A Tarragona Ràdio fem la volta al món.
Obrim nova setmana i amb ell arriben noves destinacions a la volta al món.
Avui marxem cap a un estat de l'Orient Mitjà localitzat a la regió oriental de la Mar Mediterrània,
limita amb el Líban al nord, amb Síria al nord-est, també amb Jordània a l'est i amb Egipte al sud-est.
Avui marxem cap a Israel.
Nosaltres viatgem a la recerca d'altres països, d'altres vides, d'altres ànimes.
I el tri de viatges t'ofereix la volta al món.
Una zona interessant per moltes coses.
Marxem cap a Israel i ho fem de la mà de Goretti Rion.
Goretti, molt bon dia.
Hola, bon dia.
Parlar d'Israel és parlar de moltes coses, se'ns venen moltes coses al cap.
és un país que sovint està i ha estat d'actualitat.
Com és la teva incursió dins d'Israel?
Em comentaves ara fora de micròfon que fins i tot hi vas estar vivint una tèmpora de llarga de la teva vida.
Sí, sí.
Com bé deies, Israel a boca moltes coses diferents.
És realment un mosaic.
A mi m'hi va portar motius religiosos.
jo estava en una comunitat francesa i necessitaven una mica d'ajuda, una mica de reforç en la botiga que feien ceràmica i l'acollida dels turistes.
I vaig anar per un any, em va agradar moltíssim i m'hi vaig quedar quatre anys al final.
Imagino que al llarg d'aquests quatre anys tens temps de descobrir moltes coses,
però la primera sensació de quan te pitges Israel per primer cop, què ens recordes d'aquell moment?
Doncs, curiosament, al ser un paisatge així molt mediterrani, de seguida em vaig trobar com a casa, la veritat.
Una terra molt bonica i molt variat.
Vaig trobar uns paisatges molt bonics i molt acollidor.
em va agradar moltíssim.
Per mi, jo sempre dic que tinc mig cor a Jerusalem, encara, que es va quedar allà.
No sé, tinc records molt bonics, molt bonics.
Explica'ns una mica la teva experiència durant aquests quatre anys que vas estar a Israel.
Allà a Israel vivíem a Emmaús, que és un dels cites turístics.
Pels que són cristians és un lloc important perquè és on Jesús es va trobar amb els degebles d'Emmaús.
Bé, un dels quatre, perquè això també és una altra història d'Israel, que hi ha en diversos llocs sants,
perquè tothom reclama el seu com a l'autèntic.
Però, bueno, diguem que és possiblement un lloc bastant autèntic,
perquè el nom Emmaús, que ve d'àmuas, Aguas Calientes, s'ha conservat des de l'àrab antic,
llavors és probable que sigui bastant verídic.
Però, bueno, hi havia unes restes bizantines que també són un signe d'autenticitat, moltes vegades,
i el lloc era molt bonic perquè estàvem veritablement al centre del país,
al vell mig del país, entre Jerusalem i Tel Aviv, al centre.
Al costat d'un monestir també bastant important que es diu La Trun,
on hi ha monjos que fan vi,
i només fan vi perquè quan va haver-hi una de les guerres
es van dedicar a recollir els ferits i els morts que hi havia per allà,
i la gent els respecta molt.
Llavors, quan a l'aeroport dius jo, vaig a La Trun, ep,
de seguida diuen, bueno, vull dir que hi ha molt de respecte, no?
I eren molt amics nostres.
Llavors, bueno, l'exferència va ser preciosa,
perquè estàvem allà,
era un lloc d'acollida tant per cristians
com per qui volgués visitar el site arqueològic,
a més a més vaig aprendre a pintar ceràmica,
i a través de la ceràmica teníem un contacte amb Palestina,
perquè el que fèiem era esmaltar la ceràmica
que la compràvem amb uns artesans d'Hebron.
I llavors, bueno, era una mica tenir les portes obertes
tant a uns com a altres, no?
Perquè això és territori israelí,
però nosaltres, com a cristians,
voldria dir, estem oberts a tothom.
I no ho sé, molt, molt xulo.
És una zona turística?
És a dir, els turistes hi aterren sovint?
Molt, moltíssim.
El que passa és que jo vaig donar la casualitat
que vaig arribar una setmana després,
al setembre del 2000,
de la segona antifada,
de la visita famosa aquella que va fer a l'Aragona,
al mur de l'alimentacions,
a l'esplanada del temple,
i va ser una època d'atemptats i de tensió,
llavors va baixar moltíssim, moltíssim, moltíssim el turisme
quan jo era allà.
No hi havia perill, vull dir,
a veure, jo feia vida normal
i sí que de vegades senties,
mira, hi ha hagut un atemptat aquí o allà...
Sí, però d'això el turisme imagino que sent recent, no?
Sí, una mica.
O sigui, clar, els viatges organitzats
sí que van baixar moltíssim en aquella època,
en el 2000,
després es van reprendre, no?
Però sí, sí, sí.
Anaves als llocs sants i no havies de fer ni cua,
després, quan hi he tornat un altre cop,
el 2011 em sembla que hi vaig anar amb uns amics,
el 2011, ara no sé molt bé la data,
i, bueno, era una altra història,
havies de fer unes cues enormes, una jantada...
Jo quasi que no ho reconeixia, Terra Santa,
no l'havia conegut així.
Un país, òbviament, multiètnic, multicultural, no?
Perquè és l'únic estat jueu del món
i també hi ha llar d'àrabs, musulmans, cristians...
Vaja.
Sí, sí, això ho fa...
Samaritans, moltíssim...
Sí, sí, és increïble.
Molts grups religiosos i...
Molts, molts.
I ètnics, no?
Increïble, sí.
Si t'assentes allà a Jerusalem en un banc
i veus passar la gent,
bueno, és que veus de tot.
A mi això m'agrada molt,
sobretot Jerusalem,
perquè a nivell religiós i a nivell social, ètnic,
és una meravella.
Jerusalem és la capital, no?
És la seu del govern, com si diguéssim.
Sí, la diplomàtica és Tel Aviv
i després Jerusalem és l'oficial, diguem.
Has visitat les dues?
Sí, sí, sí, sí.
En quatre anys crec que vaig visitar gairebé tot,
menys la banda de Gaza, per motius de seguretat.
Òbviament.
Què més?
Abans parlaves de Samaria,
Samaria tampoc, per desgràcia,
no vaig poder visitar perquè també és una zona una mica perillosa.
i segurament alguna cosa més,
però la resta, tot, quedar a baix.
Doncs parlem una mica de les ciutats, no?
Si et sembla, comencem per Jerusalem.
Sí.
Què ens ha de sobtar,
o què t'impressiona,
què t'impacta de Jerusalem?
Jerusalem és...
és contrast...
molts contrastos.
Llavors tens la ciutat moderna,
que dius això, és Jerusalem,
no t'ho imagines, no?
Grata Cels,
una ciutat com qualsevol altra,
amb molt de moviment,
molt...
Orient és molt sorollós,
a mi això és el que em va impactar molt,
hi ha molt de soroll tota l'estona.
Quan venia aquí a Tarragona,
deia, oi, mama, quin descans.
Jo em deia, descans,
però si estem a l'imperial,
i hi ha molt de xivarri,
i dic, però què va, què va.
Allà és això, no?
És una mica cansat això,
aquest continu soroll,
aquest tràfet continu, no?
Tothom crida, els cotxes, i sí.
Però, bueno,
i després tens la ciutat amurallada,
la ciutat antiga,
que és com...
no sé com dir-hi,
és com un puzle,
perquè allà dins hi ha
el barri jueu,
el barri àrab,
el barri armeni,
que també és cristià però ortodox,
el barri àrab però cristià,
vull dir,
i tota aquesta bona gent,
allà vivint junts,
cadascú en els seus carrers,
amb els monestirs,
botiguetes...
És molt bonic,
la ciutat antiga és preciosa,
molt bonica.
Hi ha racons,
imagino, no?,
interessants,
que podem recomanar
de Jerusalem
per si la vol visitar
o hi ha d'anar-hi en el futur.
Sí, i tant, i tant.
La Jerusalem moderna
també és interessant.
Hi ha carrers així,
peatonals,
amb les botigues i tal,
que són molt xulos,
però, clar,
evidentment no es pot
marxar de Jerusalem
sense anar al món de les oliveres
i després visitar
tot el que és
la ciutat antiga,
amb tots aquests barris
que he dit,
perquè ni que siguin
barris diferenciats,
pel turista
no hi ha cap porta,
no hi ha cap...
Vull dir,
pots passejar lliurement,
ningú et dirà res,
vull dir,
és molt...
Està bé,
no hi ha cap impediment.
Això ho tenim ben entès
des d'aquí o no?
Encara hi ha com un cert
prejudici per anar a Israel,
per si ens trobem...
Sí, encara hi ha por.
L'altre dia ho comentam
perquè hi ha unes amigues
que volen anar-hi
i, bueno,
estem mirant,
no sé,
a mi m'agradaria molt
tornar-hi,
però hi ha gent
que m'ha dit
oh,
vols dir que això
es pot fer,
això és una mica perillós,
vull dir,
sí,
encara pensem que...
Però jo sempre dic
que és com aquí,
quan hi havia
atemptats d'ETA,
dius sí,
et sap greu i tot,
però te n'enteres
pels mitjans,
allà també nosaltres
ens en assabentàvem
pels mitjans.
Em imagino que és també
depèn de les zones
o les franges
que hi vagis,
no?
Exacte.
Òbviament si vas a la franja de casa
doncs...
Exacte.
És molt difícil
que et passi alguna cosa.
Vull dir,
hi ha policia fronterera,
hi ha checkpoints,
hi ha controls,
tu has de buscar una mica,
vull dir,
és difícil que et passi alguna cosa.
Està molt ben controlat,
molt militaritzat,
per desgràcia,
però,
vull dir,
no passa res.
Això pel que fa a Jerusalem,
però parlàvem també
de l'altra,
vaja,
de la capital,
no?
Que seria
Tel Aviv.
Sí.
Seria el...
Pot ser el principal
centre financer,
no?
Més econòmic,
més de la banda econòmica,
no?
Jo no he estat mai a Nova York,
però, bueno,
és un estiu...
Sí,
si jo no m'imaginava pas
que a l'Orient Mitjà
hi hauria...
No sé,
em va sobtar molt
Tel Aviv,
sí,
és així molt...
Sí,
sí,
tot d'empreses
i gratacels
i és una mica
i n'hi ha que diuen
oh,
és l'antitesi de Jerusalem
perquè Tel Aviv
sempre es reclama
com la ciutat laica,
la ciutat progre,
la ciutat de la festa,
és bonic també
de visitar-la
i les platges
de Tel Aviv
són molt maques,
jo més aviat
he anat a la platja
a Tel Aviv.
Clar,
imagino que canvia molt
de quan ho visites
a nivell turístic,
perquè tu pots
fer les dues visites
o no?
La visita més turística
i la visita més
de viure allà,
d'anar a conèixer
a les ciutats...
De fet,
quan hi vaig anar
per primera vegada
en plan turista
a Tel Aviv
no hi vaig anar
perquè
depèn de quin tipus
de viatge
però clar,
el viatge que vaig fer
era més aviat
de tipus
de pelegrinatge,
religiós,
llavors a Tel Aviv
no t'hi porten.
T'hi porten
al costat
com a molt
que hi ha Jaffa,
que és el port
de Tel Aviv
antic,
on hi havia
un cristià
que va tindre
unes visions
no és un lloc
de passatge
per segons
quines rutes
turístiques
però
és molt maco
també.
També hi ha anat
perquè teníem contacte
amb diplomàtics
i perquè la majoria
de diplomàtics
que estan allà
també són
cristians
i també
vam anar
alguna vegada.
Les arrels històriques
es fan palesa
amb la vida
d'Israel,
de les ciutats,
de la seva gent,
de la seva cultura.
Molt, no?
Sí, molt.
El que passa
és que la història
està encara
molt,
com dir-ho,
és com més viva
que aquí, no?
Llavors com tot,
com hi ha més esdeveniments
és una mica delicat.
Tots els conflictes,
totes les guerres,
no?
Sí,
està tot molt viu
encara, no?
Hi ha molta gent
que diu
ah, és que
me'n recordo perfectament
quan va haver l'atemptat
aquest a Nova York
de les Torres Bessones.
Sí, l'11 de setembre de 2001.
Exacte.
Jo estava allà, no?
I clar,
on jo...
Com es viu des d'allà
un fet
d'aquesta magnitud,
d'aquest impacte
a nivell mundial?
Doncs,
d'una amiga
que era profe,
la profe de breu,
que ens van fer
molt amigues
i li vaig dir
ostres,
és que estem traumatitzats,
mira què ha passat
i em va mirar
i diu
mira,
em sap molt greu
però pensa que
a mi això
em passa cada dia.
Jo cada dia
quan em vaig a treballar
al matí
em acomiado
del marit
i dels fills
i em acomiado
veritablement
perquè jo no sé
si a l'hora de sopar
ens tornarem a trobar tots
i em vaig quedar
dic
és que això és fort, eh?
Sí, sí, sí.
Dius, clar,
sí, sí,
és que cada dia
mola gent
i quan veus
el de Síria
i tot això
dius que
no ens podem
acostumar a això.
Doncs
parlem d'Israel,
estem conversant
amb Goretti Rion
que ens explicava
que hi va estar
vivint
durant quatre anys
per tant
coneix
de primera mà
aquest país.
Geogràficament
com el definiríem?
És a dir,
quins paisatges
hi ha?
Ens els comentaves
al principi
però podem aprofundir
una mica més
quins paisatges hi ha?
Quin clima
s'hi respira?
Sí,
els paisatges
el més bonic
que he vist mai.
La veritat.
El nord,
el Golan,
muntanya,
tot verd,
molt bonic.
La Galilea
és molt bonica,
molt verda,
frondós.
I després
vas baixant cap al sud
i cada vegada
és més desèrtic.
Hauria d'haver
revisat els apunts
abans de vindre,
però, bueno,
em sembla que hi ha
com uns quatre deserts
diferents.
El desert de Judà,
per exemple,
que nosaltres
coneixem més
per Jesús,
que hi va passar
els 40 dies
al desert.
Per senyors bíbliques,
no?
Exacte.
Però a mi
el que més m'agrada
no és el de Judà,
que el de Judà
potser no és
el més vistós.
Potser el del sur
del tot,
el del Negev,
és xulíssim
aquell desert
i fa unes erosions
de diferents colors,
liles,
grocs,
molt bonic.
Recordo una excursió
que van fer,
que va desembocar
en el Marroig
i impressionant.
El Marroig
també
totalment
recomanable.
Jo,
quan vaig anar
amb els amics
vaig dir
anem on vulgueu
però sobretot
anem al Marroig
perquè
és una meravella,
és com banyar-se
en una peixera.
Ha d'haver-hi
molt de contrast
entre la zona
més desèrtica
i després aquesta zona,
no?
O fins i tot
el riu Jordà.
Molt, sí.
El riu Jordà
també és una de les zones
una mica perilloses
perquè
al ser una mica
frontera natural
amb Jordània,
allà hi ha hagut
sempre una mica
de conflicte,
de tirotejos,
allà és difícil,
s'ha de buscar
un punt
una mica tranquil
per poder
anar al riu
però, bueno,
sí,
hi ha molts contrastos
entre ciutats
i pobles
però és un mosaic,
o sigui,
és molt variat,
molt variat.
Enseg,
tens desert,
és que Jerusalén
m'està tocant
al desert ja,
no ens ho imaginem
i...
El clima
més ben mediterrani
també, no?
Molt mediterrani,
en canvi,
bueno,
el sur ja fa molta calor.
El rei Herodes,
per exemple,
va dir,
jo em faig un palau
aquí baix,
a Jericó
i quan faci massa fred,
és més tropical,
no?
Cap a la zona del golf,
és més...
Me'n vaig cap baix
a la calentó
i sí,
molt xulo,
molt recomanable.
MÚSICA
Música, com sempre, que ens transporta cap als viatges que fem a la Volta al Món.
Seguim a Tarragona Ràdio, 14 minuts per arribar a les 10 del matí.
Estem parlant d'Israel. De fet, ens estem traslladant a Israel amb la nostra convidada avui, la Goretti Rion.
Goretti, per on continuem el nostre itinerari o el nostre planning per Israel?
No sé quines zones més vas poder visitar.
Home, un lloc bonic també és Badlem. Badlem està tocant, tocant a Jerusalem.
A més, tots la coneixem també pel que dèiem abans, no?
Per aquests vestigis bíblics, per aquestes referències bíbliques, no?
Sí, sí, molt bonic també Badlem.
Al costat de Jerusalem, des de Badlem sí que veus realment el desert ja.
I, bueno, ara no sé, fa temps que no he anat, com deia,
però la darrera vegada que hem anat ja es torna a veure un munt de pelegrins,
hi ha una basílica que aboca la nativitat, perquè damunt, això no sé si ho he dit,
en cada lloc que hi ha hagut un esdeveniment així bíblic,
els cristians han construït una església per marcar una mica la zona,
i llavors així la gent pot situar-se una mica.
I Badlem és una de les basíliques bizantines més ben conservades.
I és molt xulo de visitar també, sí.
Què hi trobem a Badlem? És a dir, on ens hem d'aturar si visitem la ciutat?
A Badlem hi ha aquesta basílica molt gran, que és la nativitat de Jesús,
llavors allí hi ha com una cripta baixes i hi ha un lloc on es diu que era la menjadora,
on la verge va de posar el nen Jesús després de néixer.
Hi ha tota una sèrie de galeries de coves, que els hi diuen les coves dels pastors,
eren on els pastors guardaven els vents.
Després també es pot visitar una altra gruta, que es diu la gruta de la llet,
que diuen que és on es van aturar i la mare de Déu va donar de mamà al nen Jesús,
va alimentar el nen Jesús.
I després hi ha una altra encara, que li diuen la...
com es diu això, dels pastors, el camp dels pastors, o alguna cosa així,
que no recordo molt bé quin esdeveniment,
o simplement era perquè la gent es doni compte com era,
guardaven els ramats i això.
És un poble així tot de pedra,
com molt desèrtic, tot té un color així de pedra.
Hi ha molt de turisme religiós a Israel, et dóna la sensació, o no?
Si hi ha gent que va veure justament aquests paratges que ens indiques Jerusalem,
Berlèm, Judea, coses que potser han llegit a la Bíblia,
o per creences religioses, òbviament.
Sí, sí.
Clar, jo ara parlant així des dels viatges cristians,
sembla que hagi de ser tot majoria cristiana, ni molt menys.
Allà els cristians són minoria...
Potser és el que més es coneix aquí.
Exacte, nosaltres ho coneixem per això,
perquè, clar, Jesús va estar allà, va néixer allà, els deixebles i tot,
però allà els cristians són un 2%, això no s'ha d'oblidar.
Allò és, bàsicament, musulmà i jueu.
Però potser també el turisme està patint un canvi,
cap a aquest turisme més de sol i platja,
dels balnearis al voltant del Mar Mort...
No ho sé, pregunto, del Mar Mort...
Sí, correcte, correcte.
A mi em va sobtar això perquè, clar, jo, ignorant,
vull dir, em va sorprendre dir
com és que menen tants jueus aquí.
Clar, per ells també és un viatge religiós,
però com tu dius molt bé,
viatge turístic.
Per exemple, al Mar Mort hi ha uns hotels de luxe
i venen vols directes de Nova York
a prendre el sol i a banyar-se allà amb els peixets.
Clar, és molt turístic també per la resta del món, sí.
És a dir, que està patint una certa transformació, no?, aquest turisme.
Bé, suposo que sempre ha existit, però sí, s'estan, potser, activen més.
I més aquest turisme de Terra Santa o no?
O ja es concentra més globalment?
No t'ho sabria dir, no, no, la veritat és que no t'ho sabria dir.
Hi ha també jaciments arqueològics, no?, importants a Israel?
A Israel?
Sí, sí, moltíssims.
És molt curiós perquè gairebé tots els jaciments
tenen com a diverses capes la cristiana, la musulmana,
després arribarà els jueus, es construeixen damunt,
tornen a vindre els altres i, bueno, i és una mica...
És una barreja interessant, si més no, no?
Una barreja de cultures i de maneres de fer i de viure interessant, no?
Totalment.
L'església més rara del món és l'església del Sant Sepulcre,
que està a Jerusalem, que és on Jesús el van crucificar.
Llavors, allò, els bizantins van fer una basílica, suposo, superxula,
però, clar, allò es va destruir després
i quan van arribar els creuats van dir
això no pot quedar-se així, ho hem de tornar a...
Però, clar, els creuats no eren arquitectes, van fer el que van poder,
amb quatre pedres d'aquí, quatre pedres d'allà.
Llavors, són esglésies que no tenen massa sentit.
Hi ha una... aquí una paret, aquí una mica rara.
La gent allà, de què viu?
És a dir, quin sector té més importància a nivell econòmic?
Depèn de...
De la zona, no?
De la zona, sí.
Depèn molt de la zona.
Però totes aquestes ciutats com Jerusalem i això,
doncs molt, molt del turisme.
Hi ha molt d'hotel, molta botiga,
tant de part palestina com israelí,
es viu molt del turisme.
Sí.
Llavors, clar, quan hi ha anatandats i tot això,
se'n ressenten tots.
Ara, a nivell més de curiositat, Goretti,
la moneda?
La moneda.
Allà fan servir el shekel.
Shekel, eh?
New Israelian shekel.
New Israelian shekel.
Sí.
I si no, qualsevol moneda, la veritat,
que a l'hora de...
A l'hora de cobrar, no?
Tot la veig, aquest.
Qualsevol moneda, sí, sí.
A què equivaldria, més o menys,
comparat amb l'euro a shekel?
Quan jo hi era un euro cinc shekels.
Ara no sé com està.
La veritat, m'hauria de mirar...
Hauria de mirar.
Ara mateix el canvi d'euro a shekel, no?
Sí, sí, no sé com va.
Clar, amb quatre anys, imagino que estableixes
un contacte molt directe amb la cultura,
òbviament, amb la manera de viure
i amb la gent d'allà.
Què ens recordes?
Quins records tens?
Com ho vius, això?
Sí, jo recordo que al ser allà
jo vaig voler aprendre l'abreu.
Si m'hagués quedat més temps,
m'hauria agradat moltíssim aprendre l'àrab,
que el trobava més difícil encara que l'abreu.
Perquè, clar, són escritures diferents
i, bueno, és difícil.
Però el tenim és contacte amb Israel,
perquè la comunitat on estava,
estava en zona israelí,
vaig voler aprendre l'abreu.
L'abreu modern, que és també diferent del bíblic.
I, com deia, m'havia fet molt amiga
de la profe d'Abreu
i guardo records molt bonics.
Amb aquesta noia, per exemple,
encara ens fem algun e-mail i tal.
I quan hi anem, sempre...
Hem de quedar, que vinc amb uns amics,
el que va ser molt bonic
i recordo amb molta tendresa
que vaig poder assistir
a la circuncisió del seu fill.
Quan va tenir un fill, va dir,
mira, escolta, que com aquí, no?
T'acombido el bateig del fill.
Sí, sí, sí.
És a dir, que et fan partícips també
dels seus rituals i dels seus costums.
Sí, si tens sort de conèixer algú del país
i poder participar, jo què sé,
en una boda àrab o en un no sé què,
doncs és molt bonic,
perquè, clar, és una cosa
que és difícil que tornis a veure.
I allò va ser molt, molt xulo,
molt bonic,
de veure com celebren,
com ho viuen,
els ritus i tot això.
I al fi i al cap,
tots som iguals, no?
Quan te'n dones compte
d'aquestes coses,
dius, però si al fin i al cap
tots celebrem les coses
més o menys, igual.
El tema cultural,
és a dir, el tema música,
dansa, arts, museus,
fins i tot,
com és viu?
Com ho perceps tu
des de la teva experiència?
Hi ha un gran respecte
per la història
i per l'art, també.
Tenen uns museus molt, molt didàctics,
molt xulos.
a Tel Aviv,
a Jerusalem,
al Museu del Llibre,
al Museu de la Diàspora,
a Jerusalem,
em sembla que era
també espectacular.
I bé,
el que em va sobtar,
també,
als parcs naturals.
Hi ha moltíssims
parcs naturals,
són llocs de pagament,
no és un pagament molt car,
però has de pagar,
però estan
supernets,
no hi ha
ningun sol paper
per terra.
Llavors,
vaig trobar
que estava molt bé,
molt bé, molt bé.
Deies,
abans,
que és un país sorollós,
no sé si també hi té importància,
hi té importància
la música,
no?
També,
o no?
Sí,
és sorollós
i jo crec que és el clima,
no?,
el que fa que la gent sigui
d'una manera o d'una altra.
I la música,
sí,
forma part de,
totalment,
de la vida.
De la vida quotidiana.
Sí, sí,
a la mínima hi ha festa
i a la mínima hi ha música.
Sempre ho pregunto,
però a nivell de gastronomia,
per exemple,
sí, molt bé.
Què destacaríem?
Jo és que soc molt bona menjadora.
A mi m'agrada tot.
Com van venir els meus pares...
Amb què es basa
o què destaquem?
quin...
Doncs,
a Falafel,
per exemple,
hi ha molt
hummus,
tot això
que és bastant mediterrani
ho pots trobar
amb molta facilitat
per tot arreu.
Hi ha bons restaurants,
també,
sí, sí.
Sí,
el tema de la restauració
està ben cuidat,
també?
Sí,
també,
sí,
tant per uns com per altres,
molt recomanable.
En qualsevol
lloc que vagi
sempre trobaràs
un bon restaurant
sense aquella dificultat.
Sí,
i bon preu,
també.
Sí,
els preus,
a nivell de qualitat,
de nivell de vida,
dels preus.
Sí,
sobretot Jerusalem,
que és tan turístic,
pots anar perfectament
i en vez d'anar
a menjar al restaurant
te pares
amb un falafel,
amb un posto així,
i, bueno,
molt bé,
molt assequible,
molt bé.
Molt bé.
Doncs,
a Goretti Rion,
quatre minuts
i arribem a les deu,
tres minuts,
ja arribem a les deu
del matí.
He estat incapaç
de trobar el canvi
de l'euro
als shekels,
crec que són sobre els cinc
o una cosa així,
però no t'ho sabria dir
actualment,
però vaja.
No ha variat gaire.
No, no,
estava també pendent
de la conversa amb tu.
Moltíssimes gràcies
per explicar-nos
el teu viatge
a Israel.
Tens previsió
de tornar-hi
en un futur immediat?
En un futur immediat?
No, perquè se necessita
preparar una miqueta,
però sí que m'agradaria
tornar-hi un dia,
sí, sí.
Molt bé.
Doncs avui hem parlat
d'Irrela,
hem conegut una mica més
internament amb Goretti
i Rion Goretti.
Moltíssimes gràcies
i gràcies per fer-nosaltres
la volta al món.
A vosaltres.
Vols fer la volta al món
amb nosaltres?
Vols explicar-nos
les teves aventures pel món?
Has fet un viatge
que t'hagi emocionat?
Ens ho vols explicar?
Envia un correu
a elmatí
arroba tarragonaradio.cat
o contacta'ns
a través del Facebook
o Twitter.
Fem amb tu
la volta al món.
Cada dia
a dos quarts de deu del matí
al matí
de Tarragona Ràdio.
y la de Tarragona Ràdio.
Fins demà!
Fins demà!