M'agrada que hi hagi persones que vinguin a dir que no colen ni res,
perquè diuen més el que volen i no et fa servir viure.
Vull parlar de parlar, vull saber de saber,
vull estar-me d'estar quan fer no sigui fet.
Com cada dilluns encetarem l'espai de la Fundació Casa de l'Amic,
ja ho sabeu que cada dilluns a partir de les 12 i alguns minuts us oferim aquest espai radiofònic al carrer
amb els companys de la Fundació Casa de l'Amic i com gairebé cada dilluns ens acompanya el seu cap de comunicació, el Xavi Zaragoza.
Xavi, bon dia. Bon dia, Miquel.
Avui jo crec que podem saludar també a través del telèfon el director de la Fundació Casa de l'Amic, el Jordi Collado.
Jordi, benvingut. Hola, gràcies, bon dia.
I és que avui a banda també ens acompanya un altre convidat, el Joan Ramon Massip,
a qui de seguida saludem i presentem. Joan Ramon, molt bon dia.
Hola, molt bon dia a tots.
Xavi, avui parlem, Xavi Jordi, avui parlem sobre el seguiment que us fa ESADE Alumi Solidari,
aquesta branca de l'associació d'antics alumnes d'ESADE,
doncs això destinada a fer projectes solidaris.
Sí, doncs exactament avui parlarem del seguiment que estan fent aquestes persones,
de la subvenció que vam rebre per la marató de TV3, lluita contra la pobresa, que vam fer ara farà gairebé un any.
Si et sembla, expliqueu-nos una mica com va anar aquest tema de la subvenció, com va ser?
Doncs va anar molt bé, realment.
Perquè s'hi van presentar molts projectes solidaris i nosaltres vam tenir la sort de poder rebre
gairebé 120.000 euros, no arribaven, però va estar molt bé.
I després hi va haver un seguiment que estan fent aquestes persones
de tots els projectes que estem fent i les accions concretes que estem fent
en aquesta part concret de lluita contra la pobresa.
És a dir, que ells us van fent una mica de control, de seguiment,
perquè aquestes accions vagin duent-se a terme i ho féssiu bé, no?
Imagino que és una mica així.
Sí, sí, així mateix.
Joan Ramon, quina és la vostra tasca, l'objectiu d'aquest seguiment?
Sí, nosaltres la tasca que tenim encomanada és, com ho heu dit,
fer el seguiment que les tasques que es van preveure el projecte inicial
es compleixin tant amb el que són les taxes en si com amb les quantitats,
amb la seva quantificació que es va establir i, per tant,
anar a veure que el projecte es va duent a terme segons es va demanar.
I quines són, més concretament, aquestes tasques, Xavi o Jordi?
Va, Jordi, explica-ho tu, això.
Sí, bé, aquí la proposta va ser, va ser a veure pinta,
que vam fer com a entitat, va ser proposar tot un dispositiu
de lluita contra la pobresa en el marc de la fundació,
impulsant alguns dels projectes que ja es desenvolupaven.
És a dir, el president de tota la proposta del projecte carrer
i com la detecció de necessitats ens permetia analitzar el dia a dia,
fer derivacions i, a més, generar activitats en l'espai públic,
tot el tema de les beques escolars, fer suport a l'alumnat escolar
que té dificultats per tirar endavant la seva formació
i des d'una perspectiva econòmica.
Per tant, el que fem és donar beques escolars
que es permeten als alumnes tenir materials escolars,
accedir al menjador de l'escola o bé a reforç escolar
i això permet que continuïn el ritme,
tot el tema del projecte del Centre Obert
amb la distribució d'aliments i de materials d'higiene,
és a dir, una mica que vam fer va ser potenciar
les propostes que desenvolupaven des de la casa
i que ens permetien millorar-les.
Jo crec que un tema important a plantejar amb el tema de la marató
va ser, sobretot, no només a nivell econòmic,
que fóu molt important i ens va col·locar realment
a nivell d'organitzacions amb molt de trajectòria al país
i, per tant, també va ser una part de reconeixement,
sinó jo crec que cal destacar el moment en què ens va arribar,
un moment on la casa estàvem en quadre,
allò estàvem en cau tècnic,
i això ens ha permès tirar un any més,
un curs més sencer, fent activitats
i desenvolupant els projectes
i atenent a més gent del que tenien,
ampliant algunes línies de treball
i, justament, a més, amb la complicitat i l'ajut d'en Ramon,
d'en Xavi i de l'Ousebio,
fer un tipus d'avaluació complementària
a la que nosaltres fem normalment.
Per tant, no només ha estat una injecció econòmica,
no només ha estat millorar i ampliar la línia de projectes,
sinó que també ens està permetent
un tema de millora metodològica
a l'hora de desenvolupar la proposta.
No sé, Ramon, quina visió tindrà de tot això
si s'està fent una bona feina, Ramon?
Bé, nosaltres la conclusió que n'estem traient
és que s'està fent una molt bona feina.
Vull dir, el que hem vist és que el Casal Amic
és una entitat que porta molts anys treballant
amb un projecte molt consolidat
i que el que ens ha, jo diria, sorprès molt
i molt gratament és que és una metodologia de treball
que ja està ficada en marxa
i que ja està aprovada.
Per tant, des d'aquest punt de vista,
nosaltres quedem molt sorpresos
i veiem que realment hi ha una presència al carrer
i que s'estan aconseguint aquelles fites
per les quals es va demanar el projecte.
És a dir, que vosaltres, Xavi,
els fons que utilitzeu són els que provenen
d'aquesta marató que TV3 dedicava a la pobresa
ara fa un temps, és això?
Sí, sí, correcte.
Com bé deia Jordi,
estàvem el juny passat
que hi va haver persones
que van haver d'acabar de fer la seva feina
com va ser l'equip de carrer
o altres persones
i sort d'aquesta resolució que va sortir el juliol
que hem pogut continuar fent els projectes aquest any.
El Jordi feia incidència
que no només és la part econòmica
sinó que va arribar en un bon moment
i això m'ha sobtat, no?
És a dir, també va ser casualitat
i com un premi, no?
El moment en què va arribar això.
Sí, sense dubte.
Molts ho van viure així, eh?
Va ser el veure que érem capaços de...
Bueno, de poder tirar un any més
amb certa soltura
a més el tipus de convocatòria de la Marató
ens va permetre, per una banda
fer també èmfasi en un discurs
i en un debat
que a nivell de Catalunya no es fa gaire
que és la situació de pobresa infantil
avui tenim els índices de pobresa
no només els d'atur
que també més alts de Catalunya
sinó que al Camp de Tarragona
tenim els índices de pobresa
juntament amb les terres de l'Ebre
més alts de Catalunya
al voltant del 32 o 33%.
Per tant, també va ser un plantejament
de sensibilitzar, de projectar
i d'intentar explicar
que la situació de la pobresa
no succeeix a tres pobles més enllà
o quatre països més enllà
sinó que la tenim molt a la vora
i per tant la situació
ens obliga a pensar d'una altra manera
el model d'intervenció
per nosaltres també el tema de la pobresa
també ens ha fet un...
aquesta crida ens ha fet també canviar
el model o incorporar altres models d'intervenció
nosaltres som dels que sempre hem defensat
la prevenció
treballar des de la perspectiva
de generar oportunitat
abans que la persona caigui en situació d'exclusió
i avui hem d'incorporar altres estratègies
més assistencials
que històricament no havíem desenvolupat
per pura necessitat
no per voluntat
i ens veiem avui
distribuint menjar
o fem beques menjador
o propostes que no havíem fet a la vida
i que avui veiem com són imprescindibles.
I a partir d'ara què passarà?
Continuarà aquest seguiment?
Continuareu desenvolupant projectes?
En quin moment us trobeu ara mateix?
Amb el seguiment d'ESADE
és fins al setembre
vull dir que encara continuen
estem en procés
ara ja hem fet un primer informe
bueno, digueu-ho tu això, Jan Ramon
Què diu aquest informe?
Quina situació explica?
Nosaltres vam començar
a tindre en primer lloc
una presa de contacte amb el projecte
perquè realment per nosaltres
va ser un projecte complex
ha d'arribar a copsar amb tota la seva amplitud
després hem tingut reunions
amb els membres del casal
i fins ara crec que hem fet
de l'ordre de 15 reunions
i després hem anat lliurant projectes
a la nostra associació
donant informació
d'allò que hem anat veient.
Bé, l'informe últim que hem enviat
és un informe que encara no pot ser definitiu
perquè encara hi ha moltes accions
que estan, jo diria,
a mitjà l'equador de la seva activitat
i nosaltres mateixos també estem acabant
d'entrar en profunditat amb les accions
i per tant, jo diria,
és un informe en el sentit de dir
que tot permet preveure
que les accions s'acabaran a bon termini
i que per una altra banda
doncs que també hi ha aspectes
en quant per una banda
a recollida d'informació
i per una altra banda
a millores de la manera de fer les coses
que estan sobre la taula
amb les quals hi anem treballant
però el camp de disque
és un projecte, un resultat satisfactori.
Jordi, Javi, continuem treballant, no llavors?
Sí, sí, sí, la màquina que no pari.
La màquina que no pari.
Hi ha molta feina per fer al carrer
i sobretot de seguiment, realment,
d'anar veient l'evolució
amb les famílies, amb els infants
i els joves que treballem, realment.
Ja que ens acompanya avui el Joan Ramon Massip,
també li podríem preguntar
que ens faci més...
Jo ho he definit al principi així una mica per sobre,
però, Joan Ramon, aquesta associació
Alumni Solidari, una mica per què treballeu?
Qui sou? No sé, explica-nos una mica.
Bé, Alumni Solidari és una associació
que està dintre de l'Associació
d'Antics d'Alumnes de Sada.
L'Associació d'Antics d'Alumnes de Sada
cobreix, jo diria, els objectius
de tota associació d'antics alumnes
d'una escola de negocis,
com pot ser aquest cas la de Sada.
I Alumni Solidari, la finalitat que té
és permetre l'acció
amb una sèrie de projectes solidaris
que requereixin la capacitat
que pot tindre la gent
amb l'experiència i en la formació
dels antics alumnes de Sada
i que a nosaltres, doncs, personalment,
ens permet també poder col·laborar,
jo diria, amb projectes,
poder col·laborar a resoldre
problemes del nostre temps
i canalitzar a vegades aquesta necessitat
que tenim tots
de poder portar alguna cosa
a la nostra societat
més enllà del que és
la nostra activitat professional.
I per què feu vosaltres aquest seguiment
d'on van aparar aquells fons
de la Marató de TV3?
Bé, això sorgeix
que la Marató de TV3
va establir el pacte de col·laboració
amb Sada Alumni Solidari
i ells, a partir d'aquí,
van fer la selecció
de 81 exalumnes
per seguir els 39 projectes
que hi ha vigents.
Per tant, la nostra relació
amb el projecte de Casar l'amic
ve a partir d'aquesta relació
de la Marató de TV3
amb Sada Alumni Solidari.
És a dir, que hi ha molts més projectes
a banda de Casar l'amic,
molts més projectes
que hi aneu fent seguiment
i que hi aneu fent revisions.
De 39.
De 39.
I són 81 exalumnes
que treballem en parelles
o en grups de 3.
En el nostre cas,
som un grup de 3.
A Tarragona podem estar contents
comparant-nos amb els altres projectes,
Joan Ramon?
Ho estem fent bé?
Estem fent bé les coses?
Bé, nosaltres en aquest moment
no tenim informació
de com van els altres projectes,
però, o sigui,
informació directa, contrastada
i jo diria quantificable,
però sí pels comentaris
que hem seguit
i el que hem parlat
amb altres companys,
doncs realment estem veient
que estem davant d'un projecte
que té molta,
jo diria,
molta consistència,
solera i entitat.
També he de dir
que amb els altres companys
compartim,
que sempre ens costa
aconseguir informació,
que sempre ens costa
que arribi
a l'informació a temps,
però, bueno,
això pel que veig
és un mal compartit.
Sí?
Què passa aquí, Jordi, Javi?
Home, home,
la casa,
clar, jo crec que una
de les coses bones
que alhora són dolentes
de la casa
és que tenim una estructura
molt de base,
és a dir,
el 90% dels recursos
durant 88,
crec que eren,
es dediquen a atenció directa
i això significa
tenir molt poc
múscul,
diguem-ne,
administratiu
i organitzatiu
desgastar en això
i realment
jo crec que una
de les coses interessants
que això també
ens ha plantejat
és aconseguir
entendre'ns,
o sigui,
és a dir,
el Joan Ramon,
l'Eusebi,
el Xavier,
són persones
que venen
d'altres mons,
d'altres professions
i per tant
ha generat
que tots plegats
fem un esforç
per intentar-nos entendre
perquè deien paraules
en el mateix,
no?,
que iguals
però que significaven
coses absolutament diferents,
no?,
i per tant
això també ha estat
un procés
superinteressant
a l'hora
de fer
aquesta tasca
i aquest treball,
no?,
jo crec que una
de les coses
que ens ha portat
també
és just aquest fet,
no?,
que hem aconseguit
fer entendre,
no?,
quantificar,
hem fet molta feina
d'intentar
clarificar
numèricament
allò que nosaltres
hem treballat
històricament
des d'una perspectiva
qualitativa,
ja saps que
a la gent
de lo social
ens encanta
enrotllar-nos
a xerrar
i ens porta molt...
Que ho diguis,
Jordi,
que ho diguis.
No,
no diguis,
no?,
però en certes
vol posar-hi números,
no?,
per tant,
jo crec que això
també és un valor
afegit
que ens ha generat
aquesta proposta,
no?
Sí,
nosaltres una mica
el que us demanem
després
és dir,
bueno,
i això,
on fico el número
i quin número
hi fico?
Sí,
és...
dèiem
que la cohesió
social
és difícil,
no?,
de quantificar
a vegades
i més
una evolució
d'un infant
com va passant
etapes,
realment.
doncs una tasca
i un treball
que,
com dèiem,
està ben consolidada,
eh?
Els nostres doners
ho coneixen,
cada dilluns
dediquem
aquest espai
a parlar
de diferents
projectes
i diferents aspectes
que ens proposa
la Fundació
Casa Lamic,
clar,
això també
genera uns reptes,
genera uns riscos,
com estan les perspectives,
Jordi,
Javi?
Doncs,
home,
les perspectives
són complexes,
realment,
clar,
avui mateix
ens trobem
en un país
on no hi ha
pressupostos
tancats
i per tant
això està
generant
que les entitats
no sapiguem
amb què viurem
el 2013,
que ja l'estem vivint
i per tant
estem acabant de tirar
d'establis
i de propostes,
però a més
se'ns planteja
un repte
important
i és
estar creixent
la necessitat social,
estan creixent
les demandes
quotidianes
i per tant
haurem de buscar
fórmules,
que jo crec que ja
n'estem explorant
moltes,
de col·laboració
amb l'empresa
privada,
i des d'una perspectiva
diferent.
Per exemple,
jo crec que el tema
de l'informe
que està realitzant
l'equip de Sadellumini
ens pot permetre
fer entendre
a la gent
del món
dels negocis
i així en genèric.
Què és el que fem?
Quantificar-los,
veure que té
una transcendència
i una trajectòria
en aquest camí.
Jo crec que
en aquest sentit
hem de buscar
fórmules noves.
La realitat
ara mateix
és que al setembre
no sabem
on pararem
com a organització
i això és així de dur
i així de senzill.
És veritat
que cada any
costa molt saber
i fins a
juny
mai estem segur.
o juliol
o juliol
o juliol
no sabem mai
on pararem.
Malauradament
és el present
que estan vivint
moltes entitats
també del sector social,
és a dir,
que el tema
és generalitzat.
Sí,
sí,
absolutament generalitzat.
Hem vist
com que hi ha entitats
absolutament consolidades
en aquest temps.
A la ciutat
no fa gaire
i no se n'ha fet
gaire soroll
desapareixer a Eura,
que era una ciutat
que portava
més de 20 anys
treballant
al territori
amb un projecte
consolidat
i per tant,
realment
et genera
preocupació.
També és veritat
que no és un mal
només del tercer sector.
Veiem com
empreses
tanquen,
com institucions
i projectes
que molt ben parits
s'acaben perdent.
Per tant,
haurem de veure
què és el que ens
repara
i com construïm.
que la Fundació
no estarem
esperant
que passi,
sinó que
som proactius
i per tant
estem fent
propostes
contínuament.
Segur que
continuarem
amb aquesta
proactivitat.
Joan Ramon,
de fet,
aquest informe
tira endavant,
va per bon camí,
és a dir,
que almenys
amb això
tenim alguna cosa
feta.
Sí,
nosaltres
pensem
que una de les
finalitats
del nostre informe,
de la nostra feina
és aquesta,
poder
donar a casa
una mica
la informació
o la garantia
que les coses
s'estan fent
i establir
aquest pont
que hi pugui
haver de llenguatge
entre l'activitat
seva
i el que pugui ser
el món empresarial,
tindre
accessibilitat
al finançament
privat
i altres
fons
de finançament.
Crec que aquesta
és una
de la part
de la nostra
col·laboració.
Doncs vinga,
si us sembla
que hem
amb aquest bon sabor
de boca
o almenys
amb aquest regust
imaginari
que les coses
aniran
rutllant.
Jordi Collado,
Xavi Zaragoza,
Joan Ramon Massip,
moltíssimes gràcies
per acompanyar-nos
aquest dilluns
a la sintonia
de Tarragona Ràdio.
Que vagi molt bé
i molta sort
de cara al futur.
Moltes gràcies.
Gràcies.
Moltes gràcies
a vosaltres.