.
Passin alguns segons d'algun minut ja de dos quarts de deu del matí.
Tenim la taula de l'estudi, doncs, a baixar plena d'algunes tablets
i algunes històries tecnològiques.
I és que hem de fer tertúlia tecnològica.
Tot seguit farem la TEC Tertúlia amb diversos temes
que també posarem sobre la taula juntament amb tots aquests aparells tecnològics.
Ens acompanya l'Agustí López, ell és gerent d'Inspira Project.
Agustí, molt bon dia.
Bon dia a tothom.
La Marc Camacho, professora de Tecnologia Aplicada a l'Universitat de Rovira i Vigili
i assessora també en Mobile Learning a la Unesco.
Marc, molt benvinguda.
Hola, bon dia.
I a través del telèfon ens acompanya, com és habitual,
o ens ha d'acompanyar, de fet, el Xavier Sunyer.
De seguida el saludarem.
També en bon punt m'ho indiquin els compats tècnics.
Doncs el saludarem.
Novetats, sempre ho lliguem, les novetats tecnològiques.
Ara fa, doncs, aproximadament algunes setmanes que no tenim tertúlia tecnològica.
Quines novetats posem sobre la taula, Agustí i Marc?
Home, aquest és un entorn en què tot passa molt ràpid
i permanentment tenim canvis i novetats, no?
Jo diria que dels moviments grans a nivell macro que hi ha hagut darrerament
és, en fi, el que està passant a Yahoo, no?
On veiem moviments que podrien ser interessants a cada futur.
Recordem que Yahoo segueix intentant discutir el lideratge amb molts serveis amb Google, no?
Darrerament, el que ha fet...
La cosa més sonada que ha fet Yahoo és comprar Tumblr.
Tumblr és una plataforma de publicació de blogs d'una forma molt àgida i molt senzilla.
i, bé, ha pagat un preu bastant important a canvi d'aquesta plataforma, no?
Es parla que té 300 milions de blogs publicats en Tumblr, amb la qual cosa, bé,
el que suposem tots és que això ho utilitzarà Yahoo per monetitzar la plataforma
i tenir una font d'ingressos similar a la que pot tenir Google, no?
Continua aquesta lluita de poder entre Yahoo i Google.
Van fent compres i sembla que s'ho volen emportar tot des de cadascuna de les bandes.
Aprofitem, si us sembla, per saludar el Xavier Sunyer,
que ja el tenim a l'altra banda del fil telefònic,
el professor d'informàtica i assessor del Departament d'Ensenyament.
Xavier, benvingut.
Hola, bon dia, què tal?
Que et volia rebatejar amb el nom d'un company amb el del Josep Sunyer.
Molts sunyers tenim a l'antena de Tarragona Ràdio.
I no ens coneixem, curiosament.
Exacte. No teniu cap relació, eh? Ni que sigui tecnològica, sí.
No, sembla que no.
Doncs havíem començat, Xavier, la tertúlia parlant d'aquestes novetats amb els darrers dies
i l'Agustí ens havia posat sobre la taula ja aquests moviments de Yahoo,
amb aquesta lluita de poder amb Google.
Marc, Xavier, no sé què en penseu.
No, bueno, aviam.
Ja sabem que en aquest món, ara estàvem comentant precisament,
fent el cafè, diguéssim, així, previ,
perquè hi ha gent que aquí al Departament,
avui ja sou que estic aquí a Barcelona i al Departament,
doncs comencen a treballar alguns companys a dos quarts de vuit,
i llavors quan es fan les 9, doncs 9-9 i a algú anem a fer un cafè.
Jo pràcticament avui acabo d'arribar perquè vinc de Tarragona
i precisament estàvem comentant una mica totes aquestes mogudes, no?,
perquè, bueno, no parlàvem exactament d'aquesta lluita que comentaves ara,
de Google, sinó més aviat de com es mouen les coses a nivell global
i, sobretot, tenint en compte el poder que tenen algunes empreses dintre d'internet, no?
Això és curiós, perquè realment no decidim moltes vegades nosaltres absolutament res
que poden es posar com hem de canviar ni res,
sinó que, bueno, algú decideix i passa, no?
És això, no? En fi, no sé, bueno, no sé si s'ha més de gaire el que dic, però...
Això al final no sé si és positiu o és negatiu,
que finalment hi hagi aquest mena de monopoli, no?,
que les empreses grans s'ho vagin emportant tot i vagin absorbint aquestes empreses més...
Sí, bueno, aviam, nosaltres parlàvem de...
Ara concretament no parlàvem d'això, com et deia,
d'aquesta lluita que heu comentat,
que els peixos que es mengen els peixos petits i tot això,
que això passa a tot arreu, no només d'internet, lògicament,
sinó que parlàvem d'una mica, doncs, la visió que hi ha de...
de lo que és la web en si,
perquè quan parlem d'internet, bàsicament parlem de web,
la veritat és que hi ha moltíssimes coses més,
però ens entrem en alguna d'aquestes.
I, diguéssim, les modes o les tendències,
que, bueno, és que tendències en una realitat, no?,
de treballar amb dispositius mòbils, com és lògic, no?,
perquè és molt més fàcil, molt més ràpid, molt més àgil,
i molt més de tot treballar amb un dispositiu que estàs comunitat a la terça,
que el portes a la butxaca o que el portes amb una cartereta petita al costat,
perquè no... com fèiem abans, no?
Però estàvem comentant, precisament, qui decideix tot això,
perquè, en realitat, doncs, algú decideix que ara toqui tablets,
algú decideix que ara toqui mòbils,
algú decideix que ara toqui apps,
perquè, bueno, fa uns anys, quan parlàvem de la web 2.0, per exemple,
estàvem parlant que tot seria el navegador.
Ara, al navegador hi ha extensions, però poca cosa més,
és a dir, ara tothom fa apps, no?, tothom.
És a dir, qualsevol que sigui ocorreix una cosa, fa una app,
a dir, molt bé, no sabem quan durarà,
però jo suposo que durarà fins que aquests senyors que esteu parlant decideixin, no?
Ja, mira, s'ha acabat l'edat,
tot es farà el navegador, com havíem pensat ja fa 15 anys.
Podeu intervenir, eh, Marc? Agustí, no sé...
Què en penseu, si anem amb la línia del que diu el Xavier?
Sí, i en aquest sentit volia afegir una cosa en el que diu el...
Hola, Marc. Hola, bon dia, Xavier.
Bon dia, Javi, què tal?
Què tal? Bé, bé, mira, aquí també ens saludem des de la distància, també,
perquè ho fem el temps.
A la zona, aquí també, ja hem explicat aventures aquestes que teniu,
ja venim trens, en lloc d'avions i coses...
Sí, bé, doncs en aquest sentit només afegir que justament aquest dilluns i aquest dimarts
a l'UNESCO hi va haver un fòrum internacional
on van assistir alguns representants de governs de països com la Xina,
o sigui, aquest acte bàsicament l'esponsoritzava el govern de la Xina,
i hi havia aquesta reunió com de ministres d'educació, gent de les institucions potser
com més vinculades amb educació de països com Singapur,
que ja sabeu que és un dels països, bueno, el país que treu millors resultats
a les proves PISA d'arreu del món, llavors hi havia gent de Canadà, hi havia gent de Sud-amèrica,
i bàsicament el que consistia aquesta trobada era, doncs, bàsicament mirar,
veure com les tecnologies, aquí ja no eren només les mòbils, sinó com la tecnologia
doncs anava, va marcant el camí a seguir dins l'àmbit educatiu, no?
Llavors aquests stakeholders que es diuen, no?, que amb aquesta gent que sí,
que realment té la capacitat de decisió, doncs una mica el que les dues coses potser
que es van destacar més va ser que l'educació, que la tecnologia, de nou,
tornem a parlar de l'escletxa digital, una altra vegada, sobre la taula,
perquè, clar, cada vegada estem marcant, una altra vegada estem anant uns, no?,
separant-nos molt una altra vegada, exacte.
Més diferència, va engrant-se aquesta escletxa.
Sí, sí, sí, i la segona cosa era que en aquest fòrum, o sigui, una cosa que a mi em va sorprendre molt,
perquè no havia anat mai amb una cosa d'aquest estil, va ser que estaven convidades
totes les grans marques tecnològiques, amb una discussió d'aquest tipus, no?
I això, doncs, només evidencia, ja que deia el Javi, no?,
que realment les marques són aquí darrere, també elles han d'estar,
clar que hi han de participar en aquestes discussions,
però jo no sé si fins a aquest punt han de tenir tantíssima importància
i tanta capacitat de decisió.
Però avui dia vivim condicionats, en certa manera, per les grans marques, no?
És el que deia també el Javi, que això passa a nivell global,
i també, òbviament, a nivell tecnològic, no?
Vull dir que les decisions s'acaben prenent els peixos grossos de la tecnologia, no?
Jo sé, si em permets, però no sé si em toca, em toca.
Sí, sí, interveniu, interveniu.
Anava a parlar a l'Agustí, si et sembla, intervento, Agustí, i després...
No, que problema.
Sí, l'Agustí, l'Agustí, endavant, sí.
Ja tens per tot.
Anava a dir que el que ja ens ha passat i que ja ens hi podem anar posant
és que, doncs, a nivell global, a nivell macro, hi ha 4 o 5 grans companyies
que intenten, doncs, en fi, ser majoritàries fins a un punt important, no?
Estem referint-se a Google, estem referint-se a Amazon, Alibaba, Apple, bueno...
És a dir, si tu ara vols fabricar un cotxe, tens les barreres d'entrada tan terribles
que no t'ho plantejaries, no?
És gairebé impossible muntar-te a una fàbrica de cotxes, no?
Bé, doncs, això una mica és igual, no?
És a dir, és pràcticament impossible fer coses de competir amb Google
a no ser que siguis Yahoo, i no pots competir amb Apple
a no ser que no siguis Samsung, etcètera, etcètera.
I, bueno, no sé si afortunadament o no, segurament malauradament,
però tenim un domini d'aquestes grans marques en el seu segment terrible.
La lluita que hi ha en l'e-commerce entre Amazon, Alibaba i alguna altra
és ferotge, no?
Fins al punt que, bueno, en fi, determinades iniciatives
que si no passen per aquí tenen una comercialització difícil.
Endavant, Xavier.
No, jo que sé, bueno, no l'he vingut,
per ser-ho comentant i vist des de la mirada de l'escola,
que realment a mi em toca més directament, suposo,
que també la Mar, però la Mar està en una altra, diguéssim,
una visió de l'escola, potser des de la universitat,
jo estic més a l'ensenyament universitari,
bueno, cadascú fa el que pot contestar, no?
Però el que veig és que, o sigui, a mi el que em preocupa d'aquestes coses,
bueno, si hi ha algú que decideix,
bueno, jo suposo que la humanitat tota la vida ha tingut algú que ha decidit
i en funció del que ha decidit
o del que ha pensat que era el que a ell li semblava correcte,
doncs s'ha fet o s'ha deixat de fer, no?
Però a mi el que em preocupa és,
en algunes xerrades que tenim amb professorat,
s'adapta, o sigui, està justament a l'inrevet el que s'ha de fer.
És a dir, jo estic treballant amb els alumnes
i tinc unes activitats didàctiques
en funció dels coneixements que jo tinc,
de la pedagogia que utilitzo i de la didàctica, etcètera, etcètera,
i si hi ha una tecnologia que em pugui ajudar
a facilitar els aprenentatges dels alumnes,
és perfecte, no?
Però si no hi és, no hi és.
Normalment hi ha tecnologia per tot,
això també ho han dit els experts, no?
Però la tecnologia hi és,
l'altra cosa és que tu la facis servir o no la facis servir
o la facis servir de manera adequada o tal.
Però el que volia dir és que el que no pot passar, crec jo,
és que s'adaptin les programacions didàctiques
que fan servir a les aules del professorat
en funció d'una app determinada.
És a dir, és que jo no sé on arribarem,
perquè clar, si ja ens imposen quins són els dispositius
i la manera de treballar amb internet i tal que hem de fer,
doncs ara només falta que nosaltres
que haguéssim amb el parany de dir,
doncs mira, ara nosaltres adaptem això en funció de l'app
que demà passat pot ser que deixi d'existir.
És a dir, que això va més enllà de la incorporació
de tots aquests elements tecnològics a l'aula,
de les pissarres i tal, dels ordinadors,
sinó que ara ja us...
Entenc, eh, que vas per aquí,
que ja us proposen o de fet us determinen
quina aplicació ho he de fer servir.
Bueno, i si inclús havíem dit,
també és defecte nostre això, eh,
no només de descoberta,
aviam, culpa, no vull dir culpa,
sinó, no és la paraula,
no és això que estem dient,
que qui decideix el que,
clar, amb internet, amb els dispositius,
amb la manera d'accedir, etcètera, etcètera,
sinó que nosaltres també hi caiem, en això.
És a dir, que a més a més caiem
en una cosa perillosa, no?,
que és dissenyar activitats diàctiques
en funció de l'applicació que hi hagi en aquell moment.
Jo crec que això no és correcte,
però, bueno, és una opinió.
Això a nivell universitari, Marc,
també passa, aquesta immersió tecnològica a l'aula,
que ha comentat el Xavier,
o la visió és diferent?
Bé, la visió podria ser bastant semblant,
tot i que el nivell d'implementació
i d'utilització de tecnologia
dins les universitats,
exacte, encara, doncs,
deix molt a desitjar, no?
Nosaltres ja ens agradaria estar discutint,
sí, aquesta apa, aquesta apa,
i tant de bo jo ja em deixaria.
I tant, i tant.
El que passa que sí que és veritat
que cada vegada anem cap a uns models
on l'aprenentatge és més personalitzat
per part del propi estudiant,
per què?
Doncs perquè té tots aquests mecanismes
dels que abans no disposava
per accedir a la informació,
per estar comunicat, etcètera, etcètera.
I això també fa que realment
hagin de canviar molt,
aquests estiguin canviant molt,
encara que ens agradi o no ens agradi,
però sí que és veritat
que els escenaris estan canviant.
Llavors, què hem de fer?
Doncs en lloc de donar aquestes polítiques
o aquestes indicacions
que venen tant de baix a dalt,
doncs deixar que sigui realment
doncs els propis estudiants
que utilitzin aquella tecnologia
que els interessa més,
que els agrada més,
que tenen, o sigui,
a la que tenen accés,
perquè no tothom pot tenir
ni pot disposar de la darrera tecnologia,
però sí que amb allò que té
pot doncs aprofundir
en el seu aprenentatge
i realment marcar una mica
la seva pròpia ruta,
perquè estem anant cap a uns models
on aquest aprenentatge formal
es barreja amb l'informal,
on no només aprenem
dins les quatre parets de les aules,
a les universitats,
a les classes,
a les escoles,
a les llars infants,
sinó que nosaltres estem aprenent,
accedim a tota la informació
des de qualsevol lloc,
en qualsevol moment,
i això realment està canviant moltíssim
tot el món en què vivim.
I això no ho podem parar, no?
Segurament també hi ha un problema
de tempos,
és a dir,
el tempo del sistema d'educació
és un
i el tempo de la tecnologia
és un altre.
És molt més ràpid, no?
La tecnologia,
és a dir,
va a una velocitat,
com ho deia la Mar,
imparable, no?
Llavors,
és difícil conciliar això,
és a dir,
fer una planificació
en base a una tecnologia,
una plataforma,
una aplicació,
creient que això aguantarà 3 anys,
és una quimera.
És que quan tinguis
la planificació acabada,
ja haurà sortit
una aplicació més nova
i un dispositiu més nou.
Ja està.
És que ara estem en el debat,
i la Mar ho coneix,
potser segurament,
bueno,
aviam,
jo no conec personalment
a l'Agustí,
ja la Mar,
tinc el plaer de conèixer-la,
però a l'Agustí
i a vosaltres,
la veritat és que ja tinc ganes
de que un dia
mengem per gotar-la.
Doncs aviam,
convidat estàs, eh, Xavier?
Vull dir que farem una emissió tecnològica
a Barcelona.
Farem en directe,
vindrem a fer un directe amb tu.
Això, això, estaria bé.
Ok, doncs seria,
seria, bueno, fantàstic.
Sí, sí.
I no crec que per, bueno,
el problema de fer-ho aquí
cabre ni un i mig.
No, no, no, evidentment.
Té més encantats de la vida
de fer-ho aquí al departament
a qui li comenti,
segur que,
us diu que,
a partir d'aquí,
segurament.
Bueno, jo,
deia el tema aquest
de que ara estem,
doncs,
dins del debat,
generalitzat,
bueno,
no tots, eh,
perquè això no es pot generalitzar,
però sí que hi ha molts debats
al voltant de
quins són els dispositius
per utilitzar les aules
segons les edats.
D'acord?
Jo,
de veritat,
o sigui,
són coses que no
no les acabo d'entendre.
Potser és que vinc
de formació professional,
formació professional,
doncs,
fem servir dispositius
des que eren petitets,
no?,
per dir-ho així.
Perquè, clar,
si algú es fixés
en la formació professional,
doncs,
potser es podrien fer coses
que ara estan
molt més que experimentades
a nivell educatiu
i ferit
el que funciona
i el que no funciona,
no?
És a dir,
que ara no ens podem inventar
a segons quin nivell educatiu,
fer pràctiques d'empreses
i fer-ho tot de nou.
Perquè,
ho hem vist,
doncs,
d'algun,
bueno,
d'algun lloc determinat,
no?
a formació professional
s'estan fent pràctiques
d'empreses
des de fa
un munt d'anys
amb experimentació
i tot això.
I qui diu pràctiques
d'empreses
és un exemple,
parlem de l'U per U
o parlem
de l'ús de tecnologies.
Jo,
quan estava
a l'Institut
Vidal i Barrac,
que és on tinc la plaça
i que duri,
de moment
estic en excedència,
però allí és on
he treballat
durant 24 anys,
els alumnes
portaven l'ordinador
a classe cada dia.
no era cap cosa estranya
de l'altre món
i jo mai em vaig plantejar
que em registressin
i després
em publiquessin
a algun lloc.
És a dir,
totes aquestes pors
que tenim,
tot això
ha d'anar desapareixent
en favor
que l'alumne
utilitzi el dispositiu
que millor li serveixi
per poder aprendre,
aconseguir uns objectius
i adquirir unes competències,
que és del que es tracta.
És a dir,
no es tracta
de quin dispositiu
l'anirà millor
perquè a Pepito
ja anirà bé un
i a Josepet
ja anirà bé un altre.
Clar,
però aquí m'imagino
que hi ha un punt també
d'escletxa digital
que deia la Marc,
és a dir,
no tots els alumnes
podran competir
tampoc a nivell
de dispositius
i després
que té un cost associat,
és a dir,
un alumne
que ara li han fet
comprar un ordinador
perquè és necessari
per a classe,
tingui o no tingui ajudes,
imagineu que ara
el curs següent
i digui,
no,
doncs ara has de deixar
aquell ordinador
i comprar-te
un dispositiu mòbil,
no?
Perquè així ho indica
el sistema.
Això ha passat.
Bé,
que parli Marc
i Agustí,
perquè si no,
que no ho puc dir.
Agustí.
Tenim aquests dos
problemes
sobre la taula,
no?
D'una banda
de l'escletxa digital
i d'altra banda
el cost associat
que això provoca.
Sí, sí, sí.
Destacar
que sí que s'està fent
a molts llocs
i a mi em consta
que des del Departament
d'Ensenyament
també s'hi està treballant
perquè el Francesc Busquets
fa poc
va fer una presentació
al voltant d'aquest tema
que és
aquesta possibilitat
de permetre
als nens,
nenes,
nois,
noies,
potser,
de portar
el dispositiu
que tenen
i llavors...
Parlem fa molts dies,
és veritat.
Sí, sí,
que això es diu
Bring your own device,
ja n'hem parlat
potser no...
Jo penso que aquí
està la clau
una mica...
Això és com quan a classe,
cadascú portava
el material
del que disposava
i hi havia algú
que es podia comprar
un bolígraf
de tal marca,
una carpeta
de tal tipus,
doncs ara
sembla que això
és salvar les distàncies,
òbviament.
Exacte, exacte.
I després dins l'aula
el fet que portem
tots aquests dispositius
no vol dir que cada persona
o cada estudiant
hagi de fer servir
només aquell dispositiu,
sinó que amb tot allò
que tenim
i això sí que depèn
del context,
de la tipologia
de l'alumnat,
del tipus de...
de moltíssims factors externs,
però amb el que realment
tenim en aquella aula,
cada vegada
estem parlant
d'unes habilitats
del segle XXI
basades en l'aprenentatge
col·laboratiu,
en la col·laboració,
eh?
Doncs bàsicament
el que es tracta
és que tota aquesta tecnologia
la tinguem a l'abast
per treballar
de forma col·laborativa
i tot això no necessàriament
implica que cada nen,
cada nena
hagi de tenir
el gran smartphone
per fer...
perquè de vegades
jo el que estic veient
ara amb l'UNESCO
tots els països
on s'estan implementant
experiències
d'aprenentatge mòbil
estem parlant
de països
que són
absolutament pobres,
països amb vies
de desenvolupament
i s'estan utilitzant
els mòbils
que no són els mòbils
que nosaltres tenim
a la butxaca,
s'estan utilitzant
els mòbils
de primera generació
i s'estan fent coses,
perquè una gravadora
i una càmera fotogràfica
això ho té tothom,
tothom.
Per tant,
amb això ja podem fer
una petita...
No cal estar a l'última.
No fa falta.
Està clar que...
Tothom ho desitja
i a tothom li agrada
tenir l'última joguina,
l'últim dispositiu
a nivell tecnològic.
Bé, però els nens
hi tenen dificultats
a tot arreu
i sempre jo crec que...
Bueno,
i si no em corregiu,
si m'equivoco,
em sembla que hi ha sistemes
de beques,
hi ha sistemes X
que poden facilitar
que l'alumnat
que tingui
dificultats
demostrades
de poder tenir
un dispositiu
que mitjanament
li serveixi,
però mitjanament no,
igual que la resta,
pugui servir-li
per desenvolupar
el seu procés
d'emprenentatge
dintre de l'escola.
Les escoles
poden tenir
uns remanents
d'aquestes coses,
poden tenir
algunes coses,
algunes pauletes
i cada vegada
tot això
està més tirat de breu.
No ens ha de plantejar,
si l'escola
planteja
que és l'escola
qui se'n fa
responsable
de la compra
i el manteniment
de tots aquests dispositius,
doncs bueno,
cada escola
pot determinar
el que vulgui
per aquesta autònomia
per determinar-ho.
Ara,
jo no ho faria,
lògicament,
ja preferixo
que els dispositius
siguin dels alumnes,
perquè se n'encarregaran
ells d'un munt de coses
que a mi em trauran
un munt
de feina
i de despeses,
lògicament,
el centre
i les despeses
els distribueixen.
Els que no poden
accedir
per aquests motius,
doncs bueno,
el que estem comentant
s'ha de facilitar
d'alguna forma
i formes
segurament n'hi ha.
Doncs si falten
vuit minuts
per arribar a les deu
del matí,
permetreu que...
No, no, no,
us permetreu que
us canviï
una mica la temàtica
perquè volia parlar-vos
també d'aquesta
novetat
que són les impresores 3D
amb les quals
també se n'ha parlat
molt aquests darrers
dies.
Vaja,
la possibilitat
d'imprimir-nos
les nostres
pròpies plantilles,
no sé exactament
com va això
i què en penseu.
Bueno, jo...
Bueno, si em permeteu...
Sí, sí, endavant.
Sí.
Endavant, endavant,
Xavier.
Estic una mica...
a aquest tema
et quedes una mica
lògicament sorprès,
no?
Però quan comences
a escarbar una mica,
a rascar,
aviam,
doncs,
d'on ve tot això,
doncs, lògicament,
ara sembla que sigui
una cosa de fa dos dies,
no?
I realment, doncs,
bueno,
la informació
produeix més
destacada
que he trobat
en quant a anys
parla de l'any
1993,
doncs, que
ja hi havia
serveis d'impressió
online.
Potser és el que parlem al principi,
que ara algú ha decidit
que toca parlar
d'impressores 3D
i que toca treure-ho a la palestra.
Molt bé.
Llavors,
clar,
jo em sap que el problema
que tenim sempre
amb aquestes coses
és que
al final
s'endúnen en compte
que ha d'haver
alguna norma
que reguli
doncs,
algunes coses
i les normes
i no
per l'impressió 3D
parlo en general.
Les normes
normalment apareixen
a posteriori,
sempre, no?
Llavors, home,
ara començarem
a treure normes
perquè ningú
pugui fabricar-se
una pistola,
que és el que
més ha sortit
per tot arreu
de les possibilitats
que té la impressió 3D,
quan en realitat
en té moltíssimes altres
que és, per exemple,
el treball
amb altres àrees,
amb altres ciències,
que no només
és la de fabricar pistoles,
no?
És a dir,
que estem parlant
d'unes coses
que realment
semblen ciència-ficció
però que ja fa molt de temps
s'estan corrent
i que hi ha molta informació
i, bueno,
jo he trobat
grups de debat
i de parlar
d'impressió 3D
a LinkedIn,
a Twitter,
a Facebook,
a Google+,
i a diferents llocs,
no?
Bé, això,
si els oients
no saben
què és exactament,
és, bueno,
la línia
del
Do It Yourself,
que, bueno,
que conisseu,
que és el
Fes tu tu mateix,
les impressores
aquestes treballen
amb uns materials
determinats
que a partir d'uns patros
que se'ls dona
de l'ordinador
fets amb
tres dimensions,
en 3D,
doncs, bueno,
fabriquen
amb
diferents tipus,
poden ser plàstics
o el que sigui,
doncs,
reprodueixen
un objecte
determinat.
Clar,
vull dir,
això,
les possibilitats
que té
i són,
doncs,
bueno,
infinites,
no?
Ara,
que també té
perells,
home,
com tot.
Clar,
vull dir,
que no,
o sigui,
perells en té,
però,
en realitat,
mirem
tota la part positiva
i tot el que pot significar
l'imperiència.
un amplimental
de possibilitats,
Marc,
en molts sectors,
Agusti?
Bueno,
imaginem-vos una empresa
que vulgui presentar
un mock-up,
no?
Una,
una,
una peça,
un model
de fabricació
amb unes inversions mínimes,
sense matriceria,
ni controls numèrics,
perdó,
ni res semblant,
no?
Aquestes impressores
imprimeixen a velocitat
d'un centímetre per hora.
Per una empresa
tenir un cost molt relatiu
poder fabricar
un,
això,
una maqueta
d'un element
que encara no existeix
és terrible,
no?
Clar,
però fins i tot
a nivell particular
això pot fer trontoll
a algun sector
o no?
O no estem davant
d'aquest punt encara?
A mi se m'escapó
una mica
però jo diria que no.
Jo veig que és molt difícil
això.
És difícil,
és difícil que arribem
a fabricar-nos
les nostres pròpies peces
allò a casa.
Invento,
imagina,
és a dir,
com tot,
i ara el típic
que igual que té
un talleret de fusta
i es fa les culleres
doncs segurament
que un li treurà
un rendiment terrible
i es faran instruments
de cuina
amb la impressora.
Suposo que com tot
el ventall de possibilitats
ho deia el Xavier
és ampli,
ara caldrà veure
on s'aplica,
com s'aplica
i on s'aplica
ja ho deia el Xavier
que això ja fa temps
que corre
però com es continua aplicant
i com es regula
i a quines normatives
apareixen.
Sí,
i destacar aquesta part
així com una mica
màgica
que ens ofereix
la tecnologia
que és la que penso
que nosaltres
sempre hem de reivindicar
que és aquella
que ens permet
que ens ofereix
aquell plus,
aquell valor afegit
del que no disposàvem,
la possibilitat
de materialitzar
realment
i de tocar
una cosa
que nosaltres
hem pensat
i poder-la crear
realment
és espectacular.
Llavors,
això és process.
És que les aplicacions
són el límit
de la imaginació,
és a dir,
la qüestió és
en les mateixes 24 hores
que has ideat un concepte
el pots tenir físic
i això fins ara
no ho teníem,
hem de passar
per uns processos,
per unes inversions,
per uns temps,
per unes empreses
que ara tens la màquina
a casa,
podríem fer no sé què,
a la tarda ho tindràs.
Això és terrible.
Demanarem una parreixa.
Crec que el cos rondava
els 3.000 dòlars
o alguna cosa,
no?
Havia vist per...
Però és com tot,
això segur que anirà baixant
i d'aquí a tot i ho veurem
en gran superfície.
No, suposo que...
Amb les bosses de patates
regalaran...
Una impresora 3D
i una taula,
i un dispositiu mòbil.
I arribarà a un punt
que direm
què fèiem abans
sense això, no?
Clar, clar, clar.
Suposo que ara també es produirà
una mena de lluita
de patents
en aquest sentit,
ja no només amb les impresors,
sinó també amb els patrons, no?
És a dir,
es patentarà l'arxiu
on hi haurà el patró
per imprimir després.
Exacte.
Em sembla que és a Navarra,
no voldria equivocar-me,
i menys així per antena,
però jo juraria que és a Navarra
que s'obre un centre integral
de la Ipanja
on podràs anar
a implementar
els teus invents.
On tindran impresores,
i faran cursos,
i podràs portar la teva peça,
et vendran el software, etcètera.
Molt bé.
Jo volia comentar només
simplement una anècdota,
que això ho comento amb un amic
que per mi és bastant,
almenys per mi,
que ja parlava de l'empresa 3D
fa un parell d'anys,
i jo deia,
bueno,
això són xaladures, no?
Bueno,
doncs mira,
ja he arribat, no?
Vale.
I em deia,
doncs, hosti,
jo em volia fabricar,
saps,
aquelles pinzes que venen,
això és una barreja de caprich,
de somni,
no sé,
és a dir que
tenir una empresa 3D a casa,
avui,
doncs la veritat,
no sé qui la pot tenir,
si la té,
doncs bueno,
ja està.
No,
però arribarà un moment
que té ben segur,
que n'hi haurà,
i això és el que va
tot tan ràpid que...
Però el que deia aquest xaval
és, bueno,
veus aquella pinza,
se veu aquelles pinzes
que venen,
ara ho dic així mateix,
però és així,
hosti,
no sé què són,
per tapar les bosses de patates,
això que és una pinza de plat,
que fa clic,
no?
De tancament,
no és una agulla
d'aquesta normal
de la roba,
sinó una pinza,
va,
doncs vull fabricar
aquesta pinza,
i qui vols dir
que això trobaràs
el model 3D
en algun lloc
o l'has de dissenyar tu,
és que quina mandra,
no i tal,
diu, no,
diu que ja tinc
de manar l'escàner 3D.
O sigui,
que a partir d'un model,
vols dir que a partir
d'un model
que ja tinguem
podem fer...
Si fotrà el model,
escanejarà en 3D
i després el podré...
La fotocopia en 3D,
no?
Ja estem...
La còpia en 3D.
Aquí tenen el fax de 3D...
Sí, sí, sí.
Aquí sempre és el mateix
l'equilibri
entre costos i beneficis,
no?
O sigui,
si l'esforç,
no econòmic,
sinó d'escanejar,
planejar,
etcètera,
etcètera,
per acabar de fabricar
un objecte
que per menys d'un euro
pots tenir...
No, res,
això és una tonteria.
No, i ràpidament
arribem a les 10 del matí.
Xavier, Mar, Agustí,
moltíssimes gràcies
per acompanyar-nos
amb aquesta tertúlia tecnològica.
Tot va tan ràpid
com la tecnologia
gairebé a la ràdio.
Fins demà!