Sous-titrage Société Radio-Canada
Sous-titrage Société Radio-Canada
Sous-titrage Société Radio-Canada
Sous-titrage Société Radio-Canada
Doncs fareu atenció a tot el que explicarem dins d'aquesta secció, a les entrevistes i a tot plegat, perquè després us farem una pregunta sobre el que haguem comentat.
Si l'encerteu us podreu endur a casa l'últim Premi Pini Soler, n'hem parlat molt, la decisió de Mamperell de l'autor, el Jordi de Manuel.
Una lectura ràpida, que enganxa i que val molt la pena. Entrem? Poseu-ho en matèria ja, sí?
A veure, dins de l'agenda de la tardor literària aquesta setmana destaca, diria especialment, un acte en què l'Ajuntament hi té molt a veure, l'exposició dedicada a Salvador Espriu, avui a la Rambla comença?
Sí, avui s'inaugura. De fet, alguns ciutadans ja l'han pogut veure perquè és una exposició que es va instal·lar ahir a l'aire lliure, a la Rambla, al capdamunt a l'últim tram, davant del Teatre Tarragona, exactament.
És una exposició cop produïda entre l'Ajuntament i la institució de les llades catalanes, que ha anat recorrent diferents ciutats i encara en recorrerà més, no fins a final d'any, sinó fins més tard, a final d'any, perquè l'any Espriu, que és enguany, que és el 2013, perquè se celebra el centenari del seu naixement, s'allargarà més a causa de la gran quantitat d'actes que han anat sortint.
S'allargarà més en tot Catalunya, em refereixo. Aleshores, aquesta exposició és bàsicament una exposició de caràcter divulgatiu que pertén atensar la vida i l'obra de l'escriptor a la ciutadania en general.
No és una exposició pensada per gent entesa, per gent que ja està introduïda, que ja l'ha llegit, que ja el coneix, sinó per gent que no el coneix.
Per tant, l'hem volgut situar en el lloc on passa més gent de la ciutat, que és la gent que va a tocar ferro, la gent que va al balcó.
No estem acostumats, això serà una exposició al mig de la Rambla, a l'alçada més o menys del Teatre Metropol, pot ser?
Tarragona.
Tarragona, a dalt de tot.
A dalt de tot.
I al mig de la Rambla.
I al mig de la Rambla, exacte.
Quin aspecte físic té per a aquells que encara no l'hem vista?
Aquesta exposició és un seguit de plafons que tenen la forma d'una cordió, per entendre'ns, s'aguanta sola,
i cada un dels plafons, cada una de les imatges, és una lletra del nom de Salvador Espriu, nom i cognom.
Aquesta lletra dona entrada a una paraula, i aquesta paraula defineix algun dels aspectes importants de la vida o de l'obra de Salvador Espriu.
Per exemple, una S de Salvador o d'Espriu serà Cinera.
Cinera és el nom mític que ell va inventar, però que és una forma anagramàtica d'Arenys,
que és la població en la qual ell situa la major part de la seva obra,
i Cinera és la invenció que fa per situar la major part de la seva obra.
Aleshores, sobre Cinera explica què significa el plafó, hi ha imatges, fotografies,
i algun fragment literari que il·lustra aquesta paraula.
Per exemple, la R, la R és Rosselló Pòrcel, hi ha dues R, una altra és Raimon.
Raimon és el gran musicador, el gran cantautor de la poesia d'Espriu.
Per tant, amb aquesta R, Raimon, el que es fa en l'exposició és explicar aquesta relació
entre Raimon i Salvador Espriu. Salvador Espriu sempre havia dit que
si hagués tingut un fill, que no en va tenir mai, perquè tampoc no va tenir mai una parella,
si hagués tingut un fill hauria volgut que fos com Raimon.
Doncs bé, explica aquesta relació i posa alguns dels exemples de poemes musicats per Raimon.
Amb la R de Rosselló Pòrcel també explica la relació amb aquest altre poeta mallorquí,
que es va morir molt jove, que va ser el seu amic de l'ànima,
tot i que també una miqueta rival en temes d'amor.
Aquesta és l'exposició, és a dir, anar explicant.
La A, per exemple, és Antígona. Antígona és la primera obra de teatre
que va escriure Salvador Espriu, aleshores l'explica.
Aquesta obra, en fi, ens enllargaria molt.
No ho dic tot perquè si no, no deixarem cap cosa per descobrir,
per anar a veure l'exposició.
Però pel que dius, és una boníssima manera de, amb quatre ítems,
que diem nosaltres, amb quatre elements d'entrar en la vida i obra d'Espriu,
perquè ens piqui el coquet i a partir d'aquí descobrir-ho literàriament.
Joan, si haguéssim de començar per un llibre d'Espriu, per quin començaries tu?
Uf, això depèn del lector, sempre depèn del lector.
Qualsevol pot ser bo.
Segons el lector jo recomanaria o agafar la novel·la Laia,
un lector que li agradi la novel·la, que li agraden els personatges,
que li agraden els ambients, es pot iniciar amb aquesta novel·la.
I un autor que li agradi la poesia, un lector que li agradi la poesia,
pot començar, per exemple, amb Sant Mena Santa,
que és un recull fruit d'un encàrrec que es va fer a la ciutat de Tarragona.
Sí, hi ha relacions però a Tarragona?
Sí, aquesta.
N'hi ha dues de relacions.
L'altre és més efímera.
A principis dels anys 60, Espriu ja era un personatge molt conegut,
una confraria de Sant Mena Santa de Tarragona
li va encomanar unes poesies per il·lustrar un dels seus opuscles habituals
en aquesta ciutat, tan habituals en aquesta ciutat.
I Espriu, que es trobava ja en aquella voràgina d'encàrrecs i encàrrecs
que tothom li demanava coses, una cançó per aquí, una obra de teatre per allà,
no sé què, doncs Espriu ho va fer.
I va fer una suite, que és la suite de Setmana Santa,
que es va publicar en l'opuscle de Setmana Santa de l'any següent, aquest encàrrec.
Després això va quedar adormit i al cap d'un temps
Salvador Espriu va recuperar aquesta suite i la va convertir en un llibre més extens.
Que es deia?
Setmana Santa.
Ah, tal qual.
Es diu Setmana Santa.
Per tant, es pot començar per aquest, es pot començar per La pell de Brau,
que crec que és un llibre de molta actualitat perquè parla de la relació entre nosaltres i Espanya,
que és un tema de permanent conflicte i que va il·luminar molta part de la seva obra.
En fi, Les Cançons d'Ariadna, que és un llibre molt agradable de llegir, de poesia.
I si algú vol entrar per la via del teatre, doncs, per exemple, Antígona, que és la seva primera obra de teatre.
Joan, i l'altra relació que deies amb la ciutat de Tarragona, que deies que la més efímera...
L'altra és més tangencial perquè, casualment, a la ciutat de Tarragona hi ha una part d'obra o d'obra escrita,
manuscrita de Salvador Espriu, gràcies al fet que a la universitat hi ha al fons Jaume Hidalgo Bé,
Maria Urali i Camany, i allí hi ha molta part o bona part de correspondència de l'escriptor de Santa Coloma de Tornès.
Original, sí.
Ah, molt bé, molt bé, molt bé.
Doncs, si vols saber-ne més d'Espriu, passeu-vos, de veritat, per la Rambla, per aquesta exposició que s'inaugura avui,
però i que la tindrem fins a quan?
Fins a final de mes, és a dir, tot el que queda de mes, d'octubre.
Espriu a l'Àgora, es diu.
Espriu a l'Àgora, sí, a la plaça pública.
Molt bé.
Precisament per això que tothom hi pugui accedir.
Accessible també són els cursos que ens proposen, les activitats que ens proposen des de l'Escola de Lletres.
La Ingrid Venturant és una de les professores, bon dia, Ingrid, de nou.
Bon dia, de nou.
Explica'ns què teniu preparat per aquesta tardor i per aquest proper curs,
perquè una mica has vingut a fer la crida de apunteu-vos que aprendrem a escriure entre tots.
Bàsicament.
No, però també el fet de donar a conèixer que, bé, som una entitat que ja portem uns quants anys a la ciutat.
El projecte té uns, m'atreviria a dir, uns quasi més de 10 anys, 11.
Més de 10, sí.
Em sembla que aquest ja és l'11a any que portem.
I llavors, bé, sempre hem anat una mica fluctuant, no?
Vam estar una temporada al que era el carrer Sant Llorenç, després vam estar a la cooperativa.
Ara ens ubiquem a l'antic ajuntament, un espai molt interessant.
I llavors, doncs, aquí ofertarem una mica els diversos tallers d'escriptura.
Allà al carrer Major, doncs?
Sí.
Molt bé.
L'únic que, quan podeu comprar després el programa, doncs, hi ha diversos cursos que també, doncs,
l'impartim a la llibreria de la Rambla, algun altre a Òmnium.
Llavors, doncs, també anem fent una mica de xarxa, el que és amb la ciutat.
Però, vaja, les classes, els cursos, més enllà de les activitats, els cursos a l'antic ajuntament.
A això tenim la seu.
Tenim la seu a l'antic ajuntament, que és on ha d'anar la gent a fer matrícules.
Llavors, cursos ja que s'imparteixen a l'antic ajuntament,
i d'altres que s'imparteixen al seminari, a l'Òmnium...
Va, va, també escampeu els cursos.
Molt bé.
Llavors, doncs, bàsicament, els tallers d'escriptura són una fórmula per fer arribar aquesta literatura
a gent que comença a escriure o gent que ja porta temps escrivint.
Bàsicament és donar l'oportunitat a gent que escriu.
A vegades el que acostuma a passar és que ens arriben molts lectors,
que són gent que li encanta llegir i que a vegades comencen a escriure les seves cosetes, també.
Ens agrada bastant trencar una mica el mite d'aquest escriptor introvertit,
que a vegades tenim els escriptors una mica d'aquesta fama.
Llavors, doncs, el que procurem és donar petits testets del que serien diversos estils, diversos autors,
perquè cadascú també vagi trobant una miqueta el seu jo escriptor, no?
Hi ha gent que t'arriba escrivint només un gènere, pot ser un gènere fantàstic o d'aventures,
llavors, doncs, un dia podem provar, doncs, ciència-ficció.
A partir d'aquí, doncs, ai, mira, no m'ho havia plantejat mai, però ciència-ficció m'agrada molt
i a partir d'ara, doncs, vull escriure més coses o definitivament això no és el meu
i seguiré escrivint una mica...
Ja veig que toqueu tots els pals, però els cursos llavors com els articuleu?
Per grups d'edat, per grups horaris?
Sí, s'estructuren per edats i per horaris.
Llavors, per una banda tenim el que seria el taller d'escriptura jove, en tenim dos,
un que està enfocat de 12 a 16 anys, més o menys,
que són per tots aquells adolescents que comencen a escriure,
i després tenim el grup dos, que s'enfoca més a partir dels 16 a 18 anys,
que és gent que, més potser a nivell universitari.
Llavors, el que procurem, en aquest cas dels joves,
és donar aquestes petites pautes per començar
i llavors els jove dos ja és una mica més recerca literària, podríem dir.
Després, per altra banda, tenim el taller estable,
que s'oferta més als adults, podríem dir,
i també l'itinerant.
Els dos els ofertem de cara als adults,
la diferència és que el taller estable és més estàtic
i l'itinerant itinera.
Què vol dir això?
Doncs que el fet de l'itinerant es nodreix una mica d'aquesta essència
que té la ciutat, llavors hi ha dies que, en aquest cas,
estarem a l'antic ajuntament, ens trobem allí,
però ja que estem també a la part alta,
doncs sempre procurem sortir i escriure'ns una miqueta,
si el temps ho permet.
I, per altra banda, el taller estable
l'impartirem al seminari, a la llibreria de la Rambla,
a la llibreria de la Rambla perquè és un punt històric,
perquè antigament, quan a l'Escola de Lletres no teníem cap local,
ens acollia a la llibreria de la Rambla
i també a l'Institut Martí Franquès,
llavors a la llibreria de començar tot,
que no s'han de perdre mai.
I, bàsicament, doncs això,
la metodologia que seguim és això a partir d'un text,
comentem aquest text,
després fem un exercici d'escriptura
i ho comentem entre els companys
i el professor o professora també.
Més qüestions pràctiques, eh?
Ho dic que pensant en algú que ens estigui a escoltar
digui, ai, sí, jo sempre he volgut provar una cosa així.
A veure, quantes hores a la setmana feu?
Amb grups de quantes persones?
Doncs el màxim de persones per grup són unes 20.
Hi ha tallers que els hem omplert.
Amb els joves sempre és una miqueta més difícil,
a vegades, perquè primer entre els que comencen,
que a vegades els fa una mica de vergonya.
Després tenim una part que se'm van estudiar a Barcelona
i hem d'anar redireccionant una miqueta.
Llavors, és això,
el màxim de 20 persones,
amb els tallers estables acostumen a estar bastant plens,
i llavors fem dues hores setmanals,
llavors depèn del dia de setmana, per exemple...
Però és un dia a la setmana.
Sí, és un dia a la setmana, dues hores, sí.
Llavors el curs s'estructura en dos mòduls,
que són com dos semestres,
llavors això permet certa flexibilitat.
Perquè hi ha gent que, per exemple,
pot ser que un semestre et vagi molt bé per horaris
o pot ser que l'altre no et vagi tan bé al mateix horari.
Llavors, generalment, els tallers són de 7 a 9,
excepte l'itinerant que és de 9 a 11.
Molt bé.
En fi, per a més informació, on ens adrecem?
A escola de Lletres.cat.
La Ingrid Ventura,
una de les professores de l'Escola de Lletres,
que avui ens ha vingut a parlar dels cursos
que ofereixen un cop més,
i de què tenen una seu,
les oficines centrals les estrenen a l'antic ajuntament.
Ingrid, moltes gràcies.
Gràcies.
Si voleu venir, de 6 a 8, de dilluns a divendres.
Allí estem.
Joan, i tornem amb tu simplement
perquè ens facis cada setmana una recomanació literària.
Molt bé.
Doncs aquesta setmana
portem una primícia absoluta,
perquè és un llibre que encara no s'ha presentat,
tot i que ja és a les llibreries,
i per tant la gent ja el podrà adquirir.
És Vivo i altres contes.
Vivo i altres contes.
Altres contes, exacte.
És per tant un recull de contes.
És el recull de contes que cada any es publica
relacionat amb el premi Tinet de la darrera edició.
Vivo és el conte guanyador,
i els altres contes són els que podríem considerar finalistes
que el jurat va seleccionar.
Aquest llibre es presenta a finals de novembre,
per tant encara queda temps.
La gent, si vol, se'l pot comprar
i anar a la presentació amb el llibre llegit.
Com tots els Premis Tinet,
és una mostra molt variada d'escriptures narratives,
perquè hi participa molta gent en el premi,
unes 300 persones aproximadament presenten el seu conte,
i són molts estils, moltes perspectives,
moltes edats, moltes diversitats geogràfiques.
Aquí mateix, en aquest recull,
hi ha gent de Catalunya, del País Valencià, de les Illes,
hi ha autors de Tarragona, també.
El primer conte, el que es diu Vivo,
és un apunt d'aquests molt habituals de rememoració biogràfica.
El narrador es remunta a la seva infantesa
i parla d'aquells moments en què un nen és escolanet en un poble
i les peripècies que tot això li genera
al voltant d'una cosa que diu el títol,
que és el Vivo, el Vi de Missa famós.
Aleshores, és un conte tendre, un conte irònic,
que serveix per actualitzar una mica un món i un llenguatge,
sobretot un lèxic que s'ha anat perdent
o que avui ja no és tan usual.
En aquest llibre no vull resumir els contes altres que hi ha
perquè no podem.
Sí que voldria ressaltar, perquè l'ocasió és bona,
hi ha, a més a més de 15 autors,
entre aquests 15 autors vull dir,
hi ha d'una banda un autor que precisament surt de l'Escola de Lletres
o està molt relacionat amb l'Escola de Lletres,
que és el Jordi Vinyals.
el Jordi Vinyals ja ha publicat algun conte
i aquí també en té un que va quedar finalista,
un conte que és molt divertit, molt graciós
i que jo recomano que la gent llegeixi.
Per tant, un llibre agradable, divers,
que serveix per començar a apuntar lectures
de possibles futurs escriptors de narrativa més llarga.
Vivo i altres contes és el darrer premi tinet de narrativa curta,
encara no presentat, però ja a les llibreries.
És la recomanació d'avui.
Joan Cavallé, moltíssimes gràcies també.
Gràcies a vosaltres.
I a partir d'ara comença el concurs
amb què cada setmana, cada dijous,
tancarem aquesta secció de lletres,
un concurs en què us volem regalar un llibre 977-24-4767.
Un llibre fent és el regal
i la pregunta, hem acordat que el concurs es diria
una resposta, un llibre,
doncs bé, la resposta a la pregunta
ha de ser clara, concisa i directa
sobre el que hem escoltat a l'entrevista amb en Joan Cavallé.
Us preguntem, quin llibre de Salvador Espriu
és fruit d'un encàrrec sorgit de la ciutat de Tarragona?
A Tarragona li van fer l'encàrrec d'un poema
i a partir d'aquí, ell després, en va fer tot un llibre.
Com es diu aquest llibre que va començar
amb un encàrrec sortit de la ciutat de Tarragona?
977-24-4767.
El llibre que us regalem és La decisió de Mampere,
el darrer premi, Pini Soler.
Enganxa, no us ho podeu imaginar com enganxa aquesta novel·la.
El seu autor és Jordi de Manuel.
Bon dia.
Bon dia, el David Castilla, Setmana Santa.
Perfecte, David, Setmana Santa.
Gràcies, te'n portes el llibre.
Adéu, adéu.
Ràpid i contundent, també, el David,
que m'assembla que no ha pogut apuntar-ho,
perquè està a la feina, està treballant,
però se li ha quedat gravat al cap.
A partir d'un poema que li van demanar per un opuscle,
una de les cofreries de Setmana Santa de Tarragona,
ell ho va allargar
i en va sortir tot un llibre que es deia Setmana Santa.
És un dels enllaços de Salvador Espriu amb Tarragona.
El David s'emporta La decisió de Mampere,
un llibre, David, que ja m'explicarà si t'ha agradat o no.
Jo diria que sí, que t'ha d'agradar molt.
Ho deixem aquí.
Dijous vinent parlarem de més tardor literària,
de més lletres i regalarem més llibres.
Gràcies.