Comencem la tertúlia d'actualitat que tanca aquesta setmana,
amb aquest divendres 11 de gener, amb molts temes sobre la taula.
De fet, ha estat una setmana intensa des del punt de vista informatiu.
Hem inaugurat l'AVE entre Barcelona i Girona Figueres, per exemple.
També, en fi, hem passat moltes altres qüestions.
Parlem també de Tarragona 2017,
les obres dels tres nous equipaments dels Jocs Mediterranis seran a mitjans de 2014.
I també avui tenim sobre la taula un tema que ja genera molta reacció
a nivell de xarxes socials, a Twitter i Facebook,
com és aquesta proposta, aquesta moció que presentarà el Partit Popular
al Consistori Terragoní per canviar el nom de la Rovira i Virgili,
i per dir-li, en lloc de Rovira i Virgili, Tarragona, Universitat de Tarragona.
Ara en parlem-li, els planteixem els nostres contartulis d'avui.
Avui, tres periodistes.
Saludem una banda, Raquel Sants.
Raquel, què tal?
Hola, molt bé.
Bon dia, bon any.
Gràcies, igualment.
Igualment, és veritat, és la primera tertúlia de l'any.
Ens havíem vist el 2013, eh?
Perdó, el 2012.
A mi encara em costa, eh?
Oliver Márquez, bon dia.
Hola, bon dia.
Director de Notícies TGN.
Em costa posar el 3, eh?
Encara, a mi?
Sí, jo ja m'he confós diverses vegades, però, bueno, afortunadament, com ara ho fem tot amb l'ordinador,
pots borrar, no?
Fas de l'ete i tornes a escriure i ja està.
Sí, sí, per costa, eh?
Ens acostumarem, ens acostumarem.
Portem-hi uns quants dies, escolta'm, ha sigut una, en fi, una setmana intensa aquesta, ara ho dèiem, eh?
L'AVE d'una banda, el Joens Mediterrani s'hi mateix, avui parlem, naturalment, tothom en parla d'aquesta moció del Partit Popular per canviar el nom de la Rovira i Virgili.
Us sembla que partim d'aquí, és a dir, què en penseu que, bé, tornin a estar, doncs, el centre de l'atenció, els populars, doncs, amb Alejandro Fretades, en concret, amb aquesta proposta de canviar el nom de la URB de Tarragona?
Tu mateix, tu mateix.
Home, a veure, jo haig de dir que, independentment del partit que vingui, a mi personalment, com a tarragoní, m'agradaria que es digués Universitat de Tarragona.
Això que quedi clar, no?
Perquè, a més, crec que seria lògic, no?
De totes maneres, el que jo dubto és que ara sigui el moment de posar aquest debat sobre la taula i a mi em dóna la sensació, doncs, que després d'un any molt tranquilet, parlo de l'Alejandro Fernández a nivell municipal i bastant, doncs, com amagat,
doncs, ell ja comença la campanya, la campanya per aquí, quan siguin les pròximes municipals, no?
A mi em dóna aquesta sensació.
Ell és intel·ligent, sap que aquesta moció cap partit de l'Ajuntament li votarà en contra,
per tant, amb tota probabilitat, això arribarà al Parlament
i, bueno, durant aquest procés, doncs, tots en parlarem i debatrem sobre aquest tema
quan jo crec que el debat de la universitat hauria de ser un altre.
De fet, com la mateixa universitat diu, que a través d'un comunicat diuen que hi ha altres prioritats,
com, per exemple, garantir el sosteniment de la universitat pública,
que seria una mica el debat que ells professorien en aquests moments, no?
És que entenc que aquestes alçades no té cap sentit, aquest debat.
En el moment en què es plantegen institucions o organismes del tipus la universitat,
és el moment en què s'ha de plantejar aquest debat pel nom
i en què des de Tarragona s'ha d'apostar perquè porti el nom de la capital,
com passa a la majoria de capitals de província de tot l'estat espanyol.
Però en aquest cas, doncs, vaja, no sé, no entenc a què respon aquest debat.
Jo crec que el senyor Alejandro Fernández se sent molt còmode en aquest debat
de tarragonisme pur, de defensa de la capital,
i entenc que sí, que respon, com deia l'Oliver,
a qüestions més propagandístiques i de campanya,
que no pas a una necessitat real,
perquè jo no vull pensar el que costaria canviar el nom de la universitat,
començant per la rotulació, seguint pels sobres els papers
i qualsevol cosa menor.
Per tant, ara és moment de canviar el nom de la universitat?
Jo crec que no.
Sergi Casado, bon dia.
Bon dia.
I bon any.
Igualment.
Per cert, la ciutat...
En fi, comença aquest 2013 amb un nou mitjà de comunicació,
que és el teu, ja en parlàvem l'altre dia,
al circdetarragona.com.
Punt com.
Què tal? Com va aquest inici d'any?
Estem bastant contents, estem força contents.
De fet, fa tres setmanes escasses que estem al mercat, per dir-ho així.
I la veritat és que, esclar, estem...
És com un nen que acaba de néixer,
que encara no camina i l'hem de presentar en societat.
I això estem fent, de mica en mica.
Anem guanyant terreny.
Llavors no et deixa dormir, no?
No et deixa dormir gaire.
Ha d'anar guanyant pes.
Ha d'anar guanyant pes, sí, sí.
Ha portat un pa sota el braç, com l'escriu-se.
Perquè deien que la canalla sí,
porta un pa sempre sota el braç.
No, jo et dic jo que el digital un pa no ha portat.
A veure si el porta ben aviat, eh?
Nom, eh? El nom fa la cosa, no fa la cosa.
Per qui va avui una mica el debat?
El nom.
A veure, jo crec...
És que ara mateix m'acabo d'incorporar a la tertúlia
i sentia l'Arquel.
No sé què ha dit l'Oliver,
però en tot cas suposo que pensarem el mateix.
No és moment.
És a dir, si el PP també,
durant tota l'última campanya electoral aquí a Catalunya,
es va cansar de dir
que no és l'hora del debat sobiranista,
del debat identitari,
perquè hi havia altres problemes molt més greus.
En primer lloc, l'atur, la crisi, etcètera, etcètera.
Doncs és que aquí passa el mateix.
Aquí passa el mateix.
No entenc per què ara s'ho han tret de la màniga
i ho emmascaren
en la defensa de la marca Tarragona,
del que això significaria per la capital de província,
que no estem prou posicionats a internet, etcètera, etcètera.
Considero que això no toca.
I a més, ahir mateix ja des de Convergència i Unió
la portaveu Victoria Forns anunciava a Facebook
no han fet ni roda de premsa, ni nota,
dient això mateix,
que no és moment, que no toca.
De fet, la URB,
al cap de mitja hora escassa
que el PP fes l'anunci de la moció que presentaria,
també va dir que aparcava el debat.
És a dir, si ja no hi ha quòrum a l'Ajuntament de Tarragona,
doncs malament rai,
dubto que n'hi hagi a la resta de la província.
Mireu, estem preguntant a través de xarxes socials de Twitter i Facebook
i a Facebook, per exemple,
l'Ernest Canete diu,
considero que és més important les taxes que pugen
per accedir a la universitat,
que van ser canviades pel govern.
També ho diu l'Oli Domínguez,
per què no pensa en bajar les taxes de matriculació?
Això, entre d'altres coses.
O el d'Avitarana també, si no cal,
i mires el Google,
la Universitat de Tarragona surt a la URB,
si busques la URB,
i diu la Universitat de Tarragona.
I les taxes,
i per no parlar,
la reducció en la despesa en investigació,
que és una de les prioritats,
i això sí que t'ajuda a posicionar-te.
Jo crec que la prioritat ha de ser tenir una universitat forta,
una universitat amb recursos,
i una universitat que es posicioni en la resta
per mèrits propis,
no pel nom que porti.
Jo crec que és un debat totalment absurd i fora d'allò que mateix.
No hem d'amagar
que el que s'hauria d'haver fet
és posar-li la Universitat de Tarragona.
Això és inqüestionable i inapel·lable.
Però en el seu moment, no ara.
Però en el seu moment.
Ara, no,
és un debat que s'ha recuperat de fa tres anys,
quan hi va haver l'avantprojecte famós de llei de vegueries,
i es va discutir el nom de l'aeroport,
la cocapitalitat amb Reus,
l'estació del Camp de Tarragona,
si l'havia de dir camp,
Camp de Tarragona,
Tarragona només,
etcètera.
És a dir, sincerament,
no ho entenc.
I ells agafen la bandera del tarragonisme.
Bueno, és el que comentàvem abans,
respon a una estratègia política.
O sigui, l'Alejandro,
qualsevol decisió que pren,
i qualsevol posicionament públic que fa,
al final, darrere,
ell busca un reddit polític,
i jo crec que és el que fa ell.
Ell, ara, per les vacances de Nadal,
ha tingut temps per pensar,
ha dit, a veure,
què puc presentar jo al plenari de l'Ajuntament,
que ningú no em pugui dir que no.
Doncs malament li ha sortit.
Bueno, doncs és el que ell ha pensat.
que si ho porta,
si acaba arribant al ple,
ja veurem què voten els...
Ara, una altra cosa és que...
Clar, perquè molts grups...
Més enllà de no.
No votaràs que no.
Exactament.
És que no pots votar que no.
És que no votaràs que no.
No pots votar no.
podràs dir que ara no és moment,
però, bueno, votem a favor o amb abstin.
O amb abstin.
Sí, considero que no és el moment de votar això.
Però ningú no votarà que no.
I ell ho sap,
per tant,
ho porta allà i es posiciona durant un parell de setmanes.
Hem de tenir en compte
que a finals de mes,
és habitual ja,
com és tradició,
l'alcalde fa la conferència de l'estat de la ciutat,
i l'Alejandro Fernández sempre fa el contraatac.
La contra...
La contraconferència.
La seva conferència.
I suposo que ja s'està aplanant una mica el terreny
i no ens enganyem,
de cara al 2015 també.
Ell és abonar el terreny.
Ell vol ser alcalde, no?
Sempre ho ha dit
i en més d'una ocasió he dit
que seria el pròxim alcalde de la ciutat
i ell sap que ara mateix,
doncs,
perquè ell sigui alcalde,
s'han de donar en les circumstàncies
una sèrie de caramboles molt estranyes.
Perquè ell ho té molt complicat,
tot i que tingui bons resultats
en les pròximes municipals,
que ho pot fer,
ell sap que amb el context polític català
i espanyol que hi ha
és gairebé impossible
que ell sigui alcalde per mèrits propis.
El que passa és que quan tenen així temps per pensar
podríem presentar propostes
que realment fossin vàlides
i que ajudessin a la societat tarragonina.
Perquè jo entenc que si un vol arribar a ser alcalde
a la ciutat de Tarragona,
el que ha de fer és que la ciutat rutlli
i que tiri endavant
i no crec que el canvi de nom de la universitat
contribueixi al que deia abans el Sergi,
sinó a millorar la situació actual,
que com diu el PP i fent ús del seu eslògan,
els problemes reals de la gent segurament
no són com es diu la universitat ara mateix.
En punt de vista també es podria mirar cap a l'Aeroport de Reus,
com deia ahir Begoña-Floria,
portava del govern,
també es podria canviar, per exemple,
el nom de l'Aeroport de Reus,
es podria canviar també el Barcelona World,
del que n'hem parlat aquests dies.
Però mira, precisament, Josep,
amb això del Barcelona World,
crec recordar que l'Ajuntament de Tarragona
també es va quedar sol en la defensa
o en la reivindicació
que el complex portés el nom de Tarragona
o de Costa Dourada.
Es va quedar sol?
I el que crec que...
Bé, un dels objectius que perseguia el Partit Popular
és això mateix,
és que se'n parli.
I ho estem fent.
Sí, clar.
Ahir es va parlar,
abans d'ahir també,
perquè això d'enviar una nota de premsa
o una convocatòria allà anunciant
anunciant que això és així.
És a dir, vull que en parlis el dia abans,
el dia i el dia després.
I no creieu que aquí,
mentre estem parlant de si s'ha de dir aeroport de Reus,
s'ha de dir estació del Camp de Tarragona,
ens posen l'estació a la Secuita,
l'aeroport ens treuen les línies de baix cost
i se les enduen cap a un altre lloc.
O sigui, en lloc d'aprofitar les infraestructures
que tenim al territori i treballar
perquè aquestes infraestructures siguin vàlides,
mira Girona,
els acabem d'inaugurar el TGB
i ja s'estan queixant.
Ja s'estan queixant.
Ja s'estan queixant.
I segurament amb aquesta política
aconseguiran coses.
Aquí no, aquí ens posen l'estació on volen
i estem superpreocupats per si es diu Camp de Tarragona,
es diu Tarragona o es diu Camp.
Jo crec que hi ha prioritats reals
i que aquí tinc la sensació una mica
que ho anem veient tot passar,
que sí, que sí,
que tenim uns debats intensos,
que a més els mitjans de comunicació
jo crec que aquí també tenim part de culpa
perquè entrem a posar llenya
en un debat que resulta estèril
i oblidem les prioritats reals
i això, doncs mira,
10 quilòmetres a l'estació.
És que jo penso sincerament
que a nivell de macro política
estem molt mancats aquí a Tarragona.
No tenim persones influents,
ni a Barcelona,
ni a Madrid,
i això es nota.
No es nota en el dia a dia,
però a llarg termini,
quan tu analitzes l'evolució d'un territori
a llarg termini,
t'adones que decisions claus com aquestes
en uns llocs es fan d'una manera
i aquí es fan d'unes altres.
I els lobbies vols dir que no fan pressió?
Els lobbies per a nivell empresarial...
Però és que...
Aquí a Tarragona,
si hi ha lobbies,
hi ha micro lobbies.
Sí.
Bueno, és que el lobby de la indústria química,
per exemple,
juntament amb el suport del port
i de les empreses que hi ha al port,
poden aconseguir,
perquè són les indústries aquestes que estem parlant,
que es faci un tercer fil.
Però no ho aconseguirà cap dels polítics
que tenim aquí.
És que no és així.
Per cert,
deixem-me recordar que a les 10 estarà aquí
Alejandro Fernández,
a les 10 i pocs minuts.
Perfecte.
I reiterarem...
Ja li preguntarem pel nom.
Li preguntarem pel nom,
el nom de la cosa.
No, no,
a mi m'agradaria que el senyor Alejandro Fernández,
per exemple,
que ara està a Madrid
des de fa un parell d'anys,
un any,
i té possibilitat que em digui,
que expliqui quines gestions està fent
per avançar,
igual que l'Alejandro,
a la resta de partits,
a la resta de polítics
que tenen representació per Tarragona.
Què és el que estan fent?
Quines són les tasques que estan fent
i com evolucionen?
Això és el que havíem de fer els polítics,
que tenen representació
a organismes superiors
als que són municipals o comarcals.
Però és que, de fet,
la representació jo la veus,
almenys el govern de la Generalitat,
per segona legislatura...
L'única província
que no té cap conseller és Tarragona.
I per trobar la persona més influent,
per dir-ho així,
dins del govern de la Generalitat,
és el Joan Arejo,
al Servei Català de Trànsit.
I després hi ha directors generals
i alguna secretaria.
Però és que no fem soroll,
tampoc ens queixem.
Vull dir,
ha passat això...
Però és que el ciutadà no s'ha de queixar.
No sé,
suposo que tenim...
que els representants polítics
que tenim actualment,
doncs,
no són suficientment bons...
Però és que els hem escollit nosaltres,
ja?
Aquí està el problema.
Els hem escollit nosaltres.
És a dir,
que jo entenc que potser
hauríem de fer-hi alguna cosa.
Però els escollim
perquè ens donen a oferir.
Clar,
si a tu et presenten un menú
i et dius
de primer tenc això,
de segona això,
has de triar.
Si no està a la carta,
no pots triar.
És que...
Algum comentari de l'AVE?
Per canviar una mica de terça.
Aquest que vola.
El que pràcticament vola.
El que passa de lluny per aquí.
El que passa de velocitat,
eh?
S'inaugurava aquest tram
entre Barcelona i Girona Figueres.
Inaugurava una posada en escena, no?
Saps quina sensació tinc amb l'AVE?
que no està aquí.
Que no passa per Tarragona.
I que no va amb mi la cosa, tampoc.
I que, exactament,
és a dir,
jo, almenys, personalment,
l'últim cop que vaig agafar l'AVE,
no l'he agafat mai
pagant de la meva butxaca.
Sempre l'he agafat
quan treballàvem en una altra empresa.
Per feina.
Per feina, sí.
Per feina.
Per molt que diguin que no està lluny,
clar,
no està al centre.
És igual,
és que això és un debat també.
És un altre debat inútil i estèril.
Quan l'altre dia,
perdonar-me,
deien que les quatre capitals de Comà...
perdó,
les quatre capitals catalanes
ja estan connectades
per l'alta velocitat.
Dius mentida.
Clar, això...
No, error.
Error.
Ara, això,
a la Gran Barcelona
o a la resta de Catalunya,
doncs la gent digui,
coi, sí, sí, ja estan connectades.
Però llavors, des d'aquí,
mires,
no, senyor,
perdona,
és que aquí no, saps?
Sí, però no.
La inauguració d'aquesta línia de l'AVE,
el que ha fet,
que a mi em sap greu,
perquè jo estic content
perquè Girona tingui
una bona connexió,
i Barcelona,
i tots,
i Lleida,
evidentment,
però això el que fa
és que surti
el pitjor de nosaltres mateixos,
perquè això ja ho sabem,
que no tenim l'AVE aquí
des de fa molts anys,
i ara ho té Girona
i ens surt el pitjor de nosaltres mateixos.
Ah, no el tenim,
perquè no el tenim.
Bueno, això,
però és el que comentàvem,
aquesta feina s'ha de fer
no perquè la inaugurin a Girona,
que em sembla perfecta,
i a més,
que és necessari,
perquè per anar a França
s'ha de passar per ja,
però és així,
o sigui,
aquí l'AVE
va ser un pedàs
que es va posar de mala manera,
i no té solució
a no ser que ens faci
i no sé si és el moment ara
per fer aquest tipus d'inversions.
També caldria analitzar,
perquè sempre s'hauria de veure
des d'un punt de vista empresarial
aquest tipus de rendiment econòmic,
aquest tipus d'infraestructures,
cosa que no es fa,
perquè si no,
no tindríem AVE
a molts punts d'Espanya
on n'hi ha,
i veure si realment
Tarragona té massa crítica per això,
Girona té massa crítica per això,
que jo crec que no,
i Barcelona evidentment sí,
però clar,
s'ha de veure aquestes estacions
si funcionen o no.
Però és que perquè funcionin,
el que primer hi ha d'ha d'haver,
és a dir,
si l'estació d'alta velocitat
està a la circuita,
evidentment no funcionava.
Si està a la circuita,
doncs almenys que des de la capital,
o sigui des de Tarragona,
i des de Reus,
que són les dues ciutats principals
del territori,
que hi hagi un bon flux
de transport,
d'autobusos llançadera,
un carril directe que vagi,
és que no n'hi ha.
És que dius,
la comunicació es fa per una nacional
que té un sol carril
i que com et trobis un camió
ja has begut oli.
No hi ha sistema de trens,
ja has d'anar amb autobús,
un autobús que circula
em sembla que és un cada hora.
No, no, és que és...
Però, és que jo tinc la sensació
que estem parlant
de l'alta velocitat,
de l'alta velocitat,
i per exemple,
els últims set mesos
he anat a treballar
cada dia a Barcelona en tren.
Avui veia un company
que feia un tuit i deia
avui és el primer dia
en l'últim any
que el tren arriba a l'hora.
Però això no per alta velocitat.
No, no,
per la línia de regionals.
Aquí tenim un problema greu,
tornem a parlar
de l'estació del tren
d'alta velocitat
i tenim un problema molt greu
que és la comunicació
de Tarragona Ciutat
en Barcelona.
Hi ha moltes persones
que treballen a Barcelona.
Oblidem-nos del cotxe
perquè les dues capitals
de província
es comuniquen
via autopista
previopago.
L'alternativa és el tren.
Un tren
que arriba tard,
que moltes vegades va ple,
que té una sèrie
de deficiències molt greus
i que a més a més
és un tren regional.
Res de rodalies,
res de freqüència
de rodalies,
etcètera,
etcètera.
Jo no he sentit
cap polític tarragoní
o vaja,
sí,
com de passada,
però no he vist
un debat
amb la mateixa intensitat
per defensar
una millora
en aquest sistema
de comunicacions
que el debat
que tenim,
per exemple,
perquè es digui
Universitat de Tarragona
o perquè es digui
Estació de Tarragona.
No ho sé.
És que m'indigna molt
el tema.
Ha sobert la caixa
de Pandora,
ara mateix.
És que heu posat
debat sobre un nom
sobre la taula
és fàcil,
no?
Podem posar-ne
un altre aquí,
si voleu,
d'un altre nom.
Voleu canviar
algun altre nom?
Clar,
és que aquí
poden canviar molts.
Parlem de Clardiac,
si voleu,
eh?
Parlem.
D'aquest hotel
de cinc estrelles,
que de fet
ahir començaven la...
Ho dic perquè
els ullets que vagin
per allà
pel pla de seu
veuran que hi ha una vestida
allà a la façana
d'aquest edifici
que s'ha de convertir
en un futur,
en un hotel
de cinc estrelles
i bé,
ja han començat les obres,
no sé,
a partir d'aquí.
Bueno,
obres.
Intervenció,
eh?
Intervenció,
recordem que s'ha hagut
d'accelerar
per un tema
de la façana
que estava en mal estat,
no?
S'ha hagut de començar
una mica abans del prèvi.
Però això és una inversió
privada,
entenc,
no?
Sí.
Clar,
abans de dir-li
obre
com a tal,
és a dir,
treballs
de construcció
de l'hotel,
hi ha d'haver,
i hi ha moltíssima feina
prèvia,
apuntalament de la façana,
restauració dels murs
i de les parets
i, evidentment,
la prioritària
quan es comença
a excavar aquí a Tarragona
que és mirar els subsols,
és a dir,
les cates arqueològiques
que s'han de fer
i en principi allí
ja se sap el que es trobarà,
ja se sap,
són restes
d'un mur romà,
d'un mur romà
i pel que tinc entès
pot ser
alguna altra resta
d'alguna altra època,
d'època medieval pot ser,
però dir,
que per molt que es comencin
les obres,
que allò és un,
vamos,
és un període
llarguíssim
i tant de bo
acabi veat
perquè és el que diu l'Oliver,
sí que és una inversió privada
però tu com a Tarragoni
i com a ciutadà
doncs,
hòstia,
doncs,
fa gots.
Però en tractar-se
d'una iniciativa privada
jo entenc que hi ha criteris
econòmics darrere
i es vol fer negoci,
suposo que es vol fer negoci,
suposo que
intentaran fer-ho
el més ràpid possible
perquè al final darrere
hi ha un empresari
que vol treure un rendiment
a la inversió que fa,
no és com en una obra pública
on vas fent,
per tant,
si es pot fer
ho faran ràpid,
crec jo.
com a Tarragoni
que ho facin
el més aviat possible,
però jo crec que
la millor garantia
és que sigui
algun empresari
el que vol tirar això endavant,
no?
Que suposo que és així,
no?
Que hi ha un empresari,
un grup d'empreses,
un inversors.
Jo crec que
com a Tarragona,
com a ciutat,
malgrat ser una inversió privada,
jo crec que
ha d'aplaudir
una inversió
d'aquestes característiques
perquè
l'entorn de la catedral
amb un edifici abandonat,
amb males condicions,
jo crec que
perjudica la imatge turística
de la ciutat,
per tant,
que ho facin,
que ho facin ràpid
i que
tant de bo
darrere d'aquesta
en vinguin d'altres.
És un lloc xulíssim aquell
per fer un hotel,
crec jo.
Home,
al circ
no és per fer publicitat,
vam treure les imatges
de com seria
hipotèticament
si Déu vol
l'interior
i és realment
que és espectacular.
Imagineu-vos
la suite d'aquest hotel,
no?
Espectacular,
vistes,
allò...
No la podrem pagar, eh?
No.
No,
la veurem de lluny.
Però podem pujar a la catedral
a veure les vistes,
no?
Això sí que podem...
Això sí,
podrem veure la suite
des de la catedral.
Podem veure el jacuzzi
des de la catedral,
no?
I heu pujat a la catedral,
heu fet el recorregut aquest
que es pot fer ara visitable
fins dalt?
No,
no,
però mira...
M'han dit que se m'acord
que és que...
Clar,
vistes espectaculars,
òbviament.
Bueno,
escolta'm,
la Calardiaca,
doncs que de moment
inicia actuació,
diguem-ho així,
d'intervenció
per tal de preservar la bataçana.
L'altra notícia d'avui
és els Jocs del Mediterrani 2017.
Ahir s'arribava a signar,
doncs ja definitivament,
a aprovar definitivament
el pla director
i les obres que han tres nous equipaments
dels Jocs
que estaran,
diuen,
a mitjans 2014.
Som 2013,
per tant,
mitjans l'any que ve
estaran,
en principi,
aquests equipaments
per tal de poder-los provar
quan estiguin enllastits
abans que arribi el 2017.
Estan parlant de gairebé
100 milions d'euros
de pressupost
i la meitat
destinat a inversions.
Qui és mullat
per el 2017?
És un pas més,
és un pas més
en la cursa
que de vegades
troba alguns obstacles,
no?,
del 2017,
però ahir va ser un dia
important per Tarragona,
es va aprovar un...
es va...
és una primera aprovació
perquè realment
qui li ha de donar
el vistiplau
és el Comitè Internacional
dels Jocs del Mediterrani,
però suposo que aquella gent
entenent
que des de Tarragona,
que és on s'està coent tot,
ja li han donat
el vistiplau,
doncs escolta,
només cal que l'hagin visto.
Ok,
s'ha tornat,
s'ha estranyit una mica
amb l'aspecte pressupostari,
clar,
partíem d'uns números
espectaculars
de fa 5 o 6 anys
que parlaven
de prop de 300 milions d'euros
i on,
clar,
ara mateix
és lògic i raonable
que la xifra
s'hagi...
ajustat,
s'hagi ajustat,
clar,
estem parlant
de quasi 100 milions
i de les infraestructures
i dels equipaments,
almenys dels grans equipaments
dels que s'han anat
caient pel camí,
de moment no se n'ha caigut cap més.
No,
jo crec que sempre
hem dit el mateix
des dels mitjans,
no?,
que està bé
que es facin
els jocs
i que és una oportunitat
i que dintre de les limitacions
i de les possibilitats
reals nostres,
doncs,
els hem de fer el millor possible
però sense tornar-nos bojos
perquè l'endemà
el que no podem permetre
és tenir equipaments
que no serveixen per a res
perquè,
em torno a reiterar
el que deia abans,
s'ha d'estudiar
si Tarragona té massa crítica
per a determinades inversions,
som el que som,
no som ni més ni menys,
som el que som,
per tant,
les obres han d'estar
en base a el que som
i no perquè tinguem
l'oportunitat
de fer un esdeveniment internacional
els hem de tornar bojos
perquè això ja ha passat
en altres llocs
i ha sortit malament,
sempre,
sempre.
Ara ja és mala sort,
també,
que quan ens toca a nosaltres
la cosa es desinfli
i jo la bombolla
del 2017 una mica,
perquè passem
d'aquests 300 milions d'euros
a 7 milions
i dius,
ostres,
ja és mala sort
que això
quan li passa a altres ciutats
ho viuen,
ho gaudeixen,
segurament moltes
tampoc tenen
aquesta massa crítica
que deia l'Oliver,
però acaben tenint
una sèrie d'infraestructures
i una sèrie d'equipaments
que els acaben beneficiant
i els ajuden a créixer
i quan ens toca a nosaltres
allò acabem tenint
doncs,
bueno,
aquesta petita cosa
feta amb molt pocs recursos
i amb una sensació una mica
i espero que no sigui així
de cotret.
Ja,
i a part també...
Perquè pot anar en contra
de Tarragona.
jo no he vist tampoc
que en cap ciutat
que hagi urbanitzat
sigui un esdeveniment esportiu,
cultural, social, etcètera,
que no tingui
un 100% de quòrum.
Aquí no ens enganyem,
aquí a la ciutat
hi ha un rumrum constant
de que si no es faran,
de que si hi ha gent
que s'està embutxacant diners,
de que si hi ha un bon
i econòmic, etcètera.
Al marge d'això,
jo crec que ara és l'hora
de remar
tots junts cap endavant
i important,
sobretot,
quin llegat
deixaran els jocs
a Tarragona.
Des del punt de vista
polític
i de les institucions
que formen part
del comitè
i que són els encarregats
de tirar endavant
tot això,
jo crec que és molt important
que aprofitin
aquest esdeveniment
no només per fer
pavellons i tal,
sinó perquè acabin
algunes de les infraestructures
de connexió de la ciutat.
Jo crec que la clau
és aquesta.
Si estem parlant
de la T11,
doncs que el 2017
estigui totalment acabada.
Estem parlant
que hem de tenir l'AVE,
doncs escolta,
que espavilin.
Perquè tens l'excusa
i tens l'argument.
Jo crec que la clau
és aquesta.
És el llegat
que ha de deixar aquests jocs.
El pla director,
ja són 20 fulls
en què explica
de manera molt detallada
totes les peculiaritats
al marge de les esportives
que té Tarragona
i el seu entorn
per acollir els jocs.
Jo prefereixo
mil vegades
que acabin
aquestes infraestructures
no que facin
una vila olímpica.
Un pavelló, sí.
Perquè la vila olímpica
després l'hauràs
d'omplir
i no sé si no...
Per cert,
ja hi haurà
95.000 pernotacions
d'atletes.
De fet,
la gran incògnita
ara és saber
on...
Però és que aquest número
de persones
ja venen cada any
a aquesta zona d'aquí.
Cada estiu les tens.
No es notaran.
95.000 persones
aquí a l'estiu
no es noten.
Ja venen.
Cada any.
Però clar,
és que si ja venen cada any
el de la sumari
que t'ha saltat
95.000.
A la vegada,
totes aquí.
Però estem parlant
que aquí,
jo crec que a la zona
d'aquí de l'entorn,
no de Tarragona,
evidentment,
però a la zona
de l'entorn
hi ha places hoteleres,
però moltes.
I més,
no sé com estarem
el 2017.
Esperem que millor,
no?
Ja diuen que estudien
diferents opcions
que estan estudiant.
Per cert,
deixeu-me fer la falca,
Alejandro Fernández
ja està aquí a la ràdio,
acaba d'entrar
fa una estona.
Ja ens ha mirat.
Sí,
ens ha saludat.
Està connectat al mòbil,
eh?
Està connectat al mòbil.
Pedro Sánchez
a través del Twitter
diu,
perquè preguntem
a través del Twitter
si esteu d'acord
amb aquest canvi
en el valor de l'Urb,
diu,
què en penseu?
Diem nosaltres.
Ell diu personalment
estic d'acord.
És a dir que comparteix
Oliver,
la teva opinió.
Està d'acord
en canviar el nom,
eh?
Dir-li de Tarragona.
Jo sí.
El Pedro Sánchez.
Jo li canviaria,
però,
repeteixo,
no perquè ho digui
cap partit polític,
m'entens?
Sí,
no perquè ho digui
el senyor Fernández
o la senyora Força
o el senyor alcalde.
O sigui,
és evident
que qualsevol tarragoní
voldria
que la universitat
d'aquí es digui
Universitat de Tarragona.
Avui hi ha plenària Reus,
eh, per cert.
Bueno,
doncs els de Reus,
és que, bueno,
amb això estic d'acord
amb l'Alejandro,
que ell deia ahir
que això no és un debat
entre Reus i Tarragona.
Sí que els de Reus
els hi pot dir,
hòstia,
ara aquests què diuen?
Però la Universitat
de Rubí i Virgili
no es diu,
ni s'ha dit mai
Universitat de Reus,
així com l'aeroport,
però jo crec que aquí
sí que no es va
contra Reus ni molt menys.
Simplement donar-li el nom
i igualar-la
amb la resta
d'universitats.
I a l'Alejandro
i a Constantí també,
eh,
per la planta
que està en la segons
del boi de residus.
Bueno,
una més.
És un camí
vendre equipaments públics
per tal de sortida
del Sotrac?
Home,
com ho facin
com amb aigua
Esther Llobrenat.
Potser no sé
si és la sortida,
perquè acabarem pagant aquí
el que no està escrit,
eh?
Clar,
és que això
és depèn
dels números
que surtin.
És a dir,
clar,
és un tema
que aquí no controlem
ni sabem
per quan,
quan,
o sigui,
per quan va costar
i realment
si ara amb la venda
doncs l'operació
seria beneficiosa.
No sé
si es mantindrien
els jocs de treball,
si els beneficis
també per fiscals
per Constantí
es mantindrien
amb la venda,
etcètera.
Però aquí hi ha
un tema
darrere fons
que sempre,
com sempre és el polític,
el senyor Sabater
ha sortit
dient que clar,
si això és ben,
no serà segur,
la gent no té...
Sí,
visió apocalíptica.
Siguem serios.
O sigui,
aquí una cosa
és la venda
d'un equipament
que pot agradar o no,
que prefereixes
que sigui públic o no,
bueno,
però començar a dir
que si això no serà segur,
que, escolta,
doncs,
que potser
perillen els jocs de treball,
doncs com estan perillant
a tot arreu els jocs de treball.
No és que no estan perillant
a tot arreu.
No ho està fent
l'administració.
O sigui,
escolti,
siguem serios,
tu pots trobar arguments
molt millors que aquests
per posicionar-te
en contra de la venda
d'un equipament
que és públic.
I el que s'ha de trobar
és un punt d'equilibri.
És evident que l'administració pública
no ho pot suportar tot
i no es pot fer càrrec
com fins ara
de tots els equipaments
i de tots els serveis
dels quals es feia càrrec fins ara.
Llavors,
jo crec que s'han d'establir
prioritats
i s'ha de veure
doncs fins on pot arribar
l'administració pública
perquè és que al final
la paguem nosaltres,
l'administració pública.
Sembla que siguin uns diners
que estan allà flotant
i al final els posem nosaltres.
Llavors,
jo crec que està bé
que els governs
s'estableixin prioritats
però sí que és cert
que hi ha alguns equipaments
que caldria privatitzar
evidentment
dins d'uns paràmetres
de seguretat,
de garantia
de llocs de treball,
etcètera,
però caldria veure-ho.
Per cert,
la presidenta Màriana Rajoy
ha dit que
ja és partidari
que aquest mateix gener
es pugui aprovar
la reforma
de la llei d'administració local,
aquella que recordem
entre altres qüestions
sobre la taula
hi ha la possibilitat
de reduir
el nombre de consellers,
de regidors
en els respectius municipis.
Li preguntarem també
de qui no està
d'Alejandro Fernández
si està d'acord,
si seria partidari
de reduir
en aquest cas
el que ens ocupa
aquesta gent de Tarragona.
Aquí en quedaríem 19,
a Tarragona,
de veritat?
Sí, 19.
Bueno,
si es fa la feina...
Si s'està reduint tot,
per què no s'han de reduir
també aquests carrer públics?
A moltes plantilles professionals,
mira,
sense anar més a l'únic,
els mitjans de comunicació
n'hi ha que tenien
20 treballadors
i ara en tenen 15
i la feina es fa igual,
o sigui,
el mitjà o el diari
o la ràdio o el que sigui
i el producte surt igual.
Home,
aquesta mateixa ràdio
no és un exemple,
igual que s'ha pogut prescindir
de treballadors
en aquesta ràdio
perquè no s'ha de poder
prescindir de polítics.
Igual no surt.
Exactament.
Igual no surt.
No,
evidentment que no surt.
Senyors,
les 10,
senyors i senyora.
Gràcies per acompanyar-nos,
que aprovi aquestes notí
i ens anem veient.
Gràcies.
Gràcies.