Estàs treballant i vols millorar?
Busques feina?
Tens una empresa?
Tarragona Impulsa et pot ajudar!
Vine i comprova-ho a les segones jornades Tarragona Impulsa el teu projecte,
l'11, 12 i 13 de desembre, a l'Espai Tabacalera.
Tallers, xerrades, conferències i el dia 12,
entrega dels premis Empresa Tarragona Smart City.
Segones jornades Tarragona Impulsa el teu projecte.
Més informació i inscripcions gratuïtes al web tarragonainpulsa.tarragona.cat
Ajuntament de Tarragona
El matí de Tarragona Ràdio
Comença Tuquem Pedra, un espai en col·laboració amb l'Institut Català d'Arqueologia Clàssica, ICAC.
Avui estarem en aquest nou programa, un programa que ens oferirem els dimecres
per difondre el coneixement de l'arqueologia clàssica, com escoltàveu,
en aquesta veu amb la sintonia amb la careta del programa.
Parlarem des d'aquí, des de la seu delicat, de recerca, de docència,
i també, com diu el nom del programa, tocarem pedra.
És a dir, que anirem fins als llaciments al primer esgraó d'aquest coneixement
que generen aquestes quatre parets. Ho farem de la mà dels investigadors de l'ICAC,
les que estan, en definitiva, a peu de canó de les diferents investigacions,
i també descobrirem, per aquí, des d'aquest institut, les bambolines,
al darrere taller, al forn on es couen les investigacions,
que després es recullen, de fet, a publicacions científiques.
Un programa, com us deien, que fem des de la seu de l'Institut Català d'Arqueologia Clàssica,
des de la plaça d'en Rovallat, aquí a la part alta, les tenim d'entrada amb el director de l'ICAC,
amb en Joan Gómez Pallarès.
Tot aïna s'acompanyarà l'investigador, Josep Maria Macías,
i ja ens parlarà de l'amfiteatre com a espai viu de recerca i de difusió.
I, de fet, parlarem en aquest àmbit de la nova recerca,
del que s'està fent actualment, amb importants avanços.
Parlarem en la segona part del programa, l'investigador, Josep Maria Palet,
sobre la campanya d'enguany a Caralps, a la comarca de l'Orripollès,
una excavació que ha permès reformar la presència romana tensió a 2.200 metres d'altura
dins d'una xarxa de comunicacions i comerç en Llívia com a capital.
Aquests són els temes que us oferim avui en aquest primer Toquem Pedra.
Ens acompanyeu?
Doncs, com us hem dit, som a la seu de l'ICAC i volem saludar a entrar en aquest programa
que avui estrenem a l'indirector d'aquest institut, que és l'en Joan Gomez de Pallarès.
Joan, què tal? Molt bon dia.
Molt bon dia. Com anem?
Ja podíem parlar fa uns dies, no? Anunciaven que faríem aquest programa i ja hi som, ja el tenim aquí.
Estem absolutament encantats. Volem donar-vos la benvinguda i agrair-vos molt la iniciativa
que heu tingut per venir fins a casa nostra i que els nostres investigadors
us puguin parlar allò in situ, de moment des de casa, és on fem la recerca una mica
de biblioteca i de despatx de les coses que estem fent. Gràcies.
Pensa que ens posarem a tots els racons de la casa, eh?
Estic encantat d'això i, a més a més, si és possible per l'unitat mòbil i crec que sí,
us portarem a altres llocs fora d'aquí on també treballem.
Bé, és que, de fet, avui és un reflex una mica, no?, de la feina que feu a l'ICAC
perquè parlarem d'un projecte aquí, a casa nostra, a Tarragona Ciutat,
però també d'un altre situat a la comarca del Ripollès, en concreta a Caralps, no?
No només a Caralps, eh? Teniu ramificacions a tot arreu, no arreu del món.
Sí, nosaltres treballem, diguem, en el que són les nostres línies bàsiques,
que serien arqueologia i ciutat, arqueologia i paisatge i després altres transversals,
doncs ho que sé, des de la protohistòria fins a l'antiguitat tardana.
I la protohistòria, per exemple, ens pot portar fins a Tunísia, a l'Àfrica proconsolar,
a estudiar la ciutat del Tiburus, que és una ciutat númida, abans que fos romana,
i podem anar, efectivament, a molts altres llocs.
Ara, per exemple, estudiant els ports de l'antiguitat mediterrània,
doncs anirem també a altres llocs del Mediterrani, efectivament.
Una pregunta que es faran els suïtsants quan s'arribi tot aquest coneixement,
tota aquesta informació, això, amb ells, en el dia a dia,
per què els pot servir aquesta informació, tot aquest llegat?
Els servirà per conèixer-nos una mica millor, i això no és poc.
I després, ara estem, i això sí que és una primícia, a tu t'agraden les primícies,
i per tant, a tu donaré una petita primícia que estem començant a treballar
a l'ICAC, amb la Unió Acadèmica Internacional i l'Institut d'Estudis Catalans,
per tirar endavant un projecte d'estudi de com es desenvolupaven les ciutats a l'antiguitat,
i com aquest desenvolupament urbanístic pot millorar el nostre coneixement
del desenvolupament actual d'aquestes ciutats.
Abans, les coses es feien millor, ho sento, ho dic així,
i amb més seny, i amb més sentit, i amb més criteri geogràfic.
Estudiant això, coneixerem probablement com fer millor les coses avui.
L'ICAC s'involucrarà en això.
Perquè es feien millor les coses abans, no sé, fa 2.000 anys o 3.000?
Es feien amb més criteri.
Sí, es pensaven més, hi havia més temps, se sabia on es posaven les coses.
L'altre dia vam tenir una conferència fantàstica d'en Josep Maria Nolla,
de la Universitat de Girona, que ens explicava com i per què s'havien instal·lat els romans
i de quina manera, la ciutat de Girona.
És una situació estratègica, però que té molts altres avantatges en el territori.
No feien les coses perquè siguin romans.
A Tàrraco també, no? A Quitàrraco també, no?
Efectivament, és exactament igual.
Sí, sí, Girona, Bárquino i Tàrraco són tres peces claus que estan a Catalunya
per entendre com i per què els romans s'assentaven, se situaven i creixien dintre d'un àmbit urbà.
A Tàrraco, per cert, tenia una cantera ben coneguda per tots, la cantera del Médul,
que ben aviat, també gràcies a en part de l'ICAC, lluirà nou aspecte, no?
Sí, aquesta, com ja sabeu, és una intervenció que tenim, allò,
que és, jo diria, emblemàtica, la col·laboració públic-privat, no?,
entre el que fem l'ICAC, entre el molt que ha portat a Bertis,
i aviat podrem fer la inauguració i podrem demostrar, doncs,
que aquesta pedrera té una profunditat d'excavació i d'explotació
molt més gran de la que ens pensàvem.
Quatre metres més, més o menys, que és un disbarat.
És a dir, en aquests moments podem dir que no coneixem del Médul
pràcticament ni el 10% del que havia d'haver estat en el segle II després de Crist.
És a dir, que s'hi va treure molta més pedra de la que es pensava, també, no?
Moltíssima més, moltíssima més.
I després també hi ha altres coses laterals que ens interessen
i que si trobem el finançament algun dia treballarem,
com, per exemple, com treballava la gent llavors.
El campament dels treballadors del Médul és una cosa que sabem on era,
però que no hi hem excavat pràcticament mai,
o el lloc des del qual agafaven les pedres i les embarcaven per portar-les.
És a dir, el moll de càrrega i descàrrega del Médul que sabem on és,
no ha estat excavat, està 0% excavat.
Ja portem dues primícies, eh?
Per cert, Joan, que després parlem amb el Josep Maria Maciesc,
ja ens parla de la nova recerca, no?
De també, no només fer recerca, sinó també explicar-la,
que és un següent de 0.
Avui també estem contribuint, en certa manera,
amb aquest nostre gran de sorra, amb aquest aspecte,
i això avui dia forma part del dia, no?
Nosaltres ho considerem molt important
i per això agraïm tant la vostra iniciativa.
De la mateixa manera que fa uns anys de la universitat
va començar a entrar el discurs
que el professor no era només professor,
sinó que també era investigador
i, a més a més, havia de portar una part del seu temps a la gestió.
En els àmbits de recerca pura i dura de la Generalitat,
com és el cas de l'ICAC, un institut públic,
els investigadors ja estan també assumint el paper
de no només investigo,
a més a més, publico en els millors llocs possibles
i, a més a més, ho explico
perquè tothom ho pugui entendre
i perquè tothom pugui compartir aquest coneixement.
I estem en aquesta fase d'una manera radical i clara.
Com s'estrutura una mica la funció de l'ICAC,
les diferents banques d'investigació,
com és per dintre, en definitiva?
Bé, nosaltres tenim quatre tipologies bàsiques,
diguem, d'investigadors,
que són investigadors predoctorals,
postdoctorals joves, llavors investigadors júniors
i investigadors sèniors,
una mica en funció del temps que fa
que estan treballant en un tema.
Llavors tenim línies que són temàtiques,
pures i dures,
com pot ser l'arqueologia del paisatge,
posem per cas,
i d'altres que són més transversals,
com podria ser la que jo mateix faig,
que és epigrafia,
diguem, l'epigrafia que és una cosa
que afecta a tots els àmbits,
diguem, del coneixement de l'antiguitat,
doncs tenim algunes que són transversals també,
tenim de dos tipus.
I els investigadors s'involucren
amb alguna d'aquestes línies, clarament.
Engraes que els oients
acaben un dia per aquí, per la part alta,
a buscar epigrafies,
perquè en trobarien moltes, no?
Efectivament,
hi ha un llibre fantàstic
que són les escriptures vistes,
que és reconèixer les inscripcions
que encara segueixen,
no en els llocs originals,
evidentment,
perquè els feien servir
de farciment de les cases,
allò per construir,
però efectivament en tenim moltes.
El que és Alfield,
el nostre investigador,
plorat,
però tan estimat aquí a Tarragona,
ens les va ensenyar
i ens les va explicar fa molt de temps.
Joan Gómez Pallarès,
director,
gràcies per obrir les portes
a casa vostra.
Anirem d'escollir això també.
L'epigrafia també en parlarem
algun dia,
d'abastament.
Moltes gràcies.
Moltíssimes gràcies a vosaltres
i sobretot gràcies a tots els oients
per poder entrar també a casa nostra
a través de la vostra feina.
Doncs després d'aquest parell de primícies
seguim endavant aquí
en aquest primer toquem pedra
amb l'ICAC
i ara parlem amb l'investigador
Joan Maria Macias
que ja ens parlarà
d'un dels conceptes
que ja ens avançava en Joan,
d'aquesta nova recerca
la focalitzarem
en un monument
d'aquí de casa nostra
però no només en aquest,
en l'amfiteatre
del qual també en parlarem avui
sinó també en molts altres
investigacions i jaciments
que hi ha
i que treballen
des de l'ICAC.
En Joan Maria Macias
ens ha parlat en concret
avui també de l'amfiteatre
com dèiem
de les situacions que s'han fet
en guany
que en són moltes
aquest 2013
i també el ressò
que ha tingut
a nivell de festivals
com per exemple
el David Assó
a través d'un audiovisual
que es va fer
arran de les investigacions
i també en col·laboració
amb altres estaments
i institucions
que tal, molt bon dia.
Bon dia, benvingut.
Ja hem parlat
en alguna ocasió
o en moltes coses
però avui parlem
d'aquesta nova manera
de fer recerca
que és nova
però tampoc no tant.
No, és una recerca
corresponsable
compartida
entenent que la nostra feina
no és una feina
arqueologia cap endintre
entenent que la nostra feina
té un cert nivell
de responsabilitat
cap al mateix patrimoni
cap a les institucions
cap a altres professionals
i col·legues
que gestionen el patrimoni
i al mateix temps
la nostra recerca
compartida
es beneficia
d'una visió
molt més ampla
de la realitat
perquè ens podem enriquir
d'altres percepcions
d'altres sensibilitats
i d'altres formes
de treballar
entenent que la nostra recerca
de vegades
es queda molt
tancada
amb els nostres
propis interessos
quan en realitat
el que som
en base
és una forma
d'avançar
en el coneixement
i una forma
de servir
la comunitat
a partir del nostre
coneixement
n'obtingut
aleshores
si aquesta recerca
nostra
està en mans
de gent
especialitzada
en la gestió
i en la difusió
de patrimoni
els resultats
potencialment
s'incrementen
doncs parlem
de resultats
parlem de resultats
i
alguns de l'amfiteatre
per exemple
perquè
no sé si els ullens
ho saben
jo suposo que
alguna part
dels ullens
sí
però altres
igual no ho saben
l'amfiteatre
per exemple
es va fer servir
de presó
en època contemporània
va passar
de ser un dels monuments
més emblemàtics
i importants
a l'època
de Tàrraco
a passar
en els nostres temps
contemporanis
a fer de presó
fins i tot
d'això en parleu
en aquests diferents treballs
sí
l'amfiteatre
en certa manera
és el testimoni
de la història
de la ciutat
tot i que és
un conjunt monumental
nosaltres no parlem
mai de l'amfiteatre
com un edifici
d'espectacles
d'època ardomana
sinó parlem
de l'amfiteatre
com un espai
històric i monumental
on hi ha
diferents petjades
de la nostra història
és un espai
que pel fet
d'estar fora
de la ciutat
té les seves peculiaritats
però realment
ens permet entendre
l'evolució
de l'àrea topogràfica
l'evolució
de les creences
és un espai
lúdic
dintre d'una escenografia
i d'unes creences
paganes
i és un espai
cristià
perquè és l'espai
on es produeix
el martiri
del primer bisbe
d'Hispània
és un espai
fonamental
en la història
dels protomartis
i en el cristianisme primitiu
i és un espai
que també després
ens il·lustra
l'art d'ocupació cristiana
en el segle XII
la instal·lació
d'un convent
l'ocupació
com a espai de presó
i tota l'evolució
d'una perifèria
que sense
l'elecció primigènia
d'un anfiteat
en el segle II
tot això
no s'hauria pogut entendre
al mateix temps
és un espai
que ens ajuda
a entendre
la història
de l'arquitectura
i de les tècniques
arquitectòniques
és un espai
que també
s'hauria de lliçonar
en el present
en el sentit
que fins a l'any
1929
o 1920
hi havia un important monument
que era una església romànica
conservada
íntegrament
que també estava apuntalada
com altres monuments
a l'actualitat
i que per deficiència
de la gestió
aquesta pròpia església
es va ensordar
ocasionant
una pèrdua fonamentada
en el nostre patrimoni medieval
i això es pot servir
de lliçó
en el nostre present quotidià
escassos centenars metres
d'on estem
per tant
és un espai
d'on podem treure
moltes lliçons
i que
en diferents activitats
que a més a més
conflueixen en guany
juntament amb una activitat
compartida
amb l'Ajuntament de Tarragona
i amb el Museu Biblia
Tarragonense
hem fet diferents iniciatives
algunes les vam presentar
en el context de Tarra Coviva
vam presentar
un petit audiovisual
que recentment
ha estat inclòs
en el programa
del Festival Internacional
de Cinema
Arqueológico de Cina
Arqueológico de Vida Soa
hem fet
una petita exposició pedagògica
que està instal·lada
en l'accés a l'edifici
que ajuda a entendre
l'edifici
i la seva història
i vam fer també
una petita publicació pedagògica
en aquest sentit
la recerca
desenvolupada
des de l'any 2009
i compartida
amb aquestes dues institucions
ens ha permet
assolir
i diferenciar
els nostres objectius
per una banda
la recerca
que vam
que vam exposar
en el darrer congrés
d'arqueologia
internacional
arqueologia clàssica
a Mèrida
i que també
ha donat peu
a dues teixes doctorals
que s'han presentat
en guany
que en parlarem després
i al mateix temps
hem pogut ajudar
en la senyalització
del monument
en la difusió
i incrementar
la seva potencialitat
pedagògica
una d'elles
és la que va fer
l'Andreu Muñoz
de la qual per cent
vam parlar
en un altre programa
en aquesta casa
en el Tarragona Història
és una de les tesis
al voltant de l'amfiteatre
sí
parlar de l'Andreu Muñoz
i de Sant Fructuós
pot donar peu
a confusions dislèxiques
a la nostra ciutat
ell l'Andreu va fer
una tesi
titulada
que la tinc aquí
perquè són d'aquests títols
una mica llargs
aspect Sant Fructuós
de Tarragona
aspectes històrics
i arqueològics
del seu culte
de l'antiguitat
a l'actualitat
aquesta tesi
que en certa manera
parteix
de l'amfiteatre
com el locus martiri
i l'espai
original
d'aquest culte
doncs dona peu
a una evolució
i un asseguiment
del culte
que et san
arreu del món
la segona tesi
que es va presentar
defensar
fa dos dies
és una tesi
que es diu
la geometria
de l'amfiteatre
de Tarragona
és una tesi
desenvolupada
per Josep Maria Tordrà
de l'Escola Tècnica Superior
d'Arquitectura
de la URB
on se centra
únicament
en l'obtenció
de l'elipse
de l'amfiteatre
quin podia haver estat
el mètode
trigonomètric
i de mesura
per poder desenvolupar
amb una explanada
d'uns 70
per 50 metres
la forma de l'elipse
que és una forma
geomètrica complexa
doncs això
que és un petit detall
imagineu-vos
que ha donat peu
a tota una tesi doctoral
encara hi ha incògnides
per tant
que
que reuen allà
en aquest amfiteatre romà
en aquest monument
guarda secrets
no?
l'amfiteatre
guarda incògnides
però també
guarda reptes
de difusió pedagògica
alguns dels quals
es poden desenvolupar
a partir de la recerca
i altres
senzillament
a partir de la pedagogia
és un espai
on no podem
esbrinar
o desgranar
les diferents fases
arquitectòniques
és un espai
on hi havia un santuari
a la deessa
nèmesis
en les fosses
un santuari
que la gent
desconeix
i que no pot apreciar
perquè no ha estat
desenvolupat pedagògicament
és un espai
on podem trobar
un cementiri
una església visigoda
una església medieval
restes encara
de diferents periodes
i que
des del punt de vista
museogràfic
encara s'han de desenvolupar
al mateix temps
actualment
és un espai
de recerca
d'experimentació
metodològica
en tècniques
de documentació
fotogramètrica
hem fet servir
fotogrametria
escàner láser
fa uns anys
es va fer
volt fotogràfic
amb zeppelin
ara s'han fet proves
amb un dron
em sembla
així
aquells petits helicòpters
que fan fotos
i és un espai
on encara podem
aplicar
moltes tècniques
de documentació
i de difusió
per què era tan difícil
reprenc la pregunta
d'abans
a crear aquesta forma
elíptica
de l'estructura
del monument
jo vaig suspendre
trigonometria
a la secundària
jo també
però vull dir
que evidència
que ho feien
que ho sabien fer
molt bé
he fet aquest matís
perquè ho intentaré
explicar
a partir
del desenvolupament
de figures
de quatre ovals
amb triangles
pitagòrics
jo he estat
codirector
d'aquesta tesi
però m'he centrat
en la part
d'arqueològica
sortosament
però doctorant
hi havia una persona
més entesa
en aquests temes
però realment
desenvolupar
aquestes figures
que podem
remetre'ns a la imatge
de la pel·lícula
Agora
on surt
i pati
amb el seu esclau
que refa
la figura
aquesta
doncs la concepció
i la materialització
de la figura
de l'elipsis
és molt complexa
a més a més
si hem de pensar
que això es fa
amb una explanada
com la de l'amfiteatre
sense aparells
topogràfics avançats
i amb cordes
de can
amb la seva elasticitat
doncs és complexa
de materialitzar
i és complexa
d'identificar
els processos
en aquesta tesi
n'ha estudiat
com a 14
o 15
processos
pels quals
es pot desenvolupar
una elipse
d'aquesta
dimensió
i jo encara
estic per segon
imagina't
però realment
ha donat peu
a tota una tesi doctoral
centrada
en aquesta reflexió teòrica
en la història
de la documentació
gràfica
de l'edifici
amb diferents treballs
d'aplicació tipogràfica
i d'utilització
de les tècniques
d'escàner láser
tot i que el títol
és la geometria
per arribar
a aquesta conclusió
ha hagut tota una feina
que s'ha fet
mereixedora
d'una tesi doctoral
hi ha tècniques
constructives
que utilitzaven
fa 12.000 anys
els romans
que han arribat
al nostre temps
intactes
com aquell que diu
que no s'han millorat
perquè hi eren prou bones
parlo de les voltes
del formigó
en construcions
superaquàtiques
per exemple
sí
al mateix espai
podem trobar
des de l'ús
de l'opus camin tiquium
el formigó
l'ús del quadràtum
aquests grans
carreus de pedra
l'ús del carregó
que seria el pitàtum
la tècnica mixta
entre aprofitar
una muntanya
i una arquitectura
elevada
és molt important
el sistema
de desguàs
del mateix edifici
que funcionava perfectament
fins a la implantació
de l'església Visigoda
l'amfiteat ens ensenya
tot això
ens ensenya també
com evolucionar
l'arquitectura medieval
com treballa
amb la pedra més petita
amb diferents eines
i com s'ha d'utilitzar
és un espai
propici
on ens pot ajudar
a entendre
una mica
la dinàmica
al mateix temps
de ser un edifici
fora de la ciutat
ha tingut
els seus usos
peculials
alguns dels quals
encara són vigents
és també un espai
molt important
en el concepte
del turisme religiós
que és un aspecte
sobre el qual
la ciutat
ha debatut intensament
i actualment
sembla ser
que algú se n'adona
que és un element
actiu positiu
és un espai
a més a més
molt útil
en quant
a l'ús pedagògic
a l'ús lúdic
tarda coviva
representacions
de la passió
i és un espai
que s'està transformant
i que s'està adaptant
a més a més
és un espai
conflictiu
en el tractament
urbanístic
de la façana marítima
de les obres
de remodelació
de la xarxa viària
és un espai
on podem reflexionar
en un projecte arquitectònic
de l'arquitecte
Andrea Bruno
que no es va materialitzar
és un espai
que va ser polèmic
amb l'últim pou
sobre els edificis
de la plaça
Arceo Xotorena
o sigui
és un espai
que no està acabat
que encara hem de reintegrar
s'han arrenjat
dels jardins
però encara li queda
molt per avançar
doncs anirem parlant
també
en properes edicions
del Toc en Pedra
de l'amfiteat romà
naturalment
i d'aquesta nova recerca
del que ens parlava
en Josep Maria Maciès
una última curiositat
perquè hem de seguir endavant
però
quan es va fer servir
de presó
com a presó
a l'amfiteatre
l'amfiteatre
esporàdicament
es va fer servir
com a presó
en el segle XIX
i després es va
institucionalitzar
com a prisió
en provincial
abans de la torre
abans que la torre
de l'apratòria
fos la presó provincial
jo no memoritjo
les dates
t'ho puc mirar
en un llibre
però et diria
que després
de la guerra francesa
es va instaurar
com a presó
provincial
on estaven
els treballadors
voluntaris
que feien les obres
d'ampliació del port
i que recentment
es va publicar
un llibre
sobre la presó
a l'amfiteatre
que no me'n recordo
del nom de l'autora
disculpes per avançar
seguirem el fil
seguirem aquest filó
seguirem un altre dia
Jorah Maria Maciès
també moltes gràcies
gràcies a vosaltres
i encara hem ja
la recta final
la recta final d'aquest
primer toquem pedra
amb l'ICAC
des de la seu de l'ICAC
i ho fem per moure'ns d'aquí
per marxar cap a l'exterior
volem anar fins a un lloc
home
un lloc emblemàtic
aquí l'ha fet
per exemple
caminant
la zona des de Caraups
fins a la Múria
i més amunt
fins i tot
segurament
divindrem la memòria
paisatges
missars
amb molta natura
però també amb vestigis
llunyans
vestigis d'altres èpoques
parlem d'això
parlem amb en Jorah Maria Palet
sobre la campanya
d'excavació
a aquest municipi
de Caraups
estem a la comarca
del Ripollès
una excavació que permés
ni més ni menys
que reformar
la presència romana
a aquesta altura
2.200 metres d'altura
en una mena de xarxa
de comunicacions i comerç
en Llívia
com a capital
parlem amb en Jorah Maria Palet
d'aquesta investigació
també codirigida
per altres investigadors
com l'Arnau García
o l'editor Orengo
que ell és
en aquest segon
de la Universitat
de Nottingham
ni més ni menys
ell també és coordinador
de la recerca
i la formació d'aquí
avançada
d'aquí de l'ICAT
tenim aquí a nosaltres
el Jorah Maria Palet
Jorah Maria, què tal?
Bon dia
Hola, bon dia
Donen cap al Ripollès
que ara deu fer feret per allà
però no vol ser
a l'hivern sinó a l'estiu
Exacte
treballem com abans
és a dir
en la temporada
d'estiu
entre el juny
i el setembre
Fins a quin punt és important
ho dir perquè
ho han recollit
algunes revistes especialitzades
el fet de poder
reformar la presència romana
a aquesta altitud
a 2.200 metres
i al Ripollès
Bé, és important
perquè la recerca
ha privilegiat sobretot
els voltants
els entorns de les ciutats
les zones de plana
i la muntanya
ha estat una mica
menys tinguda
pels investigadors
considerada
com un espai marginal
com un espai
com secundari
i bé, Catalunya
doncs és un país
muntanyenc
on l'espai
els espais de muntanya
tenen una presència
molt significativa
i òbviament
tot això
va ser aprofitat
i gestionat
i controlat
pel món romà
i una mica
aquest és
l'objectiu
d'aquesta recerca
demostrar tot això
Vau treballar
en un equip
de 9 persones
allà
in situ
en aquesta última campanya
perquè n'hi ha hagut d'altres
veus que van concret
o no són aquest
com una mena de cabana
o que queden
d'una cabana
a què us ha permès
trobar
perquè hi ha
moltes restes
per exemple
de ceràmica
no?
Sí, bé
són treballs
que en aquest sector
vam començar
fa 3 o 4 anys
són treballs
que primer
requereixen
una recerca
de prospecció
és a dir
cobrir
tot el conjunt
del territori
i documentar
els diferents
jaciments
les diferents
estructures
arqueològiques
associades
a activitat humana
en aquests espais
que són espais
altimuntants
és a dir
estem treballant
per sobre
de la cota 2.000
i fins a cota
2.500
2.600
aleshores
un que ha fet
a la prospecció
vam
determinant
aquells punts
més interessants
per fer una recerca
més aprofundida
a través d'excavacions
i en guany
la campanya
d'aquest any
justament
hem treballat
diversos punts
d'aquests
un d'ells
és just
a la vall
de Coma de Vaca
una mica
100 metres
per sobre
del que és
el refugi
de la Federació
d'Entitats
Exclusionistes
de Catalunya
la Coma de Vaca
i el que hem
documentat
és justament
una estructura
una cabana
una gran cabana
d'uns 25 metres quadrats
construïda en pedra
atípica
en aquests espais
d'altimuntants
amb molta presència
de material ceràmic
que no és material
que ja és estrany
que aparegui
a aquestes alçades
però no és material ceràmic
diguem-ne local
sinó justament
importacions
entre aquestes importacions
hi ha molta ceràmica
africana
sigillat africana
procedent del nord d'Àfrica
i que per tant
indica
que
aquest indret
al llarg
de l'altimperi
entre el segle I
i el segle III
després de Cris
està inserit
en una xarxa
comercial
important
que en el sector
ha d'estar
vinculada
a la ciutat
de Llívia
a l'antiga
Llúria Líbica
a la Cerdanya
que era la ciutat
des de la qual
es gestionaria
aquests espais
de muntanya
a més
el pogut
datar
en precisió
perquè heu rebut
la prova
del Carbo 14
exacte
aquesta és una mica
la novetat
tot i la presència
de ceràmica
és necessari
afinar molt
les datacions
i recollir mostres
que portem al laboratori
i ara
han arribat
els resultats
d'aquestes analítiques
confirmant
en tots els punts
que hem fet
excavació
la importància
del període romà
en l'ocupació
i explotació
d'aquestes valls
Quina és la dificultat
d'un jaciment
o les característiques
singularitats
d'un jaciment
d'altura
d'alta muntanya
perquè esteu per sobre
del santuari
de Núria
per sobre
bastant per sobre
Sí, sí
aquí hi ha una dificultat
arqueològica
i és que
la sedimentació
és petita
és a dir
hi ha poc sediment
hi ha poca terra
i amb pocs centímetres
podem excavar
segles d'història
per tant s'ha d'excavar
amb molta cura
i molt a poc a poc
aquesta seria
sobretot
la primera gran singularitat
la segona
és la dificultat
meteorològica
és l'arqueologia
d'alta muntanya
i per tant
hem d'anar ben equipats
i hi ha una dificultat
física
etc.
de suportar el medi
per la resta
és una excavació
arqueològica
a qualsevol altre lloc
Què més pot aportar
aquest jaciment
en concret
aquest aldoc
com a bac
o el d'aqueralts
en general?
Bé, tot l'estudi
ens indica
que
aquests espais
d'alta muntanya
que sempre han estat
valorats
pels seus aspectes
sobretot naturals
són també
o contenen també
un patrimoni històric
i arqueològic
i cultural important
per tant
nosaltres reivindiquem
que són paisatges
culturals
que són fruit
d'una interacció
de l'home
de la societat
amb el medi
i que
tal com
observem avui
aquest paisatge
per exemple
en el cas
de Vall de Núria
que és un espai
de pastura
immens
doncs això
és conseqüència
d'aquesta activitat
humana
què hi feien allà dalt
aquestes comunitats
doncs feien sobretot
això
aprofitar els recursos
singulars
d'aquests espais
com és
la pastura
per tant
per fer activitats
ramaderes
el bosc
és a dir
per explotar
el bosc
per obtenir
pega
resines
que eren molt importants
en el món romà
per fer combustible
i finalment
la mineria
i la metal·lúrgia
que també són
una activitat
molt important
tot això
ha anat modificant
transformant
aquest paisatge
com a conseqüència
de l'activitat humana
i per tant
també
l'activitat humana
ha estat un agent
creador de paisatge
aquest seria
i la fase romana
en aquesta dinàmica
és una dinàmica
de llarga durada
que arrenca el neolític
fa 5, 6, 7 mil anys
té la fase romana
com una fase
molt potent
Josep Maria Palà
també anirem a aprofundir
amb aquest aspecte
en properes edicions
d'aquí del Tocant Pedre
moltes gràcies
gràcies a vosaltres
doncs fins aquí
aquest primer programa
aquest primer Tocant Pedre
des de la seu de l'ICAC
l'Institut Català d'Arqueologia Clàssica
arribem ja pràcticament
a la recta final
ens acomiadem
i recordeu que tornem
d'aquí 15 dies
normalment des d'aquí
des de la seu de l'ICAC
amb un programa
que ha fet possible
la Carme Badia
des de l'ICAC
la producció també
doncs en Joan Maria Bertran
a la part tècnica
aquí en la unitat mòbil
els estudis de Lluís Comas
també la part tècnica
us ha parlat Josep Sunyer
tanquem aquesta Tocant Pedre
però seguirem
Tocant Pedre
des d'aquí, des de l'ICAC
de l'ICAC
El 19 de gener
Tarragona acull
la Marató Costa Daurada
Tarragona 2017
Escoll el teu repte
o Marató
o 10 quilòmetres
amb zona d'exposicions
el dissabte dia 18
un programa complet
per al teu acompanyant
i moltes sorpreses més
No t'ho pots perdre
Fes la teva inscripció
ja a la web
maratócostadaurada.com
Tarragona 2017
Preparats
per fer història
Dents i ungles
El poder de la poesia
a Tarragona Ràdio
Cada dimecres
de 5 a 6 de la tarda
ens fem fortes d'ungles
Dents i paraules
En Maria Romano
Del 6 al 22 de desembre
vine a gaudir
de les tapes
dels barris de Ponent
Torreforte
Campclar
La Granja
i el Pilar
Prova les millors tapes
elaborades pels bars
participants
a un preu molt assequible
i participa
als sorteig
de 4 vals
de 30 euros
omplint el mapa
de la ruta
Hotel Canadà
Tu i jo
La Venta
La Negra Candela
Aquí te espero
Can Martí
El Paseo
Única
El Quijote
Bar Barà
Tocant
Los Molinos
La Tostadita
Cafeteria 61
La Mancha
i Nou Centre
Recorda
Del 6 al 22 de desembre
T'esperem a la ruta
de tapes
dels barris de Ponent
Recull el mapa
dels comerços
socis de Torreforte
i a tots els bars
i restaurants
participants
És una iniciativa
de l'Associació
de Comerciants
de Torreforte
amb la col·laboració
de Botiguers
de Tarragona
la Generalitat
de Catalunya
i l'Ajuntament
de Tarragona
Ei, ei, ei
Sopar més cinema
per 9,95 euros
i a les Gavarres
Sí!
Gaudeix d'un bon àpat
i una sessió de pel·lícula
a un preu increïble
Fins al 19 de desembre
de billons
i dijous
no festius
a Ocina
les Gavarres
i els restaurants
inscrits
en aquesta promoció
Una nit
de cine
i sopar
per només
9,95 euros
Sí!
Tarragona Ràdio
Ara són les 12 del migdia
i gairebé 3 minuts
El matí de Tarragona Ràdio
Doncs molt bon dia
us saludo
ja sé que el matí
des de les 7
que va amb diferents veus
d'aquesta casa
amb els companys
dels serveis informatius
també els companys
de la redacció
però ara m'incorporo jo
Núria Cartanyà
us acompanyaré
des d'ara i fins a dos quarts
de dues
en el que queda
de resta de programa
això
una hora i mitja
per tractar altres continguts
Recollim doncs
aquesta connexió
que fèiem
amb el nostre company
Josep Sunyer
des de les instal·lacions
de l'ICAC
Mira, hem tocat pedra
encetem una nova secció
i és que la pedra
a Tarragona
és molt preuada
molt valorada
i a Tarragona Ràdio
ens en volem fer
a bon ressò
Comencem amb altres
qüestions
per exemple
cada dimecres
ens acompanya
l'Enric Garriga
ell és el dinamitzador
de tot el que passa
al Centre de Normalització
Lingüística
de Tarragona
totes les activitats
que allí s'hi realitzen
o s'impulsen
i tot allò
ell ho recull
ho sumaritza
i ens ho explica
en principi
un quart d'hora
per això
anomenem la secció
un quart de català
un quart d'hora
que és fictici el títol
sempre se'ns allarga
bastant més
la qüestió és que
tot el que dóna de ser
la llengua catalana
o almenys el que podem explicar
en aquest temps
és el que ens ocuperà
a partir d'ara
després encara ens reservarem
una estoneta
abans d'arribar a la una
quan falti un quart d'hora
aproximadament
per parlar-vos
d'un concert
que tindrà lloc
diumenge
al Teatre Tarragona
el concert
bé
molt de prop
perquè són instrumentistes
músics joves
i de casa
estem parlant
del concert
El Cançoner
que oferirà
la jove orquestra catalana
d'instruments tradicionals
qui organitza
qui impulsa
aquest concert
doncs l'associació
d'amics
de l'aula
d'instruments tradicionals
de l'escola municipal
de música
per això
hem convidat
la Roser Oliver
perquè ens en parli
de com serà
aquest concert
de quin és
el repertori
que ens oferiran
de en què
estan treballant
a l'aula
d'instruments tradicionals
de l'escola municipal
de música
i que ens convidi
a tothom
anar al concert
que oferirà
aquesta jove orquestra
el diumenge
aquest diumenge
al Teatre Tarragona
l'hora
dos quarts de set
també us aviso ja
de tot això
perquè aneu mirant agenda
i si us interessa
el tema
si hi voleu anar
també
després de l'entrevista
regalarem
una entrada doble
dues entrades
per tant
perquè pugueu anar
gratuïtament
amb aquest concert
i al final
després d'haver passat
per les instal·lacions
del Nàstic
per saber com afronten
el partit d'aquesta tarda
doncs al final
ens visitaran
de la Fundació Casal Lamic
concretament avui
la Cinta Fabregat
ella és educadora
de carrer
del programa
Peu de Carrer
i amb ella parlarem
de les rutes
que estan fent
pels barris de ponents
rutes de promoció
de la salut
de la importància
de fer esport
al carrer
i de promocionar-lo
en aquest espai
dedicat als joves
i també
d'un taller
que ells impulsen
en diuen
taller de carteres creatives
de tot això
ens ocuparem
són algunes
de les activitats
que organitza
la Fundació Casal Lamic
i us les transmetrem
us ho explicarem
a partir de la una
tancant ja l'edició
d'avui del matí
de Tarragona Ràdio
doncs vingueu
una hora i mitja
que tot just ara
comencem
amb publicitat
de Tarragona Ràdio
de Tarragona Ràdio
de Tarragona Ràdio
de Tarragona Ràdio
de Tarragona Ràdio
de Tarragona Ràdio
de Tarragona Ràdio
de Tarragona Ràdio
de Tarragona Ràdio
de Tarragona Ràdio
de Tarragona Ràdio
de Tarragona Ràdio
de Tarragona Ràdio
de Tarragona Ràdio
de Tarragona Ràdio
de Tarragona Ràdio
Deixarem el Montseny enrere
i rodarem
per mil camins
carretera i manta
i la guitarra
entre els dits
amb el bombo a negres
i tres acords
en tenim prou
per invocar
els déus
del rock and roll
deixa que et canti
una cançó
una cançó
per el somriure més bonic
d'aquesta nit
uou, uou, uou
que ets tan salvatge
i tan catarra com jo
fem que cada dia
sigui diferent
a l'endemà
la vida és massa curta
per perdre's en els detalls
que no ens faltin mai
les forces
per cantar
a ple pulmó
a tot l'encant
d'aquest maleït món
uou, uou
deixa que et canti
una cançó
uou, uou, uou
una cançó
per el somriure
més bonic
d'aquesta nit
uou, uou, uou
que ets tan salvatge
i tan catarra com jo
no, ara fes-ho tu
hòstia puta
m'ho haig de margellar
però no fes el teatre
fes-ho com tu
però ara no
però ara s'ho fan teatre
fes-ho com tu
fes-ho com tu
fes-ho com tu
fes-ho com tu
molt divertit
és-i-ts
és-i-ts
és-i-ts
és-i-ts
oi
què haces
per què no?
per què no?
i les coses
sense pensar ni
el que he dit
uou, uou, uou
xer, xer, xer, xer
uou, uou
xer, xer, xer, xer
deixa que et canti
una cançó
uou, uou, uou
una cançó
per el somriure
més bonic
d'aquesta nit
uou, uou, uou
que ets tan salvatge
i tan catarra
com jo
uou, uou, uou
que ets tan salvatge
que ets tan catarra
uou, uou, uou
que ets tan salvatge
i tan catarra
com jo
abans que comenci la jornada
el diari més a prop teu
cada dia repartim
més de 25.000 exemplars
cada dia gratuït
cada dia a la teva població
Tarragona
Reus
Torre d'Embarra
Vilaseca
Salou
a més de 20 localitats
cada dia
amb les informacions
més properes
tu decideixes
si avui és un dia més
o un dia més
dicen que un nuevo club
ha nacido
dicen que viste verde y negro
y llena el campo
cada domingo
dicen que es una gran familia
y no puedes perdértelo
¿sí?
sí
y ahora es bien fácil
vivir todo eso
y mucho más
por solo 30 euros
podrás ser socio
y formar parte
ser uno más
sentirte como en casa
como en tu casa
como en la mía
como en la del Racing
de Bonavista
vive cada semana
la emoción
del fútbol
de los goles
la pasión
por el ascenso
y disfruta
de todas las promociones
y actividades
que te ofrece el rato
al Nadal
els desitjos
es compleixen
Parc Central
estrena cinemes
fins al 15 de desembre
per cada entrada
als cinemes
dielmo
de Parc Central
un xec regal
de 3 euros
per gastar
les botigues
adherides a la promoció
sí, sí
per cada entrada
3 euros
per comprar
al Parc Central
això sí que és
un bon regal
de Nadal
eh
Centre Comercial
Parc Central
actualitzant
els teus moments
Aquest 7 de desembre
viu a Port Aventura
la festa especial
esperant el Nadal
de les 5 de la tarda
a les 12 de la nit
no et perdis aquesta nit
única
amb sorpreses
increïbles
jo ja tinc el renx a punt
descobreix la festa especial
esperant el Nadal
de Port Aventura
per tan sols 15 euros
informa-te en el 902 20 22 20
o a portaventura.com
Pizarro
Pizarro
Pizarro
sí
aquest és el nom
de la teva botiga
a Tarragona
Pizarro
fixa-t'hi
vestits d'home
més camisa
més corbata
més cinturó
més mitjons
tot a partir de 180 euros
i a més
comprant dos articles
iguals
com ara camises
pantalons o corbates
et fem el 15%
de descompte
del preu final
vine
trobaràs tot el que busques
s'estreria
Pizarro
i Pizarro
Gala
carrer Mallorca
número 1
i número 27
de Tarragona
telèfon 977
21 36 17
som especialistes
en mides grans
fins a la 80
informem els nostres clients
l'opció de la sestreria
a mida
vingui a veure'ns
i li donarem pressupost
sense cap compromís
sestreria Pizarro
som professionals
en Tarragona
en la zona residencial
de la Vall de la Rebasada
Promociones José Luis
te ofrece una nueva promoción
de viviendas en construcción
pisos de 2, 3 y 4 habitaciones
espacio comunitario
y piscina
desde 141.000 euros