Recerca, docència i socialització.
Fins demà!
Fins demà!
Fins 15 dies us donarem la dosi oportuna d'aquesta droga
que l'hem vingut a buscar al lloc on es genera
i des d'on es distribueix cap a tot el món.
Fem aquest programa des de la seu
de l'Institut Català de Pelicologia Humana i Evolució Social,
l'IPES, al Campus de Salades.
Una seu estrenada, de fet, a l'agost de l'any passat
i deson volem ensenyar-vos els diferents departaments i disciplines
i també els investigadors, conèixer-los,
els investigadors que hi treballen, que són molts i bons.
Al costat mateix d'un somar nosaltres ens troben,
ara 40 experts arreu d'Europa i als Estats Units,
reunits per esbrinar com funciona el cervell.
Avui en parlarem també en aquest espai,
avui evoluciona amb l'arqueòloga i investigadora de l'IPES,
Marina D'Alzano, ella és coordinadora d'aquest simposi.
I també parlarem amb Marina Mosquera,
arqueòloga de l'IPES,
que ens descobrirà què és l'arqueologia de la ment.
En essència, estudia l'evolució de la cognició,
un tema molt i molt important.
També en parlarem, doncs, en aquesta primera evolució d'avui.
Al final tindrem a Cintesa Bellmunt,
que et farà un reflex del que diuen les xarxes socials,
del que diuen, de fet, els diferents blocs de l'IPES
sobre el que és notícia en aquests moments,
des d'aquest centre d'investigació, com dèiem, a Marrels, cap a tot el món.
El primer convidat, però, el saludem.
Feia referència a aquesta frase que dèiem al començament,
que l'humanització encara no s'ha assolit.
És una frase que és seva, volem saludar-lo,
i té una cosa a veure,
i és el director, naturalment, de l'IPES,
l'arqueòleg Eudal Carbonell.
Eudal, què tal? Molt bon dia.
Bon dia, bon dia.
Estic molt content que esteu aquí compartint la seu.
És recíproc, eh?
De fet, és la primera vegada que una ràdio directament
fa a redir un programa des d'aquí.
Ahir vam fer un recorregut per la instal·lació
i, francament, m'agradaria que els soñans
poguessin veure el que vam veure nosaltres.
És impressionant, el que tenim aquí, eh?
Sí. Jo penso que el teu català
per a l'ecologia humana i evolució social
és una mostra del creixement qualitatiu
de la recerca científica a Catalunya i a Espanya i a Europa
i demostra que quan hi ha projectes sòlids
i hi ha persones disposades a lluitar per ells,
les administracions i també la societat
fan passos endavant molt importants.
i el que tenim aquí és una riquesa històrica
de coneixement i científic únic.
Vam veure, per exemple, els laboratoris, no?
On hi ha sistemes de, no sé, laboratori fotogràfic,
de processament de fòssils, de...
Tenim laboratoris per tirar endavant
totes les especialitats que estem,
que l'Ipes fa i que té investigadors.
Des de l'arqueologia molecular,
pels estudis d'ADN i d'estudis de funcionament de la sang,
tenim laboratoris pels polens, saber les plantes que han hagut a l'evolució històrica.
Tenim laboratoris per conèixer els animals que han viscut a la prehistòria i fins ara.
Tenim laboratoris per entendre les roques, com s'han format i per què han servit d'eines.
I, per tant, tenim una varietat de laboratoris que ens permet que les ciències de la vida
i les ciències de la Terra puguin ser estudiades i analitzades empíricament
per treure conseqüències socials.
Teniu molta tècnica, però també tenim molt de coneixement.
A més, es respira, no?
No sé, a mi em dóna la impressió que es respira, no?
És coneixement i pensament.
Sí, jo penso que això que dius tu, aquest centre,
és un centre que respira coneixement i es respira pensament.
Per tant, es respira recerca, es respira ciència, però també es respira humanitat,
es respira aquests centres que han de ser la clau del segle XXI,
centres transdisciplinars, on, com deia abans,
el pensament i el coneixement s'han d'integrar perquè la societat millori
les seves formes de viure i de relacionar-se
i per generar noves perspectives a la nostra espècie.
Aquest coneixement, aquest pensament, està en certa forma ara,
no sé si al punt de mira o en perill, fins i tot,
per la falta de subvencions, a partir de buscar més que mai capital privat.
La situació és molt difícil, la recerca, la cultura,
sempre estan recent quan aquest tipus de retallades,
per tant, tothom, socials, i polítiques i econòmiques,
i ja sempre hem de dir, i ho penso normalment,
tots els col·legues que treballem en el coneixement científic,
que la ciència costa molt de fer i molt poc de desfer,
perquè és molt fràgil, sinó a la que rep la manca de retallades
i la manca de diners per continuar,
perquè formar un científic i que un científic sigui productiu,
bo i socialment acceptable, costa molt,
i destruir el costa molt poc.
I ara la situació de coll d'empolla que està passant en aquest país
és molt complexa.
Jo tinc esperança que ho entenem,
que serem capaços de suportar aquesta pressió selectiva
i que millorarem encara degut aquesta pressió.
Els actors privats, una alternativa bona?
Sí. Nosaltres tenim molt clar que,
i ara estem obrir, la Fundació de l'Institut,
la participació privada,
a projectes europeus, com els projectes nacionals que tenim,
i a tot tipus de serveis,
de tipus d'ingressar diners
per poder apagar els nostres investigadors
i continuar fent la recerca de qualitat que estem fent.
Tornant als laboratoris,
ahir vam veure que hi havia moltes restes òssies distribuïdes.
Teniu alguna muntessa a veure aquí?
Alguna part?
Aquí tenim neandertals,
tenim tot tipus de restes,
però bàsicament el que tenim aquí
són restes d'animals.
Perquè a la part,
tenim un departament d'antropologia,
que fem estudis dentals, estudis craneals,
estudis post-cranials,
però normalment els fòssils es conserven als museus.
O sigui que, per exemple,
a Tà-Puercà,
a Tà-Puercà és un jaciment per tots conegut,
però els fòssils es conserven allà,
a Burgos.
Es recorda encara el dòcal hermonell
que va passar aquell 8 de juliol del 94
al nivell 6 de Gran Dolina?
Sí, clar.
Sí, sí.
Perquè aquest dia repassàvem,
per haver-la entrevistar els somnis de l'evolució,
i crec que, en fi,
va que l'havien retratat a l'agenda,
no?
Un acord.
El diari del dia de...
Sí, jo tinc...
Jo normalment faig un quadern,
de vegades,
quan viatxo sobretot,
perquè després costa molts anys de recordar-te,
en tinc desenes d'aquests quaderns
des de fa més de 30 anys,
i precisament aquest dia,
penso que això sí que ho recollim
i els somnis de l'evolució,
el llibre que va publicar RBA i Nacional Geogràfic,
és les sensacions.
A vegades,
en què aquests quaderns estan ple de notes,
científiques, d'opinions, d'idees,
també hi ha moments que reflexes l'estat d'ànim,
i jo penso que aquell 8 de juliol del 94
va ser, com excepcional,
saber que havíem descobert
l'homínit més antic que es viu d'Europa
en aquells moments,
i sobre saber que practicava el cannibalisme,
i que era la primera prova de cannibalisme
en una espècie humana.
Per què practicaven el cannibalisme?
Normalment perquè era una estratègia
per evitar la competició en un mateix territori.
Se sap ja per què aquest home
han de fer servir arribar fins allà?
No, els arribar arriben,
els humans ens movem,
això ho sabem tots,
ens movem per buscar menjar,
ens movem per establir-nos en un territori,
per reproduir-nos,
i ens movem pels rius,
ens movem per travessar muntanyes,
i d'aquesta manera uns animals
que van néixer a Àfrica
a l'hora dels primats,
mamífers,
doncs hem arribat a ser
un domini de tot el terrestre.
Hem atrevessat mars,
per tant,
ens movem,
i ens mourem.
I, de fet,
ens movem cap a,
l'altre dia em parlaves
a una conferència a Tarragona,
cap a l'homo ex novo.
Sí,
l'homo ex novo és una construcció,
és una síntesi de l'evolució biològica
i de l'evolució científico-tècnica i cultural.
Per tant,
serà un nome ex novo,
perquè,
a mena mateix,
la ràdio que estem fent aquí
es fa amb ordinadors,
l'estructura mèdica
treballa per conèixer exactament
el funcionament
de l'estructura bàsica del DNA.
Ara estem en aquest congrés del cervell,
s'està estudiant
les capacitats que tenen d'organització,
les olors,
les tècniques de talla,
l'oïda,
etcètera.
Per tant,
anem cap a l'associat del pensament.
Serà,
però,
no me l'has humanitzat,
en certa forma?
No,
jo al contrari,
jo penso que,
en contra del que pensa molta gent,
cada vegada estem més humanitzats,
encara que no siguem humans,
on l'humanitzar-se és un procés
i la tecnologia és el que ens ajuda a ser més humans.
I ens continua ajudant,
no?
És a dir,
que a mi estem en ple procés.
Segurament sense tecnologia,
no?
Estaríem com les gallines
o com els...
Teniu gaire tecnologia aquí dintre,
també,
com s'ho comentava.
No,
en tenim molta tecnologia,
però en tenim més a davant,
perquè els grans aprells
els tenim a davant,
perquè vam decidir
que els havíem de pagar entre tots
i que no pots...
i els aprells s'han de compartir
perquè són molt cars.
Quin és una mica el capital humà d'aquí?
El capital humà
és el més important,
perquè en realitat
quan parles de capital humà
no és cap capital,
és el substract humà
el que és capaç de generar
inversions culturals,
científiques
i de consciència
que permeten capitalitzar
a les poblacions
i donar-los una estratègia de vida
i de futur.
Són 62 persones
dels quals
hi ha 30 i escaig
recercadors,
15 tècnics,
resta becaris
i llavors
l'administració
que també són 6 persones.
en aquests moments
el nostre institut
té un bon nivell
de producció,
això demostra
que la gent
que està aquí
realment està per vocació
i perquè té un concepte
de la recerca
com a qüestió social
i de fet
estem
moltes vegades
entre els 3 o 3 instituts
més importants del món
amb la nostra recerca.
a més a més
avui en parlem
un dels exemples
de persones molt veteranes
no?
Sí,
la Marina
per exemple.
Començar,
això és una cantera
això és una cantera
fa molts anys
tinc aquí
doncs
una part important
són alumnes meus
de fa 25 anys
i alguns de fa 30
i sempre havia
tingut clar
que la inversió
social
i cultural
que podia fer
a la meva vida
era formar
canteres
importants
i demostrar
que la intel·ligència
i la capacitat
i el talent
estan a tot arreu
l'únic que falta
és organitzar.
Se'n parla
de fet aquí al costat
del talent
del cervell
també d'espais
cognitius
ara estem parlant
de cognició
de neuromecànica
de gens
de tecnologia
del llenguatge
del dimorfisme sexual
del cervell
de les mascles
i les femelles
de l'estructura
dels neandertals
i dels sàpians
hi ha una gran
de la conferència
sobre la lateralitat cerebral
és una gran conferència
internacional
que hem organitzat
amb importants instituts
anglesos
i l'unitat
de Liverpool
i estem molt contents
que s'hagi escollit
l'IPES
com a centre internacional
per fer-la.
Tenir una seu
com aquesta
diguem-ne
que facilita
moltes coses
sí
i em penso que sí
nosaltres sentíem
la barraca
i ara feia
tot un lloc
al final de
després de 30 anys
de treball
i d'estudi
i hem aconseguit
tenir un edifici
en condicions
perquè els nostres
investigadors
tinguin les condicions
òptimes
de seguida
parlem amb la Marina
Lozano
d'aquest congrés
en concret
i ampliarem informació
sobre el cervell
però així
per fer una
radiografia ràpida
d'aquest 2013
del que està per venir
a nivell científic
d'investigació
per part de l'IPES
tot i que també
se'n parlava
a la Cinta
al final de programa
què podríem destacar?
El 2013
és un any molt bo
en publicacions
ens acaben de comunicar
ara que han acceptat
un science
en què hi participem
un procés dins
de la Nacional Acadèmia
hem enviat dos articles
a Nature
segurament serà
el 2013
a l'any
amb més producció científica
d'aquest centre
i això
per mi
és molt important
per aquesta producció científica
que publiquem
en més de 23 revistes
internacionals
que estan
a l'SCI
que és el
Science Education Index
i que converteixen
aquest centre
en un centre
d'avantguarda
a l'hora d'abordar
problemes
de les ciències
de la vida de la Terra
i les ciències socials
això és el 2013
m'atrany
però aquest millor
Benito
com veus
l'entorn
els inputs
que ens arriben
en el dia a dia
els temes que ocupen
les portades
dels diaris
tot allò que sembla
que preocupi
és una preocupació
òbvia
una preocupació social
que demostra
la vagetat
i la incapacitat
que tenim els humans
de construir
de forma lliure
societats
corresponsables
i
com a humà
doncs em fa vergonya
saber que participem
d'unes societats
en les quals
no hem de ser capaços
de canviar els valors
per consciència
En el llibre
l'alcalitat catalanisme
evolutiu
fa referència
que cal confrontar-se
amb la història
i fer un cop de punys
en com ve la taula
Això ho vaig dir
que en el nostre país
feia falta
tenir clar
un projecte
que unifiqués
i integrés
els criteris
que tenim
sobre el nostre futur
social i polític
però que també feia falta
una mica de mala llet
i em referia
a el que la gent
ja té
I poc romantisme
no?
En aquests casos
no
em fa falta
el romantisme
que falta
deixar les coses
clares
i treballar
per dignificar
socialment
la nostra espècie
Ja per anar acabant
perquè no volem prendre gaire temps
que estàs amb molts
Sí, estic amb el director
de l'Institut Català
de Ciències Fotòniques
l'AMIC
Volíem preguntar
ja per anar acabant
aquells que ens escolten
que estan a l'altra banda
d'aquests micròfons
que no coneixen aquesta instal·lació
què els diries
que han de saber
del que passa aquí dintre?
Han de saber
que farem jornades
de portes obertes
i que els convidarem
a veure
Per tant
és la millor
diu que
com Sant Tomàs
t'has de creure
el que toques
i el que veus
Les fareu aviat?
Sí
normalment en fem una cada any
i hem de veure
quina setmana ho farem
però volem que
la societat de Tarragona
això és una inversió pública
important
del nostre país
que és una inversió
en coneixement
és una inversió
que s'ha de quedar
a la societat
que es fa des de Tarragona
però que té
com deies tu abans
de real
una vocació
planetària
Aló Carbonell
moltes gràcies
per obrir les portes
de la seu
aquí vindrem
cada 15 dies
emprenyant una miqueta
no em sembla gaire
i no destorbar gaire
tampoc
em sembla molt bona idea
al contrari
jo penso que la comunicació
no estorba mai
si es fa fer
i si es fa
amb un criteri
com el que
molts de vosaltres feu
una abraçada
a tothom
i moltes gràcies
Gràcies Aló Carbonell
hem de convertir
coneixement
en pensament
seguim endavant
en aquest programa especial
aquest primer evoluciona
en aquesta temporada
aquí a Tarragona Ràdio
i ara parlem
d'aquesta quarantena
d'experts
que de fet són aquí fora
si poguéssim sortir
ara mateix
al hall
de l'IPES
els veuríem
experts d'arreu d'Europa
i els Estats Units
que estan parlant
des de fa
alguns dies
van començar a gritar
si no vaig xerrar
si no ens corregiran
parlant del cervell
per esbirar
com funciona
el cervell
qui sap molt
de tot plegat
és la nostra
següent convidada
amb ella
la volem saludar
és la Marina
Lodano
Marina, què tal?
Bon dia
bon dia
arqueòloga de l'IPES
i també coordinadora
d'aquest simpòsiu
40 experts
ara estan fent el cofibric
estan fent una pauseta
com ha anat
al congrés fins ara?
Doncs ha anat molt bé
perquè la veritat
és que estem molt contentes
les dues coorganitzadores
organitzo juntament
amb la Natalie Womny
que és de la Universitat
de Liverpool
i estem molt contentes
perquè tant
pels convidats
pels experts
que hem convidat a venir
han acceptat tots
de seguida
participar en aquest congrés
i ha tingut
una molt bona acollida
perquè és un tema
molt específic
llavors el fet
de reunir
quasi 50 persones
que discuteixen
i parlen
sobre aquest tema
és molt important
i en concreta
què és el que es discuteix
perquè
jo ara per exemple
jo es quedi amb la mà dreta
si
no?
si es quedi amb la mà dreta
d'això en parleu
sí
sí, sí
d'això en parlem
perquè és molt important
és a dir
aquest congrés
està centrat
en el que és
la lateralitat cerebral
la lateralitat cerebral
vol dir que
el cervell
de l'homo sapiens
està organitzat
en dues meitats
cada meitat
regeix
la part contrària
del cos
i a més
cada meitat
té unes funcions
específiques
és a dir
per exemple
tot el que és
relacionat amb la parla
està controlat
per l'hemisferi esquerra
en canvi
altres moviments
com per exemple
el fet de ser
dreta o esquerra
també està íntimament
relacionat
amb aquesta estructura
del cervell
llavors això
és el que estem discutint
aquí però des de molts punts
de vista
perquè és a dir
això ens interessa ara
perquè és el nostre cervell
i ens interessa també
des del punt de vista
de la genètica
per veure quins gens
fan que el nostre cervell
tingui aquesta organització
però també ens interessa
des del punt de vista
de la neuropsicologia
perquè si aquesta interrelació
entre les dues meitats
del cervell
no funciona
apareixen trastorns
poden ser trastorns
de la parla
esquizofrènia
dislèxia
llavors això interessa
també els psicòlegs
també interessa molt
els antropòlegs
i els arqueòlegs
perquè ens interessa saber
quan en l'evolució humana
va aparèixer
aquesta estructuració
del cervell
ens interessa també
des del punt de vista
de la primatologia
per veure si els ximpanzés
o altres espècies
de primats
també tenen un cervell
organitzat com el nostre
o no
i tot això
és el que estem discutint
aquí
i hi ha conclusions
ja o no?
Aquesta última pregunta
per exemple
hi ha resposta?
a veure
sí
sí que hi ha resposta
hi ha conclusions
i és molt interessant
perquè s'està veient
que
són temes
que es desenvolupen
des de moltes disciplines
que estan fent
molts estudis
però el bo
és que encara tenen
és a dir
cada vegada
que sabem més coses
també ens podem preguntar
més coses
llavors sí que veiem
que hi ha una diferència
entre el cervell
dels primats
i el nostre cervell
però que aquestes diferències
a vegades són subtils
perquè un gen ha mutat
per exemple
això ens ho acaben de dir
aquest dematí
llavors
Som diferents per tant
dels ximpanzés
però també no gaire
no?
Genèticament
som bastant semblants
el que passa
és que
el que és important
és que
el millor
en un 10 o 15%
dels gens
que som diferents
és el que ha fet
que els humans
hem arribat
fins on hem arribat
i els ximpanzés
s'han quedat
doncs
en el seu
reducte
de ximpanzés
i també ens interessa
saber
quan
en la nostra evolució
va aparèixer
totes aquestes característiques
de fet
l'IPES
crec que va arribar
a una conclusió important
en aquest sentit
que crec que
no sé si fa 50
jo amb les xifres dels anys
me'n perdo
però vau arribar
a determinats
que sí que efectivament
ja això de la
vitalitat
sí
la lateralitat
sí
la lateralitat manual
fa alguns milers anys
sí
a veure
en concret
de fet
és la meva especialització
i a partir de l'estudi
de les dents
i d'un desgast
que apareix a les dents
per utilitzar
conjuntament
és per utilitzar
les dents
com si fossin
una eina
el que feien espècies
de fa 500 mil anys
l'espècie
que agafava
per exemple
un tros de car
entre les dents
i amb una mà
subjectava
una eina lítica
i tallava
aquesta car
durant aquest procés
el que feien a vegades
és que es feien
com una marca
a les dents
aquesta marca
és com un tall
i té
unes característiques
similars
llavors nosaltres
hem fet
experimentalment
hem reproduït
aquest moviment
amb persones
dretanes
i amb persones
escerranes
i hem vist
que la marca
té una orientació
diferent
segons la mà
que s'utilitza
llavors això
hem anat a mirar
l'orientació
d'aquestes marques
als fòssils
i hem vist
que la majoria
utilitzaven
la mà dreta
llavors podem dir
que el fet
de ser escerrans
o dretans
ja remunta
a la nostra evolució
fa 500 mil anys
com analitzeu les dents
en quins aparells
mideu aquestes estrilles
per veure si
suposo que molt petites
sí
són molt petites
de fet si tu agafes una dent
són incisives
i canines
bàsicament
a simple vista
si la inclines una mica
ho veus
però clar
si vols saber
més detall
sobre aquesta marca
per poder-la estudiar
el que fem
és que ho analitzem
amb microscopia electrònica
llavors
si tenim els fòssils
podem utilitzar
un microscopi
de càmera ambiental
que el podem posar
directament al fòssil
sense que pateixi
que
sense fer-li cap mal
el fòssil
o sinó
el que fem
són rèpliques
rèpliques
d'alta resolució
amb unes resines especials
i és el que analitzem
en un microscopi
tornant al simposi
veig que hi prenem part
d'això
com deies abans
genetistes
neuròlegs
antropòlegs
arqueòlegs
psicòlegs
és a dir que és molt
multidisciplinar
és d'això
que es tracta
no?
la posa en comú
sí
perquè normalment
el que és molt interessant
d'aquest tema
de la lateralitat cerebral
és que
dona una informació
des de moltíssimes disciplines
però
últimament
en la ciència
el que passa
és que
com que se sap tant
t'endeixes a reunir-te
si ets arqueòleg
només amb arqueòlegs
i amb antropòlegs
si ets neuròleg
amb els neuròlegs
els genetistes
amb els genetistes
llavors
el que hem volgut fer
és dir que
des de totes aquestes disciplines
s'estudia
un mateix tema
des de punts de vista
diferents
i ara
estem descobrint
moltes vegades
que una idea
que té un genetista
penses que potser
la pots explicar
al registre fòssil
o una cosa
que ha dit un psicòleg
dius
ai
doncs això
el genetista
també ho podria estudiar
és a dir
és posar en comú
i veure que
encara que cadascú
tingui la seva metodologia
com que el tema és comú
sí que hi pot haver
una relació
ja per anar acabant
perquè no podem prendre
gaire temps
avui ets aquí
sou aquí
i demà aneu a fer visita
per Tarragona
no
demà el que fem
és una excursió
a la Fundació Mona
la Fundació Mona
és un santuari de ximpangers
que es troba
a la província de Girona
i és molt interessant
perquè els ximpangers
estan allà
pràcticament
en condicions naturals
i des de l'IPES
també es col·labora
i es fan treballs
per esbrinar
per exemple
també si hi ha
lateralitat manual
amb ximpangers
llavors
la visita
la farem
amb el Miquel Llorente
que treballa
a la Fundació Mona
i també a l'IPES
i ella ens explicarà
una mica
tota aquesta experimentació
i tot aquest treball
que fan
crec que la Marina Mosquera
en sap molt
sí
perquè col·labora
amb el Miquel Llorente
doncs ara també
parlem amb la Marina Mosquera
Marina Lozano
gràcies
que vagi molt bé
la darrona pel congrés
i pel simpòsic
i que en fi
que tingui moltes conclusions
i que puguem conèixer
esperem
gràcies
Miquel Llorente
seguim endavant
amb l'evolucionada avui
i saludem
l'arqueòloga de l'IPES
Marina Mosquera
Marina
què tal?
bon dia
bon dia
ara parlàvem
de la Fundació Mona
amb l'altra Marina
la Marina Lozano
que es deia que demà
ja anireu de visita
què és la Fundació Mona?
mira
la Fundació Mona
és un refugi
de primats
que han estat
decomissats
per l'estat espanyol
o per maltractaments
o perquè
no tenen papers
i llavors
la Fundació Mona
és una organització
que s'encarrega
de donar-les
lloc
on viure
i els cuidats
que necessiten
etcètera
i
a part d'això
el que també
tenim
és un conveni
amb la Fundació Mona
l'IPES
i la Fundació Mona
per fer investigació
per una investigació
que és
amb els ximpancers
però és una investigació
que és
o bé observacional
llavors vol dir
que
observem
les tasques
que fan
a l'any llarg del dia
i estudiem
aquestes
tasques
o
experimental
però
el que s'anomena
enrichment
són tarees
enriquecedores
per a los
ximpancers
que moltes vegades
hem de pensar
que estan en un recinte
relativament petit
5.400 metres quadrats
però que
clar
ells no han de buscar
el seu menjar
llavors
necessiten una mica
d'enriquiment
en la seva vida
llavors
nosaltres
el que fem
som experimentacions
que els serveixen
a ells
per aquest enriquiment
i per altra vegada
nosaltres
per estudiar
alguns dels aspectes
cognitius
que volem
rastrejar
a l'evolució humana
amb la Manilla
volem parlar
de l'arqueologia
de la ment
què seria
l'arqueologia
de la ment
què és?
l'arqueologia
de la ment
és una disciplina
molt
molt
ampla
és una disciplina
que el que
tracta
és de
trobar
al llarg
de l'evolució
humana
tots aquests
aspectes
que
estan relacionats
amb la cognició
i la cognició
és pràcticament
tot
vol dir
per exemple
el llenguatge
és cognició
tot el que sigui
complexitat
simbolisme
lenguatge
etcètera
tot això
és cognició
llavors el que
nosaltres fem
és
a través
dels ximpancers
per una banda
i per una altra
a través del que
anomenem tecnologia
cognitiva
tecnologia cognitiva
és
tractar
de
trobar
quins
aspectes cognitius
per exemple
de la tecnologia
quines diferències
hi ha
entre
els instruments
que fan
novicios
i experts
quines diferències
hi ha
en
les eines
que fan
escarrans
i dretans
coses així
no és tant
l'estudi
tècnic
estrictament tècnic
de les tecnologies
i de les eines
prehistòriques
que ja
ja ho fem
sinó
trobar
aquest aspecte
cognitiu
específic
d'aquestes
estudis
i tractar
de
trobar
quan
emergeixen
aquestes
paràmetres
conceptes
cognitius
al llarg
de l'evolució
humana
m'imagino
Marina
que quan podeu
lligar caps
deu ser un moment
molt emocionant
sí
és molt difícil
és molt difícil
perquè
ens manquen
moltes
evidències
hem de tenir en compte
que realment
estem parlant
del pleistocès
un període de temps
de dos milions
d'anys
i moltes vegades
les úniques evidències
amb què comptem
són
les pedres
tallades
les eines
els ossos
i res més
llavors
és molt difícil
punt a punt
anar
tratant
de fer
tot aquest
puzzle
però
quan
aconsegueix
posar
la peça
la veritat
és el que dius
que en tres milers
d'anys
siguin
evidències
cognitives
sí
mira
per exemple
nosaltres
treballem
amb la lateralitat
manual
que volem saber
quan emergeix
la lateralitat
manual
en l'evolució
humana
la lateralitat
manual
vol dir
que utilitzem
una mà
i l'altra
és la no
dominante
utilitzem
més una mà
llavors
treballem
amb els ximpancers
per saber
si ells
estan
lateralitzats
o no
sembla que no
i
treballem
també
amb humans
moderns
per saber
quan
en què
circumstàncies
estem
lateralitzats
i quan
no
llavors
al final
arribem a
conclusions
interessants
que
tenen
que ver
amb la complexitat
de les tàrees
al final
el que
estem descobrint
és que
la complexitat
de la tasca
a fer
és el que
provoca
que s'expressi
la lateralitat
manual
i
a més a més
que emergeix
el comportament
tecnològic
Carai
són molts
fons oberts
suposo que és molt apassionant
és molt apassionant
perquè clar
el camp d'estudi
pot ser tan ampli
és amplíssim
molt pobre
i hi ha tanta cosa a dir
clar
és amplíssim
però també molt pobre
llavors has d'anar
pas a pas
molt despatx
no et volem
te'n pot prendre
gaires minuts
Marina
perquè estan entrant
els conferenciants
però una última pregunta
perquè a més
tu ets de les investigadores
veteranes de l'IPES
a les 80 lleieres
els inicis
el versol
què et sembla
tot això
que tens aquí al voltant
una meravella
una meravella
clar
hem estat millor
i està molt bé
ara treballem
realment a gust
ara sí
treballem a gust
treballa a gust
i per tant
florarà molt de coneixement
de totes parets
Marina
també que vagi molt bé
gràcies per a Marina Mosquera
investidora de l'IPES
recordem les veteranes
perquè els anys 80
ja estava molt del carbonell
els inicis
de tot aquest periple
que ha arribat fins aquí
han passat molts anys
però que ha valgut la pena
sí que ha valgut
naturalment que sí
Marina
gràcies
una forta versada
i que vagi al Congrés
gràcies a vosaltres
gràcies
La integració de la diversitat
Seguim endavant
en aquest espai
evoluciona
en aquest primer programa
des de l'IPES
de l'Institut Català
per la Col·legi Humana
i la Organització Social
hem parlat amb el seu director
Marcella Caudal Carbonell
hem parlat també
amb les investigadores
Marina Mosquera
i Marina Lozano
i ara en aquesta recta final
en aquests darrers minuts
d'aquest primer espai
de l'IPES
volem saludar
la responsable de la comunicació
que és la Cinta Sebellmunt
que està en altra
llocada al fil telefònic
Cinta
molt bon dia
Hola bon dia
d'avui hem après molt
sí perfecte
de mica en mica
entre tots
anem fent
coneixement i pensament
bueno escolta
ens ha agradat molt la seu
ahir vam fer una mica
de recorregut
per la instal·lació
amb la Marta
que es va acompanyar
per diferents punts
d'aquí
tant del soterrani
de la part baixa
com de la zona d'oficines
i és una passada
és un molt bon edifici
per treballar
molt ben dotat
amb una cinquantena
de persones
que habitualment
doncs
d'una manera
o altra
cadascú
amb la seva especialitat
treballa allí
i realment
és molt bon lloc
Mira
començar a parlar
amb l'Eudal
i feiem referència
doncs a això
que ell diu sovit
que l'humanització
encara no s'assolit
i que cal socialitzar
el coneixement
parlem d'això
en aquesta reta final
perquè parlem una mica
en definitiva
del ressò que té
la investigació
i el coneixement
de l'IPES
a través de diferents canals
revistes científiques
però també
a través dels propis canals
que teniu vosaltres
com són
el blog
els perfils
xarxes socials
què és l'últim
que s'ha explicat
l'últim que es diu
que es comenta?
A veure
Últimament
com que ahir
vam començar
aquest simposi
que vosaltres
ja heu parlat
amb la Marina
Lozano
sobre com s'estructura
el servei
doncs ha estat
una notícia
que ha causat
bastant interès
hem anat
ja penjant
informacions
que hem anat
a donar
a conèixer
des del blog
de les activitats
de l'IPES
també
des del blog
de l'ESPERT
perquè tenim
diferents blocs
en funció
de qui va adreçar
o com tractem
la informació
llavors
el que uns dies
així més recentment
també va
tenir molt d'interès
el fet
que uns companys
els Pirineus
van trobar
evidències
o evidències humanes
d'eines
bàsicament
eren eines
de pedra
i fauna
que haurien consumit
grups d'humans
els Pirineus
fa sobre 200.000 anys
i això
ha estat una notícia
que ha causat
molt d'impacte
perquè fins ara
es pensava
que les primeres
ocupacions
als Pirineus
dataven
de fa 10.000 anys
i aquestes troballes
de l'IPES
imagineu
si ho avancen
moltíssim
a 200.000 anys
abans del present
i això
ha fet que hi hagués
moltes preguntes
i comentaris
sobre aquest tema
i ara
tenim un mes de febrer
també amb moltes
activitats
que
per exemple
el dia 13
demà
la del Carbonell
fa una
una conferència
a la selva del camp
a l'auditori
de Santa Llucia
a les 8 del vespre
ell
parlarà
de l'homo
antecesor
a l'homo ex novo
farà un recorregut
per les espècies
d'homínics
incidint
en les que
han tingut
més impacte
dins del coneixement
de l'evolució humana
és molt interessant
el concepte
que hi diu
d'homo ex novo
per parlar
d'aquesta nova espècie
que crearem
nosaltres mateixos
i que serà
un homínic
totalment
deshumanitzat
el dia 14
ell mateix
serà a Cornellà
per participar
en una tertúlia
que es diu
Cava en Moig
i parlarà
sobre el catalanisme
evolutiu
que és el títol
d'un llibre
també seu
i farà
una tertúlia
en petit comitre
a porta tancada
amb molt poques persones
al 20 de febrer
tenim uns companys
el Bruno Gómez
i el Gerard Campen
que són els codirectors
de les excavacions
al Camp dels Minots
a Caldes de Malavella
i han estat convidats
a la tribuna arqueològica
que organitza
la Generalitat
a Barcelona
per parlar
de 10 anys
d'excavacions
en aquest llaciment
que és molt interessant
perquè s'han trobat
restes
de fauna
amb una antiguitat
de 3,1 milions
d'anys
i també
ja
molt més
recent
en uns milers d'anys
s'han trobat proves
també d'ocupació humana
en aquest llaciment
això ja a l'època
quaternària
un dia després
el 21 de febrer
la UDAL
es trobarà
amb un col·lectiu
de dones empresàries
a Madrid
i els explicarà
els 30 anys
d'excavacions
que ja portem
als llaciments
de Tapuerca
i el 28 de febrer
hi ha una taula rodona
sobre Ciència 2.0
al Institut d'Estudis Catalans
en la qual
m'han convidat
a participar
per explicar
la nostra experiència
en socialització
de la ciència
sobretot a través
dels blocs
i de les xarxes socials
això seria així
un resum
del que pot ser
més d'interès
pel públic en general
és normal
Cinta
que els que no hi estem
gaire vessats
al parlar d'aquestes xifres
3,1 milions d'anys
200.000 anys
ens costi
concebre
la distància
sí
perquè estem molt acostumats
a viure
per dir-ho d'alguna manera
a curt termini
i el nostre temps
com a molt
arriba a les vacances
de l'estiu passat
si és que t'has fet
o el pròxim
cap de setmana
i llavors
quan anem
ja no milers d'anys
sinó tants milions
d'anys enrere
realment
costa
de situar-se
però
veixa
és com tot
és una qüestió
d'anar-te
aficionant
relativitzant
les coses
i ja vas
més o menys
situant
et sembla que avancem
continguts
al proper programa
al proper Evolucionar
avui empartam
a Carbonell
amb les dues marines
amb Mosquera
i Marina Bozano
amb tu mateixa
i de cara
a aquí 15 dies
què farem?
Per on anirem?
A veure
la idea és parlar
a veure si podem aprofundir
en el coneixement
dels macromamífers
com s'estudia
la fauna
de gran tamany
perquè tenim
un departament
a l'IPES
que també
treballen molt
en aquest sentit
i ens poden dir
moltes coses
de tota aquesta sèrie
d'animals
que ens han acompanyat
al llarg
de la història humana
com els estudiem
des que apareixen
en una excavació
fent el treball
del camp
fins que arriben
al laboratori
quins processos
se segueixen
i
què implica
quina diferència
hi ha
o què ens informa
quan en una excavació
apareix un elefant
o apareix
una hiena
com s'interpreta
i de quina manera
ens ajuden
a conèixer
el nostre passat
més remot
que intentarem
poder aprofundir
en aquestes qüestions
Està pensant
en el mamut
de la boella
És una troballa
molt pròxima
a casa nostra
i realment
molt singular
i una troballa
també
molt insòlita
associada
a les primeres
ocupacions humanes
ja no només
en el camp de Tarragona
sinó
les primeres
ocupacions humanes
el continent
europeu
estaria una mica
a la cronologia
de troballes
tan importants
com les que hi ha
hagut
a Tapuerca
per citar
només un exemple
popular
doncs Cinta
ens retrobem
d'aquí 15 dies
en la nou evolucion
serà allà
del programa
número 2
també des d'aquí
des de l'IPES
gràcies també
per obrir-nos
les portes
de casa vostra
i això
fins aquí
a vosaltres
que és l'espai
per compartir
molt bé
moltes gràcies
una abraçada
adeu
doncs tanquem
d'aquesta manera
el primer evolucion
d'aquesta temporada
aquesta reincorporació
de l'espai de l'IPES
al Sintonia
de Tarragona Ràdio
recordeu que podeu tornar
a escoltar
aquest espai íntegre
a la nostra web
tarragonaradio.cat
l'hem fet possible
a Joan Maria Bertran
a la part tècnica
a Lluís Comas
també a els controls
a les centrals
us ha parlat Josep Soñé
i tornarem
com dèiem
d'aquí 15 dies
com parlàvem
amb la Cinta Bellmunt
i per parlar això
dels macromamífers
i en especial
dels mamuts
ho farem també des d'aquí
des de la seu de l'IPES
al Campo de Salades
torneu la connexió
amb els estudis centrals
fins ara