Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Sabem razón!
Un secret de sumario?
Sí.
Sí.
Sí.
Les actuacions estan declarades secretes i per tant desconeixem l'abast de les imputacions.
Les imputacions que esconeixen són les genèriques,
inclús són les mateixes que consten al diari,
però tota la investigació que està efectuant la Guàrdia Civil i que sembla ser bastant voluminosa la desconeixem per ara.
Sobre el que ens preguntes la resposta no és una resposta clara no
és una resposta clara.
a determinades persones se les deté perquè a determinades persones
se les cita per declarar. Evidentment és una situació
molt més còmode, entre cometes molt més civilitzada
el fet que t'emplassin a tal dia i a tal hora
per poder acudir a declarar el que tu saps
sobre unes imputacions que t'estan efectuant.
El motiu pel qual a determinades persones
se'l pot detenir, en principi hauríem de pensar
en la bona fe dels cossos de seguretat
de l'estat, en aquest cas de la Guàrdia Civil
si és en aquest cas concret, i que respongui
a motivacions correctes i legítimes
que podrien ser, per exemple, el fet que
citar una persona és una advertència
de la imputació i aquesta advertència
podria a vegades provocar la destrucció
de proves, la substracció a l'acció de la justícia
fugir, qualsevol d'aquestes circumstàncies
i per tant, una actuació sorpressiva
per part dels cossos policials
podrien impedir això
tractant-se les persones que es tracten
el tema de fugir o ve que és molt improbable
però es podria considerar
el fet que hi hagués documentació
o possibles elements de valoració posterior
que poguessin desaparèixer o es poguessin manipular
això podria ser un motiu
per desgràcia, amb aquests temes així tan mediatitzats
i tal, a vegades també
la discreció que puguin tenir els cossos policials
a vegades el que intenta també és donar cops d'afecte
i això a vegades ho hem vist
de tensions molt espectaculars
a vegades amb la premsa i amb les imatges
pràcticament en directe
i que a vegades han acabat amb res
i això, clar, causa molt de mal a la persona
que ho pateix
per tant, en principi, crec que hauria de ser una
no tractant-se de delictes flagrants
no estem parlant de delictes
que s'hagi d'intervenir d'una forma immediata
ni que tinguin risc en principi
per la integritat física i per les persones
per tant, crec que s'hauria de restringir al màxim
el tema de les detencions
Us ho pregunto perquè hi ha hagut un cert debat
fins i tot dintre del sector
del vostre sector hi ha hagut un cert debat
del per què
en alguns casos sí i en altres no
és això el conxa
és a dir, a molt li arriben pràcticament
a la porta de casa
li entren les coses de seguretat
i els altres, en canvi, els citen a declarar
quan tots estan imputats, no?
Sí, bueno, Ramon, lo explica millor que nadie
supongo que responde a una justificación
de que se haga de una manera o de otra
en base a los riesgos
que la persona que detiene
o la persona que va a buscar
puede valorar que haya
no se me ocurre que pueda responder a otra cosa
a lo mejor, como él dice
si se busca un golpe de efecto
quizá detienen a los más famosos
y a las personas totalmente desconocidas
para el público, pues las citan
yo creo que depende un poco
de una combinación de las dos cosas
de los riesgos que se quieren paliar
por un lado
y quizá el golpe de efecto
que se pretende por otro
para mí por ahí va a ir la cosa, ¿no?
Estem també en un cas que aquí n'hem parlat i força
a més amb vosaltres també
el fet que l'etiqueta imputat
no implica que la persona sigui comés cap delicte
és imputat en un cas judicial
però en canvi la imatge d'aquella persona
ja queda atacada, ¿no?
A nivell públic.
Hombre, yo creo que eso es absolutamente inevitable
perquè, no sé, el públic en general
tampoco tiene por qué hilar tan fino
de lo que es imputado
y lo que es, ¿no?
Hace una mala impresión
cuando pone que un señor
ha estado imputado por un delito
evidentemente la impresión que produce
es mala
y por tanto si después
se rehabilita en el sentido
de que no se le dicta
tú sabes mejor
Ramón, auto de procesamiento finalmente
pues bueno, ahí quedó aquello, ¿no?
El otro día, hace muy poquito
salía un señor en la tele
que llevaba años
intentando borrar de Google
el rastro de que hacía
no sé cuánto tiempo ya
había tenido un embargo
que se había levantado
que se había cancelado
que él no debía nada a nadie
no había manera
de que eso no saliese, por ejemplo, en Google
¿no?
Pues eso son las consecuencias de esto
Sí, y sobre el tema de la tensión
pues claro
una imatge d'una persona
entrant en un vehicle policial
per molt que después
la sentència sigui absolutòria
pues claro, es una imatge
molt impactant
i que difícilment
pot borrar la persona
el que ho veu
pot borrar la impressió
de pensar que aquella persona
ha fet algo mal fet
és molt difícil
és molt difícil
i per tant crec que
s'hauria de restringir al màxim
en casos que es pugui
i després per part dels mitjans
pues claro
els mitjans tenia
uns altres
el titular
el posa molt fàcil
és una persona mediàtica
coneguda
imputació
i a partir d'aquí
sí, pero lo que dice Ramón
también
que lógicamente
la prensa
lo que quiere
es vender
entonces el titular
cuanto más
chocante sea
mejor
y si se aleja
un poquito
de la verdad
bueno, pues mira
qué le vamos a hacer
que eso también
hay una cierta responsabilidad
mira, hace dos o tres días
salía una primera plana
los judíos de Tarragona
solo dan custodia compartida
de 200 casos
sobre mil
no sé cuántas sentencias
claro, el tribunal
la primera plana
te tira para atrás
luego analizas
y dices
pero vamos a ver
de esas sentencias
cuántos padres
han pedido la compartida
no llega la mitad
y los mutuos acuerdos
cuántos se han dado la compartida
muchísimo más que la mitad
pero eso no interesa
luego ya lo explicas dentro
¿no?
pero de momento
sale una plana
un poco sensacionalista
y desde luego
no ajustada a la verdad
eso os lo puedo decir yo
que estoy un poco en esto
pero la impresión
ya la tienes
¿no?
es busca el titular
claro
i com que en aquestes fases
prèvies
el titular
sempre s'ajusta
a la veritat
entre cometes
¿no?
porque es una hipótesis
i després ja vindrà algú
que ho corregirà al final
pues clar
la imputació
fa molta
molt de mal afecte
sí
aquestista
ahir parlàvem
amb un pare
tarragoní
precisament
Beatom
que es va separar
de la companya
que era a Alemanya
ara estan buscant
la filla de 3 anys
de tenint custòdia compartida
a Alemanya
la mare va
segons ella
incomplir dues sentències
que bé
que no li permetien
marxar a l'estranger
i ens explicava
una mica
el perillo
pel que està passant
a nivell judicial
a nivell de l'interpol
que se suposa
que estan buscant
la seva filla
de 3 anys
però se sentia
una mica impotent
perquè no tenia notícies
del que estava passant
i la filla i la mare
continuen desaparegudes
en un cas així
és molt complex
d'articular
com a lletrats
és a dir
des d'aquí
poder portar
un cas com aquest
que clar
aquesta mare
i aquesta filla
poden ser
a qualsevol lloc del món
aquí intervé l'interpol
has de negociar
o parlar
amb altres lletrats
o institucions
a nivell europeu
és complex
un cas com aquest
o no el veieu complex?
Claro que es complejo
es muy complejo
porque
en principio
cuando
nuestra ley básica
los padres
y las madres
sea cual sea
el régimen de guarda
la tengas compartida
o individual
tienen la patria potestà
compartida
que quiere decir
que cualquier decisión
relativa al hijo
de cierta entidad
tiene que
tomarse consensuadamente
¿vale?
eso es el principio
si una madre
o un padre
me da igual
aprovechando un momento
que tenga la guarda
me da igual
si es compartida
o monoparental
se toma la justicia
por su mano
y coge el niño
y se va
a un país
ignoto
y se salta
todas las normas
y hace una actuación
contraria
pues como digo
a la potestà
compartida
automáticamente
y muy rápidamente
se ponen
en el mecanismo
los medios judiciales
o sea
los juzgados
cuando esto ocurre
actúan inmediatamente
lo que pasa
es que ves
y búscalo
o sea
tienes ayuda policial
tienes ayuda
de las órdenes
internacionales
hay tratados
internacionales
relativos
a la sustracción
de menores
hay muchos medios
pero claro
contra la persona
que se oculta
y que se salta
la ley
hasta que das
con el hijo
los padres
o las madres
pasan un auténtico
calvario
pero eso no quiere decir
que los juzgados
no reaccionen
inmediatamente
y a veces
pues sí que te toca
hablar con personas
de
de allende
las fronteras
pero bueno
pues lo hablas
es que es tu trabajo
¿no?
Es una pardo de feina
Sí
lo que pasa es que
sí que tengo que decir
que a veces se ve venir
y avisas
y lo dices
que tienes la mosca
en la oreja
y tal
y cuando a veces
cuando se reacciona
ya es un poquito tarde
¿no?
no siempre
pero todo parte
de un incumplimiento
de la ley
y por tanto
el tratamiento
que se le da
con las debidas matizaciones
es el que cuando se busca
a un delincuente huido
que al fin y al cabo
es lo que ocurre
porque eso es un delito
o sustraer a un menor
es un delito grave
Ahir casualmente
vaig ver las noticias
y
voy a ver noticias
sobre eso
hablaban
la voy a ver
así fugazmente
pero va sortir
un jutge
de Madrid
creo
que está
especializado
en estas
en estas
recuperaciones
internacionals
y hablaba
del fet
que
el que es primordial
es actuar de pressa
no previamente
porque si no
no se habría
he donado la sustracción
pero
actuar muy de pressa
porque si no
ya entran en conflicto
las legislaciones
de los otros países
y el hecho
que pasen
mucho tiempo
y aquellas criaturas
agafen
un cierto arrelement
y un cierto
arraigo
al nuevo país
lo dificulta
porque claro
evidentemente
se ha de tramitar
en cooperación
con los otros países
y que es primordial
actuar
con mucha promptitud
y por otra banda
que siguen estados
estados mínimamente
garantistas
y democráticos
civilizados
diríamos
claro
y además
Alemania
ha suscrito
todos los convenios
sabidos
y por haber
europeos
de actuación
contra la sustracción
de menores
entonces
a lo mejor
esta persona
pues lo que dices
tardará
se angustiará
lo pasará
fatal
pero al final
si consiguen dar
con el hijo
o la madre
o en este caso
pues
el final probable
es que pueda haber
un cambio de custodia
que a la madre
o al padre
que hace estas cosas
se le quite la custodia
definitivamente
se le dé a la otra persona
se tomen garantías
pero mientras eso ocurre
claro
pasas un auténtico calvario
a nivel
más
más leve
por llamarlo
de alguna manera
también puede ocurrir
sin necesidad
de transmitir
de traspasar
una frontera
o sea
una persona
que tiene la guarda
de sus hijos
puede coger
y irse a Zaragoza
porque ha encontrado
un empleo
y coge y se va
y se va
a las bravas
nuestra ley dice
que tienes que avisar
con 30 días
de antelación
al otro progenitor
un traslado
por razones justificadas
si en esos 30 días
la otra persona
no se opone
lo que haces es
intentar conjugar
la nueva situación
con otras visitas
otro sistema
de comunicarse
puesto que ha habido
una distancia
entre domicilios
que antes no había
pero no ocurre
solo
más allá
de fronteras
puede ocurrir
dentro del estado
también
y entonces
en un porcentaje
alto
la reacción
del juzgado
es decir
tú te has llevado
a los niños
a las bravas
bueno pues ahora
la custodia
para el otro progenitor
porque tú has desarraigado
a los niños
de su entorno
de su hábitat
y además te ha saltado
la ley
no obstante
lo que dice Ramón
es primordial
hay que actuar
muy rápido
porque si esos niños
son muy pequeños
y han cogido
arraigo
en otra ciudad
y lo mejor
para el niño
a pesar de que
el padre o la madre
se han saltado
la ley
lo mejor
para el niño
sigue siendo
que continúen
donde ya se han
arraigado
pues el otro
se lo come
con patatas
entonces
efectivamente
la reacción
es muy importante
que sea inmediata
después podemos
seguir parlant
d'aquest
i d'altres temes
pero
deixeu-me saludar
l'Helena Rodríguez
que en dèiem
una fundista
tarragonina
que se'n va
marxa demà
demà dimecres
se'n va
cap a Etiòpia
cap a la capital
a Disabeba
participant
en aquesta cursa
solidària
la gran cursa
la gran carrera
d'Etiòpia
37.000 participants
esperen a repren guany
i amb aquest
arreirafont solidari
Helena Rodríguez
molt bon dia
molt bon dia
com estàs?
molt bé
molt emocionada
per aquest viatge
tan fantàstic
de demà
te'n vas demà
i tornes el dia 26
torno el limarç
sí
perquè abans de la cursa
farem un entrenament
en alçada
a la capital
a Disabeba
estem a 2.000 metres
esportivament
no només és una cursa
sinó que és una cursa
en alçada
a 2.000 metres
nosaltres que entrenem
a peu de plató
és una diferència important
llavors marxem 4 dies
a fer una prèvia
un entrenament en alçada
una preparació en alçada
i la cursa que serà diumenge
i tornarem ja dimarts
esperem amb la victòria
a les esquenes
com a mínim l'arribada
la victòria no
l'arribada
37.000 participants
i veig que també hi ha alguns
vaja
hi ha més de 500 atletes d'elit
sí
grans atletes
a veure al final
ara explicarem
l'organització
que en tenim
però
els grans maratonians
els grans somdistes són
kenyates i atíops
i molts d'ells
estaran allà
estaran
i bueno
impressionen
impressionen
impressionen
els 37.000
però també
tots aquests esportistes d'elit
amb qui estarem allà corrents
en aquest país
magnífic
fantàstic
que
malauradament
es coneix
per la pobresa
però
a poc a poc
també
sabem
que
es coneix
per l'esport
i per sort
tenim
iniciatives
com aquestes
que podem unir
les dues coses
i podem parlar
de la pobresa
del país
però també
de l'esperit
esportista
que hi ha allà
estem a la tardúlia
amb el Ramon Satoi
i amb la Conxa Vallesteca
abans parlàvem d'això
la importància
de barrejar
en una activitat
esport
i solidaritat
i més a Àfrica
claro
hola
lo primero
hola
enhorabuena
que digo que está muy bien
llamar la atención
con estos tipos
de eventos
deportivos
en este caso
llamar la atención
sobre la problemática
de todas estas personas
que lo pasan tan mal
que de vez en cuando
dar un golpe
de efecto
estas llamadas de atención
pues nos recuerdan
las cosas
porque yo le decía
antes a Pep
que a veces ya
ves lo de Filipinas
y tanto desastre
y tanto daño
y que ya te haces
un poco insensible
o sea que enhorabuena
por la iniciativa
y os veremos
por la tele
espero
espero
sí
Ramon
tu tendrías a la etiopia
que corre ara no
hola Elena
hola Ramon
què tal
i tant que vindria
ja ho crec
m'ha comentat
el Josep
que són 10 km
no
sí
fàcil
10 km
això encara
encara ho podríem complir
i una pregunta
37.000 persones
37.000 participants
quina proporció hi ha
de
de
de corredors
d'occidentals
per dir-ho
gent que s'escriu
aquesta
no tinc la dada
ja us la diré
perquè també
a part de corra
i a part de
la sensibilització
tinc moltes ganes
d'informar-me
de
de com són
les curses
en el país
però deu ser
molt
molt
molt poquet
tot i que
cada cop més
els reptes
esportius
del continent
diguem que
se'ns queden
curts
i aquesta
avançada
que jo i uns
quants fem
cada cop
hi ha més
més esportistes
que necessiten
popular
sempre
però
que necessitem
com fer
alguna cosa més
amb l'esport
amb aquesta
dèria
del running
que hi ha
se'ns va quedar
en curs
abans
fer uns quilòmetres
una mitja
sembrava el gran que
i ara
sembla que has de fer
el moment
cada vegada necessitem
superar
les nostres pròpies
marques
jo crec que ha de ser
petita encara
Elena
per què són tan bons
els satíups
i les satíups
per què són tan bons
corrent
segurament
el tema de l'alçada
ha de fer molt
la constitució
que tenen
la preparació
física
no
però també
una mica
la necessitat
al final
nosaltres
fem una comparació
molt simple
els nostres fills
agafen el cotxe
per anar
del col·le
a casa
que estem a 5 minuts
i
perquè vivim
en una opulència
perquè ho podem fer
allà
hi ha més necessitat
els nanos
de ben petits
han de caminar
molt
per anar
d'un lloc
a l'altre
molt
significa
i amb això
enllaço
també
amb una
història
que fem
a Oxfam Intermont
que és on jo treballo
molt vol dir
que nenes
han d'anar
6 hores cada dia
caminant
a buscar aigua
una cosa tan bàsica
que nosaltres
obrim l'aixeta
i ja la tenim
allà
doncs caminen 6 hores
quan hi ha necessitat
però el cost
sembla que s'estimula
però sobretot
deu ser
una qüestió
de constitució
física
i també això
vull dir
un cop
els atletes
atíups
estan corrent
a 2.000 metres
ja
això físicament
la preparació física
el glòbul vermell
l'oxigen
així que necessiten
extra
fan que la seva
constitució
estigui molt més
preparada
pels fons
pels carrers
de fons
la cursa
per cert
l'arrencarà
una dola
medallista
d'or olímpic
la GEL
el teu nom
no s'abrir
no s'abrir
no s'abrir
no s'abrir
no s'abrir
mira el Ramon
la coneix
sí
bueno sí
és muy conocido
sí claro
sí
doncs serà
ja no la que farà
el tret de sortida
de la cursa
sí
sí sí
la veritat
és que
aquesta referència
el que dèiem
una mica abans
no només
hem de conèixer
els països
els països
amb situacions
de pobresa
per la pobresa
sinó el fet que
despunten
en alguna cosa
aquests països
no sempre són els primers
en índex de pobresa
també en determinats esports
són figures
i sembla que aquí
els esportistes
els grands esportistes
només siguin
els de la primera línia
de futbol
i no
resulta que a Etiòpia
o a Kènia
o als molts països
hi ha atletes
professionals
que estan fent
unes marques
boníssimes
que necessiten
molts recursos
que des del meu punt de vista
té molt més mèrit
perquè no tenen les facilitats
per dedicar-se a l'esport
que alguns tenen aquí
i parlo amb coneixement
de casa
i sabent que l'atletisme
català
l'atletisme espanyol
tampoc no està
en el seu millor moment
quan ajudes
però allò tenen
molt més complicat
i en canvi
estan en les primeres
posicions
llavors
tenim molt
que figures
de l'esport
facin
aquest acte simbòlic
som un dret de sortir
gràcies
doncs mira
diumenge
estarem pendents
Helena
aquest proper diumenge
de la cursa
coincidirà amb la mitja de Tarragona
i la deu quilòmetres
per tant
serà una mena de germanament
entre una cursa
i l'altra
i pensaré
amb el Ramon i la Conja
estàvem passant ja
de fer un equip
per vindre a l'altre
igual que
de l'any que ve
ara has posat d'acord
us animo moltíssim
jo m'ho pongo a entrenar ja
us animo
per falta entrenament
però al final
són cames
evidentment
perquè no ho sap
parlem de 100 quilòmetres
sí
ja ho he dit
tampoc és una cursa
no cal
es pot ser caminant
i no és competitiva
és solidària
explica's una mica
perquè això serà a l'abril
no?
si no vaig errat
a Girona
exacte
serà la quarta edició
a Catalunya
la farem a la Via Verda
que és un terreny molt fàcil
molt planet
la Via Verda de Girona
surt d'Ulot
i acaba a Sant Feliu
d'Ixons
i és una marxa solidària
que es fa en equip
són equips
de quatre persones
que caminen juntes
o corren
també n'hi ha que el corren
i que el fan
des de nou hores
que són els que ho fan corrent
però no cal
tenim fins a 32 hores
per poder fer aquesta travessa
i l'organitzem
a Oxfam Intermont
que som una ONG
que fa
més de 50 anys
treballem en cooperació
en molts països
en aquestes situacions
de pobresa
entre ells Etiòpia
i ensortem
aquesta iniciativa
per recaptar fons
per recaptar donatius
que és el que han de fer
els equips
per participar
o sigui
aquestes quatre persones
que caminaran
o corren
aquests 100 quilòmetres
prèviament
han de recollir donatius
no posar
recollir
amb iniciatives
doncs
amb vendes de samarretes
o fent esmorzar solidaris
n'hi ha que fan pastissos
n'hi ha que
envien molts e-mails
amb les xarxes socials
demanant als seus amics
i familiars
que facin petites contribucions
de 5, 10, 15 euros
fins a recaptar
un mínim
de 1.500 euros
que semblen molt
però realment
estem contents
perquè
amb aquestes edicions
ja estan participant
uns 300 equips
aproximadament
la majoria
aconsegueixen
aquests mínims
la mitjana de recaptació
supera els 2.000 euros
i nosaltres
que parlem
amb molts equips
realment
el repte
que és molt gran
el repte fílic
d'aquests 100 quilòmetres
que és molt
té el paral·lel
del repte solidari
realment
els equips
s'emocionen
viuen
aquesta búsqueda
de donatius
amb moltes ganes
amb molta imaginació
i molta creativitat
i amb molta tasca d'equip
que és el que ens agrada
fomentar
i ho aconsegueixen
la majoria
prenen la sortida
i el ambient
és formidable
si cada una de la boca
i jo
no és perquè
organitzar
Elena
perdona que te interrumpa
un segundito
però jo
he de dir-hi
una cosa
i és que jo
soc socia
d'Intermonox
fa no?
Hace mucho
tiempo
que hago
unes contribucions
perquè
el que
quería añadir
a lo que
estàs
dixiendo
és que
la filosofía
de esta ONG
a mi
me gusta
perquè
estes
señores
jo crec que
van més
por enseñar
a pescar
que por
dar pescado
és a dir
els programes
que promuven
en els païs
són
solos. Y en ese sentido
me parece muy bien esta
ONG, tengo que decir, que a mí es de las
que me inspira más
respeto. Totalmente.
El trabajo lo basamos en el largo plazo,
lo que comentabas. Son proyectos
de 10, 15 años, porque
no es solo el problema
del agua, comentaba antes.
No es solo llevarles agua en unas cisternas
porque necesitas, es hacer infraestructuras
y organizaciones. Y no solo
ponerles ahí los tubos y que
vaya saliendo en agua, sino
formarles para que puedan hacer el mantenimiento
de esas instalaciones, para que hagan
llegar el agua a los cultivos, para que
cultiven mejor, para que
tengan higiene, porque eso es parte
importante del hacer
llegar el agua, el agua potable,
es que enseñarles
esos hábitos de higiene
para mejorar su salud.
Son proyectos globales e integrales.
Sí, esta ONG
inicialmente la iniciaron,
ahora ya no, ahora ya se ha sacado
la participación, pero la iniciaron
los jesuitas.
Y entonces yo creo que
desde el principio han tenido esa orientación
inteligente de no llevar
la caridad y ya está, sino
que sean
autosuficientes para desarrollarse.
Hablamos siempre del derecho
de las personas a las que apoyamos
para que sean dueñas de su propio futuro,
para que no dependan de esa ayuda
humanitaria. Lo que ha pasado en Filipinas
son como paréntesis, ahí es
inevitable, tienes que entregar el agua,
la comida, aquello mínimo
para la subsistencia.
Pero cuanto antes hemos de dejar,
en Oxfam Intermont
también estamos colaborando en Filipinas,
pero cuanto antes hemos de dejar
esa tapa de asistencia
para volver a hacer proyectos
de rehabilitación, de reconstrucción
y que puedan volver a tener
los medios
para producir,
para cultivar esos campos
que han quedado
arrasados de agua salada,
tenemos que recuperar esos campos
para que ellos mismos
puedan producir
esos propios alimentos
y puedan volver
al círculo de recuperación económica.
Y en eso basamos
el trabajo en Oxfam.
O sea que gracias
por el apunte.
Molt bé, Elena,
moltes gràcies.
Estarem pendents de tu el diumenge.
A veure, envia fotos, eh,
d'Elisa.
Sí, sí, sí,
pujaré continguts de xarxes.
Realment estic molt emocionada
no només per la cursa,
que sí,
que sempre és divertit
fer una cursa diferent,
però sobretot
per conèixer el país,
per córrer allà.
Comentar això
de l'entrenament en elçada,
els que ens va agradar
en això del running,
bueno,
és com una etapa més,
no?
És aquesta dificultat
que tenim,
però que ens pot ajudar
a córrer després
millor
a les nostres curses.
Això ho fem
amb una plataforma,
amb una empresa
que s'ha creat ara,
que és Running Africa,
que promou aquests viatges
que són paquets,
no només en gestió
a la cursa,
sinó les estades prèvies
per fer aquests entrenaments.
Dir que,
teòricament,
també entrenarem
amb alguns
d'aquests 500 atletes
que després
correran la cursa
en un recinte
que estarem
un parell de dies.
Dic,
teòricament,
perquè, clar,
començarem entrant amb ells
i als dos minuts
ja no els veurem,
ja no els veurem.
Ja no els veus,
ja els has perdut
en l'horizontes.
Ja està, ja està.
Ah, hi estan.
Helena, una pregunta.
Una pregunta.
Deus marxar
amb un grup de gent.
Sí, sí, sí.
Anem amb un grup organitzat,
anem amb gent del país
que ens vindrà a acollir
i ens farà,
ens acompanyarà
durant tota la setmana
a les visites
a la ciutat,
també a la...
Se s'acaba el temps, Helena.
A la fira del corredor
i a tot aquest entrenament
i al dia de la cursa.
Molta sort
i una forta abraçada, Helena.
Molta sort.
Molt bé.
Moltíssimes gràcies.
Ramon, Concha,
gràcies també per acompanyar-nos
i fem l'equip
per l'altre uó,
que després en parlem.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.