A Tarragona Radio fem la volta al món.
Avui farem un viatge amb l'Interrail, un servei creat l'any 72, per tant, ja en fa més de 40.
L'Interrail, que és un sistema per viatjar, com diu el seu nom, en tren, és a dir, sobre rails,
i que avui ens portarà per diferents països d'Europa, anirem a Itàlia, anirem a Grècia, anirem a Turquia, a Holanda,
passarem per Mónago, també per França, en fi, farem molts viatges amb un.
És el que ens proposa avui la Volta al Món.
Un viatge de mil milles comença amb el primer pas.
I el tri de viatges t'ofereix la Volta al Món.
Doncs un viatge que en els seus inicis l'Interrail va ser concebut com un bitllet de tren
perquè els joves de fins a 21 anys poguessin viatjar de forma lliure, en segona classe,
durant un període d'un mes pels diferents països que formen part d'aquesta comunitat de l'Interrail.
Avui en parlem amb una persona que ja ho ha fet, que ja hi ha viatxat, que és el Dani López.
Dani, què tal? Bon dia.
Hola, bon dia.
Interrail. Pujem el tren, no?
Suposo que tot el que et convéu has de portar a sobre, no?
És a dir, que més aviat motxilla i endavant, no?
Com funciona el sistema aquest de l'Interrail?
Ara ha canviat una miqueta, però quan jo ho vaig fer fa uns 7 anys
era un bitllet que costava 200 euros més o menys i era per zona.
Una zona era més o menys països cercants, que eren 4 o 5 països, depenent de com sigués.
Entra el tren, però no només el tren, també tens descompte en el ferri i també en els nocturns.
És a dir, que a banda del bitllet del tren propiament també tens algunes...
En cada parada que feu de l'Interrail, no?
Hi ha alguns serveis que també pots gaudir del viatge.
Sí, perquè a Grècia, per exemple, o agafes el ferri per anar a les llies o no pots.
Llavors hi fa un descompte del 50% o una miqueta més, el 75% m'ha semblat.
En el teu cas, Dani, on agafes l'Interrail i com és l'experiència?
L'Interrail comença des d'aquí, des d'Espanya o des de Barcelona, en el meu cas.
És un descompte del 50% fins que arribes al primer país on comença la teva zona.
Llavors, des d'aquí a França, que jo ja tenia França, era el 50%.
I una vegada a França ja comença els cercanis, els regionals, que és el que entra.
I quin ambient hi ha en aquest Interrail?
Perquè és un tren normal, diguem-ne, entre cometes, o té alguna peculiaritat a l'Interrail?
Són trens de mitja distància de qualsevol país.
Llavors, et trobes gent treballadora, gent jove, de tot.
És normal, és un tren com el que agafem aquí a Barcelona.
Un tren corrent, eh?
Sí, sí.
Que canvies el bitllet, eh?
Que tu em portes l'Interrail.
Surt a Barcelona i com és el viatge cap a França?
Viatge cap a França, arribem a Perpinyà i hi havia algun problema
perquè no teníem pensat anar a Perpinyà, sinó arribar directament a Marsella.
I ens van haver de quedar a Perpinyà perquè no hi havia manera d'arribar a Marsella.
I llavors vam pensar aquella nit, agafar un hostal, corrents a les 9 de la nit, tot tancat,
i vam pensar una miqueta què fèiem.
Ho vam més o menys decidir i vam començar.
A Marsella què feu? Dormir prou o no?
No, a Marsella no vam arribar.
A Perpinyà.
A Perpinyà. Vam dormir i anar i el dia següent ja cap a Vinyó i de Vinyó ja cap a Nissa.
L'objectiu era parar a París o no?
No, París era el final. Era el final de recorregut.
L'objectiu que teníem era arribar a Itàlia, visitar alguna ciutat i d'allí agafar un ferri cap a Grècia.
Però recordem, érem a Perpinyà. A partir de Perpinyà què passa, a partir d'aquí?
Vam anar el dia següent de dormir i de reestructurar el nostre viatge.
Vam arribar a Nissa i d'allà vam passar dos dies, una nit, a veure una mica la ciutat,
perquè no la coneixíem i no estava programada, però bueno, ho vam pensar així.
I d'allà vam agafar un tren nocturn cap a Venècia.
I en aquells dos dies, un dia sencer, vam visitar Monaco, que està a uns 10 quilòmetres, me sembla.
De Venècia va arribar a Tocaterra, també, o a Tocaterra o aigua, eh?
Sí, sí, no, no, a Venècia vam Tocaterra i vam estar un dia sencer.
Fem para de Venècia, vinga, a Venècia. Què recomanaries, què recordes a Venècia?
Jo a Venècia recordo que era un laberint. Era un laberint de carrers sense cotxes,
amb fletxes que t'indicaven a una direcció concreta a la plaça de Sant Pere, m'assembla,
que era la plaça, no, de Sant Marc, que era la plaça central i era tot el tot,
havies d'anar caminant cap a aquella plaça, no hi havia sortida.
És que tots els carrers portaven amb fletxetes i feia bastant pudor a l'estiu, als canals.
I arribà a l'estiu a Venècia, arriba a una època d'afervescència, eh?
Sí, jo vaig tenir una mica de sort perquè vaig anar una mica refredat, però el meu company no.
I els carrerons a Venècia com són? Perquè també hi ha molts ponts, no?
Són molt estrets i tenen molt l'encant. És adoquín, pedra, és molt l'encant, molt petitets.
Excepte la plaça, que sí que és més gran, i els ponts, que hi havia un pont de, m'assembla, que era de condemnats.
I era molt xulo, la resta, no? I podies visitar alguna illeta.
I vam anar a veure l'illa on van gravar el Mercader de Venècia.
No me'n recordo el nom de l'illa. Era molt petitera.
Molt petitera, eh? I va anar a gòndola, fins a l'illa, o no?
El viatge a gòndola costava 100 euros per persona, per 5 minuts.
Era una mica car.
Vam agafar la gòndola que creuava a Pont Canal.
Perquè, clar, tampoc era plan que costés més car la gòndola que l'Interrail, no?
Això, això.
Era qüestió, perquè una mica la filosofia que és anar a la motxilla i anar fent, no?
Sí, és agafar la motxilla i a l'aventura.
No hi ha cap cosa reservada, excepte el bitllet, i és a la sort.
Tu has de programar una miqueta, però a nosaltres ja el primer dia ja ens va fallar.
Llavors has d'anar una mica pensant.
Home, suposo que el tren teniu temps de sobre per anar planificant, no?
La següent parada.
És mirar horaris, mirar com ho fem, moltes vegades pensar on dormir,
agafar un tren nocturn, et salva un hotel,
tot i que surt una mica més car, però et salva un hotel i costa més o menys 25 euros.
Llavors has de pensar-lo com ho fas per arribar a tots els llocs de la manera més econòmica,
més ràpida i aprofitant això, no agafar tants hotels o hostels.
Perquè quan agafes amb l'interrail el tren nocturn has de pagar un suportament per dormir o no?
Sí, els nocturns, els especials, no entren al preu, però sí que tenen descompte.
Llavors nosaltres de Venècia, per exemple, a Bari, que és on agafàvem el ferri cap a Grècia,
costava 20-25 euros i era nocturn, era de nit, llavors ja ens ahorraven una nit d'hotel.
Ja dormíem i ja començava en camí.
De Venècia la següent parada del tren?
Va ser a Bari.
A Bari.
A Bari, a la mateixa edat, cap a la punta de la bota.
i d'allí vam parar més que res per agafar el ferri i anar a Grècia.
I vam anar a la platja, m'assembla que una horeta, i només perquè no ens dava més temps.
Perquè és una destinació així de costa, de platja, de...
I allà agafàveu el ferri?
Cap a Grècia.
Cap a Patres.
I una vegada vam arribar a Patres, era també nocturn, ho agafàvem per la nit,
però això, ahorrar-nos una nit d'hotel i avançar camí.
El ferri era una mica estrany, perquè et deien que podies estar a tot el ferri dormint
o fent alguna cosa, i en realitat et deixaven a la coberta, però fora.
El que passa que al fred de la nit, la majoria de les persones es ficaven cap a dins.
Porteu un sac de dormir i tot això, no?
No, un sac de dormir no, perquè en principi es pensa perquè et fiques en hostals, en albergs.
Ens vam fer la targeta d'albergs.
en hotels, si vols, depèn de la capacitat de cada un.
I això aprofita molts els viatges nocturns per dormir.
Perquè, per exemple, a França sí que hi ha la gita d'etapa, no?, a la zona de França.
A Itàlia també trobeu?
Trobeu ja circuit d'albergs per poder dormir així de forma més o menys econòmica?
Circuit d'albergs hi va haver en tots els països.
A Monaco ja no ho vau mirar perquè no hi vam estar més d'un dia, però a la majoria de països hi havia albergs.
El que passa que moltes vegades ja estaven plens, el mes de l'agost ja estaven massa plens.
I nosaltres arribàvem moltes vegades a la tard, a l'alta tard, als puestos.
Llavors el que fèiem era agafar una guia d'hostals i reservar, si podíem, algun hostalet que també surt bastant econòmic.
Érem a Grècia ja, ja hem arribat a Grècia.
Mira això, això.
Fem un salt d'Itàlia-Gràcia, o de Grècia-Itàlia, de fet, estem a tocar, pràcticament.
Ja hem passat fred el ferri, no?, perquè això sí, a la coberta es passa fred, eh?
Tenim una tombona, suposo, però procureu anar cap a dins, no?
Sí, sí, sí, és insuportable.
Tot i que anaves amb jersei, era un fred bastant intens.
Bueno, arribà a Grècia, com és l'arribada a Grècia amb el ferri?
Llavors, una mica, quina és la benificació que teniu en aquest país?
Vam arribar a Grècia el ple mes d'agost i jo recordo un calor a Patres, un calor horrible.
I de sobte vaig mirar la temperatura i eren 55 graus al sol.
Era moltíssim calor.
i no ens vam quedar massa temps allà a Patres.
A l'ombra, amb una Coca-Cola, i ràpid agafar un bus,
perquè allí no havia tren de Patres a Atenes, que era on volíem anar.
Vam agafar un bus que també té descompte.
Va sortir, em sembla que dos euros per cap, i costava 20 el bitllet.
Llavors, dos euros cadascú, i va ser...
Era un autobús molt petitet, quasi, quasi un trolebus.
Alguna coseta així, en plan Camino Cabras.
Tenia aèria condicionada o no?
Eh, no. 50 graus.
Doncs aguantant calor, no?, i la suor fins a Patres, fins a Atenes.
A Atenes, Atenes.
On volíem anar.
I arribau a Atenes. Atenes sí que feu una parada com cal, no?, per veure tot el...
Sí, tres dies vam estar.
I vam mirar una mica la ciutat.
I jo que anava expressament a conèixer-la, que m'agradava molt, va quedar una mica desencantat.
Carres molt brutos, bastant lleig a la ciutat.
Només el pal de l'acrópolis sí que mereix la pena la resta, no?
És bastant.
Però bé, és la meva opinió.
Què vas veure que et va fer, doncs, això com molta il·lusió, allà, a Atenes?
Jo penso l'ambient, el país Grècia, el país aquell que té una cultura mesclada de l'Orient i l'Occident.
Però no, la gent és molt amable.
En tots els llocs la gent era molt amable.
I era molt barat tot.
un paquet de tabac que costava res, un euro, m'assembla, no tenint impostos, quasi, quasi per res.
I la comida, el menjar també estava molt bé.
Però és que la ciutat, l'estructura i tal, era molt brut tot.
No em va agradar l'ambient aquell, però la gent era molt amable.
I no parlaven anglès, parlaven alemany.
Era una mica estrany, però bé.
És a dir, que pels carrons d'Atenes no, en fi, feu uns tomets, però no gaire,
no aneu més capellat, més a dir que pels zones turístiques, no?
A la zona turística de l'Agora i de l'acròpolis del Partenó, i ja està.
És que no més, no hi havia més.
Per aquí si no hi ha estat mai, com us hi explicaries aquesta zona d'Atenes?
D'Atenes el que val, és anar al Partenó, que és el que coneix tot el món, i a veure una mica,
però al final acaben sent pedres.
Llavors, jo sí que recomanaria, si se'n va a Grècia, anar als bars i als restaurants,
on trobes a la gent, i la gent és el millor que té Grècia,
perquè són molt amables.
I la seva cultura està a tots llocs.
A qualsevol llocs ballaven una cançó de les seves particulars i etniques.
Era molt interessant.
Si vols entre algú, ballarem una miqueta el so d'aquesta música tradicional grega.
Això, és a dir, conèixer la gent, trepitjar una mica la cara bé,
de la zona més turística, potser, d'Atenes?
Sí, sí.
L'Interrail, si alguna cosa et permet, és conèixer la part més humil de tots els països,
però no només de Grècia i de Turquia, que potser eren els més pobres, per dir-ho d'alguna manera,
sinó també d'Holanda.
Holanda també té una part oscura, igual que París, igual que Itàlia.
Deixem Atenes ja?
Sí, deixem Atenes, que no em va agradar gaire.
Heu de tornar d'Atenes, heu de tornar a Grècia, però heu de tornar cap a on aneu ara?
Ara anem a visitar una illa grega.
Teníem unes quantes per mirar i vam decidir una Santorini.
I Santorini sí que és una illa que crec que mereix molt la pena anar a visitar.
És molt bonica i molt tranquil·la.
Una illa petita, eh?
Una illa petita en forma de mitja lluna, que era el cràter d'un volcà.
És tota arena oscura, arena negra.
Amb cassetes blanques, les seves...
Molt semblant a Eivissa, a Eivissa més o menys,
però amb les seves esglésies ortodoxes, amb colors i demà.
Allí esteu arreu unes hores o un dia?
Ahir vam estar dos dies de descans.
Dos dies, sí.
Vam fer nida allà a l'illa.
O no dormíem?
Vam dormir en un nostal, perquè allí la gent, els hostalers,
s'apropaven al ferri i agafaven els seus clients i fèiem ofertes.
Ens feia una oferta molt alta i vam dir que no,
que nosaltres volíem pagar això, 10 euros.
I sí, sí, al final, com no trobava ningú més,
va dir, vinga, va, 10 euros.
I ja està.
Per 10 euros una nit en un hotel, era un hotel de 3 estrelles.
Bastant maco.
Una casa així, blanca i visenca, amb una piscina i demés.
Molt bé.
Doncs bueno, això d'aquesta illa greca,
d'aquí ja torneu l'altre cop a terra ferma, no?
D'aquí tornem cap a Atenes,
però aquesta vegada és per agafar un tren anar a Estambul.
I vam agafar un nocturn per aprofitar una nit més.
I en la nit ja vam arribar a Estambul.
I l'arribar a Estambul és espectacular, també, no?
L'arribar a Turquia i veure tots els canvis de colors,
en fi, tot canvia d'un país a l'altre.
Sí, m'he de quedar com una ciutat, jo me quedo amb Estambul.
Estambul és la ciutat europea o asiàtica,
com cadascú vulgui dir, amb més encamp de totes.
Però la gent, els llocs, és que no ho sabia com explicar-ho,
és un ambient molt especial.
Bueno, arribeu a Estambul i què feu?
A Estambul fem 3 dies més
i visitem els dos monuments que més sonaran,
són la Santa Sofía i la Mesquita Blava.
I estan una enfront de l'altra.
Jo em quedo amb la Mesquita Blava,
que és molt més bonica que la Santa Sofía,
que està a la Pobre una mica més.
A més estaven obres i demés, quan jo vaig anar.
I vam passejar molt per el que és Sultan Amet, també,
que és el barri turístic per excel·lència,
que té el bazar i demés.
Una mica fer carrer, també, coneix una mica la gent.
La visites amb aquests dos monuments com són?
Perquè hi ha gent que no hi ha estat mai.
És a dir, què veuran?
Veuran el mateix.
Són dues mesquites.
Tot i que Santa Sofía era una catedral,
han tret tota la simbologia i s'ha quedat buida com una mesquita.
I la mesquita el que veuran és un espai buit,
amb una lona, això sí, s'ha d'anar descalç,
i les noies s'han de tapar el cap,
perquè s'han de minimitzar molt la pell que surti i el cavall.
I aniràs i veuràs la gent,
a la mesquita Blava com és un centre religiós,
veuràs gent ressant,
però a la Santa Sofía, de moment, no.
No, perquè és un espai laic, és un monument.
Llavors no hi ha cap confessió.
Doncs també són molt llocs per perdre's per carrers i carrerons,
per Istanbul,
i per veure també allò, la vida en estat pur, de Turquia.
Sí, sí, a més allí la vida era...
També ballàvem cada...
A cada pas estaven ballant alguna cosa,
no saps si era tradicional,
si eren grups de música alternativa,
no en sabies ben bé.
I sempre hi havia alguna persona amb un carret,
amb blat de moro, cuit,
que... un euro, un euro no,
una lira, que això devien ser uns 20 cèntims, m'assembla.
Una lira no, que era un milió de lires, va ser molt.
Una moneda petiteta, un milió de lires, era molt.
molt espectacular, per mi, vaja.
I...
I no sé, és que...
És que em quedo amb això, caminar pels carrers,
anar al...
Vam anar a un mateix bar els 3 dies,
ens vam acabar fent amics del...
del que els regentava,
i a més hi havia una cosa molt curiós,
és que parlava català.
Però allí la gent parla català a cada esquina.
Si tu dius que ets de Barcelona, et parlen en català.
Diu també.
Ah, doncs entra, entra, vinga, compra això, compra això.
Era molt curiós, perquè no passava...
No em va passar a cap lloc, només...
Era el castellà, i...
Això em semblava molt curiós.
La gent parla en català, ja els propers venenors turcs,
ja parla...
es dirigeixen a tu en català.
Va ser molt curiós.
Què preneu allà?
Què veu a té, o...?
Allí tenen una beguda que està bastant...
A mi no m'agrada molt.
És una...
És un...
Com si fos iogurt.
Però no és el iogurt,
és el líquid que té el iogurt.
Amb una mica de sucre, si vols.
Però a mi és una mica...
Sí que es...
Treu la calor.
Però té una mica...
De japa, però bueno.
Després l'escan sí que...
L'escan sí que estan molt bé.
El menjar és molt semblant al grec.
És el mateix plat.
Els mateixos plats.
no sabria dir, molt kebab, més o més.
Es menja bé de preu?
És a dir, és un país barat per viure
i per viure per feria estada?
Sí, sí.
A Turquia jo crec que van estaurar diners.
Sí, sí.
Van venir amb més.
Va tornar a superar.
Sí, sí.
Molt bé.
A Istanbul esteu uns quants dies, no?
Ja has dit, no?
Tres dies.
Veieu alguna cosa més de Turquia o ja torneu...?
De Turquia.
Bueno, vam anar a veure el Bòsfor,
el mar del Mar Marat,
i vam creuar la part asiàtica.
A veure, ja allí ja no hi ha res turístic,
que és més veure la zona asiàtica,
que és més pobra.
Veure una mica com és.
Vam estar una molt poca estona,
perquè ens van dir que anéssim amb compte,
perquè hi havia...
És un país...
Tot i que sigui europeu,
és una mica...
És diferent a qualsevol altre.
Però, bueno, vam anar,
no va passar res.
Vam tornar i ja està.
i d'allí a desfer el camí.
O sigui, ara ja tornem enrere, eh?
Tornem enrere.
Per fer un recorregut diferent, no?
Tornada o és el mateix recorregut?
Vam pensar que, com ja ens quedava poc temps,
havíem d'anar molt directes cap a les dues ciutats
que ens faltava per veure.
Una era París i l'altra era Amsterdam.
Llavors el que vam fer era agafar trens i ferris
en direcció a aquestes dues ciutats.
I la primera que apareu,
que és a París o Amsterdam?
Arribem primer...
Arribem primer a París.
I estem...
París...
Sí.
I estem tres dies, també.
Clar, és que en 22 dies no pots fer gaire coses.
Tres dies en cada lloc s'hi vol veure moltes coses.
Tres dies a París,
vam caminar molt,
vam veure el típic,
la Torre Eiffel,
a Notre-Dame,
vam anar a Montmartre,
que jo volia anar al barri dels Pintors,
a la catedral del Sancor,
i també vam passejar una mica
per els carrerons més apartats del centre,
que és on et prens un cafè més barat que no a cap puesto.
Sí, perquè anava a dir aquí,
20 centis no el trobaríem, el cafè.
No, no.
Tot i que com dius,
Dani, si fuges una mica al circuit turístic,
també pots trobar un lloc interessant a París.
Sí.
Jo crec que el que més...
A mi París també em va...
Suposo que portava l'encant de Turquia,
i París és com una ciutat com Barcelona,
com Madrid,
és més europea,
més igual.
Però bueno,
Montmartre té aquest encant,
tot i que les pintures eren una mica bastant cares.
Estava molt bé veure els pintors al carrer pintant,
i de més,
però la resta de Monuments era una ciutat pràcticament igual a qualsevol d'aquí.
No sé,
suposo que la sensació d'haver vingut de Turquia,
que era un altre món,
no sé,
m'ha quedat una mica desencantat.
Desconnectes més a Turquia, per exemple,
que a França,
no, que a París.
Però moltíssim va ser...
Els tres dies de Turquia era com fer el tot i l'interrail,
tot.
Era molt diferent,
molt diferent de tot.
I ja vam arribar a París,
sí, està molt bé,
perquè és París,
molt bonic,
la Torre Eiffel,
i més,
però...
no sé,
li faltava...
A Montmartre,
què feu?
Teniu allò,
feu una mica de recorregut,
a Parla Sona,
veieu els pintors,
els quadres que eren cars,
no?
Sí,
pintàvem,
al carrer hi havia pintors,
pintàvem retrats,
però eren cars,
molt cars,
500 euros,
per un retrat al carrer,
fet al moment,
això sí,
amb un arc que era impressionant,
però bé,
veure-los allí pintant,
amb les seves pintes i demés,
està molt bé.
però cap és que caminar a París,
perquè nosaltres no vam agafar metro en cap lloc,
era tot caminant,
caminar a París són tres dies,
i encara falta alguna,
algun puesto per veure.
Sí,
anàveu ben calçats,
van fer unes cames.
De París anant cap a l'àrea de Parada,
que és Ulanda,
no?
I Amsterdam,
o la capital.
Vam parar a Amsterdam,
no teníem molt temps,
havíem de decidir si anar a Bèlgica,
si anar a Luxemburg,
si anar a Amsterdam,
i vam decidir anar a Amsterdam,
que era el lloc que cap dels dos havia visitat.
Jo no havia visitat cap dels altres dos,
però ell sí que havia vist Brussel·les i Luxemburg.
llavors vam decidir a Amsterdam,
i allà el que vam estar d'un altre cop,
tres dies,
i vam veure...
Aquest va ser una mica...
No, tres dies,
no, vam estar dos només,
no tenim més temps.
Allí vam veure una miqueta per sobre la ciutat,
no podíem entrar a cap museu,
perquè ja no teníem el pressupost.
S'havia ja extinguit en tot,
no vam poder entrar a cap puesto.
El que sí que vam quedar més,
és la part de l'estació i de l'estació.
Sí, ho dic bé.
Hi havia moltes places i molts carrerons,
molt semblant a Venècia,
perquè com hi ha els canals i tal,
en cotxe gairebé no hi havia,
era també molta bicicleta i molta caminada.
Molts ponts,
i com vam arribar,
m'assembla que era l'any de Rembrandt,
hi havia un dels seus quadres,
estava fet al natural,
en una plaça.
Una plaça era un quadre,
però fet en escultura,
i podies passejar per mig del quadre.
Vam veure la casa d'Anna Frank,
de lluny,
i també el museu de Van Gogh,
però de lluny,
un altre cop.
I tot el per veure els irasols,
doncs bé,
tampoc era massa...
No volíem gastar massa diners
en veure els quadres.
i no res.
De Amsterdam,
igual que a París,
l'encamp de Turquia guanyada.
D'aquests dos països que has visitat
amb l'Inderraïla,
quedes amb Turquia,
amb Istanbul, eh?
Amb Turquia amb Istanbul.
Sí, sí.
I tornaràs?
Algum dia?
i tornaràs algun dia a Istanbul?
Jo vull.
Vull tornar a Istanbul.
De fet,
tinc una mica aquí,
vivint igual.
Li dic que igual me vull aquí a vivir.
Però no sé,
jo suposo que sí,
m'agrada molt.
Igual em desencanto,
però tal com està la cosa ara,
allà a Turquia.
Però no sé.
Quan fem balanç
d'aquesta experiència
amb l'Inderraïla,
et diries que és una experiència
recomanable?
per viatjar?
És una...
Si vols veure món,
sí.
Si el que vols és anar de vacances,
no.
Perquè, clar,
no descanses.
És molt més cansat
que anar-te a un hotel
i que et donin tot fet.
Però, clar,
veus moltes coses
i coses que no veuries
si vas en un hotel
a tot complet.
No sé,
és qüestió de pensar-ho.
Més o menys de 22 dies,
a quin pressupost
més o menys podem moure'ns?
Jo em vaig moure
en un pressupost de 1.000 euros.
però que són 22 dies
i són 7 països
amb coses molt distintes
entre elles.
Jo crec que està molt bé
1.000 euros
per veure mitja Europa.
Doncs sí,
la veritat és que sí.
A l'Inderraïl
busqueu, eh?
Ja tenen pàgina d'internet
si voleu reservar bitllet
i fer...
Mirar les diferents rutes,
perquè ja,
aquesta és una ruta
però n'hi ha moltes.
Es vols fer pràcticament
un tratxemira, no?
A l'Inderraïl.
M' sembla que ha canviat una mica
ara.
Ara ja no és per zona.
Jo vaig agafar dues zones.
No sembla que ara és per país.
Però bueno,
gràcies per acompanyar-nos
i explicar-nos aquest viatge
i quan tornis a Istambul
ja ens ho explicaràs.
Moltes gràcies a vosaltres.
La verità!
Fins demà!