Evoluciona amb l'IPES i Tarragona Ràdio
Avui fem l'Evoluciona des del barranc de la huella
amb aquesta col·laboració amb l'IPES
Avui tanquem l'Evoluciona aquesta temporada
i ho fem des d'un llaciment
De fet, a partir d'ara, els investigadors d'aquest centre situats a salades
ja estan pràcticament excavant en diferents parts del món
i han volgut venir fins aquí, fins a aquest punt
a tocar pràcticament de la T11
per veure com comença aquest inici d'excavació
d'un llaciment que han donat molt de si fins ara
en aquests darrers 5 anys
Si van trobar, per exemple, unes defenses de Mamut
que van ser titulars destacats a nivell de mitjança
no només d'aquí, sinó a nivell mundial
van tenir molt de ressò
i van ser unes defenses de Mamut de 700.000 anys
una mica més de 700.000 anys d'antiguitat
Avui des d'aquí parlem de diferents investigadors
alguns dels quals han estat durant tota aquesta etapa
durant tots aquests 5 anys
excavant, tot i que amb etapes intermitents naturalment
en aquest punt d'aquí de la Vuella
En parlem des del punt de vista dels investigadors
amb el director de l'excavació
però també, com dèiem, amb altres investigadors
que han passat per aquí per aquesta excavació
però també des del punt de vista dels estudiants
del màster Erasmus Mundis
del Quaternari que fa l'IPES
també amb alguns estudiants de doctorar
que estan aquí excavant com a part també de la seva formació
i que també les podrem conèixer avui en aquest programa especial
Ja us dèiem, avui descobrirem coses interessants
en un barranc que ara mateix
si no ho podem veure
però està baixant aigua per aquest barranc de la Vuella
i de fet és això, és un barranc que canalitza l'aigua
de pluja del territori
que ens acompanya una mica més amunt
i que per tant l'excavació està una mica més elevada
del que seria aquest punt d'aigua
Ara en parlem, com dèiem, amb els investigadors
i comencem aquesta ronda amb Josep Vallverdó
La recerca científica és un dels instruments de transformació
més imponents per als segles que venen
Doncs com us dèiem, volem parlar en primer lloc
amb el director de l'excavació, l'arqueòleg Josep Vallverdó
que a més a més ens parlarà també una mica
de la relació d'aquest llaciment
amb el que seria l'arribada dels primers
o els origen del polament humà
a nivell d'Europa
Josep Vallverdó, què tal? Molt bon dia
Hola, bon dia, com és?
Porteu, de fet, no gaires dies, no?
Excavant aquí a la Boella, no?
Just una setmana, sí
Hem començat fa...
S'anava passada i ara avui
aquesta setmana és la segona setmana d'excavació
i estarem, se suposa, fins a meitat de juny
Què n'espereu d'aquesta nova campanya d'excavació a la Boella?
Bé, un guany és el sisè any d'excavació
i estem, d'alguna manera, acabant
totes les tasques de sondeig
i d'excavacions de petita escala
o, bueno, de millor, de gran escala
que hem fet aquí al barranc
per tal de valorar
l'interès, especialment per la investigació
del que tu deies ara
l'origen del polament humà
a Europa
i, bueno, concretament aquí a la Conca del Francolí
I què apunta, de moment, la investigació?
Què apunta? Encara està les beceroles?
Bé, no, de fet, el que ens vam proposar
des que vam fer aquesta troballa fortuita del 2007
d'aquestes defenses
d'aquest gran... del mamut meridionalis
és, d'acord amb l'Ajuntament de la Canoja
vam intentar, per dir-ho d'una forma
fer un treball sistemàtic
de documentació
del que seria
la documentació
completa
de tot el que seria
la prehistòria
i la paleontologia
dels darrers milions d'anys
aquí al Camp de Tarragona
a la Conca del Francolí
i s'hem dedicat
aquests cinc anys possiblement
només a recollir
petits indicis
que giren entorn
a tres grans
conceptes
o a tres grans
ítems
que tracten
principalment
el primer
sobre la
determinació
dels texons
dels animals
dels ossos
que trobem
o sigui
a quines espècies
es corresponen
i principalment
aquí trobem
doncs
tan
vertebrats
grans vertebrats
com dèiem
els mamuts
i també hem trobat
forces hipopòtams
també hem trobat carnívors
no en molta quantitat
i abans també els herbívors
grans herbívors
com
mitjans
com poden ser el cavall
diferents tipus de cèrvols
i això
per un costat
després per l'altre costat
també ens ha preocupat molt
un altre
eix fonamental
del que seria
el coneixement
de les dades
més importants
més primàries
per poder
en el futur
poder abarcar
un projecte
d'investigació
més articulat
i de detall
més gran
que és
entorn a la cronologia
i de fet
hem fet
diferents
tipus
de recerca
molt lligades
amb les ciències
físiques
i molt lligades
amb
els fenòmens
radioactius
de desintegració
de la matèria
que són
els autèntics
rellotges
que poden donar
idees
sobre la
datació
numèrica
i de la cronologia
de l'edat
que té
aquests fòsils
que trobem aquí
i finalment
un tercer aspecte
que hem tocat
ha sigut
la classificació
de les eines
de pedra
que hem trobat
en diferents nivells
i d'aquí al barranc
perquè penseu
que és una sèrie
de sediments
que té
en el punt més al
fins a 12 metres
de gruixut
de gruixària
i de gruix
i en principi
hem vist
que
en els primers
dos metres
hem trobat
eines
atribuïdes
a la manada dental
que poden tenir
entre 100 i 200.000 anys
d'edat
i finalment
hem trobat
unes altres eines
molt més
fondes
que estan
entorn
als 8-9 metres
que poden ser
atribuïdes
a les primeres
ocupacions humanes
d'Europa
directament
penseu que
possiblement
aquí a la Boella
tenim tant
pels indicis
paleontològics
com també
les datacions
cronomètriques
que tenim ara
estaríem davant
del llaciment
més antic
de Catalunya
és a dir
que per tant
la rellevància
d'aquest llaciment
és important
dintre del conjunt
de llaciments
que hi ha
a nivell de l'estat
però també
a nivell d'Europa
fins i tot
no?
Sí
perquè
en principi
aquest tipus
d'arxius
són molt
escassos
no n'hi ha
de fet
i tot i així
esperem
també amb les
dades que tenim
sobre la cronologia
dintre del que seria
el mateix sistema
de la Boella
poder trobar
capes
que també seran més antigues
que anirien cap a dos milions d'anys
i això seria
possiblement
el proper repte
que tindrem
en l'investigació
de nous afloraments
i també
possiblement
podríem treballar
i també intentarem
trobar també
documentació primària
molt bàsica
també
del que serien
els primers
problemes
després
de la colonització
humana d'Europa
que és diferent
i jo us ho explico
una mica després
això si voleu
i una mica més d'aç
detall
i ja us ho explicaré una mica
perquè molt té molt a veure
amb
aquests
primers indicis
d'ocupacions humanes
a Catalunya
ara després reparem
el fil i en parlem
per què s'han trobat
aquests vestigis
aquí
a la Boella
per què
quines característiques
té aquest barranc
que fa que es conservin
per exemple
aquests defenses de Mamut
que es van trobar
en el seu moment
bé
com pots imaginar
que la conservació
d'aquest tipus
d'arrestes
o la construcció
d'aquest tipus
d'arxiu
per dir-ho d'alguna forma
té a veure molt
amb les dinàmiques
geològiques
perquè clar
estem parlant
d'uns temps
tan antics
que permetin
que per dir-ho d'alguna forma
conservin
aquestes
sèries
de sediments
tan espessos
i principalment
aquí
el condicionament
geogràfic
i geològic
més important
és que
el barranc de la Boella
era una antigua
com que es diu
una confluència
entre una riera
que venia
possiblement
del sector
del musti
de la selva
amb l'antic
francolí
que desembocava
a la platja
de la Pineda
davant de la Canonja
del poble de Canonja
i en aquest lloc
on hi havia
per dir-ho així
aquesta confluència
i es formaven uns deltes
un delta
un delta fulvial
i aquest delta
generalment
està
que s'ofreix
un enfonsament
de caràcter
històstic
o sigui
la mateixa escorça
de la terra
pel mateix pes
dels sediments
s'ha va enfonsant
i aquí
per dir-ho així
permet aquest enfonsament
que quedin
conservades
aquestes capes
i
molt probablement
també
lligat
que és un lloc
amb molta aigua
lligat
a la confluència
entre l'antic
riu francolí
i les rieres
es donen unes condicions
on l'aigua
anega totalment
la roca caixa
dels sediments
i fa que
d'alguna forma
els ossos
no es preservin
perquè en principi
estarien totalment mullats
i per tant
l'atac bacteriològic
amb condicions
més airejades
acabarien
per dir-ho així
desfent els ossos
això per un costat
però tot i així
també hi ha un altre
factor
en el cas
és per explicar
la presència humana
aquests homes primitius
i això es coneix molt bé
també
amb la
amb el que seria
l'ecologia humana
d'Àfrica
i estaven molt especialitzats
en consumir
grans animals
eren
de fet
des dels
amb la línia dels hominins
doncs van
cada cop van
siguin menys vegetarians
i comencen
a mesura que la seva
encefalització
és més important
comencen a
consumir
més
proteïna animal
i en aquests llocs
on hi ha
aquests
deltes fluials
i especialment
alimentats
per rieres
per afluents
on hi ha
grans torrentades
catastròfiques
hi ha l'oportunitat
de poder
trobar animals
atrapats
pels fangs
i per les torrentades
i en principi
l'home coneix
aquest tipus d'hàbitats
desfet és un comportament
que ja
que a l'Àfrica
també està molt reflexat
com els homes
poden anar
a aprofitar
la carn
d'animals
atrapats
als fangs
o per dir-ho així
arrasats
quan vénen
les grans rierades
i quan
van
a
aquests llocs
que seria
aquest delta
aquest delta
fluvial
prospecten per allà
i troben
algun animal mort
el descarnen
abandonen
les eines
i
nosaltres
després
a cap de molts anys
les podem recuperar
o sigui
serien trampes naturals
que realment
aprofiten
i que és molt lligat
a aquest tipus
de
el que seria
en aquest cas
la pelicologia
de l'humana
i
bueno
i la huella
és un lloc
que
que donaria
aquesta
que seria
doncs
molt idoni
per aquest tipus
de comportament
que ja
com us deia
ja també ha estat
àmpliament documentat
a Àfrica
i que
arribem a documentar aquí
però
en aquests períodes
que bueno
que ara ja no són
16.000 anys
sinó que
ja són molt més
recolats amb el temps
tenim
expectatives
més de poder trobar
restes
ja d'un milió
i mig
i si tot va bé
doncs
això ho farem
als pròxims anys
on el vol trobar
el mamut
va ser per aquí a la vora?
Sí, sí
va ser aquí al davant
tal com va
i vull
com podeu veure molt
per exemple
possiblement aquest mamut
també està bé
possiblement
va quedar
atrapat al fang
després d'unes torrentades
de grans inundacions
i l'home prehistòric
el va
el va esquarterar
i quan el va esquarterar
doncs
va abandonar
més de
doncs
d'un centenar
de roques tallades
pot dir
així sabem
que
que la freqüència
de l'home aquí
a la boella
és molt més
no és només
una
una vegada
que venen
sinó que venen
moltes vegades
possiblement
per aquest condicionament físic
del lloc de trampa
per
natural
pels grans animals
d'hominis
n'heu trobat
algun vestigi
de d'hominis
no
de fet
hem trobat
només
les roques tallades
pels hominis
d'una forma innegable
perquè a més
aquí a la boella
hi ha
el ver
i una sedimentació
molt catastròfica
hi ha
un enterrament
molt ràpid
i tant
els ossos
com
les estris
les pedres
tallades
estan molt
molt ben conservades
tenen
una
digues
bona part
del que expliques
ho explicaràs
també aquest dissabte
que fareu una conferència
aquí a la boella
sí, és veritat
aquest dissabte
fer un petit repàs
del projecte
d'investigació
no només aquí a la boella
sinó també
amb altres indrets
que hem treballat
l'IBE
aquí al camp de Tarragona
després de més de 20 anys
i posem una mica
i posem una mica
en solfer
tot el potencial
que pugui tenir
aquest treball
de fons
que hem fet
però
el que hem estat
tornant una mica
a la conversa
que dèiem al començament
sí que
des d'un punt de vista
per dir-ho així
científic
i pensem
que des d'un punt de vista
de la socialització
del coneixement
i de l'evolució humana
pensem
que la boella
pot ser un jaciment
on poder
explicar
aquesta evolució
tant biològica
com geològica
recent
de la conca
de Francolí
i que per tant
pot ser
un recurs singular
per la indústria cultural
de les nostres contrades
els sossos
les defenses
on estan actualment
d'aquest mamut
i què passarà
es podran visitar
algun dia
aquí a la Canoja?
bé
les defenses
estan en custòdia
a l'IPES
després d'haver
estat quasi dos anys
restaurant-les
però de fet
aquests últims cinc anys
ja m'han estat traient
un important cantet
de material
tot i així
que han vingut
un grup bastant modest
de gent
perquè principalment
el que hem intentat
és esbrinar
el nombre de capes
fèrtils
que hi pot haver
aquí al barranc
i sí
hi ha llocs
per exemple
aquí al fòrum
hem arribat a trobar
quasi
a part de les capes
on hi ha indústries
de la manera dental
també hem trobat
llocs
on hi ha vuit capes
paleontològiques
i moltes d'elles
també tenen
indústries
pedres tallades
pels homes
i el que pensem
és que
sí
si tot va bé
hi haurà material
paleontològic
i també pedres
prehistòriques
molt molt
les primeres pedres
prehistòriques
tallades
aquí a Catalunya
per ser exposades
quan
poc a poc
ja es pugui muntar
pensant que pot ser
una bona oportunitat
per a la indústria cultural
aquí a les comarques
de Tarragona
i si tot va bé
esperem
amb l'Ajuntament
de la Canonge
engegar un projecte
de certa interpretació
i visita
als jaciments
hi ha una part
de l'IPC3
pot ser
recerca
docència
i socialització
hi ha possibilitats
que puguin venir
en un futur
proper alumnes
aquí a conèixer
a banda dels que estan
estudiant el màster
que estan per aquí
que després en parlarem
però que puguin venir
escolars
per exemple
a fer la visita
al jaciment
i veure una mica
el que s'hi ha trobat aquí
tot això encara està
a les abaceroles
però bueno
en principi
intentaríem
que jaciments
d'aquest
igual
perquè en realitat
una mica
el nostre treball
a part de la publicació
i el coneixement directe
del més primari
de aquests arxius
prehistòrics
també és
possiblement
assenyal
a l'administració
i en general
la ciutat civil
gent interessada
en la indústria cultural
per exemple
és que si realment
aquestes troballes
tenen una significació
dintre del que seria
el coneixement
de l'evolució humana
i ser susceptibles
de ser
un recurs
i en principi
si tot va bé
amb l'Ajuntament
de la Conexia
confiem
en poder desenvolupar
aquest tipus
de dinàmica
no només
per abastar
escolars
que també
és una qüestió
molt interessant
per la didàctica activa
sinó també
per poder
generar
activitats
de caire
cultural
i caràcter acadèmic
lligats
a l'evolució
biològica
i geològica
de Tarragona
que hi ha molta cosa
a fer
som un país
que té
un potencial
molt important
en aquest tipus
de recursos
està vist
per exemple
l'èxit
que té
Tarragó
tant
amb
Tarracoviva
però en general
també al llarg
de l'any
tot el que seria
tots els beneficis
lligats
a la indústria cultural
però en el cas
també plantejaríem
per aquest jaciment
penseu que
jaciments com aquest
a la península
n'hi ha
com molt tres
a nivell europeu
especialment
amb latituds
més
grans
per entendre's
a partir del 42
l'ocupació humana
és molt escassa
perquè
és una qüestió
bioclimàtica
i pensem
que tot el que seria
la zona sud-europea
seria un dels pocs
jaciments
on hi ha presència humana
tan antiga
et fes una pregunta
però si pot ser
que no em facis
resposta científica
tot i que els científics
a vegades
sou científics
no podeu evitar-ho
com vas trobar
les defenses
què vas sentir?
Nosaltres
feia anys
que tombàvem per aquí
de fet jo
vaig començar
a fer un màster
l'any 92
vaig fer un màster
dedicat a les terrasses
de la Francolí
aquí a vora
Puigdalfí
a vora de la refineria
i sabíem
havia de tenir
l'existència
d'aquests jaciments
perquè
la seca
ja el va publicar
l'any 73
i sempre havíem
tombat molt per aquí
perquè
en aquell temps
ja
ens vam adonar
del que seria
tot el fenomen
de canvi
del riu
Francolí
cap a aquesta zona
de la Canonga
i la Pineda
i sempre
més o menys
per una qüestió
professional
sempre havíem tombat
i havíem trobat
molts fòssils
però de fet
la troballa
de les defenses
va suposar
a nivell
paleontològic
una qüestió
molt interessant
perquè van
poder confirmar
unes descobertes
que havien quedat
quasi
molt oblidades
amb el temps
inclús hi havia gent
des de la comunitat
científica
que es dubtava
de les assignacions
taxonòmiques
pensaven que podia ser
inclús un elefant
més recent
i que tot això era
i molt principalment
el que va ser
més sorprenent
va ser que
junt amb les defenses
hi havia també
un conjunt
de pedres tallades
que fins en aquest moment
no ho sabien
i ens va causar
molta, molta sorpresa
i més sorpresa
ens ha causat
més últimament
quan hem fet
després de provar
moltes
durant tots aquests anys
molts tipus
de mètodes
de datació
hem trobat
un mètode de datació
que hem realitzat
amb una saluda
de partícules
aquí a França
després també
hem d'haver passat
per uns altres
acceleradors
a Berkeley
en què hem pogut
datar aquestes defenses
en un milió d'anys
actualment tenim
en publicació
una publicació
internacional
en marxa
i realment
també vam fer
el paleomagnetisme
que ja ens va indicar
que era molt més antic
del que ens creiem
perquè en principi
vam donar
700.000 anys
com a feixa
conservadora
o més prudent
però ara
ja estem
gràcies també
al treball
de molts microvertebrats
que hem fet
aquests anys
podem parlar
d'un llaciment
que té
la mateixa edat
que
de tapuerca
i que
possiblement
i a més
amb gran
també
i amb gran sorpresa
a més
és un llaciment
que la presència humana
per dir-ho així
pertany a un altre grup
cultural
possiblement
o pertany a un altre
tipus de dispersió humana
diferent
a la de tapuerca
o a orfe
que són els llaciments
més coneguts
antics
de la península
ibèrica
i d'Europa
en general
i aquí
mentre que
a tapuerca
i a orfe
tindríem
un poblament
que seria
possiblement
les primeres
sortides d'Àfrica
que possiblement
es donen
d'entorn a dos milions
d'anys
aquest marcaria
una segona
sortida
d'Àfrica
amb els quals
els humans
almenys els humans
de la boella
ja tindrien
unes tradicions
tècniques
molt lligades
a processos
de transmissió
de coneixements
tècnics
basats
molt
en una transmissió
molt
important
dels coneixements
o sigui
amb un
verdader
saber fer
que
generalment
s'ha concretat
amb la construcció
d'unes grans
adestrals
de mà
que són unes
eines
molt difícils
d'elaborar
per tant
requereix
un aprenentatge
molt profund
de la modificació
de la matèria
que no passa
per exemple
amb les indústries
més
de les primeres
sortides d'Àfrica
sinó que
aquelles serien
molt més
biotecnològiques
per entendre
sinó que
aquelles serien
molt més
lligades
als processos
culturals
d'aprenentatge
i aquí
hem pogut
tenir la sort
de trobar
unes eines
unes grans
adestrals
que possiblement
serien les primeres
d'estrals
atxalianes
d'Europa
és el que estem
m'ho sembla
a mi
o això és primícia
això és
això és de portada
de sàients
no?
ja ho he intentat
però no ens ha anat bé
no perquè ara està
molt receptiu
això és important
això és important
no l'important
és que es llegeixi
jo penso que
més que publicar
en grans
en grans
en grans revistes
l'important
és que
que això
tingui
un ressò
primer
amb la comunitat
professional
primer
amb la nostra
comunitat
o sigui
que siguem citats
per entendre'ns
i que després
això
es pugui
transformar
amb el temps
com tu deies
abans
una miqueta
amb un fenomen
que puguem
divulgar
evolució
en llocs
concrets
més que parlar
d'una forma
vaga
sinó que es pugui
fer didàctica
activa
d'això
i que tot el que
es diguin
les idees
evolucionistes
i fonamentades
amb el coneixement
científic
aquest tot
per dir-ho així
tot aquestes
noves professions
que poden sortir
d'aquí
es puguin
realitzar
en llocs
que siguin
verdament importants
com podrà ser
esperem
la boella
Josep Ballardo
gràcies per explicar-nos-ho
des d'aquí
i ara seguim
parlant amb investigadors
gràcies
vinga molt bé
gràcies
fem una petita pausa
i tornem de seguida
per parlar amb més investigadors
i també amb algun d'aquests estudiants
de màster i doctorat
l'any 2006 vam decidir que construiríem la casa dels juclis
un allar pels nens i nens amb càncer i les seves famílies
on només preocupar-se d'una cosa
posar-se bons
i ara toca mantenir-la
vine el proper diumenge 9 de juny a Porta Aventura i posa la gorra
organitza FANOC
associació de nens amb càncer
ja saps on aniràs de vacances?
no
i amb els nens és complicat
que em proposes?
has pensat anar de càmping?
càmping?
sí
pots fer activitats al costat del mar
hi ha espais per jugar
a l'aire lliure
hi ha piscines
per la família seria ideal
però on és?
els càmpings Tarragona Ciutat
les vacances
més a prop del que et penses
de nit o de dia
toca per on?
toca per on?
el teu restaurant a Tarragona
a toca per on?
el teu esmorzar, dinar o sopar
carta i menú de migdia
i les nostres llesques de pa de pagès
a toca per on?
les teves tapes preferides
amb terrassa d'estiu
per gaudir d'un bon combinat
toca per on?
al carrer del Portalet de Tarragona
reserves al 977-232-074
toca per on?
toca per on?
aires de festes
tenir una bona salut dental
no és només qüestió d'estètica
et pots evitar malalties més greus
com l'infarct de miocardi
no és tractadors d'una frivolitat
és una necessitat
i això ho sabem molt bé
a Netadent
la teva clínica dental a la granja
on portem més d'una dècada
millorant el nostre somriure
i el que és més important
la nostra salut
a Netadent trobareu
tot un equip de professionals
preparats en totes les àrees
de l'odontologia com
cirurgia, implants, pròtesis,
ortodòncia i estètica dental
truca a Netadent
la primera visita és gratuïta
977-55-40-20
del 16 al 26 de maig
t'espera un viatge extraordinari
a l'antiga civilització romana
amb Tarraco Viva
el festival romà de Tarragona
descobreix com era la ciutat romana
i com s'organitzava la societat
de l'antiga Tarraco
emocionat amb els espectacles
de recreació històrica
i coneix millor el nostre passat
del 16 al 26 de maig
Tarraco Viva
el festival romà de Tarragona
tota la informació
a tarragoviva.com
Tarragona
Història Viva
Si no vols que et piqui
el mosquit tigre
escolta aquestes recomanacions
per prevenir
cal evitar les acumulacions
d'aigua a casa
buidar dos cops per setmana
els recipients de l'exterior
que puguin acumular aigua
joguines, sanders, gerros, galledes
plats d'animals domèstics
piscines de plàstic, etc.
buidar dos cops per setmana
o tapar amb tela mosquitera
els safarets i les basses petites
la prevenció és el millor mètode
per controlar el mosquit tigre
trobareu més recomanacions
a la pàgina web de la Generalitat
Ajuntament de Tarragona
El matí de Tarragona Ràdio
Seguim endavant avui en aquest programa especial
des del barranc de la Buella
Hem vingut aquí i ha volgut
molt de pena perquè de fet el títol allà el tenim
en se l'acaba de donar el Josep Ballverdú
aquesta nova datació d'aquest barranc
en un milió d'anys
segons aquestes investigacions
i aquestes proves que s'han pogut fer
a Califòrnia, a Beckerla
i també a França
Ens ho acaben de dir
per tant és primícia, és notícia
destacada
aquesta nova datació
d'aquest barranc de la Buella
d'aquestes defenses
en concret de Mamut
però també s'han trobat
altres restos importants
com per exemple
abans parlàvem d'aquests microvertebrats
que s'han trobat en aquesta zona d'aquí
i la persona que els ha investigat
ara hi parlarem
ell és un dels investigadors
que també estan aquí
un dels...
està traient-se al doctorat
ell és l'Ivan Nadozano
està fent...
és de Sant Feriu de Guixols
i està traient-se al doctorat
en micromamífers
ara parlem
Ivan, què tal?
Molt bon dia
Bon dia
Tu has treballat amb aquests microvertebrats
és a dir, estem parlant
de petits ratolins, no?
Una mica de què?
Sí, estem parlant tant d'arrossegadors
com d'herbicolis
que són les rates d'aigua
i la troba important aquí
la meva tesi és basa
en estudiar l'evolució
d'una espècie en concret
que és el Mimo i Sabini
i estem determinant
els caràcters que varien
al llarg de l'evolució
per a base d'aquests caràcters
donar cronologies dels llaciments
llavors aquí va aparèixer
el Mimo i Sabini
i fent servir
les observacions
que hem determinat
a altres llocs
com seria Tapuerca o Orce
i per l'estat evolutiu
d'aquesta espècie aquí
hem determinat
que l'ecrologia
està en torn
al milió d'anys
m'ha dit abans en Pep
O sigui, tu has treballat
amb ratolins
de fa un milió d'anys
Bé, sí
el Mimo i Sabini
apareix fa 1,8 milions d'anys
a Europa
i desapareix
fa mig milió d'anys
durant la seva evolució
hi ha un seguit de caràcters
que van canviant
o van perdent
llavors els que hi ha aquí
pel moment evolutiu
en què es troben
els caràcters que presenten
són de fa un milió d'anys
però sí, sí
en base a això
són ratolins de fa un milió d'anys
rates d'aigua
Tu ets de Sant Feliu de Guixos
com valors han fet
de ser aquí amb l'Ipes
i poder fer el teu doctorat
amb alguna excavació real
com aquesta
i com deia
ho sap
una de les importants
que tenim a nivell d'Europa
Sí, bueno
a nivell europeu
el més important que hi ha
és això que tenim aquí
que té un milió d'anys
i amb cronologia similar
seria el que trobem a Tapuerca
i les troballes
que s'han fet
a la cuinca de Guaixbaza
a Orze
però sí
els primers poblacions
es passarien
estan per aquí
tenien aquest milió d'anys
milió d'anys
milió d'anys
milió d'anys
milió d'anys
milió d'anys
que hi ha entre
el que hi ha aquí
i el que hi ha
a Tapuerca i a Orze
Molt bé, Ivan
que vagi molt bé
ara segueixes excavant, no?
Vaig a seguir rentant
material per buscar fòsils
Molt bé, Ivan
que vagi molt bé
la Palmyra Saladí
és un arqueòloga
ella ha estat
en aquests cinc anys
que dèiem d'aquí
del jaciment de la Vuella
d'aquest barranc de la Vuella
doncs pràcticament
totes les campanyes
totes
totes, totes
bon dia
totes
Què tal, com està?
Molt bé
molt bé
doncs des del 2007
des del primer dia del 2007
fins avui
i esperem que duri molts anys
això
Abans li ha preguntat
amb el Josep Ballverdú
de les defenses
ja li he dit
no em facis una resposta científica
ell m'ha fet una resposta científica
explica'ns a nivell emocional
què vau sentir aquell dia
A nivell emocional
en aquell dia
és difícil de descriure
tothom ens pregunta
què és el que sentim
quan trobem una resta
qualsevol
i en realitat
sent sempre el mateix
és emocionant?
sí, moltíssim
però som bastant
més freds que tot això
ara
unes defenses d'elefant
de mamut
en aquelles dimensions
era una cosa
que nosaltres en realitat
no havíem vist
fins en aquell moment
i sobretot
vam sentir emoció
quan vam descobrir
l'espècie que era
que ens estava indicant
que teníem una espècie
molt antiga
amb una edat
que en aquell moment
pensàvem que eren
uns 700.000 anys
que en aquestes terres
no hi havia cap jaciment
d'aquesta cronologia
a Europa
a Europa n'hi ha molt pocs
i a tota la península ibèrica
aquest seria
el tercer
o el quart
ens interessa més
o ens emocionem més
quan anem descobrint
coses noves
amb el treball
de laboratori
amb el treball
científic
que fem
durant tot l'any
trobar una peça
doncs aquí
sempre hi ha alegria
avui hem disfrutat
un parell de vegades
amb petites restes
amb una dent de cavall
amb una resta d'indústria
que va sortir ahir
doncs la vam celebrar
sí
és emocionant
però no és
només aquesta part
sinó tot el continu
explica'ns
què està passant aquí
ara
què estem fent aquí
doncs ara som unes 15
no, no arribem a 15
són es 13
serem
i el que estem fent
és excavar
el nivell
el quart nivell
del jaciment
és un nivell
en el que surten
restes molt disperses
el que tenim
que tu pots veure
però els oients no
és la superfície
dividida en metros quadrats
cada metro quadrat
té un nom
com un joc de barcos
el K13
el L14
i cada persona
quan troba una resta
el que està fent
és documentar
el lloc exacte
on està sortint
cada peça
traiem tot el sediment
després el portem
a l'Ivan
perquè el renti
és a dir
tota la terra
l'hem de recollir
en sacs
perquè l'Ivan
pugui trobar les rates
que aquí no les veuríem
i avui el que estem trobant
és sobretot
en aquella part
en una de les zones
que després parlaràs
amb la Gisè
és diverses restes
de cavall
que sobretot
ella és la que està trobant
avui
està triomfant
avui cavalls han sortit
avui
més cavalls
algun cèrbit
també ha sortit
i poca cosa més
la Gisè per cert
és de Cuba
és cubana
sí
aquí ara
hi ha estudiants
del màster
que s'està impartint
a la URV
i hi ha de quasi tot
les nacionalitats
però de diversos continents
hi ha un noi tunisí
una xica argelina
una italiana
la Gisè que és cubana
i després gent de la terra
que també fan el màster
aquí
em deixes que vagi a parlar amb ells
a veure què m'expliquen
a veure
em penso que s'ho estan passant bé
això també és cert
no s'ho passeu bé
aquí excavant
no pot mirar
és la feina més gratificant
la més divertida
la més divertida
perquè és treball de cap
estàs a l'aire lliure
hi ha conversa
vas trobant coses
i aprens molt
cadascú tenim una disciplina
però el camp
és on aprenem
de totes les disciplines
i les disfrutem
doncs mira, sàvia, gràcies
i no te'n vagis molt lluny
gràcies
vinga, adéu
doncs anem per, literalment
per damunt d'uns taulons
a l'interior del llaciment
ja estic passant per una mena
de corredor de taulons
i aniré a parlar
a veure si puc arribar
fins on estava Roser Marçal
la Roser Marçal
està doncs ara mateix
amb una mena d'escombra
i una mena de pal
i una piquera també
doncs
Roser Marçal
que és de Tarragona, ciutat
i que és llicenciada en història
amb aquest estudi
que ofereix també l'IPES
a través de la URB
properament Antropologia
Art de Moment Història de l'Art
Roser, què tal?
bon dia
bon dia
hola, bon dia
explica'n què estàs fent
en concret
bueno, aquí al llaciment
col·laboro
com tots
excavant
aquí
a veure si trobem
noves peces
i
col·laborant aquí
també
quines eines fas servir
ara mateix?
què fas servir?
doncs ara estic amb un pinzei
també faig servir
un destornillador
i
una piqueta
llavors anem fent talles
i anem resseguint
els nostres quadres
i quan acabem un
passem amb un altre
que estigui una mica més elevat
llavors per tenir
tot la mateixa tall
el llaciment
no?
no és la teva primera intervenció
aquí a la Vuella, no?
no
porto, me sembla que
des del 2010
porto 4 o 5 anys
aquí a Mells
i eres el dia
de les defenses de Mamut
i eres aquí o no?
no
no, no, no
però quan l'any passat
vam trobar la tíbia
de Mamut
i la costella
sí que estava
i com va ser aquest moment?
home, doncs
va ser sorprenent
perquè
mai havia vist
un os tan gran
la veritat
sí, sí
molt bé, Roser
doncs deixem que continuïs
gràcies
gràcies
a veure si vull parlar
amb una llac italiana
que no tinc el nom
però vaja
li preguntaré
hola, què tal?
bien
com et llames?
Clàudia
cuéntame
què haces?
què estàs fent?
estem excavant
i
buscant
huesos
industrialítica
d'esto
llegimiento
de què part d'Itàlia eres tu?
del sur
del sur d'Itàlia
i cuánto tiempo lleves aquí en Tarragona
con el Ites?
un año
i què tal l'experiència?
bien, bien
muy bien
me gusta
y estoy intentando de aprender
también el castellano
molt bé
moltes gràcies
que continuïs
gràcies
sí
de nada
doncs seguim
seguim per aquí
per aquest corredor
ara ens mourem una miqueta
anirem cap a l'altra banda
on està també
la Gisè
Rangel
que dèiem
que és la noia
que és de Cuba
i que
anirem a veure
què ens explica
què està fent
també
Gisè
què tal?
com estàs?
bien
moltes gràcies
cuè és
què és tu experiència
amb el Ites?
bueno
pues
hasta ara
he tingut profesores
casi todos són del Ites
són profesores
de la URB
i són professionales
molt competentes
bueno
estan por aquí
eh
sí
i són mis profesores
així que no podo
decir más nada
perdón
me ha dicho
antes
me ha contado
Paunina
que hi ha un bon rollo
de trabajo aquí
no?
sí
todos nos llevamos
muy bien
hay mucha armonía
y mucha colaboración
que és importante
¿tú por qué
exigiste este máster
del Ites?
bueno
pues este máster
yo lo conocí
desde antes
de entrar a la universidad
y de hecho
estudié antropología
con el fin
de poder llegar
a este máster
porque es uno
de los mejores
en arqueología
en España
y probablemente
en Europa
o sea
te habían dado
ya el máster
en Cuba
¿no?
a ti
me habían comentado
sobre el máster
y luego lo solicité
cuando termine
la universidad
¿y qué te parece
poder excavar
en un sitio
como este?
pues tremendo privilegio
es un lujo
aquí también
hay algunos
de los investigadores
más relevantes
a nivel mundial
en paleocología
¿cómo lo va a durar
también esto
de aprender de ellos?
pues es una experiencia
única
porque aprendes
de sus experiencias
ellos comparten
mucho la información
y están siempre dispuestos
a enseñar
así que
se aprende mucho
¿cuánto tiempo te queda
de máster?
pues un año
un año de máster
me queda
¿y Tarragona
qué te ha parecido?
pues Tarragona
me encanta
el hecho de que tenga mar
es maravilloso
y el clima
la gente
todo
es preciosa
en Cuba
también tienes mar
por eso
me siento como en casa
muy bien
que vaya muy bien
Gisè
gracias
no
de usted
hasta luego
pues la Gisè
Rangel
que es de Cuba
que está
fent aquest máster
en arqueología
del quaternari
doncs també
aquí
excavant
seguim
a ver si
diem el Toni Pineda
que també
està per aquí
el tenim aquí al costat
que el Toni Pineda
com molt bé
indica el seu nom
és d'aquí al costat
no de la Pineda
sinó de Vilaseca
Toni
i què tal
hola
molt bé
moltes gràcies
bon dia
tu estàs fent també el màster
no?
sí
estic fent primer del màster
aquí de l'ORB
i què tal
com va
com va fins ara
i què valors
de formar part
d'aquest equip
de l'IPES
doncs molt content
la veritat
jo vaig començar
a treballar
a col·laborar amb l'IPES
l'any 2010
en algunes excavacions
i bueno
des de vaig començar
vaig veure que això m'agradava
i que el meu objectiu
era fer el màster
i per ara molt content
m'ha acabat primer
i amb molt bones sensacions
a quines senyes
vas servir
aquestes que estàs fent per aquí
ara mateix
sí
una mica
doncs mira
nosaltres treballem
amb tornavís
i amb piqueta
i tenim un pincell
un recollidor
per anar
anar barrint
anar escombrant
la sorra a poc a poc
i després tenim
una PDA
per anar ficant les dades
dels objectes arqueològics
que anem trobant
i tu quina part de la feina
et toca?
d'introduir dades?
de tot
de tot
treballes el teu
un metre quadrat
que és el teu quadre
i has d'anar
has d'anar picant
has d'anar escombrant
i quan s'obre algun material
les d'anar introduint
les d'anar coordenant
i guardar
el seu posterior estudi
tu filles com el Josep Ballverdú
venir per aquí a buscar fòssils
o no?
quan eres més petit?
no, no
jo el vaig conèixer ja de gran
aquest jaciment
tu ets aquí a la vora
no?
s'adiràs a la vora
jo soc d'aquí
soc de Vilaseca
però vull dir que no venies per aquí a buscar fòssils
no?
no, no
molt bé
escolta't no estònic
que vagi molt bé
també continua
amb aquesta feina
i anem a veure
a la Marina Mosquera
és un investigador
que segurament ja us sonarà
perquè en vam parlar
en un dels capítols
de l'evolució
anàvem parlant amb ella
que ens va parlar de primats
ens va parlar de coses
molt interessants
de les investigacions
que es fan des d'aquí
des de l'Institut de Paraclògia Humana
i la Fundació Social
Marina
què tal?
com estàs?
hola, bon dia
molt bé
suposo que esteu per allà
a la seu de l'IP
aquestes assassalades
també una mica esperant
que arriba el moment
de sortir a fer treball de camp
sí, sí
la veritat és que
al llarg de l'any
s'agraeix
que quan ja
venen aquestes èpoques
que ja comencem a excavar
ja s'agraeix
també és veritat
que hem de fer l'altra feina
també
d'ordinador
d'anàlisi
d'estudi
dels materials
al laboratori
però sí, sí
aquest és un llaciment
dels catalipes
però hem de recordar
que n'hi ha molts
a nivell mundial
no és només aquest
sí, sí
sobretot al nord d'Àfrica
tenim convenis
i tenim excavacions
en diversos països
també tenim
a Xile
a Mèxic
a l'Europa
tenim alguna cosa
o sigui
sí, sí
estan molt estessos
el Josep ens explicava
fa pocs minuts
la rellevància
d'aquest llaciment
la importància
a nivell
no només de Catalunya
i de l'estat
sinó a nivell mundial
no?
Som uns privilegiats
en aquest sentit
de tenir
jaciments com aquest
de tenir instituts
com l'IPES
que ha tingut també
una evolució
ara tenim un local
en fi
un edifici
com d'Humana
però hi ha hagut
també una evolució
som privilegiats
en aquest sentit
des del punt de vista
totalment
totalment privilegiats
també és veritat
que l'hem treballat molt
l'hem treballat molt
mira aquest jaciment
és molt important
d'entre altres coses
perquè és el jaciment
més antic
dedicat
a aquest jaciment
d'aquestes localitats
que tenim aquí
una de les localitats
té el jaciment
dedicat
a l'aprofitament
d'un elefant
és el més antic
d'Europa
amb aquestes característiques
i a més a més
amb una indústria
una tecnologia lítica
que sembla
que és el primer
atxalià
que està arribant
a Europa
llavors tenim
el primer atxalià
i tenim
el més antic
el que anomenen
batxerissait
un lloc
d'esquarterament
d'un gran animal
llavors és molt important
l'IPES
l'IPES
és fonamental
que vols que et diguin
l'IPES
ha estat
molt de temps
ha trigat
molt de temps
a formar-se
però
fortunosament
ja el tenim
ja podem treballar
tranquils
podem treballar bé
amb totes les condicions
que necessitem
per treballar
i per produir
el que hem estat
reduint
tot aquest any
tens una eina
que és molt fina
no aquesta
és una eina
de dentista
d'aquestes
que fan servir
els dentistes
però en plàstic
llavors és molt bona
perquè no
et fa mal
els ossos
ni la industrialítica
llavors és molt bona
per això
Marina Mosquera
moltes gràcies
i que vagi molt bé
l'excavació
gràcies a vosaltres
i en aquests darrers minuts
connectarem
amb la Cinta
Bellmunt
amb la responsable
de la comunicació
de l'IPES
en aquesta recta final
perquè recordem
avui tancam
aquesta campanya
d'aquest programa
especial a l'Evolució
n'hem fet a sis programes
en aquesta temporada
la voluntat és tornar-hi
la temporada vinent
però la tancarem
com dèiem
amb la responsable
de la comunicació
la Cinta Bellmunt
ella doncs
ens posa també el dia
pel que fa a la repercussió
a nivell de les xarxes
de la investigació
que es fa des d'aquest institut
crec que el tenim ja
a l'advocat del Fitelefònic
Cinta Bellmunt
a veure si podem parlar amb ella
Cinta bon dia
encara no la tindrem de seguida
penseu que
entre el que ens explicarà
el 5 i 30 altres coses
és aquesta conferència
que farà el mateix Josep Ballverdú
aquí mateix al costat de la Boella
on som nosaltres
al restaurant de la Boella
allà podrà doncs
exposar de forma
doncs més detallada
tot el que hem anat explicant
en aquest programa especial
amb una conferència
que també doncs
permetrà poder visitar
institut doncs
aquest jaciment
on som nosaltres ara
aquest barranc de la Boella
aquí davant on som ara
mateix
ho podré veure després
després amb un vídeo
que estem gravant
és on es van trobar
aquestes defenses de mamut
datades en un milió d'anys
podem ja ara sí
conversar amb Cinta Bellmunt
som éssers socialment complexes
i tenim una gran habilitat
per adaptar-nos
doncs ara sí
s'ha de veure
la responsable de comunicació
de la VIPES
la Cinta S. Bellmunt
Cinta, què tal?
Molt bon dia
Hola, bon dia
què tal?
Ja ho veus
avui a la Boella
molt bé
la mar de bé
la mar de bé per aquí
perfecte
una bona manera
d'acabar la temporada
doncs sí
sí, sí
una bona manera
i a més a més
ens acaben d'anar
un titular d'aquests
bens destacats
i és que finalment
s'ha pogut datar
en un milió d'anys
aquestes defenses de mamut
que es van trobar aquí
ara fa doncs
en aquests darrers cinc anys
notícia important
per tant
també s'ha dit
que hem vingut
i marxem ben carregats
en la forja ben carregada
molt bé
explica'ns què veurem properament
perquè de fet el Josep
ens explicava
que aquest mateix cap de setmana
hi ha una conferència important
aquí
sí
a les 12 del migdia
és un paquet
que s'ha organitzat
des dels propietaris
del restaurant
La Boella
i inclou
una visita
al llaciment
una conferència
que farà
el propi
Josep Baibardú
sobre els orixes
del poblament europeu
i basant-se també
en totes les troballes
d'aquí
del llaciment
de La Boella
i s'acaba
amb un dinar
això està obert
al públic en general
i cal apuntar-se
a través de la web
del Seller de la Boella
i després tenim altres coses
per aquest cap de setmana
és la primera vegada
que com a IPES
participem a Tarracó Viva
ho fem d'una manera
molt modesta
compartint
l'estat
amb els companys
de l'ICAC
a l'Institut Català
d'Arqueologia Clàssica
i també
amb la presència
de l'Institut Català
de Recerca
en Patrimoni Cultural
és la primera vegada
que els tres instituts
ens dediquem
a Patrimoni
anem junts
a Tarracó Viva
i bàsicament
el que farem
és donar a conèixer
els tres instituts
i també
les publicacions
adreçades
al públic en general
que han editat
autors
dels diferents instituts
això serà
el divendres
dissabte i diumenge
a la fira
que hi ha
al Camp de Mar
després
acaba de sortir
un nou llibre
que es diu
L'evolució sense sentit
de Laudal Carbonell
i el Jordi Agustí
director i responsable
de recerca
respectivament
de l'IPES
són uns diàlegs
que estableixen
entre ells
sobre diferents temes
de l'evolució humana
i es presenta
el 15 de juny
a Burgos
i el 6
a Barcelona
val a dir
que aquests diàlegs
es van fer
aquí a Tarragona Ràdio
dins del marc
del programa
evoluciona
quan celebràvem
l'any
Darwin
el 2009
i ja aprofitant
que estem d'excavació
a la huella
dic que aquesta no és
l'única
que estem fent
aquests dies
avui tot just
ha començat
una nova excavació
al jaciment
al molí del salt
que està a Vimbodí
Poblet
fa 13 anys
que també
escapem allí
és un jaciment
important
per les peces
d'art
paleolítiques
que s'han localitzat
també tenim
una altra excavació
aquests dies
al camp dels ninots
que ja vam dedicar
a un programa
evoluciona
on s'han trobat
restes d'animals
de fins a 3,2 milions
d'anys
i la nostra temporada
alta
que ara tot just
s'inicia
doncs tindrà
continuïtat
entre altres llocs
el juliol
a Tapuerca
i a l'agosta
a l'abric
romaní
una mica
és com
es passen
l'estiu
els membres
de l'equip
de l'IPES
fent treball
de camp
a les diferents
excavacions
que tenim
escampades
tant per
l'estat espanyol
com també
pel nord d'Àfrica
com us comentava
la Marina Mosquera
doncs
Cinta
també molt de ressò
a nivell de xarxes socials
a nivell de blocs
a nivell de webs
de l'IPES
qui vulgui seguir
el dia a dia
doncs
a través
correcte
com dius tu
a través dels nostres
blocs
i de les xarxes socials
contínuament
estem donant informació
pengem fotos
dels treballs
i que tothom
s'ho senti una mica seu
i ens poden fer també
preguntes
comentaris
el que convingui
Cinta de Ceballmunt
un pla de col·laborar amb vosaltres
en aquesta temporada
i esperem tornar-hi la vinent
d'acord
ens remetem
ja ha passat l'estiu
sí i tant
molt bé
doncs moltes gràcies
una forta abraçada
adéu
adéu
doncs
Cinta de Ceballmunt
que han anat
coordinant aquests espais
d'evolució
que hem fet
en aquesta temporada
de Tarragona Ràdio
aquí tornem
esperem la temporada
vinent
tanquem ja
Joan Maria Bertran
a la part tècnica
aquí a la nit
al mòbil
també Lluís Comas
a l'estudi central
a l'Ena Gabaldà
doncs també
de suport de producció
i tècnica
aquí al barran de la Boi
us ha parlat Jurep Sunyer
tanquem
acomiadem aquests investigadors
que continuen treballant
continuen excavant
en aquest punt
que està com hem dit
i com hem explicat
un jaciment important
molt important
de les importàncies de l'estat
a nivell de Catalunya
i també a nivell d'Europa
tanquem des d'aquí
ens acomiadem
que vagi molt bé
adéu
adéu
adéu
a nivell d'Europa