Aquesta és la sintonia que ens relaxa a dilluns a última hora del matí,
que sembla que ja hem agafat embranzida per tota la setmana,
doncs vinga, ens tranquilitzem i marxem cap a un espai moltes vegades de reflexió,
almenys així ho pretenen, l'espai Caixa Fòrum, al carrer Colom,
aquests dies plens de mòmies egípcies.
Carles Marquès, bon dia.
Bon dia, home, quan diguis mòmies egípcies...
No, no, no, una mica de respecte.
Exacte.
No, però és que és un gran titular.
És un gran titular, és una gran exposició.
Aquest cap de setmana, a més coincidint amb la nit dels museus,
i no tan sols això, perquè l'endemà, ara diuenge, ja no hi ha res.
que la nit dels museus va ser espectacular, però espectacular.
De visites, gent que tenia ganes, ja.
A veure, aquesta mitjana sí que ja us dic que no la podrem aguantar,
ho tinc bastant clar, però recordeu que l'última exposició,
la de Thyssen, pujàvem dels 500 al dia,
aquest cap de setmana la mitjana ha sigut superior als 600 al dia.
Nit dels museus, primer cap de setmana, etcètera, etcètera,
però hi ha ara aquest matí que...
A Barcelona em sembla que enganxaven amb la segona Pasqua,
com si algú m'hagués comentat, no?
Sí, avui és festa, avui és festa.
Per tant, hi havia més gent de fora que aprofitava per venir?
Sí, sí, sí, correcte, sí, sí, sí, i ho heu fet perquè alguns els conec
i han dit, ei, mira, m'ha aprofitat aquest cap de setmana.
Molt bé.
Sí, sí, vull dir que...
Doncs el Caixa Fòrum agafa tot un aura, doncs, això, de l'antic Egipte,
no només per l'exposició, sinó que, com fan sempre amb les exposicions centrals,
organitzen tot un seguit d'activitats al voltant de les més interessants,
són els cicles de conferències, i en aquest cas comença avui mateix
un cicle de conferències que es diu Desembolicant les mòmies egípcies.
Una aproximació des de diverses perspectives.
Mil perspectives hauríem pogut trobar, no?
Sí, mil perspectives i Déu-n'hi-do, vull dir, són 900 aproximadament.
Són sis conferències, vull dir que...
Distribuïdes...
Exactament, aleshores, en tot cas, sempre hi ha la doble perspectiva,
la temàtica i cronològica, perquè veus que es va desenvolupant també
tot un fris, tot un panorama, que a part de tractar diferents temes,
també va avançant, diguéssim, clar, perquè estem parlant de molts milers d'anys.
Molts milers d'anys.
Tot com sembla, l'antic Egipte, bueno, uns 3.000, sí.
Clar, concentrar tot el que dóna de ser el tema amb sis conferències,
aquí que ha tingut moltíssima feina a fer la tria,
és el coordinador d'aquest cicle de conferències, el Carles Buencaça.
Carles, bon dia.
Hola, bon dia.
Carles Buencaça és professor al Departament de Prehistòria, Història Antiga i Arqueologia
de la Universitat de Barcelona.
Ets expert en arqueologia, doncs, en egiptologia, perdona, Carles?
Sí, és una de les disciplines que fem allà a la universitat,
una de les matèries que em parteixo a classe
i també una de les que he de desenvolupar la meva recerca científica.
Molt bé. Escolta, i deia jo que, home, el que és la tria dels temes,
concentrar tot el que dóna de sí, no?, les mòmies egípcies en sis conferències
ha d'haver sigut una mica difícil.
Bastant complicat, perquè a més no ens volíem quedar només en l'eleminar arqueològic
o històric, volíem buscar altres dimensions, més de pensament,
de filosofia i tot, de literatura, de cinema,
i condensar totes aquestes diferents disciplines en sis sessions
realment ha estat feina complexa, però entre tots crec que ho hem aconseguit
amb bastanta dignitat.
Doncs anem, si et sembla, a comentar-les una per una, us sembla que ho fem així?
Avui comences tu mateix, les conferències tindran lloc sempre a les set de la tarda
i aniran oscil·lant els dilluns i els dimecres.
Depèn de la... Bueno, no, de fet, dilluns i dimecres...
De cada setmana, des d'avui fins a tres setmanes més.
Fins el 5 de juny.
Maig i la primera de juny.
O sigui, tenim dues conferències per setmana.
Exactament.
Molt bé.
I comences, en fi, amb una conferència que, vaja,
de les dues hores que deurà durar, podria durar anys, no?
Parlaràs sobre els constructors de piràmides.
Això mateix.
Com comença a desenvolupar-se el personatge funerari en un egipci
que va deixar els monuments que encara avui dia duren.
Quasi 4.000 anys després encara tenim piràmides a Egipte.
L'única de les set meravelles és que encara s'aguanten els peus.
Que justament això, no?, les piràmides,
confirmem, se saps, eren monuments funeraris.
Sí, enterraments als faraons, primer,
i després aquest sistema de piràmides va entrar una mica en decadència
i arribarà, doncs, la ideologia d'enterrar el difunt
perquè tingui una tomba digna i pugui anar més enllà,
sí que es mantindrà, i arribarà al poble.
I tindrem, llavors, ja diferents classes socials,
amb diferents tipus d'enterrament,
però tot arrencant d'aquest primer enterrament a la piràmide.
Doncs, si després tenim temps, si et sembla,
et preguntem més sobre la teva conferència d'avui,
sobre les piràmides.
És que ara m'agradaria fer una visió general
de les conferències que han de venir.
Segona, dimecres vinent, dimecres 22,
la momificació i les seves justificacions mitològiques
a l'Egipte farònic.
Això mateix, el professor Pascal Bernús,
un gran especialista francès
i un dels grans pares de l'Egipte francesa,
i parlarà, sobretot, del mite d'Ocidis
i com aquest mite serveix per justificar la momificació.
Es parlarà dels tècnics, també, de la momificació, o no?
O referències a l'Egipte?
Sí, sí, també, com es momificava,
també què es fèiem cada part del cos,
tot el procés de momificació, sí, sí.
Molt bé.
Després, en la tercera conferència, que serà dilluns 27,
el llibre dels morts,
un manual per assolir la vida en el més enllà egip, sí.
Aquesta la farà de l'Egipte,
que és a l'Autònoma de Barcelona,
també un gran especialista d'Egiptologia,
i ens explicarà que sempre tenim sentit a parlar
i que apareix quasi a tot a les pel·lícules de mòmies,
tant antigues com modernes,
com servia com a guia per momificar,
és a dir, per iniciar el camí al més enllà.
Aquí m'hauràs d'ajudar perquè a dilluns hi ha una conferència
que no sé pronunciar-ne el títol.
El projecte...?
Yehuti.
Què és?
El projecte Yehuti és el projecte d'excavacions arqueològiques
que hi ha a Madrid, que fa la Universitat de Competència de Madrid a Egipte,
el professor Galán, que n'és el director,
i és una tomba que es va trobar a la necròpoli de Tebas,
considerada a la capella Sixtina de l'arqueologia funerària egípcia.
Ah, sí?
A la capella funerària amb unes tombes de pintures molt maques,
relacionades també amb el llibre dels morts.
Prou interessant.
Aquí parleu d'un projecte que s'està duent a terme ara, no?
Sí, porta ja diverses campanyes i està donant un truc espectacular.
Va començar amb la tomba d'un funcionari,
però avui dia s'ha trobat pràcticament de tot,
animals humificats, realment molt...
i molt complet.
Molt bé.
I mira, dilluns, dia 3 de juny,
arriba una d'aquestes conferències també més tècniques.
La que feia jo referència abans, no?
Estudiar les mòmies avui dia,
museïtzació i tècniques d'anàlisi forense.
Allò que dèiem, quines tècniques s'utilitzen avui en dia
per analitzar el contingut o com es feien les mòmies?
Clar, abans les hem de desembolicar,
que era la gràcia una mica del títol,
també utilitzava la parola de desembolicar
perquè era la mètode antic,
per saber què hi havia dintre una mòmia,
treure les venes.
Avui dia es poden fer mil tipus d'estudis,
bàsicament per radiografies,
amb càmeres,
i per tant ja la mòmia es pot preservar
tal com estava la necessitat,
podien deixar de destruir-la.
I tanqueu aquest cicle,
això serà dimecres, dia 5 de juny,
amb la relació entre la mòmia
i potser cultures o un art més proper,
més actual.
La mòmia, la cultura popular, moderna.
I aquí suposo que parlem de cinema,
de còmics, no?
I la mòmia com a personatge de terror moltes vegades.
Clar, clar, clar.
És que la idea de la mòmia
com si fos un animal,
bueno, un ésser maligne,
i això bàsicament es va fer a través de la literatura
i del cinema,
i en canvi, pels seus fills,
la mòmia era una bellíssima persona,
podríem dir així.
i el professor Rafael d'Espanya
ens parlarà, doncs,
de ser menys demonitzat
a la cultura moderna de la mòmia
per assimilar-la, doncs,
amb un franquist,
i amb un dràcula,
un personatge d'aquestes característiques
una mica que fan por.
Et fes la pregunta que li fèiem
la setmana passada al comissari de l'exposició.
Ja queden encara moltes coses
per descobrir sobre l'antic Egipte?
Jo crec que sí,
perquè en qualsevol cultura d'antiguitat
tenim molta documentació literària
que ens informen sempre de manera molt sesgada,
sobretot de grans avenirs polítics
i de fets d'alta cultura.
Però quan un comença a analitzar en petit
la microhistòria,
sempre troba que li falten dades.
I amb l'arqueologia,
cada vegada aquests jurats
s'estan omplint d'una manera més profunda,
i per tant,
la història sempre s'està revisant.
Sempre podem arribar a noves conclusions
i descobrir aspectes nous.
Tu parlaràs avui de les piràmides.
És dins del món egipci antic
el tema que més t'agrada?
O hi ha algun altre tema també
que hi tinguis la banya posada?
Les piràmides és una de les meves passions.
També m'agrada molt...
Just tu diria que l'Espènes
representaria...
També m'agrada el final.
El món antic
i la seva conversió lenta i paulatina...
Se'ns va...
pots tornar a repetir la darrera frase, eh?
Carles, és que se'ns en va una mica la cobertura.
Deies que t'agrada el final de Totplegat, també.
I haurem de tornar a trucar a la Carles
perquè se'ns ha tallat la cobertura.
És que està venint cap aquí, no, Carles?
Sí, sí, està venint en tren
i ara deu passar
per zones on hi ha poca cobertura.
Els egipcis des de les hores
hem avançat en moltes coses
i en altres no tant com ens pensem.
Però a mi això m'ha fet pensar
en la conferència que tenim dijous
dins del cicle Vocacions de Roma a Tarragona
que justament és d'aquest pas
de l'antiguitat clàssica, diguéssim,
la republicana i després la imperial.
Jo diria que fins i tot els tarragonins,
tarragonins, perdó, més que ens,
o que ens ha de més Tarragona,
la Tarragona romana,
és el que coneixem menys d'aquesta època, no?
Doncs dijous 23,
Joaquim Ruedervullo ens parlarà de Tarragona,
la ciutat de l'antiguitat tardana,
aquesta que significa el pas de la ciutat romana
a la medieval
o aquella que després...
La carrera després.
Clar, no hi ha hagut mai pròpiament un trencament,
tot i que la ciutat queda deshabitada
o pràcticament deshabitada durant uns anys,
no sé, d'alguna manera.
I això, hi pots parlar amb molta gent
i aquesta antiguitat tardana
és la que menys...
sobre la qual tenim menys llums
i a vegades és fascinant pensar
com això, un imperi com l'Egipci
o un imperi com el romà,
com cauen en decadència i es transformen
perquè, vull dir, de fet, no desapareixen...
No hi havia un dia que els senyors egipcis,
els senyors romans,
es van a aixecar i van dir...
Ostres, ara ja no som romans.
No, no, vull dir, això no va així.
I jo crec que això ho podíem encadenar bastant
amb el que comentava el Carles Guanacassa
d'aquests finals d'imperi, no?
Vull dir, com apareixen les noves cultures
que van ocupant el lloc de les antigues.
De fet, això que deu el Carles és interessant
és que al Caixaforon participeu també
dins de Tarracoviva.
Exactament, aquesta setmana
la conferència del cicle Vocacions de Roma a Tarragona
forma part del cicle d'activitats del Tarracoviva.
Mentre intentem tornar a connectar amb el Carles Guanacassa
que sembla que ara té el telèfon
com si estigués dintre d'una piràmide.
Això deu ser pels monegres,
deu estar pels monegres.
Potser sí.
Ell mateix, i els que heu agafat el tren,
ho sabeu, que és un lloc que a vegades
allà hi ha problemes de cobertura.
Mentrestant, però, aprofitem per preguntar-li
a la Carles Marquès com va anar
a la inauguració de l'exposició
amb una xerrada que havia de fer
el conservador de Molina de l'Aiden,
el comissari Cristi Greco.
Vam omplir completament l'auditori,
és a dir, les prop de 140-150 places
que tenim.
I després la inauguració també va anar molt bé.
La conferència va ser interessantíssima
perquè, a més, de fet, era com un recorregut
privilegiat per la pròpia exposició.
després, i crec que això va ser...
En aquestes conferències inaugurals
no deixem fer preguntes, perquè, clar,
tot el matratge de temps va molt marcat
perquè després s'ha de baixar
a la sala d'exposicions.
Per tant, això, diguéssim, també demano disculpes
a gent que es va quedar segurament
en temes per preguntar,
però tenim, com que són temes molt paral·lels
i tal, tenim sis setmanes encara,
perdó, tres setmanes, sis conferències,
en la qual encara, tant amb el Carles Bonacassa
com la resta de conferenciants,
si va quedar algun dubte de la primera conferència,
encara es pot acabar d'aclarir amb ells.
Carles Bonacassa, bon dia de nou.
Ui, no, li anava a dir, tenim tres minutats encara,
em sembla que ni això.
Si vols, li demanarem al Lluís
si pot intentar-ho una altra vegada,
encara que només sigui per acomiadar-nos d'ell en directe.
I, mira, nosaltres anem parlant, Carles.
Clar, la conferència inaugural
de la Cristian Greco va anar acompanyada
d'una visita, com dius, super privilegiada.
Va destacar alguna peça que tu et fes...
Sí, sí, sí.
Que curiós és això.
Ell, a veure,
clar, hi ha grans peces,
i grans, no només amb dimensions,
perquè les mòmies i els sarcòfags ho són,
però després hi ha un parell de peces
amb el que us demano que us fixeu quan hi aneu,
perquè a més una és molt petita
i pot passar una mica desapercebuda,
però ella és la que li agradava més,
la llibreta de Champollion,
que als 16 anys,
el que va aconseguir decodificar
els jeroglífics,
als 16 anys, i probablement abans,
perquè als 16 anys ja escrivia
ja escrivia idees molt complexes,
senyal que feia temps que hi donava voltes,
doncs ja treballava en la matèria.
És una cosa que al mateix temps
és molt...
Té tot,
ho té tot,
des del valor històric,
el valor...
Aquesta llibreta de punts...
personal, literari...
És un llibreta de punts,
de notes.
Sí, sí, sí.
Tenim aquí.
Sí, sí,
ho podeu veure i veureu el nom dels déus.
O sigui,
ell en un moment donat pensava
que una mica com els pictogrames
o els ideogrames del xinès,
que cada...
cada pictograma representava una idea,
el nom d'un déu i tal,
i no,
és una escriptura silàbica,
és una escriptura silàbica força complexa,
perquè a més,
demana,
i pràcticament demana dibuix,
no?
Això també ho han pogut veure,
de tota manera,
els nens que han participat en el taller
aquest cap de setmana,
en el que han hagut de fer tot això,
han hagut de fer jeroglífics
i pintar-los i tal.
O sigui,
representava que ells
estaven fent un acte,
aquest és un acte funerari,
i des de principi a fi,
doncs,
una mica els hi tocava
fer un seguit de feines per grups.
I això encara ho tenen dues setmanes més.
Ah, doncs mira,
val la pena revisar.
És que clar,
hi ha mil coses, eh?
L'últim viatge,
i serà el dia 2 i 9 de juny.
No us ho perdeu.
No sé si la teva nena encara és molt petita.
Ui, molt petita, molt petita.
Sí.
Ara que el que dibuixa
té unes ressemblances, eh?
Fantàstic.
Les escriptures jeroglífiques,
perquè no s'entén res,
ja t'ho dic ara.
Que sí que s'acaba entenent.
Si saps què vol dir,
s'acaba entenent.
Ella ho sap.
Doncs això és una de les peces
que veureu a l'exposició
i que val la pena fixar,
si ens comentava el Carles,
aquesta llibreta.
En tenim una altra de reserva.
Deixeu-nos, però,
tornar a contactar,
si és possible,
amb el Carles Buenacassa,
encara que sigui,
per acomiadar-nos.
Carles.
Hola, bon dia.
Perdoneu que vaig en el tren.
Tranquil.
Gairebé no ens queda temps.
Mira, et demanaríem,
ja per acabar,
simplement que ens diguessis
alguna curiositat
o algun apunt
que tu consideris
que pot despertar
la curiositat
o que pot ser especial
de tota la xerrada
que faràs avui
sobre les piràmides.
Alguna curiositat
que potser no s'hagi dit tant.
Perquè fa l'impressió
que també sobre el món egipci antic
i les piràmides
en sabem molt
o s'ha divulgat molt.
Doncs alguna peça amagada, encara.
Bueno, jo crec que
la curiositat més gran
que podem dir
és que les piràmides
realment
que la tenim associada
com un fenomen constant
d'enterrament
dels faraons.
Podríem dir
que pràcticament
s'assenyeix
la seva història
a les tres que veurem avui,
unes quantes precedents
i unes molt poques
que van venir després.
Per tant,
la piràmide no deixa ser
quelcom una mica anecdòtica
en la història d'Egipta.
Home,
posa'm lo grans que són.
Déu-n'hi-do l'anècdota.
Bueno,
Déu-n'hi-do la magnitud
en la qual
s'inscriu aquesta anècdota, clar.
Sí, sí, sí.
Molt bé.
Carles Bonacassa,
escolta, t'esperem
i ara no t'entretenim més.
T'esperem aquí a Tarragona.
Recordeu,
avui a les 7 de la tarda
per inaugurar aquest cicle
de conferències.
Avui parlant concretament
sobre els constructors
de piràmides
amb tot un especialista
i coordinador
d'aquest cicle de conferències
sobre les mòmies egípcies.
Carles,
moltíssimes gràcies.
Gràcies a vosaltres.
Gràcies.
Que m'ha sabut greu també
entretenir-lo un mes
i de fet estem acabant
el temps.
Carles,
no ho sé,
te demano l'altra peça especial
o ja me la dius?
Sí,
una escultura
d'una parella
que trobareu
a la segona sala
entrant
a mà dreta.
Realment
fantàstica
i sobretot
quan saps
la seva història
que s'explica
allà
doncs realment
val molt la pena.
És l'altra gran
peça de resistència.
a l'especte
queixa fàrum
al carrer Coloma
aquests dies
també a Tarragona Ràdio
gràcies a això
continuarem parlant
sobre l'antic Egipte
i el seu procés
vaja
com en tenien
la vida i la mort.
Carles Marqués
moltes gràcies.
A vosaltres.