Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!

Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!


Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
episodcial!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Els comets demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fa!
Fins demà!
Bon!
Fins demà!
ells primer necessiten treballar per viure,
però és que a més a més necessiten treballar
per tenir un permís de residència aquí,
amb la qual cosa es complica molt.
I el requisit per poder aconseguir aquesta residència
en les diferents versions que hi ha,
arreglaments, residències inicials, renovacions, etcètera,
no és senzill.
No és senzill.
I ara, cada vegada, des de l'any 2010,
mitjans del 2010, a la feina que jo faig,
se'n troba moltíssima gent que vol renovar la seva documentació
i no pot, perquè no té contracte de treball,
perquè no ha cotitzat al mínim.
Aquesta gent perd la seva documentació,
perd la seva residència,
perd la seva autorització d'estar d'aquí.
Això implica no només que no poden tornar a treballar de forma legal,
sinó que, a més a més,
tenen tot un seguit d'inconvenients,
dificultats administratives del dia a dia molt grans.
Tot això és una bola que es va fent gran.
i aquesta gent se'n van a buscar l'avió on poden.
I molts han anat a la resta de la Unió Europea a buscar treball.
Gent que hagi retornat al seu país d'origen.
Jo m'estic trobant en molts pocs casos, realment.
Des que a mi m'arriben, n'estic trobant en molts pocs casos.
La majoria se'n van a, com tu deies,
als minijobs alemanys, a França,
sobretot els d'origen magrebí.
I llavors hi ha una altra part que tampoc es parla.
que marxen els estrangers. No, no marxen.
Es nacionalitzen.
Hi ha una part de la població,
sobretot llatinoamericana, que s'ha nacionalitzat.
I deixen de comptar com a estrangers, però segueixen aquí.
De fet, mireu, si voleu més ales,
a nivell de demarcació a Tarragona,
són 814.199 empadronats,
als municipis tarragonins.
són d'aquests 149.000 persones,
que són de fora, són estrangeres,
això representa un 18%,
18,3% de la població,
i al cap de món del rànquing d'aquests 149.000
estan els marroquins,
són 41.288.
Dic les xifres senceres perquè no en vull deixar ningú.
Perquè no podem,
si no en deixo algú,
marroquins 41.288,
els romanessos 28.620,
i colombians després ja són 6.050.
Faltarien també aquests que dius tu,
que ja són nacionals.
La majoria són d'origen llatinoamericà.
Però aquesta població que tu comentes,
també cal veure dins de la demarcació de Tarragona,
segons on.
Per exemple, a Reus hi ha molt més magrebi que llatinoamericà.
En canvi, Tarragona és al revés.
I també va per barris.
Llavors, a Terres de l'Ebre hi ha més paquistanesos,
per exemple.
I romanesos també.
Vaig sobtar molt quan a la Terra Alta n'hi havia tants.
A la Terra Alta com és que n'hi ha tants?
O sigui, que també s'hauria de fer
també una anàlisi més
del per què van a determinades poblacions
o determinats territoris.
Sí, clar, i el procés migratori d'aquests anys
és com el de fa uns quants d'aquí, no?
La història de la xarxa,
construir la pròpia xarxa
al voltant d'un espai familiar o personal, no?
És a dir, jo conec, a no ser aquí,
que està vivint allà,
per tant, me'n vaig a viure.
Aquestes xarxes s'han establert.
També és veritat, jo crec que hi ha un punt interessant
que nosaltres estem veient
i és que com aquestes xarxes establertes
estan servint per mantenir
el propi sistema familiar
perquè no es trenqui.
És a dir, la solidaritat oberta
entre famílies d'origen d'immigrant
que moltes vegades ja tenien precedents
en el país d'origen
està salvant moltes situacions.
El compartir, no?
El compartir el pa,
el compartir l'aliment,
està sent una...
Un aguanta la feina,
per tant, tota la xarxa
s'intenta mantenir des de lliure.
Sí, sí, i tot la vivenda.
Gent que s'està reagrupant,
de diferents familiars s'estan reagrupant
o amics en una única vivenda,
perquè és que no poden mantenir
per ells mateixos
una vivenda d'unitat familiar.
Llavors, habitacions rellogades
i cada vegada aquest fenomen
s'està donant més.
A veure, el desnonament de pisos
està a l'hora del dia.
Crec que ha crescut un 134%
en aquest any 2012.
Molts són també immigrants.
I què fan?
El que dius tu,
la xarxa d'aquesta familiar i social
de compatriotes
i s'ajunten
i en pisos,
realment pisos,
pisos pastera.
Sí, bueno,
jo no lo vivo tanto directamente,
quizás,
a nivell de la consulta.
Lo que sí que ves
és que hay esa reagrupación
que tú comentabas,
quizás también demuestra un poco
ese apoyo que entre ellos,
¿no?
Suelen tener,
que a veces entre nosotros
no lo tenemos realmente, ¿no?
Y ves como, ¿no?
Estas personas buscan, ¿no?
Que nadie o prácticamente nadie
se pueda quedar solo
que haya algún,
algún, ¿no?
Algún miembro de la familia
o de la familia y tal
que ves que yo lo que sí percibo
es que hay un mayor apoyo,
un mayor, no sé,
como más estar pendiente
de aquellos compatriotas, ¿no?
Que realmente puedan estar
en una situación.
Porque esto sobre todo lo ves
a través de los comentarios
que te hacen los profesores, ¿no?
Que trabajan,
como he comentado antes,
que trabajan en los colegios.
Ves que realmente
hay un apoyo ahí, ¿no?
Y hay un...
Y como realmente los niños,
en este caso también,
viven un poco todo,
como tú comentabas, ¿no?
Ese reagruparse,
ese, bueno,
vivir en una casa
donde ya no subimos la familia,
sino que vivimos varias personas
de diferentes enclaves familiares, ¿no?
Sí, sí.
Pero eso que,
per un costat,
es muy bueno,
es correcto,
que haya esta charla
de suport social,
familiar,
també ens pot portar
a un problema
a mitjà o llarg termini,
que suposo que tu ja ho estàs veient,
que és el trencament social,
la fractura social
entre uns
i els altres,
o entre els meus,
i és que no som meus.
I això cada cop
s'està donant més,
estem en una lluita constant,
perquè tu ho deies al principi,
un lloc de treball
no n'hi ha,
per ningú.
Ho diuen fora de micròfon,
ara recordem-ho.
Ah, sí, sí, tens raó, sí.
És cert,
no hi ha feina per ningú,
és a dir,
no hi ha feina ni per immigrants
ni per gent de...
No, no, no,
les taxes d'atur són altíssimes,
els recursos que l'administració,
que l'Estat,
com a estat social,
no hi són,
els fons per la cohesió social
pràcticament han desaparegut,
són nuls,
els fons per la integració social
de ciutadans novinguts
han desaparegut,
són nuls,
les administracions,
sobretot ajuntaments,
estan fent el que estan podent
amb les eines que tenen,
però manca moltíssimes eines
i aquest serà un problema
que ens trobarem
que ens esclatarà.
Sí,
al més,
jo crec que el plantejament
una mica,
ja fa dies que ho diem,
però que el que se'ns aboca
és a la guerra dels últims
contra els penúltims,
és a dir,
no,
és a dir,
gent d'origen immigrant
en una situació complexa,
a més,
el tema de la regrupació
amb tot el tema escolar
està influint molt llunyant,
és a dir,
no hi ha espais per estudiar,
no tenen tranquil·litat a casa,
i hi ha contínuament
matibull d'entrada
i sortida de gent,
per tant,
l'èxit escolar
d'aquests infants
serà complex com a mínim
i per altra banda
ens trobem
a famílies
amb una situació econòmica
molt semblant,
segurament,
i que tampoc
tenen accés
i que a més
en aquest país
en els últims anys
el ser país acollidor
no ens ha sentat
gaire bé,
diguem-ne,
en la societat civil,
diguem-ne,
en l'opinió pública,
per tant,
aquell plantejament
de les alludes,
no sé què,
patatim,
patatam,
continua
aquell ron-run,
quan rei,
les elles s'han acabat,
no existeixen.
Ni existeixen
els famosos
cotxes per nens.
No, no,
no existeixen,
els cotxes per nens
no han existit mai,
no és que s'hi ha d'acabar,
a veure,
per tant,
és un problema complicat,
per posar exemples concrets,
a la ciutat de Tarragona
hi havia
el pla educatiu d'entorn,
que era d'aquells projectes
que intentava cohesionar,
just venia de fons
per la cohesió social
del Ministeri de Treball
i Immigració,
els programes
de reforç escolar
als centres educatius
venien del mateix lloc,
s'han acabat,
per tant,
ens estem trobant
amb escoles
que tenen
menys recursos
per donar
a aquests infants,
aquests infants
amb menys capacitat
de seguiment
escolar,
per tant,
justament aquesta història
de la guerra
dels últims
contra els penúltims
pot ser complicada,
no?
Sí.
M'heu dit
que cauen
dos dels pilars bàsics
de la integració,
un és l'educació,
i no ho dic jo,
això ho diu el govern,
un és l'educació,
perdó,
i l'altre és el treball,
la feina,
per tant,
si no hi ha feina,
no hi ha ocupació
i no hi ha...
i també l'educació
pot estar en perill,
tronto allò
de, creieu,
la integració?
Sí,
sense cap mena de dubte.
Sí,
sí,
sí,
jo crec que
no és que trontolli,
és que li han fotut una patada
i l'han enviat cap a un altre lloc,
no sé on,
però realment
l'han atacat,
o sigui,
l'atac a la cohesió social
ha estat directe i concret,
des de los planes
d'estabilidad
pressupostarios
que tiene,
així de nom,
això que té a veure,
justament ha estat
un cop directe
a la cohesió social
i a la incapacitat
del propi estat,
de les propies administracions,
ja siguin l'estat
o sigui l'ajuntament,
a fer front
a aquelles dificultats
i afavorir espais
on la gent
pugui realment
desenvolupar-se
amb dignitat,
que al final
és el que està perdent.
Riqueta.
Claro,
yo estaba pensando
sobre todo en los niños
en el plan de educación,
volvemos un poco
a retroalimentar el círculo,
si realmente la base
no le podemos dar,
como Jordi comentaba,
esa educación,
esos planes de apoyo,
esa importancia,
esa educación,
realmente,
claro,
cuando estos niños crezcan,
realmente estamos abocados,
¿no?,
otra vez un poco
al fracaso realmente.
Y luego también te encuentras,
a veces,
bueno,
yo por alguna situación
que he vivido,
familias que luego
tampoco se preocupa mucho
de llevar a los niños al cole,
o porque ellos consideran
que, bueno,
si va bien
y si no,
a lo mejor hay niños
que a lo mejor te encuentras
que a las dos de la tarde,
dos y media,
tengo una maestra concreta
que me comenta
y a lo mejor algún día
por la tarde somos
cuatro o cinco críos,
y ves que la mayoría
al mediodía ha marxado
y a lo mejor ya no vuelven
por la tarde.
Entonces, claro,
es todo como un círculo cerrado.
Sí,
y luego posteriormente
se encuentran
en el trámite de renovación
de la regrupación
que les demanen
un certificat d'assistencia,
certificat d'escolaritat,
y diuen,
ostras,
pero si yo no porto un niño
al cole,
o si es que no,
algú diu que sigui,
después no podrás renovar.
Sí,
amb el tema de la escuela
és evident,
té molta influència
també en la ocupación,
és a dir,
si...
i pot ser per deixadesa
o per ganes,
però és a dir,
si jo estic a casa a la tarda,
potser prefereixo
que estigui el meu fill a casa
o potser em fot mandra,
anar a portar-lo
i això succeeix
per sort o per desgràcia,
indiscriminadament,
sí,
quin sigui el teu origen
i això ens ho trobem.
Sí,
evidentment,
sí,
jo reprenent el fil
d'una cosa que tu has dit
sobre els plans d'estabilitat,
parlo ara una mica de memòria,
vaig fer un article
fa un any i pico
i parlava una mica d'això,
diners per invertir,
que no gastar,
per invertir en integració
i en cohesió social
i en foment de l'ocupació
i de la formació
i altres aspectes sociolaborals,
n'hi ha,
n'hi ha,
n'hi ha.
El que passa és que és més fàcil
carregar-te el fons d'integració
dels ciutadans nouvinguts,
deixar-lo a partir de zero,
o és més fàcil
pràcticament
fer desaparèixer el pla
de foment de l'ocupació
o plans formatius
o l'ajuda
a la formació
per a aturats,
etcètera,
és més fàcil fer això
que treure diners
d'altres partides
pressupostàries
a nivell estatal
que,
pel motiu que sigui,
s'han de mantenir
però que no tenen
un retorn directe
en la població.
Per exemple,
mantenir estructures estatals,
parlarem de la monarquia,
parlarem dels ministeris
que no tenen competències
i estan treballant
o estan gastant
sense tenir feina
o d'altres coses.
Es poden desviar diners
de partides
on no són necessàries
a partides que són necessàries
com aquestes.
No mento,
deixes el discurs del rei
que si no acabem
el discurs del rei
l'altre dia no m'ho dic
no m'entré a la tertúria
que si no...
No, no,
no el vaig escoltar,
no el vaig dir.
Perdó,
l'entrevista,
és que no costa molt
dir l'entrevista,
però això,
canviant de tema.
Procuro no seguir-lo.
Sobre el Garellas,
Jordi,
sobre això dels últims
i els penúltims
veieu també
que hi pot haver un repunt
i ho dic també
en va ser
a dades electorals,
a dades d'eleccions
a les reeleccions
que els partits
que malauradament
porten aquest discurs
xenòfoc
han pujat
les coses com siguin.
És a dir,
entre aquests últims
i els penúltims
pot haver-hi una mena
de trencament
allò que tothom creu
que el mal de tot
està rau
en aquells que
suposadament
els hi prenen la feina?
Bé,
és que segurament
aquesta guerra
contra els penúltims
està obertament provocada,
és a dir,
mentre es baralla
d'entre ells
no hi ha
un plantejament
de lluita
entre la classe dominant
i aquells
que patin
el seu domini.
És un plantejament
obertament
des d'aquí,
és a dir,
si la gent
del barri
està barallada
entre ells
per l'origen,
per la bandera,
i això ho hem vist
molt clarament
en les darreres eleccions,
si la bandera
i l'origen
és el conflicte,
el debat social
es perd pel camí
i no se'n fa.
Per tant,
i tant,
hi pot haver un trencament,
a més,
això és el que s'estan buscant,
que existeixi.
aquest trencament.
Per tant,
jo crec que
ho és també
que existeix
i que en aquest sentit
s'anirà ampliant.
Avui
publicava el diari,
ara em sembla,
una notícia
en la que explicava
que Espanya
és el país
on més capacitat
de...
on les famílies
pobres
han crescut més.
La capacitat
de gastar
ha caigut
un 8%
només
per darrere de Grècia,
a tota la Unió Europea.
per tant,
ja ens estan dient
què s'està succeint,
però és que fa dos mesos
ens deien que no sé
quants mils de milions
de bitllets
de 500
corrien per a Espanya,
no?
Per tant,
què s'està succeint?
hi ha la bipolaritat
en aquest país
que és més present
amb l'econòmic
però s'enfatitza
amb lo nacional,
amb la bandereta.
Diuen que creix
més de sis vegades,
més de pressa
que aquí
l'estat espanyol
que no passa
a la mitjana
de l'Unió Europea.
Enriqueta.
Bueno,
yo estaba escuchando
realmente
lo que Jordi
ya la comentaba
y yo me planteo
quizás
por mi orientación
¿algo habrá que hacer
o los que estemos
nosotros ahí
qué podemos hacer
por estas situaciones
o qué granito de arena
podemos aportar?
Porque te empiezas
a plantear un poco
claro,
este círculo cerrado
si los niños
no están bien
llegaremos un poco
a que la adolescencia
una adolescencia conflictiva
etcétera,
quizás que podemos hacer
un poco
desde nuestro
desde nuestro
labor profesional
o personal
o para poder evitar
o poder
¿no?
Sí,
sobre todo evitar
que luego estren
la mayoría de niños
pueda degenerar
en delincuencia
en problemas
de drogadicción
o en problemas
un poco
de este tipo
¿no?
Es lo que yo estaba
pensando un poquito
escuchando a los compañeros
de la tertulia
pues realmente
¿qué podemos hacer?
¿no?
Quizás nosotros
como personas
a veces
bueno,
parece que el tema
es fuera de nosotros
pero yo creo que ahí
nos tenemos que involucrar
¿no?
Realmente
y poder
sobre todo
trabajar
con aquellos
que se dejan trabajar
¿no?
Porque a lo mejor
a veces
te encuentras
sobre todo
como te cuentas
familias
que tú ves
que hay una problemática
e intentas
oye pues dar unas orientaciones
y tal
luego te encuentras
que no reaccionan
o a lo mejor
hablas con el profesor
mira va
¿qué tal?
lo planteas
el profesor
ves que habla con la familia
pero luego ves que a lo mejor
aquel nano
no aparece en clase
o se pasa dos o tres días
que no aparece
¿no?
Entonces claro
es un poquito
reflexionaba
¿no?
un poquito
escuchando a vosotros
y decir
bueno
¿qué podemos hacer nosotros?
¿no?
o qué podemos aportar
un poquito
a este núcleo
¿no?
un poco así
conflictivo
y que bueno
que realmente está ahí
que creo que es muy importante
Sí
yo creo que
a nivel personal
les persones que
que ens puguin estar escoltant
o que ens plantegin
ja siguin professionals
del sector
o no
la feina es molta
i el plantejament
és molt obert
¿no?
tot el plantejament
de suport a l'escola
crec que deia ara
l'Enriqueta
l'escola
és la paller
i ha de sustentar
la formació
d'aquests infants
perquè puguin desenvolupar-se
i això
el meu fill
explica
a través del seu panell
de desigualtat
excepcionalment bé
com funciona
l'ascensor social
d'aquest país
i només funciona
a través de la formació
és a dir
la formació
és l'única garantia
que hi hagi
un ascensor social
i la pobresa
igual que la riquesa
en aquest país
s'hereta
i l'única manera
de perdre
aquesta herència
és formar-se
per tant
i és en els primers anys
la primària
on s'ha de fer
espacial atenció
en aquest sentit
per això
l'interès
en reduir
la inversió
en educació
per evitar
aquest ascensor social
i evitar
el progrés
tan social
com personal
de tota una capa
de població
que vol sortir
de la misèria
i vol tirar endavant
pels seus propis mitjans
sense haver d'estar
pendent
de si hi ha
un recurs públic
o menaix d'anar
a un altre país
o el que sigui
tothom vol ser
independent
tothom vol ser
amo del seu destí
dels seus instruments
i vol tirar endavant
sol
i poder ajudar
també els altres
però vol
poder tirar endavant
i això
s'ho està encarregant
amb
aquest homògues
pla d'estabilitat
pressupostària
dels governs
és igual
el que deies
del que creix
sis vegades més
la pobresa
a Espanya
que a resta Europa
també té a veure
amb un plantejament
de fiscalitat
és a dir
tenim la quarta fiscalitat
més tova
de tota la Unió Europea
per tant
la transferència
és directa
ja
fem estudis
plantegem que
Finlàndia
aconsegueix
en els primers anys de vida
aconsegueix reduir
el risc de pobresa
en els infants
un 70%
és a dir
amb les transferències
socials i econòmiques
amb els serveis
que donen els ciutadans
i les aportacions
Espanya ho fa
al voltant d'un 10%
per tant
lògicament
el plantejament
és normal
per desgràcia
és una qüestió
de mentalitat
la mentalitat
i la filosofia
del sistema
no és el mateix
per molt que la Constitució
espanyola
digui que l'estat espanyol
és l'estat social
és molt bonic
ho sostén
molt bé el paper
però
a l'hora de la realitat
veiem que no és així
i
no hi ha cap interès
real
no hi ha cap interès real
en
establir una sèrie
d'obligacions socials
vers de la societat
no hi és
a més
per exemple
a Finlàndia
ara que parlem del 24%
de tur
si no m'equivoco
a Finlàndia
l'any 95
en tenia gairebé un 30%
però rondava el 28%
quan fa una aposta
si declara
i concreta
per l'educació
és a dir
el procés finlandès
no ha estat
una qüestió de casualitat
ai mira
què ens ha passat
Finlàndia era un país nòrdic
però no
dels nòrdics
que no era com Noruega
o com Suècia
sinó que era més aviat
cap a una república bàltica
més propera a l'Etònia
o a Lituània
que la pròpia Noruega
la pròpia SS
la seva aposta
per l'educació
fa que facin
una transformació social brutal
i que canvien
absolutament
i donen
el tomb com un mitjà
situant-se
en una posició
capdavantera
però hi ha una aposta clara
de país
cap a l'educació
cap a la formació
dels seus joves
tornant al tema
de la integració
abans parlàvem
d'aquests dos pilars
fonamentals
l'ocupació i l'educació
però també hi ha un altre important
que és que aquesta
ha de ser bidireccional
per tant
l'acollit
i qui acull
han d'estar
en certa sintonia
no ho sé com veieu
però
amb tot el que estem dient
sembla ser que aquesta sintonia
pot ser una mica
esbiaixada
o pot ser una mica
en hores baixes
Enriqueta
no sé si
Sí, bueno
jo penso que
aquesta bidireccional
la tenim complicada
en totes partes
penso que en el món
de la comunicació
reina la gran incomunicació
ves a tots els joves
amb el whatsapp
o amb el tal
però a la lloc de la veritat
dices exactamente
el motivo
la comunicació
està o no està
entonces como tú comentabas
esa bidireccionalidad
ya no solo en estos temas
sino en todo
es una de las cosas
que a ver
si yo quiero
lo que comentábamos antes
con los críos
si yo quiero ayudarte
pero el entorno
no favorece
o al revés
el entorno quiere ayudar
y el profesor
por ejemplo
o la persona
o vosotros en el casal
no estáis por la labor
entonces ahí también
hay una ruptura realmente
si hay la bidireccionalidad
yo pienso que es importante
en todo
en todos los ámbitos
si no reina un poco
es como hablar en dos idiomas
yo hablo un idioma
incluso peor
pero si hablas en dos idiomas
pero tienes ganas
al final seguro
no nos entendemos
sí
falta molta sensibilització social
molta informació
sobre
sobre
el que está passant
i el que es pot fer
però sobretot
falta molt canviar
la mentalitat
de la gent
anar amb dos costats
igual que
un no es barallen
si un no vol
amb el tema aquest
de la integració social
també és el mateix
és exactament el mateix
i tant
cal fer
esforç
en el col·lectiu
de ciutadans
nouvinguts
no diguem
sempre immigrants
perquè és que clar
és que si no
pobra gent
sempre són immigrants
o són ciutadans
però molt clara
la targeta
dir que siguin residents
i també cal fer
un esforç
d'informació
i de sensibilització
en la població
nascuda aquí
perquè a veure
hem de parlar
de tu a tu
d'igual a igual
un té unes característiques
tan bones
o tan dolentes
com les que pugui tenir
l'altre col·lectiu
tan bones
i tan dolentes
i hi ha molts més punts
que ens uneixen
que ens diferencien
el que passa
que estem entestats
en els meus
i els seus
clar
així no anem enlloc
sí
justament això que deies
el concepte immigrant
que és
en proceso
és un xerundi
és
inmigrando
¿cuándo?
todo el rato
todo el rato
immigrant
per tant
todo el rato
estàs en ello
si vostè és immigrant
però jo fa 15 anys
que visc aquí
ostres
punyetes
potser ja no
ja has acabat
de mirar
és igual que veu
un personatge
que el primer dia de l'any
va dir
el primer
no sé com ho va dir
el primer nen nascut a Catalunya
és un immigrant
si nascut aquí
no és immigrant
perquè a veure
ja que se juga
amb aquestes paraules
i al final
no se sap exactament
què es vol dir
ni què es pretén
sí
a més
amb el tema
d'aquest
justament això
el néixer aquí
us comentava
abans fora d'antena
també
que nosaltres
el centre obert
dels 39 infants
que tenim
van fer fa poc
una estadística
en aquest sentit
si mirem la societat
dels pares
el 40%
de les famílies
són extranjeres
dels infants
que ens arriben
si mirem la societat
dels infants
només un 3%
és a dir
què està succeint
ja no són
del Marroc
no saben res
del Marroc
realment
potser no han estat
mai al Marroc
però
continuen sent
els marroquis
més amb aquell concepte
que a nosaltres
ens hauria de ser
molt quotidià
que és allò
de quan estàs aquí
ets el d'allà
i quan estàs allà
ets el d'aquí
per tant
aquesta doble vivència
que tenen
acaba generant
moltes i moltes dificultats
en sentir-se
d'algut lloc
és el desarrelament
exacte
aquest desarrelament
que acaba generant
un procés
de desconexió
amb la societat
és a dir
no sé
que
es connecti
mi piro
estem generant
entre tots
un col·lectiu
de gent
que se sent
al marge
de la societat
en tots els aspectes
i això
tard o d'hora
esclatarà
Enrique
estava
que veiem un positiu
sí
algo positivo
que bueno
sabes que siempre lo soy
es trabajar
con todas estas
situaciones
que tenemos alrededor
lo que tú comentabas
es verdad
a veces
se les crea
un sentimiento
de desubicación
no sé
de un sitio
ni de otro
y lo malo
de eso
sobre todo
los jóvenes
que vosotros
trabajáis directamente
el camino
que pueden coger
no es el más positivo
pero bueno
es reconducir
yo siempre pienso
que todo
se puede arreglar
o intentar arreglarlo
siempre con pequeñitas
pequeñitas tareas
o pequeñitas cosas
lo que tenemos muy cercano
para que luego
se redunden los demás
o por lo menos
evitar ese círculo
esa rueda
que no acaba de romperse
hay un momento
que por lo menos
podemos ponerle
si no romperla
por lo menos
ponerle algún obstáculo
que te has pillado ahí
yo siempre pienso en eso
Seria de pensar
también un poco
el que podemos
fer cadascú de nosotros
que te puedes hacer
tu para el país
si no esperar que el país
faci alguna cosa
sí, sí
justament
jo crec que es això
l'altre dia
aquests dies passats
hem estat a la fira
d'entitats
i era
molt curiós
fer-se un ton
pels estants
i mirar que hi havia
al darrer de les taules
hi havia
gent d'origen
immigrat
per tant
hi ha gent
que ha fet
un esforç
brutal
d'integració
que justament
són els que estan
sostenint
moltes d'aquestes famílies
que estan al seu voltant
i que ens estan sostenint
com a societat
és a dir
és en la construcció compartida
i en les entitats
que ara ja ho veiem més
on aconseguim vertebrar
el teixit social
de la ciutat
sí, sí, a veure
jo crec que és una mental
que ens tractem
tots de tu a tu
jo soc jo
amb les meves
característiques
l'altre és l'altre
amb les seves característiques
i ell m'ha d'acceptar
a mi
i jo l'ha d'acceptar
amb ell
i hem de treballar
en pla d'igualtat
ponint esforços
jo crec que això
és el principal
que l'accel·lena
em diuen
no, mira
és que
anem a veure
a fulano
el marroquí aquell
que hem de fer
no, no
anem a veure
el Josef
punt
que entre tots
farem no sé què
això, igualtat
bueno, en el fondo
a ver
todos tenemos
la misma condición humana
claramente
esto es lo que tú comentabas
es lo que no hay que perder de vista
exacte
doncs mira
amb aquest missatge que ve
de l'Enriqueta
Enriqueta López
gràcies
bon any novament
gràcies
Jordi Collado gràcies
i bon any
i també a en Jordi Gené
gràcies
i fins a la propera
gràcies
ve
a
de
gràcies
t
ve