Evoluciona amb Lipes i Tarragona Ràdio.
Doncs avui és el quart programa d'aquesta temporada de l'Evoluciona.
El darrer mes a mes d'enguanya, d'aquest 2013, ja tornarem de cara al gener.
I som en directe, com sempre, des de la seu de l'Institut de Pada, Col·legi Humana i Evolucció Social,
aquí al Campus de Salades.
Avui us parlarem de la cognició, la cognició humana.
Ho farem en conversa amb Marina Mosquera, ella és investigadora d'aquí de Lipes,
i que ara fa poc acaba de tornada d'un congrés, d'un curs a Mèxic, impartit sobre aquesta matèria.
També parlarem amb Emèlia Bergalló.
Emèlia Bergalló, que és tècnica de l'unitat de cognició d'aquest centre de recerca d'aquí de Lipes,
i amb elles coneixerem aspectes com ara la complexitat o l'origen de la cognició,
i com aquesta ha evolucionat.
També entendrem moltes coses del nostre dia a dia.
Doncs, per exemple, coses molt senzilles que fem en el dia a dia,
i que tenen molt a veure amb la cognició.
Escriu amb la mà dreta o amb la mà esquerra, per exemple, és només un exemple.
Doncs això té molt a veure amb el que avui parlarem aquí, l'obertura d'aquest espai de l'Evoluciona.
També parlarem del que ens diuen les pedres.
La segona part del programa serà protagonista, com sempre, d'una disciplina.
Avui coneixerem la tecnologia lítica.
En parlarem amb l'Andreu Uller, investigador també d'aquí de Lipes
i professor del màster en arqueologia, la cotidiana i evolució humana.
I també amb l'Helena Aixerriant, ella és estudiant el doctorat de l'URB.
Ens passarem, per tant, a una planta de baix d'aquest institut.
Anirem, doncs, en aquesta zona de tecnologia lítica,
i des de ja parlarem, doncs, d'aquest aspecte d'investigació d'aquí de Lipes.
A l'areta final coneixerem també com s'ha creat la xarxa de col·laboració científica
a nivell de Tapuerca.
Serà, com dèiem, al final del programa,
en conversa amb l'enginyer i investigador de Lipes, el Sergi Lozano, que ens ho explicarà.
I, com és habitual, tancarem el programa aquest atari de l'any
en conversa amb la responsable de comunicació, la Cintesa Ballmunt,
que ens farà un repàs del que han anat de sí,
les notícies a les xarxes socials i també blocs del mateix centre d'aquí de Lipes.
Aquests són els continguts del programa, d'aquest quart programa de temporada.
És a dir, que comencem.
La recerca científica és un dels instruments de transformació
més imponents per als segles que venen.
I també imponent i important aquest aspecte que avui volem conèixer des d'aquí,
des de Lipes, la cognició.
En parlem, com us dèiem, amb la Marina Mosquera,
investigador de Lipes, que acaba de tornar pràcticament de Mèxic.
Marina, què tal? Molt bon dia.
Bon dia.
Ara explicarem què és això de la cognició, així grans trets.
T'ho farem amb l'Amèlia Bargalló, com dèiem,
de la unitat de cognició d'aquest centre d'aquí de Lipes.
Amèlia, què tal? Bon dia.
Bon dia.
Tu escrius amb l'esquerra o amb la dreta?
Jo soc dreta, Anna.
Mira com jo. Això té a veure amb la cognició, no?
Amb la cognició, eh?
Sí, sí que té a veure amb la cognició.
Doncs ara us ho explicarem, eh?
Per què escriu amb la dreta o amb l'esquerra, eh?
La investigació és molt complexa i, de fet, ja fa temps que ha arrencat a Marina
i que té a veure també amb els primats, no?
Sí. Nosaltres el que fem és tractar d'investigar
quines són les primeres fases, les primeres estadis
del que anomenem comportament complex.
Perquè cognició és una cosa molt ampla, que vol dir gairebé tot,
vol dir la manera en què entens o la informació com t'arriba,
com la percebes, com gestiones aquesta informació.
Llavors és un concepte molt ample.
El que fem des de l'IPES, des de l'àrea de cognició,
és tractar d'investigar quan apareix les primeres conceptes complexes
del nostre comportament complex, per exemple.
Quan apareix el comportament tecnològic, quan apareix el llenguatge,
quan apareix la lateralització cerebral, que obliga gairebé tots els casos
a que uses la mà dreta o l'esquerra d'una manera dominant.
Llavors són una sèrie de conceptes, de paràmetres,
que indiquen complexitat de comportament i, per tant, de cognició.
És a dir, que són complexes, més del que ens fan cert, no?
Són molt complexes nosaltres i també les espècies amínides ja extintes, fòssils.
Abans em comentava fora de micròfon l'Amèlia,
que també una cosa tan senzilla, imagineu-vos, en el dia a dia,
de, per exemple, com distribuïu l'espai en el vostre lloc de treball o a casa,
si sou molt ordenats o desordenats, això també té a veure amb la cognició, no?
Sí, en alguns aspectes sí, perquè la cognició, com la Marina ha dit ben bé,
és la forma en què tu te desenvolupes el teu espai.
És a dir, com el teu servei s'organitza i, per tant, com s'organitza,
també té relació a com tu t'organitzes amb el teu espai.
Doncs com col·loques les coses, per exemple, un dretat ha de deixar les seines a la part dreta
i no a la part esquerra.
Tot això, és clar, amb el registre fòssil, que nosaltres és el que treballem,
és amb el que podem obtenir aquesta informació per poder saber exactament
si els homínids seran dretants osquerrans.
Una de la part dels nostres estudis és a partir de les eines que utilitzaven aquests homínids,
saber quins caràcters ens estan informant de si aquella eina ha estat produïda per un dretat o per un escarrà.
Perquè les eines, quan es produeixen, deixen uns caràcters en les peces.
Llavors, mirant la posició que tenen aquests caràcters,
ens poden arribar a donar la informació per saber si realment l'homínic que l'ha tallat
ho hauria fet amb la mà dreta o amb la mà esquerra.
D'aquesta forma podem extrapolar si la població majoritàriament era dretana o escarrana.
És a dir, si eren més similars a com som nosaltres actualment,
que aproximadament entre un 6 i un 8% de la població són escarrans
i la gran majoria són dretants.
Intentar veure si aquest caràcter és un caràcter modern.
Hem tingut un tall de connexió que no té res a veure amb la condició,
però estàvem escoltant l'Amèlia amb aquesta teoria tan interessant
i haver-hi alguna mà dreta o alguna mà esquerra ha tocat algun botó per allà fora
i no... segur que no, eh?
Però en qualsevol cas això és interessant, no?
Hi ha certeses sobre com era llavors ser dretants o escarrans?
S'ha pogut determinar? Ja s'ha pogut arribar a alguna conclusió
al fruit de la feina que esteu fent?
Bé, el que hem fet realment ara al principi és crear una metodologia
en la qual com poder estudiar aquestes eines
si han estat produïdes per dretants o escarrans.
Però encara l'aplicació, el registre fòssil encara no l'hem fet.
El que hem fet és realitzar un experiment pilot
en el qual l'homo sapiens, és a dir, persones actuals,
com tu o jo, els hem donat uns blocs de sílex
en les quals poguessin extreure ascles
que eren els gabinets que utilitzaven els prehistòrics.
I a partir d'aquestes eines que hem fabricat actualment
nosaltres les hem analitzat per saber a veure si el tallador,
a veure quins caràcters produïa una persona que era escarrana
o una persona que era dretana.
I a partir d'aquí, quan hem fet tot aquest estudi,
doncs hem obtingut uns resultats
que ara el següent pas és agafar el material arqueològic
i aplicar aquesta metodologia.
I d'aquesta forma sí que podrem saber si són dretants o escarrans.
d'una forma indirecta.
És a dir, podem saber a partir del desgast que es tenen els ossos,
però com que registre fòssil humà és molt escàs,
el que tenim més són restes de tecnologia lítica,
d'eines prehistòriques.
Per tant, ara el pas que volem fer és d'una forma indirecta,
a partir de les eines dels prehistòrics,
saber si l'endretants o escarrans.
Doncs és molt interessant.
Marina, els primats què ens diuen?
Quina informació us aporten?
Molta, molta informació.
Mira, estem analitzant en primats la lateralitat manual també,
en primats no humans, nosaltres som primats.
En ximpanses estem analitzant la lateralitat manual,
estem analitzant la relació de la complexitat de la tasca,
quina relació hi ha entre la complexitat de la tasca
i la lateralitat manual,
i també quina relació hi ha complexitat,
lateralitat manual i comportament tecnològic.
llavors estem arribant com a un punt en què emergeix tot.
Quan més es complica una tasca,
més lateralitzen estan els ximpanses
i més tendeixen a tenir un comportament tecnològic.
Llavors hem extrapolat aquests resultats a l'evolució humana
i pensem que és perfectament extrapolable,
perfectament projectable.
llavors podem dir que és un article que vam publicar fa molt poc.
en l'evolució humana potser que hi havia un moment
en què els boscos tropicals ja no apareixen,
ja és més sabana que una altra cosa.
És com si la vida comencés a complicar-se per aquests homínids
i llavors tendeixen a esforçar-se més,
lateralitzar la seva, el seu cos, el seu cervell
i també emergeix el comportament tecnològic.
I tot perquè es complica la vida d'alguna manera.
El llenguatge també apareix en aquesta època o no?
No ho sabem.
El problema és que les àrees cerebrals anatòmiques
que definen o on es basa el llenguatge
estan al cervell i estan al laborato fonador
que ningú de les dues fossilitzen.
Llavors podem tenir traces indirectes
com són les improntes de l'endocrani
i hi ha unes àrees que són encargades del llenguatge.
El problema és que aquestes mateixes àrees
estan encargades dels moviments precisos de la mà dreta,
per exemple, que és precisament la que gairebé tothom
utilitza com a mà dominant.
Llavors moltes vegades no podem saber si és que eren dretants
i tenien un comportament tecnològic important desenvolupat
perquè eren dretants, perquè ja estaven lateralitzats el seu cos
o és que també en parlaven, podien tenir un llenguatge.
Llavors és la mateixa àrea cerebral
la que està implicada en totes dues coses.
Què més ens diu, Amèlia, la lateralitat o la cognició?
La cognició aplicada a la lateralitat.
Home, aquí hem de dir moltes coses, no?
A part de com formaven les seves eines,
també, com hem dit anteriorment, com distribuïen el seu espai.
És a dir, una persona quan fabricava les seves eines
la distribució que deixaven les restes d'aquesta fabricació
també ens pot dir a veure si eren dretants o escarrans.
És a dir, un dretà, a l'hora de fabricar-lo,
el que produirà és un ventall de restes
que majoritàriament tendiran a expandir-se
cap a la part dretana de l'ésser.
En canvi, un escarrà tendirien a la part escarrana.
És que sí, potser que no hem explicat gaire al principi.
La qüestió és que quan una persona és dreta o escarrana
és que té una especialització funcional hemisfèrica.
Això vol dir que el cervell divideix les funcions cerebrals
en cada un dels hemisferis.
Això és important perquè és la forma complexa, moderna,
d'organització cerebral.
Llavors, el que intentem veure és fins que espècie homínida
tenim organitzat el cervell d'aquesta manera dividida,
d'alguna manera, divisió de funcions, lateralitzat funcionalment.
Llavors, quan més atràs vallem, trobarem l'espècie
que per primera vegada té aquesta organització moderna
de funcions lateralitzades, especialitzades
cada hemisferi en unes funcions.
Sí, sí, és que clar, tot això s'ha d'explicar, no?
Vosaltres esteu en el dia a dia, però com dèiem,
és clar, parlem de complexitat, en definitiva, no?
Tot això és complex, no?
Sí, clar, i nosaltres expliquem o estudiem casos particulars
per poder després fer el que està explicant la Marina.
És a dir, nosaltres estem mirant com fàbriquen les eines,
quina distribució té l'espai,
per poder realment després saber exactament
si estan lateralitzats, en quin grau de lateralitzats cerebrals estan.
És a dir, no és simplement que cada estudi de coneixement
siguin calaixos, que estiguin tancats,
sinó que després el treball més important
és agafar tota la informació que agafem d'aquests calaixos,
connectar-los entre ells,
i poder crear el gran coneixement,
que és el que està dient la Marina,
d'averiguar exactament en quin moment
la lateralització del cervell es va produir
tal com l'entenem actualment,
com la tenim nosaltres a l'Homo sapiens.
Hi ha alguna teoria o no?
Hi ha alguna teoria més o menys aproximada?
Sempre hi ha dues teories i contràries.
Hi ha dues escoles en ciències,
llavors sempre trobaràs que una diu que aquesta organització
és de l'Homo sapiens modern,
i l'altra diu que no, que és gradualista,
que és una cosa que va a donar-se al llarg del temps,
poc a poc, gradualment,
i llavors no és exclusiva de l'ésser humà modern.
Llavors sempre trobaràs,
al voltant d'aquests conceptes complexos,
de lenguatge, lateralització, etcètera,
sempre trobaràs les dues escoles.
I tu de quina escola ets?
Home, de l'agrodolista.
Sense...
És evident que l'home,
que l'humà modern,
és molt especial i té un potencial enorme
comparat amb altres espècies de semínides fòssils,
però no tot es va crear,
ni molt menys,
va passar en aquest últim tram de l'evolució humana.
El pensament bàsic d'un dia a dia,
d'aquests humits que estem parlant,
els nostres van passats més propers,
perquè són la nostra mateixa espècie,
era molt diferent del nostre,
a nivell de funcionament?
Qui m'ho explica?
No ho sabem, no ho podem saber.
Aquest és el problema que té la cognició.
Tu pots saber...
És com, per exemple, els enterraments.
Tu trobes un enterrament
i saps que aquella població
volia donar un sentit especial al mort,
però si tu trobes el mort en una posició específica,
tu no pots saber què vol dir això.
Saps què significa alguna cosa,
però no exactament què.
Llavors,
de la mateixa manera que jo no sé
què penses tu ara mateix,
jo no puc saber
què pensava un homínid
de fa 300.000 anys.
Puc saber
quines eren les seves capacitats
i quines capacitats
va aplicar realment
a la seva vida.
I imagino
que moltes de les seves hores
estaven dedicades
a com sobreviure,
què menjaré avui, etcètera.
O coses així.
Però,
el que pensava realment,
no ho podem saber,
com tampoc podem saber
què penses tu
o què pensa el noi
que passa ara mateix
pel carrer.
Els ximpancès,
amb l'estudi
que esteu fent,
que només és
a nivell internacional,
si no recordo malament,
quines s'aporten?
És a dir,
perquè són molt complexes,
també,
saben les distàncies
amb nosaltres,
però, vaja,
són molt complexes.
Molt complexes.
Llavors,
nosaltres estem treballant ara
com aprenen els ximpancès,
perquè l'aprenentatge
és una cosa fonamental
a l'ésser humà
per la seva capacitat
d'acumular informació,
la seva cultura.
Llavors,
estem estudiant
com aprenen els ximpancès,
si és per imitació,
si és per emulació,
quines ventatges
té la emulació
respecte a la imitació,
etcètera,
per comparar
amb l'ésser humà.
També estem estudiant
quan sorgeix,
quan es donen
les condicions
perquè hi hagi
un comportament tecnològic,
de manera natural,
ells no tenen
comportament tecnològic,
però quan es donen
aquestes condicions,
perquè ho fan,
agafen elements
i els transformen
per satisfar
una necessitat.
Llavors,
això és tecnologia,
agafar un element extern
al teu cos,
modificar-ho
per obtenir
qualsevol objectiu
i ells ho fan
quan ho necessiten.
Llavors,
necessitem saber
quan es donen
aquestes necessitats,
aquestes circumstàncies
per tractar
de localitzar-les
a l'evolució humana.
I aquest és el procés
que esteu,
a més a més,
amb aquesta recerca
que a nivell internacional,
tornaves no fa gaire
des de Mèxic
i esteu, a més a més,
en contacte
amb grans estudiosos
dels primats,
amb referents
a nivell mundial.
Sí,
per exemple,
estem en constant contacte
amb Josep Call
del Max Planck
Institut de l'Eipzig,
també a
Andrew Witten
de l'Escotland University,
sí,
moltes de les
grans pensadors
i grans estudiosos
d'aquests dos temes.
Som en definitiva
una mena de ximpancers
que parlem nosaltres o no?
Home,
som més que uns ximpancers
que parlen,
però és que els ximpancers
ja són molt,
molt,
molt més
que dir ximpancé.
S'ha dit que sí,
no?
Sí.
Bueno,
Amèlia,
explica'ns també
l'estat i des que
esteu en aquest procés,
que ara ja hi haurà
més fases per davant,
no?
S'ha dit que això no s'acaba
ni demà passat ni l'altre,
no?
No, no,
això és l'inici
d'una investigació
en la qual
ara s'ha creat
una metodologia
i el que s'ha d'anar
intentant
és agafar el material
arqueològic
i anar
intentant
respondre
aquestes petites preguntes
que el que faran és aportar
un granet més
a la investigació
i poder saber exactament
l'evolució humana
i com aquesta evolució
ha estat lateralitzada
al llarg
de la vida
dels éssers humans,
no?
Això es pot fer també
entendre
quan estiguin les investigacions
concloses
com més millor
com som nosaltres
avui en dia
o com serem en un futur?
Sí, clar,
i sobretot també
el que ens ajudarà
a explicar
també és al llarg
de la nostra vida
com anem desenvolupant-nos
i algunes malalties
que poden sorgir
al llarg de la vida
com poder-les corregir
perquè al cap i a la fi
el que anirem aprenent
és saber
com va funcionant
aquest servei
que el cap i a la fi
és un òrgan
molt plàstic
el qual
es va
es va moldejant
i adaptant
al llarg
dels canvis
que puguin arribar a tindre.
Naixem dretants
o escarrants o no?
No, no,
naixem amb idestros
sense cap delimitació
és al voltant
dels 3 anys
una cosa així
quan el noi
o la noia
ja defineix
la seva
lateralització manual
cap a la dreta
o cap a l'esquerra
i molt poca gent
un 3
gairebé
menys de 3%
de la població mundial
és amb idestra
realment
amb idestra
llavors això vol dir
que
senzillament
que pot utilitzar
totes dues mans
de manera dominant
encara que
a cap i a la fi
utilitzarà una
per algunes coses
i una altra
per altres coses
no totes dues
per la mateixa cosa.
Una última pregunta
la lateralització
del cervell
té a veure
amb les capacitats
de cadascú
que siguem
més podents
en un camp
que en un altre
tinguem més potencial
per fer un tipus
de dedicació
o manualitat
o en fi
hi ha relació directa
amb això o no?
Lateralitat
i funcionalitats
o capacitats
d'una persona?
Capacitats generals
no, però sí que
la lateralització
manual facilita
molt la manualitat
l'habilitat
manual
i en aquest cas
la tecnologia
que és el que
ens fa humans.
Doncs acabem
amb aquesta frase
que a més a més
fa pensar
una mica a tots.
Marina Mosquera
gràcies.
Moltes gràcies.
I també a l'Amèlia
Bargalló
gràcies.
Moltes gràcies.
Ara anem a veure pedres
m'han dit que anem a baix
a veure pedres
a la indústria lítica
és a dir que fem
una petita pausa
i de seguida tornem
des d'un altre laboratori
en què casa
per conèixer avui
una disciplina que parla
de pedres.
Saps que ja he fet
una llista
amb les platges
que hauríem de visitar?
No cal,
estic organitzant
totes les vacances
amb guiarapsol.com
Però què dius?
Ja he reservat
un hotel fantàstic
a la vora del mar.
He planejat una ruta
per menjar
el millor arròs
a banda de tot el litoral.
També he trobat
una escola de busseig
per fer submarinisme
i després prendrem el sol.
Sabem la il·lusió
que et fa viatjar
i que important
que és gaudir del viatge.
Per això
a guiarapsol.com
estem a prop teu
perquè en tot moment
puguis accedir a nosaltres
i el teu viatge
sigui perfecte.
Guiarapsol.com
que el teu viatge
comenci sempre aquí.
Dimecres
a les 4 de la tarda
el Nàstic buscarà
per segon cop
aquesta temporada
encadenat
dues victòries seguides
i apropar-se una mica més
a les places de playoff.
Els de Vicente Moreno
viatgen fins a ells
per jugar davant
el seu filial.
Després de trencar
la ratxa de sis partits
sense guanyar
els granes
volen fer bo
els resultats
davant els filials.
Aquest dimecres
a 3 quarts
a 4 de la tarda
des de Torrellano
viurem la 17a
jornada de Lliga
al grup tercer
de la segona B
entre l'El Chilicitano
i el Nàstic.
Escolta, ens participa
el Joc de la Porra
i comenta el partit
a les xarxes socials
del Sempre Nàstic.
Viu el futbol,
viu el Nàstic
i viu els gols.
Gol, gol, gol, gol, gol, gol, gol, gol, gol, gol, gol, gol, gol, gol, gol, gol, gol, gol, gol, gol, gol, gol, gol.
Del 30 de novembre
al 5 de desembre
Tarragona celebra
la Setmana
de les Persones amb Discapacitat.
T'invitem
a commemorar
la Convenció Internacional
sobre els drets de les persones amb discapacitat.
Tallers, fires, concerts, pel·lícules, conferències...
L'entrada és lliure, no deixis que t'ho expliquin.
Una iniciativa del Consell Municipal de la Discapacitat.
Més informació a www.tarragona.cat
Guarde en silenci, por favor.
Del 3 al 8 de desembre, gaudeix del bon cinema amb el REC,
el Festival Internacional de Cinema de Tarragona.
Una nova edició amb els millors debuts cinematogràfics internacionals,
el cicle Eurobronx, els crometratges dels autors de Tarragona
i moltes altres propostes t'esperen al Festival REC.
Vaya, es un nombre bonito.
Consulta tota la programació a festivalrec.com
Presentia que estabas conectada.
Tarragona Cultura. La cultura ens transforma.
Si les escoltes, sentiràs com et parlen.
Si les toques, podràs notar com suen.
Si les observes, et transportaran al passat.
Si les olores, percebràs sensacions que ni sabies que existien.
Tenen gust. Són dolces, salades, amargues.
Perquè sabem que t'agrada sentir, però sobretot, descobrir.
Segur que ja saps de què parlem.
Toquem pedra.
Els dimecres necessitaràs tenir tots els sentits ben desperts.
Cada 15 dies, toquem pedra.
Amb l'Institut Català d'Arqueologia Clàssica, l'ICAC.
que el coneixement et canviï la vida.
Toquem pedra.
El matí de Tarragona Ràdio.
Hem canviat d'ubicació en aquesta edició d'avui de l'Evolució.
Hem anat fins a una altra dels departaments d'aquí.
Volem conèixer, de fet, una disciplina, com és habitual en el programa.
I en aquesta segona part us parlarem d'això,
d'aquesta disciplina, que és la tecnologia lítica.
Volem descobrir què ens diuen, en definitiva, les pedres.
Què ens expliquen les pedres, especialment quan les analitzem
amb el microscopi, com estan fent aquí ara mateix
en aquest laboratori de lítica.
Per parlar-ne tenim, d'una banda, l'Helena Aixerriant.
Ella és estudiant de doctorat de la URB,
especialista en tecnologia lítica
i també becària per una fundació escrita a l'IPES.
Amb ella havíem parlat una ocasió amb l'Helena.
L'Helena, bon dia.
Hola, bon dia.
Ara ens explicaràs què esteu fent aquí, no?
Perquè aquí veiem una taula molt gran,
amb una gran estesa de pedres
i això s'ha de processar, no?, d'alguna manera.
Sí, ara estic aquí fent el meu tesis doctoral.
Llavors tinc el material d'un llaciment d'Armènia,
que es diu ASOC,
i estic mirant diferents coses amb aquestes eines.
Ara ens explicaràs què veus, eh?, les pedres,
perquè, com dèiem, les pedres ens diuen moltes coses
i també ens ho pot explicar l'Andreu Oller.
Oller, ell és investigador de l'IPES
i també professor associat al màster en arqueologia
del Quaternari i Evolució Humana,
en concret amb assignatura de tecnologia lítica
i anàlisi microscòpica aplicada a l'arqueologia.
Andreu, què tal? Bon dia.
Hola, bon dia, què tal?
Ara tens un company, ara mateix un company aquí,
mirant a través del microscopi, no?
A més a més, veu el que està observant en el microscopi
amb una pantalla d'ordinador, suposem que ampliat.
Això d'aquesta tecnologia és important, no?,
per analitzar què ens diuen les pedres?
Sí, aquest és un dels aspectes dels molts que estudiem
dintre de la gran disciplina de la tecnologia lítica.
Això simplement és l'estudi de les eines de pedres
que trobem als llaciments prehistòrics.
Aquestes eines de pedres es poden estudiar
des de moltes perspectives,
es poden estudiar quin tipus de roques es van fer servir,
es poden estudiar quins processos de tall,
quins processos de producció es van dur a terme,
com es van fabricar aquestes eines,
es poden estudiar com aquestes eines apareixen en el llaciment,
sigui, la seva vessant espaial,
com estan relacionades amb els ossos que hi trobem,
quina relació hi ha, amb els fogars, etc.
I un altre aspecte, és el que ara veiem aquí,
amb el nostre company que està aquí al microscopi,
és que ell està estudiant en concret unes eines de pedra,
està mirant-les al microscopi,
per tal d'intentar averiguar per a què es van fer servir,
amb quina activitat concreta es van utilitzar aquestes eines.
Llavors, estem acabant amb ells, que sigui uns segons,
perquè a més a més crec que l'han entrevistat alguna vegada.
Què tal? Bon dia.
Hola, bon dia.
Recordem però el nom, que ara no recordo el nom.
Josep Maria Vergés.
Sí, em van parlar amb tu, doncs, en algun dels capítols d'evolucionar.
Què estàs fent aquí ara mateix?
Bé, estic observant el microscopi òptic,
uns gratadors concretament, del gestiment de la cativera,
un gestiment que hi ha al Catllà, que té al voltant d'uns 10.000 anys d'antiguitat,
i estic mirant per veure per què van servir aquestes peces.
Estic mirant les traces d'os.
I, bé, el que estic veient concretament ara en aquest moment a la pantalla
és un desgast provocat pel treball sobre l'os.
Aquesta peça va ser utilitzada per fabricar algun objecte d'os.
Aquí veiem que mentre vas observant es va enfocant en certa manera la peça, no?
És a dir, que és un programa informàtic, aquest no és com d'anar per casa, com si diguéssim, no?
No, aquí el que estem fent és un...
està motoritzada la plataforma del microscopi
i llavors estem fent el que és un extended focus.
Pensa que els microscopis convencionals tenen el problema de la profunditat de camp.
O sigui, tu fas la fotografia però només t'ha sortit un pla focal enfocat
i tens moltes zones així difoses.
Llavors el que fa el programa és que va fent
tu selecciones una alçada entre dues cotes
i dius entre aquí i aquí fes-me 30 fotografies.
Una fotografia, per exemple, cada micro.
I ell va fent una fotografia en cada pla focal
i al final el software les munta totes
i tens una única fotografia amb tota focus.
Això és increïble.
A més, la imatge que estem veient és que és pràcticament en tres dimensions, no ho és?
Pràcticament, no?
Sí, dona la sensació de 3D.
I llavors també hi ha programes que després, a partir d'aquestes imatges,
pots generar un model 3D
no tan exacte com podria ser
fet amb un escàner láser
però que et doni una idea del volum de la peça.
Sant Maria, gràcies.
De res, vosaltres.
A veure si troba...
S'ha de fer una descoberta important amb aquesta peça
i estarem aquí nosaltres
fent alguna investigació important.
Què més passa per aquí?
Què més passa?
Perquè ja veiem molta, com dèiem al començament,
una gran estesa de pedres
i veiem també que s'han de catalogar, no, datar...
Sí, sí, aquí els materials...
Aquests desencorats són ja d'excavacions de fa uns anys
però aquí el material arriba,
és a dir, a l'excavació és molt important
qualsevol eina de pedra com qualsevol olor
s'individualitza.
O sigui, es posa amb una boceta, s'etiqueta
perquè és molt important saber exactament d'on ve,
per poder fer l'inventari, exacte.
Llavors aquí arriben aquests materials
i es siglen, es margen i es comencen a estudiar.
Aquí ara en concret veus aquesta estesa
perquè estan separats, si us veus,
per nivells i per tipus de roca
perquè un dels estudis que es fa
és l'estudi de remuntatges.
Remuntar simplement és intentar...
Aquests desenyes de pedra, ho hem de dir,
s'han fet per colpeig.
S'agafa un bloc, un còdul d'una matèria de roca
i colpejar amb una altra roca
se'n van desprenent esclats, ascles,
i aquests ascles es van modificant
i es fan produir les eines.
Això és el que es va fer durant la prehistòria.
Quan es capem, una de les coses que intentem
és intentar encaixar per veure,
per reconèixer com s'han fabricat aquestes eines.
I també, quan identifiquem una sèrie de peces
que encaixen, anem a la base de dades
i mirem on es van trobar dintre del jaciment
i depenent de si apareixen molt concentrades
o disperses o associades en quin tipus d'objecte,
en quin tipus d'ossos o en un fogar
podem interpretar-hi amb la dimensió espaial
d'aquests objectes.
Llavors, ara, aquest estèses la veu aquí per això,
perquè estan estèses perquè hi ha un estudi
de remuntatges en curs.
A quina ascendreu el tipus de pedra,
el material que més predomina en els jaciments?
O depèn de cada zona?
Depèn molt de les zones, però en general
el tipus de roca que més s'utilitza és el sílex,
que és un tipus de roca que presenta moltes varietats,
molts tipus de coloracions, de composició,
de tamany de gra, etcètera.
I després, en general, les roques silícies,
com el quarts, la quartsita, també són molt utilitzades.
En aquest cas, tenim un jaciment aquí estès,
que és aquest al d'Azó, que estudia l'Helena,
que hi ha precisament una gran varietat de roques.
Hi ha molts tipus de sílex diferents,
però també hi ha basal, hi ha roques volcàniques,
com el basal o l'obsidiana,
perquè venen d'una zona que, evidentment,
hi ha disponibilitat d'aquestes roques.
Sempre els grups humans feien servir
les millors roques d'aquelles que tenien a l'abast.
I només hi ha moments molt més recents,
en prehistòries recent,
es donen transport a llargues distàncies,
s'utilitzen materials disponibles
a màries font de molts quilòmetres.
Però normalment s'aprofiten
les roques de més qualitat
que hi ha a l'entorn més o menys immediat
del jaciment o del territori
que més o menys s'ocupava
per cada grup humà.
Elena, què estàs fent?
Exactament, explica'ns què està fent,
perquè veiem que aquí penseu
que hi ha pedres d'algunes dimensions,
però altres molt petites,
i poseu unes inscripcions
també molt petites, no?,
que identifiquen, en certa manera, el material, no?
Sí, llavors aquí tenim el material extendit,
i llavors el que faig és,
com ha dit Andreu,
intentar agrupar-los en diferents grups
de matèries primes
i també intentar fer,
veure si hi ha algun tipus de remontatge,
si poden remontar aquestes ascles,
si se poden reconstruir
com a anar del procés de detall.
Llavors, ara estic fent diferents grups,
diferents tipus de treball
per veure també la dispersió en el jaciment,
com han estat distribuït aquestes eines
i a veure com va.
Suposo que n'hi ha algunes, Andreu,
que deu ser molt evident l'ús, no?,
del que se'n feia,
i altres que no tant, no?
Doncs l'ús, curiosament, és una cosa que,
tot i que pugui semblar molt evident,
home, hi ha algunes eines que,
o sigui, són clarament projectius,
sí, però normalment els prejudicis no són bons.
O sigui, s'ha de fer una anàlisi funcional,
perquè llavors sempre hem de recórrer,
normalment hem de recórrer a l'anàlisi funcional,
que podria tenir dues bases.
Si ens podem aproximar al coneixement de la funció d'aquestes eines,
de diferents maneres.
Una pot ser per analogies,
evidentment, a les peces hi ha unes que tenen clarament
una morfologia de percutor,
d'aliment que ha percutit,
o unes traces molt clares,
o una morfologia de punta,
però normalment,
si les analogies serveixen per un tipus d'eines molt concretes.
Llavors, les formes més segures d'aproximar-nos a la funció
és l'anàlisi traceològica,
que és el que hem vist que estava fent davant el Josep Maria,
o l'anàlisi de residus.
Començaré pel segon,
perquè l'anàlisi de residus és simplement
la identificació d'elements,
de la matèria que ha entrat en contacte amb aquesta eina,
en la seva superfície.
Restes de sang, de greixos animals, d'os...
Què passa?
Que, clar, que és molt difícil,
i com més antic,
més difícil és que es conserven aquests residus,
però en alguns contextos es conserven.
I la segona, l'anàlisi traceològica,
l'anàlisi dels desgastos,
és la més extesa.
que es basa senzillament
en un àmpli programa experimental.
Nosaltres agafem el mateix tipus de roca
i el fem servir sobre carn, sobre pell, sobre os,
punxant, foradant,
amb diferents accions i amb diferents matèries,
i estudiem en les peces experimentals
quin tipus de desgast de microfractures,
de poliments, de traces, d'estries queden.
Una vegada coneixem aquest tipus de marques
en les peces experimentals,
anem a estudiar les peces arqueològiques.
I llavors sí, per l'analogia, com veiem,
un polit molt rodó,
amb estries perpendiculars,
amb escantellament d'aquestes característiques,
és característic del treball de la pell.
Quan això ho trobem amb una peça arqueològica,
podem dir, sí, evidentment,
aquesta peça va servir per treballar la pell.
A vosaltres, perquè ho feu no el dia a dia,
però jo estic al·lucinant, eh,
amb el que m'esteu explicant.
Home, és apassionant, no?,
poder descobrir què eren aquestes pedres de pàdans milers d'anys.
Sí, home, és molt interessant poder llegar a saber mínimament
com han sigut tallades aquestes eines,
com han sigut utilitzades,
com han sigut abandonades en el llatjament.
llavors, i és el que intentem descobrir, no?,
amb tot això, amb tot aquest treball,
intentem descobrir què ha passat amb aquestes eines de pedra.
Aquí tenim en treu pedres de tot arreu, no?
Digues, digues.
I després, clar,
perquè amb aquest tipus d'estudis funcionals,
clar, arribem a conèixer, primer,
quines activitats concretes s'han d'anys a terme amb un gestiment,
si es va a activitats més relacionades amb la carneseria,
o amb el transformació de fusta,
o amb el treball de dos, etcètera,
i el fet d'identificar aquestes activitats
és el que ens permet reconstruir
les formes de vida de les comunitats humanes que estem estudiant.
I que treballeu en xarxa, aquí també a l'IPES,
clar, aquest coneixement no es queda aquí,
a Indústria Lítica, sinó que va a altres departaments
que també estudien.
Diguem el que ens diuen els estudis zooarqueològiques,
estafonòmiques, etcètera,
de formació dels gestiments,
i tot, cadascú, aporta la seva parcel·la d'informació
i al final és el que ens permet fer aquesta reconstrucció
que et parlava.
Això és una mena de fergidor de patates,
per entendre's industrial,
però no crec que fergidiu patates d'aquí, no?
No, això simplement és una cubeta d'ultrasons,
és per netejar les peces,
perquè, clar, si volem fer una analisi detallada
de la superfície d'aquests objectes,
una de les coses que hem de fer és netejar-los bé,
que llavors hi ha uns equipaments de neteja
que netegen molt a fons les mostres
sense fer-les molt bé.
Quina s'endreu, no sé,
perquè estudieu la indústria lítica,
la peça preferida,
la que us aporta més informació?
Home, depèn de cada pedíode,
de cada exerciment, tot.
A nosaltres, en el camp concret nostre,
és molt important que estiguin molt ben conservades,
que no sempre passa,
i que...
perquè hi ha molts exerciments,
a tapos que podem venir d'un,
que hi ha grans,
hi ha conyons molt importants de material
que pateixen problemes forts de conservació.
Algunes matèries primeres, per exemple.
Aquelles sí que no,
però molt importants que són,
aporten menys informació que materials millor conservats.
Doncs és la pena que fan en aquest laboratori d'industria lítica.
L'Ena, per cert, que està fent el doctorat,
quant te queda de doctorat?
Quant temps te...?
Queda ara uns nou mesos i ja està.
Ja hem d'acabar,
a veure si podem fer els objectius que tenim proposats.
Escolta, i quan s'acabi, què faràs?
Perquè portes aquí cinc anys ja, eh?
No, però jo sempre, quan he arribat aquí,
l'objectiu era aprendre tot el que pugui,
i aquest centre ha donat molt,
i ha fet un munt d'esforç
perquè pugui aprendre i pugui treballar,
i això i tot.
Llavors, ara l'objectiu és,
tot el que he d'aprendre i sigo aprenent,
doncs, llevar al meu país,
que és l'Armènia,
i desenvolupar una mica allà,
l'arqueologia que no està tan desenvolupada.
no està tan elaborada allà,
com aquí, en Europa,
i concretament aquí, en Espanya.
L'Ena, per cert, quan torni a Armènia,
també té un altre objectiu,
que és que fundar una colla castellera a Armènia,
perquè ella aquí no ha perdut el temps, eh?
Imagineu-vos, en aquests cinc anys,
ha passat a formar part d'una colla castellera,
és castellera de la Fulla,
que encara hi suposo que ella ets, no?
Clar, bueno, és una cosa cultural que m'agrada,
i llavors formo part d'una colla castellera,
i espero poder estar també desenvolupant així, no sé.
Doncs mireu, els castellers que arribaran a Armènia.
Elena, moltes gràcies,
i anem parlant, encara estàs per aquí uns quants dies,
per tant, uns quants mesos anirem parlant.
Gràcies.
Gràcies a vosaltres.
I també gràcies a l'Andreu Buller,
investigador de l'IPES,
i al propers associat d'aquest màster que tenim en Arqueologia,
i del Quartal de la Divul·lició Humana,
gràcies per atendre'ns aquí al vostre laboratori,
i en fi, ja veig,
que és molt interessant això que feu en el vostre dia a dia.
Moltes gràcies, he callat.
Encara hem de la recta final,
i encara ens queden continguts,
hem de parlar, de fet, en aquesta recta final,
d'altres temes,
vull dir que tornem-ne en pocs segons
i parlem de Tata Puerta en concret.
Pizarro, Pizarro, Pizarro.
Sí, aquest és el nom de la teva botiga a Tarragona, Pizarro.
Fixa-t'hi, vestits d'home, més camisa, més corbata,
més cinturó, més mitjons,
tot a partir de 180 euros.
I a més, comprant dos articles iguals,
com ara camises, pantalons o corbates,
et fem el 15% de descompte del preu final.
Vine, trobaràs tot el que busques,
Sastreria Pizarro i Pizarro Gala,
carrer Mallorca, número 1 i número 27 de Tarragona.
Telèfon 977213617.
Som especialistes en mides grans, fins a la 80.
Informem als nostres clients
l'opció de la Sastreria a mida.
Vingui a veure'n si li donarem pressupost
sense cap compromís.
Sastreria Pizarro.
Som professionals.
Dimecres, a les 4 de la tarda,
el Nàstic buscarà per segon cop aquesta temporada
encadenat dues victòries seguides
i apropar-se una mica més a les places de play-off.
Els de Vicente Moreno viatgen fins a ells
per jugar davant el seu filial.
Després de trencar la ratxa de sis partits
sense guanyar, els granes volen fer bo
els resultats davant els filials.
Aquest dimecres, a 3 quarts a 4 de la tarda,
des de Torrellano, viurem la 17a jornada de Lliga
al grup tercer de la segona B
entre l'Ell Chilicitano i el Nàstic.
Escolta, ens participa el Joc de la Porra
i comenta el partit a les xarxes socials del Sempre Nàstic.
Viu el futbol, viu el Nàstic i viu els gols.
Gol, gol, gol, gol, gol, gol, gol, gol.
Gol, gol, gol, gol, gol, gol, gol, gol, gol, gol, gol, gol, gol.
El matí de Tarragona Ràdio.
Encara hem ja a la recta final d'aquesta
de reevolució de l'any 2013.
Avui hem après moltes coses
i encara ens en queden per aprendre,
perquè en aquesta recta final
hem de connectar de seguida la Sintesa Ballmunt,
la responsable de la comunicació,
que ens expliqui el ressò que tenen les investigacions
que es fan aquí a l'IPES,
a les xarxes socials i també a les blocs.
Volem parlar a la recta final
amb la genera investigadora de l'IPES,
amb el Sergi Lozano,
i ens explicarà com s'ha creat
la xarxa de col·laboració científica de Tapuerca.
Amb ell segurament recordareu,
perquè vam parlar en el primer programa d'aquesta temporada,
parlàvem de Compatible,
un programa a nivell europeu,
però vull ens parlar d'això,
de com es va crear aquesta col·laboració científica de Tapuerca,
aquesta xarxa en concreta.
Sergi Lozano, què tal? Bon dia.
Bon dia.
Com va ser la pregunta primera sòpia?
Com es va crear aquesta xarxa i quina és la finalitat?
Bàsicament, el tema és que acabem de publicar un article
en una revista que es diu CentoMetrics,
que és una revista especialitzada en estudis
sobre col·laboració científica,
és a dir, publicant articles
on s'estudien casos d'estudi espacials.
Llavors nosaltres vam pensar que a Tapuerca,
que ara mateix ha esdevingut un complex científic molt important,
és un cas molt interessant perquè té 20 anys d'història,
o sigui, són 20 anys que tenim molt ben caracteritzats, diguéssim.
Sabem tots els articles que s'han publicat allà,
de grans troballes, de grans teories que s'han proposat
des del grup de Tapuerca,
i també sabem tots els investigadors que hi han col·laborat al terreny.
Llavors ens vam plantejar una recerca una mica més enllà del que es fa normalment.
Normalment la gent el que fa és veure qui ha publicat amb qui
i amb això diuen, bueno, aquests dos autors han col·laborat.
És una col·laboració científica.
Això es fa molt.
En aquesta revista en trobareu un munt de casos.
Però nosaltres el que fem és anar una mica més enllà i dir,
a més, combinem aquesta mena d'informació
amb informació sobre quins investigadors realment hi han estat presents,
que han treballat al dia a dia,
han estat col·laborant llargues hores de treball de camp,
després s'han trobat junts a la residència, coses així.
O sigui, com el fet d'haver estat allà físicament
condiciona també la seva col·laboració científica a nivell d'articles.
I amb tota aquesta informació, per poder-ho visualitzar,
per poder entendre aquesta col·laboració, hem creat xarxes.
Xarxes en què cadascun dels punts, dels nodes, és un investigador
i dos investigadors tenen una connexió, un enllaç,
si han col·laborat en alguna publicació.
I a més, aquí afegim quantes campanyes de Tapuerca,
del sistema de la ciutat de Tapuerca, han participat.
Llavors, creem xarxes d'aquestes,
per diferents moments de la història de Tapuerca, per entendre'ns,
i veiem com aquesta xarxa va canviant.
I hem trobat coses molt interessants.
Algunes no són tan sorprenents,
com per exemple que els tres directors estan just al mig de la xarxa,
o sigui, tot passa per ells, entendre'ns.
Però també coses com que aquesta xarxa es composa de grups,
de comunitats molt ben connectades entre elles,
és a dir, que les publicacions són entre grups molt clars
que publicen entre ells i no tant entre comunitats,
que al centre de la xarxa, a banda dels tres directors,
tenim els sèniors de Tapuerca,
la gent que porta allà des del principi,
que són els que han anat articulant a la xarxa al seu voltant,
i que els nouvinguts, els que tenen menys experiència,
o fins i tot investigadors que no han estat mai a Tapuerca,
però que han col·laborat en publicacions amb aquesta gent,
doncs, per entendre'ns, es van ajuntant a la xarxa pels extrems.
I al final dèiem, bueno, això és molt interessant,
podem veure que, de fet, reflexa una mica la filosofia
que tenien els tres directors,
que s'havia de fer pinya al voltant d'un equip d'investigació de Tapuerca,
que es diu, que és aquest grup de gent que porta molt de temps treballant,
i això és una de les coses que ha permès que Tapuerca sigui el que és,
però d'anar endavant, doncs, potser s'hauria de...
la cosa s'ha de començar a evolucionar d'una altra manera,
perquè, bueno, els directors ja tenen una trajectòria
i tardor d'ara s'haurà de fer un traspàs,
i la qüestió és la gràcia d'aquesta mena d'aproximacions
que ens permet pensar escenaris, no?
Com voldríem que aquesta xarxa evolucionés
un cop els tres directors traspassin, diguéssim, el testimoni a altres investigadors.
Això és un document de consum intern vostre, diguem-ne, o està accessible?
No, no, no, és un article en una revista, es diu Scientometrics.
De fet, la Cinta va publicar una nota de premsa de l'article,
o sigui que si aneu al web de l'IPES segur que pot trobar enllaç.
Doncs, Sergi, l'Ozano, gràcies per la feina d'aquesta xarxa que podrem veure,
perquè ara mateix la Cinta segur que ens explicarà on la podem localitzar.
Gràcies.
A tu.
Doncs, en aquest arreglet final connectem la Cinta Savellmunt,
la responsable de la comunicació,
que ens posarà al dia pel que fa a l'actualitat de l'IPES,
com aquesta, doncs, vinculada, linkada a les diferents xarxes socials del centre
i també, doncs, amb els diferents blocs, que són uns quants els que té l'IPES.
Tenim la Cinta Vallmunt ja, Cinta, bon dia.
Doncs, Sergi, podem parlar amb la Cinta Savellmunt.
Cinta, bon dia.
Hola, bon dia, què tal?
Bueno, explica'ns on està aquesta taranyina, aquesta xarxa de l'Atapuer,
on la podem localitzar.
Sí, mira, és molt fàcil.
Us recomano que aneu a la web de l'IPES, a ips.cat,
allà veureu que està destacada entre els titulars
i ho podeu, per una banda,
estar al bloc de les activitats de l'IPES en català
i després també al bloc IPES Notícies en castellà.
Però la millor manera per no perdre's enllaços
que tenen urls d'aquestes rares és ips.cat
i ja veureu que està a la portada de la web,
allà ben destacat,
perquè era una notícia molt interessant
de col·laboració científica, com explicava el Sergi.
I teniu àmplia informació en aquesta notícia.
Què és el que més ha ressonat aquests darrers dies
pel que fa a la investigació que es publica de l'IPES?
Mira, tenim una notícia molt fresca
perquè s'ha presentat aquest matí.
És un volum especial del Catalán Journal of Communication
que fan els companys de la Universitat Rubí i Virgili
dels Estudis de Comunicació amb una professora
de la Universitat de BAF d'Anglaterra.
I és un volum de recerca a l'entorn de com es comuniquen
temes d'alimentació, com es tracten temes de crisi,
riscos d'alimentació.
I en el nostre cas ens van convidar a participar
perquè expliquéssim l'experiència professional de l'IPES
comunicant temes d'alimentació i evolució humana.
Això s'ha fet aquest matí a l'aula magna del Campus Catalunya
amb l'aula plena de gom a gom
perquè s'ha aprofitat per fer una jornada per estudiants,
s'ha comptat amb la presència del cocinero fiel
i de tot això se n'anaven fent tuits i retuits
contínuament per la xarxa social.
És la notícia més fresca que tenim.
Després ja vam parlar aquí en una altra ocasió
del pla director de la Boella
que es va presentar tot just fa una setmana
i aquest tema també ha tingut molt d'interès especialment al Facebook
perquè sobretot per la zona pròxima a Tarragona
que està a la canonxa, ens cau molt a la vora.
És un projecte molt ambiciós i molt interessant
i recordeu que s'han trobat eines d'un milió d'anys
i després restes de mamut també
i es farà un centre d'interpretació.
Té una projecció científica important
que encara es vol afavorir molt més.
I per últim, destacar-vos que en el bloc Sapiens
que fa el professor del Carbonell,
aquest cap de setmana hem encetat una nova sèrie
que es diu Centuarios y Evolución.
Aquest bloc és en castellà,
forma part del diari El Mundo del Siglo XXI
i en el primer post ell explica
com quan se'ns desperta la consciència com a homínids
comencen a sorgir els rituals,
un dels primers dels quals els trobem a la cima de los huesos,
a Tapuerca,
on allí hi ha una concentració de cadàveres molt important
i a ells se'ls associa una destral d'eina molt maca
que s'ha interpretat com una ofrena
a aquells homínids que van morir
i intencionalment se'ls hagués dipositat allí.
Normalment es pengem els diumenges al vespre
i us convidem un dos a que seguiu aquest repàs
per la història de l'evolució humana.
Doncs això i moltes més coses.
Cinta S. Ballmunt, moltes gràcies.
I ens retrobem ja al gener, no?
Sí, correcte, sí, perquè ara hi ha una baixada
en el que és treball de camp important
i això és la part en què...
Ara venen uns dies que únicament és quan es poden fer vacances.
Adeu, gràcies, Cinta. Una forta abraçada.
Adeu, adeu.
Adeu, siau. Tanquem l'evolució.