Donau, tornem a saludar la doctora Teresa Maria Argemi,
a una de les responsables del Centre Mèdic Ramla Nova.
Doctor Argemi, bon dia.
Hola, bon dia, Núria.
I és que cada setmana durant l'estiu us venim oferint aquest espai
sobre salut, especialment enfocat a donar-vos consells,
perquè la cuideu, perquè us cuideu durant el període d'estiu.
I anem coneixent també les diferents especialitats
que trobem al Centre Mèdic Ramla Nova.
Avui parlem de la digestologia, aparell digestiu.
Avui parlem de l'aparell digestiu.
Ens acompanya el doctor Pere Pau Mallafré,
company meu i amic des de fa molts anys
i bon especialista de tot el que representa
els problemes més grans o més banals dintre de l'aparell digestiu.
Ell ens ho anirà explicant.
Doctor Pere Pau Mallafré, bon dia.
Hola, bon dia.
Hauríem de començar pel començament.
A vegades faig preguntes òbvies,
que després em contesten i no ho són tant.
No, et semblen òbvies, però al final sempre diem
això no ho sabia, o sigui, està bé.
Sempre hem de començar, els metges sempre diem
que hem de començar quan fem una història clínica
pel punt de què li passa.
O sigui, comencem perquè és l'especialista.
Està bé, està bé, està molt bé, Núria.
Així ens introduïm en el que és l'especialitat.
Doncs començo preguntant-li això.
De què s'ocupa un digestòleg?
De les malalties que fan referència a l'aparell digestiu,
que són les malalties de l'estómac,
les malalties de l'intestí, les malalties del còlon
i de les glàndules que intervenen en la digestió,
que són el fetge, la bufeta de la fel, el pàncreas.
Llavors, això abarca tota una sèrie de malalties importants,
les llagues d'estómac, les colitis,
les hérnies de llato,
o les pedres a la fel, que és molt freqüent,
que hi ha moltes persones que tenen,
les hepatitis.
En fi, és una especialitat molt àmplia.
En veu de tot una miqueta
o hi ha una malaltia estrella que t'arregona?
No, jo diria que no, que t'arregona com tot arreu.
Però potser les colitis i les malalties de l'estómac
són de les més freqüències.
Què és una colitis?
Una inflamació de l'intestí.
Quan es diu colitis en general,
tothom pensa en diarrees,
però no colitis vol dir una inflamació de la paret de l'intestí,
que pot tenir moltes causes.
N'hi ha moltes d'aquestes que són com a molt,
no sé si divanals,
perquè no hi ha res banal en medicina,
però molt populars.
Doncs això, diarrees, vòmits,
inflamacions de l'estómac,
ho podem tenir a diari,
a vegades no li fem cas,
ens posem una mancenilla i ja està.
Ho fem bé, això?
Sí, sí, sí.
El que es pugui solucionar espontàniament,
perfecte.
Vol dir que no hi ha res més.
No.
Quan la cosa no es pot solucionar,
quan comencen a haver problemes
o el que nosaltres diem símptomes d'alarma,
signes d'alarma,
llavors és quan hem d'actuar.
Clar, no és el mateix tenir una miqueta de diarrea
que anar un dia al lavau i veure que fas una miqueta de sang,
que això es considera un símptoma d'alarma.
Hi ha alguna de les malalties o afaccions de la parella digestiu
que puguin empitjorar l'estiu o que s'ha d'anar més en compte?
Bé, el que veiem més sovint en quan a la parella digestiu
són les diarrees, que a l'estiu són molt freqüents.
Els microbis tenen més vida amb la calor,
llavors és molt freqüent que les persones presentin diarrees.
I les diarrees habitualment són diarrees víriques
que duren un o dos dies i marxen,
que no cal fer res, es pot prendre una infusió i marxen.
Però algunes vegades són més complicades,
són microbis que necessiten tractament
i es ha d'anar amb més cuidat.
O sigui, les víriques no hem de patir massa,
però el problema és si s'allarga...
Quant de temps podem estar fent diarrea?
Des d'aquell cos se'n ressenteixi molt.
Jo crec que si dura més de dos dies seria convenient consultar-ho, sí.
A l'estiu que fa més calor, si la diarrea és molt abundant,
doncs hi ha el risc de la deshidratació.
I sobretot si la diarrea s'acompanya de mal de panxa o de febre,
és convenient consultar el metge.
I l'automedicació, que amb un mal de panxa
ens l'apliquem de manera bastant lleugera,
jo sempre dic la manzanilla perquè a vegades funciona.
Però, per exemple, en cas de diarrea,
anem a la farmàcia i hi ha uns sobres estupendos que es la tallen.
Això ho fem bé o no?
Jo, en principi, així d'entrada,
m'estimaria més que no prenguessin res.
Ara, si això limita molt la vida de la persona,
que dius que tinc molta descomposició...
I no puc anar al metge.
Exacte, o no puc fer aquest viatge amb autocar
que tenia previst per avui a les vuit.
Com a solució d'emergència,
està bé prendre un antidiàrrec i passar com puguis.
Però l'ideal és, si tenen una mica de diarrea,
fer dieta per veure si així es pot solucionar.
I si no es pot solucionar, llavors consultar el metge.
Jo crec que no ens hem d'automedicar mai.
Una cosa és la infusió de la camamilla.
Però si tens temps d'anar a la farmàcia
a preguntar i a demanar alguna cosa,
també tens temps d'anar al metge.
Doctor Mallafré, fa dos dies que tinc cagarrines.
me'n vaig de viatge, em puc prendre alguna cosa.
Jo crec que és millor que l'especialista et digui
doncs no, segueix fent això o no.
Mira, escolta'm, en aquest cas, pren-te això que et anirà bé.
Però no siguem nosaltres els que decidim el que ens prenem o no.
una cosa és la infusió de manzanilla i l'altra és l'automedicació, no?
O inclús hi ha molta gent que té diarrees víriques, com deia el doctor Mallafré, no?
Que en un o dos dies cedeixen i es comencen a prendre antibiòtic,
se'l prenen malament, se'l prenen dos dies,
alteren la flora intestinal i encara anem pitjor.
Sí, o pots tenir una apendicitis aguda
i el primer síntoma sigui una diarrea
i amb una pastilla el que fas és retardar una miqueta el diagnòstic.
Déu-n'hi-do.
A part jo he sentit coses d'aquelles que...
Clar, o sigui, què fem?
En un cas de diarrea, si podem esperar dos dies
i veure el què?
O anem al metge?
Si no hi ha febre i no hi ha mal de panxa,
es pot fer una mica de dieta i esperar.
Dieta?
Sí, sobretot amb una mena de suero, no menjar res?
No, es té que menjar, però sobretot es té que beure.
Llavors, per beure, hi ha uns preparats que ja es fa a la gent a casa,
amb aigua, amb bicarbonat, amb llimona.
A la farmàcia venen també preparats, que ja porten un...
I als supermercats també.
Vull dir que les begudes aquestes isotòniques que hi ha ara,
més o menys, ja són el que necessita una persona
que té una pèrdua hídrica important.
Potser a aquests preparats del supermercat els falta la sal.
Si posessin sal, aquests preparats serien dolents de prendre,
llavors no ho posen.
Llavors, si es té que intentar compensar una diarrea
amb aquestes begudes, doncs convé també
posar una miqueta més de sal a la dieta i ja està.
Molt bé.
Després he sentit coses, vostè m'ho confirma o no, del tipus.
És que la diarrea és bona, en certa manera,
perquè has de deixar que el bitxo marxi.
Sí.
O sigui, no és bo tallar-la.
No.
Què vol dir això?
És millor deixar clar.
La diarrea és un mecanisme de defensa que té el cos.
El mateix cos intenta eliminar els microbis
que no tenen que estar aquí dintre
i ens defensem eliminant els microbis.
Si prenem un antidiàrrec,
el que fem és prolongar una miqueta més la malaltia.
Molt bé, doncs, festa d'aquesta dieta
i sobretot amb les precaucions
que si la cosa veieu que empitjora o que no va bé
anem cap al metge,
ja tenim la diarrea solucionada.
Es pot agreujar o combinar amb casos de vòmit?
Què és pitjor a nivell de salut?
Diarrea o vòmit?
El pitjor és tenir les dues coses.
Perquè si tens vòmit,
llavors el problema que hi ha
és que no et pots hidratar bé.
Perquè de què depèn?
Que tinguem una cosa o l'altra?
Quan l'afectació de l'aparent digestiu
implica també l'estómac,
llavors és quan hi ha més vòmits.
Si només tens el problema al colon,
es presenta més com a diarrea.
Si l'afectació és d'estómac,
llavors també hi ha vòmits.
Si és doble afectació,
doncs amb el metge directe.
Millor, millor, millor.
Perquè clar, llavors és el que diu vostè,
no ens podem hidratar
perquè l'estómac no aguanta res i és...
Sí, sí.
Per aquest motiu hi ha algunes persones
en casos extrems
que necessiten estar unes hores a l'hospital
hidratant-se amb sueros.
Protectors d'estómac.
Perquè hi ha gent que ja preveuen
no de dir, he de fer un viatge
o sé que estaré aquesta setmana menjant malament,
sé que estaré exposat a algunes bacteries.
Protector d'estómac hi ha preventivament?
No, no seria...
Per un viatge no seria massa adequat.
No el posem a la farmació, oi?
Home, es pot portar per si tens algun problema,
per si la cosa es compliqués una mica,
no està de més,
però prendre-ho així de forma preventiva no cal.
Normalment ho fem servir
per les persones que prenen medicaments
que poden ser agressius
per la mucosa de l'estómac.
Aquestes persones sí que ho tenen que prendre,
però això és tot l'any,
no especialment durant les vacances.
i sí que hi ha algunes persones
que estan una mica delicats de l'estómac
i que el que fan és prendre de tant en tant
un protector gàstric
per si un dia fan un extra de menjar
o s'han passat una mica
amb els seus hàbits habituals.
Ah, val, per tant,
si ara l'estiu que això passa també, no?
Trenquem la rutina
i fem un extra en el menjar,
sabem que estem delicats,
però això en tot cas ja és el metge que ho ha de...
Quan menys es faci millor, sí.
Diarrees, vòmits,
són paraules populars
perquè qui més qui menja,
a l'estiu més potser,
però tots n'hem tingut.
Gastritis,
seria també una d'aquestes paraules generals,
inflamació d'estómac,
que es pot desenvolupar d'una hora d'una altra.
Sí.
Les gastritis poden tenir moltes causes,
però una de les causes, per exemple,
són les transgressions alimentàries,
que això a l'estiu és més habitual.
Una de les coses que s'aconsella als pacients
durant l'estiu
és que procurin mantenir una mica
el ritme d'horaris normals
que es fa durant tot l'any.
És bastant habitual a l'estiu
que les persones o no dinen
perquè estan a la platja,
després facin un baranar a sopar
o que sopin a fora de casa,
que després a mitja tarda o a la nit
surtin a prendre una copa de gelat.
Això són coses que habitualment
no estem acostumats a fer.
I per aquest motiu,
de vegades, l'estómac pot pagar
una mica les conseqüències.
Fa l'efecte a vegades
que l'estómac és molt delicat.
Sí, sobretot per a algunes persones.
I el que notem molt
és quan sortim una mica de la rutina.
Sí?
És com si fos un òrgan que té com una...
Molt, és que cuida molt.
De la mateixa manera que el cos de la persona
està acostumat a tenir un horari,
per exemple, per dormir,
i quan saltem aquest horari
doncs el cos ho nota.
A l'estómac també.
Quan la persona canvia els horaris
o canvia molt el tipus d'alimentació,
doncs el cos ho nota.
Quan fem un viatge, per exemple,
que fem els horaris diferents
i el tipus de menjar és diferent,
doncs hi ha bastantes persones
que tenen trastorns.
El restrenyiment, per exemple,
durant els viatges és habitual,
és motiu de consulta freqüentíssim.
I físicament què passa al nostre cos?
Que canviem horaris i tipus d'alimentació
i llavors tenim restrenyiment.
Doncs que l'intestí no està acostumat
a aquests canvis.
L'intestí vol que sempre fem el mateix.
L'intestí es vol buidar cada dia
a la mateixa hora.
Té una memòria interna, no?
Sí, sí.
Inclús diuen que influés molt el lavabo,
la tassa del bàtel.
Sí.
L'estar fora de casa,
l'estar en un hotel,
l'estar amb diferents persones,
fer un horari diferent,
menjar diferent,
tenir que matinar
o anar a dormir molt tard.
tot això influeix moltíssim
en que l'intestí no funcioni igual.
Com podem pal·liar-ho d'alguna manera?
Perquè, clar,
si hem de...
Bueno, si volem fer vacances,
si volem passar un estiu...
Clar.
Bé, una mica fora de lo normal,
que ja es tracta d'això,
com podem posar-ho una miqueta més fàcil
a l'estómac i a l'intestí?
Suposo que hi té a veure,
doncs...
No, el problema principal que veiem
és el del rastreïment
quan la persona està fora.
Que hi ha persones que no van...
Si estan una setmana fora de casa,
no van al lavabo.
I prendre l'accent no és massa aconsellable
perquè no saps a quina hora,
en quin moment,
te farà efecte l'accent.
I l'ideal és quan estàs...
Si estàs a l'hotel
o estàs on estiguis,
en una hora que sigui adequada,
llavors o bé amb supositoris
o en nens més petitets,
ajudar l'intestí a què es buidi,
a l'hora que ens interessa a nosaltres.
Molt bé.
Vostè ho comentava abans, no?
Tinc consultes de persones
que marxen de viatge
i tornen amb alguna afecció d'estómac.
Sí, sí, sí.
Això és bastant habitual.
I no cal que anem...
que hem viatjat a un país
on el menjar sigui radicalment diferent.
Només és per un canvi d'acostums a vegades.
Sí, però hi ha països que són bastant...
Que tenen més perill.
Molts.
Sí?
Molt.
Egipte, la Índia, Mèxic, no en sé.
Per què?
Pel tipus de menjar?
Sí.
Per les condicions sanitàries?
Per les condicions climàtiques?
Per què?
Una mica per tot.
Entre altres coses,
perquè els microbis que hi ha en aquests països
no són els mateixos que hi ha aquí.
I les defenses que tenim,
les persones contra els microbis,
són contra els microbis que tenim aquí.
No els que tenen a l'Índia
o els que tenen a Egipte.
Llavors, quan anem a aquests països,
estem desprotegits.
Cada persona que es desplaça
està desprotegit, de fet.
Ara ha tret un tema interessant,
que jo és molt general,
però m'ha fet pensar
què té a veure l'estómac,
suposo que és l'estómac,
amb la nostra protecció,
amb les nostres defenses.
Li dic perquè a vegades sentim a parlar,
no?, d'aquest producte activa,
un lactobacillus,
que tenim per aquí.
Això ho diuen a la tele.
Això ho diuen a la tele,
ara que veig jo.
No, no, però sembla com si l'estómac
o alguna part d'aquest aparell digestiu
creix aquestes defenses.
Jo això ho he sentit més a la tele
que no pas als congressos de la Txinac.
Sí, la doctora Javier està fent un esforç
de contenció que no acaben.
Bé, no, és que aquest és un tema curiós, no?
El sistema, això que deia el doctor Mallafré,
per què estem més en perill en determinats llocs?
Perquè no tenim defenses, no?
El cos fabrica anticossos,
que són els que ens ajuden a superar
determinades infeccions,
i aquests anticossos els fabriquem
cada vegada que ens exposem a una cosa, no?
Si ho fem en mesura,
no ens afecten,
però ja en anem tenint.
O sigui, ens creem la nostra immunitat.
Jo sempre he fet una mica broma
quan feia l'especialitat,
que vaig tenir la sort
de desplaçar-me a diferents hospitals
per fer diferents parts de la meva especialitat,
i cada vegada que anava de nou
a fer el mitjany en aquell hospital,
doncs cagarrines.
Per què?
Perquè no estava immunitzada
amb els germans d'aquell hospital, no?
Ara a vegades ens diuen,
no, ai, doctora, vostè no està mai malalt,
és perquè els metges...
No, no, és que ens hem immunitzat.
Llavors, doncs, bueno,
això que diu el doctor Mallafré,
determinades coses surten a la tele, no?
Digues, digues, Pere Pau,
que ja estic aquí ara posant cullerada
i l'entrevista avui és teva.
No, és que he fet una mica de broma
a la tele, però, de fet,
quan una persona té diarrees
o quan una persona, per exemple,
pren antibiòtics,
el problema que hi ha a l'intestí
és que l'intestí es queda
sense les seves bactèries normals,
bactèries que ja tenen castellars,
la flora normal que tenim les persones.
Si aquesta flora s'alimina,
la persona queda una mica indefensa.
Per això serveix la flora?
Per fer com una paret?
Sí.
Jo m'ho imagino sempre com un recobriment.
Llavors, tot això ho tenim que recuperar
i això ho recuperes en uns quants dies
quan estàs fent ja la dieta normal,
estàs fent el que fas sempre
i es pot accelerar una mica
si la persona pren,
sempre s'ha parlat dels iogurts,
o si pren algun preparat
que hi ha a les farmàcies
que es diuen probiòtics,
que serveixen una mica per això.
Però si esperes uns dies
fent la vida normal i la dieta normal,
tot això també es restableix.
O sigui, no és responsable
de cap element del nostre sistema immunològic?
L'estómac, l'aparell digestiu.
Home, forma part del sistema immunològic,
però no és el bàsic.
Val.
De fet, us estem parlant
de qüestions molt concretes,
molt populars,
molt de dia a dia,
i a més molt relacionades
amb l'intestí i l'estómac.
Però, com deia el doctor Mollefri,
la seva especialitat abarca
òrgans tan importants.
I si teniu la sort
que siguin secundaris,
doncs millor que millor,
com serien el pàncreas,
el fetge,
perquè aquí qualsevol afectació
en aquests òrgans
ja estem parlant de paraules majors.
Sí, sí, sí,
són òrgans molt delicats,
molt, molt.
El pàncreas, per exemple,
la malaltia més greu
que té és el càncer de pàncreas,
que ja no té un tractament
especialment bo.
I hi ha les pàncreatitis agudes.
La pàncreatitis aguda
és una inflamació del pàncreas
que podem tenir qualsevol persona,
sobretot al fer un excés
d'ingesta.
o sigui,
al fer un menjar molt abundant
o de beguda,
el pàncreas pot inflamar
i una pàncreatitis
és una malaltia sèria
bastant important.
Sorprena una mica
que una pàncreatitis aguda
pugui venir
per una ingesta forta
de menjar,
és així?
Estem parlant d'un supermenjar
amb persones que ja estan delicades
o qualsevol ho podem patir?
Bé,
ho podem patir tots.
Sí, sí,
veiem persones
que no han tingut mai
cap antecedent de cap tipus
i fent un menjar molt abundant
doncs poden tenir
una pàncreatitis aguda
que és important.
I a part del menjar
doncs també influeix molt
el beure.
El que és el beure
i l'aparell digestiu
té moltíssima relació.
Sí?
Sí,
molta,
perquè el que és l'estómac,
el pàncreas i el fetge
doncs poden patir molt
per l'alcohol,
no?
I amb l'alcohol
hi ha dos tipus de problema.
Hi ha la persona
que és bevedora
ja habitual
persones que
no sé,
al sortir de la feina
doncs tenen que fer la cervesa,
després de dinar
doncs al Carrejillo,
a la nit fan
dues copes,
clar,
tot això va sumant,
va sumant molt
i aquestes persones
al cap d'uns anys
normalment tenen problemes
sobretot de fetge
i després està
el bevedor ocasional,
persones,
potser estudiants
que durant la setmana
no beuen
doncs perquè estan ocupats
o pels horaris
i en canvi divendres
i dissabte
doncs fan unes ingestes
tremendes.
I dijous,
i dijous,
perquè ara surten dijous
ja tres dies a la setmana.
doncs aquesta ingesta
exagerada d'alcohol
doncs pot danyar
sobretot
el fetge,
el pàncreas
i l'estómac
i la quantitat
d'alcohol
perquè a vegades
dius,
bueno,
dues es toleren
però tres no,
cada persona
amb això
és diferent,
o sigui,
hi ha persones
molt sensibles
que en poca quantitat
poden petir molt
i hi ha altres
doncs que tenen
més tolerància
i per sort
per ells
doncs no
no els hi passa res.
Casos d'intoxicacions
d'aquest tipus
fins i tot
amb conseqüències
més greus
deuen augmentar
a l'estiu,
no?
Però sí,
sí,
sí,
augmenten molt,
sí.
I la gent jove
doncs cada vegada més.
Pel que fa
a la bebedor
com n'hi ha dit
regular
no n'hi ha dit
el que no sabiu
que és habitual.
Aquí una mica,
clar,
li anava a preguntar
quan ha comentat això
però què seria
el nivell d'alcohol
acceptable
depèn de cadascú.
Sí, sí.
Hi ha qui no suporta
ni una copa de bé
al dinar.
Sí, sí.
Hi ha persones
que amb molt poca
molt poca quantitat
poden patir.
Suposo que és el mateix
que passa amb el tabac,
no?
Hi ha persones
que no poden fumar
ni dos cigarretes
i ja estan,
ja pateixen dels bronquis.
Hi ha persones
que són gran fumadors
i sembla que no passi res.
I del fetge,
doncs la malaltia més típica
és patir d'una hepatitis.
Que, bueno,
la hepatitis
és una malaltia coneguda,
no té res a veure
això amb l'estiu.
No, no.
Ni són malalties
que s'agreugin
amb l'estiu?
No, no,
no té per què.
No té per què.
També passa una mica
el que parlàvem abans,
que aquí, per exemple,
a la zona
que vivim nosaltres,
la hepatitis A
és una hepatitis
que pràcticament
tothom passa
durant l'adolescència.
Hi ha països
que no la passen.
quan de vegades
vénen estrangers aquí
que no han tingut contacte
i el primer que fan
és agafar una hepatitis A.
Potser es refereix
a aquestes hepatitis
estupendes
que et diuen,
vas un dia
a fer-te una anàlisi
i et diuen
has tingut una hepatitis?
Diu, vale,
sí que anava més cansada
però ni m'he enterat.
És això el que es refereix?
Sí,
li diuen la bona.
L'hepatitis,
la bona,
que és la hepatitis A
i que la passa
a quasi tothom
de joveret
i que si de més gran
te fan un anàlisi de sang
es detecta
que tens anticossos
contra aquesta hepatitis.
Per tant,
alguna cosa
havia passat, no?
Amb quina freqüència
visitem
un especialista
com vostè
en aparell digestiu
i amb quina freqüència
ho hauríem de fer?
Aquelles revisions
que en altres àmbits
tenim molt assumides,
revisions preventives
i que a vegades
amb l'aparell digestiu
fins d'alt
és que no ens atrevim
perquè diuen,
bueno,
millor que no en mirin massa.
Sí,
bueno,
com a prevenció,
prevenció
el que més
insistim a les persones
és que es ha de fer
prevenció
del càncer de còlon.
El que més.
perquè les altres malalties,
la gran majoria
de malalties
de l'aparell digestiu
te donen senyals.
Vull dir,
la persona ho nota.
Si tens alguna cosa
a l'estómac,
l'estómac te fa mal
i si tens una hepatitis
fas el pipí fosc
però el càncer de còlon
no dona cap senyal.
Llavors,
sí que s'aconsella
a les persones
de més de 40 anys
que es mirin
de tard en tard,
es mirin el còlon
per descartar
que no puguin tenir
algun pòlip,
alguna berrugueta
a l'intestí
que amb els anys
es pugui fer dolenta.
A nivell,
ja per anar acabant,
doctor Mallefré,
a nivell de l'aparell digestiu,
tornem a les afeccions
de l'estiu.
Algun grup
de població
més vulnerable?
Doncs sí,
els nens,
les persones molt grans
i els que ja estan
delicats
per alguna malaltia.
El que vèiem
cada vegada més,
sovint som persones
que estan
delicades de salut,
que prenen
molts medicaments
i que es tenen
que desplaçar.
I clar,
això és un risc.
també ens trobem
nosaltres aquí
amb persones
que venen
de l'estranger
polimedicats,
recient operats
de coses
importants
i estan aquí
passant les vacances
i tenen
les seves incidències.
Que és potser
de les primers llocs
on es manifesta.
Sembla un punt
d'entrada
o de vulnerabilitat,
no?
El tema estomacal.
Sí, sí.
Perquè és un punt
de recepció
de moltes coses
de fora.
Influen
moltíssimes coses,
sí.
No, perquè aquí,
no sé,
jo és que em pateixo molt,
però em fa l'efecte allò
que diuen de ser
t'han posat els nervis
a l'estómac.
Sí.
Fins a tot a nivell
sinculàtic.
Sí, però també hi ha
una cosa a favor,
i és que quan estem
de vacances
estàs més tranquil
i l'estómac
normalment
es comporta molt bé.
Home, aquest és
el punt
positiu.
Sí, sí.
Molt bé.
Doncs avui hem parlat
sobre l'aparell
i l'estiu en general.
Ja heu vist
que el tema estrell
ha potser estat
l'estómac
perquè també
és el motiu
d'aquests trastorns
que hi ha a l'estiu.
Ho hem fet amb tot un professional,
el doctor Pere Pau Mellafré
del Centre Mèdic Rambla Nova.
Doctor Mellafré,
moltes gràcies.
Ernest, a vosaltres.
I doctor Argemi,
moltes gràcies,
una setmana més.
Gràcies a vosaltres.