Fins demà!
S'acompanya la professora de Cana, Teresa Valls, Teresa, molt bon dia, i la botiguera jubilada Carme Padrol del Serrallo. Carme, molt bon dia. Com esteu al Serrallo? Com esteu per allà?
Bé, de salut anem fent. Si em preguntes això.
Però ho fa l'altra muntana o no?
No, no, anem fent. Hi ha dies que s'agafa més sardina, més aïtó, hi ha dies que s'agafa menys, el peix molt barat, molt barat que ni el compren.
O sigui, mira si va barat que ni el compren. I llavors, bueno, se'l reparteixen entre ells perquè és que ni compren el peix.
El peix em refereixo al peix senzill, doncs, com pot ser la mollera, com pot ser...
Home, aquest altre dia el llús anava a 3 o 4 euros.
És a dir, clar, només la fenya d'haver-ho de triar, d'haver-ho de col·locar les caixes per mides i tot, és que ja... però bueno.
Bueno, parlem d'una altra cosa.
Ahir vaig veure un turista rus que agafava les gambes amb la mà abans de comprar-les, que el van renyar 3 vegades perquè no les agafés.
I no, al final les van entendre i va acabar comprant gambes, però les agafaven la mà, les mirava, preguntava si eren fresques, les tocava, clar, i això, fins que no el compres no el pots tocar, no?
Clar, clar, clar.
Bé, ja està.
Potser ja ho faré així.
No, me diuen que els russos són una miqueta impertinents.
Jo amb gent que he parlat de botigues i de llocs així, que són una miqueta impertinents.
Potser és la facilitat que els hi duren de que tenim tan assimilat que es donen tants diners, tants diners, que el damunt no et se penen el pèl.
Però bueno.
No sé, jo el que he comprovat aquest estiu és que no saben fer cua, oi, es colen.
I això fa molta ràbia, perquè tu estàs allà amb una cua, no?
I arriben i...
I ja està.
Però això no només ho fan els russos, eh?
No hi ha, però n'hi ha una col·lecció de russos que fan això.
Hi ha gent que té molta experiència amb això, eh?
Són d'aquí també.
Professionals de la cua.
I fa molta ràbia, que passa que a vegades no diu res per educació.
Perquè clar, si no hi ha una discussió que no...
Ah, jo sí, jo sí.
A mi segurament que se m'ha colat algú.
Però jo per poc a poc a poc a mi no se'm col a ningú.
De la mateixa manera que a vegades potser hi ha algú que et diu, no, passi, passi, no, no, quan me toqui.
De la mateixa manera que jo no em col·lo, a mi no se m'ho col·lo.
Sí, però, Carme, quanta gent ara, quan arribes a una botiga i a cua, demana qui és l'última o qui és l'última?
Quanta gent?
No, per desgràcia.
Per desgràcia això s'acaba.
Bueno, hi ha moltes coses que tenen a veure amb la convivència,
que s'han perdut, vull dir, tu vas amb transport públic,
puges a l'autobús, veus una persona que està embarassada, una dona gran,
quanta gent s'aixeca i se deixa d'espai?
M'agradaria que això, algú m'ho digués...
És veritat, és educació.
És un tema de convivència i educació, que això...
Home, abans, que avui, abans, és que sou molt gran, eh?
Però, clar, al col·legi teníem un llibre que es deia Urbanitat.
Aquest llibre no, suposo que no existeix, m'assembla que no,
però vull dir, hi havia un llibre...
Potser no cal el llibre, però hi ha coses grans.
No, no, evident, evident.
Els veus, ja no el col·legi, casa...
I que formen part que a casa teva els teus pares
t'hagin explicat una mica una sèrie de criteris
més que has d'anar per la vida, perquè si no estàs perdut.
I això de demanar-te qui és l'últim quan arribes a un lloc,
no ho faig i encara te miren com dius...
Què diu ara aquest llibre?
Aquest llibre és gran, eh?
Ara tot ho diem per les xarxes socials,
ara tot ho diem pel Twitter, pel Facebook,
ja no cal dir-ho, no?
No, no, ara la gent viu l'experiència
i no es preocupa de viure l'experiència.
En un moment, si estàs prenent...
Jo que sé, qualsevol cosa.
No, no, ara l'experiència és agafar i relatar
a qui no hi és en aquell moment,
relatar el que estàs vivint.
O sigui, en vez de viure i disfrutar
d'aquests 10 minuts o un quart d'hora de fer el cafè,
no, no, ara és que li expliques...
Estic fent el cafè a la plaça a la font,
amb no sé qui, quan l'altre diu...
A mi què m'estàs explicant?
Però això passa fent un cafè
i passa anant al teatre
i passa anant a tot arreu
o a un concert.
La gent està llavors...
Se n'està enterant del concert o del teatre
que està mirant,
se n'està escrivint
o fent la foto de no sé què.
Sí, si t'has pagat per anar a un concert
o per veure una obra de teatre
i el que has de fer és això, no?
Mira, he disfrutat del moment.
Ara que parles de teatre,
ahir em sorprenia molt,
no, em sorprenia no,
de fet,
es donava a conèixer la notícia
que a nivell de Catalunya
hi ha hagut 5 milions menys d'espectadors,
un 25% menys d'espectadors
del país, aquí en tenim 3, 3, 4, 4.
4, 4, 4.
Com ho veureu?
Com ho veieu?
No anem al teatre?
Home, és una conseqüència més
de com està tot, no?
I mira que a Barcelona hi ha moltes...
O sigui, el preu de l'entrada és un
però hi ha la tira d'ofertes,
vull dir, de promoció,
si tens el carnet de no sé què,
si ets soci del no sé quantos,
si l'atrapa-lo, si el...
Bueno, i tot i amb això,
però clar, és car, és car.
Sí, no, no, teniu tota la raó,
i jo també hi penso així, segur.
Però ahir estava llegint una revista nova
que ha sortit, feta a Tarragona,
i hi havia una entrevista amb el barítono Lódena.
Àngel Lódena, sí.
I deia, les entrades del futbol també són cares.
Sí.
I en canvi un plan.
Sí, el problema és que som un país que...
Vull dir, qui diu de futbol,
doncs potser segons el partit que facin de...
Sí, però bueno, bàsicament és el futbol
que s'aprèn de la Palma, en diferència.
Sí, sí, sí, no, evidentment.
L'adjecte és el que deu estar agafant
i deixant de fer coses
per poder pagar-se una entrada
per anar a veure un Barça o un Madrid.
I no ho fan per anar a veure segons què, no?
Sí, sí, sí.
I segurament cadascú se'l acciona
segons el seu criteri.
Exacte, vull dir,
que segons per què és allò que diem,
hi ha una crisi,
i segons per què sembla que no n'hi hagi.
Bueno, les entrades de la Pere no són barates,
no són unes entrades barates.
No, per bé de preu que estiguin
i per subvencionades que estiguin
i tot el que sigui,
perquè clar, hi intervé moltíssima gent
i els teatres d'òpera la majoria estan plens.
Sí, sí, per això diem.
Sí, i a veure,
és el que dèiem fa una estona.
Els rics continuen sent rics,
per anar a l'òper o per anar a l'envolguin,
i la classe mitja,
que és la que tenia accés
a totes aquestes altres coses,
que segurament acabava d'omplir moltes coses,
aquesta classe mitja va desapareixent.
Ha perdut poder adquisitiu.
Va desapareixent.
I llavors és aquí on, suposo,
bueno, vull creure que és aquesta classe mitja,
en el cas del teatre que parlàvem,
que molts anaven al teatre, no?
I en aquest moment no hi poden anar.
I vull dir,
i des del teatre s'han fet esforços,
perquè rebaixar les entrades,
home, les entrades...
Precisament el 21%,
que és el que havien...
Sí, hi ha qui dóna pastanagues,
hi ha qui...
En fi, la gent s'ha inventat coses, no?
Sí, perquè poder seguir fent teatre i poder tirar endavant.
Clar, hi ha un IVA caríssim,
i llavors, clar,
damunt del preu de l'entrada,
l'IVA aquell és que te desmunta, no?
Jo crec que això ha sigut el factor clau
per acabar d'enfonsar...
Sí, sí, sí.
Passa amb el cinema, eh?
No tant,
no tant,
però també passa amb el cinema.
Deu-n'hi-do, també.
També davallat,
però van la línia,
és a dir que són avis de consum
que van canviant, no?
Bé, és que clar,
és que un producte d'aquesta situació,
doncs aquest problema i d'altres, no?
Però, bueno,
doncs selecciona les coses.
Estem de festa major, no?
Sí.
Ja portem uns quants dies de festa major,
amb múltiples activitats programades.
Amb el Xavier Romeu parlarem després,
des del Tadar Tarragona,
d'aquest fil vermut
que fareu per l'Alzheimer,
el Sarrallo, precisament.
Menys mal.
A casa vostra, Carme.
Se n'entenarem que és festa major.
Dissabte, a més a més, no, Xavi?
Sí, sí, dissabte de 12 del migdia,
a 4 de la tarda,
coincidint amb el Dia Mundial de l'Alzheimer,
el fil vermut,
munta un vermut popular,
amb un cost d'un euro,
amb el que intentarem que tota la població
de Tarragona i voltants
vingui a donar recolzament
amb aquesta iniciativa
i amb aquesta malaltia
que tots la patim
d'una mica més a prop
o una mica més lluny.
Una malaltia, doncs,
jo no sé si fins a quin punt
som prou conscients
del que diu ella,
que és una loteria
que tots estem...
Tots estem molt dintre el bombo.
I que qui ho pateix,
ho pateix molt,
per tant,
ho pateixen molt els familiars,
sobretot,
perquè hi ha persones que es perden.
No fa gaire,
fa una setmana
es va perdre un home gran
a la pobla de Montornès.
L'altre,
també torna en barri
i una dona perduda
per les botigues del poble,
és a dir que, clar,
s'ho va sortir a comprar
i no la trobaven
per les botigues del poble.
I la guàrdia,
la policia local
anava buscant-la
amb una fotografia,
a dir que se s'orienta,
no saben...
I és això que deiem,
tots tenim números
amb aquesta botèria.
Tots estem dintre el bombo,
ens pot passar a tots,
però, bueno,
si la gent pot col·laborar
i en aquest moment
la investigació,
que suposo que és
una mica la clau
de tot això...
Sí, però es veu
que la investigació
en aquest cas
és una miqueta lenta.
Sí.
Jo vaig sentir
l'entrevista
que li van fer
a la Diana,
la dona del...
Sí,
del qual Maragall
i va dir
que al seu marit
li estaven donant medicament
de no sé
quants anys enrere
que havia sortit.
no hi troben...
No, es veu que no...
No, es veu que els fàrmacs
no...
I ella va dir
només per frenar,
vull dir,
ja no per curar.
Per que no avanci.
Per que no avanci,
i en canvi,
doncs no...
A veure,
que si dediquen esforços
i tot,
però encara es veu
que no s'ha pogut trobar
alguna cosa...
Sí, ella deia
que els fàrmacs
semblava que no
tiraven endavant
i en canvi
el que sí que estaven
més advocats
era la prevenció.
Sí, sí, sí.
Seria una mica
la solució,
entre cometes,
però...
Ahir el president
del social de Familiars
de la Ciutadania de Tarraona,
el Jaume Soler,
explicava això,
que altres enfermedades
la investigació
està molt més avançada
i que aquest encara
és una incògnita
saber en què derivarà,
que va molt, molt, molt,
molt a poc a poc.
Però pot ser que sigui
perquè és el cap
i el cap
i el cap
i el cap
i el cap
i el cap
i el cap
i el cap
i el cap
i el cap
i el cap
i el cap
i el cap
i el cap
i el cap
i el cap
i el cap
i el cap
i el cap
i el cap
i el cap
és una part
i jo crec que ara
és una gran desconeguda
fins i tot
per tots els científics.
I a més a més
que és el que dèiem,
tothom ha conegut gent
que han tingut
tothom,
tothom,
uns més a prop,
uns més a prop,
uns altres més a lluny,
però tothom ha conegut persones
i la veritat
que també és el que diu el Josep,
la persona que li passa,
mira,
però la persona
que té al voltant
ha de ser fatal.
No, és brutal.
Es veu que estan assajant
i una mèxit
la primera prova analítica
per poder detectar-lo
abans de...
O sigui,
quan hi ha primers símptomes,
que això per aquí,
per aquí va la cosa,
quan hi ha primers símptomes
per alertar,
doncs,
a llarg de aquesta malaltia
i detectar-la de forma precoç.
Més enllà d'aquest acte
que ho recordem dissabte
al Serrallo.
El passejador a Mar del Serrallo
a les 12 del migdia.
A les 12 del migdia
hi haurà també al Sars,
no?
L'associació de restaurants i comerços
del Serrallo.
Més,
hi haurà música en directe,
que pensi que tota la gent de Tarragona
pugui venir a recolzar
i que hi haurà també
els xiquets del Serrallo,
que també ells faran tallers,
tallers de dibuix
i tallers també d'interpretació
i d'iniciació als castells.
Hi haurà l'estant de Coca-Cola,
que també donarem regals,
vull dir,
hi haurà una festassa.
També hi haurà la Fidua
que faran des d'Arcs,
una Fidua també solidària,
que amb un cost de dos euros,
una gustació,
vull dir,
que vagi a tothom de Tarragona
i que ens ajudi.
Home,
de fet,
allà baix,
a veure,
allà baix,
segurament que la resta de Tarragona
també,
quan s'han fet actes solidaris,
la gent ha respost molt bé,
perquè allà acostumem a fer
bastants actes
per la muntanyeta
i la veritat és
que està molt bé,
ve molta gent,
vull dir,
la gent en aquests casos així
és molt solidària.
Respon.
Sí, sí, sí.
Jo suposo que quan són aquests temps dolents
per tothom,
la gent,
estem com a més sensibilitzats,
suposo, no?
i llavors potser s'hi aboquem una miqueta més
amb totes aquestes coses.
És quan hem de fer pinya, no?
Sí, sí, sí.
Alguns mil dels castells
hem de fer pinya tots junts.
Sí, sí, sí.
Suposo que hasta per una miqueta,
a vegades ho fas d'egoisme, no?
De dir,
si em passés a mi,
si em passés a mi,
vull dir,
que és igual per allò que es faci,
no?
Per allò que es faci,
però que a vegades penses això,
no, no,
és que a mi també m'agradaria
que la gent s'hi aboqués
i vingués
i llavors,
clar,
és una manera
de contribuir.
D'ajudar.
Doncs el Serrallo
que és un barri
solidari, eh?
I amb caràcter, també.
Sí, sí.
Les dues coses.
Però vaja,
viviu la festa també o no?
És a dir,
hi ha aquest acte
aquest dissabte,
però voldríeu més actes
a la festa del Serrallo,
per exemple?
Mira,
si parlo jo,
que ja torno a dir el mateix,
que tinc una edat,
et diré que jo,
la veritat és que no la vic.
La vic poquíssim.
Si referim al jovent,
pensem que tenim diables,
tenim castells
i aquesta gent està molt vinculada
amb totes aquestes festes
i per ells la viuen
segurament intensament,
intensament.
Però allà baix,
clar,
jo parlo per allà baix,
ja ho sé que hi ha altres barris,
però que nosaltres estem caixosos
que no es facin
coses allà baix del Serrallo
sobre la festa.
Ja sé que no es pot fer la professora,
no pot baixar el bar de Santa Tecla
allà baix,
ja ho sé,
a veure,
ni el seguissi,
també ja ho sé,
però home,
hi ha orquestres
per sortir.
Per dissabte,
perquè ara, bueno,
vam...
que hi va haver
la baixada de les emperitos
perquè nosaltres hi col·laboràvem
i vam baixar
des del Parçal del Fòrum
fins al Serrallo.
Ja era el segon any
que es feia.
Per nosaltres
és el segon any que ho feia,
però ja fa més temps que dura.
És que em sembla perfecte,
perquè a més a més
és que...
I per Serra Blanj
hi ha gent
pel carrer,
moltíssim impressionant.
Clar,
això anima molt.
Sí,
i s'acaba el Serrallo.
i s'acaba el Serrallo,
això que farà el Javi.
Doncs me sembla perfecte.
Però a vegades
també trobes a faltar,
no sé,
doncs,
alguna orquestra
una miqueta bona.
Jo me'n recordo
que anys enrere
que sempre ho havia dit,
sempre li deia el mateix,
escolta'm,
no em portis
no sé què.
Perdó'm,
una orquesta meravella.
I llavors com ompliràs.
Sí,
però ara això
no us dic que es pot ser.
No,
no,
a veure,
em refereixo a un quellzat.
Sí,
sí,
a veure alguna actuació
que agradi igual als jovens
que als grans.
Que el ventall de públic
sigui més ampli.
Clar,
i llavors allí,
doncs,
no...
El dia que va haver
molta gent
va ser el dia
del Club Super3,
que va haver una barbària.
Ah, sí,
clar,
sí,
sí,
que és un d'aquests actes
que funciona...
Clar,
però això arrossega
pares,
avis,
i va ser superdivertit,
vull dir,
va haver moltíssima gent...
Jo va veure
que estava molt ben preparat
amb balles
perquè la canalla
no poguessin
caminar al mar,
ni poguessin sortir
cap a la carretera,
vull dir,
estava molt ben preparat
des del Port.
No, no,
s'ha de felicitar
que ho va fer
perquè estava molt ben fet.
Sí,
ho va fer el Port
i gràcies
a tenir...
Home,
també som al barri
que estem al Port,
no?
Però vull dir,
moltes de les coses
que es fan
també és gràcies al Port,
perquè si no
és que hi hauria coses
que no ens en enteraríem.
però doncs
el Port fa moltes coses
allà baix.
El que passa
que sí que és veritat
que tot passa
en una determinada zona
que hi ha coses
que jo entenc
que la tradició marca,
que són així i tal,
però hi ha coses
que no són tradició,
que jo què sé,
la plaça Ponent
ara poso per un...
Si em pots dir,
que segurament
és una plaça poca dient
per fer,
però bueno,
és igual,
un altre barri
del centre
que no tot sigui
la part alta...
Però mira,
ara dius la plaça...
Fins i tot
la zona dels barris de Ponent.
Mira,
ara tu dius
la plaça Ponent.
quan jo tenia la botiga,
quan començaven
les festes del Santa Tecla,
potser no ara,
potser una miqueta,
quan faltaven
quatre o cinc dies,
tu veies que la gent
et passaven
per davant de la botiga
de llarga,
amunt, amunt, amunt, amunt,
amunt, amunt,
no és alguna cosa
que tinguis avall.
Vull dir,
ja podies tancar.
Però mai si he fet res,
vull dir que...
Jo m'agradaria,
jo quan teníem la botiga
al carrer,
al plat de la Riva,
m'agradaria
que passessin els gegants
un dia per aquí,
ja no sé que no hi poden passar,
que no sé què.
Que venien a cobrar, però.
Sí.
Que venien a cobrar.
Que venien a cobrar.
Que venien a cobrar
amb el paperet.
Sí.
I els donaves alguna cosa,
però sempre els deies el mateix.
No sé pas per què,
si per qui no passeu.
No.
Si per qui no passeu,
i d'això en fa.
Parlen d'anys.
Sí, sí, sí.
No, però jo entenc
que les coses del seguir,
sí, aquestes coses...
Sí, no, això sí.
Hi ha una tradició
i un protocol
que Marc consellera d'acord
que em sembla molt bé.
Però les que no són
pròpiament d'aquest protocol,
sí que es podien axemplar una mica.
El que passa és que es concentra
tot allà dalt.
Sí, sí, bueno.
També hi ha les queixes
de segons qui no ho vol
tot allà dalt
i els que ho volen.
Esteu tranquils, no,
aquests dies?
No teniu soroll, no?
No, no, però en tant en tant
també va haver-hi una miqueta de soroll.
Una mica de gresca, no?
Sí, que això fa treure cabòries.
Des que teniu els Diables,
els xiques del Serrallo,
la Víbria,
que també guanya fa 20 anys.
Els xiques del Serrallo
també són una colla allà
que guanya,
que han tingut uns quants tecles d'honor.
Vull dir que, clar,
teniu entitats molt involucrades
en la festa.
Són joves
i llavors estan molt involucrades
i a més que el jovent,
bueno,
el que val és gresca
i ells hi participen moltíssim.
Molt, ja ho sé.
Però, clar,
els que som això
una miqueta més carrosses,
doncs,
entre que Tarragona fa pujada,
doncs ens costa més pujar.
A la Tarragona,
van a la Tarragona.
A la Tarragona.
Escolta,
volia,
aprofito que tingui el Xavi,
un creatiu,
per preguntar-vos,
perquè ells presentava
el Piriorat,
això, el Piriorat,
una nova iniciativa.
Són una cinquantena d'empreses,
aquí hi ha de tot,
hi ha allotjaments rurals,
hi ha hotels,
cellers, restaurants,
molins d'oli, fins i tot,
i s'han juntat
per fer una associació
que es diu Piriorat Etnoturisme
i d'aquesta manera
aniran a,
això ho presentava ahir mateix
a Gratallops,
i aniran de la mà
per fer campanya conjunta,
promoció conjunta,
a treure nou turisme
que pugui tenir interès
per aquest etnoturisme cultural
al voltant del món del vi.
Com ho veieu,
aquesta iniciativa,
amb els temps que corren?
A mi em sembla genial
perquè el fet
de sumar esforços
també a nivell
de despesa econòmica
és molt més baixa
perquè estàs repartint
amb més gent
i després,
l'experiència
que tindran
dues d'aquestes empreses,
a nivell particular,
que la posin al servei
d'un grup,
és molt més senzilla
arribar a un client final.
a nivell de comunicació
és només una veu
la que comunica
a tot el grup.
D'altra manera,
tu has d'agafar
i particularment
cada empresa
ha de tenir la seva despesa,
la seva compta d'explotació
en publicitat
o en comunicació
que sempre serà
molt més superior
a la que es faci en conjunt
i la força que tens
també davant
d'institucions públiques
a l'hora de poder demanar
ajuts o facilitats,
és molt millor
des d'un grup
que des de nivell particular.
i em sembla genial.
És a més,
iniciativa privada 100%,
és a dir,
que aquí tots els quartos
surten de la butxaca pròpia.
Sí, sí.
Vull dir,
clar,
hi ha comarques
que no són tan potents,
però que...
No ho sé,
això no fa massa dies,
però això
és per una cosa.
I el priorat,
hi ha...
Vull dir,
una ampolla de dir
que el priorat
te pots gastar molts cèntims,
per exemple,
però segons o on
no hi ha aquests preus,
però estaria bé
que aquesta iniciativa
que ha tingut
qui sigui,
que vagi davant,
que no ho sé,
és igual.
Vull dir,
amb un altre nivell,
si tu vols,
o amb unes altres coses,
altres comarques,
també,
vull dir,
es pot copiar,
suposa que no està prohibit copiar.
Per tant,
bueno,
que poguessin sortir-se,
perquè clar,
jo crec que el priorat
hi ha empreses
molt potents
que tiren molt,
i hi ha l'altre extrem,
també, no?
Llavors,
si s'ajunten,
això,
segur que se'n beneficien totes,
però,
jo què sé,
comarques com
la Ribera d'Ebre,
o la Terra Alta,
això que és més complicadillo,
doncs,
bueno,
potser podien agafar la idea,
no?
La Terra Alta també ha fet un salt important
les últimes dècades,
perquè va passar de ser la comarca
més oblidada de Catalunya,
no?,
a també apostar per les vies verdes,
per el turisme també d'aquest estil.
el priorat com a marca,
o sigui,
ja parlo de,
diguéssim,
una mica del que em toca a mi,
com a marca,
és una marca molt coneguda
i amb un valor brutal,
vull dir,
és coneguda de tot el món,
o sigui,
Estats Units,
el priorat el coneix tothom,
perquè hi ha bodegues del priorat,
l'hem de ser Álvaro Palacios,
que pràcticament
tota la seva,
el volume de negoci del priorat,
no sé si és el 70-80%,
tot va fora d'aquí,
no es ven aquí,
no parlo de Catalunya ni a Espanya,
es ven fora,
es ven als Estats Units i Rússia,
amb la qual cosa,
la marca priorat és una marca
amb un pes específic brutal.
Això ho podríem fer amb el pes del serrat,
i això també és una conseqüència
dels temps que estem passant,
vull dir,
abans es venien les coses per si,
ja se les trobàvem,
i ara ens hem d'espavilar
si volem entrar en mercats més grans,
perquè és allò que diem,
no es porten res a casa,
ho hem d'anar a buscar,
i abans,
gràcies a Déu,
no calia sortir gaire,
vull dir,
et venien a buscar,
però ara amb aquestes,
el vi del priorat
m'ha fet un salt,
vull dir,
en aquesta època que parlaves tu,
bueno, no ho sé exactament,
però ara,
vull dir,
aquest vi d'altres bodegues
que van a fora
no tenen res a veure
amb el priorat de fa 25 anys,
el podies tallar amb un ganivet,
aquell vi,
el priorat de fa uns anys,
abans que arribessin els burros del vi,
amb un ganivet el tallaves,
eh?
Clar,
llavors,
vull dir que també,
ja,
ja,
sí,
bueno.
Dit això,
amb el peix del serrat,
no ho podríem fer això,
és a dir,
home,
si està en ell,
a veure,
la gamba té una denominació d'origen,
el seitó té una denominació d'origen,
vull dir,
ja s'enfada coses,
el que passa que ha de ser sempre
amb aquesta classe de peix,
perquè si hi hagi un altre peix,
no te'l volen,
llavors,
fos qüestió de fer farines
i fer aquestes coses,
però que la gamba de Tarragona
no té res a canviar
a la gamba de Palamós,
a mi quan diuen la gamba de Palamós,
mira,
potser s'ho han sigut treballar més bé aquests,
però...
jo crec que va una mica per aquí,
l'han fet de...
Igual que a les enxaves de l'escala,
jo dic,
home,
les enxaves d'aquí són fantàstiques.
L'únic tema que és que a nivell d'imatge
han aconseguit marcar una línia...
Sí, sí, sí,
s'ho han treballat.
Ho han treballat,
vull dir,
ja no es tracta de dir
tinc una despesa de diners per fer això,
no,
es tracta d'utilitzar el sentit comú
i això d'agrupar i associar-se
tots junts,
jo crec que és ara mateix...
Sí, sí, sí,
és que allí baix
potser han anat una miqueta tots,
cadascú la seva,
saps?
Vull dir,
bé jo,
els altres,
doncs és igual,
vull dir,
si jo...
I clar,
mentre vagi bé a mi...
I clar,
i aquest és el problema,
que llavors,
ja ho diuen,
que la unió fa la força.
Però això forma part del caràcter mariner,
no?
Forma part...
Bueno,
clar,
si els altres no ho fan,
també són mariners.
Al final vas a pescar
i qui pesca més
emporta el peix a la cova,
no?
Sí, sí, sí, sí,
però bueno,
els altres també són mariners
i en canvi potser s'ha pogut treballar més
i potser no cal que vagis gaire lluny
perquè mira que en Brils
van posar la cooperativa aquella
per vendre el peix
als mateixos pescadors.
Vull dir,
a vegades els restaurants,
amb raó,
eh?
Amb raó,
del serrallu es queixen
que és que és veritat,
vull dir,
passes ara i les terrasses estan buides
completament i fa pena
perquè veies que abans
estaven totes plenes.
Clar,
jo aquest dia parlava amb un restaurador
i jo veig que els altres pobles
fan la jornada de no sé què,
la jornada de no sé què,
que sí,
del calamar,
ara la ràpida,
la del pop i la de l'arròs
i clar,
dic que jo no sé
quan aquí feu alguna jornada
si teniu gent i es compensa,
no ho sé,
però que jo sempre veig
que els mitjans de comunicació
que en diferents llocs
doncs sempre fan,
doncs quan és el temps de la galera,
les galeres,
clar,
i estem parlant de peixos
relativament barats,
econòmics,
sí,
sí,
econòmic.
No sé,
fan la jornada de la gamba
o fan la jornada del llangustí,
que la ràpida el poden fer
perquè en tenen moltíssim,
però,
clar,
s'espavilen,
vull dir,
abans la marca serrallu
ja era
denominació
de
la gent de baixar,
de bo,
ara te l'has de treballar
i ara és el temps
que te l'has de treballar,
moltíssim,
doncs ara ha tocat això.
Home,
a Tarragona hi havia menys restaurants
i si volies menjar
segons què havies
d'anar al serrallu,
ara actualment
pots anar a molts llocs.
Sí,
la gent abans deia
que per menjar bon peix
s'havies de baixar al serrallu
i això ara ha canviat.
Ha canviat.
Hi ha molta oferta,
hi ha molta oferta,
també a nivell de posicionament
jo crec que al serrallu
li faltaria dir
m'aposiciono amb això,
no de dir
tinc la gamba,
tenim un producte
i aquest producte
apostem per aquest producte
fins al final.
S'equivoquem o no?
El que passa que
quan tu diversifiques,
sobretot en termes de comunicació,
el problema és que
estàs ja disparant
contra tot arreu
i no pots mai arribar,
és que és impossible.
Has de tindre
una diferenciació d'un producte.
El que passa
que no és igual
menjar peix al serrallu
que menjar a la Tarragona.
Per mi no és igual.
O sigui,
quan passes del pont,
doncs això ho hem de dir.
Quan passes del pont,
l'olor ja és diferent.
És que es pot vendre també l'olor,
perquè quan veu el Xavi
de vendre un producte
no vol dir només el peix,
la vista no...
Parlo d'una sensació,
de la visual que tens,
tu amb la de l'aquest serrallu
veus al mar, això...
Clar, això...
O sigui,
hi ha gent que ve de fora
que quan baixa al serrallu
i ho veu,
diu, no ho entenc
com és que aquí no ve ningú
si aquest...
Aquest skyline de la ciutat
és diferent,
perquè el que tens al bals a la font
és una cosa,
la situació, saps?
La posta en escena del serrallu
és el que crec que fa falta vendre.
Sí, sí, sí.
I això no...
No, no, jo estic amb tu.
No s'ha fet pel que sigui, no?
Però això,
aquest és el que s'hauria de...
Perquè sigui perquè no s'ha tingut més.
Perquè fa temps de temps
mai s'ha fet.
Vull dir, la gent hi ha...
Tarragona era petit,
la gent ja ho sap.
Sí, sí, sí.
I ara Tarragona s'ha fet molt gran.
Sí, això jo els hi deia...
I hi ha molta gent que no ho sap.
Sí, això jo els hi deia jo, clar.
Va haver uns moments o uns anys
que el serrallu doncs venia, no?
Sí, pel fet de estar al serrallu ja està.
I en canvi, fa uns quants anys
doncs que te l'has de treballar.
Sí, però com tot, eh?
Sí, no, no, no, com tot.
No, no, no, com tot.
Com tot.
Com tot.
Com s'ha de trencar els banyes.
No, no, per tot, per tot.
I, clar, però és el que deia,
no és el mateix menjar-te un plat de romesco
a la catedral
que menjar-te al serrallu.
Abans d'acabar aquests 30 segons
trobaríem un eslògan bo pel serrallu o no?
Trobaríem un eslògan bo pel serrallu, sí.
Dica'l, ja te'l pagarem.
No, no, ara m'has deu posar
a la pistola al pit, però...
Però, bueno, hauríem de...
Jo crec que s'hauria de treballar
tot el tema de la sensació del serrallu,
o sigui, de la venda del que parlàvem abans,
de l'olor, de la línia visual del mar...
Vull dir, hauríem de treballar una mica
la part sensible, la sou sensitiva,
més que sensible, la part sensitiva del serrallu.
Doncs per aquí va la cosa, eh?
Xavi i Romeu, gràcies.
A vosaltres.
Teresa Valls, gràcies.
A vosaltres.
Carles Pedról, gràcies,
i que vagi bé per allà baix, que vagi.
Bona festa a tots.
Gràcies, gràcies.