Carles Marquès, director del Caixa Fòrum, bon dia.
Hola, bon dia. No, i cap problema, perquè justament em sembla que del tema més connectat
de tot el cicle de mòmies en parlem avui, que és a dir, en parlem de les mòmies,
de les noves tecnologies, de la tomografia digital, etcètera, vull dir que per tant,
jo crec que ja està bé, o sigui, la maledicció de les mòmies en cap cas no ha funcionat,
que l'han encertada. Que llancem els temes, eh? A veure, la qüestió és que tenim
des de finals, des del dia 20 de maig, no, perdoneu, des del 17 de maig,
i fins al 18 d'agost, i encara falten dies, sí, sí, però... Sí, sí, però allò que passa el temps...
Sí, l'exposició sobre la vida i especialment la mort a l'antic Egipte,
mòmies egípcies, el secret de la vida eterna. A veure, que preguntarem allò al Carles
que sempre ens espanta una mica cada setmana. Quina mitjona de visitants per dia tenim
d'aquesta exposició? Per dir-ho exactament, a data de divendres,
701 persones. Però, però, però, no és que no pareu, eh? Perquè el Carles deia,
home, mantenir això serà difícil... I ho continuo dient, ho continuo dient...
Sí, clar, però quantes setmanes portem, ja? Bé, doncs des del 18, sí, vull dir...
I, a més, ja han passat les excuses, en el bon sentit de la paraula,
evidentment, eh?, de Tarracoviva, de la nit dels museus i tot això,
ja han passat, i ara ja és només l'interès que suscita la pròpia exposició,
que veiem que és molta. Aquesta setmana també deixarem de quedar-nos...
Ens quedarem sense el suport de les conferències complementàries i,
i, bueno, doncs, a veure... Jo penso, sincerament, eh?, vull dir...
I, a més, és d'aquelles coses que m'encanta equivocar-me, no tinc cap problema.
Penso que això, aquesta mitjana, no la podrem mantenir.
Doncs vinga, podríem fer apostes i tot. 700 persones de mitjana al dia
visiten l'exposició de les mòmies. Això vol dir que hi ha dies que en passen
més de 700. Efectivament, efectivament, i t'he dit fins a dia de divendres
i dels caps de setmana. És una exposició de caps de setmana,
perquè aquells que els caps de setmana acostuma a venir molta gent.
També és cert, sabeu que, a més, ara ha començat aquest estiuet,
o estiu ja amb totes les de la llei, aquí a Tarragona els primers sols
sempre ens porten a la platja i tot això i baixa una mica,
però, bueno, com podeu veure, de moment no ha baixat, no ho ha passat.
Em consta també, perquè anem a parlar diverses vegades,
que el tema de les conferències al voltant de l'exposició van molt bé
i mala notícia, en certa manera, crec que aquesta setmana tenim les dues últimes.
Sí, exactament.
Se'ns acaba això i amb ganes de més, jo crec, eh?
Sí, sí, sí, jo crec que se'n podien...
No, no, no, dóna molt de sí. Evidentment, estem parlant d'un període
de molts segles, d'uns 3.000 anys, i a més les perspectives d'acostament
al tema d'Egipte i de les mòmies són moltíssimes,
i justament aquesta setmana tenim les més, per entendre'ns, més noves,
o les mòmies en el dia d'avui, és a dir, diguéssim, les noves tècniques d'estudic.
Saps que anem de dir en el dia a dia.
No, el dia a dia no.
Les mòmies en el dia a dia.
Bueno, el dia a dia...
Bueno, en certa manera, sí.
Escolta'm, sí, sí, sí, perquè la conferència de dimecres,
que és la mòmia en la cultura popular moderna,
saps que s'han fet moltes pel·lícules sobre mòmies,
i això, vull dir, que les pots veure llogant el DVD, el videoclub,
dia a dia.
Dia a dia.
Sí, sí, no ens equivoquem.
Això serà dimecres, ja en parlarem, d'aquesta xerrada
sobre com la cultura popular actualment ha inclòs el tema de les mòmies, també.
Però avui mateix, sense anar més lluny, avui a les 7,
tenim un títol molt suggerent,
Estudiar les mòmies avui dia.
Avui dia.
Museïtzació i tècniques d'anàlisi forense,
o, vaja, com se sap avui en dia,
tot el que se sap sobre les mòmies.
Exactament.
La conferència l'impartirà a Lluís Gonzàlvez,
és egiptòleg i conservador del Museu Egipci de Barcelona,
entre altres coses.
Perquè quan parlem d'aquestes persones tan especialitzades
el currículum no s'acaba mai.
Lluís Gonzàlvez, bon dia.
Hola, bon dia, què tal?
Bé, nosaltres veiem moltíssima curiositat.
Començo a preguntar jo, Lluís?
Sí, com vulgui.
Vinga, te preguntaria si ha canviat moltíssim la manera,
i des de quan, la manera d'estudiar les mòmies.
Sí, de fet, l'estudi de les mòmies,
l'interès de les mòmies no és nou.
El que passa és que la manera de treure la informació
i de treure una mica sobre el que poden dir-nos aquestes restes
ha canviat molt.
S'ha passat des de la intervenció directa al segle XIX,
que es feien desvenats públics per veure què sortia,
fins a arribar a tècniques de tractament i d'extracció de tota la informació
de l'interior d'aquests cossos humans,
amb tècniques que no fan malbé la conservació de la mòmia en si mateixa.
S'ha passat de les tècniques destructives,
treure informació però no es podia recuperar l'objecte inicial,
i a tècniques que poden permetre assolir un coneixement molt ample,
treure molta informació de tot tipus sense fer malbé l'objecte
i tenint en compte aquesta situació de respecte
i de què s'ha de tenir quan s'afronta l'estudi d'aquestes restes.
En aquest sentit, hi ha algun aparell o alguns aparells
que siguin crucials, que hagin revolucionat la manera de tractar-ho?
Sí, en principi són els...
Jo soc arqueòleg, més que tècnic,
en sordiologia, però sí, avui dia el conegut,
les conegudes tomografies computeritzades,
el tumor s'ha passat de la radiografia, que és més senzill,
que és una...
obtens imatges bidimensionals,
s'ha passat a la tomografia, que et permet prendre
una gran quantitat d'informació, però tridimensionalment,
i en suport informàtic.
Qualcosa et permet tot un tractament d'aquesta informació gràfica
mitjançant programes de tractament, filtres, etcètera, etcètera,
que es veu molt més, però molt més infinitament,
molt més que a la radiografia convencional.
I tot això, home, són aparells que normalment són molt cars.
Clar, és el que t'anava a dir, aquests aparells on estan?
Perquè m'imagino que no tots els centres d'estudi en poden tenir,
llavors això planteja una altra qüestió, que és el trasllat, no?
Com funciona això?
Sí, això normalment es fa a través de la col·laboració en centres mèdics.
S'ha d'anar a hospitals, s'ha d'anar a...
En el nostre cas, que és el que explicarem més detalladament aquesta tarda,
que és la mòmia que es conserva, la mòmia humana que es conserva al Museu Llipsi de Barcelona,
aquest ha visitat el metge almenys en tres ocasions ja.
No teniu, doncs, no teniu aquests aparells en el mateix museu?
No, no, això no...
Jo crec que no hi ha cap museu al món que tingui aquest material de propietat.
sempre s'ha de comptar en la col·laboració amb centres públics,
normalment algun que altre privat també,
però són equipaments i són ja no tan sols l'equipament sinó també els tècnics,
que és el que fan l'estudi.
Clar, això normalment ho encarrega l'historiador, l'arqueòleg, l'egiptòleg,
però qui entén de tot això és el metge.
El metge, en molts casos, especialitzat, a més a més, en l'estudi de cossos humans.
Ah, clar, hi ha forenses especialitzats en aquest tipus de...?
Bé, n'hi ha tot en un seguit, n'hi ha antropòlegs físics, n'hi ha entomòlegs també.
De fet, una de les qüestions que s'ha resolt també favorablement
és que una de les fonts d'informació és agafar mostres de l'interior de les mòmies.
Això abans no plantejava cap problema,
treies totes les venes i tenies el cos, tot el cos allà a l'abast,
i estudiar aquests fragments de teixits orgànics
per tal de mirar pel microscopi amb la finalitat de trobar algun tipus de resta
que es pogués indicar la presència d'una infermetat o altra,
això no hi ha cap problema.
Ara, agafar mostres sense destrucció és molt difícil,
però es pot fer amb un grau de destrucció mínima,
que són les endoscòpies, mitjans d'un forat que s'obre en un espai practicable
a un costat de la mòmia, es pot fer entrar a l'interior de la mòmia
un aparell per agafar aquestes mostres de teixit,
un aparell de grams ja és prou,
i l'anàlisi d'aquestes restes pot donar informació important,
sobretot per valorar, per esprimar,
infermetats de tipus viral, principalment,
veure també l'estat de salut també d'aquest ésser quan era viu,
veure si era un ésser sa o si tenia alguna malnutrició,
o infermetats d'aquest tipus que es poden detectar bé.
Clar, no només és veritat, no només hem de pensar en el procés de modificació,
que també deu quedar descobert amb tot això,
sinó que, bueno, menjançant el coneixement del cos,
podem saber moltes coses de com.
Sí, sí, de fet són testimonis de l'antiquitat,
en aquest cas de l'antic Egipte,
que ajuden, doncs, a conèixer tot això en l'interès de tipus històric de l'ésser humà,
que vol conèixer el seu passat en totes les seves vessants.
I en aquest cas, les mòmies ens faciliten un testimoni directe, puntual i fragmentari,
això és un ésser viu només,
però directe d'algunes qüestions,
dels tipus d'enfermetats que n'hi havia del cas d'Egipte.
N'hi ha algunes, sinó molt concretes,
d'aquesta cultura, d'aquesta civilització,
i quin era el tipus de vida,
la qualitat de vida que podia portar
aquests avantpassats nostres.
Com les traslladeu, les mòmies, al metge?
Allò que deies, la nostra ha fet tres visites al metge.
Sí, normalment, home, ja tot s'ha de recórrer també a especialistes,
o nosaltres mateixos també,
que en el moment no tan sols de mòmies,
sinó també dels tipus de material que hi ha al museu,
doncs n'hi ha ja tot un protocol de funcionament,
el tipus d'embalatges, el tipus de transport,
s'han de practicar també desinsectacions,
sobretot abans de posar-les a aquests aparells
que en definitiva s'utilitzen també
conciutadans nostres, no?
S'han d'utilitzar-los amb unes garanties també
de salubritat que són fixes.
i llavors, doncs, tots procedits a la manipulació de la mòmia,
home, ja evitant qualsevol contacte
i evitant sobretot la manipulació que no pateixi,
més del que ja pateix el museu.
encara que el museu sigui en unes condicions
de conservació favorables,
no són mai, mai són les millors
per garantir la conservació de les restes.
A què ens falta?
Quina llacuna hi ha encara que la tecnologia no ens ha donat?
Què voldríeu aconseguir o en què s'està treballant ara mateix?
Perquè sembla això que, gràcies a la tecnologia,
podem accedir a tot, no?
I segurament no encara.
Sí, ara en principi, doncs,
l'agafar mostres de l'interior,
el que deia abans,
l'agafar mostres de dixits,
de l'interior de les mòmies,
pot donar molt bons resultats,
però s'ha de tenir sort també a l'hora d'agafar
aquest tipus de...
O sigui, no és fàcil trobar el teixit
que contingui aquesta informació,
per exemple, sobre l'ADN de l'individu,
és el més complicat.
Pot estar allà dins,
però això, a través d'un forat
i a través d'unes petites pinces
que tu manipules amb una pantalla,
amb un monitor,
doncs, no sempre és fàcil.
Llavors, els agradaria,
ho dic perquè he parlat,
amb els que es dediquen a això,
doncs, tenir una manera
d'arribar a aquests teixits
que poden facilitar més informació
d'una manera més segura, més directa.
I després, tot això creix, creix molt.
Darrers 20-30 anys,
doncs, han evolucionat les tècniques
de tot el que és l'estudi de la informació genètica.
això, doncs, no se sembla res
de l'actualitat d'un any,
de la de dos anys després, no?
Això està en continu creixement.
I, per tant,
doncs, difícil, també,
doncs,
veure quina serà la informació
i quina serà
l'abast del nostre coneixement
d'aquí a 10 anys, no?
Potser ara, si ho diguéssim,
ens quedaríem sorpresos.
Molt sorpresos.
Déu-li-do.
tot això de la telefonia mòbil i tal,
que no...
Un terreny, doncs,
passa.
D'una...
d'una tecnologia punta
a...
deixa de ser-ho
en molt poc espai de temps.
Doncs, mireu,
si voleu saber més
sobre les mòmies que van al metge,
diguem-ho així,
aquesta tarda teniu ocasió,
a partir de les 7,
d'assistir a la interessantíssima
xerrada,
conferència de Luisa González,
d'egiptòleg i conservador
del Museu Egipci de Barcelona.
El títol oficial
Estudiar les mòmies avui dia,
museïtzació i tècniques
d'anàlisi forense.
Senyor González,
ha sigut un plaer,
moltíssimes gràcies
i ens veiem a tarda.
Igualment.
Una abraçada.
Igualment.
Adéu.
Molt interessant, eh?
Sí, sí, sí.
Com tot, Carlos.
Com tot, Carles.
Trobarem a faltar aquestes conferències,
perquè et surten molts dubtes,
moltes preguntes i ganes de ser més.
Jo diria que, al final,
com més s'investiga,
el vessant sobra molt més al ventall,
és fantàstic.
Com més coses saps,
més coses saps que no saps.
T'imagines una aplicació,
sí, és veritat,
t'imagines, ara que deia això
el senyor González,
una aplicació del mòbil
que et permeti, no ho sé,
fer una foto amb algú
i saber si és una mòmia?
No m'espantis.
Això toca aquest dimecres.
És broma.
Això és un guió per una pel·lícula.
Carles Marquès,
moltíssimes gràcies.
A vosaltres.
.