
L'altre dia,
per exemple,
una amiga m'explicava
que tenia una estufa
d'aquelles de 2 barres 50-100,
de no sé quants quilos,
no sé quants bats,
tenim de millor.
Això és el que més consum.
I deia que tenien el costum
en cada hivern
d'encendre'l
i allò davant dels peus,
pràcticament,
dos,
un per cada un,
que va ser treure aquesta estufa
i que va baixar el consum
un 40%.
Sí, sí.
En real, eh?
És a dir,
que hi ha resistència...
Clar,
l'escalfor per resistència
és la més fàcil,
però és la més cara.
Sí,
és la més cara.
Aquest és el que escalfa
més a priori,
no ràpid,
no?
És el que té menys rendiments.
El que passa és que, a veure,
el que també s'ha d'ensenyar
és que, evidentment,
s'han de prendre mesures
d'estalvi energètic
sense baixar
o inclús millorar
en el confort
de la qualitat de vida,
no?
Perquè, clar,
això dius,
home,
jo no poso calefacció
i vaig tot el dia
amb abric per dintre de casa
per no consumir
i per no tal.
No, home,
no és això
perquè llavors
el que no pots estar
és perdre qualitat de vida
a casa teva i tal.
És a dir,
que s'ha de combinar
les dues coses.
És a dir,
no,
perquè, clar,
no posar l'estufa,
o sigui,
el que has de pensar
és no posar aquesta estufa
incandescent,
que és la que consumim,
però, clar,
posa't una altra estufa
si realment necessites,
però una o de baix consum
o d'un sistema
dels que existeixen
que tingui aquesta millora,
però vull dir
que no tenim
tan bé de dir,
bueno,
és que això ara
ho portem a un extrem
que el que estem
és no escalfant les cases
a l'hivern
o no refrigerant-les.
El que passa
que són males costums,
no?
Sí,
el bracer.
El exemple que tu posaves
és que com que
no t'es l'escalfor directament,
el segon,
quasi bé,
doncs això és el que funciona
i això no és el que ens agrada.
doncs no necessitem sistemes
una mica
amb més inèrcia
que costen més
d'escalfar-se
i de refredar-se,
no?
No sé,
els radiadors d'oli,
per exemple,
tenen millor eficiència
que no
la simple
resistència
que s'escalfa,
però,
bueno,
jo volia aprofitar
que parlem del tema
per fer un comentari
sobre la certificació energètica,
no?
Que és un tema que...
Ho tenia aquí
per parlar-ne també,
perquè...
Bueno,
us anava preguntar
si era bo duent,
perquè clar,
això és pagant
amb una taxa
i...
Sí,
però veus,
bueno,
jo si vols
ja entrem en aquest tema,
jo és que després
també voldria fer un comentari
a la jornada d'ahir,
que jo crec,
no sé si fer-ho primer o després,
bueno,
va,
entrem en el tema certificat.
El de la certificació energètica,
que ens ve,
lògicament,
aquí a Espanya,
l'1 de juny,
de repent,
i amb poc temps
de preavisos,
doncs,
es posa en vigor,
doncs clar,
genera un cert caos
i una certa alarma social,
perquè hi ha un altre impost,
una altra càrrega i tal.
Per mi,
el certificat energètic
té un primer missatge
i és que comencem a mentalitzar-nos
de la importància
del teu nivell energètic
de casa teva,
no?
Però, bueno,
sobretot,
primer és que es parli
de tema energètic
i això s'està aconseguint.
O sigui,
la gent ara ja està
una mica mentalitzada.
Però el certificat primer
ha de dir,
el missatge que per mi té
és, un,
què passa a casa teva?
És a dir,
que t'està simplement
qualificant energèticament
casa teva.
I dius,
de l'A a la G,
bueno,
com un electrodomèstic,
que tens també
una sèrie de,
una classificació
amb lletra.
Aquí igual,
bueno,
si te diuen
que la teva casa
és una G,
que és la pitjor
qualificació,
estàs, bueno,
al límit de lo pitjor.
Però no t'està obligant
a res més.
Jo crec que la mentalització
és dir,
home,
doncs,
amb el temps
voldràs tindre una F
o una E
o una D
i així aniràs millorant.
És a dir,
que es crearà
una espècie de competència
entre veïns
i entre ciutadans
de dir,
i tu casa com és?
No,
la meva és G
i la meva és F.
No,
tot això
per mi és una primera cosa.
La segona és,
evidentment,
que, bueno,
el mercat immobiliari
també començarà
a parlar d'energia
en qüestió
d'estàndards
de qualitat.
I a seleccionar
i alguns
que anem fora d'un car.
Llavors,
no parlem d'una obra nova,
perquè,
evidentment,
obra nova
i d'acord al Codi Tècnica,
totes les normatives,
doncs,
ja vas a un nivell
més o menys
entre D i E,
en fi,
no C i D,
però,
clar,
l'edificació existent
i tot aquest parc
que parlàvem ara
dels anys 80,
aquest,
doncs,
normalment serà
o F o G,
no crec que pugui haver
una altra lletra
que califiqui
que és on crec que val la pena
començar,
a part dels incentius
que es puguin crear,
que la gent pugui dir
escolta,
a veure com puc millorar
jo dos nivells
d'aquest escalafó.
I llavors el certificat,
a més a més de qualificar-t'ho,
et recomana,
o el tècnic que fa el certificat
et recomana
quines mesures
s'han d'aplicar
en aquella casa
per pujar
un parell de nivells.
Si a sobre amb això
aconseguíssim
que haguessin
aquests al·licients
o aquests incentius
econòmics,
fiscals,
o el que sigui,
llavors jo crec que
entraríem en una dinàmica
molt vàlida
per realment
millorar aquesta eficiència
energètica
que estem parlant.
És que aquests incentius,
si em permets,
a veure,
és que són bàsics
i fonamentals
i ahir se'ns va demostrar
que altres països
els apliquen.
És que fins i tot,
si te'n recordes,
al matí
el doctor Nassarre
també es va
també es va
en un altre nivell,
ell parlava
de temes de lloguers
i temes de
les lloguitats
i tal.
Tant i va a la hipoteca,
no?
parlava una mica.
Exacte,
parlava de com
millorar la situació,
simplement.
Millorar la situació
és posar imaginació
i els temps de crisi
són això,
per espavilar
el cervell
i buscar solucions
imaginatives
que beneficin
a tothom.
Vull dir,
al final,
tot és un finançament,
tot el tema
acaba sent econòmic,
això està clar,
no?
Però, bueno,
depèn de com es munta,
depèn de com s'articula
tot el tema,
pot sortir beneficiós
a totes les parts,
o sigui,
pot sortir beneficiós
al particular,
que és el més important,
perquè som els usuaris
nosaltres,
a l'administració
i fins i tot
als bancs,
no?
Bueno,
doncs quan es troba
aquesta fórmula,
el que no entenc
és per què no
s'explota,
no?
vol dir que ja existeixen
aquests mecanismes,
ens va parlar
de no sé quins drets
aquests,
quasi em sonava
com allò dels amfiteutics
i aquelles històries,
no?
Però que ja existeixen
a l'ordenament jurídic
aquestes fórmules
per aplicar-les
i s'apliquen,
jo què sé,
un 0,1%
dels casos,
no?
Bueno,
doncs explotem-ho
perquè poden donar
lloc a això.
El que comentaves tu abans,
va posar l'exemple
que queda de Suïssa,
Suècia,
Dinamarca
i llavors,
clar,
Déu-n'hi-do,
no?
Quines són les comparacions,
no?
Però és igual,
si aquests,
aquests països
que són dels punters
del món
amb aquests temes
saben trobar solucions
i molt diverses,
la veritat,
és que d'uns als altres,
vull dir,
no necessàriament totes
en la mateixa direcció,
doncs copiem-les.
Copiar i pegar
també és molt fàcil,
això, no?
Aquest és un tema
i després,
una vegada,
generes tot això,
ja tens les mesures
tècniques a aplicar,
tens els incentius,
l'altre és dir,
bueno,
i com arribo a convèncer
el propietari immobiliari,
la comunitat de veïns
perquè apliquin
aquestes tècniques,
no?,
aquestes pràctiques.
Quan li expliquis
a la butxaca
veuràs que...
No, no,
no,
aquí és on vinc jo
i aquí sí que me poso
una mica la jaqueta
de president
de la Càmera de la Propietat Urbana,
crec que els agents
que estem més a prop
d'aquest propietari immobiliari
qui som?
Són els administradors de finques,
són els agents
de la propietat immobiliària
i som les càmeres
de la propietat,
som d'alguna manera
els que estem més
en contacte
amb els propietaris,
som el fil conductor
per transmetre
tota aquesta informació
i aquestes mesures
i tot això
i crec que aquí,
doncs, bueno,
val dir la pena
que se sapigués això,
no?,
és a dir,
que jo crec que
un paper que tenim
les càmeres de la propietat
és poder difondre
i col·laborar
amb l'administració
per una vegada
hi hagi aquestes mesures,
perquè si no hi són,
evidentment,
tampoc podem
fer volar col·loms,
doncs quan estigui
tot això en marxa
doncs poder-ho
entre tots
posar-ho en pràctica,
no?,
o sigui,
jo crec que és un paper
important nostre.
Qui té alguna qualificació
energètica
en el seu immoble
G,
és a dir,
en franja vermella,
està perdent diners,
en certa manera?
Se li pot transmetre
aquest missatge
que perd diners?
Sí, sí, sí,
un mal aïllament
és una perda de diners.
A veure,
quan tu et deixes
una aixeta una mica oberta,
ho veus claríssimament,
amb l'electricitat
no ho notem tant,
perquè no saps
on va parar
aquella electricitat,
però tenim una quantitat
d'aparells
engegats tot el dia
que no caldria.
No, no,
però això són dades
subjectives,
o sigui,
això no és un missatge
que en llances,
no, no,
és evident
que un mal aïllament
o un excés
de consum energètic
lògicament
afecta la butxaca,
però, vamos,
es dubta,
o al revés,
un bon estalvi,
hi ha un bon aïllament
i unes bones mesures
generen uns estalvis
importants,
això és el que està més estudiat,
jo diria,
què millores
aplicant
un aïllament
a la façana,
un canvi de caldera
o uns canvis
de finestres,
que no
el que estàs consumint,
l'excés de consum.
Ara,
sobretot també hi ha una diferència
molt important,
o sigui,
el que es fa de nou
i es fa ben fet
té molt més rendiment
que el que està mal fet
i ho has de rectificar,
és que arriba un moment
que a vegades
jo m'he trobat
que per aïllar
per aïllar millor
un determinat element
en una habitació,
per exemple,
a més el cost
que tens
de millora
no el recuperes
en estalvi
de consum
en 15 o 20 anys,
i dius,
llavors ja serà obsolet
i això que n'estigui amortitzat.
Cuidado que també
a vegades
ens passem
d'estalvi energètic,
cada cosa
en la seva justa mesura,
per tant,
cada cas és cada cas
i s'ha de sopesar
i s'ha d'analitzar
i aconsellar
la millor solució.
A l'hora,
per exemple,
de llogar un pis,
posem per cas,
en qualificació A
i un pis
en qualificació G
amb igualtat de condicions
i de zona,
potser el llogater
del pis A
pot demanar
un lloguer més alt
que l'altre?
És a dir,
ho podrà valorar
com a input
a tenir en compte
a l'hora de...
El preu més alt
avui ja no ho sé.
El que passa
és que no sé
si això és positiu
en aquest moment dir-ho,
jo tinc un A
i per tant
no ho poso al mercat
a més preu.
Bueno,
no ho llogaràs.
Ho llogarà abans,
això sí.
La gent llogarà...
Vamos,
miraràs més el preu
encara, no?
Però jo crec
que la dinàmica
és aquesta,
que realment
quan...
Bueno,
no sé,
amb un altre tema,
amb el cotxe,
per exemple,
preguntes
quan consumeix
el cotxe
cada 100 quilòmetres,
no?
Bueno,
i per què no ho preguntes
a casa teva?
Sí, sí, sí.
És una mica el mateix.
S'ha d'acostumar
la gent a preguntar
a aquestes coses.
que arribarà a valorar
en aquest sentit.
Llavors,
sí que jo crec
que això està passant.
A veure,
ja hi ha països europeus
que la G ja l'estan prohibint.
Ojo, eh?
Vull dir que això
ara estem començant nosaltres
quan hi ha països europeus.
Que estan prohibint el que?
Proveixen?
Prohibint que la G ja no està al mercat,
que te diuen que una G,
doncs bueno,
que has de fer ja obligatoriament
alguna cosa
per passar a la lletra anterior.
I això és així.
Per què?
Perquè aporten 3 o 4 anys
d'avantatge
en relació a Espanya.
Però bé,
això forma part
d'aquesta dinàmica
que estic dient,
que hi haurà
una certa competitivitat
a millorar la lletra
perquè el veí la té
o perquè tu estàs al mercat
i estàs fora de mercat,
valgui la redundància,
per culpa
que no tens
la qualitat energètica
que la gent demana.
Una altra cosa
que és molt evidèmica
i que acabo de pensar,
si miren la porta d'entrada
de l'habitatge
i veuen que a sota hi ha una ranura
on passaria aquest boli,
per exemple,
malament rai.
Ho dic perquè a vegades
hi ha coses molt senzilles
a fer, no?
La porta d'entrada
com podria la finestra.
Si entra aire per allà a l'hivern,
mal senyal, eh?
No, no, això...
I es pot resoldre
d'una manera molt senzilla, no?
A casa meva passa.
No, no, a casa meva també,
per ser-hi he pensat.
A l'estiu va la mar de bé
perquè tens una correnta adicional
i a l'hivern ho vaig solucionar
col·locant l'alfombeta
tocant a la porta.
Jo vaig ser-ho mateix.
Això passa,
però això és el que dèiem abans
dels hàbits.
Són tonteries que...
Bueno, que ens hem de fixar
i si ens fixem
en aquestes tonteries
acabarem solucionant
les coses importants.
Però és que ens heu...
Però aquests petits detalls...
A veure, per què passa fresca per aquí,
no?
Però hi ha una ranura.
Clar, què vols?
Que ajusti?
Posa-li també aquells burletes
que hi ha
que són molt ferragosos
i que no sé què,
no sé quant.
Bueno, tot té solució.
Hi ha molta pèrdua d'energia
per culpa d'aquestes fugues
que són impensables,
com això,
de la porta,
com...
A la finestra.
A les finestres,
les caixes de persianes,
que veus la llum del dia
o la llum solar.
A la caixa de persiana
posa la mà
al costat d'on entra la cinta del corró.
A veure si passa.
I quantes vegades has vist
balloar les cortines
a casa teva, no?
Per això també...
I balloar les cortines.
Bueno,
però això és que alguna cosa passa
que no és correcte.
No, jo volia que...
Suposo que s'acaba el temps, no?
Sí, no,
és que ahir vaig trobar,
com a...
No dic crítica,
però que ahir crec que es va parlar poc
de l'urbanisme intel·ligent, no?
És a dir,
que ahir,
quan parlàvem de eficiència energètica...
Bueno,
l'Arso no és el que va parlar.
No, bueno,
sí,
i voldria, evidentment,
també la intervenció de Rogelio Jiménez
a primera hora de la tarda
on va explicar
també la futura àrea esportiva
o anella olímpica,
que per mi aquest nom
d'anella olímpica no m'agrada,
com olímpica,
perquè olímpics no serem...
En qualsevol cas,
igual,
l'anella esportiva
feta amb clau energètica,
sí,
de recollida d'aigües pluvials
per reciclar...
Però crec que es va parlar poc ahir,
perquè jo crec que,
evidentment,
doncs hi ha molta cosa a fer
amb aquest urbanisme.
I ara que tenim el POM
i que tenim ja uns plans
urbanístics ja sobre la taula,
que el senyor José Luis García
doncs ja ha presentat
a l'Ajuntament i tal,
crec que aquí es tindria
de començar a pensar
en aquesta millora urbanística
amb, no sé,
amb unes infraestructures
en clau energètica.
Doncs no hem de parlar molt més,
em sembla a mi,
que no hem de parlar...
Ui, sí,
jo ho comproqueu,
perquè crec que és un tema
que no és que sigui apassionant,
però que és molt interessant.
Xavier Climent Agustí Pujol,
gràcies per acompanyar-nos
i bon cap de setmana.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Fins demà!