Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
fase!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Des de rhacotts!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Falta!
Gràcies!
Inserir a lliures
i dest externруi!
Fins demà!
Fins demà!
intentar mirar amb optimista
del futur, intentar treballar, intentar veure
les parts positives i, si més no, de l'eo negatiu
que està ja
viscut, doncs, passar pàgina ràpidament, no?
Jo comparteixo
l'opinió dels companys
i sobretot un punt que ha esmentat el Joan
que és el dia que fa avui, això és la part
positiva, la part
positiva, una més,
però vull dir, molt important, eh? Compte perquè
ens vincula el caràcter del dia
segons el dia que ens fa menys a mi, no?
No, la veritat és que ens costa, ens costa
a mi particularment, em costa
doncs, sempre buscar
la part positiva perquè comences
a follejar les notícies, a escoltar-les
a veure si n'hi ha alguna positiva i la veritat
és que busques, busques i no mai la trobes, no?
Però l'obligació, almenys
dels que estem aquí,
ja que estem en una
emissora, doncs, és de
procurar transmetre
imputs positius, no? Encara que
els començarem a buscar, diuen a finals d'any
ja ho veurem.
A finals d'any, veurem aquests brots
aquests brots
verds, que se'n diu, o...?
Ara estàvem comentant amb la
Peter Túlia, és que quan està
el terreny, perdó, tan erm
almenys que pot sortir
és el govern, no? O sigui, que al final
dius, bueno, vols dir que podrem
baixar encara més que a baix? Vols dir que
es podrà enfonsar una mica més la societat? Vols dir
que això pot anar encara pitjor?
Doncs, certament, es fa difícil de creure, no?
O sigui, que qualsevol cosa que sigui
positiva, dius, bueno, ja està, ja comença a arrencar, comença a funcionar, la
societat comença a moure's, no? I això és el que tots, si més a més, no esperem, no?
La veritat, no, els elements no acompanyen, i parlem, parlem clau, vull dir, les notícies que
rebem cada dia de diferents sectors no acompanyen perquè ens fem aquestes il·lusions.
Però hem treballat, hem de treballar, com dieu vosaltres, en positiu. Si no, no cal que ens aixequem ja del llit, no?
En aquest sentit, jo crec que bé, és bo augurar de cara al 2014 unes sortides positives d'aquesta crisi,
perquè és que hi ha estaments que no poden esperar més, diguéssim, o empreses que no poden esperar més
aquesta situació. És insostenible, moltes situacions d'aquestes, per a l'empresariat, però no oblidem també tot el tema laboral, no?
No pot ser que continuïm amb aquesta fletxa cap amunt, en aquest cas no en positiu o negatiu, d'increment de l'atur.
Sobretot, aquí jo pateixo molt amb el tema de l'atur juvenil. Ahir vaig amb algun mitjà de comunicació
que comparava l'atur juvenil d'Espanya, que sobrepassa el 50% de llarg, amb el 8% que només té Alemanya, no?
Una Alemanya reunida o reconstituïda, que, bueno, en certa manera està liderant aquesta sortida de la crisi, no?
Això és el que em preocupa realment, no? I, clar, aquí una cosa, doncs, són els tertullans, que som tres persones aquí,
que, bueno, representem diferents sectors, però segurament algú que ens està escoltant no estaria d'acord amb nosaltres
perquè ho està patint amb les seves carnes, i això és el drama que estem patint avui en dia,
i que espero i desitjo que duri el més poc possible per sortir-nos-hi el més aviat, no?
No, referent al tema de l'atur, sí, evidentment, és preocupant el tema de l'atur juvenil.
El que passa, que jo no sé què passa amb els diferents governs que no van a l'arrel del problema.
Arrel del problema és que és la formació dels nanos, de les noies, que no, que durant aquest període de temps,
doncs, van abandonar molts ells els estudis per dedicar-se a professions o oficis que eren molt rentables econòmicament,
i van oblidar els estudis, i ara el que costa és tornar a la formació, que és la clau.
Tot i que Tarragona i la demarcació de Tarragona té molt de prestigi en tema de formació professional,
que és la clau d'això, crec que el que s'ha de fer és una reforma profunda d'aquest ensenyament,
una reforma profunda en el nivell que ja heu dit diverses vegades el que passa,
i es fa en diversos països, això no hi mento res,
és que els nois i noies que estan en formació professional,
abans que acabin els seus estudis, el govern hauria d'intentar donar-los un lloc de treball
que a l'empresari no li sigui cap càrrega, i en canvi el noi, abans d'acabar els estudis,
pugui ja entrar en un mercat laboral.
Jo crec que aquesta és la clau, i si convé que l'Estat creï algunes empreses d'oficis,
doncs ho hauria de fer, i aquesta és la clau.
Per molts contractes de formació que fem, per moltes reformes laborals que fem,
sigui d'un sentit o de l'altre, per si soles no crearan atur, no crearan ocupació.
S'ha d'estimular un altre tipus de mesures, crec jo.
Sí, però has tocat justament, o esteu tocant un tema que a mi m'ha preocupat sempre moltíssim,
si més no per l'edat que tenen els meus fills,
i si encara no estan en època d'universitat, però si Déu vol arribaran aviat.
I és l'atur que estan tenint els alumnes que estan sortint de les facultats.
Què està passant?
El que està passant és que aquests alumnes surten amb una formació més que bona,
i més que reconeguda a Europa.
Aquests alumnes, si més no aquell que té una mica d'iniciativa,
s'acaba marxant fora d'Espanya, com estaves dient a Alemanya,
o ja on sigui, que és on està la feina ara, fora d'Espanya,
i aquesta gent està intentant fer la seva vida fora de la seva ciutat natal.
Això és realment preocupant, perquè nosaltres estem patint el cost de formar la persona
i n'està gaudint un altre de la persona formada.
I això és un empobriment enorme, enorme, per a la nostra societat.
I això no té marxa enrere, però que una vegada aquesta persona jove
hagi fet la seva vida o refet la seva vida, o s'hagi establert fora d'Espanya,
o a Alemanya, o ja on sigui, m'és igual, no puc entrar en el lloc,
segurament és molt difícil que torni aquí,
si no és per les circumstàncies puntuals.
I això ens està empobrint, i tornar enrere això
i trencar aquesta inèrcia és molt, molt complicat.
Tinc d'acord amb tu, molts fills d'amics meus,
i ja s'estan preparant, s'estan finalitzant les seves carreres,
molts d'ells tècniques, ja amb la vista posada en sortir fora.
O sigui, ja ho tenen des que estan cursant segon o tercer,
del títol de grau que sigui.
Llavors és preocupant, el que dius tu,
el tema és que quines han de posar els fonaments perquè això no passi,
i perquè això no passi hi ha d'haver una sortida per aquests nanos.
I estem patint un altre fenomen, la sobreformació.
És curiós, eh?
És sempre parada, aquesta sempre parada,
òbviament és curiós, que està massa formada per aquí,
segons per quins oficis hi ha ara,
i en canvi sí que els desitgen fora d'aquí, no?
Com podem, creuen, suplir allò que representava el totxo,
per entendre'ns, el model del totxo,
perquè, clar, molts sectors i subsectors depenien directament
del sector de la construcció,
i això ens ha notat de forma evident, no?,
amb aquesta crisi que estem vivint.
El territori tenim potencial, però per allà potencial,
avui, per exemple, el port presentarà resultats econòmics,
tenim el port, tenim la indústria química,
tenim una universitat potent, tenim centres d'investigació com l'IPES,
és a dir, tenim turisme, tenim port d'aventura,
tindrem Barcelona Wall, si arriba,
és a dir, hi ha potencial,
que potser aquest potencial no pot generar tant llocs de treball,
no?, així més en la forma directa.
Quina és la clau?
Com podem suplir el model totxo
per tenir un model que sigui efectiu,
que generi ocupació?
Vostè parlau de la formació professional,
de fet avui s'està fent ara mateix una jornada
a l'antiga audiència on es parla de futur
i de formació professional.
Però per on passa aquest camí,
per tal que aquest jovent, per exemple,
format no marxi fora d'estranger i pugui treballar aquí?
Bé, jo crec, i ho han dit ells, els meus companys,
que tenim, o sigui, tenim possibilitats,
tenim una base sòlida
que potser anys enrere, dècades enrere, no la teníem.
A Espanya sempre estava la cua de moltes situacions.
Avui en dia, i sobretot Catalunya,
és capdavantera de totes les tecnologies
de comunicació, d'investigació, etcètera, etcètera,
que sembla ser que fan possible aquesta diversificació, no?
I que tu parlaves de, bueno, la política del totxo,
doncs hem de diversificar.
I com deia també l'Antoni Sales,
l'empobriment, que és el contrari de l'enraquiment,
i l'enraquiment l'hem estat produint o provocant
mitjançant aquests canals de formació,
doncs és el prell que podem córrer, no?
Tot el de més no importa si hi ha una diversitat, no?
Tu fes la comparativa del port,
doncs bé, doncs el port tenim històricament,
per dir-ho així, i per donar la comparació aquesta,
unes mercaderies captives del port,
comarca el seu territori, etcètera, etcètera.
Doncs bueno, nosaltres hem diversificat
i estem constantment diversificant tràfics
per aconseguir coses noves,
perquè les antigues, en un moment donat,
puguin, doncs, caure,
no ens arrossegui en una situació negativa,
sinó tot el contrari.
Per això constantment, i jo crec que la joventut,
això ho té clar, la joventut ara s'està formant
moltíssim, està molt ben formada,
potser perquè té temps.
Per desgràcia, per dir-ho així,
o sigui, té temps de formar-se
perquè no té un treball immediat,
només que acabi els estudis, no?
Bé, doncs això, intentem reconduir-ho
i això sí que val la pena aprofitar-ho.
I aquest enraquiment barra empobriment,
doncs escolta, trobem una solució ràpida.
El que sí que està clar és que has trobat un tema
que si fos fàcil seria la valleta màgica
i segurament tindries el Premi Nobel d'Economia,
perquè, òbviament, sense cap mena de dubte
no hi ha una única resposta, no?
Per mi la resposta és molt complexa.
Anem a veure, el que s'ha de fer analitzar
és una mica la nostra societat,
la nostra societat, especialment la Catalunya
o potser la Mediterrània,
si deixes una mica davant del País Basc,
no és una activitat especialment industrial,
no és una activitat vinculada a una indústria potent,
és una activitat vinculada al servei,
és una activitat vinculada al que les empreses necessiten
d'una forma relativament ràpida.
Post-industrial.
Sí, no industrial, vinculada al servei.
Clar, aquesta pateix de seguida,
perquè no té una infraestructura potent,
pateix de seguida.
Si no ha acompanyat al mercat laboral,
perquè hem tingut moltes regidències,
si no ha acompanyat tampoc
que les empreses realment
han tingut una d'allà important d'ingressos
i no han estat capaços de donar serveis
a la pròpia societat,
doncs clar, òbviament, estem patint més.
També és cert que d'aquesta forma,
si tot funciona bé,
també tindrà una relativament fàcil recuperació.
Però no podem demanar,
doncs que la mània està funcionant bé,
doncs està funcionant bé
perquè té un sector industrial potent
que avui per avui sembla ser
que és de moment l'únic que està funcionant.
Si més no, mirem a Xina
que Xina,
amb un sector industrial potentíssim,
està creant riquesa.
Aquí no tenim això.
No tenim.
Doncs bueno,
doncs inventem buscar més coses
vinculades al món desarrere.
El que està clar és que estem en una bombolla
que tot ho arrastra,
tot està connectat entre si,
tot.
Per exemple,
el Servei d'Ocupació de Catalunya.
El Servei d'Ocupació de Catalunya,
tant la part que depèn de la Generalitat,
del Parlament de Catalunya,
com la part que depèn de l'Estat,
doncs no pot,
aquests moments,
no està donant cursos de formació als aturats.
O en dona molt pocs.
Per què?
Perquè no hi ha recursos.
Això és com un peix que es mossega la cua.
clar,
si els que estan aturats
almenys tenien
l'obligació
o el dret,
millor dit,
el dret
que quan
ho sigui
d'acceptar
algun curs
que es feia del SOC
o de l'INEM
per formar-se,
ara no tenen ni això.
Han d'anar-se a formar
amb altres cursos
que es poden organitzar
a altres entitats,
o a la CEPTA,
o a un sindicat,
o el que sigui,
i això és un handicap.
Per tant,
tots ens arrastra
la situació de crisi
que viu aquest país.
És molt difícil sortir-ne,
és molt difícil,
però jo crec que
la formació,
o sigui,
hem de canviar el xip,
deia el moderador
de la construcció,
clar,
i s'estan intentant
ara col·locar
totes les vivendes
per tornar a reactivar
el sector de la construcció.
A mi em sembla molt bé
que s'estan intentant
col·locar totes les vivendes,
però és clar,
és que per el que es veu
tornarem a caure
el mateix,
tornar a reactivar
el servei de la construcció,
tot això començarà
a fer pujar l'ocupació
i tornar a ser una qüestió,
una economia
conjuntural,
no estructural.
Nosaltres no som
de crear una empresa
automobilística
aquí a Tarragona,
no som de crear
una altra vegada
un enpatrol,
a la nostra ciutat
no és així,
no,
per què?
Bueno,
no ho sé,
no ho sé,
potser no es tocant
tant de canviar el xip.
Potser no...
No, no,
el francès té raó
en el sentit
canviar el xip,
no?
O sigui,
no el que ha sigut fins ara
ha de continuar sent.
D'acord.
Si la societat,
l'economia,
no serà la mateixa
ara mateix,
no és la mateixa
fa 10 anys
i tampoc serà
la mateixa
dintre de 10 anys,
no?
Per tant,
hem d'aplicar
tecnologia nova
per allò,
encara que sempre
i per semblant.
Jo hi vaig assistir
a la Càmera de Comerç
i va haver-hi la presentació
d'aquesta sèrie
del Bon Dia a Tarragona
que hi havia
el director general
de Telefònica
amb què se n'hi va
a presentar les TICs,
no?
Les tecnologies
d'informació
i comunicació.
Doncs,
em vaig anar a compte
i suposo que també
la gent que estàvem allà
de com està canviant
a la comunicació
adquereixes
unes oportunitats
empresarials
que milloraran
la teva rentabilitat,
segur.
De tal manera
que potser
el que estem parlant ara
amb comunicació
i aplicant
les noves tecnologies
de la informació
podem arribar
a concretar,
a veure possibilitats,
a obrir espais nous
que fins ara
no teníem concebuts,
no?
I d'aquesta manera
jo crec que
comptarem
amb aquesta juventut,
tornem al tema
ben formada
que dominen millor
que els que estem aquí
en aquesta taula,
segurament,
d'aquests mitjans
per poder donar
altres sortides
millors de l'economia.
És una de les tres
potes importants
que destaquen els sociòlogs,
la comunicació,
la comunicació
en aquest cas
resumida amb les tecnologies,
l'altra és la comunicació viària
també,
les infraestructures,
l'altre pot important,
i l'energia.
Tot és comunicació,
tot és comunicació.
L'energia està cara,
les infraestructures
no acaben d'arribar
o estan en procés d'arribar
i les comunicacions
sembla que bé,
o sigui que les comencem
a veure aquestes últimes.
El tema d'infraestructures
també seria important,
que tot el que està
allò on va estar
o a punt d'arribar
també s'activés,
d'alguna manera.
És una manera
d'obrir-nos cap al futur,
no?
Hi ha infraestructures
viàries, ferroviàries,
aèries, navieres,
o sigui,
tot el que sigui
la comunicació
d'un altre,
canviem de paper,
no?
En aquest sentit
és necessari
per desenvolupar-nos
sempre que ens quedem
tancats
amb el nucli
doncs sempre patirem
i sempre
no tindrem
posibilitats de futur.
Si per terra,
mar o aire
hem de sortir-ne.
Absolutament d'acord
i tornant
a lo que
totem d'acord
al que dèiem abans
d'apobriment o enriquiment,
un país sense
infraestructures
és un país pobre.
Un país
que no sigui capaç
d'adaptar,
d'adaptar-se
a les necessitats
de la societat
i de les necessitats
que tingui la societat
respecte a les infraestructures
és un país pobre
i a poc a poc
se'n van pobrint.
Un país
que no sigui capaç
de donar solució
immediata
via infraestructures
és un país
que està en pobrint.
Totalment d'acord, sí.
Parlant de noves comunicacions
n'hi haurà des del port
amb Egipte,
Turquia,
no?
Si no vaig a...
Egipte, Turquia,
a la Txària,
no?
Es presentava aquesta setmana
a l'exportació
sobretot
amb el tema de l'exportació
tot i que també
amb altres mercaderies
tenim moltes línies
obertes cap a aquests països
del nord d'Àfrica
sobretot
però en aquest cas
tenim aquest tràfic nou
que portem ja gairebé
un any
efectuant a través
del port de Tarragona
de tot el que és
l'exportació
d'animals vius
en aquest cas
ramaderia
bovina i ovina
o sigui
vedells,
bous,
vaques
i corders
i ovelles
cap al nord d'Àfrica
principalment
això respon
primer que tot
a una petició
que vam tenir
per part de la Conselleria
de Ramaderia
de la Generalitat
en el que el sector ramader
tenia una sortida
l'única sortida
que tenia
era via exportació
hi havia un tap important
diguéssim
dintre de la seves
de la ramaderia
de les seves quadres
i tot això
i en certa manera
hem ajudat
a desfer aquest tap
i poder vehicular
nous processos
de producció
de moment
s'està treballant
principalment
amb Líbia
Líbano
països
amb una gran demanda
d'aquests animals
i també ja
tancant negociacions
amb Argèlia
principalment
amb Egipte
que aquí hi havia
una barrera
per a l'exitx sanitària
encara des de l'època
de les vaques bojes
i tot això
sembla ser que la cosa
ja està
arreglada
i aviat també
podem enviar
a Egipte
i sobretot Turquia
que Turquia és el mercat
aquest emergent
en tots els sentits
que necessita
per la seva gran població
però també
és una indústria
manufacturera
important
i que Turquia
s'ha de tenir en compte
perquè el creixement
així ho demostra
és l'únic
crec
país d'aquests
que es poden considerar
que tenen un creixement
de dos dígits
i que per tant
això és una cosa
a tenir en compte
i per població
però la pregunta és
el nostre competent
la competència natural
a nivell de port
a nivell de tot el Mediterrani
que està
està a l'estat espanyol
està fora
la competència nostra
a nivell de port
on està realment?
Mira, el sistema portuari espanyol
la configura
amb 28 ports
que es denominen
d'interès general
en el que a Catalunya
en tenim dos
Barcelona i Tarragona
i situats
entre els quatre primers
podríem dir
que el Gessires
per la seva situació
estratègica
és el número 1
el número 2
és València
el 3
és el port de Barcelona
i el 4
és el port de Tarragona
a poca distància
per tant
tots aquests ports
són competència
entre si
tots i que estem dintre
d'un mateix ens públic
i que ens governa
per dir-ho així
però dintre la pròpia autonomia
comercial i financera
doncs podem operar
en aquest sentit
hi ha molts ports
en tot el Mediterrani
i aquí tornarem a parlar
d'aquí
quins són els ports
que realment
poden fer la competència
per qui anava?
els ports que tenen
les millors infraestructures
al darrere
que poden ser comunicats
i tot això
per això
nosaltres estem treballant
tantíssim
amb la connexió ferroviària
perquè sigui ràpida
i la manera més ràpida
i més efectiva
és el tercer carril
això ens donaria debat
per moltes hores
portem anys
parlant d'això
sí però ara ja està
i ara és una realitat
i amb dos anys
i això
té que estar fet
un port
necessita això
llavors
quin serà
el més competitiu
el port de Tarragona
i Barcelona
si tenen aquesta
cognació ferroviària
que permetrà
que les mercaderies
que arriben
a través del Mediterrani
a través del canal de Suez
arriben aquí
per arribar
als mercats del nord
doncs clar
el barco
que pugui descarregar
a Tarragona
agafi aquesta línia ferroviària
per arribar
a qualsevol punt d'Europa
s'estalviarà com a mínim
de 4-5 dies
per donar tot el tom
a la península
i poder arribar
perquè si no que és Marsella
realment el competent natural
respecte a les mercaderies
que venen de...
tots els ports
són competència
però més o menys
els ports
estan una miqueta
doncs també classificats
segons les seves mercaderies
pròpies de cadascú
i pel que estiguin preparats
per això
parlava abans
de la diversificació
hem d'estar preparats
pel que convingui
i dintre d'un port
és tan bo
parlant d'una mercaderia
sòlida
com pot ser el carbó
a una mercaderia
doncs
agradable
com pot ser
el tema de creuers
no hi ha port
que no renunciï
ara que has dit
el tema de creuers
deies
deia l'Antoni
els ports
que ens poden fer
la competència
jo crec que
Barcelona és un d'ells
sí
amb el tema de creuers
tenim un port
aquí al costat d'ahir
són deficitaris
en tema de creuers
a Tarragona
i quan sabem
que un creuer
doncs cada creuer
pot baixar
dos o tres mil persones
has tocat un tema
que jo soc especialment sensible
perquè l'altre dia va sortir
i a mi ho sento
me va emprenyar
i ho sento de baiat
i ho vaig dir d'aquesta forma
no era la meva intenció
no, no, no ho dic per tu
no ho dic per tu
perquè vaig sentir
que Palamós
era la segona ciutat de Catalunya
en rebre
jo ho vaig pensar
doncs no ho entenc
com pot ser això
no ho entenc
jo t'ho explico
mira Palamós
és un port
no és un port d'interès general
és un port de la Generalitat
és un port petit
és un port que té molt poc tràfic
té dos o tres mercaderies
fixes
i tot això
però s'especialeta
amb el tema de creuers
amb el tema de creuers
doncs bueno
és qüestió
mira
doncs ha agafat dos companyies
capdavanteres del sector
doncs s'han compromès amb ells
però a partir d'aquí
t'explico el tema de Palamós
el tema de Palamós
si tu analitzes
un creuer
quan arriba
i per dir-ho així
es munten 100 autocars
per dir un número determinat
d'aquests 100 autocars
60
se'n van a Barcelona
d'acord
sí
60 se'n van a visitar Barcelona
per tant és un port
diguéssim
també ho podíem fer aquí
també ho podem fer aquí
aquesta la seva part
60 se'n van a Barcelona
30 se'n poden anar
a Figueres
al Museu de l'I
i els 10
queden
volten per la zona
diguéssim
perquè
perquè Palamós
no té el que té Tarragona
no té el que té Tarragona
per tant
és una opció
que també estem treballant
nosaltres
i això no ha de
no ha d'aferir sensibilitats
de dir
escolta
aquí
que venen aquí
i un determinat número
d'autocars
se'n vagin a visitar a Barcelona
escolta
és el mateix exemple
que passa en Roma
tu no vas
amb el creuer
no traques
el creuer
no traques a Roma
80 quilòmetres
a Chivitabèquia
que estan a 80-90 quilòmetres
a Chivitabèquia
de Roma
llavors
són aquests processos
que s'han de tirar endavant
si és cert
que el primer que piqui
farà que els altres
vegin l'oportunitat
i diguin
escolta
per què se'n va a Tarragona
i aquest és l'objectiu
que això és el que estem
intentant
aconseguir
de dir
que piqui algú fort
perquè els altres
ja saps com passa
això
vull dir
si tu en un carrer
tancat
una excursió
per aquí
un circ
però Tarragona
no és comparable
amb Palamós
no no
en aquest sentit
encara que també
teníem les gambes
no no
ni les seves gambes
són comparables
a Tarragona
que escolta
com les de Tarragona
no n'hi ha
però esteu d'acord o no
jo vaig sentir això
i vaig sortir l'alcalde
o alcaldessa de Palamós
dient
vaig quedar parat
la segona ciutat de Catalunya
o no sé què
jo vaig dir
mira no ho entenc
va quedar parat
sí sí
estan al voltant
dels 54.000 creuers
creueristes
perdó
per tant
és un número
a tenir en compte
jo estic d'acord
que es montin
desembarquin aquí
i se'n vagin a Barcelona
de la Sagrada Família
d'acord
o a Reus
més igual
o a Reus
perquè no
el que passa
que també
tenim una ciutat
que és patrimoni
de la humanitat
i per tant
això s'ha de vendre
i s'ha de promocionar
i se'ls ha d'oferir
doncs una excursió
quan vagin del vaixell
no ho sé
suposo que tenen tècnics
especialistes en això
nosaltres som en el territori
i el territori
per sort té molts productes
molts
molts
però hem de buscar
hem de buscar
i a veure si podeu entendre
hem de buscar
el producte
ho entenc perfectament
el producte
o sigui
en tenim molts
o sigui
Podem aquí
el nostre territori
és molt ric
des del Delta de l'Ebre
fins a Barcelona
i fins a Lleida
o sigui
tenim fins i tot
el territori de Lleida
s'ha interessat
pel tema de creuers
o sigui
tenim moltes possibilitats
però hem de trobar
el producte
allò que
quan tu vinguis a Tarragona
tu ets un ciutadà americà
europeu
del món
quan tries per anar a Tarragona
que sigui
per el perú
això serà a Barcelona
o al gol
no
però per això
serà conegut
a nivell internacional
o no
però coneixeu coses
de Barcelona World
o
de fet el territori
no
aquí a Tarragona
no ens ho han explicat
encara
és a dir
ho han explicat
això
a Barcelona
sí que ho han explicat
aquí no
bé
sembla ser que hi ha
bueno
a veure si va haver
una presentació
sol o un
sobre el Barcelona World
i tot això
i bé
els compromisos
d'aquella presentació
va ser
a l'espera
jo no crec
que es tardi molt
per ja presentar
el projecte
definitivament
jo hi confio moltíssim
i tinc l'esperança aquesta
com si són 20.000
dels de treball
tot s'ho cal
repercutiria
positivament
al territori
esperem que no sigui
un bluff
esperem que no ho sigui
hi ha unes veus
que diuen que sí
que això no es farà res
i jo no m'ho vull creure
no m'ho vull creure
hi ha condicionants importants
o sigui
a veure
no és parlar sobre
paper mullat
sinó que ja estem parlant
sobre una àrea determinada
que està urbanitzada
que està preparada
per tirar endavant
que falta
com tota la vida
falten els diners
potser
llavors
en aquesta reunió
en aquesta presentació
es va parlar
que sembla ser
que l'empresari principal
el promotor
aportava el 20%
i ara en aquest període
crec que estan buscant
el 80% restant
ha sortit alguns rumors
alguns inversors
etcètera
jo espero
i confio
aquesta persona
a més tenim un tarragoní
al davant
d'aquesta operativa
que ens viatgerà
persona
preparable
i prou coneguda
no hi haurà cap dubte
que ell treballarà
també per la seva casa
en aquest sentit
el que està clar
és que sense idees
no pots anar a buscar diners
o sigui que
si més no és una bona idea
i si al final
acaba
sent bona
o fructificant
doncs
oliem un llum
perfecte
però és una cosa més
el que no podem pretendre
és que un creuerista
arribi aquí
estigui 10 dies visitant coses
perquè això tampoc ho farà
però és el que estàs dient tu abans
l'oferta que tenim aquí
no és comparable
entre els respectes
llavors
s'ha de buscar la tecla
s'ha de buscar la forma
totament d'acord
però 54.000 creueristes
que puguin passar per Tarragona
a l'any
és
molt important
perquè reatives el comerç
el petit comerç
i tot el que comporta això
TSJC
volen
que aprofiti en aquestes
dos minuts
per fer algun comentari
sobre el tema
de l'escola
castellà
avui en parlava
avui escoltàvem la veu
de l'alcalde
si
la teva molt breu
molt breu
molt breu
molt breu
a veurem
jo la interlocutòria
no l'he tingut a les mans
no l'he llegit
però si és com diuen que és
home és lamentable
lamentable
i més
més
feta per un magistrat
que no és recent vingut aquí
fa
porta molts anys
a Catalunya
i sembla que
desconeixi la realitat
d'aquest país
la interlocutòria
aquesta
desconeix
la realitat
la realitat
de Catalunya
desconeix
que
les proves
que realitza
la Generalitat
per exemple
del castellà
doncs
són més
que acceptables
els alumnes
treuen millors notes
en castellà
en les proves
d'avaluació
que en català
una altra cosa
que podríem discutir
que el castellà
haurien d'aprendre
abans o després
això és una altra cosa
però que surten
amb el coneixement
dels dos idiomes
això és cert
i només puc dir
que és un desconeixement
de la realitat
d'aquest país
més volia dir això
a veure
jo tampoc
vull entrar a valorar
el contínuo
perquè no el conec
només conec
el que sé
per la premsa
el que sí que em preocupa
és determinades manifestacions
de determinats polítics
que han criat
a demanar
el no compliment
o el no acatament
de determinades resolucions judicials
i això em preocupa molt
em preocupa molt
perquè el que no podem permetre
en un estat com el nostre
és que les compleixin
les resolucions judicials
jo només
bé
jo en la veritat
estic molt dolgut
pel tema
perquè significa
una confrontació constant
i ja n'estic una mica
cansat
i fart
d'aquesta confrontació
que en definitiva
es trobarà
amb la convivència
dels catalans
que fins ara
hem aconseguit
una convivència molt bona
ja acabem
ja la tertúlia
sinó que gràcies
per acompanyar-nos
avui per cert
el bròquer
Josep Aixerram
aportarà
dosis d'optimisme
a la nit empresarial
de l'Acepta
i segurament
ens donarà unes claus
per poder tirar endavant
gràcies
per acompanyar-nos
gràcies
gràcies