Evoluciona amb l'IPES i Tarragona Ràdio
Què tal? Molt bon dia, benvinguts al tercer programa d'aquesta temporada de l'Evoluciona
en directe des de la seu de l'IPES, l'Institut Català de l'Ecologia Humana i l'Evolució Social
avui som aquí al campus de Sassalades i en concret al despatx d'Arqueobotànica
des on farem una primera part del programa
en aquesta primera part analitzarem el concepte de la paleoclimatologia
ho farem en conversa amb l'investigador Francesc Burjacs
també des d'aquí parlarem d'altra banda de la segona edició del programa
Fem Recerca, que organitza la URB en el marc de la Setmana de la Ciència
l'IPES i l'ICAC han organitzat una gent per estudiants de secundària
i en s'ha de parlar d'Arqueologa de l'IPES, la mà de Fontana, la coordinadora d'aquesta activitat
Després anirem a un altre despatx, concretament serem a la sala de la Brica romaní
i des de allò parlarem amb Robert Sala, l'arqueolog i professor de la URB
i coordinador de l'àrea de docència de l'IPES
tratarem del nou grau en Antropologia i Evolució Humana
que des d'aquest curs imparteixen conjuntament la URB i la UOC
la Universitat Oberta de Catalunya
Sala també es referirà d'altra banda a un curs sobre el jaciment d'Orte
un curs que aquesta setmana es comença a impartir a la Universitat de Granada
seran temes que tractem amb ell i a més a més tornarem a cridar Marta Fontanals
també la reta final perquè amb ella i amb Robert Sala també comentarem
en què consisteix la participació de membres de l'IPES
al Fòrum de la Innovació del CEIX
ja sabeu que el CEIX és el campus d'excel·lència internacional
Catalunya Sud
que des del 25 de novembre i el 4 de desembre
es celebrarà a Tarragona, ciutat
Què fa un enginyer a l'IPES?
La comunicació científica 2.0
com despertar vocacions científiques
o una empresa d'arqueologia
estaran els casos que s'expulsaran el dia 27
a l'espai Tabacalera, aquí a Tarragona
avui ens ho avançaran, com dèiem, Robert Sala i Marta Fontanals
tancarem aquesta edició de l'Evoluciona
la recta final en conversa amb Cinta S. Ballmunt
la responsable de comunicació de l'IPES
que ens resumirà com cada programa
el que ha societat més interès
a nivell de xarxes socials
pel que fa a l'activitat d'aquest institut
Aquesta és la temàtica d'avui, aquests són els temes
així que comencem
La recerca científica és un dels instruments
de transformació més imponents
per als segles que venen
Comencem a parlar d'aquest programa
es diu Fent Recerca
un programa que organitza la Universitat Rovira i Virgili
i que es fa aquests dies coincidint amb la Setmana de la Ciència
De fet, demà dimecres hi haurà una nova parada d'aquest programa
el fem a recerca
i és una activitat conjunta entre l'IPES
també ens educarà l'arqueologia clàssica
l'ICAC
i en volem parlar
us hem explicat què consisteix
perquè a grans trets es tracta d'una gincana
per estudiant de secundària
però molt especial
no la fan a qualsevol lloc
la faran ni més dimensys que per aquí
per l'interior de les instal·lacions
En parlem amb l'arqueòloga de l'IPES
la Marta Fontanals
que és la coordinadora d'aquesta activitat
Marta Catalmo, bon dia
Hola, molt bon dia a tothom
Ara ho dèiem, una gincana molt especial
Sí, aprofitant que ens trobem
en la Setmana de la Ciència
concretament aquesta setmana
i que la Universitat Rubí-Ri Virgili
organitza des de fa dos anys
el programa Fem Recerca
que consisteix en que
els estudiants de secundària
principalment visitin els centres de recerca
les facultats on hi ha grups de recerca
van pensar
de fer-hi la nostra contribució
i aquest any fer-ho juntament amb l'ICAC
que com sabrà molta gent
tot i que tenim línies de recerca diferent
i cronologies diferents
sí que compartim el mètode arqueològic
com a mètode de treball
ens va pensar que seria interessant
fer una proposta entre els dos instituts
la proposta que presentem es diu
Viatge al Passat
i com molt bé deies
és una gimcama
on els estudiants que ens visitin
cada dimecres
durant aquest mes de novembre
o sigui, ens hi queda una oportunitat
el dimecres que ve
ens han de demostrar a nosaltres
que són capaços d'ajudar-nos
com els hi fem fer això?
primer venen a l'IPES
ens visiten
veuen el centre
els hi donem una informació
a través d'audiovisuals
a través d'una sèrie de mitjans
els hi donem informació
i llavors superant una sèrie de proves
m'han de demostrar a mi
que són capaços de fer investigació
com que nosaltres tenim molta feina
tenim molts gestiments
tenim molts materials
si ells ens demostrin
que són capaços d'investigar
els hi donarem
tota una sèrie de materials arqueològics
que llavors
s'hauran de traslladar a l'ICAC
per processar aquests materials
és a dir, els rentaran
siglaran
desenvoluparan tot aquest procés
de gestió
d'aquests materials arqueològics
per després
fer la interpretació
d'aquests materials
i per tant
explicar-nos
una mica
en què consisteix
o com vivien els humans
que van generar aquest gestiment arqueològic
això s'havia fet mai o no?
no
una gincama
una gincama pel centre
no l'havien plantejat mai
i en conjunt amb l'ICAC
tampoc és el primer any
ja en porteu algunes
aquest dia que s'hi donen el trei
queden dues oportunitats
però ja en porteu algunes
com han anat?
què expliquen aquests estudiants?
queden una mica alucinats
de veure aquestes instal·lacions per dins
tot el gestiment
totes les restes que teniu aquí conservades
sí, la veritat és que
quan visiten el centre
doncs
els agrada moltíssim
perquè
no s'imaginen
que en realitat
els arqueòlegs treballem així
ells tenen una mica
que és la visió de camp
però quan veuen
com es desenvolupa
el procés de recerca aquí
realment
al·lucinen
parlant en plata
perquè
no s'imaginen
ells tenen
la imatge de l'arqueòleg
al camp
treballant en el gestiment
però tota aquesta segona part
diguéssim
no és tan coneguda
per la qual és una bona oportunitat
per conèixer com treballem
la intenció és despertar vocacions
entre aquests joves adolescents
de batxillerat
i que en un futur
puguin estar per aquí entre vosaltres
si és que fan aquesta carrera
sí, perquè realment
així com
normalment
les ciències més experimentals
les ciències
que et diré jo
les enginyeries
la química
sempre desperta més interès
les ciències socials
en aquest cas
l'arqueologia
tot i que sí que és veritat
que desperta d'interès
costa més sempre
que
que hi hagi estudiants
de batxillerat
que després vulguin
direccionar
doncs
tota la seva
la seva carrera
la seva
carrera professional
cap a l'arqueologia
cap a la prehistòria
en aquest sentit
per a nosaltres
és molt important
despertar vocacions
ara som
al despatx d'arquebotànica
es porteu baix
a la planta de baix
que són ja
tots els laboratoris
de poliment
dels diferents
vestitges
que aneu trobant
diferents llaciments
on hi ha
la gran reserva
recordo memòria
més de 16.000
restes
prou
d'un milió
de restes
tenim
tot i que
16.000
ja soni moltíssim
encara
encara en tenim més
sí
ells visiten
la sala de col·leccions
on tenim el magatzem
i després
un parell de laboratoris
laboratori
de lítica
i després
laboratori
de georqueologia
i després
l'activitat
es desenvolupi
a la sala
bric romaní
que és una sala
polivalent
gran que tenim
les proves
en què consistiran
ja es parlant
una mica
que els hi uneu
una resta
arqueològica
ja i s'han de
partir d'aquí
anar fent
ells
visualitzen
un audiovisual
de caràcter
didàctic
i també
els fem
una sèrie
d'explicacions
una sèrie
de preguntes
i llavors
ells
es divideixen
en grups
fem uns grups
d'uns 4 grups
d'uns 5-6
persones
llavors
ells
els demanem
que es dirigeixin
depenent del color
a què pertanyen
de com a grup
que es dirigeixin
a un d'aquests espais
que t'he anomenat abans
i allí troben
un sobre
on hi ha
una pista
hi ha unes qüestions
i unes pistes
per exemple
n'explicareu una
ells
els hi diuen
tenen
un sobre
on es diu
doncs
aneu
a tal lloc
i trobareu
tota una sèrie
de cranis
aquí teniu
tota una sèrie
de noms
doncs jo direu
Homo sapiens
o Montessor
o Hilda i Belgensis
damunt de la taula
tindreu uns cranis
i teniu aquests noms
i han de ser capaços
d'ordenar-los
d'antic a modern
i després també
tenen unes imatges
unes reconstruccions
que s'han fet
d'aquests dominis
i també han de ser capaços
d'associar
aquestes imatges
amb els cranis
per exemple
aquesta és una de les proves
per exemple
també han de ser capaços
per exemple
d'ordenar
materials
de més antic
a més modern
per exemple
tenen una eina
feta en sílex
tenen una eina
feta en metall
una eina
manegada
amb fusta
doncs han de ser capaços
també
d'ordenar
cronològicament
aquestes eines
o sigui
hi ha tota una sèrie
de pistes
que els donin informació
però després
sobre uns materials
que tenen damunt
de la taula
ser capaços
de treballar
i demostrar-nos
a nosaltres
quan s'ha pogut fer
i explicar-nos
també el per què
és a dir
que no sigui
una ordenació aleatòria
sinó que ells
siguin capaços
d'explicar el per què
o sigui
que hi hagi aquest discurs
una mica
aquest dret
de fons científic
que tenim nosaltres
o sigui
el raonament
del per què
els feu fer recerca
en definitiva
els feu fer recerca
tenen nivell
aquests joves
perquè heu fet una presselecció
em va dir-ho
no tothom
hi ha pogut
entrar en aquesta gincana
heu fet una presselecció
tenen nivell
a nivell de coneixement
sí
perquè
en batxillerat
ells ja han tractat
tot el que és
el tema de la prehistòria
i a més a més
la majoria d'ells
ja tenen
certa vocació
és a dir
ells estan interessats
en venir a fer aquest taller
amb la qual cosa
ja hi ha una predisposició
i ja hi ha uns coneixements
sí
se sap bastant
tenen
se sap
de prehistòria
i d'erquil·logia
ja hi ha
coneixements
sí
ho suposen fàcil
bueno sí
ens ho posen força fàcil
la veritat és que
és molt agraït
perquè estan molt interessats
Marta
ens retrobem
a la recta final
et sembla
del programa
amb el Robert Sala
sí
d'acord
fins després doncs
perquè amb la Marta
apuntada
a la recta final
i amb el Robert Sala
parlarem de la participació
de l'IPES
al Campus d'Excel·lència
Internacional
però com deiem
hem de seguir
des d'aquí
des d'Arqueobotànica
parlant d'un altre apartat
d'aquesta investigació
en concret
parlem
del clima
de la paleoclimatologia
ho fem
amb l'investigador
Francesc Burjacs
perquè demà mateix
dimecres
a dos quarts
de dotze del migdia
al Teatre de Blanes
a la Marta
també d'aquesta setmana
de la Ciència
però Blanes
com deiem
ell hi impartirà
una xerrada
sobre l'evolució
del clima
Francesc Burjacs
què tal?
bon dia
novament
hola bon dia
a tothom
crec que vam parlar
del clima
allà a l'anterior temporada
un dia vam parlar
de la teva disciplina
del clima en general
i aquí hi ha moltes preguntes
demà de fet
al Teatre de Blanes
parlaràs una mica
de l'evolució del clima
en tots aquests milers
de milions d'anys
sí
el que entenderé
és fer un repàs
des dels orígens
de l'home
a l'Àfrica
fins a arribar
als nostres dies
vull dir
clar estem parlant
de 4 milions d'anys
gairebé
vol dir que
hi han hagut
moltíssims
canvis climàtics
el que passa
que no només
intento
donar una idea
de com ha evolucionat
el clima
sinó també
íntimament lligat
també amb l'evolució humana
per dir
a veure si
el clima
aquests canvis climàtics
hi han hagut
al passat
han pogut influir
o no
en l'evolució
de l'home
ja si
hi ha alguna certesa
en aquest sentit
és a dir
el clima ha anat
modelant l'evolució
de l'home
en el passat
o no?
bé
jo diria
l'estat actual
del coneixement
a veure
el clima
no és un factor
determinant
vull dir
perquè hi ha
moltes variables
que intervenen
en l'evolució
però sí
que és una de les variables
que hem de tenir en compte
dins d'aquest procés
d'evolució
abans parlaves
de 4 milions d'anys
aquí les xifres
sempre són una mica macro
dèiem un milió
de fòssils
baix al magatzem
4 milions d'anys
a mi particularment
m'acosta molt
imaginar-me
com era
tot plegat
fa 4 milions d'anys
era diferent
la Terra
era tot diferent
no?
bé
a veure
tampoc
era molt diferent
perquè esclar
4 milions d'anys
comparat
amb la història
de la Terra
del planeta
en general
vull dir
4 milions d'anys
és molt poc
és molt poc temps
val a dir
que
sí
que d'alguna manera
els primers
homininis
aquests que ja
caminaven drets
i que ja
s'assemblaven
a algú
amb nosaltres
doncs evidentment
vivien en un clima
molt més calorós
per entendre'ns
vull dir
seria un clima
més equatorial
el que ara tenim
a l'Equador
per tant
molt més temperat
amb moltes més pluges
però que tot això
va derivant
cap a
les glaciacions
a les èpoques
en què comencen a haver-hi
fases molt llargues
de molt de glas
sobre la Terra
va passant
per tot un procés
evolutiu
es pot per dir
Francesc
com serà el clima
en un futur o no?
bé
aquest també
és una part
de la investigació
el que passa
que com sabeu
és molt difícil
pronosticar
i sobretot
penseu
en els pronòstics
que es fan
cada dia
del temps
que farà l'endemà
i bé
cada vegada
s'encerta més
perquè cada vegada
hi ha models
més elaborats
que permeten
fer aquest pronòstic
però que no és
el 100%
serà
al voltant
d'un 70%
vol dir
que el pronòstic
pot fallar
doncs si ja és difícil
pronosticar
el temps que farà demà
a nivell de clima
doncs encara és una mica
més difícil
però bueno
actualment
amb l'ajuda
dels supercomputadors
i tot això
s'estan fent models
vull dir
que intenten
donar pronòstics
però no és fàcil
és complex
però per exemple
pot venir una nova
glaciació
com les que hi ha hagut
al passat o no?
bé
aquest és un dels
que
una de les paradoxes
actuals
o sigui
a veure
per un cantor
sabem que
els que estudiem
el passat
i veiem els cicles
climàtics
sabem que ara
estem al final
d'aquest cicle temperat
que hem viscut
durant 12.000 anys
això s'ha acabat
i cicles
d'aquests temperats
com els que hem viscut
els últims 12.000 anys
que han vist
néixer les civilitzacions
vull dir
l'agricultura
la remaderia
una cosa que mai havia passat
doncs estem al final
vull dir
per tant
estem al final
d'un cicle natural
i per tant
ha de venir fred
vull dir
el pronòstic
segons la tendència
natural del clima
és aquest
clar
tampoc podem dir
si serà d'aquí un mes
d'aquí un any
o d'aquí mil anys
vull dir
és complet
però sabem que estem
al final d'un cicle
una altra cosa
és això
l'escalfament global
això que ja fa uns anys
que ens van dient
a través de la premsa
que el clima està canviant
i que l'estem canviant
nosaltres
estem canviant
perquè nosaltres
estem injectant
a l'atmosfera
més carboni
del que hi hauria d'haver
més matar
tota una sèrie de gasos
hivernacles
que fan pujar
la temperatura
a la terra
i per tant
aquí tenim la paradoxa
per un cantó
la tendència natural
és el fred
però després
la tendència
que produïm nosaltres
els humans
és escalfar
l'atmosfera
per tant
no sabem què passarà
qui guanyarà
la tendència natural
o les indústries
tinc entès
tinc entès
que hi ha corrents
d'investigació
que defensen
una de les hipòtesis
i un altre cantó
un altre sector
que està necessitat
per l'altre
és a dir
que hi ha divisió
en aquest sentit
sí
diguem que hi haurà
l'escola
més dels presentistes
dels que estudien
el clima
dels últims
100-150 anys
i llavors
que bàsicament
aquest és el món
de la meteorologia
perquè aquí
hauríem de diferenciar
el que és la meteorologia
del que és la climatologia
que són dos camps
bastant diferents
doncs diguem
el sector més
meteorològic
doncs veuen
que sí
que aquest escalfament
es va produint
però
els que estudiem
el clima del passat
doncs veiem
que això
el passat
havia passat
moltes més vegades
i el pitjor pronòstic
que s'està donant
ara
d'escalfament global
la pujada
de graus
que hi hauria
al planeta
no arribaria
ni
als nivells
que ha arribat
fa 130.000 anys
per exemple
per tant
clar
són dues visions
diferents
llavors hi ha
aquesta escola
que és una mica
catastrofista
de l'escalfament
de la Terra
i els que estudiem
el passat
que estem una mica
més moderats
en el sentit
de dir
bé
sí
és veritat
que els gasos
hivernacles
fan pujar
la temperatura
global
de la Terra
però potser
no seria tan greu
diguem
som menys catastrofistes
i també
pensem
que de moment
no hi ha
suficients indicadors
que realment
s'està produint
aquest escofament global
encara que també sabem
que sempre hi ha
un desfase
entre l'augment
d'aquests gasos
i després
l'augment
de les temperatures
i estem
aquí
amb aquesta paradoxa
i veient
a veure què passa
els que defensen
del canvi climàtic
parlant de l'oscillació
de l'augment
del nivell del mar
conseqüència
de conseqüència
a llarg termini
potser parlant
de 20, 30, 40, 50 anys
d'aquest canvi climàtic
el mar sempre ha variat
d'altura
això no és nou
tampoc
no, no, correcte
vull dir
per exemple
els que creuen
en l'escalfament global
els que van
amb aquesta línia
diuen que pot pujar
com a pronòstic
el nivell del mar
pujaria
mig metro
vull dir
fa 130.000 anys
el nivell del mar
era molt més alt
que aquest mig metro
que pujaria a mare
però és que a més a més
durant les fases glacials
que és quan hi ha més
glases tocats
sobre la terra
i que per tant
aquest glas
d'aquesta aiga del glas
l'hem treta del mar
clar, vol dir que
això nosaltres sabem
que fa 20.000 anys
que no fa tant
en la història
joves i la terra
20.000 anys
és abans d'ahir
doncs el mar
estava 100 metres
per avall
clar, això vol dir
que fa 15.000 anys
es va començar
a desglazar
i el nivell del mar
va començar a pujar
fins al nivell actual
que això també ens fa pensar
que per exemple
molts assentaments
prehistòrics
d'aquesta època
entre els 15.000
i els 8.000 anys
avui dia
estan sota el mar
amb la qual cosa
és molt difícil
de trobar
tota aquesta gent
que fa
per exemple
10.000 anys
vivia al litoral
a la vora de la costa
vull dir
no tenim vestigis
perquè estan sota l'aigua
i és molt difícil
trobar
aquestes ocupacions
humanes
d'aquesta època
abans em preguntava
antigament
hi havia el que avui
coneixem com a estacions
des del punt de vista
climàtic
és a dir
4 etapes diferenciades
al llarg de l'any
o no sempre està així això
a nivell de clima
és a dir
hi havia
el que entenem
o el que han denominat
nosaltres
els humans
l'hivern
la tardor
l'estiu
i la primavera
o no?
bé
això hi ha un paràmetre
astronòmic
vull dir
que ens explica
de com van canviant
les estacions
al llarg d'un cicle
és a dir
ara actualment
aquí estem a la tardor
mentre que l'hemisferi sud
estan a primavera
hi ha aquesta inversió
però aquesta inversió
també al llarg
d'uns 24-26.000 anys
això va rotant
va canviant
o sigui
això vol dir
que d'aquí uns 24-26.000 anys
ara no estarem a tardor
ara estarem a primavera
i a l'hemisferi sud
estaran a la tardor
això és una cosa curiosa
poc coneguda
però vull dir
les estacions
mai estan quietes
però això és un paràmetre astronòmic
vull dir
no és cap pronòstic
ni res
vull dir
és una cosa de matemàtiques
vull dir
que els rastres funcionen així
i pels moviments
que té la Terra
al voltant del Sol
doncs fa
que fins i tot
les estacions
vagin canviant
al llarg d'aquest cicle
de 24-26.000 anys
això és perceptible
per l'ull humà o no?
clar, evidentment
estem parlant
de 25.000 anys
i per tant
clar, això vol dir
que una generació humana
evidentment
ni se'n dona compte
clar, per això
s'ha d'anar molt en compte
quan
la gent grana
ens diu
oh, és que jo això
no ho havia vist mai
bé, aquí hi ha dos factors
primer que potser
no se'n recorda
i segona
que clar
és una precisió
subjectiva
vull dir
per tenir una dada
vull dir
l'has de poder mesurar
amb un instrument
i que et doni una dada
i llavors
bueno
moltes vegades
per exemple
ara aquest tifó
que hi ha hagut
a les Filipines
diuen
ui, ha sigut el tifó
més gran
més important
des de l'any 1974
bueno
clar
vull dir
ja n'hi havia hagut
un de més gran
que no pas
aquesta actual
vull dir
però clar
això ho has de tenir
registrat amb dades
i si no és així
vull dir
el que puguem pensar
el que pugui pensar
o la memòria
que pugui tindre
una generació
o dues
és poca cosa
o sigui
no té res a veure
amb el clima
per dir alguna cosa
ja per anar acabant
què diries
que és el que ens ha portat
la paleoclimatologia
el llegat més important
que ens ha portat
pel present
i per perspectiva de futur
o per exemple
en qualsevol cas
què és la informació
més important
que ens ha portat
de la investidura
que s'ha fet
en aquest camp
en els últims anys
bueno
ara també
triar-ne alguna
més complicat
jo penso
que el que ens hem de quedar
bàsicament
és que
el clima
no és una cosa
fixa
vull dir
que sempre és igual
i que
i que
i que
i que
i que
i que
i que
i que
i que l'home pot intervenir
d'alguna manera
o sigui
a través de les seves
produccions de gasos
artificials
i tot això
pot influir-hi
però a mi també
em queda el dubte
que
jo penso que
la naturalesa
és molt més forta
que el que puguem fer nosaltres
clar
evidentment
no li estem fent bé
al planeta
emetent gasos
tòxics
hivernacles
berins
clar
no li estem fent cap bé
però hem de separar
el que
és la contaminació ambiental
que afecta
la vida del planeta
d'aquest apartat
que té a veure
amb el clima
jo tinc els meus dubtes
i penso
que
que
que
que
que
el clima en general
vull dir
que té paràmetres
astronòmics
que són universals
i això
han de ser molt més forts
que tota aquesta iniciativa
tot el que puguem fer
l'home
nosaltres
sobre el planeta
és a dir
el clima no és estable
el clima varia
constantment
al llarg dels anys
dels segles
dels mil·lenis
va canviant
sempre va canviant
i si no
que els hi preguntin
als dinosaures
vull dir que
pobrets
es van extingir
i sabem que
a part d'aquí
pogués haver-hi
un meteorit
també hi ha causes
atmosfèriques
per la seva extinció
és a dir això
quedar-nos
en que el clima
és una cosa
que canvia
de manera natural
constantment
doncs es quedem amb aquesta idea
que demà
segurament explicaràs
al teatre de Blanes
demà a dos quarts de dotze
en el mar de la setmana
de la ciència
Francesc Borges
gràcies
a vosaltres
es quedem amb aquesta idea
sobre el clima
i ara ens traixirem
nosaltres
cap a un altre
espai de l'IPE
som aquí
a Arquibotànica
i ara farem
una petita pausa
per marxar fins a la sala
de l'Abrica Romaní
tornem
amb Rem
dos minutets
fins ara
Tarragona Ràdio
Pensant en els seus regals
d'empresa i familiars
tingui en compte
el sabor tradicional
de José Sirvent Garrigós
José Sirvent Garrigós
més de 150 anys
oferint els millors
torrons artesans
amb certificat
d'origen
de Xixona
gaudeixi
de la nostra variada
seleccions de torrons
amb una àmplia gamma
de productes
per celíacs
L'esperem a les nostres botigues
els carrers
portaleds
portaledsing
Rambla Vella 27-29
i Canyelles 9 de Tarragona
José Sirvent Garrigós
des de l'any 1860
torrons de qualitat
a la seva llar
Tinc gana
Tinc gana
preguntem
algun lloc
per dinar
No cal
el busco al mòbil
Al mòbil?
Esclar
amb l'aplicació
de la Guia Repsol
pots entrar-hi
i consultar el que vulguis
Veus?
Hi ha més de nous restaurants
per aquí
Anem al de la plaça major?
Caram
doncs després busquem hotel
pel pròxim poble
Sabem la il·lusió
que et fa viatjar
i que important
que és gaudir del viatge
Per això
a guiarapsol.com
estem a prop teu
perquè en tot moment
puguis accedir a nosaltres
i el teu viatge
sigui perfecte
Guiarapsol.com
Que el teu viatge
comenci sempre aquí
Dudàs entre alquilar
o comprar tu vivienda?
Ven a Promociones José Luis
i podràs elegir
entre una àmplia oferta
de pisos
en la zona residencial
de la Vall de la Rabassada
En Alquiler o Compra
Pisos terminados
o en construcción
De dos, tres y cuatro habitaciones
Con excelentes calidades
y precios inmejorables
Desde 141.000 euros
Infórmate en Promociones José Luis
977-290949
O visita nuestra web
promocionesjoseluis.com
Pizarro, pizarro, pizarro
Sí, aquest és el nom
de la teva botiga
a Tarragona, pizarro
Fixa't-hi, vestits d'home
més camisa, més corbata
més cinturó
més mitjons
tot a partir de 180 euros
I a més
comprant dos articles iguals
com ara camises
pantalons o corbates
et fem el 15%
de descompte del preu final
Vine, trobaràs
tot el que busques
Sestreria Pizarro
i Pizarro Gala
carrer Mallorca
número 1
i número 27
de Tarragona
Telèfon 977-21-3617
Som especialistes
en mides grans
fins a la 80
Informem els nostres clients
l'opció de la Sestreria a mida
Vingui a veure'n
si li donarem pressupost
sense cap compromís
Sestreria Pizarro
Som professionals
Tens problemes
amb la teva dentadura postissa
i te la vols canviar?
Aprofita't de la nostra oferta especial
per tan sols 480 euros
et donem fins a 5 anys de garantia
Has perdut alguna dent
i te la vols posar fixa?
Ara és el moment
Et recordem la nostra promoció en implants
Implant
més dent
950 euros
i si vols
ho pots finançar
fins a 12 mesos
sense interessos
Vinant a Tadent
la teva clínica dental a la granja
Ens trobaràs al carrer Gran Canària 23
o truca'ns al 977 55 40 20
Et sorprendràs
El matí de Tarragona Ràdio
Doncs hem canviat d'ubicació
Som encara a l'edifici de l'IPES
però hem anat fins a la sala de l'Abrica romaní
i des d'aquí us volem parlar
volem conversar amb el Robert Sala
és arqueòleg, professor de l'URB
i coordinador de l'àrea de docència de l'IPES
i volem parlar del nou grau en antropologia i evolució humana
que segurament recordareu que us ho vam anticipar aquí a Tarragona Ràdio
que es faria aquest grau
precisament en un espai evoluciona
volem parlar d'aquest grau que s'imparteix conjuntament a l'URB
i també a la UOC
la Universitat Oberta de Catalunya
gràcies als projectes d'arcerca
que desenvolupa aquest centre d'investigació
volem parlar d'això
però també amb ell parlem d'altra banda
del curs sobre l'ORCE
que aquestes setmanes comença a impartir
a una altra universitat
és la Universitat de Granada
i que coi dirigeix amb el paleontòleg
Bienvenido Martínez Navarro
investigador de l'ICREA a l'IPES
amb ell també i amb Marta Fontanals
que t'haurem de convocar en aquesta recta final
també conversarem
de la participació amb membres de l'IPES
al Fòrum de la Innovació del CEIX
al Campus d'Ecel·lència Internacional Catalunya Sud
Robert Sala, molt bon dia
Bon dia, com esteu?
A més a més estem en una sala
que aquí és quan feu algun congrés internacional
on us aplagueu els diferents investigadors
on feu les projeccions
és una sala polivalent
a més a més amb imatges
de diferents punts arreu del món
on teniu recerca des a l'IPES
Sí, és la sala principal
de reunions que tenim a l'IPES
està en una sala de reunions
per nosaltres, per l'equip
quan hem de fer algun tipus de reunió interna
però també és l'aparador
del nostre centre
perquè aquí, com dius molt bé
és on hem fet ja
algun dels congressos internacionals
que hem organitzat nosaltres
és les sales que ho he anat veient
les sales de reunions
totes tenen un nom
d'un dels jaciments
que portem a Catalunya
i aquest és l'Abrit Romaní
també és fins ara el projecte
que hem portat a terme
durant més anys
i més important
al nostre país
Tot això ho estudiem des d'aquest any
estudiant de la Rovira Brigilí
i de la UOC
a través d'aquest nou grau
de l'Antropologia i Evolució Humana
Com ha anat aquesta primera edició?
Quina és la recepció que hi ha hagut?
I en fi, què no obtindran aquests estudiants
que formen part d'aquest grau?
El grau d'Antropologia i Evolució Humana
és un grau especial
dins del panorama dels estudis universitaris espanyols i catalans
és únic perquè reflecteix o reprodueix
l'estructura dels graus d'Antropologia del món anglosaxó
Nosaltres aquí estem acostumats
a tenir graus d'Antropologia Cultural i Social
i en canvi el que hem volgut és
amb la nostra participació
donar-hi una altra perspectiva
que és la perspectiva d'unir
Antropologia Cultural i Social
amb Antropologia Biològica
i amb Antropologia Lingüística
és a dir, fer ja un grau en el sentit anglosaxó
del terme
i un grau que inclogui totes les dimensions
de l'Antropologia
des de l'origen biològic de la cultura
fins a la dimensió social
d'aquesta pròpia cultura
i per tant
els alumnes es trobaran una cosa nova
que no tenen enlloc més
que és l'únic grau que es fa
en tot el país
amb aquesta perspectiva
i a més, com deies tu
es trobarà la col·laboració
de dues universitats
una la Universitat Rovira i Virgili
en la que estem nosaltres
l'altra la Universitat Oberta de Catalunya
una que pot donar
el treball
de centres d'investigació
pioners com l'IPES
o l'Institut del Departament d'Antropologia
de la URB
i l'altra que ens pot donar
sobretot una plataforma
i una dimensió territorial
molt més àmplia
que és la UOC
i això és una mica el que es trobaran
aquests estudiants
i esperem tots
que el grau tingui un èxit important
Fem un petit parèntesi
de seguida parlem també
d'aquest curs sobre Orte
que s'impertirà a la Universitat de Granada
però parlem abans de la Marta Fontanals
d'aquesta activitat
la setmana vinent també
especial de rellevància
el dia 27
a l'Espai Tabacalera
doncs el Campus d'Excel·lència Internacional
Catalunya Sud
en què consistirà Marta
torno a saludar
bon dia novament
bon dia a tothom
la participació de l'IPES
en aquesta activitat
Bé, la jornada que s'ha anomenat Innovacció
que és el dia 27
o dia màgic
està inclòs dins de tot un seguit d'accions
emmarcades en l'anomenat CEIX
Campus d'Excel·lència Internacional Catalunya Sud
que una mica aquest campus
el que aglutina són grups de recerca excel·lents
i el que vol fer doncs és
que hi hagi una dinàmica de treball
intercanvi d'idees, d'objectius, de propostes
tal de doncs grups de recerca
que venen d'àmbits molt diferents
doncs hi hagi un intercanvi, una interacció
i aquest precisament el dia 27
aquesta jornada Innovacció va en aquest sentit
o sigui el que es tracta és que
en l'espai Tabacalera
es desenvoluparà en l'espai Tabacalera
els diferents grups de recerca
però també empreses
personal relacionat amb l'administració
o sigui també diferents agents externs
una mica a la recerca
però vinculats a aquesta
doncs trobin un espai
per explicar les seves propostes
o explicar les seves propostes d'innovació
però que també hi hagi un espai
per inspirar-se
per trobar
en el que poden aportar altres membres
trobar també inspiració
per desenvolupar altres línies d'innovació
una miqueta aquesta és la idea
tot en un format diguéssim diferent
doncs petites reunions
taulers on tu pots penjar les teves propostes
a través d'apòstits
és a dir, en un format una miqueta innovador
també
per exemple, que fa un enginyer a l'IPES
explica'm-ho
en el cas de l'IPES concretament
si presenten quatre propostes
el que fa un enginyer a l'IPES
seria el cas d'un investigador
que està actualment a l'IPES
però la seva formació és en enginyeria informàtica
explicarà tot un model
o tot una proposta de recerca
que està desenvolupant
en l'aplicació de models
per entendre com funcionen
a nivell de
com ho diríem
d'investigació
o d'acadèmicament
és a dir, a través de les publicacions
científiques que fa aquest grup de recerca
en el cas d'un altre és el model
el conellet d'indices l'IPES
i el que genera una sèrie de models
de funcionament
i de connectivitat
entre els membres de l'IPES
per d'alguna manera
també la Cinta
ens parlarà de la comunicació 2.0
molt present a l'IPES
jo mateixa parlaré
sobre les dificultats
que ens trobem
en inspirar vocacions
en les ciències socials
és a dir, com la socialització
o com...
el que vull és que m'inspirin
per saber com
podem inspirar vocacions
i després
a una empresa d'arqueologia
que...
bueno, una empresa
que es dedica una mica
a la difusió cultural
de nova creació
d'una persona
que havia estat investigadora
d'aquí de l'IPES
també explicarà
quina és la seva proposta
i també voldrà inspirar-se
per veure cap on pot dirigir
una mica la seva empresa
i les propostes
que hi vol cloure
Serà, recordem,
d'aquí una setmana
el dimecres vinent
a l'Espai Tabacalera
no a Tarragona?
Sí, són 12 hores
de 8 del matí
a 8 del vespre
a l'Espai Tabacalera
és a dir, pot ser intens
però esperem que enriquidor
exacte
és com una manera de marató
de fet
Doncs Marta
que vagi bé
la marató deixem
perquè t'esperen per allà
gràcies
Moltes gràcies, adeu
I seguim parlant amb el Robert
justament d'això
d'aquest fòrum
que això és interessant
plegant un mateix sostre
en aquest Espai Tabacalera
diferents coneixements
diferents científics
diferents cervells
en definitiva
en diferents branques
en el dia a dia
Sí, és una perspectiva
i un plantejament interessant
en el qual nosaltres
i jo particularment
doncs
hi volem aportar
el com
l'evolució
la perspectiva evolutiva
la perspectiva
de canvi
en la humanitat
al llarg de milions d'anys
podem
aplicar
aquesta perspectiva
a la innovació
és a dir
en el futur
de l'espècie
nosaltres volem incidir
en com
el passat llunyà
de l'espècie
i tot el desenvolupament
de la humanitat
en el passat
pot influir
pot ajudar
a entendre
i a fer perspectiva
de cara al futur
Parlem d'aquest jaciment
al d'Orce
perquè comenceu
ja mateix
a impartir també
amb el paleontòleg
Benvenido Martínez Navarro
un curs
sobre Orce
a la Universitat
de Granada
si no ho ha xerrat
Sí, és demà
comença
demà a la tarda
totes les tardes
demà dimecres
dijous i divendres
en el Parc de les Ciències
de Granada
organitzat
per la Universitat
de Granada
i la Consejeria
de Cultura
de la Junta
d'Andalusia
es fa aquest curs
obert
a tota la ciutadania
i als alumnes
d'arqueologia
de Granada
per descomptat
i és un curs
que farà
un repàs
a la importància
d'Orce
en l'evolució
humana europea
farà un repàs
a les últimes
descobertes
en el jaciment
i permetrà
també
el dissabte
fer una
sortida
de camp
per a tots
els participants
que vulguin
veure directament
els jaciments
per tant
serà un curs
teòrico-pràctic
que ens permetrà
de difondre
la ciència
de socialitzar
el nostre
projecte
i acostar-lo
a la ciutadania
Què ha aportat
aquest jaciment
al d'Orce?
Orce
està aportant
avui en dia
els millors jaciments
a l'aire lliure
de plistrocea inferior
està aportant
els registres
més amplis
i més diversos
que tenim a Europa
de més d'un milió d'anys
nosaltres com saps
estem treballant
també a Tapuerca
Tapuerca són jaciments
en cova
Orce són jaciments
a l'aire lliure
a l'arriba d'un llac
a Tapuerca
els jaciments
de més d'un milió d'anys
encara
tenen un registre
escàs
tot i que evidentment
tenim moltes restes humanes
però els jaciments d'Orce
les restes
es compten per centenars
aleshores són
grans jaciments
que combinen
molt bé
la investigació
d'uns jaciments
amb l'altre
per conèixer
entre tots dos
la humanització
d'Europa
fa més d'un milió d'anys
per tant
la combinació
de Tapuerca
i d'Orce
són la punta de llança
de la recerca
a Europa
en aquest àmbit
doncs en parlarà
a partir de la Universitat
de Granada
i esteu també a les portes
pràcticament som el novembre
del gran congrés
que es farà
en què caça Tapuerca
a investigadors d'arreu
a nivell internacional
amb els màximes espaces
al món
de l'antropologia
en fi d'altres
de l'articologia
d'antropologia
i en fi d'altres branques
no?
Sí
el setembre
de l'any 2014
d'aquí 10 mesos
el compte enrere
ja ha començat
farem a Burgos
el congrés mundial
de la Unió Internacional
de Ciències Prehistòriques
i Protohistòriques
que és una associació
que té ja 100 anys
de vida
i que ha triat
ara
pel 2014
la ciutat de Burgos
i el projecte
de Tapuerca
com a seu
i com a dinamitzadors
d'aquest congrés
amb l'Odal Carbonell
i jo mateix
estem en el comissariat
d'aquest congrés
i esperem
la participació
de 2.500 persones
d'arreu del món
per l'any 2014
com diem
M'ho sembla
a mi és molt important
aquest congrés
Aquest congrés
és el més destacat
en el seu àmbit
és un congrés
que fins ara
s'ha anat fent
cada 4 anys
ara ja es fa
cada 3 anys
per tant
un congrés
que vol modernitzar-se
i que vol estar
més a prop
de la recerca
i com dic
és el més important
que es realitza
el món
en aquest àmbit
I dirigit
des d'aquí
des del territori
dirigit des de l'IPES
per tant
des de Tarragona
Robert Sala
moltes gràcies
per acollir-nos
un dia més
Moltes gràcies
a vosaltres
ja ho sabeu
I ens queda
la reta final
que és conversar
amb la cinta S
Vallmunt
per veure també
en aquesta reta final
la repercussió
de la diferència
d'investigacions
de l'IPES
a nivell de xarxes socials
a nivell de xarxes socials
a nivell de xarxes socials
a nivell de xarxes socials
a nivell de xarxes socials
a nivell de xarxes socials
a nivell de xarxes socials
Heys
a nivell de xarxes socials
Fins demà!
Bé, estic envoltat d'imatges ara mateix, aquí a la sala de l'abric romaní, envoltat d'imatges de jaciments. És pràcticament com si estigués dins d'un d'aquests jaciments ara mateix.
Sí, totes celles impressionants són d'esta sala de l'abric romaní i és un dels nostres jaciments principals en què vam ser molt pioners en l'estudi d'en Andertals.
Ja fa més de 25 anys que s'hi treballa sota la batuta del professor del Carbonell i realment és impressionant de veure si algú està mínimament habilitat com a parc arqueològic.
És el Neampark i es fan visites habitualment, o sigui que si algú s'anima a anar està al municipi de Capellades i és un lloc molt agradable.
Bé, explica'ns una mica, Cinta, què és el que ha suscitat més interès a nivell de xarxes, a nivell de blogs, com sempre, moltíssima activitat a nivell de blogs de l'IPES.
Què és el més candent?
Mira, començarem per una activitat especial que vam fer fa uns dies a través de Twitter.
Vam tenir una trobada amb el professor Udel Carbonell des de Turquia, que es trobava filmant un nou documental que prepara amb una productora sobre el futur de la nostra espècie.
Llavors va tenir una molt bona acollida durant pràcticament un parell d'hores.
Li van estar formulant preguntes molt enfocades a qui som, però també al futur de la nostra espècie, que és el tema principal de Buscando el futuro.
Serà per títol aquest documental i va crear molt d'interès de persones que ens segueixen pel Twitter d'arreu de l'estat espanyol i també alguna de l'estranger.
Una altra informació que ha tingut molta acollida, que hi ha hagut molts atuïts aquests dies, és en referència a unes beques que dona la Fundació Natapuerca per anar precisament a aquest congrés que comentàvem el Robert Sala,
que es farà al setembre del 2014 a Burgos.
Per tal d'ajudar a l'alumnat de diferents universitats, s'han creat aquestes beques i aquí la gràcia també que té és que estan obertes a totes les universitats,
però van especialment adreçades a alumnat de centres que col·laboren amb l'organització d'aquest congrés,
que és el 17è Congrés Mundial de la Unió Internacional de Ciències Prehistòriques i Protohistòriques,
que en conclusió és el Congrés Internacional d'Arqueologia Referent al món de la Prehistòria.
I per tant, l'alumnat de la Universitat Rubri Virgili, com a centre que col·labora amb la seva organització a través de l'IPES,
són dels que tindran preferència per gaudir d'una d'aquestes beques, que paguen part de la matrícula.
El Facebook, relacionat amb Orze, a l'estiu es va crear un grup per iniciativa d'estudiants que estaven a l'excavació
i aquests dies s'ha revitalitzat molt amb aquest curs que comença demà sobre aquest llaciment
i realment és un curs que s'han omplert totes les places i hi ha molta gent jove que es lamenta de no poder haver tingut un lloc
perquè estan molt contents amb l'excavació i també els agradaria poder assistir a aquest curs didàctic.
En aquest grup d'Orze 2013, que li diuen, a banda del que són informacions científiques,
també és molt interessant per veure els lligams que s'han creat d'amistat entre els participants a l'excavació
i es penjen també fotos de les festes que es feien durant la campanya,
o sigui, també veure una mica la vida quotidiana fora de l'excavació.
El bloc I pesa actualitat és notícia que tenim la companya Marina Mosquera,
que està a Mèxic, donant unes conferències i un curs sobre la complexitat de la cognició humana
a través d'estudis que es fan entre comparatius entre humans i ximpancès.
I, finalment, dir-vos que al bloc Sapiens, que escriu Eudel Carbonell,
hem finalitzat una nova sèrie sota el títol Evolució i Educació
i és molt interessant per veure aquest procés evolutiu de com s'ha anat educant a la nostra espècie.
Són sis pors i ara, dimensi passat, vam penjar al darrer d'aquesta sèrie
i aviat n'obrirem una altra.
Carai, que no pareu, Cinta, no pareu, no pareu.
No, no, és, diguem-ho a mi, que allò com es diu, me pisan los talones,
doncs una mica d'aquesta manera, però penso que ho fem tots amb molta il·lusió
i tothom ajuda el que pot i això, doncs, és molt positiu.
Estava pensant que la Marina, quan torni de Mèxic, la podíem entrevistar, no?
Què et sembla?
Sí, perfectament.
El propi evolucionar.
Sí, que fa temes també molt interessants sobre la cognició humana,
tenim projectes amb la Fundació Mona i de cara internacional
que són molt profitosos per aprendre a saber qui som
i una mica com s'ha anat formant també la nostra ment.
Fa el que també se li diu arqueologia de la ment.
Perfecte, doncs en parlem a la tornada.
Cinta Sebelmunt, una forta abraçada, gràcies i fins a la propera.
Igualment.
Fins aviat.
Moltes gràcies.
Fins aviat.
Fins aviat.
Doncs avui tanquem l'evolucionar des de la sala de l'abrica romaní.
Des d'aquí tanquem l'evolucionar que podeu tornar a escoltar,
com veia també la Cinta a través de les xarxes socials,
una evolucionar que està possible gràcies a l'IPES,
que ens ha acollit aquí a casa seva,
però també a la part tècnica de Joan Maria Bertran,
aquí a la unitat mòbil,
i al directe de l'estudi, el directe de l'estudi, el Lluís Comas.
Tanquem aquesta edició, us ha parlat Josep Soñà,
i tornem ja d'aquí 15 dies.
Des d'aquí, des de la sala, des de l'IPES.
Gràcies.