Torn a sonar la sintonia del Caixa Fòrum,
d'aquest espai que una temporada més, els dilluns,
a partir de l'1 ens durà tota l'agent de la programació del que passarà a les instal·lacions del carrer Colom.
I també una setmana més, una temporada més, ens durà en Carles Marquès, director del Caixa Fòrum.
Carles, bon dia.
Bon dia, bon dia.
Que m'han dit que heu estat fent obres a la història.
Sí, hem estat fent obres al vestíbul, no unes grans obres, no us penseu.
Ens ha quedat molt bé.
Jo sempre, i suposo que amb això coincidiré amb la majoria dels nostres visitants,
havia trobat que no aprofitàvem prou al vestíbul,
que el taulell aquell que teníem, bueno, la gent tenia tendència a entrar...
A passar.
A passar, perquè quedava molt aquí a la cantonada.
L'hem posat al mig, a l'altra banda, i ens hem acostat a la Rambla,
a la clau i a Tarragona, bona part de la vida diària,
o del tràfeg, diguéssim, passa per la Rambla,
i nosaltres, tot i tenir dues portes, la porta estava a la part més llunyana de la Rambla.
Ara, sembla mentida, perquè estem parlant de pocs metres,
però l'efecte òptic és brutal.
Vull dir, ara estem oberts a la Rambla,
a més ens hi ajuda una mica, a part que han tret la tanca metàl·lica de les obres del mercat,
que la rampa del pàrquing queda on abans hi havia la porta,
mentre que la nova porta, que l'hem obert,
això, com us deia, més a prop del portal de veïns del carrer Colom número 2,
queda, diguéssim, a la plaça o aquella part plana que quedarà davant del pàrquing.
Vull dir que, de manera, guanyem visibilitat, comoditat pel públic,
aquesta era la intenció, ja dic, això no són unes obres molt espectaculars,
en aquest sentit, vull dir que no ens mouem de lloc,
però, en canvi, guanyem visibilitat, llum, atenció al client,
que això era molt important, informació sobre els cicles,
les conferències i tal, al darrere del taulell,
bé, crec que quedarà bonic, vull dir, demà obrim el públic,
avui encara estem muntant els ordinadors i les noies de recepció,
diguéssim, estan una mica...
també hem canviat, això hem fet tots els caixafòrums,
el sistema d'entrades, que ara es pot aconseguir d'una manera molt més fàcil,
vaja, ja ho estem notant aquests dies, per internet,
i aleshores tenim uns lectors i tal, que tot ho faran més ràpid,
jo crec que serà un bon canvi, ja us ho dic, demà és el dia,
avui encara estem tancats al públic,
però bé, demà a les 9 del matí podreu passar això pel carrer Colom número 2
i veure aquests canvis.
El que passa és que encara no hi trobarem exposició, eh?
No.
Tot això està per arribar, demà no hi ha cap acta encara.
No, no, no, fins demà passat, que així et sembla, en parlarem.
Doncs vinga, fem una mica...
Vols que parlem de la prononció en general?
D'acord.
Així d'entrada, del que ens esperen aquest tercer, els tres mesos últims d'any, no?
Exacte, l'últim quadrimestre, bueno, que serà trimestre,
perquè clar, el setembre ja l'hem passat, octubre, novembre, desembre.
I desembre, sí.
I com comentaves, tenim una exposició que s'inaugura el dia 17 d'octubre,
Cellers, cooperativisme i modernisme,
que parla d'això, dels cellers d'una època determinada
que estan a tota la geografia catalana, o pràcticament,
però la veritat és que al final estan a les nostres terres,
entenent les nostres terres, doncs el camp de Tarragona
i les terres de l'Ebre,
que és el públic natural del nostre Caixa Fòrum.
Doncs aquesta exposició s'inaugura el dia 17,
per tant estarà oberta al públic a partir del dia 18,
i crec que podem parlar de diversos aspectes
ja des de la setmana vinent, abans d'inaugurar,
perquè vull dir, el que sí que han començat són les escoles
i les activitats educatives d'aquesta exposició són molt importants
i en podem parlar.
El cicle aquest de conferències literàries ens el saltem,
si et sembla, perquè en parlarem ampliament.
Exactament, perquè en parlarem, això mateix.
I parlem de la paraula, la música,
amb què no facin les arres.
Exactament, Rafel Esteve.
Ah, Rafel Esteve.
Cicle de conferències.
Exactament, dient el nom d'aquest professor
del conservatori del Liceu
que realment aconsegueix allò fer art
de les seves conferències sobre peces i compositors,
sobre peces musicals i compositors,
doncs el tornem a tenir aquí una mica a petició popular
i és rigorosament cert,
perquè el professor Esteve és molt estimat a tot arreu,
però aquí a Tarragona ho és molt
i ens ho havien demanat moltes vegades.
i això fa un cicle de sis conferències...
Sobre literatura i música.
Ah, exactament, literatura convertida en música, no?
És a dir, tens des del mite de Don Joan,
amb Mozart, amb el Don Giovanni de Mozart,
el romanticisme als líder que va musicar Schumann,
el Perguín, una obra de teatre
passada a una obra de Grieg,
després tens Falstaff,
per anar entrant amb Shakespeare,
i tu ja m'entens i el públic on t'entrarà d'aquí de seguida,
però esclar, Falstaff seria l'antítesi del personatge
del qual parlarem després.
Vull dir, Falstaff és...
És l'home irònic, burleta i tal,
del qual Verdi va fer una òpera d'aquest títol.
i després La Bohème,
el fulletó literari,
allò absolutament romàntic i tal,
doncs que Puiggini va convertir en La Bohème.
I així passarem per de la paraula a la música,
aquest cicle de lletres...
Correcte, i ara passem a la música del tot
perquè tindrem un concert dins del cicle
que acompanya l'exposició de cellers,
doncs el vi a l'òpera.
El vi a l'òpera?
Ah, exactament.
I què és que parla del vi i l'òpera?
Doncs, Marcel Burgori, per exemple.
Marcel Burgori,
que també sabem que ha fet programes
de totes dues coses a televisió,
doncs bé, sembla i és la persona indicada,
i passarem a través de fragments
que tenen a veure amb el vi,
de Donizetti, Rossini, Fernández Cavallero
i Verdi un altre cop més.
Evidentment, amb el brindis de la Traviata
per acabar,
i la resta ho haureu d'anar descobrint.
Molt bé.
Concerts, conferències, lletres, músiques,
també tindrem, i us ho dic,
simplement amb toma de titular Finestres al món.
Vaja, cinema i projeccions, eh?
Això mateix.
Cinema parlant-nos de diferents països.
Participeu en una altra ordre de coses
en la Setmana de la Ciència.
Exactament, correcte.
I per a tota la família
hi haurà tant espectacles
com diferents tallers.
Això mateix.
I un especial Nadal.
I un dels espectacles comença,
que és un taller,
un de compte a comptes,
un de compte amb mi,
que comença aquest divendres,
el fem dues setmanes,
i us he de dir que,
amb aquest sistema nou d'entrades
que et comentava,
ja les hem venudes totes
per aquest dissabte.
Per tant,
els que esteu interessats
us haureu d'apuntar
el del 19 d'octubre.
És un taller,
per tant,
les places sempre són menys,
una trentena,
i ja és ple.
Ja és ple.
Vull dir,
aquest el fem només dues setmanes.
Per aquest dissabte ja no hi sou a temps,
però apunteu-vos-ho a la gent
del 19 d'octubre,
a les 6,
compte a comptes,
a partir de nens i nenes,
a partir de 4 anys,
i en aquest cas el títol
és un extraterrestre qualsevol.
Això mateix.
Pinta bé,
és amb els pares,
no?
És familiar.
Exactament,
és familiar.
No és allò que deixes els nens i marxos?
No, no, no, no,
és familiar.
A partir de 4 anys,
a partir de 4 anys.
Abans que se m'oblidi,
Carles,
com ho fem nosaltres
per aconseguir les entrades
dels diferents espectacles,
normalment a preus molt mòdics
i encara més que se s'ocliés de la caixa?
De dues maneres.
Una,
la tradicional,
que és això,
comprant-les a recepció,
vull dir,
al propi centre,
en aquest nou taulell,
que ara recordeu,
trobareu a mà dreta,
entrant a mà dreta.
i si no,
a través d'internet
i d'una manera absolutament
fàcil i molt intuïtiva,
que és a partir del web
de Caixa Fòrum Tarragona.
Aleshores,
vull dir,
busqueu la gent d'online
i m'interessa aquest espectacle
i allà,
ja hi ha un enllaç
que et porta a comprar directament
l'entrada,
no?
Has d'entrar a una altra plataforma,
és molt senzill.
I de debò
que ha estat molt espectacular
aquest començament.
perquè això,
insisteixo,
no hem obert encara el públic
i tenim ja molt de paper,
mai pitjor dit,
perquè en cas no és paper
sinó som pantalles de vídeo
i tal,
però vull dir,
venut.
I realment,
ja feia molt de temps
que teníem clar
que aquest era el futur
i que és una forma
molt senzilla.
Vull dir,
ara estem tots molt acostumats
a comprar entrades
quan anem de viatge
per on sigui,
dir,
ah,
doncs aniré a veure el teatre
i tal,
i és molt fàcil.
doncs bé,
nosaltres també hem volgut
que ho fos
i això,
vull dir,
l'èxit en el públic
d'aquests dies
és sorprenent.
Molt bé.
Hem deixat per la final
un dels plats forts,
diria jo,
d'aquesta nova temporada
del Caixa Fòrum,
un dels cicles de conferències
que repeteix,
crec que és la segona vegada
que l'organitzeu.
Clàssics Moderns.
I ens torna a dur a Tarragona,
Laura Borràs,
professora de literatura comparada
de la Universitat de Barcelona.
Laura, bon dia.
Hola, molt bon dia.
La Laura coordina aquest cicle
que corregiu més
la segona vegada,
Clàssics Moderns,
que tenim aquí al Caixa Fòrum?
Sí?
Aquí a Tarragona, sí.
Molt bé.
Quina és la filosofia, Laura,
en què consisteix?
Doncs la filosofia del projecte
és pensar que els clàssics
són aquestes obres de referència,
dels quals moltes vegades
la gent més n'ha sentit a parlar,
que potser que no pas
haver-los llegit.
Llavors, és poder parlar dels clàssics
des d'una perspectiva moderna,
de veure com continuen
sent fonamentals per nosaltres avui,
i sobretot donar pautes
de lectura, d'accessibilitat
que els acostin
a la ciutadania en general.
De fet, la Laura,
sempre ho hem destacat,
et fa venir ganes de llegir.
I una mica es tracta d'això,
d'aquest llibre que dius
que això és un clàssic,
ai quin pal,
posar-me ara en un Shakespeare.
Si escolta,
la Laura segur que te l'acaba llegint.
Jo Shakespeare,
jo l'estic llegint,
això de Hamlet.
Tu què saps de Hamlet, Carles?
Que passa a Dinamarca
i que surt una calavera.
És que abans ho comentàvem,
que de tots els llibres que tractes,
Laura,
de tots en podem dir alguna cosa,
però...
Evidentment, no,
això és un gag
que com hauràs vist,
Laura,
està copiat de Woody Allen.
Però els clàssics són aquells
dels quals al final tothom
té alguna frase
com aquesta que he dit.
I això segurament hi ha molt,
perquè vol dir que hem passat
a la història una mica
de la quotidianitat.
Però, clar, evidentment,
hi ha molta més cosa al darrere.
I tant, i tant.
I hem d'intentar donar pautes
que connectin justament
aquests clàssics
amb coses que ens passen cada dia, no?
I en aquest sentit,
Hamlet té moltes coses per oferir-nos,
com la idea de reflexionar sobre faus,
o sobre la qüestió dels monstres, no?
En el cas de Frankenstein,
que també tocarem,
o la lectura i la vida, no?
La manera de veure la literatura
d'una manera tan absolutament apassionada
com ho fa la Madame Boverick,
que acaba esperant a la realitat, no?
Coses que ella ha trobat en els llibres.
I, finalment,
una lliçó de supervivència
que ens la dona també,
la Mercè Rodoreda.
Per tant, és un recorregut, no?
Jo crec que ens permet tractar temàtiques
que són molt reals,
són molt actuals
i que ens acosten als clàssics.
Això ho fareu cada dimecres,
aquestes conferències,
que m'imagino que ves que conferències
seran una mena de taula rodona
de tothom parlant.
Cada dimecres a les set del vespre.
Com has fet la tria, Laura?
Perquè, clar,
parlant de clàssics,
el sac és molt gran
i realment totes les obres
són referències,
però n'hi havia moltes més, no?
No, i tant,
són iesgotables,
vull dir que mentre es vulgui en cicle
ni n'hi podrà bé
perquè no s'acabarà material,
diríem, eh?
Però la veritat és que
sempre és difícil fer la tria,
intentem, doncs,
l'any passat,
també intentàvem tenir un recorregut
a través de diversos gèneres,
també intentar incorporar
llengües diverses
i llavors ens mantenim una mica
en aquests criteris,
també fins i tot incorporant-hi,
veus que hi ha un clàssic alemany,
un clàssic anglès,
un clàssic...
Bueno, en fet,
anglès ni a dos,
diríem que hi ha la Frankenstein
i el...
Però un és de teatre
i l'altre serà de narrativa,
un francès i un català,
és a dir que els criteris
sempre estan basats
en la qualitat innegable
de les obres seleccionades
i després donar una mirada
que permeti obrir finestres
potser a tradicions
que no són tan conegudes
i mantenir també
el coneixement i la difusió
de, en aquest cas,
la massa rodada
de l'alçada de qualsevol dels altres,
lògicament.
Suposo que no és imprescindible
haver llegit l'obra
abans de venir a la conferència,
però sí que ajudaria, no?
Sí, de fet que...
Perquè llavors pots participar.
Ens hem trobat ja
en el cicle de l'any passat
de gent que potser
l'havia llegit,
l'obra,
i després diu,
que ara m'hi tornaré a tirar de cap
perquè m'ha donat altres estratègies
de lectura
o altres maneres d'enfocar-ho,
o gent que potser
no s'hi havia atrevit mai,
i per tant,
després de la xerrada
és quan ha agafat l'empenta
i l'ànim
que necessitava
per llavors entrar-hi.
És a dir,
que en aquest sentit
el que volen ser les xerrades
és un lloc
on poder estar reflexionant
sobre aquesta obra,
poder donar informació
que combini
els elements
que tenen a veure
amb la vida
de l'autor,
però sobretot l'obra
que se senti molt
la força de la literatura
i fer-ne venir ganes
de llegir
i connectar-ho
a vegades amb la música,
a vegades amb el cinema,
amb l'art, etcètera,
de manera que
veiem també
la cultura
com un tot interconectat,
en què una disciplina
mai és aliena
d'una altra
i menys la literatura
com a reflex de la vida
ho incorpora tot
i per tant
sentirem Hamlet,
no només el llegirem
sinó que el sentirem,
el veurem al cinema,
sentirem cançons
i etcètera
amb tota la resta.
Laura,
et posaré en un compromís,
queda molt poquet d'entrevista
però m'agradaria
que em diguessis
quin seria
el teu clàssic
de capçalera.
És terrible
aquesta pregunta
quan me la fan
em posen
en un compromís
molt gran
perquè la veritat
és que jo
ensenyo clàssics
i me'ls estimo tots,
cadascú evidentment
en té de preferits
però un
és un acte
de reducció
tan increïble
que és dramàtic
gairebé.
Jo sempre dic
que n'hi ha un
que m'acompanya
i el vam treballar
l'any passat
que és l'Édip Rey
l'Édip Rey
de Sòfocles
i jo crec
que és un text
gairebé fundacional
en el que hi ha
literatura,
hi ha poesia,
hi ha filosofia,
hi ha pensament,
hi ha democràcia,
hi ha cultura
per tots els costats
i crec que a més a més
té un missatge
molt, molt actual
perquè et col·loca
davant de la responsabilitat
individual
però amb una transcendència
col·lectiva
que en aquests moments
també és una cosa
que està molt
a l'ordre del dia
i que ens convindria
molt tenir referents
dins dels clàssics.
Per tant,
ja veus,
me'n vaig molt, molt
als orígens
però amb una pedra angular
de tal que seria
la cultura occidental.
T'has mullat,
t'has mullat,
molt bé.
Escolta,
i ja simplement
per acabar,
hi ha un consell
que podries,
un consell universal
que podries donar
a tothom
que potser
no s'atreveix
amb els clàssics,
què els diries
perquè hi entrin?
Jo diria que el clàssic
sempre hi ha un moment
per nosaltres
i el clàssic.
Si no és el nostre moment
a la vida
perquè nosaltres també canviem
a mesura que vivim
són diferents
de com érem,
perquè l'experiència
ens va modelant
i aleshores
a vegades hem sentit
a parlar d'aquests clàssics
però quan hi hem arribat
doncs potser
no és el nostre moment
i llavors
no passa res,
els podem deixar allà
perquè els clàssics
sempre són generosos
i ens acolliran
quan sigui el nostre moment
i en aquest sentit
hem de saber
també
en algun moment
els nostres límits
en el sentit de dir
que no pujaríem
a l'Eberès
de cop
necessitaries una preparació
doncs
llegir els clàssics
també és això
és una formació
i és on anar solint
la comoditat
i llavors
quan arriba aquest moment
s'hi entra
sense
sense cap mena
de reserves
per tant
vèncer els prejudicis
i ser generosos
amb els clàssics
que sempre ens acolliran
quan sigui el nostre moment
Començarem aquest dimecres
amb el Hamlet de Shakespeare
després el dimecres vinent
el Faust de Goethe
Frankenstein
de Mary Shelley
Madame Bavari de Flaubert
i Mirall Trencat
de Mercè Radoreda
són els títols i els autors
que configuren
aquest cicle de conferències
clàssics moderns
cada dimecres
a les 7
aquí al Caixa Fòrum
acompanyats
de la Laura Borràs
que us els farà estimar
seguríssim
Laura ha estat un plaer
tornar a parlar amb tu
Moltes gràcies
a vosaltres
com sempre
Una abraçada
El de la Calavera
Carles
El de la Calavera
correcte
Té moltíssimes coses
a més
ja ho veureu
és una obra de paraules
el resum
que hi he posat
que és una frase
de l'obra
Wars Wars Wars
paraules
paraules
paraules
està molt bé
aquest sortit
i les intervencions
de Hamlet
a l'obra
per dir una sola cosa
concreta
i quan les llegeixes
són
són
són
increïbles
increïbles
doncs ja tenim ganes
d'assistir
a aquest cicle
de conferències
i en fi
d'anar repassant
setmana a setmana
tot el que ens proposeu
des del Caixa Fòrum
Carles Dilluns
més
i parlant ja
de cellers
exactament
sí
ja podem enfocar-ho
de celler
ja
antia
t'belerejos
estrem�
d'affèdure
s'av Jacques
ja
d''Av
a
h
d'affèdure
i
austin
d'affèdure
p'
d'affèdure
la
Oftentimes
de
s'avvio
d'affèdure
de
immer
de
l'
Fin
fàdure
l'
vi
nuestras
v
di
For