Un altre dilluns us presentem l'espai al carrer que realitzem amb la Fundació Casal Lamic.
Avui per parlar sobre una professió als educadors i educadores socials.
Javi Saragossa, bon dia.
Bon dia.
Ja hem fet el titular.
I tant, ja t'has avançat.
A la temàtica de què parlarem avui?
Doncs parlarem del Col·legi d'Educadors i Educadores de Catalunya,
que vam col·laborar el passat dimecres 20 de febrer.
De fet, a dins l'equip de la Fundació Casal Lamic en teniu, no?
De persones amb aquesta professió.
Sí, sí, sí.
Podríem dir que és un dels perfils que més abunda la Fundació,
els educadors i educadores socials.
Doncs una educadora social que treballa amb la Fundació Casal Lamic,
concretament amb el programa A Peu de Carrer,
ja la coneixem d'altres entrevistes, és l'Alba Zamora.
Alba, bon dia.
Hola, bon dia.
I ens acompanyen dos membres de la Junta d'aquest Col·legi d'Educadores i Educadors Socials de Catalunya,
l'Ester Ibáñez.
Ester, bon dia.
Hola, bon dia.
I el Gabriel Anjoli.
Hola, bon dia.
A veure, treballeu?
Teniu educadors a dins de la Fundació Casal Lamic?
Sí, sí.
Però a més, organitzeu algunes altres activitats amb ells, no?
Sí, jo crec que d'on va sorgir la idea, que ho expliqui l'Alba,
perquè és l'equip de Peu de Carrer que va anar a fer una càpsula,
com ho dieu, càpsules d'educació social.
Una xerrada, vamos.
Sí, una xerrada a la delegació del Camp de Tarragona del col·legi, a Reus,
i una quarantena de persones van assistir a conèixer el projecte Peu de Carrer.
Sí, res, la proposta va arribar per part de la Junta del Col·legi d'Aquí del Camp de Tarragona,
del Col·legi d'Educadores i Educadors Socials de Catalunya,
i ens van convocar perquè poguéssim desenvolupar,
dins d'aquesta programació de càpsules que fan,
que poguéssim presentar una miqueta la proposta de Peu de Carrer.
Jo ho vaig entendre una mica amb diferents objectius,
però bé, doncs donar a conèixer la intervenció de carrer,
i sobretot ens plantejava el Lluís, que també és membre de la Junta,
el Lluís Canals, ens plantejava que pogués servir també com per mostrar eines i estratègies
per treballar al carrer, no?
Perquè, bé, sí que és cert que moltes vegades ho diem,
que és un dèficit o una mancança que s'hi troben,
o que ens trobem els que ens formem en Educació Social,
diguem-ne que a les universitats no s'hi xerra moltíssim
de com s'hi treballa al carrer, no?
Llavors, era poder acostar aquesta proposta
a professionals que puguin estar treballant,
educadors, i també més enllà, no?
sobre la proposta que puguin aparèixer professionals de l'acció social i socioeducativa
del territori, no?
En aquest cas, la xerrada la van fer la Fundació Casal Amic, no?
Amb el projecte a peu de carrer.
Sí, sí, sí.
Però expliqueu-me, Esther i Gabriel, què són això de les càpsules,
aquestes diferents xerrades, no?
Les càpsules són diferents xerrades que es fan només un dia puntual
i es tracten diferents temes relacionats amb l'educació social.
Hi van diferents professionals de tot el sector.
una mica allò de compartir la informació i la manera de treballar.
Quins altres projectes us han presentat?
I amb quina freqüència feu, això de les càpsules?
Les fem quan podem, de veritat.
Sí, són puntuals.
Normalment són cada dos mesos, una vegada al trimestre, sí.
Per comentar el tema de la càpsula, aquesta va ser,
en primer lloc, massa interessant,
perquè explica una mica la pràctica, el dia a dia,
de l'acció educativa i la intervenció al carrer,
però que és una metodologia que sabem que hi ha molts companys
que estan treballant però que a vegades no compartim
aquest intercanvi d'informació i experiències, no?
Però fins i tot es va servir com a protocol d'actuació,
de dir, bueno, una guia.
Sí, sí, els serveis, tots serveis.
I més quan les càpsules, que com s'ha comentat abans,
és una xerrada, però és un intercanvi d'experiències,
posada a pràctica i a partir d'allà s'obre un debat
de corta durada, no?
Sí, jo crec que va ser una de les coses més interessants, no?
Perquè anar a presentar el projecte amb d'altres espais,
sí que ho fem, no?
A centres educatius o, bueno...
Aquí mateix.
Però, clara, ho presentàveu davant de professionals del mateix sector.
Sí, i jo crec que una cosa que va ser superinteressant de la sessió
va ser això, el debat que es va generar després.
I què va passar?
Vull dir, quins temes hi havia com a preguntes?
Quins temes van sortir, sí, que despertava la curiositat.
Bueno, despertava força curiositat la metodologia utilitzada,
alguns coincidien, altres és molt innovadora.
Per exemple, recordeu?
Com?
Respecte a la metodologia, això que diu el Gabriel,
que a vegades era innovadora, una mica claus,
busqueu vosaltres les eines, ho feu tot vosaltres.
Bueno, hi ha referències teòriques.
Sí, sí.
Més de lo que pugui semblar hi ha referències teòriques
a les quals nosaltres ens agafem.
Nosaltres, bueno, la nostra metodologia,
bàsicament té tres línies d'acció,
que parlaríem de la presència al carrer,
que nosaltres desenvolupem a través de les rutes
i a través de les dinamitzacions.
Després parlem de tot el treball amb la xarxa comunitària,
que es materialitza a través de presentacions
i de contacte amb entitats i tècnics del territori de referència.
I, per altra banda, faria referència,
o l'última línia d'acció seria la de sistematització de la informació,
que és tota la part de registre d'aquesta informació
que traiem d'aquestes altres dues línies d'acció.
Sí, com una base de dades, un registre.
Sí, sí.
I, bueno, i seguiments individualitzats,
vull dir, sí, és tota la part menys visible, no?
Llavors, tota aquesta metodologia,
potser sí que és molt coneguda per part d'altres professionals,
però, clar, això associat a tota una praxis demostrable,
doncs sí que és el que deia el Gatti, no?
I aspectes que van sortir,
doncs ens van plantejar des de les dificultats al debat,
des de dificultats que ens vam preguntar per les dificultats
que ens podíem estar trobant en el dia a dia,
tant per desenvolupar el projecte com amb les persones que treballem.
Vull dir, quina mena de dificultats.
Es va parlar de diners, doncs, no?
Ah, sí, sí.
Perquè el finançament del projecte Peu de Carrer,
any rere any s'ha d'anar buscant i s'ha d'anar lluitant,
perquè al curs següent hi hagi el projecte de Peu de Carrer.
Sí, sobretot ser en una entitat privada,
que també comentaven això, no?
Que la diferència entre educadors que treballen en una entitat pública
a educadors que treballen en una entitat privada.
I a més, de la metodologia també,
que encara se fa servir el de treballar al carrer,
l'educador de carrer, no?
Que sembla ser com si s'està diluint, perdent i...
Sí, amb professionals que treballaven
o que hi havia a la sessió del dimecres
que treballen en administració pública, també...
Sí, hi ha diferència amb això, no?
Sí, sí.
Ai, com reula.
En quin sentit?
Jo crec que sí.
Sí, molta, no? Em sembla.
Sí, sí que, bueno,
hi ha professionals de l'educació social
que treballen a diferents estaments de l'administració
que feien referència amb això, no?
Que deia el Gavi que...
Vull dir, que costa.
Vull dir, educació de carrer se n'ha fet sempre.
i poder fa uns quants anys se'n feia moltíssima
i se'n feia precisament des d'estaments públics, no?
En moltes ocasions.
A Tarragona, també, s'han fet?
Sí, a Tarragona, també.
Sí?
Clar.
Sí, val, val.
No, perquè ara actualment no hi ha molta educació de carrer.
A part de la que fem la Fundació Casalvic.
No, precisament venia per això, el debat, no?
El gran debat.
Venia el sentit que,
malgrat que un educador vulgui continuar treballant al carrer,
però a nivell organitzatiu tenia dificultat
per posar aquest treball a la pràctica.
Álva, no fa una mica la sensació?
Perquè, clar, vosaltres ja teniu una carrera al darrere,
ja fa molt de temps que feu el programa al carrer.
A vegades des de fora ho veiem més difícil del que és des de dintre,
quan ja has agafat les eines, quan ja coneixes la gent,
quan ja portes trajectòria.
Bueno, no ho sé, suposo que sí,
que pot semblar més difícil del que francament és.
Jo crec que és una qüestió d'intencions, eh?
D'intencions i d'organització del treball.
I els educadors socials de primària, no?,
que podríem dir, sí que és cert que anys enrere
podien fer aquesta feina,
podien, dins de la seva organització del treball,
podien fer més aquesta feina i ara poder...
Però, escolta, potser abans era més necessària la feina al carrer.
A veure, el que hem dit sempre, no?
Fer feina, no? Ara igual.
Ara igual o més.
Sí, val, doncs no he dit res.
Les necessitats que hi ha ara...
L'avantatge de fer la feina al carrer,
o sigui, d'anar a trobar, doncs,
aquesta població al carrer i no fer-ho des de les aules,
és el que hem dit sempre, no?
És aquesta proximitat, aquest temer de tu a tu.
No estem a la classe i jo soc la que en sap més,
sinó que aquí estic al teu territori, no?
Sí.
I per tant, l'impacte és més, la incidència és major.
I no només a les aules, no?
Jo parlaria de tot el seguiment que fem a nivell social, no?
Que d'altres professionals ho fan,
i que és necessària, eh?
La feina que fan d'altres professionals a despatxos
ha d'existir també.
Però, bueno, la feina al carrer, el contacte directe,
que les persones t'identifiquin
i que t'identifiquin dins dels seus espais propis,
que tu puguis fer els acompanyaments des d'així,
des de, com dient sempre, no?
Des del carrer, des de la teva plaça,
des del lloc on tu estàs habitualment.
Anem parlant diverses vegades del projecte Peu de Carrer.
Centrem-nos, si us sembla, ara, més en profunditat
o més extensament, en què fa un educador social?
Ja que tenim dos membres aquí del Col·legi d'Educadores
i Educadors Socials a Catalunya.
On s'estudia?
On te formes per ser educador social?
I en quins llocs després pots treballar?
Quines sortides laborals té?
A veure, estigues parlant molt poqueta.
On te formes?
Com pots arribar a ser educador social?
Estudiant a la universitat i a la càrrega d'Educació Social.
i ja està.
I al sortir, hi ha moltes sortides,
molts camps diferents.
Pots treballar amb infància,
pots treballar amb avis, amb admiració...
És que és tan ampli que costa concretar-ho.
Perquè, també per donar exemples,
que jo m'imagino sempre a algú que li sona a xino tot això
i que dius, vaja, de què estem parlant?
Quin tipus d'assignatures estudiàveu durant la carrera, per exemple?
Què us ensenyen?
Des d'estadística, m'imagino?
Sí, estudies estadística.
També estudies coses relacionades amb la psicologia,
amb la pedagogia, amb el camp social.
Intervenció educativa.
És que, sí, s'estudia una miqueta de tot.
De tot.
Com és que us vau plantejar de ser educadors socials?
Gabriel, s'ha de tenir una mica un perfil especial?
No sé si s'ha de tenir un perfil especial,
però arriba a la gent, a les persones de diferent manera.
A mi m'ha arribat d'una manera molt diferent.
Igual aquí parlo també des de la Fundació,
o l'AMIC, per mi sempre ha sigut com una escola de formació d'educadors, futurs educadors.
En la metodologia que parlava abans,
la Fundació Gas a l'AMIC sempre ha sigut com acollidora
i a partir d'allà t'acompanya cap a la formació, la preparació,
que després escollis tu la professió,
però quan l'escollis ja estàs, ja t'estàs dedicant.
El Gabriel va començar amb vosaltres?
Ha començat a la Fundació Gas a l'AMIC.
Ara que ja són molts especialitzats ells.
Hi ha altres persones que directament comencen a estudiar
i quan acaben tenen que escollir.
Si es dediquen a centres oberts,
si es dediquen a tema justícia,
si es dediquen a CRAES, a residències,
i a partir d'això van adquirint l'experiència pràctica.
Sí, jo crec que això també dona
que sigui una professió recent, nova.
Sí que és cert que és una professió
que no té molts anys de tras,
no és una medicina, no és un dret.
I jo crec que s'ha anat definint,
tal com s'anava desenvolupant la pròpia acció,
o s'ha anat definint molt el que fèiem al principi
o hi ha moltes persones que exerceixen
com a educadors socials avui en dia
que no han fet la formació de la universitat,
aquesta que dèiem abans, no?
I que ha sigut unes trajectòries,
podem, és com diu el Gabriel, no?
Que te vas especialitzant o s'han anat especialitzant
de forma conjunta a desenvolupar-se professionalment, no?
D'anar fent les dues coses, no?
I de, moltes vegades, fer recerca d'una formació
de la feina que ja estàs fent.
Això ha passat molt, amb 10 anys atràs, 15 anys atràs,
això era quelcom molt habitual, no?
Després ja veiem, no?,
que poden una tongada d'educadors més joves
que sí que hem fet això, una tria primer
de què vull fer, no?, on m'aformo, què faig.
I sí que vas a la universitat, te professionalitzes
i fas, no?, l'altra part de dir
i ara on exerceixo, en infància, en tercera edat...
I com, no? I com.
I com, efectivament, no?
Jo crec que podrien ser com a dos perfils molt característics.
Persones que arriben de...
Doncs havent fet magisteri i que són educadors socials
fantàstics
i que la seva praxis és d'educadors socials
o quan només hi existia la formació d'assistent social
o de treballador social, no?,
és que hi havia molta gent que buscava quelcom
i feia això, no?,
i realment han estat fent d'educadors tota la seva vida.
Hi ha algun mòdul de formació professional
perquè... que sigui, doncs, això, no?,
per tenir un primer tastet,
perquè hi ha gent que diu...
Jo us deia abans que s'ha de tenir una sensibilitat
una mica especial, diria jo,
per exercir la professió.
Llavors, el fet de fer un mòdul
que només t'ocupa un any et pot donar una idea del què?
Un o un parell.
Aquí a Tarragona n'hi ha un parell.
N'hem parlat alguna vegada.
Nosaltres acollim bastanta gent de pràctiques
durant el que portem.
Inclús l'Alba va estudiar una cosa vinculada a la part.
Sí, jo, a més d'educadora social,
soc animadora sociocultural.
I, bueno, doncs, poder també d'unes tongades
de fa uns quants anys, no?,
poder l'animació sociocultural
que es fa o que s'està rebent avui
com a formació al cicle,
amb l'aparició de l'altre,
el segon cicle, que és el d'integració social,
sí que és cert que també s'ha definit d'una altra manera
l'animació sociocultural
que jo vaig fer en el seu moment, 98-2000.
Sí que jo crec que tenia una connexió bastant lògica
amb el món de l'educació social.
Avui en dia potser ja ha agafat un altre àmbit, no?
Sí, jo crec que s'ha anat col·locant en d'altres espais, no?
Però ha aparegut tota la formació d'integració social.
També es diu que l'animació sociocultural
pot ser la metodologia que utilitza un educador social.
Tot està vinculat, tot està lligat, no?
I tot surt de la mateixa mare.
La qüestió és que m'esteu parlant
que hi ha moltes maneres de tenir la base teòrica, no?,
de fer estudis d'una manera o d'una altra,
base teòrica per tot plegat.
Per tant, això és bo per una professió.
i cada cop hi ha més necessitat
i hi ha més llocs on poden treballar els educadors socials.
Això també és bo.
Una altra qüestió...
No s'acaba la feina, eh, dels educadors socials.
A dia d'avui jo crec que no.
Mira, de periodistes potser sí, però...
Javi, Javi, el Javi parla, però...
És que el Javi també és periodista, no?
Per això ho dic, per això.
Doncs mira, ja ho saps.
Hi ha un educador, casi, ja.
Sí, una miqueta d'educador també tens, ja.
Doncs això en principi seria bo.
El que passa és que, clar, avui en dia de recursos no n'hi ha molt.
El sector privat, en aquest sentit, pot acollir
bona massa, o sigui, bon nombre d'educadors socials.
Així com passa amb altres professions, no?
Que ens hi hem trobat ara que amb la crisi l'administració
no pot oferir més llocs de treball,
però és el sector privat el que sembla que ara està recollint.
Jo crec que hi ha moltes entitats
que treballen amb educadors socials.
Entitats, però estem parlant de...
Entitats privades.
Privades.
Sí, o llegers, en ditats privades...
Sí, no?
Sí, el que sí que és cert que, bueno,
és una mica la tònica general de...
Sí, no us escapeu tampoc de...
No.
De frenar això, aquella sensació que ha hagut una important aturada.
Jo crec que això ha passat a tot arreu,
i l'àmbit de l'educació social tampoc s'ha escapat.
Ha passat tota la vida que tots hem començat a treballar
amb categories variopintes, que sigui, tallerista, dinamitzador, monitor,
dir-li el que sigui,
i la tasca que feia realment a última hora era d'educador social.
Ara està més dignificada la professió?
Depèn.
Jo crec que continua passant una mica, no?
I és una trajectòria, no sé, malauradament habitual, no?
Vital, quasi, quasi, no?
Sí, però...
És a dir, nosaltres a la Fundació, o sigui, primer,
quan s'adreu una oferta laboral a l'estiu, per exemple,
s'apresenta molts educadors socials, també,
que acaben de sortir de la carrera o així,
i potser fan primer de monitors,
o tenen el títol de monitor, i se'ls contracta com a monitors,
i ja després potser es queden i...
Bueno, per això de tota la vida, no?, que al començament tothom comença...
Sí, o d'ajudar, no?, o d'ajudar a un altre educador.
Parlava abans, i no m'ho heu aclarit, eh?,
de quines habilitats, o quina cosa especial ha de tenir algú
que es dediqui a l'educació social.
A veure, digue'm coses, empatia, sensibilitat...
Això, això.
Ganes d'ajudar.
Ganes d'ajudar.
Treballar amb les persones, jo també diria que és vital,
perquè constantment es relacionen amb persones,
els educadors socials.
Sí, i també per mi seria important tot el tema del voler transformar, no?,
com acompanyes aquestes persones, siguin del col·lectiu que siguin,
a generar alguna transformació, sigui del caire que sigui, no?,
sigui, doncs, quasi que desenvolupament vital,
o puguin ser històries més d'àmbit cultural o més d'oci i lleure.
Tot aquest tipus d'històries han de ser com les coses que apareguin.
Doncs ja per anar acabant l'intervista, ens falta, ja sabem,
què és el que fa una educadora social.
Ara anem a saber de què serveix col·legiar-se,
què fa el Col·legi d'Educadors i Educadores Socials de Catalunya,
que ja ho sabeu, té seu a la demarcació a la ciutat de Reus.
Què feu com a col·legi? Per què serveix col·legiar-se?
El col·legi, més que res, dona suport a l'educador
en totes les qüestions que pugui necessitar.
Pot fer servei d'orientació professional, dona formació...
Teniu borsa laboral?
Tenim borsa laboral, vamos, com tots els col·legis.
Assessorament jurídic, és que hi ha diferents serveis per l'educador.
Ja, això és la part més genèrica, el que és el col·legi, no?
A la delegació de Tarragona estem buscant un sistema,
o hem posat en marxa el sistema,
que està més a prop dels companys col·lectius actius treballant.
Una cosa és la Junta, diguem institucionalment,
i altra cosa els que no estan a la Junta.
I a partir d'allà, l'intercanvi d'informació,
que ells es plantejam en propostes canalitzades a la Junta,
la Junta també ho transforma en accions, no?
D'aquí ve la crida a educar als companys actius,
que a Salami es van dir, bueno, esteu fent accions al carrer...
Mil coses, veniu i expliqueu.
Veniu i expliqueu el que feu i intercanvi d'experiències,
i així és, no?
El paper mútuament, no?
Molt bé.
Hi ha molta més gent que està treballant en altres sectors,
aquí a Tarragona també, que els coneixem,
però que el tema d'explicar el que s'està fent,
el que estem fent, sembla que a vegades costa molt, no?
Sabem molt, l'he treballat, però a l'hora d'explicar el que...
És cert, és cert.
I és el que també estem intentant des de la delegació, no?
Ja us heig muntat un congrés o alguna cosa així.
Espera't, espera't, més endavant.
Som... és una junta jove que portem un any o menys d'un any constituïda.
Hem fet dues càpsules, dues xerades, intercanvi d'experiència, pràctica.
La primera, PNL, el programa neurolingüístic,
ara se passa a curs, a un curs, al mes de març.
Abans del 16 de març que farem el curs, el 9, farem una calçota social,
oberta tant a educadors, col·legiars com no col·legiars,
animadors socioculturals, integradors, socials,
tothom que vulgui venir.
Home, és que feu molta gràcia,
perquè això el que els dediqueu vosaltres,
que és a fer xarxa, a juntar tota la gent, no?,
a fer correccions,
ara ho heu de fer amb vosaltres mateixos, no?
Ara és el col·legi que diu, vinga, va,
educadors posem-nos junts també.
És curiós, és curiós, perquè ara que has explicat el de la xarxa,
que heu comentat el de la xarxa, no?,
se constitueix la Junta, i pensem què fem, no?,
costa molt participar, i vam dir, bueno,
engeguem-lo d'una mena de xarxa, no?,
comencem a trucar, que mira, ja sabem que estàs molt ocupat,
però si t'enviem aquesta informació, la pots mirar, sí,
i al final, en una setmana, deu persones, van dir que sí,
però deu persones que al mateix temps, al lloc de treball,
treballen amb deu educadors, deu educadors, cinc educadors,
quatre educadors, i en una setmana tenim,
no sabem la quantitat de gent que hi abarquem,
però que s'està expandint això molt.
Molt bé, doncs avui hem conegut una miqueta més
què fan els educadors socials,
que en parlem molt, no?, a través d'aquest espai, avi,
però ens hem parlat des del punt de vista més professional.
Voleu aprofitar per dir la segona de contacte
amb el Col·legi d'Educadores i Educadors Socials?
Sí, clar, jo ja he intuït que teníeu pàgina web, no?
Sí, diguem-ne, diguem-ne.
La pàgina web és www.sesc.car
Cesc amb dos S.
Cesc amb dos S, d'educadors i educadores.
I després, la seu de Tarragona
està al carrer Antoni Gaudí, número 62 de Reus,
i el telèfon, per si teniu algun dubte,
és el 977 10 40 81.
L'horari d'atenció al públic són dimecres i divendres,
el dimecres a la tarda de 5 a 8
i el divendres de 10 a 1.
Molt bé, molt bé.
Doncs queda dit, li trobareu més informació.
Se pot trucar per venir a la calçotada.
Sí, també, social, però, calçotada social.
Avui hem parlat amb educadors socials,
amb l'Alba Zamora, l'Esther Ibáñez i el Gabriel Anjoli.
Moltíssimes gràcies. Gràcies per venir.
Javi Saragossa, gràcies per portar-nos
sempre tan bons convidats.
Fins dilluns que ve.
Fins dilluns que ve.