Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Ben haver-en!
Vol dir Aqui!
N'ha fet cap dubte!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Death!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Llavors creiem que ara és el moment de fer aquest tipus d'acció
perquè en el moment en què estem a nivell educacional
aquest col·lectiu possiblement en els anys que han passat
ha estat un col·lectiu no solament l'únic
però ha estat un col·lectiu que les diferents reformes no l'han tingut en compte
i ara en el moment de les retallades
òbviament tampoc el tenim en compte.
Per què ho diu que les reformes no han tingut en compte aquest col·lectiu?
Quan parla d'aquest col·lectiu es refereix al col·lectiu d'alumnes
que després passarà unes estudis...
Que destaquen en algun tipus de matèries dificultoses com són
que necessiten un esforç adicional com és la física i les matemàtiques.
És així? Són matèries dificultoses que necessiten d'un esforç adicional?
Ho dic perquè sempre tendim a pensar que hi ha gent que estem més avançats
que tenim més facilitat per una cosa o per l'altra.
Però vostè diria que física i matemàtiques costen més?
Bé, tota activitat en la vida necessita unes certes habilidats
i algunes poden venir adquirides i altres es treballen.
Per tant, per un motiu o per l'altre,
també davant de la física i la matemàtica acabem confessionant col·lectius
que s'han apropat en condicions més favorables al seu aprenentatge
i altres col·lectius o una part que no s'ha apropat,
per les circumstàncies que siguin.
Per els professors que han tingut, per la motivació familiar
en l'àmbit familiar que han tingut,
però la realitat és aquesta.
Nosaltres arribem al final de la secundària i al principi del batxillerat
en què clarament en una aula hi ha un col·lectiu minoritari,
diguem, minoritari per important, rellevant,
d'alumnes que tenen una vocació i estan disposats
a dedicar un esforç adicional a l'aprenentatge d'aquestes assignatures.
Principalment la matemàtica, que és una assignatura molt definitòria
d'una iniciació de vocació cap a la ciència
i al costat dintre de les ciències experimentals,
la més propera i la que necessiten més de la matemàtica és la física.
Llavors, aquestes dues assignatures fan un tàntem
que configura-hi un perfil d'alumne que creiem que no està suficientment atès.
Clar, ara li anava a preguntar per què hem triat física i matemàtiques, no?
Ja m'acaba de deixar clar la relació.
Exacte.
Ja és que ja estàs vinculades directament.
Hi ha un fil conductor, és la ciència bàsica, el coneixement perfecte
com és el que crea la matemàtica,
en el seu pensament i forma de generar coneixement
de forma deductiva o inductiva,
i després una ciència experimental que sense la matemàtica
no podria progressar, no pot progressar.
Precisament avui hem d'anar a conèixer el primer Nobel de Física
i possiblement, sí, avui és un dia important.
I no sap vostè qui serà?
No, no.
Aquestes coses hi ha tota una llista de candidats,
que aquesta sí que es coneixen,
però en aquest moment és difícil fer predició
de quin serà l'agraciat o el mereixedor.
El Nobel de Química, i quan ha de sortir?
El de Física...
El de Física avui crec i el de Química demà surten...
Ahir ha sortit el de Medicina,
o sigui que són dies aquests dies de Nobels,
bons dies per la ciència.
Destaquem perfils de personatges
que han d'engrescar el nou talent,
els nostres joves,
a la nostra pedrera de la futura ciència del país.
Molt bé.
Estic mirant internet, eh?
A veure si mentre fem l'entrevista sortís,
el féssim públic,
tindríem tema.
Seria un...
Doncs, apartant Matemàtiques i Física,
aquestes dues ciències juntes,
amb quina finalitat des de la URB es potencia això,
tenint en compte que això que és un grup va dit de cinc professors
i que presenten tot un programa.
Vull dir que és una feina afegida
a la seva tasca de professor universitari, no?
Exacte. Sí, sí.
És un programa específic.
Bé, la universitat,
la universitat i en la seva expressió d'universitat
arrelada en tot el seu entorn,
com és l'expressió del projecte
Campus d'Excel·lència Internacional de la Catalunya Sud,
una de les seves missions
és cuidar el talent.
La pedrera, abans la deia,
la pedrera del talent la tenim ara
amb la gent que s'està formant a nivell de secundària,
que està iniciant, i aquest és el cas,
primer de batxillerat,
i hem de pensar en ells
perquè la nostra societat
i l'economia d'aquesta societat
dependrà en els anys futurs
que cuidem la formació d'aquesta gent.
En què sentit?
Bé, nosaltres, i en aquests anys,
en aquesta crisi que estem d'alguna manera
petint també en l'educació,
no solament, però també en l'educació,
i en una quantitat de tertúlies,
potser, davant d'aquests micròfons,
una quantitat de vegades diem,
bueno, i aquesta economia,
i aquesta economia terremell,
se posen els economistes d'acord
per identificar els factors
que ens han portat aquí?
Bé, possiblement no hi ha aquest acord,
però el que possiblement en el nostre país
hi ha l'acord,
que una economia basada solament
en el sector serveis,
i si no ens espavilem,
possiblement és el futur que ens espera,
no ens agradaria.
Ens agradaria una economia també
abon el coneixement,
la generació de nou coneixement,
una economia basada en la tecnologia,
en l'emprenedoria,
en les empreses,
i per això,
per tenir un futur
en el que comptem
en aquestes empreses
generades a partir del coneixement,
ens hem de preocupar,
des de ja,
en cultivar i en cuidar
la gent que té
la capacitat d'esforçar-se,
i que té possiblement
algunes capacitats adquirides,
és a dir,
algunes habilitats,
com per conrear,
primer la ciència,
i després aquesta ciència portada
al món de la producció
i de l'economia.
Després parlarem
d'aquestes qüestions més generals,
de l'encaix,
de, en fi,
el que surt de la universitat
a nivell científic,
i després l'aplicació que té,
doncs,
a Tarragona,
a Catalunya,
a Espanya,
que això seria una altra,
la fuga de cervells
que s'endeu i tot això.
Això mateix,
que és una situació trista
en aquest moment.
Després parlarem
d'aquesta aposta,
anem justament
al programa Talent Jove,
que si no em passarà
el de sempre,
que se'ns passa el temps,
anem a lo bàsic.
Però jo crec que era
una introducció
de per què el fem,
una introducció necessària.
Sí,
és el que jo li preguntava.
El 20...
Vaja,
a darrers dies de setembre,
al mes de setembre,
em sembla que van tancar
el 29 de setembre,
van tancar la inscripció.
Exactament.
Com va funcionar?
Van fer una crida
als centres de secundària
i de dir,
ei, professors,
quins alumnes de batxillerat
teniu que destaquin?
Va ser així?
Exacte,
i els mateixos alumnes,
aquells que se consideraven.
Nosaltres hem posat,
bueno,
un indicador a aquell que li ha anat bé
a l'aprenentatge de la física
i de les matemàtiques
en la secundària obligatòria
i llavors hem dit,
bueno,
doncs aquells que tenien
una qualificació
per damunt de vuit i mig
en les dues matèries,
en física i en matemàtiques,
que es presentin
i nosaltres farem
una prova de nivell
i aquesta prova de nivell
l'hem fet precisament
el dissabte passat
i també, a priori,
ja dèiem,
podem treballar,
perquè, com abans hem dit,
és una primera prova pilot,
és una prova real
i ja
amb tota, diguem,
l'energia,
però sí que és una primera
experiència en aquest sentit.
En altres llocs
ho estan fent,
per tant,
tampoc no estic inventant,
estic, entre cometes,
copiant.
En altres llocs d'on?
És que a mi em sona molt americà tot això.
Sí,
bueno,
en Amèrica
i no tant en Amèrica,
ara ja li aniré dient,
coses,
experiments semblants
es fan en un altre lloc,
inclús en el nostre
territori català,
coses semblants.
Per tant,
i nosaltres
volíem posar
en el mapa
d'aquests experiments
també
les comarques
de la Tarragona Sud
i, conseqüentment,
ha nascut
aquest experiment.
Bueno,
la resposta ha estat
molt, molt interessant.
Quants alumnes?
Més de 80 alumnes
s'han presentat
i hem de fer una selecció
per poder treballar
en aquest grup de 40.
40.
40 és el que
nosaltres
ens hem de ser
els recursos
que hem dedicat
de professorat
per aquest curs
vinent,
és a dir,
el que començarem ja
durant les properes setmanes,
doncs és dedicat
a 40 alumnes.
Quants centres
han participat?
En tenc que de Tarragona
ciutat
o de tota la demarcació?
De tota la demarcació
de Tarragona.
I quants centres?
dels 82 alumnes
que s'han presentat,
els centres representants
eren 53 centres.
De Tarragona ciutat
se'n recorda quants?
De Tarragona ciutat
no ho sé exactament,
però sí que hi havia gent
tant en l'òrbita
del Martí Franqués,
del Pons d'Icar,
de Can Clà,
sí que hi havia candidats
d'aquests centres.
D'aquí d'allà.
Ja s'ha feta la tria,
ja tenim aquests 40 alumnes triats.
Aquesta tarda
tenim una reunió
amb els 5 professors
per fer la selecció.
Els exercicis estan corregits
i ara hem de fer
una avaluació de conjunt
per fer aquesta selecció
dels 40 candidats.
Què tindran en compte
o com anaven els exercicis?
Perquè vostè ha dit una cosa abans,
han de ser bons
tant en mates com en física?
Exacte.
O no?
Hi havia una part,
hi havia dues proves,
una prova de física,
específicament,
en part d'exercicis
més experimentals,
després alguns més teòrics,
i després també una prova
diferenciada de matemàtiques,
hi havia una cosa més teòrica
i més pràctica.
Una part de geometria,
una part més d'aritmètica.
Molt bé.
I a partir d'aquí també suposo,
no sé si tindran en compte
alguna altra cosa,
hi ha algun informe
dels professors de l'institut?
No, el que tenim en compte
és les notes ja que ells,
les qualificacions,
això és un reflexe
de la valoració
que han tingut els seus professors
en tot el seu currículum,
en el seu itinerari formatiu,
i això en la qualificació,
diguem,
aquesta condició del 8 i mig
que tenien com a llindar,
inicialment en física
i en matemàtiques.
A partir d'aquí,
amb aquests 40 seleccionats
que seran de diferents instituts
de tota la demarcació,
com s'ho faran
per treballar amb ells?
Bé, doncs aquest equip
de 5 professors,
què pretenem fer?
Pretenem fer,
ells tenen una formació
en aquestes dues matèries
que estan seguint curricularment
en els seus centres,
llavors,
sobre aquesta formació,
nosaltres,
donat que aquest col·lectiu
creiem que permet
que anem
a una visió més avançada
del programari
que tenim en el centre,
què farem?
Bé, doncs exercicis,
que ara,
en una classe normal,
que ara,
entre cometes,
estan una mica més massificades
i possiblement
l'atenció personalitzada
que aquest tipus
d'alumne
demanda,
possiblement
el professor
allà que s'està esforçant
en una aula
més poblada
que l'any passat
i que més poblada
que fa dos anys,
possiblement no ho pot anar.
nosaltres els dissabtes
de tot l'any
els convoquem
i llavors
els donarem
aquesta visió
més avançada
dels temaris
que estan rebent
en el seu centre de secundària.
O sigui,
dissabtes
de les 10 a la 1
a això mateix.
Molt bé, no?
Exacte.
Sessions de dues hores i mitja
cada dissabte.
On us trobeu?
Al campus
Sesalades.
Al campus Sesalades
o bé al campus Catalunya.
Això ho hem de fixar
també en la reunió
d'aquesta tarda.
Pot ser el de campus Catalunya
perquè
en tot l'hivern
i tot això
hi ha condicions
d'aire condicionat
i de calefació
per cobrir
tot l'any
assegurades
tot l'any.
Però escolta,
això implica
m'imagino jo
també un compromís
per part dels alumnes
de les famílies
dels alumnes
especialment els que venen de fora
doncs el compromís
de dir
bé,
ens comprometem
ja que ens heu triat
a venir
els dissabtes
a aquest parell d'hores extra
Exactament.
De fet,
quan hem publicitat
el curs
ja deien
que aquestes són les condicions
no,
òbviament
no volem posar
ni en qüestió
ni en perill
la seva formació
en curricular
en el centre de secundària
per tant
ha de ser
en un horari extra
i ha de ser
comptant
és a dir,
muntant la nostra formació
la que oferirem nosaltres
sobre la que ells tenen
en aquestes dues matèries
en el seu centre.
Però hi ha més coses
a part d'aquest
fer l'exercici
amb més dificultat
l'experiment
que presenta
un repte superior
al que puguin fer
en el seu institut.
Llavors,
també
els aproparem
a aquests alumnes
l'opinió,
l'experiència
a través d'entrevistes
a investigadors
catalans
internacionals
que estan
en l'escenari
científic internacional
que estan fent
la seva recerca
en Berlín,
en Nova York,
en Barcelona
o en Copenhague
i llavors
una participació
en aquest curs
a través d'una videoconferència
i que ens pugui
o que les pugui donar
a aquests alumnes
la visió
d'aquesta persona
que està,
per exemple,
o bé en una empresa
o bé desenvolupant
un projecte científic
que li doni
la seva visió
i possiblement
aquests alumnes
veuran
que és,
bueno,
que existeixen
mesis
també en el camp,
mesis en el camp
de la ciència
i de la tecnologia.
Molt engresca
de tot plegat, eh?
Volem donar-li
aquest aspecte
també perquè l'alumne
vegi que aquest esforç
i aquest engrescament
que tenen
per la física
i les matemàtiques
que també,
que no és una malaltia
sinó que
ho han tingut
i ho tenen
altres persones
i que estan disfrutant
convertint després
aquest engrescament
en una professió
que és
el crear
nou coneixement
i d'alguna manera
transmetre-lo a la societat,
revertir-lo a la societat
a través de producció, no?
A més,
entre setmana
em consta
que també
mitjançant el Moodle
que és aquesta
plataforma virtual, no?
I ja estareu en contacte.
També hi haurà
manera d'entre setmana
doncs continuar la tutoria.
Exactament.
El dissabte
és com una sessió de tast.
Llavors,
diferents temes
motivar
alguns
les coses així
més dificultoses
tant en concepte
com en desenvolupament
les treballarà
el professor
debatint
en l'alumne
i algunes altres coses
les insinuarem.
Les insinuarem.
Direm,
això,
veieu,
aquesta observació
que fem aquí
en què
quins efectes físics
poden intervindre?
Què és el que pot
motivar
aquest comportament
d'aquest coet
en aquestes circumstàncies
que llança
aquest satèl·lit?
I tindran tota la setmana
per anar fent.
Això mateix.
Ells meriten
i després,
utilitzant aquesta plataforma,
la Moodle,
que en el col·lectiu
universitari,
però també ja
en el col·lectiu secundari,
els instituts
la disposen,
ens permet
connectar
i comunicar
diferents elements
adicionals
per dir
com ha anat allò?
Heu pensat això?
Si no heu trobat
la solució d'això
o com
afrontar l'estudi
d'aquest problema,
demà
el Moodle us dirà
alguna idea
com per avançar.
Llavors,
és un seguiment
diari,
diari el Moodle
estarà obert
les 24 hores,
on nosaltres
comuniquem
aquells rectes
que el dissabte
s'han plantejat,
la evolució
i la progressió.
Ho plantegem
com una investigació.
És a dir,
l'alumne
ha de generar
també coneixement,
en aquest cas,
un coneixement
possiblement,
entre cometes,
ja conegut,
ja està en els llibres,
però ells ho han de descobrir.
i és la millor manera
de fer-lo seu.
Ja veieu que tot
s'ha planificat
i estem parlant
d'alumnes
que a quart d'ESO
van tenir
qualificació
de 8 i mig
o superior
en física
i mates
i que ara
estan fent
primer de batxillerat.
Això durarà
tot el curs.
Què fem amb ells
l'any vinent?
Bé,
aquests,
i aquest és
també
l'aspecte
que ja li s'havien explicat
als alumnes,
ells comencen ara
primer de batxillerat,
però nosaltres
seguiran
en aquest grup
de professors
aquest curs
i el vinent.
I esperem
que als 40
arribar
al final
del curs
2014-2015,
és a dir,
quan ells acaben
el batxillerat.
Un programa de dos anys.
És de dos anys.
Els acompanyar
durant el batxillerat.
Els acompanyem
al batxillerat
i els posem
a les portes
de la universitat.
esperem
en un valor
afegit
en quant
a les seves
capacitats,
però sobretot
el seu engrescament
en aquestes dues matèries,
en l'aprenentatge
d'aquestes dues matèries.
Bé,
jo insisteixo
en dues matèries
perquè és un pla pilot.
La universitat
vol estendre
aquest experiment
a altres àmbits
del coneixement.
amb cap altre estudi,
cap altre ensenyament,
diguem.
No es fa
aquesta incisió
en el que és batxillerat?
Sí,
abans havíem iniciat
i després potser
ho comentarem.
A Catalunya,
l'any passat,
concretament,
la Generalitat,
a través del Departament
d'Ensenyament,
ha facilitat
perquè en Barcelona,
a través d'un centre
de secundària privat,
l'escola Aula,
i a Girona,
a través d'un centre
públic,
els alumnes
de batxillerat
poguessin
accedir
aquells que,
per esforç
i per capacitat,
vulguin accedir
a un nivell formatiu
superior
al curricular
definit pels programes.
Però,
en quines matèries?
En aquest cas,
és general.
En aquest cas,
la guia
és
l'anomenat
batxillerat internacional.
Llavors,
hi ha recursos públics
en Barcelona
i en Girona
dedicats
a través del departament
i a part
una fundació privada
també participa
per facilitar
que alumnes
especialment motivats
en l'aprenentatge
puguin assolir
un nivell
de batxillerat
superior,
diguem,
a la mitjana.
Però,
únicament amb aquestes dues escoles
ònicament.
Privades.
Una privada,
la de Barcelona
i un centre públic
a Girona.
I llavors,
nosaltres,
creiem
per què,
al sud,
a Tarragona,
i Lleida,
creiem que tampoc
l'experiència
no està implantada,
això també és necessari.
Llavors,
des de la universitat,
nosaltres podem ajudar
a que aquest col·lectiu
d'alumnes,
en aquest cas,
comencem
per dues matèries,
física i matemàtiques,
però,
i la nostra finalitat
també és
motivar
a educació
perquè experiències
semblants
a les que hi ha
en Girona
i en Barcelona
es puguin establir aquí.
Per tant,
aquesta filosofia
d'atendre aquest col·lectiu
és una filosofia
que ha començat internacionalment
en els anys 60.
La Fundació
Batxillerat Internacional,
nascuda
a Suïssa,
ha definit uns estàndards
per a aquest tipus d'alumnes
a on
hi ha marge,
diguem,
per damunt dels programes
convencionals,
mitjans,
per poder donar
formació adicional
a aquests col·lectius
que demanin
més formació,
en aquest cas,
física i matemàtiques,
però no solament
en aquestes matèries.
Aquest tipus d'experiments,
per tant,
ja funciona
arreu del món.
Bé,
anem avançant
que per bon camí,
sembla, eh?
Escolti,
no hem parlat
d'una qüestió,
la qüestió econòmica.
Això suposa alguna despesa
per aquests 40 alumnes
que participen?
Han de pagar alguna matrícula?
No.
Per aquest extra, no?
No,
el que té
és una despesa d'esforç,
sobretot
en aquesta geografia
que tenim
a Tarragona,
des de
des del Senia,
no?
Fins a Casa i,
bueno,
fins a Vilafranca
i cap amunt,
no?
Bueno,
doncs,
aquesta geografia
les implica
una certa dificultat
per arribar
aquí a Tarragona
els dissabtes.
La despesa de la benzina,
diguem-ho així,
el transport públic.
El transport.
Però està,
no l'hi dic perquè
és de valorar també
que en un moment
en què la formació
doncs sembla que
està assumint
a quotes de luxe
gairebé,
doncs que
els alumnes
que s'esforcen
de secundària
puguin accedir-hi.
De compensar-los
amb la gratificació
que realment
sigui una experiència
gratificant
i molt formativa
per a ells, no?
Com és que hi ha
cinc professors
d'aquestes àrees
científiques
que a part
de tota la feina
que teniu els professors
universitaris
diuen vinga
i a més a més
farem aquest programa
pedagògic
perquè tot això
ja està pensat,
està articulat,
està coordinat
amb els professors
de secundària
i hi ha uns exercicis
preparats,
vull dir que és
un esforç extra.
Exacte.
Com és?
És un programa específic
com deia jo
al començament
vist o impulsat
des de la URB
però en la col·laboració
i en la participació
de secundària
com està format
aquest equip
de professors?
Doncs un professor
de matemàtiques
de la URB
un professor
de matemàtiques
d'un institut
de secundària,
un catedràtic
d'un institut
de secundària
de matemàtiques
i un catedràtic
de la universitat
de física
i un catedràtic
d'institut
també de física.
D'aquesta manera
tenim la visió
de l'alumne
de 16 a 17 anys
que és aquest col·lectiu
que està ara
primer de batxillerat
però té aquesta edat
tenint
la forma
el problema
diguem formatiu
que hi ha
o que està rebent
l'alumne
diguem
en el seu institut
i per altra banda
tenint la perspectiva
diguem
d'on ha d'anar
aquest alumne
al final
s'ha d'inserir
en el context
d'una formació
universitària
i aquests dos professors
de la universitat
també ens donen
el matís
potser una mica més
de perspectiva futura
en aquesta formació
i després jo
que
actuo com a coordinador
i com a impulsor
del projecte
i que també faré
puntualment
algunes
sessions formatives.
Home, m'imagino
que aquest acompanyament
en els darrers
vaja
en els dos anys
de batxillerat
han de servir
a part de per acabar
de motivar
i donar sentit
amb aquests alumnes
avantatjats
i que s'esforcen
també a situacions
d'aquelles que patiu
els professors universitaris
de dir
és que tothom
que ens entra primer
bé, tothom no
però hi ha moltes carreres
en què passa
qui entra primer
és que
acaben s'espanent la meitat
perquè no saben
de què van els estudis
perquè tot els hi ve de nou
Exacte
És evident
que és un col·lectiu
reduït
el que és
un col·lectiu
l'actuació
que està dirigida
és per potenciar
les capacitats
però
aquests alumnes
sobre els quals
actuarem
arribarien
a una facultat
sense nosaltres
impulsar
ni fer-los passar
per aquest programa
i possiblement
no tindrien
cap problema
en seguir una carrera
Aquests no
perquè aquests ja estan triats
Ja estan triats
Per tant
no és aquest el programa
per millorar
diguem
l'accessibilitat
a la universitat
i perquè
disminuï el fracàs
en la universitat
Si acas
és una experiència
en aquest sentit
per a aquells
que estan disposats
a donar més
i que el sistema
no les està demanant
i per tant
nosaltres diem
voleu donar més
teniu habilidats
per donar
el sistema
els necessita
i per tant
us volem ajudar
també
i en aquest sentit
en aquest sentit
està l'esperit
definit d'aquest programa
Pregunta ja
final
i una mica
anar a la base
de tot plegat
jo m'imagino
alguns pares
que ens estan escoltant
potser amb criatures
més jovenetes
i diuen
ostres
que bonic
això no
potser sí
que la meva criatura
doncs pot tenir
alguna
o sigui
com ens ho fem
des de la part
des de més petits
des de la part
de pares
per incentivar
aquesta curiositat
per la part científica
exacte
és evident
que a vegades
queden un segon terme
no
allò dels números
no ens agrada gaire
com ho fem?
jo crec que les dues
si estem parlant
de formació secundària
les dues eines
fonamentals
de la formació
una és
l'aprenentatge
en la lectura
i en la comprensió
de la lectura
i l'altra part
és la formació
mínima matemàtica
les dues
van confessionant
aquestes dues
formacions
formant
una barreja
sinèrgica
acaben donant
la formació
bàsica
que
haurien
d'exigir
per qualsevol estudiant
que acabi
la secundària
llavors
en principi
en aquesta experiència
que està dirigida
a la part
més científica
si els pares
i en els centres
de formació
de secundària
anem
aquells alumnes
que creiem
que estan
per la labor
d'un
un millor nivell
d'aprenentatge
i tot això
no desmotivar-los
sinó al contrari
donar-los
motius
perquè continuïn
cultivant
aquesta curiositat
que moltes vegades
se manifesta
d'aquesta manera
papa
i això per què
i aquest problema
només surt
m'ajudes
doncs
tratar
de no inhibir
aquestes
aquest tipus
de demandes
no
i llavors
finalitzat
això
a través de
si realment
això ho treballem
a la secundària
arribarem
al final
al final
de la secundària
amb una qualificació
rellevant
tant en física
com en matemàtiques
i nosaltres
després vindríem
i continuarien
en aquest programa
formatiu
a partir
d'aquest
vuit i mig
en física
i en matemàtiques
per acabar
de redonir-lo
vostè que està
en aquest sector
i ja ara sí
que tanquem
l'entrevista
estaríem hores
parlant d'això
s'està
tenen la impressió
els que s'hi dediquen
que s'estan
ja tapant
aquesta fuga
de cervells
vull dir que estem
canviant el model
que dèiem
no un model
d'economia
basat només
en el sector
serveis
cap a un sector
més
de coneixement
de recerca
s'està canviant
això aquí a Catalunya
tenen la sensació
que cada cop
s'aposta més
per això
o no?
Hi ha la voluntat
jo crec que
la voluntat
la societat
ho diem
al carrer
ho diem
els polítics
quan els entrevisten
també ho diuen
però després
tenim la sensació
que no el tradueixen
en decisions polítiques
quan fan els pressupostos
tant els
polítics catalans
quan els
quan els fan
no?
o quan els
polítics
de l'estat
sobretot
de Madrid
que diuen
això
sí
el que vostè diu
no?
volem
caminar
cap a una economia
basada en el coneixement
després
això
queda
en paraules
simplement
perquè els fets
no ens estan indicant
que els pressupostos
mínimament
siguin mínimament
delicats
en el cuidar
tot allò
que condueix
a una economia
basada en el coneixement
recerca
recerca
que han reduït
i reduït
no solament en recerca
també en sanitat
però en recerca
i en educació
i això
òbviament
és
és una constatació
que els fets
no se consonen
no estan en relació
amb el que diuen
fa la sensació
però
que potser la inversió
que s'hauria de fer
en base ja
només a l'educació
seria notable
i a més
que això suposo
que és el que
més espanta els polítics
a llarg termini
és allò d'ara
hi dediquem molts diners
per una cosa
que quan doni fruit
ningú se'n recordarà
de qui ho va fer
fa una mica
la sensació aquesta
de dir que
home
que s'ha de ser valent
per apostar per això
per canviar
un model
és trist això
però sí
els polítics
actuen molt
a una visió
cortoplasista
diguem
de
anem a fer
aquelles coses
que
es puguin traduir
abans de les properes eleccions
i jo em pugui
tornar a presentar
però bueno
els polítics
són un reflexe
del propi país
si nosaltres
permetim
i votem en definitiva
els polítics
que fan aquest tipus
de projeccions
o de valoracions
possiblement
és el país
el que s'està equivocant
hi ha altres exemples
d'altres països
que fan polítiques
amb més llarg termini
i una mica
independentment
dels polítics
els països del nord
tenen plans formatius
i plans d'educació
que no s'han reformat
en 10 o en 15 anys
nosaltres aquí
en el nostre país
estem reformant
però cada vegada
parant a pitjor
plans d'estudis formatius
pel fet
que bueno
hem canviat
una oció política
ha canviat
i ara necessitem
i no
no
no tenint
la valentia política
d'aquelles coses
que la societat
entén que és de tots
i que hem de tenir
una visió comú
de no seure's
i diu
abans de canviar
l'educació
per què no ens posem d'acord
totes les visions
polítiques
del país
per què no ens posem d'acord
en aquelles quatre coses
bàsiques
com són
educació
sanidad
recerca
i possiblement altres conceptes
que no estic oblidant
però aquests tres
són claríssims
això és un altre debat
és un altre debat
m'agrada
ens quedem amb la boníssima
també molt talentós
sí
i una mica depriment
també
ens quedem amb la boníssima notícia
que comença aquest nou programa
impulsat per la URB
Talent Jove
que permet treure el bo i millor
i premiar i ajudar
aquells alumnes que destaquen
alumnes de batxillerat
que destaquen en les àrees
de matemàtiques
i de física
una boníssima notícia
per formar professionals
cara al futur
Francesc Díaz
catedràtic de física
moltíssimes gràcies
per acompanyar-nos
i felicitats
per la feina feta
gràcies a vostès
per invitar-nos
molt bé