L'any que ve es compleixen 80 anys
de l'arribada de la reproducció
de l'estàtua d'August de Primaporta
a la ciutat de Tarragona.
Va ser un regal del govern d'Itàlia a la ciutat.
L'original es conserva a
Brazionuovo dels Museus Vaticans.
Va ser descobert el 20 d'abril
de 1863
a la vila de Primaporta,
pertanyent a Líbia, a la ciutat de Roma.
És un retrat d'empeus
de l'emperador Octavi August
personificat com a cuirassat
o cap suprem de l'exèrcit romà
que devia formar part
d'un monument commemoratiu
de les últimes victòries de l'emperador.
August hi apareix a peu
amb indumentària militar
sostenint un bastó de comandament
consular i aixecant
la mà dreta, mostrant
la corona de llorer del triomf
a les seves tropes.
La seva cuirassa
té relleus al·lusius
a diversos déus romans
entre els quals
Mart, el déu de la guerra
així com les personificacions
dels últims territoris
que havia conquerit
Hispània, Gàlia,
Germània o Pàrtia.
Avui al Tarragona Història
descobrirem el per què
d'aquest regal
i tot el simbolisme de la peça.
En aquesta edició
el diàleg serà entre els nostres dos experts,
el director del Museu d'Història,
Lluís Balart,
i l'arqueòleg municipal,
Joan Menchon.
i l'arqueòleg municipal,
la germà humanitat
Hispània
Trust
Fins demà!
Fins demà!
Doncs avui a la Tarragona Història reseguim la patxada d'aquesta estàtua d'August, de prima porta, aquí a la nostra ciutat i, com dèiem, el diàleg entre els nostres dos experts.
En Lluís Valar, Lluís, què tal? Molt bon dia.
Hola, bon dia.
I en Joan Manchón. Joan, què tal? Molt bon dia.
Bon dia.
Bé, aquest és el punt de partida, eh?
És a dir que, més o menys, els oients els hem posat en entredit, no? D'on ve l'estàtua, que és una reproducció que no és l'original, on es va trobar l'original, però aquesta estàtua en quin lloc la trobaríem de la ciutat?
Jo crec que qui més que menys l'ha vista, ja ho sap, no? Però on la trobem? On està ubicada?
Al museu.
Al museu.
Al museu del recint.
Doncs comencem per aquí.
Al museu del recint des del museu.
Està el passeig arqueològic, amb un petit baluart que hi ha allí, que originàriament li deien la plaça de la columna, perquè hi havia una columna que ara està situada en un altre lloc, una columna de fusta hexagonal que està situada en un altre lloc.
I des que la vam portar està allí, a l'any 1934.
Doncs recordem, l'original localitzada el 1863, no? En aquesta vila, no? La vila de Prima Porta.
La vila a prop de la Prima Porta.
Seria una de les portes d'entrada a la ciutat de Roma, doncs fora de la ciutat, com tots podem entendre, hi haurien aquestes grans viles o aquestes grans cases senyorials, doncs on se va trobar aquesta estàtua, que és importantíssima des de molts punts de vista.
Penseu que l'emperador Auguste seria un dels inventors de l'utilització de la imatge com a propaganda política.
I això és molt important. Va tenir la intel·ligència d'entendre que la difusió de la imatge de l'emperador, de la imatge, podies transmetre la imatge del poder a tot l'imperi, no?
I d'aquí que alguns diuen que l'emperador Auguste va ser el primer publicista, no? I publicista d'ell mateix.
D'aquí neix, doncs, una sèrie de maneres de representar el poder, bàsicament les estàtues,
que a partir d'originals, amb arbre o amb bronze, es van difonent gràcies a tallers imperials al llarg de l'imperi.
És com si ara, quan hi ha un canvi de president de la Generalitat, o un canvi de cap d'estat, o de president del govern,
doncs se li fa la fotografia oficial, és molt fàcil fer-ho ara perquè tens impressores o tens internet,
però llavors ho havien de fer sobre pedra. I això es distribuïa a l'imperi.
Maneres de com se podia representar la figura del poder, n'hi ha moltes,
i, per exemple, doncs, en el cas d'August, de Prima Port, el que tenim a Tarragona,
podem veure que va vestit de militar, amb la cuirassa, això per això en diem que és un turacat,
o un lorigat, que és el nom de la loriga en llatí, que s'utilitza aquesta cuirassa per allà explicar uns missatges polítics, no?
Va descalç, en conseqüència és un emperador divinitzat, i l'emperador divinitzat és una vegada fet l'apoteosi,
l'apoteosi és el fet aquell de la mort i que ja puja cap al més enllà, acompanyat d'un àguila,
fixem-vos la simbologia que té l'àguila al costat de l'imperi, no?
Una altra manera de representar l'emperador és com a pontífex màxim o suma sacerdot.
Si anem al Museu Arqueològic i ens acostem des del Peset de Sant Antoni,
hi ha una gran estàtua d'August, que en diem Capite Velato, és a dir, amb el cap amb un vel,
que és la vestimenta, diguem, que portava el sumo sacerdot, el pontífex màxim, en època romana.
O sigui, ja tenim com a recap militar, Déu, pontífex màxim, Tugat,
també podem trobar imatges dels emperadors dalt de cavall,
tenim, per exemple, el ratat equestre de Marc Aureli, que tenim als museus capitulins,
o també una cosa que no ens hem d'oblidar, ara perquè s'ha perdut molt,
però a les monedes, fins fa uns anys, vèiem que les monedes, les passetes,
hi havia el cap del rei, o el cap de Franco.
Doncs August també va utilitzar això i apareixia a la seva imatge de les monedes.
I fixeu-vos que és una manera de distribuir la imatge del poder a lo més quotidià que és...
Propaganda directa, eh?
Exacte, no?
Aquí la importància del poder de la imatge i de la impoder d'aquesta difusió de la imatge de l'emperador.
I has dit una cosa que enllaça amb l'últim programa que vam fer amb l'Andreu Muñoz,
i s'entén perfectament perquè tenien problemes, perquè tenien aquesta dèria amb els cristians,
perquè els perseguien, perquè clar, estem parlant d'una figura d'un emperador, una figura divina, no?
Sí, clar.
Pensem, això també ve bastant molt del món oriental,
en què el rei, l'emperador, és un déu, i això ho sap captar molt bé August.
August, el seu antecessor, Juli César, el van matar.
I entre altres coses perquè es va entendre que la república perillava, que ens entenguem,
i la deriva que estava agafant Juli César era recuperar fins a cert punt el plantejament de monarquia.
La vella república de Roma no en volia saber res de monarquia.
I és un dels elements que es vesteixen per carregar-se'l.
August va ser molt intel·ligent i no va parlar de monarquia mai.
era el prínceps, el primer entre tots,
se deixa convertir en augur, que d'aquí ve el nom d'August,
que llavors ja té una càrrega religiosa,
i no és el mateix matar un militar que matar una persona divinitzada o semi-divinitzada,
quan a damunt és el pontífex màximus, no?
I a poc a poc es va deixar estimar,
i va anar recollint aquest culte oriental,
inclús se li va començar a fer culte com a Déu en vida.
I això va començar a Tàrregó,
que és aquella història tan bonica que parla quintiliada,
que els ciutadans de Tarragona li fan un altar
en el qual ha nascut un margalló.
Ell no ho va promocionar, però si l'hi feien tampoc deia que no.
Era un tio d'una intel·ligència política,
per dir-ho d'una manera molt astuta,
i que va anar promocionant tot això,
que és el que el va consolidar en bona part dintre del lloc.
I això es torna a repetir, i a l'època moderna.
En quin context, Lluís, de la història passa això?
És a dir, és un moment de transició, de canvi,
de moment estenquetat?
Com estava l'imperi en aquella època?
És evidentment un moment de transició.
Una república que està en crisi,
que es busca en solucions alternatives,
i August ho troba.
Troba aquest respectar tota l'estructura republicana de Roma.
Ell, en cap moment, altera aquest esquema,
però a poc a poc va ocupant espais de poder,
de manera que ell és un monarca.
El que en diem emperador, en principi,
era el comandament militar,
però va afegir-hi tantes parcel·les de poder,
tants espais de poder,
que acaba donant lloc al concepte posterior d'emperador.
Un senyor que està per sobre dels reis,
un sobirà gairebé absolut,
amb un senat que moltes vegades li riuen les gràcies.
És que també és la jugada.
Hem de pensar en el prestigi que va agafant aquest personatge,
que és el que realment,
ja s'ho manega ell per dir que és el que pacifica l'imperi,
és el moment que té la màxima expansió a l'imperi,
i, per exemple,
és el que acaba la conquesta d'Hispània.
D'aquí la seva estada de càrrega,
acaba amb una gangrena de guerra
que no hi havia manera de parar-la,
que eren les guerres amb els Càntabres i els Esturs,
no?
Al nord d'Hispània.
Tot això li va donant un prestigi
que ell s'ha pogut utilitzar molt bé.
Tornant a l'estàtua,
abans parlàvem a la introducció de tota la simbologia
que envolta l'estàtua.
Tot això, clar, és per atès també, no?
És a dir, no és casual, no?
Que sorti la figura, per exemple,
de relleus sedulsius del déu de mar, per exemple,
el déu de la guerra,
i també de cuirar-se, no?
El fet que vagi cuirassat.
Tot és molt simbòlic, no?
Tot, absolutament.
Fins i tot l'utilització moderna d'aquesta estàtua.
El govern de Mussolini
va fer un seguit d'estàtues d'August
que va repartir per les ciutats italianes
que havia fundat l'emperador.
Aquest mateix model de l'August de Prima Porta i això.
I envia aquí a Espanya un ambaixador,
que és el Rafael Aguarilla,
que era un diplomàtic professional
i que ve aquí amb la missió expressa
de millorar relacions amb el govern de la República Espanyola,
d'aleshores,
intentant tenir bones relacions amb Itàlia
i contraprestar,
a ulls d'italians,
una excessiva relació amb la República Francesa.
Vem a aquesta missió,
volta per Espanya
i se n'adona que hi ha tot aquest llegat romà
i el que fa ell és
una còpia d'aquesta sèrie d'estàtues de bronze
que havia fet Mussolini
portar-la a Tarragona.
L'antiga Tàrraco,
en l'època es parlava
que si havia estat una fundació d'August,
ara creiem més aviat que va ser de Juli César,
però en l'època és coherent
i porta l'estàtua aquí.
Aquest senyor, el Guarilla,
és prou interessant.
Ell era militant del partit monàrquic italià
i quan el rei d'Itàlia
va destituir Mussolini
i va anomenar cap de govern a Badoglio,
aquest senyor, el Rafael de Guarilla,
va ser el ministre d'Aferes Estrangers
de la monarquia italiana.
No era un qualsevol, eh?
No, no, no, no era un qualsevol.
Era un personatge prou curiositat.
El que passa és que pocs anys després
l'Itàlia volien la monarquia
i l'home va tenir una tranquil·la
i plàcida vida
enyorant la monarquia que ell havia defensat
i que se la creia.
Aquesta estàtua
arriba aquí a Tarragona
el 3 d'agost.
3 d'agost de 1936.
es rep, la rep Pere Lloret
i es l'enduen per posar-la on és ara.
Però prèviament...
Perdona, Pere Lloret?
L'alcalde republicà de Tarragona.
Del 34, eh?
Del 34.
Avant de la guerra.
Va ser el primer alcalde republicà
i va ser alcalde, doncs,
fins a poc de començar la guerra.
Per un...
Va, va dimitir.
I el va substituir un altre senyor.
La rep l'alcalde, però prèviament
ja s'havia anunciat, doncs,
que el govern italià
regalava a l'Ajuntament de Tarragona
aquesta estàtua.
Què passa aquí a Tarragona?
Què sol passar amb aquestes coses?
Que la ubicació és polèmica.
L'Ajuntament de Tarragona
diu que la posarà allà on és ara,
a la placeta aquella,
i ràpidament surten veus discordants
dient que no, home,
que hem de posar una estàtua d'aquestes allí,
que es farà lleig,
perquè es veurà per sobre de la...
La muralla.
La muralla moderna,
que això no pot ser,
i uns proposen posar-lo
al començament de la Rambla Vella,
que ara hi ha aquella rotonda,
amb unes columnes romans i tal,
aproximadament per allí.
D'altres, diuen que el que s'ha de fer
és una gran plaça a l'entrada de les muralles,
i posar-lo allí, però fora.
I és a dir, cadascú hi diu la seva,
i cadascú ho ha anat fent.
Fixem-nos que una polèmica també de categoria
es munta al voltant del centenari
de la Guerra del Francesc,
amb l'estàtua dels herois de 1811,
el que en diem els despullats,
que primer s'havia de ser,
com era que va guanyar el Julio Antonio el concurs,
per un error d'una votació,
i segona, si havia d'anar allà en un altre lloc.
O fa 20 i escaig d'anys,
quan hi ha el monument del mil·lenari de Catalunya,
d'en Subirats,
que és d'aquells monuments de grans dimensions
i gran pes, però és amb volant,
perquè ha anat tombant per la ciutat,
i ara el tenim a la via Augusta.
Aquí sempre es creen controvèrsies
més o menys divertides.
Forma part de la idiosincràcia del territori.
Del territori, exacte.
Que si no, què faríem,
els mitjans de comunicació?
No és nou,
no és nou,
perquè ja veiem que cada vegada
que incorporem un element,
doncs hi ha aquesta polèmica,
i el cert és que jo crec
que allà on és ara,
tothom ho té absolutament assumit,
i que no...
El que no s'entendria és que es canviés de lloc.
Ara, fixeu-vos que estem parlant d'August,
que té un plantejament de propaganda molt clar
a partir de la imatge,
però és que el feixisme italià,
Benito Mussolini,
amb el plantejament del ressorgiment,
etcètera, etcètera,
també té un plantejament de recuperar la imatge
i l'esplendor de Roma,
que porta, per exemple,
a grans maniobres urbanístiques
a la mateixa ciutat,
com seria l'esventramento
o l'obertura de grans avingudes,
com la via de la conciliazione,
que uniria ciutat del Vaticà amb la ciutat,
l'excavació d'Hostia Antica,
l'excavació dels foros imperials,
aquestes grans recuperacions
del patrimoni arqueològic,
no per un sentit patrimonial,
sinó de protagonisme
o de propaganda
de recuperar aquest passat esplendorós
que per ells és l'imperi, no?
I d'aquí porta, doncs,
des de maniobres
de conquesta d'Eritrea
i d'Etiòpia
a el tema aquest de repartir
aquestes imatges
per les filles de Roma.
Efectivament.
I això dona peu
a que l'any 1939,
tot just acabada la Guerra Civil
espanyola,
vingui aquí
el que aleshores era
ministre d'Afers Exteriors
italià,
que era gendre
de Benito Mussolini,
perdó,
el Gaetano Sciano,
i faci la gran inauguració
de l'estatua aquesta,
que en definitiva
va ser una gran festa falangista
demostrant
qui havia guanyat la guerra,
qui manava aquí,
major ad majorem honorem gloriam
del senyor Josep Fontana,
que era el jefe provincial
del moviment.
Va vindre a Franco, no,
amb aquesta celebració?
No.
No, no, no.
No, no va estar a Franco.
Va estar al senyor aquest,
el Gaetano Sciano,
i el que sí que es va fer
és rebre-la aquí
amb tots els honors.
Tenim una foto al museu
que a l'entrada
del passeig arqueològic
hi ha unes grans lletres
i diu
dutxe, dutxe, dutxe.
I es van fer
arquitectures efímenes
d'aquest tipus
a diversos llocs de Tarragona,
unes columnes
geòniques,
em sembla que eren
a l'entrada
de la Rambla Vella
i, en fi,
d'altres monuments
i, bueno,
hi va ser un esclat de...
Sí,
de vegada
l'escenografia
del poder
utilitzar
la imatge imperial
que ara
és un govern
molt determinat
que és el franquista.
Estem recorrent
altra vegada,
passa que, bueno,
el nivell
en què ho va fer Augusto
és d'una manera,
el nivell
en què ho fa Mussolini
a Itàlia
és una altra,
però després
el nivell
del franquisme aquí
no es pot comparar,
no?
L'arquitectura
en fusta,
efímera,
les lletres
en plena
acabada de la guerra,
no?
Veus
això, no?
Com trasfua
de tota aquesta situació?
Quina història,
no?
En aquests 80 anys
d'estàtua
està sempre al mateix lloc,
no s'ha mogut,
eh?
No.
Si ha fet alguna intervenció,
no s'ha anat,
és a dir,
perquè és una estàtua
de marbre,
és de...
No,
és de bronza,
és una còpia de bronza.
Sembla ser
que l'estàtua original
d'August
era de bronza,
després la coneixem
per una còpia
de marbre,
la que hi ha
als museus
vaticans
és de marbre,
i sobre aquesta
es van fer les altres
còpies de bronza
que curiosament
tenen,
em sembla que totes,
una lleugera diferència
amb l'original
que és que no hi ha
aquell cupido
i un dofí
em sembla que és
que té allà
a la cama.
Això
encara no ho seguem,
però
hi estem treballant
a veure
per què
no es va
no es va
incloure
aquest element.
No s'hi ha fet
cap intervenció?
Sí, perdó,
hi ha una reparació
al peu esquerre,
al turmell
del peu esquerre,
d'alguna
esquerda
que va sortir
o alguna cosa així,
hi ha
un estarre
blat
i està
coïtat,
però a part d'això
no té cap altra intervenció.
Per cert,
August,
com va acabar?
Va acabar bé o va acabar...
Va acabar bé,
va acabar al llit,
mort,
molint-se al llit
tranquil·lament.
Va intervenir una mica
la seva dona,
va provocar la...
El normal en aquella època
és que t'enverinessin,
no?
O això
va apunyalar
per l'esquena,
no?
La seva dona
va contribuir
alquímicament
a la seva apoteòsis
i que se n'anés
cap a
cap a l'altre món,
no?
Però és una cosa
molt normal
en aquella època.
Però bé,
pensem
en entendre
que August
és dels grans
personatges
no de la història
de Roma,
sinó de la història
universal.
Aquesta habilitat
política,
aquesta capacitat
dels problemes
fer-ne virtut,
de girar les coses
al seu interès
i el que diuen
els textos
dels seus biòrgos
que tenia
la prudència
d'un vell
però al mateix temps
la fortalesa
d'un jove,
no?
I cap i la fi
som
Tarracó,
gràcies a August
té un gran canvi
i la Hispània,
l'imperi,
etcètera,
etcètera.
I encara en parlem
d'ell,
no?
No,
crec que anava a dir
que l'any que ve
que celebrarem
el bimilenari
de la mort
d'August
d'alguna manera
coincideix
en aquest 80 aniversari
perquè crec jo
que no era casual
que es portés
l'estàtua
precisament
l'any 1934
que també
era una data
diguem rodona
aquesta que ens agrada
celebrar
i que es va portar
i que bueno
el llegat d'August
és aquest
i jo crec que
aquest
respecte,
aquest reclam
que hem de
tenir molt present
a Tarragona
la figura d'August
que és
qui posa en definitiva
la ciutat
al mapa
del món
d'aleshores
jo crec que
l'hem de mantenir
i que tant tant
viu era
fa 80 anys
com ara mateix
el reindicar
la figura aquesta
d'un personatge
que s'està
uns dos anys
aquí
a Tàrraco
que aquí rep
ambaixades
de tot el món
és prou poderós
com perquè
vinguin aquí
a rebre l'homenatge
que se'ns
van venir des
de la Índia
a saludar-lo
i ho fa aquí
a Tàrraco
on s'estava dirigint
les guerres
contra els càntabres
en aquest procés
de total
pacificació
de la península
ibèrica
per què
n'hi havia tanta resistència
al nord
de la península
què passava allà
que hi ha
muntanyes
és una zona
sembla
que diguem
tonteria
però és que
conquerir zones
de muntanya
amb una
horiografia
complexa
amb un plantejament
tribal
de funcionament
de gent
frestega
forta
dura
i d'altra banda
què entreus
de conquerir
això
els romans
no eren
tontos
i al final
acabaven
el plantejament
romà era
molt clar
a l'hora
de conquistar
anem primer
pel pacte
i si no
la garrotada
conquerir
una zona
que tindràs
poc rendiment
econòmic
d'impostos
etc.
que se't
resisteix molt
ho vas deixant
fins que arriba
el moment
que ho liquides
i és el que
va fer August
el País Basc
té les grans
fundacions
la fundació
de Pompeiana
de Pamplona
és
amb una zona
agrícola
boníssima
i a pocs quilòmetres
més enllà
passat dos hermanes
ja tens
el món agrés
del País Basc
dels Bascons
que arriben
a acords
a convenis
i tu em pagues
tant cada any
i no sé
què fem comerç
etc.
i arribem a una convivència
aquells seran més duros
i al final
anirem allà dalt
a liquidar
quan toqui
o quan tens la força
per fer-ho
a més afegiria
que això
és plenament
vigent actualment
si repassem
la guerra
a l'Afganistan
els americans
amb els seus aliats
a les muntanyes
no s'hi van ficar
les bombardeixen
fan incursions
us
ataquen
puntualment
però
allà no hi entren
perquè és complicadíssim
tornant a la ciutat
determinar
científicament
que el temple d'August
era el subsol de la catedral
li faria justícia
més del que se l'havia de fer
o és a dir
si pogués determinar
científicament
que el subsol de la catedral
hi ha el temple d'August
jo penso que
el temple d'August
es construeix
després de la mort
d'August
gran temple d'August
i
els resultats
de la
de les intervencions
arqueològiques
emmarquen
que allà hi ha
el basament
d'un gran edifici
que la lògica
porta
a dir
que allà
hi havia el temple d'August
perquè si no
hi ha un altre problema
si allò
que és molt probable
que sigui el temple d'August
no és el temple d'August
quina explicació
li donem?
que falten
encara més arguments
o s'ha d'augmentar
les intervencions
o els estudis
això sempre
sempre és important
que s'acabi de refrendar
però és que
la lògica
et porta a pensar
que
allà hi havia
un gran temple
de l'època
en què es va
construir el temple d'August
a conseqüència
té bastants números
del que ho sigui
que això no treu
que hi hagi altres llocs
que es faci culte
a l'emperador
d'acord?
com tampoc sabem
on hi hauria
la famosa ara
que ens parla
Quintilià
però em sembla que
la famosa què?
ara un altar
ara l'altar
aquell que surt
la palmera
com un miracle
i això
i
la
l'existència
del temple
a més
és una altra
contribució
d'August
i dels seus hereus
aquesta creació
de l'estat
d'aquell temple
s'erigeix a August
però pròpiament
se li està donant
culte
a la deessa Roma
i a l'emperador
viu
amb aquesta divinització
i tal
per tant
hi ha una claríssima
utilització política
de la figura aquesta
és que ens mana
un déu
amb la qual
poca cosa
podem discutir
ja
i si ens fixem
en l'estructura
de la ciutat
de Tàrraco
sobretot
venint des de mar
que és com està pensada
el temple
culmina
una ciutat
que
baixa
suaument
des del turó
aquest
on hi ha aquest gran temple
de mar blanc
que havia de
de lluïr
especialment
i els seus peus
s'estén
una ciutat
que arriba
fins a mar
a un port
que a quatre dies
de navegació
tenia
la ciutat de Roma
és una escenografia
que
si no
hi ha el temple
d'August
allà
on tenim la catedral
i com bé diu
el Lluís
venint de mar
sabeu molt bé
el Guadabella
i el problema
tindrem
de dir
què hi ha
si no és el temple
d'August
doncs l'any que ve
és el bit mil·lenari
segur que se'n parla
novament
d'aquesta hipòtesi
de moment
però vaja
tot apunta
tot apunta
Lluís Bavard
Joan Manchón
mireu si hi ha informació
darrere d'una estàtua
si ens surten de coses
darrere d'una estàtua
vull que els ullons
quan passin per davant
de l'estàtua d'August
l'estàtua d'August
de prima porta
al museu
doncs pensin
en tot això
que hem anat explicant
i que avui
hem après també moltes coses
gràcies per acompanyar-nos
i fins la fina propera
fins aquí 15 dies
molt bé
molt bé
moltes gràcies
i fins la
Aguin
Fins demà!