Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
de Tarragona. Sí, doncs aquest
projecte... Ai, sí. Hola.
Hola, espera que et presento a tothom, que així pot...
Jo m'hi llançava. Ell ja
explicava. És que així pot, tothom pot
intervenir. El David Duenyes
és sociòleg. David, bon dia. Bon dia.
La Natàlia Vilés, per tant, i al
Centre Obert, ja la coneixem. Bon dia, Natàlia.
I tornem a saludar la Maria
Bufarull, que abans ha vingut a parlar-nos
d'una pel·lícula, i que
estàs aquí com a documentalista. Exacte.
Perdoneu, deies, ja havia detallat, a tres
bandes. A tres bandes. Els anaves a justificar.
Sí, a Catalunya,
França i Polònia.
I són els participants
que estan dintre del
projecte Expedicions. I ara ja
començo a explicar. Sí, Natàlia, perquè jo
recordo que teníem alguna cosa semblant que es deia
correspondències ciutadanes. Exacte.
El 2010 vam aconseguir un altre projecte
europeu, que també era a tres bandes,
però era amb França i
Romania, i en aquest cas, en lloc de
Romania, ho fem amb Polònia.
I
també és a tres bandes
d'un aspecte intern
que és un treball
artístic, d'investigació social
i
d'educació social. I en aquest aspecte
és el que
ens acull la Fundació
Casalamic per introduir i poder
parlar de la identitat dels barris
i dels prejudicis del fet
de ser de barri. Això ens
col·labora la Fundació Casalamic i ens
acull i ens catalitza
les altres dues disciplines, la
científica i l'artística.
Val, ho has resumit molt bé, eh?
Ens agafem amb aquests ítems.
Art, però també, doncs, ciència,
sociologia, suposo en aquest cas, i llavors
una voluntat de dignificació dels barris.
Seria aquesta la finalitat.
Sí, sí, hi ha moltes maneres
de dir-ho.
També diem això dels prejudicis
del fet de ser de barri, no?
Quan pensem en Camp Clar o Bonavista
dient, és un barri xungo i tal, però per què?
No pensem això que és un barri xungo
o quines coses ens fan pensar, no?
Llavors, quins imaginaris
i quines visions
tenen la pròpia gent del barri
i la gent externa al barri
que ens fan pensar tot això
i superar aquests prejudicis
i aquestes idees prefixades
que moltes vegades no tenen raó de ser.
Per què tenim aquests prejudicis, David?
O no ho sé, des del punt de vista sociològic,
què passa?
Bueno, és sempre complicat de definir tot això,
però resulta molt fàcil
quan una persona no coneix una realitat
catalogar-la d'alguna manera.
Doncs és molt fàcil dir que Camp Clar,
en aquest cas, que és on vam estar treballant,
és un barri complicat
perquè realment no hi ha un intercanvi
entre la gent del centre i de Camp Clar.
Doncs quan treballem amb idees preconcebudes
que no hi ha manera de trencar-les
perquè és molt complicat
que la gent del centre
vagi a fer qualsevol cosa Camp Clar,
és molt fàcil
que d'allò que no coneixes
generis una idea fixa
que no es correspon amb la realitat.
Doncs quan un va allà
i coneix la realitat d'allà i tal,
veu que probablement
aquesta idea unificada
que és un barri complicat,
que és un gueto
que a vegades es diu, etcètera, etcètera,
no és real.
Probablement hi ha molts més intercanvis socials
allà que no passar al centre
perquè hi ha molta més barreja cultural,
molta més gent,
molta més mobilitat,
gent de diferents perfils,
orígens, etcètera,
el qual trenca completament
amb aquesta idea única
i estigmatitzadora
del que és el barri
per donar-li una riquesa
que molt sovint passa amagada.
El que passa
que acaba sent
un món en si mateix,
vull dir,
el que no hi ha
és aquesta
no traspoa
cap del centre...
Clar,
però això és bidireccional
i mai diríem,
per exemple,
que el casc antic
és un gueto
i en el fons
també és un món
en si mateix
en el que hi ha
tota una vida interna,
hi ha tota una sèrie
d'estructures socials
que funcionen
igual que funcionen
a qualsevol altre barri.
Però el coneixem més,
potser, no?
Sí, probablement sí,
però en el fons
l'intercanvi,
la falta d'intercanvi
és bidireccional
i en canvi
en un lloc
li posem una etiqueta
i a l'altre
no ho faríem mai.
No sé si és interessant
treballar sobre això,
perquè etiquetem un costat
i no etiquetem l'altre.
Natàlia,
la Natàlia Vilés,
com a membre del Centre Obert,
quanta temps fa
que treballes
al Centre Obert
i que estàs en contacte
amb amb Clà, per exemple?
Des del setembre del 2005.
Per tant, ja...
Com t'hi vas apropar?
Recordes els primers dies
coneixies ja la realitat
de Camp Clà?
Et va sorprendre?
Encara et sorprèn avui en dia?
A veure, realment,
jo no soc de Tarragona,
jo soc de Reus.
De Reus?
Sí, de Reus.
Natàlia, ja som dos.
I a veure,
ja ve que ja vinc dos.
Camp Clà no...
N'havia sentit a parlar,
però no el coneixia.
Però jo venia també
d'un barri
que també està estigmatitzat a Reus,
que és el barri Sant Josep Obrer,
perquè vaig estar molt de temps
treballant al barri Sant Josep Obrer
i en definitiva
veus que no hi ha tanta diferència
de barris.
Vull dir que no...
No et sorprèn tant, eh?
Vull dir que no...
I dius, a veure,
no és tan diferent
d'un altre barri
d'una altra ciutat
o del que et puguis trobar
al centre de la ciutat.
A vegades parlem
de l'estigmatització
que la gent que no vivim al barri,
la gent de fora,
per dir-ho així,
fem del barri.
Al revés també passa?
Us hi heu trobat?
Jo crec que sí.
Gent del barri que diu
que ets del centre.
Sí, sí, sí, clar,
que ho diuen, no?
I mira,
hi ha una comunitat gitana
molt gran, no?
I ho separen molt
els gitanos del centre,
que parlen català
i els gitanos del barri,
per exemple.
És una de les coses
que s'hi diu...
Quan pertanyen
a la mateixa príncipe.
Sí, clar,
és el que deia David,
que és bidireccional,
que els mateixos prejudicis
també tenen els del barri
respecte al centre, no?
I també fan aquestes construccions.
De fet,
quan ells es mouen
molt sovint
diuen que van a Tarragona.
Sí.
que estan a Tarragona,
llavors ja hi ha
una distància psicològica
entre una cosa,
entre una realitat
i l'altra.
I que normalment
l'Eroski és el punt detall
d'això, no?
I és el punt on arriben
i el punt d'on no passen.
Sí, és molt gràfic, no?
Que dèieu que el riu
a vegades sembla una muralla, no?
I s'apara molt gràficament
en el mapa
el que són els barris, no?
Però allò que és
el que passa
d'una banda
a l'altra de la ciutat, no?
I, bueno,
que es veu molt bé, no?
El David, fins i tot,
per fer una feina
de constel·lacions, no?
Que posava
dels moviments
dels nens
o de les persones
del barri
i es veia
com la poca comunicació
que hi ha
amb aquesta frontera
del mapa, no?
Bueno, ja parlant
de les obres,
la proposta del projecte
és posar al barri
diferents artistes
investigadors
i que donin
aquestes visions
com és un tema
molt complicat,
doncs moltes persones
donen la seva visió, no?
Artistes, investigadors...
Llavors, com parlàvem
dels prejudicis,
un punt de partida
del projecte era
quines persones
són les que menys
tenen prejudicis
i en teoria
són els nens, no?
I per això
el Centre Obert
del Casal Amic
i el seu col·lectiu
de nens
es van fer d'ulls
i de mans
per fer aquesta feina
als artistes
i investigadors.
Com va funcionar?
Recordeu que teniu
a la Punt de Trobada
de Can Plac
aquesta exposició
oberta des de dimarts
i fins a finals de mes.
Fins a finals de mes.
Què ha passat?
Quanta gent
ha participat en això?
L'Anna Maria
ens ha d'explicar
quina és el seu...
La seva aportació
com a documentalista?
Quanta gent ha estat
al barri?
Com ha anat?
Al barri,
el gener vam haver
una residència artística
amb què s'involucaven
vuit persones
i un director artístic.
Aquestes vuit persones
eren quatre científics
socials,
antropòlegs,
sociòlegs
i sociolingüistes
i quatre artistes.
Sociolingüistes
també teníeu?
Sí.
Per exemple,
una francesa
analitzava
el fet de català-castellà,
per exemple,
i des d'una perspectiva externa,
que jo crec que es va fotre
amb un bon tinglau,
perquè sense saber,
va intentar analitzar-ho i això
i ens ha de controlar l'idioma
i ara veure que realment
era una...
Tornarà a baix aquesta xica.
Era un fet complex,
llavors també evoluciona,
però clar,
arribes a un barri
i com a sensoringüista
et planteja aquestes qüestions
i he fet un article científic,
que això no es pot veure
a l'exposició
perquè clar,
com és una cosa tan extensa
i això es veurà més aviat
amb el llibre
o publicacions futures
que farem.
Però bé,
el que veurem a l'exposició
són els treballs
d'aquestes vuit persones
o set en aquest cas,
perquè no hi ha
no hi ha lo de l'algun,
la sociolingüístia,
doncs aquests treballs
de propostes...
Detallat,
en Ànimes ha parlat
de sociolingüistes,
sociòleg,
quin és?
Antropòlegs.
Antropòlegs.
I en la banda artística
hi ha fotògrafs,
un artista visual,
un...
com que és el que feia l'Antoni?
Serigrafia.
Sí,
dissenyador.
o...
Bueno,
dissenyava,
clar,
és que també
una vegada que l'artista
ja encara que sigui
serigrafista,
el que fa és adaptar-se
al medi
i,
per exemple,
si veia que era més
ràpid
o més efectiu
fer-se amb els nens
fent samarretes,
doncs
posava de fer samarretes,
o fer murals,
o fer una pintada
al terra,
o el que sigui,
és a dir,
posaven les seves aptituds
i les desenvolupaven
en aquest contacte
amb la gent del barri.
O sigui,
van fer una estada,
dèieu,
al gener?
Quant de temps?
Tres setmanes.
Tres setmanes,
vivint allí.
Exacte.
I en contacte amb qui?
També estava l'Anna.
Sí,
bueno,
de fet,
és curiós perquè
en els tres casos,
o sigui,
en les tres estades
de les tres ciutats europees,
en relació amb això
que parlàveu...
Perdona,
això ha passat a Tarragona
i ha passat a les altres dues.
Exacte,
al març va passar a Rennes,
a França,
i ha passat ara al maig
a Varsovia,
llavors ens trobàvem també
que les persones
que vivien el projecte
d'una manera una mica
més estranya,
sobretot al principi,
eren les persones
de la pròpia ciutat,
no?
Clar,
aquí en aquest cas,
jo em vaig trobar
que, bueno,
sóc de Tarragona,
però, bueno,
a Camp Clar
ja havia anat
algun cop de passada
i me'n vaig anar a viure
tres setmanes
a Camp Clar,
no?
Llavors,
ha estat una experiència
molt interessant
perquè realment
és això
el que serveix
per trencar tòpics,
no?
Perquè,
vulguis que no,
doncs això que dèiem,
no?
Que vivint a la ciutat
sempre hi ha una idea
prefabricada, no?
Del que és Camp Clar,
del que és el que passa allà,
però realment
fins que no hi vas
i hi vius
durant tres setmanes,
doncs,
realment és quan veus
la realitat
i estàs capacitat,
doncs,
per trencar
molts, molts tòpics.
I quina gent
ha passat el mateix
a França
i a Polònia.
És curiós
perquè hem anat
parlant, no?,
amb ells,
que no...
Potser et sent més estrangera
en un barri
a casa teva,
sent que n'avies de dir?
Sí, més que res
que vas més
amb els peus de plom,
no?,
per tota la imaginaria
que hi ha al darrere,
no?,
de dir,
uah,
vigila,
Camp Clar,
tal,
i després dius,
però, hòstia,
si això no és res,
no?,
i en canvi,
potser vas a França
i clar,
no tens la imaginaria
que hi ha vinculada
a aquell barri
que sí que té
els que viuen
en aquella ciutat,
no?,
llavors,
crec que aquest projecte
servirà molt,
doncs,
s'ha de trencar
perquè no és real.
I quina agenda portàveu?
Has estat allà
tres setmanes?
Al principi,
l'agenda s'anava creant
sobre si mateixa,
vull dir,
una de les gràcies
del projecte
és que tens tres setmanes
en les que tens pressió
per fer alguna cosa,
doncs,
a poc a poc
has d'anar creant
les teves estratègies,
els primers dies,
molt sovint,
serveixen per pensar
una mica
on vols arribar,
de quina manera
ho vols treballar
i a partir d'aquí,
com pots,
vas intentant fer contactes
que puguin ser rellevants
per la teva feina.
En el fons,
treballar amb el cas a l'amica
estava molt bé
perquè ens obria la porta
a treballar amb els nens.
Però després,
havies de treballar amb adults,
també,
o intentar fer coses
amb altra gent
per intentar tenir
més informació,
com a mínim,
en el meu cas.
Doncs,
cadascú es traçava
les seves estratègies
i era part de la gràcia
del projecte,
que realment
tens tres setmanes
per construir alguna cosa
sobre una base
en la que només hi ha estereotips
i has d'intentar
plantejar-te com trencar
aquests estereotips
en tres setmanes
intentant,
doncs,
conèixer com més gent millor,
intentant parlar
com amb més gent millor,
etcètera.
Treballàveu en grup,
aquests projectes
els feien en grup,
amb parelles,
o cadascú...
Depèn,
en principi sabien
la idea,
la lògica
és intentar buscar
col·laboracions,
llavors,
per motius pràctics
o en funció
el que vulguis fer,
doncs,
treballes amb un artista,
treballes amb algun altre científic,
treballes amb alguna altra persona
que et pugui ajudar,
doncs,
jo en aquest cas
vaig treballar molt
amb la Natàlia
i amb els nens,
vaig treballar també
amb altres companys,
i en cada residència
la cosa era diferent.
L'objectiu
és intentar trobar
punts en comú,
intentar trobar aliances
perquè la teva feina
s'enriqueixi
amb la feina d'un altre
i el que tu estàs fent
doncs s'enriqueixi a l'altre,
t'enriqueixi a tu
i entre els dos
pugueu crear alguna cosa
que sigui més gran
del que podries fer tu sol.
Natàlia,
què van fer amb els nens?
És la col·laboració
de la Fundació Casal Amic,
no?
Vau posar el Centro Obert
a disposició
d'aquest projecte
i els nens...
I abans, vull dir,
el Centro Obert
també ha acabat fent
la seva part artística,
també vull dir que...
Molt ben feta.
No, només han estat...
I surt a l'exposició,
molt bé.
Sí, surt a l'exposició també.
I perdona,
quina era la pregunta?
No, una mica
que què van fer els nens,
quina va ser
la contribució dels nens
en tot això?
Bueno, realment
la contribució dels nens
va ser estar oberts
a poder-se empapar
de totes aquelles coses
que doncs un David
o un Anthony
o un Alba
o un Nai qui fos
els hi demanés.
Vull dir,
és això,
a col·laborar
i estar predisposats
a que poguessin
fer d'ulls
del David
i de qui sigui.
Però què els hi vau demanar?
Que expliquessin coses,
que pintessin,
com va anar?
Clar, jo en el meu cas personal
treballava sobre
quina és la seva
ocupació especial
sobre la ciutat,
on viuen,
quins espais viuen,
què hi fan,
etcètera, etcètera.
Llavors jo parlava amb ells
i els hi vam donar
una llibreta,
una cosa que no va acabar
de funcionar
i em va saber greu.
Però recorden encara, eh?
Però sí.
Ho recorden.
Els anàvem una llibreta
perquè anessin explicant
on anaven
i què feien, etcètera.
Però per exemple
amb la Dorota,
que era una dona polonesa
que era artista corporal,
doncs feien una sèrie de jocs
per intentar buscar-se
a si mateixos
dintre del laberint social.
Llavors de jugant, jugant, jugant,
bueno,
hi havia un missatge darrere
amb l'UNAI
que va fer una pintada
molt gran
i molt espectacular
en una plaça
que es veu a terra
i que val molt la pena
anar-la a veure.
Van estar-lo ajudant a pintar
com a part
d'aquesta interiorització
d'una frase
que l'UNAI va pintar
que era l'important
és la base
i que en el fons
recollia una mica
la idea
del que és important fer,
no deixar la base,
no oblidar la base
per encarregar-nos
d'arreglar els terrats
quan realment
tenim problemes de base
a tota la nostra societat.
Doncs era una mica això,
no?
Els nens
els proposaves coses
amb les que ells
es sentissin còmodes
i alhora
que a tu et servissin
per fer alguna cosa.
Però en el fons
el que acabava sent important
era que pels nens
també fos alguna cosa
que pogués ser interessant
o pogués tenir gràcies.
Sí, clar,
alhora vull dir,
aquestes aliances
que ha comentat el David,
ells també n'eren partíceps
i també en demanàvem
perquè per acabar fent
el seu projecte
ells també han necessitat
l'aliança
de totes les persones
que han participat
del projecte.
Vull dir,
el que sí que vull remarcar
és que dins del grup
d'infants del Centre Obert,
del grup de grans en concret
que és qui ha participat,
hi ha hagut un abans
i un després.
Vull dir,
s'han fet un seguit
d'activitats
que no s'haguéssim pogut fer
sinó que s'haguéssim pogut
participar d'aquest projecte
que realment s'han notat
dins del grupet
de nens d'infants
del Centre Obert.
Molt bé,
per tant,
bona experiència.
Sí,
per les dues bandes.
Anna-Marie Bufarull,
i tu què hi feies allà
com a documentalista?
Doncs la meva feina
bàsicament
era una mica
fer un seguiment
de tot el que estava passant
i posteriorment
elaborar un documental
on es pugui veure
tota aquesta experiència.
Jo he estat present
tant les tres setmanes
a Camp Clar
com les tres setmanes
a França
i les tres setmanes
a Varsovia.
Llavors,
d'alguna manera,
a través de la feina
amb els nens,
els artistes
i sociòlegs,
és veure una mica
quin ha estat
aquest procés
i una mica
com ha pogut enriquir
a cadascú
i sobretot això,
com a cada lloc
s'han trencat
una mica
els tòpics
en què pots partir
de base.
Has d'anar filmant,
doncs.
Exacte.
Tens molt de material.
Moltíssim,
moltíssim.
Imagina't,
nous setmanes
d'aquesta experiència
són moltes,
moltes hores
i, de fet,
esperem que
al setembre,
coincident amb Santa Tecla,
que hi haurà també
una exposició
més àmplia
del projecte,
doncs tenir ja
un primer petit muntatge
d'aquest documentat.
Quin altre impact
ara parlarem
del que queda per venir
d'aquest treball final,
diguem-ne,
al setembre?
Però, de moment,
m'heu parlat dels nens,
del centre obert,
clars...
Però falta dir
què han fet.
Que han fet una creació,
han fet una producció
que és un joc.
Han fet un joc.
Ah, jo m'imaginava,
no?,
el dia d'estat a l'exposició,
m'he imaginat,
doncs,
alguna mena de dibuix o així.
No, no, no,
la creació que s'ha fet
des del centre obert
ha estat un joc,
vull dir,
que es diu
el joc de l'illa de Camp Clar
i, bueno,
i és a partir d'aquí,
es dona a conèixer una mica
com quina és la visió
i què viuen ells del barri.
Ho he dit,
la ves,
doncs,
de les ajudes
de les constel·lacions
que feia el David,
amb l'Antoni,
que era el serigrafista,
l'Alba,
que era la fotògrafa,
doncs,
s'ha anat construint un joc
i crec que és prou bonic
i interessant.
És molt bonic,
perquè, a més,
t'imagina't que
si arribes al barri
com el podries conèixer,
doncs,
el que els nens van fer
és els seus recorreguts diaris,
doncs,
el que volen mostrar,
doncs,
cada nena dient,
doncs,
tu,
quin és el teu lloc preferit,
quina és la teva escola,
quina és la teva casa,
o la dibuixaven
o feien fotos
i llavors aquest recorregut
que fas
és aquest,
i si volen mostrar
o el que ells
els agradaria mostrar
a la gent del barri
és el Mercadona
o l'escola no sé què
o el parc no sé quantos,
doncs,
vas fent aquest recorregut
a través de fer unes proves
també i tal.
Clar,
aquest recorregut
té un punt en comú
que és el que tenen
tots els nens,
que és la Fundació Casar d'Amic,
i llavors,
a partir d'aquí
és des d'on es van sorgint
la casa d'algun dels nens,
l'escola,
el parc on van a jugar,
el lloc on compren el pa,
llavors,
a partir d'aquí
fas el recorregut del barri.
Jugant-jugant
coneixes el barri,
que és el que es tracta.
Sí,
i en el fons
el que és interessant
és que posen
primera persona
a la coneixença del barri
en l'experiència dels nens.
O sigui,
no és un joc neutre,
és un joc que està basat
en una experiència
viscuda pels nens.
Llavors,
jugant amb si mateixos,
però si arriba un altre
que no els coneix en ell,
en el fons
s'està jugant
amb la vida
d'unes persones
que és real.
Hi ha uns espais
que són reals,
hi ha uns espais
que ells ens han mencionat
que són importants
i que tenen un sentit
per ells.
Llavors,
és molt diferent
conèixer el barri
anar a donar un tomb
que conèixer el barri
a partir d'una experiència
que hi ha viscut una altra
i que t'apropa
a una realitat
que probablement
no coneixeries
si no és a través d'això.
Que formarà part
del Lodotiquin
ara hi ha aquest joc.
No?
Ens ho demanen?
No està plantejat,
però sí.
Tot arribarà.
És molt bonic
perquè artísticament
han participat d'això
altres artistes
en confeccionar-lo,
el tauler de joc
que està dissenyat,
les figures són
els propis nens
dibuixats
amb unes fitxes,
està molt xulo.
De fet,
li vam donar moltes voltes
a veure
que va costar.
La manera que s'havia de jugar
per fer-ho divertit.
I les regles
les han pensat
els propis nens,
vull dir que
ha estat treballat.
Bueno,
i una possible edició...
Això,
bueno,
estem oberts
a que si alguns
la vol editar,
ens vol editar al joc,
que truquin aquí a la ràdio
i passes el meu contacte
i comencem a treballar.
Molt bé.
I tant.
Nois i els grans,
la gent gran,
què tal?
Com us ha rebut?
Home,
jo crec que ja l'experiència
ja la teniu de l'any passat,
de les correspondències ciutadanes,
ja no els hi venia de nou
veure uns artistes
i uns...
Bueno,
és la feina de fons
que hi pretenem,
que això no sigui un bolet
que anem una setmana
cada dos anys
a fer alguna cosa,
sinó que
hi hagi una participació,
que es vegi
que hi hagi una activitat cultural,
que això ho diu
moltes vegades
el Jordi Collado,
el director del Casal,
que no és una qüestió
d'exposar art
o de fer,
sinó que es creï
des del barri,
que es creïn unes dinàmiques
i que es doni veu
a la gent del barri.
Això és una de les premisses
fonamentals
dels nostres projectes
i de les nostres col·laboracions
entre entitats.
Llavors,
no volem
aparèixer de tant en tant,
sinó que sigui constant
i anar fent activitats al barri.
Per això,
ara parlarem
de les produccions finals,
però creiem important
de fer una primera
exhibició pública
al barri
i abans que acabi el curs
perquè després els nens
no es disgreguin
amb altres històries
i tal.
Llavors,
almenys ja està concentrat
i tothom té access.
Després farem llibres
i documentals
i què sigui,
però al barri
el primer.
Hi ha una primera petjada.
La gent gran
deia que us ha rebut
bé,
cap problema.
Suposo que amb ells
no heu fet activitats
tan dirigides
com amb els nens.
No,
de fet,
les activitats
es feien sobretot
amb els nens
i sí que és veritat
que hi havia
una molt bona resposta,
sobretot el fet
que hi hagués gent de França,
gent de Polònia,
no?
Era una cosa molt exòtica
pels nens
i sempre teníem
moltes preguntes,
moltes curiositats
sobre com és la vida allà
i el que és curiós
també que amb la gent
més gran
o mares d'aquests nens,
pares,
que amb els que anàvem
tenint contacte
se sentien realment
molt orgullosos
que ens apropéssim a ells
realment amb curiositat
per saber com és la vida real
al barri, no?
D'alguna manera
semblava que estan
poc acostumats
a que la gent vingui
i els pregunti, no?
Sobre el seu dia a dia,
sobre la seva vida
i realment, clar,
quan veien que gent
que ha vingut de fora,
de França, de Polònia i tal,
es sentien molt orgullosos
de poder compartir
la seva realitat
amb nosaltres
i realment
ha estat una experiència
molt positiva.
Com és l'exposició?
Què hi trobem?
A més, el Nani
abans em feia referència
de que el punt de trobar
de Camp Clar
que és on és,
és un punt de referència, no?
Sí, clar,
no és molt conegut
perquè és un espai nou,
és un edifici
que està just al darrere
de la caserna
dels Mossos d'Esquadra
i allà, per exemple,
està una nova escola de música
i es fan
activitats diverses
i llavors,
quan li vam demanar
de fer les nostres exposicions allà
també han condicionat
la planta baixa
per poder acollir exposicions
la nostra primera
i moltes més, no?
I el barri està realment
escàs d'equipaments
on es puguin fer exposicions
i que és fantàstica.
I el que es veurà
allà a la planta baixa
hi ha dibuixos
o fotografies
i diversos vídeos
de les nostres activitats allà, no?
És realment,
és molt modesta,
tot és amb qualitats
molt simples,
però sí que es nota
que és molt emotiva
tot i no.
Digueu-me,
perquè hi posem una mica
de referència física, eh?
Que a vegades
ens anem cap a l'obstracció.
Digueu-me alguna
de les fotografies
o dels dibuixos
que penseu que és...
que simbolitza una mica
tot el que s'ha viscut
aquestes tres setmanes
o que si no hi ha una mica de missatge.
Per exemple,
com deia la pintada
que va fer l'Unai Reglero...
On la tenim?
La pintada està
a la plaça major
de Camp Clar.
Ja el que s'ha posat
és una foto
en gran format
i l'acompanya un vídeo
que també va crear
el propi Unai
que són els nens mateixos
dient la frase aquesta
lo important
és la base, no?
A més,
amb l'entorn
del propi barri.
Ella va crear
aquesta obra
com a un conjunt
en què es matxaqui
aquesta frase
i de la manera
que s'ha fet, no?
O per exemple,
hi ha també una altra banda
de fotografies
de l'Alba Rodríguez Núñez
que és una sèrie
que va fer
que és molt màgica
que expressa
les absències
allà on
la gent
sembla que miri
com el passat
una sèrie de fotografies
que ha fet al barri
molt bonica.
També hi ha algunes fotos
que ha fet a França
la pròpia Alma.
O per exemple,
un mapa emocional
que es diu
de l'Ània
en què no reflexen
ni els carrers
sinó
ella va parlar
amb moltes persones
del barri
deia els nens
els pares
o gent que es va trobar
pel barri
i es marquen els punts
on hi ha històries
o per exemple
la gent de la floresta
explicava
que l'església del barri
estava en un pis
i el quart o segon
d'Iglésia
i llavors
abans estava l'església
aquí
em sembla que encara està
no sé si
bueno
almenys el mapa
està marcat
on estan
a la plaça dels ocells
cada punt
que es marca el mapa
és una història
això és un mapa emocional
o també hi ha
vídeos
de la performer
que deia
el David
la Dorota
aquestes danses
que feia
o aquests llocs
que feia amb els nens
també hi ha un vídeo
on els ensenya
i moltes altres coses
Clar
plasmàt'm una exposició
la part artística
és el que toca
fins i tot
el Casal Amí
que teniu també
el joc allí
però David
tu que ets sociòleg
què hi ha teu a l'exposició?
Bueno
realment
t'has de trencar una mica
les banyes
perquè normalment
nosaltres estem acostumats
a escriure
tot allò que fem
i evidentment
tu en una exposició
poses un text
de 25 pàgines
i la gent passarà
de llarg
molt molt ràpid
si es paren
llavors
clar
la idea era
i en el meu cas
com que el que feia
era dibuixar espais
i dibuixar xarxes
de relacions
va acabar-se convertint
això en una mena
de presentació
de constel·lacions
dient constel·lacions
espacials
com fent una metàfora
de dir
bueno
igual que els antics
expedicionaris
es guiaven pel cel
per arribar d'un lloc
a un altre
nosaltres en el fons
ens guiem
per les nostres relacions
socials
i en funció
de qui som amics
i amb quines
amb quines persones
anem
i on ens movem
probablement
acaba determinar
en gran mesura
el que nosaltres
podem fer
doncs són una mena
de representació
moderna
d'aquestes constel·lacions
que et porten
a algun lloc
on es va convertir
la xarxa
de cadascun dels nens
en una constel·lació
diferent
on es juga
amb la constel·lació
i es juga
amb el mapa
amb un vídeo
intentant-li donar
un sentit més metafòric
a una expressió
de la realitat
després evidentment
hi haurà tot el text
rotllo
que sempre escrivim
als sociòlegs
i tal i qual
però d'alguna manera
t'havies de trencar
les banyes
per posar-ho gràficament
per posar-ho gràficament
i fer-ho comprensible
molt bé
molt bé
això és el que està passant
ara
a Camp Clar
el punt de trobada
de Camp Clar
fins a finals de mes
però em parlàveu
que al setembre
coincidint amb Santa Tegla
i tal
llavors allà
ja sí que s'exposarà
tota l'obra
tant el que s'ha fet
a Tarragona
com també a França
i a Polònia
es farà el Museu del Port
una gran exposició
i també es jugarà
amb aquesta idea
de les expedicions
per això es fa
el Museu del Port
on hi ha també
vaixells i tal
s'intentarà emolar
aquests recorreguts
que s'ha fet
per la ciutat
i també per les altres
ciutats d'Europa
aquest descobriment
del teu propi entorn
i d'entorns estranys
també fent
una mica de crítica
abans quan anava
a un expedicionari
cap a l'Àfrica
i portava un objecte
d'una tribu X
i deia
això és algo ritual
però potser era un objecte
molt quotidià
i molt xorres
intenta fer aquesta paradoxa
de trobar objectes
al barri
i intentar desxifrar
què són
també es farà
un seminari científic
uns dies després
de Santa Tegla
i allà
també és l'àmbit
més propi
dels científics
potser que puguin desenvolupar
tot el que han estudiat
del barri
el gener
o finals de febrer
es presentarà el documental
que farà
l'Anna Oferull
i cap a l'abril
tindrem un llibre
que sí que recollirà
tots els textes
amb tots els idiomes
de tot el que s'ha de fer
tot això és el pack
del projecte europeu
Déu-n'hi-do
també dos hi fareu
si s'ha de fer
productes
de tot això
tenim sis mesos
de difusió
a més a més tenim
30 ciutats d'Europa
que visitarem
amb els continguts
intentant mostrar
sí sí
també hi ha
en l'altre projecte europeu
es va mancar això
vam fer totes les produccions
però no vam acollir
dintre el projecte
l'etapa de difusió
de tenir un especial èmfasi
i se'ns va quedar
una mica
i ara voleu anar a presentar
aquest projecte
de tres ciutats
a moltes ciutats europees
sí sí
tenim una sèrie de contactes
i una sèrie de xarxes
d'universitàries
i també
del món de l'educació social
d'educació popular
en què presentarem
els nostres resultats
ja veieu que de productes
de resultats
en forma de producte
no en faltaran
el videodocumental
el llibre
en fi
l'exposició mateixa
però a nivell de missatge
i sé que encara
heu acabat de posar idees en ordre
que és molt difícil
què és el que heu après
màxim
o el que més us heu sorprès
d'aquest projecte
tant aquí a Tarragona
com a França
i on més m'heu dit
a Versàvia
home jo em quedo
bàsicament
amb això
amb que
el fet de
de poder conèixer
demà
i amb profunditat
no
vivint tres setmanes
en un barri
i convivint
amb la gent del barri
pràcticament
sense sortir d'allà
no
conèixer realitats
que ajuden
doncs això
a trencar
esquemes mentals
una mica
que tots portem acumulats
no
i que
que realment fa
doncs
que haguem pogut
tenir contacte
amb persones
i conèixer
realitats
que
que d'una altra manera
potser ens hauria estat
molt més difícil
no
David Duenyes
com a sociòleg
t'has trobat
t'has trobat el que t'esperaves
t'ha sorprès
alguna cosa
bueno
les dues frases
són correctes
per un costat
et trobes
el que t'esperes
i per l'altre
tot et sorprèn
perquè tot és nou
jo que també he estat
en les tres residències
a mi una de les coses
que més m'ha copsat
i que
quan faci la comparació
final
de les tres experiències
vull posar èmfasi
és que tres barris
de tres ciutats
que es defineixen
de la mateixa manera
i que els tres
tenen el mateix
exactament
el mateix estigma
no tenen absolutament
res a veure l'una amb l'altra
i llavors
és una cosa
que a nivell reflexiu
és molt potent
perquè en el fons
estàs dient
bueno
li estem carregant
el mateix
amb Benito
a tres realitats
que són completament diferents
el qual et demostra
que el que hi ha darrere
no és la realitat
sinó és
el prejutjament
que fem
d'aquesta realitat
Has arribat a estudiar
perquè són diferents
o això ja seria
una altra fase?
Sí, sí, sí
bueno
hi ha variables
i coses
que et donen
informació
vull dir
pots buscar
des de dades
de nivell de vida
des de tipus d'immigració
des d'entendre
quines són les dinàmiques
que es donen dintre del barri
que et porten a pensar
que són barris completos
i també intentes parlar
amb administracions
els primers dies
que estàs allà
bueno
caus al mig d'un barri
necessites conèixer
moltes coses
per poder dir coses
sense fotre la pota
llavors
intentes parlar
amb gent
que siguin informants
rellevants
que et donin informació
que et permeti
no dir el primer
que et passa pel cap
sinó tindre un peu
sobre la realitat
una cosa que no us he preguntat
i ja acabem l'entrevista
que avui això està durant molt
però és que el tema
és molt interessant
clar
quan vosaltres heu acollit
a la vostra ciutat
en un barri
que no és el vostre
però bueno
és la vostra ciutat
heu acollit a gent això
de Polònia i de França
heu donat referència
del barri
o no perquè no us han preguntat
els altres participants
o no perquè no us han preguntat
o no perquè justament
partíeu també
d'uns estereotips
sí que n'intentes donar
de forma
el més neutre possible
nosaltres
els científics
intentes neutralitzar
les coses que dius
però evidentment
la gent vol saber
coses d'aquí
llavors tu els intentes
donar una visió
del barri
que sigui
el més neutre possible
i aconsellant-los
i que parlin
amb com més gent millor
per reforçar
les idees
que puguin tenir
però sí evidentment
sense els autòctons
a cadascuna
de les tres residències
aquesta feina
hauria estat molt difícil
ells són els que t'obren
la porta
a nivell lingüístic
i a nivell de coneixement
i llavors
és una feina
que és molt molt important
i sense ells
no hauria estat possible
fer res del que hem fet
Anna te pregunto
per acabar l'entrevista
de manera gràfica
ja que tu ets això
als ulls
la testimoni
de tot això
que ves tu pensant
que ens diguis
a nivell gràfic
una imatge
de tot el documental
o de tot el que tens gravat
una imatge
que et pot quedar
d'un lloc
d'una persona
d'una activitat
una imatge
Natàlia
pels nois
nens
nenes
del centre obert
fantàstic no?
com si volen venir
cada mes
sí
com si volen venir
cada mes
potser també
l'interessant
fora que
si és possible
evidentment
en altres ocasions
poder anar
amb el grup d'infants
també
a veure l'experiència
doncs
a un França
o un Polònia
també pot ser interessant
bueno
doncs mira
heu de llogar autobusos
nens
sí
estem oberts
sí sí
també pot ser interessant
Anna
tenim imatge?
tenim imatge
jo em quedo
amb la producció
de l'Unai Reglero
la imatge
que encara
que encara podeu trobar
a la plaça major
de Camp Clar
de l'important
és la base
perquè crec que realment
està en la base
del projecte
i és una mica
la conclusió
a la que arribem
de treballar
realment
amb la gent
que està fent feina
amb les bases
de la societat
des d'aquí
la feina
que està fent casa
la mica
em sembla fonamental
per poder treballar
en projectes així
i crec que és fonamental
i sobretot
la idea que tenim tots
a veure si quan Google
Maps
fotografia
Camp Clar
realment
puguem reivindicar
amb aquest l'important
és la base
massiu
que hi ha escrit
a la base
crec que podria parlar
molt del barri
i de la gent
que hi viu
és un fet
que és interessant
d'això
és que si aquesta pintada
hagués estat feta
a la plaça de la Font
tothom ho hagués vist
i tothom se n'hagués enterat
i en canvi
com està allà
és una cosa
que és molt potent
molt visual
i no ho coneix ningú
no l'hagués vist
ningú perquè
l'haguéssim tapat
a les terrasses
però acaba sent
ja t'ho dic
clara
que és allò
pam
un altre tema
però acaba sent
una metàfora
que realment
la realitat
és completament diferent
i allà passen coses
i ningú se n'entera
i les coses que passen
amb un altre costat
es magnifiquen
i en fons
ja et dona una idea
de com funciona
la ciutat en general
doncs aquestes són
algunes de les moltes conclusions
ja veieu
experiències que val la pena
viure
ells ho han pogut fer
i nosaltres
a través de tots els productes
que després ens ensenyaran
Expedicions
aquí se diu
aquest projecte europeu
que té de moment
una exposició
una primera trobada
gràfica
al punt de trobada
de Camp Clar
fins a finals de mes
vinga
que us acomiado a tots
ens han acompanyat
Nani Blasco
coordinador d'aquest projecte
Expedicions a Tarragona
adéu moltes gràcies
gràcies
també hem acompat
amb el sociòleg
David Duenyes
dels participants
gràcies David
i ha participat també
l'Anna Maria Bufarull
documentalista
gràcies
i una de les portes
que són oberts
és la del Centre Obert
amb la Natàlia Vilés
que avui ens ha acompanyat
gràcies Natàlia
ja vi Saragossa
vacances
de la Fundació El Carrer
més o menys
no de la Fundació
del Carrer
del Casal Lamic
no
a veure explica
encara acabarem
la temporada
no
o ja
l'acabem avui
el que dius que veus festa
vaja Sant Joan
però la següent
la següent reprenem
el següent reprenem
és que en tenim moltes coses
encara
ja farem alguna cosa
potser no en forma de secció
perquè oficialment
us donem vacances
a tots els col·laboradors
però ja farem alguna cosa
perfecte
molt bé
fins ara
tot iers