Un quart de català que comença avui a un quart d'un en punt del migdia.
Enric Garriga, bon dia.
Hola, bon dia a tothom.
Comença aquest espai, un quart llarg que dediquem a parlar de l'actualitat de la llengua catalana,
amb notícies d'aplicació social, de tota una miqueta, no sé, rostirem tòpics avui, per exemple,
els presentarem a novetats editorials i informàtiques també,
un portal que es diu L'Empresa en català, entre altres qüestions,
i tot plegat ho anirem amb bona música, amb excusa o sense?
Amb excusa.
Sí? Doncs vinga, ara ens l'expliques.
Música mestra.
Sí, sí, no, ja ho és, això ja ho és.
Ah, ja ho és, ja començava.
Música mestra.
Crec que no ho publicareu, encara que sigui important.
Música mestra.
Música mestra.
Música mestra.
Música mestra.
Música mestra.
Música mestra.
Música mestra.

Música mestra.
Música mestra.
Música mestra.
Música mestra.
Música mestra.
Música mestra.
Música mestra.

Música mestra.
Música mestra.
Música mestra.







Música.
Estrenes.
Música.
Música.
Música mestra.
Música.
Música.
Música.
Música.
Música.
Música.
Música.
Música.
Música.
Música.
Música.
Música.
Música.
Música.
Música.
hi ha com una cinquantena d'actuacions.
És festival de música, eh?
Sí, és de música.
Es diu Estrenes perquè s'inspira en el model de festivals de cine,
en què hi ha secció d'estrenes, secció de nous valors
i secció de consolidats.
Doncs aquí anirà una mica així,
s'organitzen en cinc jornades, en cinc capítols,
i, per exemple, serà el lloc on es produiran les estrenes
dels nous discos de l'Action Busto, dels Catarres,
un projecte de l'Albert Pla amb els Pinkertons.
Hi haurà, en aquest festival, hi haurà el bo i millor,
hi haurà espectacles exclusius en producció del festival,
i diguem que és un festival d'aquells que té vocació de ser
l'aparador i l'inici de l'any.
Igual que fan allò a Barcelona de l'any teatral i no sé què.
És una mica perquè vulgui estar a l'avantguarda de tot,
de saber els primers, de saber el que passarà.
Fixa't que el fan a principis d'abril perquè això sigui
el portat per la resta de l'any.
Aquí hi haurà bufetades dels grups per anar a presentar el disc
en aquest festival.
Clar.
T'ho diré, altres que també presenten disc.
Però s'esmalà amb el que ta música viva, potser, en certa manera.
No, és diferent, perquè aquí es tracta d'anar a fer
concerts especials amb combinacions de gent, com per exemple
el Mirall de Dilan, amb els Miralls de Dilan de l'Enric Casases
i amb el... sí, amb qui és?
Amb aquell, amb el Gerard Quintana, home, Gerard Quintana.
I el Pascal Comelade també hi col·laborarà.
Hi haurà, dèiem, els Catarres, l'Action Busto,
però també clàssics consolidats amb espectacles especials,
com Maria del Marbonet amb la seva orquestra de l'Auditori.
Hi haurà el Quart Primera i Pulpo Pop, Vicky Mel, Joan Jo Bosé,
Joana Serrat, els Blaumut, els Minimúsica,
amb el Miqui Puig i el Refri fent coses de les seves d'aquestes
que fan els festivals, els Sónar Kids i coses d'aquestes.
De Vanguarda, el Joan Colomo, els Mates Mates, la Beth,
una conversa entre Main i Pau Riba.
També hi haurà, per tant, debats i coses d'aquestes.
També hi haurà Jacint Belasen i l'Orquest Oriental Grup,
presentant obra nova.
També presentaran el disc nou, el de la Feia de les Flores Azules.
També els Love of Lesbians actuaran.
No sé si presentarà material nou o no.
La Marina Rossell cantant cançons de Mostaquí
i la Maria Rodés cantant les seves cançons amb el Xerí Maresté.
i això només són uns quants.
Això ho fan a Girona, val 150.000 euros,
dels quals 30.000 els paga l'Ajuntament
i els altres els aporten la Diputació de Girona,
la Generalitat i el sector privat.
Escolta, què hi veus de negatiu en això?
Bona notícia, un festival nou.
Està bé, però ho fan molt lluny.
I aquí a Tarragona l'any passat eren la capital cultural
i podien haver fet una cosa com aquesta i no la van fer.
En canvi, l'única despesa cultural que va sortir
tres dies després que anunciessin que no es feia el Festival Rec,
ara fa un any més o menys,
això és de fa un any, estàvem en aquesta situació.
S'acabava d'anunciar que no hi havia el Festival Rec
i tres dies més tard l'Ajuntament va anunciar
que donaven 150.000 euros per al Museu de la Setmana Santa,
la primera perra del qual encara no hem vist.
Notícies culturals i de normalitat de país.
a Girona normalitzen la música.
Passem a parlar altres qüestions.
A mi no m'estires la llengua.
Què fan aquí a Tarragona?
Què feu a Tarragona?
Què feu a aquesta terminalització?
Això fem coses.
Per exemple, temes de voluntariat.
Mira, aquesta setmana s'han presentat 13 parelles lingüístiques
que hem fet els últims temps a Calafell.
No els hi ha en materials i tot això.
Demà, per exemple, els voluntaris de Vilallonga del Camp,
que és un poble on ja fa uns quants mesos que n'hi fem,
faran una visita cultural a les portes de les muralles de Vilallonga del Camp.
Fa pocs dies també vam fer una cosa semblant al Vendrell.
Vendrell, un grup de voluntaris i d'alumnes,
vam poder fer una visita guiada amb un historiador local
i guia històric sobre les portals de la muralla
i la història del Vendrell,
les cinc portes que té la muralla de l'anell.
Doncs bé, a Vilallonga també tenen una cosa semblant,
ho fan, però aquí la gràcia d'això és que
algunes de les parelles lingüístiques
col·laboren a fer de guies.
Juntament amb la guia,
hi ha la guia que és la guia municipal,
que és la Pilarriera, que fa el recorregut,
fan un recorregut pel recint d'emmurellat,
els diferents portals de la muralla,
cases senyorials de l'època de cases senyorials del poble
i acaben al Museu Arxiu Pere Virgili.
Doncs bé, tot això,
una o dues parelles lingüístiques nostres
també col·laboren amb la guia municipal
per fer de guies ells mateixos també
amb tota aquesta visita cultural.
Això pel que fa voluntariat.
Altres coses que hem fet,
el Calafell s'acaba d'assignar un conveni
amb la Biblioteca Aventura Gassol.
Atenció, a Calafell n'hi ha dues de biblioteques.
Jo no ho sabia, però buscant això,
posant la notícia al web i tot això
i veure que n'hi ha dues de biblioteques,
ara no em facis dir com he dit l'altra,
que no me'n recordo,
però bé, s'ha firmat un conveni amb aquesta biblioteca
entre el Centre de Numericació Lingüística
i la biblioteca, que és municipal,
i, per exemple, a partir de finals d'aquest mes
hi haurà un espai del català
en què tots els materials relacionats
amb l'aprenentatge de català i tot això
es trobaran allà localitzats
perquè la gent que vagi a la biblioteca
pugui tenir clarament i fàcilment localitzable
el material per aprendre
i millorar els seus coneixements de català.
També es crearà un club de lectura fàcil,
per tant, aquí aquest tipus de coses
són coses que des del Vicina de Català de Calafell
diguem que hi ha una sinergia,
que es porta molt això ara,
la sinergia amb la biblioteca Ventura Gasol
perquè els alumnes dels cursos de català
tinguin també totes aquestes facilitats
a dins de la biblioteca.
I també hi haurà, evidentment,
com que en guanyes l'any espriu
i és el consorci, també hi participem
fent actes i tot això,
també hi haurà actes de l'any espriu
dins d'aquest marc d'actuació
amb la biblioteca de Calafell,
amb la biblioteca Ventura Gasol.
Molt bé.
I de llibres que trobem a la biblioteca,
entre altres coses,
passem a parlar de cinema.
Sí, per què?
Continua el cicle 5.
Bé, continua.
De fet, a Tarragona comença demà.
El lloc de les nostres comarques,
l'únic lloc on va començar el 3 de febrer
va ser Montblanc.
Però després ha quedat aturat
perquè el cap de setmana era carnaval
i això no hi havia opció de fer pel·lícules
el dissabte o el dia de Cernemal.
Però aquest cap de setmana sí que ja comença
i ja anirà tot seguiret,
tot seguiret,
el Vendrell a Tarragona i Vilaseca
i també continua a partir d'aquest cap de setmana
i també tots els dies seguiret
amb Montblanc.
A Tarragona i Vilaseca,
atenció, a Tarragona i Vilaseca,
els dissabtes a un quart de cinc,
preu 4 euros,
els cines o cine,
abans aquí en deia mòscar les gavades,
ara són o cine tots, eh?
O cine.
Sempre ho dius el mateix,
mira que fa temps que es diu ara o cine.
No, és que aquí diu o cine les gavarres
o cine.
I a sota diu o cine Vilaseca.
Sí.
Clar, clar, clar,
però acostuma't, ja no...
Vale.
Es diu o cine.
Per cert, Vilaseca és Vilaseca de Solcina.
El nom oficial complet de Vilaseca
és Vilaseca de Solcina.
Que és l'Ocina de Vilaseca de Solcina.
Exacte.
Aquí hi ha.
Doncs demà,
demà, pel·lícula Ice Age 4,
la formació dels continents,
la 4 ja, eh?
La 4.
La 4.
I a Montblanc
faran diumenge,
a Montblanc ho fan el diumenge, eh?
A Vendrell,
a Tarragona i Vilaseca
ho fan els dissabtes
a un quart de 5
amb aquests cines
de la cadena de Solcina.
A Montblanc
és el diumenge,
és a les 5 de la tarda,
el preu és 4 euros i mig,
mig euro més que aquí,
potser perquè és en diumenge
i el diumenge tot és més car.
Les Aventures de Tadeu Jones,
que és la pròxima pel·lícula
que es veurà
a Vendrell,
Tarragona i Vendrell,
Tarragona i Vendrell,
a la setmana que ve.
Aquesta setmana...
Doncs això és el cicle 5,
ja sabeu,
cicle de cinema infantil en català,
infantil o familiar en català,
en horari també infantil o familiar,
normalment a migdies
i a un preu molt més reduït.
Tarragona,
a Vendrell,
a la sèca i Vendrell,
aquest cap de setmana,
a Ice Age 4.
Doncs vinga,
una mínima pausa
i ens posem a rostitòpics.
Atenció!
Si disposes d'una hora lliure a la setmana
i t'agradaria ajudar una persona
que està aprenent català
a practicar l'idioma,
al Centre de Normalització Lingüística de Tarragona
busquem voluntaris.
Voluntariat per la Llengua,
un projecte de participació lingüística.
Truca'ns sense compromís
i t'informarem
al 977 24 35 27.
Voluntaris per la Llengua.
Ajuda'ns!
Avui, com cada 15 dies,
toca rostitòpics,
però escolta,
m'ho has d'adaptar, això,
Enric, perquè estem en plena quaresma ja.
Hem començat a la quaresma.
I què millor?
Això de menjar rostit,
no ho sé si jo,
si ens comem massa.
Sí, espera't,
ja hi arribarem.
Quin és el menjar més típic
i més tradicional
de la quaresma aquí?
Peix i...
Per un divendres,
per un divendres de quaresma
que no es pot menjar tant.
Peix i quin peix,
clar, és que és de meses divendres.
Quin és el peix que toca menjar?
Bacallà.
Bacallà i no va dir res?
No, bacallà és el peix que toca menjar.
Sí, no et pensis.
D'aquí fins a Setmana Santa
tinc triada ja una bonica selecció d'articles,
una dieta d'articles del Jaume Fàbrega
de coses d'aquestes d'aquesta època.
Receptes amb bacallà
i altres de temàtica
o de temporada cuaresmal
com estem ara mateix.
Bé, com que és una cosa d'aquestes,
què menys que començar
per un clàssic com és el bacallà amb Sant Feina?
I tant.
I no és que...
Però això té explicació lingüística,
el bacallà amb Sant Feina?
No, és...
Bé, sí i no, és cultural.
Més que lingüístic,
el tema aquí serà cultural, eh?
Diu el Jaume Fàbrega
que la recepta
és una de les receptes més populars a Catalunya,
clarament tothom de menjat d'això,
i que a més a més
feta amb una salsa
tan típicament catalana
com és la Sant Feina.
Sant Feina
i diu, clar,
i diu, això, aquesta recepta,
amb variants de si ho deixar,
es troba a tots els països catalans.
I diu que és una de les receptes
més brillants de la cuina del bacallà
dels països catòlics,
que, de fet, els països catòlics,
els únics països catòlics que mengen bacallà
som nosaltres, sembla, eh?
I si no, això dels països nòrdics, eh?
Però els altres països catòlics
no són amics del bacallà, només aquí.
Però del peix sí.
Sí, home, sí, del peix sí.
Però el bacallà és...
El bacallà amb Sant Feina
i això es veu que només ho fem per aquí, eh?
No hi ha equivalències amb altres cultures.
Ah, mira, no ho sabia, molt bé.
No.
I, de fet, diu...
I, a més, és curiós perquè al capdavall
els pebrots, els tomàquets,
venen d'Amèrica
i, per tant, fins al segle XVI
no arriben.
l'Amèrica es descobreix
a finals finalíssims del segle XV
la difusió d'aquestes noves fruites i verdures
que ens venen del nou continent
és durant el segle XVI.
Doncs durant el segle XVI
ja es posen a fer aquestes coses
i allò de la cuina creativa
de barrejar ingredients exòtics i tal
ja ho feien fa cinc segles, aquí.
Ja ho feien al segle XVI
de barrejar els productes del nou continent
amb les coses típiques...
Llavors eren exòtics,
el pebrot era exòtic, llavors el tomàquet.
Sí, clar, però es va implantar de seguida.
I les patates, també, imagina,
fins que les patates es venen d'allà.
El tomàquet és d'Amèrica.
El tomàquet ve d'Amèrica.
El pebrot ve d'Amèrica.
Tan implantat que està a Itàlia, per exemple.
El Moresc, sí.
I a la Mediterrània, no?
El Moresc també ve d'Amèrica.
Sí, no, això.
I la patata.
La patata, sí.
Imagina't.
Però el tomàquet sembla estrany, no?
Tant que ho tenim assimilat.
Doncs sí, el tomàquet...
No podríem viure sense tomàquet.
No.
Perquè és l'essència d'un sofregit.
Sí.
I sense sofregit no existeix la cuina.
Estem d'acord.
Doncs ja està.
Però sense tomàquet no som res.
Què érem abans del tomàquet?
No sabem.
Això és un misteri que ja es desvetllarà en un altre moment.
Bé, la idea és aquesta.
El Jaume Fabrega,
aprofita ell,
ell sempre posa també el dit a la llaga una miqueta.
I ell explica que des dels receptaris del segle XVII i XVIII
ja apareixen receptes,
receptaris dels convents, per exemple,
fets per frades i tot això.
apareixen ja receptes completament,
diguem, allò consolades,
que es veu que no són inventades de fa dos dies,
sinó que ja fa temps que es coneixen
i estan recollides en els receptaris del segle XVII i XVIII
dels frades en català.
I fins i tot,
diu que fins i tot apareix,
diu,
és una de les receptes de Fras Saber Dolot,
autor d'un reconegut llibre de l'art de cuinar,
que és del segle XVIII,
en un temps en què ja estava prohibit,
pel decret de nova planta,
publicar llibres en català.
Però la recepta ja apareix per allà.
I llavors aquí és on ell clava una mica
el dit a la llaga quan es menta
que en aquest segle, el XIX,
apareix el nuevo arte de cocina
d'un farara que es deia Juan Altamires,
que era aragonès.
I diu,
com si fos una cosa d'allò,
com si fos...
I la recepta que inclou és l'abadejo con tomate.
I diu que està glossat
en diferents font aragoneses,
però Fabra que diu,
i és ben curiós que fins aquell moment
no hi ha cap tradició escrita
ni de cap tipus de literatura gastronòmica a Aragó
i que en sec apareguin amb un manual de cuina
en què hi ha un munt de receptes
que estan clarament inspirades
en la cuina catalana.
A Aragó de què els ha de venir menjar,
s'enfaina i bacallà,
si és terra de secar i tot això, no?
Bé, perquè aquí les fonts originals
d'aquestes receptes de l'Altamires aquest
són dels receptaris catalans
de la de mig, el 14, el 15, el 16 i tot això.
I acaba explicant una miqueta
que aquesta fórmula catalana
de pebrots, tomàquets i overgínia
que és un èxit inqüestionable
i ja és curiós que també
estan diferents que els nostres productes
i el bé que lliguen.
I després acaba amb una recepta
de 1835 d'un llibre que es diu
La cuinera catalana,
que és el primer llibre de cuina
publicat en època moderna,
ja en la renaïcència,
es tornen a fer coses en català.
I aquí també apareix ràpidament
la recepta del bacallà amb tomàquets.
He escrit amb una ortografia curiosa,
evidentment, catalana.
M'estàs dient que la s'enfaina
sense el tomàquet no és res?
No, i sense el pebrot.
I són dos productes...
O sigui, abans del segle XV no podia.
O sigui, avui dia amb bacallà amb s'enfaina,
però bacallà amb tomàquet també...
També, també.
Igualment són coses que s'inventen
al segle XVI,
a partir dels productes...
O sigui, el bacallà,
evidentment, aquí no es cultiva,
el bacallà ni es cultiva ni es pesca.
Es pesca...
D'on ens ve el bacallà?
A nosaltres ens ve dels països nòrdics,
que són els portuguesos i els bascos,
són els que se'n van a pescar
allà als mars del nord
i porten el bacallà cap aquí,
a la costa del Mediterrani.
I, clar, el Mediterrani no n'hi ha
i, per tant, és normal
que hi hagi pocs països del nostre entorn
que mengi un bacallà.
I nosaltres som un dels únics que es veu.
Doncs ja acabem de rostir tòpics
i anem acabant,
avui d'una novetat editorial.
Sí, un bonic llibre
que es diu
Qui estima la llengua la fa servir.
Qui estima la llengua la fa servir.
Sí, és un llibre de l'editorial Barca Nova,
que és una editorial centrada
en material d'ensenyament i tot això.
Doncs aquest és un llibre
de l'autor és el Quim Givert,
que és un professor,
professor a Lleida,
i diplomat en estudis en psicologia social.
I, per tant, el treball,
diguem que el llibre
és una mica semblant a l'enfocament
del Ferran Suai
i el seu sortim de l'alemari lingüístic
i aquest tipus de coses.
Llavors fa una mena,
el llibre és un reconegut
sobre aquestes temàtiques.
No és un manual de sociolingüística,
sinó que es posa raons,
dona arguments
i dona recursos
per respondre
a les preguntes
que els catalans o parlants
ens fem sempre.
De l'estil de
amb quina llengua m'he d'adreçar
a un desconegut a Catalunya?
Com responc algú
que se m'adrecia en castellà?
He de canviar de llengua
o me mantinc en català?
Això és ben educat
o és mal educat?
Aquest tipus de coses
que sempre ens estan rondant
i que tenim aquestes còries,
ell dona consells
i dona explicacions
de com millorar aquestes coses
i després també
explicar també
que la necessitat
això es demana consells
i l'altra la necessitat
que si no preservem nosaltres
la nostra llengua
utilitzant-la
doncs és una cosa
que la podem perdre
i per tant també hi ha
la motivació aquesta
de salvar
o de fer que la nostra llengua
es mantingui
en ús i vigent.
Això és una novetat editorial
estem parlant d'un llibre
qui estima la llengua
la fa servir
però també us presentem
una novetat informàtica
un nou portal
que es diu
a l'empresa en català.
Sí, aquest és un portal
que s'acaba de presentar
fa pocs dies
i que l'hem tirat endavant
i l'hem posat en marxa
a la Fundació Vincle
i la Plataforma per la Llengua
ja existia un manualet
que ja es deia així
a l'empresa en català
en forma de llibre
i ara el que he fet
és posar-ho en forma de portal
amb tots aquells continguts
de llibre
però doncs amb la fórmula
portal
per tant és fàcilment
accessible per capítols
per pestanyetes
per apartats
hi ha una cosa molt interessant
que és un apartat
de legislació lingüística
per a les empreses
no només de Catalunya
sinó de Catalunya
d'Andorra
de la Franja
del País Valencià
i de Catalunya Nord
i de les Illes
perquè a cada lloc
hi ha diferents legislacions
i aquí el que tracten
és la seva empresa
vostè la legislació
que l'afecta
i tal i tal
i això doncs
és molt complet
i a més
hi ha també
una sèrie de propostes
de bones pràctiques
en l'atenció oral
i escrita
en l'etiquetatge
la retolació
els webs
etc.
tot això
ho teniu al portal
que és simplement
www.empresaencatalà.cat
i aquí ho teniu tot
doncs aquesta és
l'última notícia
que ens aporta
l'Enric Garriga
tanquem la secció
com sempre
amb música
i amb qui hem començat
amb Rosa Luxemburg
res de cap sentit
encara que no
m'ho vulguis dir
i encara que jo
t'ho pugui dir
diràs que no
m'has sentit
tornem amb Rosa Luxemburg
de fet tornem
acabem el quart de català
d'aquesta manera
el sentit del sentit
sí
com que avui en dia
les coses cada cop
tenen menys sentit
doncs a veure si
amb la cançó número 8
del disc
trobem una mica de sentit
alguna cosa
aquesta és la
el sentit del sentit
Enric Garriga
moltíssimes gràcies
per venir cada divendres
a fer-nos el quart de català
doncs divendres més
i si t'ho penses
massa pèls
ell taca els ulls amb la brisa
si s'ha d'acabar
que s'acabi
ell abra els ulls
sóc de l'aigua
si s'ha d'acabar
que s'acabi
només té ulls
guardes en concret
només té ulls
a la cara
el mirarà
sempre avançament
agirarà
i seguirà avançant
amb grum estrany
que no entendrem