Comencem la tertúlia d'actualitat d'avui dimarts, 17 de desembre.
Tertúlia que compartim amb la psicòloga clínica Enriqueta López.
Enriqueta, molt bon dia.
Hola, molt bon dia.
Amb el corollador d'Amico GT, Jordi Gené.
Jordi, què tal? Bon dia.
Hola, bon dia.
Amb el president de la Fundació Casalamic, Jordi Collada.
Hola, bon dia.
Hola, bon dia.
Avui hi ha notícies positives per obrir informatiu.
N'han de ser que dues.
D'una banda, que la Maroteca no tanca.
A més, hem fet un titular molt curt i ras, no?
La Maroteca no tanca.
A més, no cal explicar res més, no?
No tanca, vull dir que no tanca quan estava previst,
que era aquest proper divendres, el dia 20.
I l'altre, que Santatecla ha estat a Premi Arc,
a la millor programació de festa major de Catalunya.
O sigui, entre d'altres festes majors,
de les quals hi havia d'importants a nivell català,
Santatecla ahir s'emportava aquest premi.
que a mi competia, per exemple, amb la festa major de Granollers,
de la Vida Franca o la Sant Narcís a Girona.
Comencem per la Maroteca, què us sembla?
Perquè hem parlat durant aquests darrers dies,
n'hem parlat moltíssim,
hem conegut un servei que ja coneixíem,
però que l'hem pogut conèixer amb més profunditat
i sabem exactament que ja allà dins,
a Ritor d'Ifaus,
abans ho sabíem però no ho sabíem amb tant d'exactitud.
Finalment, no tancarà
i, per tant, també continuarà el contracte
de les quatre treballadores que ja estan al servei.
fem ronda per aquí,
vas tu mateix Jordi, ja que estàs aquí.
Sí, a mi em surt
amb una mica ironia i una mica de conya.
Jo no sé si era una campanya de publicitat
de la Fundació Catalunya de Pedrera
per explicar que hi havia la Maroteca,
perquè ho hem aconseguit, no?
I entrant en matèria i sent seriosos.
La veritat és que és una bona notícia,
la Maroteca és un recurs important
i de vegades jo crec que ha demostrat
aquest fet, no?
Com és d'important que el centre de decisió
estigui el més a prop de la ciutadania possible.
en aquest cas vam traslladar
un centre de decisió que havia estat
de Caixa Tarragona i que teníem a la província
a l'àrea de Barcelona
amb una fundació
que en realitat sorgeix
del procés de privatització
de les caixes d'estalvis,
aquestes coses que ens ho van explicar per la tele
i que no acabem de veure
i tenen aquestes conseqüències, no?
Segurament Catalunya de Pedrera
no va calcular prou bé,
però el que ha acabat demostrant
és que quan la gent s'hi posa,
quan la gent ho té clar
i quan des de tot arreu s'enquadra,
que és una cosa que en aquesta ciutat
no acostuma a passar gaire
i que l'hemeroteca ho ha aconseguit,
que tothom es posa en filera dient
i fins aquí s'ha acabat solucionant.
Jordi, a veure,
jo també estic molt content
amb que s'hagi salvat per fi l'hemeroteca,
esperem que sigui una salvació definitiva
per tranquil·litat del món cultural,
social,
ciutadà de Tarragona
i a més a més també
per les quatre treballadores
que han passat un període
francament dolent.
No puc qualificar aquest episodi
d'altra manera com un esperpent.
Ha sigut una actuació esperpèntica
digna de les pitjors polítiques
de gestió de recursos culturals
i a més a més
volem donar les culpes
que si no tanquem l'hemeroteca
no podem invertir en els recursos
en qüestions socials.
Perdoneu,
els recursos socials es poden invertir
i els recursos culturals
també es poden invertir.
Potser si fem una millor gestió,
una gestió, com deia el Jordi,
més enfocada en el territori,
la més propera possible,
amb imaginació,
doncs podem treure molt de suc als diners.
Però clar,
sempre anem a lo més fàcil.
Acomiatem la gent,
tanquem la barraca
i ens emportem les coses cap a un altre lloc.
No han calculat bé,
els hauríem de fer veure
que no es pot jugar
amb la situació de les persones,
no es pot jugar
amb la vida cultural de la ciutat
i no es pot jugar
amb unes eines tan importants,
socials també,
com és la informació,
com és la cultura,
com és la formació
a l'abast de tots els ciutadans
i ciutadanes de Tarragona.
També felicitar
l'unanimitat
en la qual tota la ciutadania de Tarragona,
partits polítics, associacions,
entitats diverses
han treballat a favor
perquè l'hemeroteca no tanqui,
perquè segueixi
i ara el que hem de fer
és treballar perquè l'hemeroteca
segueixi cada dia
indefinidament
i que no hi hagi cap tipus
de nou episodi d'aquesta mena
ni a Tarragona ni al lloc.
Bueno, yo estoy de acuerdo
completamente con ellos.
Yo desde mi punto,
quizás de vista más psicológico,
más humano, más cultural,
yo pienso que son situaciones
que hay toda una documentación,
todo un carácter cultural
que no se tiene que perder,
que yo pienso que para nuestros jóvenes
es muy importante
y luego también defender
el trabajo, como comentabais,
de estas tres personas
que están ahí, ¿no?, realmente.
Yo pienso que todo lo que sea cultura,
todo lo que sea, digamos,
formación, información
es muy importante, ¿no?,
poder rematar eso
sobre todo para nuestros jóvenes
que vienen de una era así
como más de las TIC
y entonces todo esto
quizás les queda un poco,
pero tienen un gran valor
desde mi punto de vista.
I el que deia el Jordi
que és aquest deute moral,
no, de l'obra social
cap al territori, no?,
cap a Tarragona.
Però és que el deute moral
també s'ha de veure,
jo crec que,
amb un plantejament
i és que hi ha hagut
un procés de privatització,
un procés de privatització
amb Catalunya,
amb Caixa Tarragona,
amb Catalunya Caixa,
que va fer desfer-se
de les seves socials.
Ens va empatar
el sistema d'obres socials català
de la manera més bruta possible
i això ha fet
que una organització
com Catalunya Pedrera,
fruit de la Fundació
Catalunya Caixa,
hagi de transformar-se
en una fundació privada
que gestiona recursos
que en realitat
havien estat territorials.
Clar, o sigui,
jo crec que per mi
el problema
és que no estem,
o sigui,
que l'anàlisi
arriba del moment
i vull creure
que la gent dels patrons
o qui prengués
la decisió
de tancar l'hemeroteca
no tenia massa clar
què estava fent
perquè estava molt lluny.
però la realitat
és que és conseqüència
d'un exercici
que s'ha fet
des del propi territori.
Aquí tothom s'aplaudia
l'alegria
que Caixa Tarragona
passa a ser
Catalunya Caixa
i en algun moment
quan han parlat
que Catalunya Caixa
seria absorbida
pel BBVA
tothom m'aplaudia.
Jo també crec
que aquesta reflexió
l'hem de fer també.
Això discrepo
una miqueta
per sort
que discrepeu
si no discrepeu
mai hi ha tertulia.
Per sort
que per desgracer
vaig passar
una part
de la meva vida
professional
a Caixa Tarragona
i sí que
per una banda
es veia
que a mig llarg termini
les fusions
de les caixes
era una situació
anys 2005-2006
la situació
era potser
la que afavoríem
més econòmicament
només parlant
econòmicament
però hi havia
una bona part
també de treballadors
de societat
que es negava
que Caixa Tarragona
o qualsevol altra
de les caixes
es fusionés
en elements
més grans
i que per tant
s'allunyés
al centre de decisió
de Tarragona
o sigui de Manrero
o sigui de Girona
o sigui d'on sigui
hi havia una certa por
hi havia
moltes veus
que deien
vigileu
perquè
si fusionem
les caixes
que siguin
ara
ja no parlo
de l'àmbit econòmic
de si era necessari
si no era necessari
si no es liquidava
que si no es tancava
vigileu
perquè quan més lluny
estigui el centre de decisió
més lluny es faran
les polítiques
més lluny
estaran
les intencions
i que per tant
Tarragona
hi pot perdre molt
jo recordo
que Caixa Tarragona
no tenia
només l'Hemeroteca
tenia la Fundació
Tot Promi
tenia guarderies
s'havia dedicat
a fer
fa molts
molts anys
en res
havia dedicat
a fer
promocions
de pis
d'habitatges
per la gent
o sigui
ha invertit
molts diners
va invertir molts diners
com qualsevol altra Caixa
en programes socials
la feina de gestió social
d'integració
de custòdia del territori
que han fet
les fundacions
de les Caixes
les obres socials
que s'han de dir
tota la vida
ha sigut brutal
i amb això
sí que comparteixo
que ens les estan
carregant totes
les estan liquidant
per crear uns consorcis
unes entitats
privades
amb un únic afany
que és
l'afany de lucre
punt
i no els importa
si tanquen una hemeroteca
o tanquen una guarderia
o tanquen el que sigui
al final
són números
en un llibre comptable
en un balanç comptable
si allò
dona diners
o no dona diners
i al final
ens perdem
el que és important
que el que
dona diners
el que dona sentit
a la feina
és
el resultat
en les persones
en la formació
dels joves
com deia l'Enriqueta
en les polítiques
actives d'ocupació
a l'integració social
a l'integració laboral
en una infinitat
d'activitats
que malauradament
s'estan perdent
i hem de lluitar
per recuperar-les
Enriqueta
deixa'm d'anir
per una última hora
que és que mor
a 87 anys
l'arcabisbe emèrit
de Barcelona
Ricard Maria Carles
recordem-nos
que durant
l'anècad 90
va ser
el capdavant
de la diòcesi de Barcelona
i també
com sabeu
va ser arcabisbe
de Barcelona
entre el 90
i el 2004
i abans
havia estat bisbe
de Tortosa
entre els anys
69
i 90
per tant
és una notícia
d'última hora
que hem de conèixer
la mort
de Ricard Maria Carles
el cardenal
de Ricard Maria Carles
a l'edat
de 87 anys
Enriqueta
ara sí
que anaves a dir
alguna cosa
jo estava pensant
en el que Jordi
comentava
sobre el factor humà
jo penso que
fora de tot
el que és
la part
de cajas
bancos
i tota esta
política
la part humana
és la que
jo sempre
valoro
valoro
molt
realment
i a vegades
sin querer
se pierde
de vista
queda
en un
segon
plano
era un poquito
la Fundació
de Promi
ja ho has dit
per cert
fan una gran feina
sí
de fa moltíssims anys
i no està
suficientment
reconeguda
dit això
s'acaba l'any
queden pocs dies
queden menys de dues setmanes
perquè s'acabi
aquest 2013
que ja volem deixar-lo enrere
i mirant cap al futur
aquests dies
hem diferents balanços
a nivell econòmic
s'ha parlat
de certa recuperació
estic reconyent
pensant en titulars
que hem dit
certa recuperació
alguns hem parlat fins i tot
d'un brot verd
que es podria veure
el 2014
però en canvi
nosaltres destacàvem
aquest dilluns
per exemple
que les unitats
que treballen
amb els més desafavorits
diuen que encara
no han tocat sostre
diuen que encara
no han tocat fons
millor dir
ens ho deien des de la Fundació
Bona Nit
i també ens ho deien
des de Càritas
des de Càritas
d'aquí Tarragona
que no han tocat sostre
malauradament
que hi ha moltíssimes famílies
que encara ho passen malament
i també parlàvem
i ho dèiem
recollint veu del Francesc Roig
del gran endeutament
de moltíssimes famílies
que no saben com fer-ho
per pagar aquest endeutament
adquirit
doncs ara fa algunes dècades
és a dir
que tancarem l'any
però
malgrat que es pugui veure
algun brot verd
la situació és molt dura
encara per moltíssimes famílies
i esteu d'acord amb això?
Absolutament
i té més sentit
que mai
aquest plantejament
justament
com deia
fa un moment
d'Enriqueta
que els números macroeconòmics
han hagut una realitat
brutal
és veritat
en el concepte
pur estrictament econòmic
la recessió s'ha acabat
des de la perspectiva social
això és un drama
que continua
i que li queda
que li queda una estona
que li queda una estona
i que hem d'estar
i que hem d'estar preparats
per tant
justament
ahir
la gent
de la fundació
de la fundació
de la fundació
de l'Obsolò
del Munt Urbà i Infància
el Pol Marí Clos
treia una
publica una gràfica
que era escandalosa
amb la inversió
estatal a Espanya
en lluita contra la pobresa
i en la inclusió social
i les distàncies
que havien agafat
des de 2005
fins a 2011
que són
les últimes dades
que es tenien
situant la mitjana
de despesa
a l'Uni Europea
en 110 euros
per persona
situant la mitja
de despesa
espanyola
en 2011
en 40 euros
per persona
les distàncies
són brutals
s'estan fent
polítiques socials
molt potents
arreu d'Europa
i aquí
s'han venut
aquí
des de fa temps
s'ha instal·lat
la política
austericida
que s'ha fet
entre cometes
austericida
que ha calat molt
i això
realment
està matant
a la societat
com deia el Jordi
no pot ser
que Espanya
i Catalunya
estiguin
a nivell europeu
amb una inversió
social
sanitària
educativa
per càpita
tan escandalosament
per sota
de la mitjana
de la Unió Europea
no escandalosament
per sota
del que més inverteix
sinó escandalosament
per sota
de la mitjana
i això ja de per si
és un escàndol
tot i així
seguim
retallant
en polítiques socials
seguim retallant
en polítiques
d'actives
d'educació
seguim retallant
en sanitat
seguim
en una
gestió
dels recursos públics
que s'estan
gestionant
gestionant
d'una forma
diguéssim
que poc
sensata
en tant en quant
els únics crèdits
que estan pujant
són els de la
indústria
momentística
i és curiosament
en un moment
de recessió
en un moment
en què has de mirar
més
més del que
sempre s'ha mirat
el cèntim
d'invertir-los bé
cada dia
veiem notícies
que
habitualment
veiem notícies
que s'estan derivant
recursos públics
molt necessaris
per la sanitat
a qüestions
a crèdits
pressupostaris
que ara mateix
no tenen cap sentit
no podem estar
permetent
que se segueixin
tancant
plantes d'hospitals
no podem estar
permetent
que se privatitgin
hospitals
no podem estar
permetent
que hi hagi
250.000
persones
malaltes
a Catalunya
que estiguin
desateses
de diverses
malalties
que no se'ls
atengui
en la sanitat
pública
no podem estar
permetent
que l'educació
estigui
rebaixant
el seu nivell
de qualitat
i no podem
estar-nos
permetent
estar jugant
a jocs
d'haver
qui té la proposta
més il·luminada
i qui diu
amb una veu
més alta
brots verds
perquè brots verds
potser a la borsa
n'hi ha
però queda molt lluny
del 99,9%
de la població
que és el que està passant
gana
no té feina
cada dia al servei
rebem gent
que ha perdut la feina
que no cobra
prestació
que no cobra
subsidio
que no sap com fer-ho
per donar de menjar
a la seva família
que no sap si marxar
fora de Catalunya
si quedar-se
o directament
baixa els braços
i ja us ho fareu
ja quan
ja veurem què fem
la situació és
molt, molt, molt, molt
dramàtica
i sembla
que en els noticiaris
de les mitjans de comunicació
aquesta notícia
no sigui la interessant
sinó que la interessant
sigui
brots verds
que no existeixen
bueno, jo
completamente de acuerda
contigo
Jordi, lo que comentabas
luego oies a las familias
te comentan
que bueno
pues estaban los dos en paro
el sentimiento de impotencia
de decir bueno
no tengo ningún nivel
de ingresos
gastos que te llegan
y bueno
los críos que
los tienes que atender
o por ejemplo
el otro día
tenía una compañera
en el centro
donde yo trabajo
que yo no hay el padre
bueno pues con sonda
bueno prácticamente
desahuciable
y decían que se lo mandaban
para casa
y me decía ella
bueno pero como me lo van
a mandar para casa
si es que lo que hay que hacer
es un trabajo de enfermera
ah no, no
es que me dicen
que lo haga yo
entonces a veces
hay un sentimiento
de que
o alguna
me tienen que operar
pero es que al día siguiente
me mandan para casa
y asustados
y bueno
y si me pasa algo
o sea
y hay un poco
como que te hago la faena
hay mucho sentimiento
de impotencia
y sobre todo eso
también lo que genera
mucho es depresión
sobre todo el hecho
de tengo una realidad
o tengo los niños
que tengo que atender
o sencillamente
decir bueno
tampoco veo una puerta
parece que
o tengo esta posibilidad
de hay muy pocos
que te comentan
bueno pues sí
parece que a partir de enero
a lo mejor
tengo una oferta de trabajo
yo por las personas
que ven consulta
en estas situaciones
nos lo hemos visto mucho
a nivel de tratamiento
con los niños
es decir
ya no vengo
un día a la semana
vendré cada 15 días
y eso que la beca
las becas
les han reducido muchísimo
entonces ves que
realmente no pueden
y los ves angustiados
a los padres
y afecta a nivel general
se va quedando
todo como un círculo cerrado
la raó es la provincia
de Catalunya
amb un índex
d'atur
el més alt
recordar que
no recordo
la xifra exacta
però era
la més alta
en diferència
aquesta situació
que portem
ja arrossegant
des de l'any 2007
2008
amb un augment
de l'atur
constant
que afecta
a totes les famílies
ja sigui
a un dels pares
o a tots dos
en la qual
s'han de fer càrrec
també
de fills
ja
crescuts
que no troben feina
i que per tant
no tenen manera
de subsistir
per si sols
que han de viure a casa
i que a més a més
també han d'estar
amb els pares
o els sogres
o els avis
i estiran de la seva pensió
una pensió
que es veu reduïda
constantment
i que amb l'última reforma
de les pensions
els hi haurà
una destralada
molt important
que potser demà
no ho notaran
però a mig d'anys
es notarà molt
sense que faran
una altra reforma laboral
i que com ja
serà més senzill
que ara
quan jo és molt senzill
i molt baratet
veus que
per anar a la sanitat
doncs si no estàs cotitzant
doncs no hi podràs anar
si ets un immigrant
que no té targetó
que l'has perdut
perquè no tens feina
perquè no pots renovar
que estan posant
moltes traves
per renovar
per permisos de residència
i de treball
no podràs anar al metge
t'hauràs de buscar la vida
quan comences a sumar
totes aquestes
notes negatives
clar
la sensació és la que
hi ha d'impotència
de pressió
de no sé què fer
no sé com me'n puc sortir
i llavors
a partir d'aquí
doncs es pot produir
qualsevol cosa
de totes maneres
tenim altres positives
i diumenge
es va fer la marató
de TV3
i vas veure
que aquest poble solidari
va donar
en la mesura del possible
doncs per ajudar
la resta
per tant
sí que la cosa va malament
però
tenim encara
una societat
que es mou
i que
supleix
en la mesura del possible
el que hauria de fer
l'Estat
que és el servei públic
no la caritat
sinó el servei públic
però bueno
a mi hi ha dos indicadors
que em marquen clarament
que això
que la situació
no millora
i una és molt clara
per mi
que és la
coneguda llei
mordafa
aquesta llei
que estem passant
de la peta
en la puerta
del Corcuera
a la peta
en la boca
del senyor Fernández
i compren un camió
amb una manegada
sí, sí, exacte
però que aquest plantejament
quan en un estat
el plantejament
és que la cosa va millor
no hi ha un plantejament
de canvi
una llei
amb aquesta beligerància
per tant
preparen-se senyores
abrotxen-se los cinturones
que vienen curvas
i per altra banda
hi ha un altre fet
i és
que encara
encara hi ha els taurons
esperant
entrar al fons
de pensió
els fons de pensió
de les pensions
que és un
és un
carabel
estupendo
és un negoci estupendo
i avui
si us fixeu
quan entreu
a la propera oficina
del banc
o la caixa
a la que hi aneu
fixeu-vos
quin és el primer
cartell
que us trobeu
si no és
preparem la teva jubilació junts
serà
compra un fonds d'inversió
o has pensat
en la teva bellesa
o aquests anuncis
estupendos de la vida
que surten a la televisió
que t'expliquen
que viurem molts
molts anys ara
i per tant
començar a arreglar
que això
que això no s'aguanta per allò
ens estan preparant
absolutament
finalment
per destruir
l'estat de benestar
i crear un negoci
de les pensions
63.000 milions d'euros
amb una guardiola
que està allí
és un negoci
que qui no voldria
i a més a més
les cotitzacions
que més rere més
anem pagant tots els treballadors
que és com una aportació
amb un fons
que és nostre
però que l'està gestionant
un altre
que a més a més
se'l vol quedar un altre
aquests famosos taurons
que tu dius
qui diu que no
ha negociat tot això
i a més a més
si amb la privatització
de la sanitat
fent que en lloc
de viure 75 anys
em vingui 70
amb la qual cosa
guanyo 5 anys
de pagament de jubilació
ostras
el negoci ja rudo
si cobro tota la vida
i te'n pago poc
el negoci del segle
i aquí és on anem
i la sanitat igual
per tant
perquè moltes vegades
es parla
que l'economia
és un estat d'ànim
i per tant
aquest tipus de llançament
de missatges
de va que vamos bien
va que salimos
també és casualitat
que arribi
a l'època de Nadal
que dius
ai mira
quan ha de sortir això
per tant
jo crec que
el tema
és prou seriós
com perquè no ens prenguin
el pèl més
en aquest sentit
en aquests plantejaments
i també que nosaltres
ens fem d'una altra manera
i d'una altra manera
vull dir que estan apareixent
grupets de gent
que estan començant
a autogestionar
la gent de cerca
ha impulsat
aquest grup d'ajuda mútua
que estan aquí
a vora de Quatre Torres
i que estan fent
un plantejament
que l'altre dia
parlàvem amb Vivian
que és qui porta
el grup d'aquest
d'autojuda
entre gent que està
en recerca de feina
i explicaven
com una de les sòcies
que deu tenir
uns 60
i escacs anys
explicaven
però si això
això que m'expliques
del banc del temps
està muntant un banc del temps
i això m'expliques
del banc del temps
és el que fèiem al poble
doncs és això
tornem a això
i per tant
comencem a organitzar-nos
els individus
les persones
les famílies
al voltant
de projectes
d'aquest tipus
que potser és el que
realment ens permetran
sortir d'una altra manera
si és que sortim
algun dia
d'aquesta situació
com a mínim
canviar
l'escenari
que tenim
per poder construir
i és veritat
que l'estat d'ànim
és bàsic
i per estar
en bon estat d'ànim
que has d'estar
és acompanyat
i a partir d'aquí
és quan ets capaç
d'ençar-te
per tant
potser comencem
a trobar-nos
allò
amb la gent més propera
amb els veïns
amb les famílies
i començar a pensar
quines coses
podem compartir
i l'associació
d'unisme
és vital
ara jo he sigut
sempre
jo estava pensant
realment
el que tu comentas
és que hi ha que
viure l'hoy
com a tu comentabas
Jordi
les pensions
quan tinguem 70 anys
i si no llego
llavors
la sensació
de vivir
pel futur
vull ahorrando
vull pagant
i toquem madera
que ara lleguem
tots als 80
als 90 anys
però dices
nos olvidem
de l'hoy
com a comentaris
el que tu ara
estàs comentant
a mi em sembla
molt interessant
què projectes
podem fer
ara
amb una meta
a corto plazo
que no
el típico de
haz un plan
de pensions
para
i com tu comentabas
jo estava pensant
i l'hoy
si l'hoy
no ens funciona
hem de estar pagant
per quan tinguin x anys
i que llegaré
no necessitaré
no necessitaré
no estaré
no estaré
no
és com aquello
de
com ho
tinc que ahorrar
per comprar
un pis
a mis hijos
que coxa
tu vive l'hoy
i no
tus hijos
ja es vivir
l'hora
ahí està
vivir
en metas
el presente
i un futuro
inmediat
es pot treure
enriqueta
la part positiva
de tot plegat
yo siempre
tú sabes que
siempre la saco
y en la parte positiva
si no malamente
a mi siempre me dicen
que siempre río
y que tengo buen humor
si no
si yo pienso que
todo hay que aprender
lo que pasa
es que hay que ser realista
que hay situaciones
muy duras
pero claro
imagínate que viene
alguien a la consulta
bueno vosotros
tú en el caso
de la mic
igual que viene
una persona
con problemas
sobre todo
escúchala
yo pienso que
la labor de escuchar
es muy importante
decir bueno va
acepto tu situación
pero vamos a intentar
ver que podemos sacar
o darle siempre
una mano
aceptando que la dureza
de la situación
que quizás no hay una solución
pero yo pienso que siempre
hay un camino
o por lo menos
tirar y valorar a esa persona
evita como decíamos
sentimiento de impotencia
eso frustra mucho
el hecho que tú también
Jordi comentabas
de mucha gente
tiene que volver otra vez
a casa
porque no tiene recursos
entonces eso va
contra natura
o sea yo me marcho de casa
me independicé
bueno tuve mi trabajo
y tal
pero resulta que tengo que volver
como un aspecto
un poco regresivo
entonces eso también genera
mucha angustia
y mucho malestar
pero yo siempre pienso
que hay de lo negativo
hay que sacarlo positivo
por lo menos
para que la persona
siga luchando
evitar que sería
el decaimiento total
pero siempre con apoyo
que tú comentabas
yo pienso que la escucha
el apoyo
el dejarle que llore
que patalee
y dice vale muy bien
por lo menos
has dado ese espacio
de descarga
yo me pregunto
sobre todo
es que últimamente
estoy dándole muchas vueltas
el tema de ir contra natura
al regreso
al regreso a la familia
yo me pregunto
si lo de contra natura
no era vivir solos
todos
esto de un piso
dos personas
o un piso
o sigui
aquest procés
de viure
en aquest aïllament
en realitat
va contra natura
això és de l'últim 50 anys
no ens enredem
per tant
o sigui
jo no tinc clar
i és dubte
que poso aquí
sobre la tola
perquè no tinc
una cosa
és que vulguis
viure
voluntàriament
una altra cosa
és que
sí sí sí sí
però fem analisi
del que estàvem fent
jo tinc clar
que és dramàtic
la situació actual
estàvem en una situació
socioeconòmica
de fa 50 anys
determinada
li hem donat
als anys 80-90
el toma tot
i això era
semblava
bueno
el que fem
els que diuen
hem viscut
per sobre
les nostres societats
que és mentida
però
havien canviat
la manera
de comportar-nos
social i econòmicament
ara
hem de fer un altre canvi
aquest canvi
t'hi has d'adaptar
i ostres
com a mínim
et provoca angoixa
i quan tu t'has indapatitzat
tens una feina
o has tingut una feina
has estat estudiant
has viscut fora
Barcelona
o on sigui
amb un pis d'estudiants
però no
és que no trobo feina
he de tornar a casa
com que no ens han ensenyat
o a molts
no ens han ensenyat
a gestionar la frustració
això ho vivim
com una frustració
ostres
gaire de tornar
a viure
amb uns pares
ostres
si tinc 32 anys
m'ho ha d'anar a viure
amb uns pares
jo ara amb 32 anys
què dirà la gent
absolutament Jordi
no no
si això
en això tens raó
tota
tota i una mica més
però
jo el que em plantejo
és en realitat
el dubte
és l'anterior
és de
potser no havíem de fer
algun tipus de plantejament
o sigui
és analitzar
si ens hem equivocat
o no
potser fent aquest plantejament
no
d'individualitzar-ho tot
clar
l'individualitzar
el trencar el col·lectiu
no forma
forma part
d'una estratègia pura
del dividir benferat
si tu vius a casa teva
jo visc a la meva
no tenim els mateixos problemes
no els vivim
per tant
mentre està afectin a tu Jordi
a mi
com que m'és igual
quan m'afecten a mi
ja em preocuparé
i això és el que han creat
això és un mur
és un mur
com el mur de Berlín
tu hi ha els teus problemes
jo hi ha els meus
i per tant
no lluitarem junts
i aquest és el clau de volta
bueno i de les equivocacions
com tu comentabas
si no s'hemos equivocat
no
jo penso que sempre
el passat
ja no lo puedes canviar
quizás de las situaciones
aprender
i procurar
que no se vuelvan a repetir
perquè bueno
remover el passat
si hubiera hecho
no hubiera hecho
hubiera dicho
no hubiera dicho
no te iba ninguno
al revés
a veces
te un de más
te desanima más
es decir bueno
aprender de la equivocación
y siempre
mirar endavant
ahí está
pero para canalizar la frustración
porque eso
la frustración
va carregant
va carregant
eso es una gran mochila
una gran mochila
que más pasa factura
por muchos cambios
ya no solo a nivel emocional
sino también a nivel físico
y en un momento
que físico y emocional
se junta todo
tienes a ver los riesgos
de que puedas caer
en una drogodependencia
o en una ludopatía
porque por desespero
no por nada más
no realmente
entonces
sí que la frustración
es fuerte
por eso que comentábamos
a veces lo importante
es ayudarle a canalizar
a las personas
esa frustración
para que nosotros
desde fuera
podamos darle
un camino diferente
porque si se hunde la frustración
lo único que se va haciendo
es cavar un pozo
hacia abajo
o sea que de ahí
a la depresión
no un paso, un pelo
diría yo
es important
que hi hagi
els serveis socials
adequats
per la gent
el servei social
no vull dir
el servei social
només de l'Ajuntament
o només del Consell Comarcal
o només de la Generalitat
o d'on sigui
sinó els serveis socials
les entitats
del tercer sector
com la Fundació
Casa Bànic
del Jordi
la associació Amic
Càritas
Creu Roja
una quantitat
d'organitzacions
bestial
que estan fent
una feina
bestial
que donen un servei
molt necessari
més avui
amb la gent
una frase
de 10 segons
bueno
que hay que seguir
luchando
y que bueno
la realidad es la que tenemos
pero hay que seguir
para adelante
doncs
missatge positivo
per acabar
Enriqueta López
gràcies
i nos veiem
bon Nadal
igualment
i Jordis també
Jordi Geni
Jordi Collado
gràcies
i nos veiem
bones festes
igualment
m'insare