Comencem la tertúlia d'aquest divendres,
tertúlia política.
Avui ens acompanya, anem a saludar-nos de seguida,
podrem saludar de seguida,
la portaveu del grup municipal
d'Incetiva Pergadonea-Bars-Carnia Alternativa,
Vargas-Santís,
però ja ens acompanya en si el portaveu
Junts del Partit Popular, Jordi Roca.
Jordi, molt bon dia.
Hola, bon dia.
El regidor de Convergència Gineu, Robert Vendrell.
Robert, molt bon dia.
Molt bon dia.
El grup municipal de Convergència Gineu
i també en nom de l'equip de govern,
el regidor d'Ensenyament, Joan Saneuja.
Joan, molt bon dia.
Molt bon dia.
I ara parlàvem fora de micròfon d'aquest doble grau
de cara als professors, futurs professors
que formaran a les universitats,
aquest doble grau que es coneixia ahir
d'infantil i primària de 5 anys.
Com ho valoren?
I com valoren de retruc la figura dels professors?
Una feina molt vocacional, molt abnegada,
i que no sé si són prou prestigiats.
Abans hi havia institucions als pobles
que eren el metge i el mestre,
i no sé com ho veuen,
però vull dir, això ha canviat o no?
Home, com a institució sí que ha canviat.
La societat, vull dir, no li dona,
jo diria, el paper que es mereix,
el mestre, però bé, és cert, això és així.
i tot el que sigui prestigiar la feina del mestre,
la feina del professor en general,
doncs això és bo, no?
I en quant a el concret del que va proposar,
encara que no hi ha concrecions,
la consellera jo crec que, bueno,
això és una cosa acceptable,
però passa que, a veure,
això comporta que...
jo crec que vaig sentir
que hi hauria un estat a l'estranger
per aprendre l'idioma,
i, bueno, idiomes en general,
però, clar, això,
tot això ha de portar detrás una memòria econòmica,
perquè si això no porta una memòria econòmica,
bueno, doncs, bueno,
jo entenc que faci l'anunci, la consellera,
i que jo diria que la majoria de la gent
hi estarem d'acord,
però això comporta una despesa important
per la formació, és una inversió,
no és una despesa,
és una inversió en professorat,
i, bueno, tindrem uns professorats molt formats,
jo crec que inclús ahir la consellera,
no sé si ho ha dit ella o ha llegit després,
doncs que és el sistema semblant a Finlàndia,
bueno, sí, és cert,
a Finlàndia hi van els millors de ser professors,
però, clar, és que, a veure,
darrere ha de portar, doncs, això,
uns ajuts importants,
perquè són molts anys,
ara estem parlant dels graus,
que són quatre anys,
i això ho foren cinc,
amb un estat de l'estranger,
bueno, doncs, això,
segons qui s'ho poden permetre
i segons qui no s'ho poden permetre,
i el que no podem fer de cap manera
és dir, bueno,
el que s'ho pugui permetre serà professor,
s'ho permetre econòmicament,
i el que no s'ho pugui permetre econòmicament
no serà professor, no?
Per tant, bueno,
això falta molta més concreció,
en principi la idea és bona,
això sí,
però falta una concreció molt important, no?
Jordi Roca.
Encara no sabem res,
a més, com deia el company Saneúges,
sense memòria econòmica,
doncs, qualsevol llei és complicat,
de dir que siguin lleis molt genèriques,
però lleis d'aplicació,
sense memòria econòmica,
que no es pot fer,
perquè ni tan sols tenim pressupostos
a la Generalitat de Catalunya,
i ja estem gairebé al juliol,
doncs, és molt complicat,
jo fins que no sigui res,
però sí que m'agrada això que has dit de Finlàndia,
a Finlàndia els professors tenen un prestigi social enorme,
i sempre ens fixem, no?,
perquè és un dels millors sistemes educatius del món,
o dels que millors resultats donen,
però allà els mestres,
els professors,
tenen un prestigi enorme,
i es noten moltes coses,
no només amb l'accés,
com deia el Joan,
també amb els ingressos,
també amb la feina,
també amb els resultats,
amb les comparatives,
és a dir,
la societat,
la catalana i l'espanyol,
estem fallant
perquè tenim un sistema educatiu,
tot Espanya,
sortia Andalucía i era dramàtic,
surt Catalunya i és la,
no sé quants,
de totes les regions europees,
de les últimes,
tenim un problema amb el sistema educatiu,
i sembla que no som capaços com a societat
de solucionar aquest tema,
de parlar-ho amb seny,
tothom diu les seves coses,
però després,
de seguida,
el debat es trenca,
és a dir,
comences amb un esborrany
i ja s'ha trencat el debat,
ja no,
ja és vostè persona non grata,
quan ni tan sols s'ha començat a parlar,
hi ha un cert sectarisme
per part de tothom,
no vull culpar ningú,
però que és un problema,
que com a societat,
i no parlo només de mestres i polítics,
és a dir,
tots,
ens hauríem de ser,
de fer una mica més responsables.
Robert.
Doncs a mi em sembla fantàstic,
discrepo dels meus dos companys de taula,
d'acord,
d'acord que faltarà la memòria econòmica,
però jo em penso que és un principi d'intencions
molt important
i que pot arribar,
de veritat,
crec,
a donar un,
a reforçar
i a donar un pes important
i el que es mereix
de prestigi
a la professió.
Una altra cosa
és que
no s'hagin concretat
segons quins detalls,
però ja
que s'expliciti,
que penso que era
el conseller Masco Lell,
que en la compareixència deia,
posava l'exemple que volien,
a què parar-ho,
per posar un exemple,
va dir,
si no m'equivoco,
aquell alumne
que vol fer
una enginyeria
aria o espacial,
no?
És a dir,
volem els millors
i,
per tant,
anem a prestigiar
aquests estudis.
I això d'entrada
em sembla fantàstic.
Després,
evidentment,
aniran sortint detalls
en el camí,
faltarà concretar
els temes econòmics
que ara deia
el Joan o el Jordi,
d'acord,
però que,
com a principi,
doncs em sembla
que pot ajudar
i molt
a donar
no només el prestigi,
sinó la qualitat real
que es necessita
després a les aules
perquè es puguin transmetre
en els seus alumnes.
Em sembla que pot,
que és un pas molt important.
La Universitat Rovira i Virgili
per ser serà
una de les de Catalunya
que oferiran aquest doble grau
d'infantil
i primària,
que també seran
diferents.
Que només es queda fora
la de Barcelona,
em sembla,
la UB,
em sembla,
em sembla.
En qualsevol cas
hem fet aquest apunt.
Per cert,
que Arga Santís
s'ha dit que no pot venir
perquè l'hem convocat
a una comissió
de tercera hora
i per tant
no es podrà acompanyar.
S'ha dit que la tertulia
la farem nosaltres,
nosaltres quatre,
vostès tres.
Per cert,
aviam marxeram de vacances
d'aquí pocs dies.
Tenen la sensació
de marxar amb els deures fets
a nivell de política municipal?
Quina valoració
farien
d'aquest exercici
que havíem deixat darrere,
el més recent?
Tornarem al setembre
allò amb emprencida
i la feina feta?
Fem una ronda,
si us sembla,
comencem...
Tornarem al setembre
amb moltíssima emprencida,
segur,
perquè ens posarem
de cap a les festes.
Per tant,
emprencida tota,
tota,
tota.
sentència...
No,
perquè el juliol
tinc la comissió
d'investigació
de la gestió
de l'àmbit sanitari
al Parlament de Catalunya,
tinc la comissió
del Pla Nacional de Salut,
tenim plenaris,
tenim comissions,
tenim alguna cosa més,
a l'Ajuntament
també tenim,
hem d'acabar
de dissenyar
algun projecte
que tenim municipal més,
que ja el traurem
quan toqui,
tremolen,
i després a l'agost
tinc l'empresa
que entre...
a l'hivern
doncs la tens una mica
abandonada
per l'activitat política
i clar,
al final les coses
no es poden deixar
molt abandonades
que si no,
no se't mengen.
No sé el Robert
com ho porta,
la compatibilitat.
Ell m'ha preguntat
que si al setembre
tornaríem a l'emprensida
i jo li he dit
que això no vol dir pas
que avui comenci vacances
fins per Santa Tècla,
ni molt menys.
Per concret,
una miqueta
si vol en la direcció
de la pregunta,
tornarem amb l'Escola Oficial
d'Idiomes,
en marxes se suposa
allà a la...
Sí, no?
Sí, sí.
Comencem primer,
bueno,
cap dels tres aquí
al mes de juliol
farem vacances,
l'últim plena,
no sé si el tenim
el dia 20 o no sé,
quan,
de juliol,
per tant vol dir
que difícilment
fins a l'agost
podrem fer
cap tipus de vacances.
En quant a la tornada,
bueno,
lògicament
tornarem,
jo crec que
amb la mateixa il·lusió
un més il·lusió
de la que hi havia
fins ara,
a pesar
dels problemes
que tenim,
problemes
fonamentalment
econòmics,
no?,
ja els tenim,
i bé,
parlant ja
de l'Escola Oficial
de Llumés,
sí,
bueno,
l'escola ja està acabada,
jo suposo que,
doncs,
un dia d'aquestos
ja es farà
l'entrega formal
a la Generalitat,
i, bueno,
s'entén que el mes
de setembre
es poden
començar,
es poden començar
les classes allí,
no?,
bé,
després està el tema
del finançament,
que, bueno,
això ja és la Generalitat,
nosaltres tenim
un acord de govern,
un acord de govern,
a més,
que està supervisat
per un notari,
nosaltres entenem
que la Generalitat,
l'acord de govern,
no,
perdó,
el dret de superfície
que hi ha
d'entre l'Ajuntament,
no tenia res,
perquè estàvem mirant
la cara d'en Jordi,
ja no hi dir
el que és.
Els acords de govern
passen per la notaria,
ara?
Bueno,
alguna vegada
no crec que hi troba.
És igual.
Bueno,
no,
és el dret de superfície
el que està
passat per notaria,
i, bueno,
nosaltres entenem
que el govern
de Catalunya
és un govern seriós
i que complirà
amb el que
està estipulat
entre el govern
de Catalunya
i l'Ajuntament
de Tarragona.
Dius de tornar els diners.
Sí, sí,
clar,
estem parlant d'això.
Les obres
ja estan acabades,
vull dir,
les obres estan fetes,
no?
I, per tant,
s'entén que
el cap de...
No, però era
pel deute municipal,
no?
No, no,
a veure, a veure...
O per la EOI.
Per la EOI estem parlant,
eh?
EOI.
Estem parlant de la EOI,
eh?
Estem parlant de la EOI.
Llavors,
el tema està en què?
Les obres
acabades,
el govern
té que complir,
el govern de Catalunya,
el govern de Catalunya
compleix,
nosaltres entenem
que compleix,
que té que complir...
No ha dit pas
que no pensi fer-ho,
no?
Exacte,
que sí,
que té que complir.
I, per tant,
al mes de setembre,
el mes de setembre ens trobarem
que l'escola oficial de...
No sé si era el setembre,
això ja depèn de la Generalitat,
eh?
Perquè l'escola és de la Generalitat.
Però, bueno,
si està acabat,
s'entén que el mes de setembre
podrien començar allí,
no?
Jo només...
Perdó,
al setembre...
No, a l'octubre,
perquè l'escola oficial de l'EOI
comença a l'octubre.
Jo només volia dir una cosa,
perquè venint,
us sentia,
sentia Tarragona Ràdio
i sortia la regidora de Cultura
dient que,
tot i les retallades
que havien fet en Cultura,
que havien complert,
eren mascreis,
i tot i la situació econòmica,
i ara ve que el senyor Sanou
ja es torna a dir-ho,
el pressupost municipal
és un 30% més alt
que l'últim any
del senyor Nadal,
de l'alcalde de Nadal.
És a dir,
que crec que no us podeu queixar
de diners.
L'equip municipal,
l'equip municipal,
la gent sí,
la gent del carrer sí,
però l'equip municipal
no us podeu queixar
de manca de diners.
Una altra cosa és que,
ara hi hagi molta més deute
o que amb algunes coses
no s'hagin fet bé
i ara estem pagant
les hipoteques.
Però no us podeu queixar
de diners.
210 milions d'euros.
Quan la senyora Crespo
es refereix a que
hi ha pocs diners,
és cert,
en Cultura hi ha menys diners.
On hi ha més diners?
Serveis socials i educació.
Amb serveis socials
també heu retallat.
No, no, no.
Serveis socials ha pujat
perquè moltíssim.
I educació també.
d'atenció domiciliària...
On t'ha baixat?
On t'ha baixat?
Doncs ha baixat això.
Ha baixat esports,
ha baixat subvencions,
ha baixat...
És cert,
la senyora Crespo
es pot queixar,
es pot queixar,
es pot queixar
perquè tindria que queixar,
es té que queixar,
va-vos,
perquè ella,
en veia així que ha tingut
una retallada important.
Ara,
com tu molt bé dius,
ha pujat el pressupost.
Però en què ha pujat?
Doncs ha pujat
amb dues coses concretes.
Serveis socials?
No, personal no.
Personal també ha baixat.
Però ha baixat
i després en podem cobrir un.
És mèrit del Rajoy,
no de l'equip de la Generalitat.
Si no ha mèrit del Rajoy,
però vull dir...
No,
si tornem a l'Escola Oficial d'Idiomes,
fins on jo sé,
fins on jo sé,
el govern de la Generalitat
no ha incomplert
el pacte
de com es pagaven aquestes obres.
Per tant,
a mi em sembla
prematur
posar ara
el dubte
o la por
de si pagarà o no pagarà.
En tot cas,
citem-nos...
És que no sé
quan ha de començar a pagar.
Fins on jo sé,
la Generalitat
no ha recepcionat les obres encara,
per tant,
no li correspon
fer cap pagament.
Quan les hagi recepcionat,
no sé
els terminis de pagament
quins són.
En tot cas,
diria,
citem-nos
30 dies després
del primer termini
i llavors parlarem
de si ha complert o no complert.
Però fins on jo sé
i a data d'avui
la Generalitat
no havia de pagar res,
per tant,
s'està fent
segons el que s'havia previst.
Insisteixo,
penso que és aventurat
i prematur
i començar ara ja a fer càbales
de si ens pagaran o no ens pagaran.
El que passa aquí està...
La por...
A veure,
a veure,
no,
que l'explico,
a veure,
és una cosa tècnica,
que jo tampoc hi entenc massa,
potser el Jordi com a diputat
potser hi entendrà més.
Una cosa tècnica,
a veure,
estem en un pressupost
prorrogat del 2012,
sí?
I bé,
el pressupost del 2012
no hi tenia per què ser res
per l'Escola Oficial de Idiomes,
no,
perquè no,
no s'havia calat
ni per tant,
no hi havia res.
Clar,
estem en un pressupost prorrogat del 2012.
Aquesta és una por,
perquè jo suposo
que tècnicament això
es pot arreglar,
que no ho sé,
no ho sé,
però el 2012
no hi havia res per l'Escola Oficial
o és que no hi tenia que ser,
però el 2013 sí,
i llavors com que anem
amb el pressupost prorrogat del 2012,
clar,
el 2013...
Però insisteixo...
El pressupost passa a tot Catalunya
i a 50 milions.
Però com...
Joan,
per com que...
Això és un tema
que em preocupa
de cap manera...
Però tampoc no sé jo
quan la Generalitat
ha de fer el primer pagament.
No sé si és 30 dies
després de la recepció
o 300,
per tant,
30 dies després.
Jo el que dic és
a data d'avui
la Generalitat
no havia d'haver fet
cap pagament encara,
doncs per tant,
estem segons calendari previst.
Ja està,
vull dir,
res més.
No,
jo el que sí que...
Aquest tipus de contractació
que tant s'estila la Generalitat
és un problema
perquè fins i tot
la sindicatura de comptes
ha dit
que no només són els 50 mil milions
d'euros de deute
que té la Generalitat,
sinó que a més té
obres contractades
centrifugant el deute,
és a dir,
que les fan terceres parts
però que hi ha el compromís
de la Generalitat
de fer front
per 78 mil milions d'euros,
que són molts diners,
molts diners.
Fins i tot,
bueno,
tenim obres
que s'acabaran de pagar
al segle XXII.
Clar,
això el problema
és que com tothom
complís a la vegada
les obres,
la Generalitat
entraria en fallida
directament.
O sigui que tindríem
un problema
de primer ordre
perquè s'han assolit
compromisos
que no es podien fer front.
No ara,
però...
Entraríem en fallida,
no ho sé si entraríem en fallida
si resolguéssim
una punyetera vegada.
No passarà,
no passarà
perquè no tothom
acabarà totes les obres
a la vegada.
Si resolguéssim
d'una vegada
el tema fiscal
d'aquest país
i si tinguéssim
una autonomia
amb el tema fiscal
que no tenim
i recaudéssim
i gestionéssim
nosaltres directament,
doncs potser
no entraríem
en aquesta fallida,
Jordi.
No,
si no,
si Catalunya
hagués estat independent
ara estaria com Portugal.
Jo,
aquest supòsit,
no te'l plantejo.
De fet,
estem rescatats
de facto
amb la diferència
que Espanya
no ha aplicat
les mateixes mesures
de rescat
que ha aplicat
la Unió Europea
amb Grècia,
Portugal i Irlanda.
I ara serà culpa
de Catalunya
que no estiguem
al bord de rescat.
Que l'estat espanyol
estigui gairebé
fallida
és culpa
de la Generalitat
de Catalunya.
No,
la que està en fallida
és la Generalitat
que l'ha rescatat
el govern Rajoy.
I el govern Rajoy
va sol.
Home,
carai,
Jordi.
El govern Rajoy
està rescatat
per Europa.
No,
no és cert.
No és cert.
I fa una
centrifugació
del deute
brutal.
Si vostè vol
que baixin
les pensions,
digui-ho,
faci un pas endavant
i digui
vull baixar les pensions
per tapar els forats
de la Generalitat.
Digui-ho.
No,
no,
jo no estic dient això.
Perquè, clar,
és que si el 61%
del pressupost de l'Estat
va a pensions
i atur,
si vostè vol retallar allà,
digui-ho,
faci un pas endavant
i digui-ho.
Jo no estic dient això.
A mi no trobarà consens
amb aquest.
Torno cap a la vora.
Perfecte.
Perquè, a més a més,
aquests dies d'endarrere
n'hem parlat,
i ara parlaven
de tipus de concessions
i d'obres
i de tot plegat.
i vam sentir l'anunci
de fet del grup
de Convergència i Unió
que explicaven
el grup
al Congrés,
en aquest cas,
que explicaven
que hi havia una possibilitat
que seria potser
fer acabar la 27
amb un peatge a l'ombra
que ho veurien
amb bons fruits
en principi
arran de la proposta
que va fer Bertis,
que va sortir
el mitjà de comunicació
d'interessar-se per l'obra
per acabar l'obra i tal.
Ho veuen factible?
És a dir,
veuen que un peatge a l'ombra
com hi ha algunes vies
d'aquí dels voltants,
com per exemple
el que ho ve a la selva,
seria una manera factible
d'acabar aquesta obra
d'una vegada la 27?
El que passa
és que si s'ha d'anar
al Ministeri
des d'aquí
a veure com es negocia,
s'hauria d'anar
amb una veu,
perquè si a Bertis
diu una cosa,
la cambra diu una altra,
el port diu una altra,
l'Ajuntament diu una altra,
la Convergència diu una altra,
anirem allà
i diran,
escolti-me,
això és el camarotó
de los hermanos Marx,
crec que d'aquí,
i això ho hauria de fer
el Departament de Territori,
la Generalitat,
doncs s'hauria de buscar
a veure
quina és la millor fórmula
o quina és la més realista,
la millor,
segur que no la podem fer
perquè ara
el millor,
el bueno
està discutit
amb el millor,
i anar amb una proposta
i dir,
escolta'm,
creiem que el millor
per tot
seria aquest model,
un model híbrid,
una participació
pública o privada,
un el que sigui,
però anar amb una veu,
perquè si cada vegada
surten titulars diferents,
el Ministeri
no ens prendran en sèrio.
Jo crec que en descartaria
només una,
que això fos de peatge,
i totes les altres,
estudiem-les,
mirem-les i tal,
de peatge no,
perquè escolta'm,
això és una sortida
de Tarragona,
és una...
Peatge a l'ombra,
eh?
Peatge a l'ombra no pares.
No, no, no,
jo estic dient peatge.
Està clarificant.
Bueno,
el peatge és...
De fet,
coincideix amb el que va dir
Pere Macias
i jo la gent que va...
Menys la barrera
per entendre'ns,
tot el que més
és qüestió d'estudiar,
de quina manera,
jo crec que hi ha
una altra cosa,
una altra cosa
que estic...
de quina manera
ho tindrem abans,
també,
perquè, bueno,
és una cosa importantíssima
per Tarragona,
ciutat,
però, bueno,
per tota la comarca,
vull dir,
és importantíssim
pel nostre port,
etcètera,
etcètera,
etcètera.
Per tant,
buscar aquestes dues coses,
buscar una solució
que no sigui la de la barrera
i buscar que l'abans possible
estigui acabat,
no?
Que coincideix amb el que va dir
que és una llàstima
que haguem d'estar
plantejant-nos
si acceptem o no
un peatge a l'ombra
que, evidentment,
amb les ganes
i amb la voluntat
de poder tenir
aquesta infraestructura,
doncs,
acabem acceptant
més o menys
de grat
tots
la possibilitat
del peatge a l'ombra.
La llàstima és
que haguem d'estar,
insisteixo,
en aquest debat
quan durant molts anys
en aquest estat
s'han fet
milers de quilòmetres
d'autovies
per tot l'estat espanyol
innecessàries
on no hi ha trànsit,
on estan tancant
línies de tren
d'alta velocitat
que s'han construït
que després les han tancat
perquè no hi havia passatgers.
El que és una vergonya
és que nosaltres
ens haguem d'acceptar
i ens haguem de menjar
aquest peatge a l'ombra
per una infraestructura
que és bàsica,
que hi ha un transport
no només de passatgers
sinó de mercaderies
molt important
i que en el moment
en què això
s'hauria de construït
això una vegada més
l'estat no va fer
aquesta inversió
en el nostre territori
quan la va decidir fer
per altres llocs
totalment innecessaris
i ara evidentment
l'opció quina és
o peatge a l'ombra
o no tenim la infraestructura
doncs una vegada més
doncs per dir-ho
per entendre'ns
t'has de baixar els pantalons
i acceptar aquest peatge a l'ombra
però és una indecència.
És que segurament
a totes les carreteres d'Espanya
s'hauria de pagar
una mena de peatge
a l'ombra
o amb tíquet
o amb el que sigui
ara
complicat
Jo me'n recordo
us faria una mica de memòria
i ens tindríem que saltar
a finals del 89
fa bastants anys
quan el ministre Borrell
jo me'n recordo
que va vindre
el Josep Borrell aquí
el ministre de l'Avores Públiques
en aquell moment
va vindre a presentar
a presentar
el projecte
que llavors
no passava
per l'altre costat del riu
sinó que passava per aquest
i me'n recordo
que l'Ajuntament de Tarragona
l'Ajuntament de Tarragona
va dir que no
que no, que no, que no
pel tema de Sant Salvador
recordeu?
no sé si...
no estic fent memòria
estic fent memòria
de tot el tema
i me'n recordo
que es va modificar
el projecte
i a la zona de Sant Salvador
el que es feia
era un fals túnel
perquè per damunt
es pogués circular
i també es va dir
que no
l'Ajuntament de Valls
me'n recordo
que va ser una baralla
amb l'Ajuntament de Tarragona
i que no
i al final
va ser que no
quan hi havia els diners
aquells diners
se'n van anar
jo crec que se'n van anar
a Alacant
a no sé on
Alacant
per a final de la història
no és que
se'n anessin
aquells
però clar
quan tu no tens acord
des del territori
quan tu no tens acord
amb el territori
no es va poder fer
però ho estem parlant
de l'any 89
i després
jo crec que
el projecte
que estem fent ara
no és aquell del 89
perquè el 89
el del 89
passava precisament
més o menys
per on passa ara
per on passa ara
jo crec que després
quan l'Alvarez Cascos
que va començar
a fer les expropiacions
que havia sortit
una plataforma
d'afectats
després
quan van venir
fent les expropiacions
els que s'havien queixat
que no volien la carretera
i no tenien la carretera
després es queixaven
que sí que la volien
perquè vam veure
i aquí hi ha hagut
50.000 històries
d'aquestes localistes
aquesta carretera
aquesta carretera
ha estat maleïda
perquè
bueno
doncs això
vull dir
estem parlant
de fa
doncs això
més de 20 anys
estem parlant
des de fa
més de 20 anys
i hi ha hagut
el mig
intens
tal
es comença a fer
els entrebancs
bueno
la crisi lògicament
que és el que fa
que això pari
però vull dir
és una carretera
aquesta maleïda
però és culpa del territori
és una carretera molt important
sí, sí, sí
perquè
el ministeri
Tarragona-Sant Sebastià
jo recordo
que això
que el Borrell
es posava les mans al cap
quan deia
escolta
tampoc és culpa
però com que les dinàmiques locals
no s'han gestionat bé
perquè a més hi ha hagut governs
de tots els colors
és a dir
no és allò que diguis
és un govern
no, no, no
anava a fer
és igual
no, no, no
no estic culpant
a Convergència
segur que hi havia
alcaldes
de tots els colors
a veure
anava a dir
que jo no segueixo
l'actualitat
de no sé
quin municipi
de no sé
quina regió
d'Espanya
no en posaré cap
perquè no ningú
es pugui sentir ofès
després
però jo
estic convençut
que quan s'ha d'expropiar
per fer una obra pública
una carretera
o passar un tren i tal
aquell afectat
mai estarà content
m'explico
ho dic en el sentit
que aquí ara
ens autoflegelem
dient
no tenim la carretera
per culpa del territori
escolta'm
vols dir que hi ha
qualsevol lloc d'Espanya
que aplaudeixin
de peus i mans
i quan els hi ha
de passar una carretera
per allà
el que passa
que hi ha molts llocs
d'Espanya
que el territori
no val el que val aquí
no, no, clar
quan una carretera
passa per un desert
és molt més fàcil
posar-se d'acord
i són d'un propietari
a Guadalajara
que deien
que quan fan obres
és per beneficiar
l'Esperanza Aguirre
perquè la seva família
té mitja província
i clar
facin el que facin
sempre passa
per territori
per terrenys
de la família
d'Esperanza Aguirre
clar
ja és molt més fàcil
perquè has de parlar
amb una persona
aquí has de parlar
amb 45 propietaris
per quilòmetre
insisteixo
no em sembla correcte
dir que és culpa del territori
jo penso que ha mancat
una voluntat política
real
real
de fer aquesta infraestructura
perquè no és un tema
de diners
i no és un tema
de posar-se d'acord
però no sé dir ara
quin nom de quin municipi és
de l'estat espanyol
que té tres estacions de tren
una merdeta de poble
eh
té
sí, sí, sí
vull dir
això ha sortit
diverses vegades
als mitjans
li passen dues línies d'AVE
li passen dues línies d'AVE
han fotut una estació d'AVE
per cada línia
i a part l'estació de tren convencional
una merdeta de poble
jo perquè no tinc memòria
per retenir els noms
però ha sortit
és un
no, si barbaritat
s'ha fet
que se n'ha parlat
a tot arreu
moltes vegades
per tant
no és un tema de recursos
jo penso que no hi ha hagut mai
la voluntat real
de fer aquesta infraestructura
i ja està
perquè en el fons
en el fons
aquí sempre
sempre
es veu
que a Catalunya
pot fer front
i pot pagar
peatges
pot pagar
pot pagar-se les infraestructures
i llavors anem una mica
a la cua
jo Robert
perdona que disinteixi
però jo me'n recordo
el Borrell
aquí
el Josep Borrell
posant-se les mans al cap
dient
escolta però
què esteu fent
el Borrell aquest és el mateix
que enviava l'AVE
des de Lleida
directe a Barcelona
sense passar per aquí
i que feia l'autovia
a la 27
i que venia els diners allí
i es posava les mans al cap
que era el més lògic
perquè si tu fas la línia
Saragossa-Barcelona
per Tarragona no passa
que ens ha beneficiat
haver tingut AVE
tots aquests anys
i tant
segurament
que ens ha perjudicat
perquè a més ara
sembla que ja no ens ho mereixem
doncs segurament
jo crec que en aquell moment
no va ser una decisió
molt equivocada
que ens va beneficiar
perquè hem tingut aquests anys
perquè a més
no sabíem
el corredor del Mediterrani
quan trigaria
no ho sabíem
no ho sabem
ara ja està fet
i està aprovat
per l'UE i tot
ara val
quan ens assinem
també
suposo que ahir
devien aprovar
el pressupost
al Parlament Europeu
al Consell
no sé si és el Parlament
o el Consell
devien aprovar ahir
el pressupost aquest
de 4 anys
del 14
o de 5 anys
ara no me'n recordo
sí que a més
si no ho fas
has de tornar els diners
i aquí segurament
jo no sé si ho van aprovar o no
però clar
el corredor del Mediterrani
estava en aquest país
no sé si ho van aprovar
tocava aprovar ahir
però no ho sé
però a més
si no ho fas
has de tornar els diners
i aquí la Unió Europea
és implacable
no té
per cert
perquè van positiu
ahir també coneixem
que la Generalitat
ha aprovat
el pla director urbanístic
de la Terminal Intermodal
de Mercaderies
de BASF
aquí al territori
també serà
una projecta important
per tot el que estem parlant
especialment
pel tercer fil
vinculant-ho
amb el tercer fil
IPH l'úmer
vol dir que l'empresa
una empresa privada
avança els diners
paga l'obra
i després cobra
és a dir
en funció dels que passen
perquè hi havia
cobra
i la manté
i fa el manteniment
i cobra
no hi ha barres
que deia el Joan
sinó que hi ha aquest sistema
alternatiu
que és
en fi
un sistema
un sistema diferent
que és una manera
quan no tens diners
de fer les obres
és el que ens porta
és el que ens porta
a la situació real
que hi ha pagaments compromesos
fins al segle que ve
que dèiem abans
vull dir per tant
és que no es pot fer
amb qualsevol cosa
perquè si tu fas
amb llars infants
et trobes que
com que no tens límit
arriba un moment
que no pots pagar
però sí
amb infraestructures
troncals
i negociar-ho
negociar-ho amb el Ministeri
negociar-ho amb el
però anar amb una veu
perquè si
si anem amb 25 opinions
ningú no ens farà cap
anem amb una veu
la de Jordi Roca
Jordi gràcies per acompanyar-nos
a vostès bon dia
també la resta de Contartuli
John Sanagujas
Robert Bandri
gràcies
moltes gràcies a vosaltres
bon cap de setmana
gràcies per acompanyar-nos a vosaltres
gràcies per acompanyar-nos a vosaltres
gràcies per acompanyar-nos a vosaltres
gràcies per acompanyar-nos a vosaltres