Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
I, afortunadament, a més a més, tenim cada vegada més fàrmacs i més possibilitats de tractar les diferents patologies que la gent al llarg dels anys va acumulant.
Fins demà!
El que ens trobem sovint és que al final tenim avis de 70, 80, 90 anys i que quan vas a obrir el calaix on tenen els medicaments que s'han de prendre, et trobes amb 15, 20, 25 medicaments que s'han de prendre al dia.
Perquè tothom amb bona voluntat va prescrivint coses per les diferents patologies que presenta, però al final l'avi el tenim, això, amb unes medicacions que a vegades fins i tot són molt difícils d'entendre de com s'han d'administrar.
I una mica això és portar dos experts amb el pacient gran polimedicat per parlar de totes aquestes coses.
Doncs d'aquests medicaments, d'aquests models, en parlem amb en Miquel, amb la Núria. Benvinguts, molt bon dia.
Bon dia.
Se'n diu polimedicació, d'això? És a dir, d'aquest tractament amb diversos medicaments?
Sí, exacte. És a dir, s'entén polimedicació sempre que... Es pot veure des de dos punts de vista.
Quan superes un cert número de medicacions en una persona, per exemple, hi ha estudis que diuen que a partir de 5 es considera polimedicació,
o només pel fet que n'hi hagi algun que no sigui necessari o que no sigui adequat, ja es consideraria polimedicació.
Com s'ha arribat amb aquest model, Miquel?
El que comentàvem abans, no? Vull dir que, per sort, per mesures higièniques de nivell de vida, de tractaments, de fàrmacs,
està allargant l'edat de la població. Tenim ara actualment l'edat mitja d'homes i dones a Catalunya
i el rest del país és molt elevat. Estem parlant ja de 86 anys, 80 i escaig als homes.
Gràcies a això s'ajunten que hi ha malalties cròniques. Malalties cròniques que aïlladament tenen tractaments
per poder-les curar o pal·liar.
Això suposa que al final genera, el que deia abans el doctor Lià, que una quantitat de medicaments,
de pastilles, de fàrmacs, que el pacient ha de prendre cada dia o periòdicament.
Llavors ens trobem amb aquesta gran varietat de fàrmacs que ha de prendre.
Ens trobem dos problemes que ara actualment es comencen a abordar
i el Pla de Salut de Catalunya 2011-2015 ja un dels pilars d'aquest pla
és tot el tema de la cronicitat i la medicació amb aquesta cronicitat.
Un dels temes és que la polimedicació amb gent gran,
tenim una població i una medicina que moltes vegades va bastant segmentada.
Hi ha moltes especialitats i la gent utilitza diferents especialitats
que van prescrivint tractaments que normalment per aquesta patologia concreta estan molt bé,
però que al final, el que diguem abans,
s'ajunten una quantitat important de medicaments al dia que es prenen.
Tot això fa, primer, que tot el tema de risc,
la polimedicació d'entrada ja és un risc,
el tema de prendre medicaments,
moltes vegades hi ha efectes adversos entre els medicaments
o hi ha reaccions entre medicaments
i un tema també important és que quan s'han d'aprendre d'altres coses
moltes vegades baixa l'adherència de la gent
o dels tractaments que està prenent.
Doncs anem per parts, si li sembla,
perquè a partir de quina edat se sol començar a efectuar-se
aquesta polimedicació en gent gran?
A veure, es considera que polimedicació en l'ancià
normalment gairebé sempre es parla de partir dels 65 anys.
El que passa és que, com bé diu el doctor Viernès,
la societat va envellint cada vegada més
i cada vegada tenim avis més polimedicats
amb edats encara més avançades.
I ara els focus de treball,
atenent que és una població de 65 anys,
el rang de població és molt gran
i de polimedicats n'hi ha molts,
però el focus de treball es centralitza més
en edats més avançades,
a vegades se'ns fan talls a partir dels 80 anys,
sobretot en aquells estadis
on la gent es troba més fràgil,
amb el pacient fràgil a encià, diguem-ne.
El Miquel Maria ha comentat
o ha introduït el concepte de risc
en aquesta polimedicació.
Quan i per què es produeix aquest risc?
Bé, perquè la polimedicació contempla...
Bé, hi ha molts factors
que condueixen a la polimedicació.
N'hi ha que depenen directament
del sistema sanitari,
és a dir, això que deia el doctor Viernès,
contra més prescriptors hi ha,
més possibilitats hi ha de polimedicar-se,
contra més assistència sanitària
rep un pacient,
més risc té,
contra més ingressos té que hi malalt,
més risc té de polimedicar-se.
després n'hi ha que depenen exclusivament
del pacient,
que depenen exclusivament del medicament
i aquest és un risc farmacològic
perquè els medicaments presenten reaccions adverses,
interaccions, contraindicacions...
Entre ells, no?
Imagino que hi ha certes interaccions
entre medicaments.
I aquí imagino que també l'especialista,
el doctor, doncs, ha de tenir en compte,
si el pacient pren molts medicaments,
doncs quins se li poden prescriure,
quins no,
i controlar una mica aquestes interaccions, imagino.
Exacte.
El que és més interessant
és tenir eines d'ajuda
que el clínic pugui detectar ràpidament
què és verdaderament una duplicitat,
què interacciona...
No?
Vull dir que tingui aquesta informació a l'abast
per poder després ajustar més bé
aquests tractaments.
Perquè sovint hi ha casos també de duplicitat,
és a dir, que dos medicaments es complementen
o potser amb un ja faríem?
Exacte.
Passa més sovint del que ens pensem.
el que entenem com el mateix, mateix, mateix medicament
és més difícil que es produeixi
perquè hi ha molts, molts, molts protagonistes
que poden identificar aquesta duplicitat
des del mateix farmacèutic de carrer,
ho pot detectar,
però a vegades hi ha duplicitats
simplement perquè tenen la mateixa activitat farmacològica
però no és el mateix medicament,
per tant també és una duplicitat.
És que moltes vegades...
Bé, la realitat és que...
i amb això vull matisar una cosa que abans ha comentat
perquè la Núria, perquè no m'agrada,
l'encià com a major de 65 anys, no?
perquè nosaltres això de major de gent de 5 anys...
No, vull dir que és habitual
que una persona que té tota una sèrie de necessitats mèdiques
o assistencials
va per aquestes necessitats a diferents especialistes
i moltes vegades el que passa és que l'especialista
no és coneixedor de quins són els medicaments,
quins són els fàrmacs que està prenent
perquè li hagin prescrit tots els altres especialistes, no?
I amb tota la bona voluntat
li prescriu un fàrmac
que potser aquest pacient
encara que no sigui exactament el mateix
però sí que s'assembla molt
amb un altre que li ha prescrit
el cardiòleg
i en canvi el metge que l'està prescrimint en aquell moment
és un endocrinòleg, no?
Per tant, aquesta és una realitat
que no solament amb l'encià,
encià,
sinó que amb el pacient,
amb els nostres pacients
ens pot passar, no?
És a dir, que si tu vas a...
Clar, el risc augmenta en funció
de quants metges especialistes
es poden veure
en una temporada de pirada, no?
Sí, m'imagino, doctor,
que si tu vas a un especialista
com a mínim et qüestionarà
quins medicaments prens
que t'hagin receptat altres especialistes.
Exacte, aquí entre les complicacions
és que quants més fàrmacs estàs prenent
més dificultats tens
per saber-te ben bé
tots els fàrmacs que t'estàs prenent.
Per tant, aquí és una mica
on es va autoalimentant
aquest problema
que diem.
Clar, la solució passaria per tenir
un registre de tot el que ens...
Existeix, existeix, afortunadament existeix
que és un dels mecanismes de seguretat
que nosaltres, la nostra organització
pràcticament totes les organitzacions
sanitàries estan desenvolupant
mecanismes de suport al clínic
perquè en el moment de prescriure
sàpiga què és
el que li han anat prescrivint
tots els altres professionals
que treballen amb aquesta organització.
El problema també
s'ha pot afegir
si a més a més el pacient
va amb altres organitzacions
o va amb centres privats
perquè llavors
diem-ne que aquesta informació
que de s'esgala
no es completa.
I aquí
podem introduir encara
el tema
de l'automedicació
o no és tan freqüent
en persones grans?
També, també.
Sí, també.
És a dir,
fàrmacs que realment
després se sumarien
aquests que ens han
receptat dels especialistes
o que no
o que el propi pacient
major de 65 anys
avui perquè ens centrem
en aquesta
franja
però amb aquest pacient
que s'automediqui ell mateix
i que generi ell mateix
unes interaccions
entre medicaments?
Sí, sí, sí.
Vull dir,
el tema està
és que
les organitzacions sanitàries
ara mateix
totes normalment
juguem amb la informació
que tenim
del medicament
que està finançat
i que es pot prescriure
però evidentment
hi ha tota aquesta àrea
tota la medicació
que es pot comprar
sense recepta
que no està finançada
que el pacient
se la pot estar prenent
inclús
tota la part d'arboristeria
que molta gent
l'entén
com a tractaments naturals
i no deixen de ser
productes
amb activitat química
que poden interaccionar
amb els medicaments
prescrits
per finançats
i que s'han de tenir
molt en compte
i que sé
que CatSalut
té previst
poder introduir
tota aquesta informació
a les bases de dades
de les diferents organitzacions.
Clar,
perquè si
a banda del que dèiem
si a banda
de tots aquests
medicaments
que es van receptant
a sobre
introduïm
aquesta automedicació
doncs això
encara generarà
més problemes
i més interaccions.
Parlem
d'aquest
malalt fràgil
de la medicació
quines serien
per exemple
les medicacions
més comunes
en aquesta franja
del malalt fràgil?
Jo abans voldria
fer-se una cosa
de certificar
amb el que
diu el doctor
Lillac
i és que
d'acord
l'edat és un factor
però
hi ha un grau
segons l'edat
de fragilitat.
ens podem trobar
no és directament
no és directe
però sí que ens podem trobar
avis de 80
o més anys
i que
no són fràgils
al revés
són persones
que estan
molt sanes
i al revés
persones
de menys edat
que són molt fràgils
eh
vull dir
hi ha
l'edat cronològica
i la fragilitat
dels pacients
eh
i que
i que
aquesta edat
i aquesta
fragilitat
ha d'anar
directament
relacionada
amb els tipus
de tractament
que està emprèn
aquesta persona
eh
vull dir que
ja ho explicarà
ara la Núria
vull dir
com s'agrupen
o com se poden agrupar
els diferents medicaments
i com estan relacionats
amb aquesta fragilitat
del pacient
que dependrà
en cada cas
com dèiem
doncs
del cas
més que de l'edat
en aquest sentit
si és cert
que
doncs
el que dèiem abans
l'envelliment
de la població
doncs també
porta
amb aquesta fragilitat
del malalt
Núria
com s'agrupen
aquests medicaments
és a dir
quins són els més comuns
bueno
estan relacionats
directament
amb les patologies
més prevalents
és a dir
l'hepateràpia
cardiovascular
la teràpia respiratòria
el que se'n diuen
els empocs
la insuficiència cardíaca
la diabetes
després
normalment
també presenten
són artrosis
per tant
el dolor
i el que és molt
propi
i molt
característic
d'aquest grup
poblacional
i estem parlant
d'un grup
poblacional
d'elevada edat
i amb una fragilitat
extrema
o
en
augmentant
augmentada
seria per exemple
tota la teràpia
de la disminució cognitiva
tota l'Alzheimer
els problemes cognitius
també d'ossos
l'osteoporosi
i tot això
que he anat
nombrant
contempla
un, dos, tres
fàrmacs
són moltes patologies
per molts
de fàrmacs
que després imagino
que ha de ser
un trencaclosques
doncs
muntar
un calendari
de presa
de medicaments
perquè uns no
interaccionin
amb altres
pot si alguns
no es poden prendre
al mateix temps
alguns s'han de prendre
al matí
altres a migdia
altres a la nit
són verdaderes
trencaclosques
com tu ja has dit
perquè un malalt fràgil
en si hi ha
amb una limitació
de recursos
que li posis
que a vegades
porten
15 medicaments
diferents
amb diferents preses
al llarg del dia
a vegades
amb dispositius
que són incapaços
de comprendre
a l'hora d'administrar
doncs la veritat
es va fent
tot molts complexos
perquè no tots són
directament
pendres d'una pastilla
sinó que n'hi ha
d'altres maneres
exacte
hi ha inhaladors
hi ha empagats
i després que clar
no es tracta
d'un medicament
al dia
sinó que alguns
potser requereixen
més preses
al llarg del dia
exacte
pots trobar-te perfectament
nosaltres hem fet
un treball
recentment
on posàvem
un exemple
d'una persona
anciana fràgil
polimedicada
i miràvem tota
la medicació
que portava
i comptàvem
no el número
diferent de medicaments
que podien ser
15 o 17
sinó la quantitat
de preses
diferents
al dia
que havia de fer
i havia de fer
una presa
cada 23 minuts
o sigui
aquella persona
estava molt entretinguda
al llarg del dia
cada 23 minuts
tocava fer alguna cosa
aleshores deies
això és impossible
i el que deia el doctor
Berners
per tant
aquí hi ha una disminució
de l'adherència
al tractament
molt gran
la gent és incapaç
de complir
aquests plans
terapèutics
tot i que tenen
cuidadors
la gran majoria
però llavors
si hi ha una disminució
de l'adherència
com dèiem
la solució
per on passa
és a dir
què s'hauria de fer
o què hauríem de canviar
el primer que ens hem de plantejar
és adequar
tots aquests tractaments
adequar-los
a les necessitats
reals
d'aquell pacient
hi ha d'haver-hi
una revisió
molt exhaustiva
clínica
i de quins
els objectius
terapèutics
verdaders
d'aquell pacient
i a partir d'allà
anar adequant
tota aquesta medicació
evitar les duplicitats
o com dèiem abans
també tenint un compte
d'això
posar-li plans
preses més fàcils
a vegades
es pot resoldre
en vez de 3 vegades
al dia
es podria reduir
una vegada al dia
augmentar dosis
baixar dosis
canviar de tipus
de dispositiu
de via
d'administració
però això ja
imagino que requeriria
una atenció
més individualitzada
i pot ser
el que requeriria
és sobretot
una revisió
una revisió
constant
i crítica
de la medicació
dels nostres
pacients
aquí
aquí hi ha una figura
clau
que
amb tot el sistema
i el malalt
quan va viatjant
pel sistema sanitari
i
pels diferents
especialistes
hi ha una figura
clau
i el model
català
de sanitat
encara
el realça més
que és el metge
de família
el metge
de capçalera
vull dir
és la figura
que hauria de
centralitzar tot això
que hauria d'encarregar-se
d'anar vigilant
el model
que és la figura
que va de gestor
del malalt
que va conciliant
avui es parla molt
de la paraula
conciliació
de tractaments
vull dir que
el malalt
viatja
pel diferent
sistemes
urgències
hospitalització
consultes externes
i el metge
de família
té la figura
aquesta
i la responsabilitat
aquesta
moltes vegades
algú es pot pensar
que quan se concilia
tractaments
és per al tema
econòmic
i no pas
és això
vull dir que
s'hi concilia
tractaments
o es treuen
tractaments
perquè no calen
tenim
el metge
de família
i tenim
un instrument
una eina
molt bona
i de molta potència
i que cada vegada
anirà millor
que són els plans
de medicació
vull dir
hem passat
de les receptes
individuals
que abans
tenien els malalts
que cada 15 o 20 dies
tenien que anar
als seus consultoris
i caps
a treure
i a renovar
tractaments
amb uns plans
de medicació
on hi ha tota
la medicació
única
que li hagi donat
en qualsevol
personatge
del sistema sanitari
és també una manera
de controlar
les possibles interaccions
els possibles medicaments
les possibles duplicitats
i al cap i a la fi
el que pren aquella persona
els plans de medicació
imagina que va per aquí
exacte
exacte
bàsicament
va més
pel final
que has dit
el pla de medicació
al final
sobretot
ens serveix
perquè
ho integra tot
de vegades
el pacient
canvia de nivell
assistencial
se va l'especialista
va al metge
de família
i a vegades
en altres
en la nostra entitat
no
però no tenen
la possibilitat
de saber
tot el que està
aprenent
aquell pacient
al cap i a la fi
això obliga
a tenir relacions
molt transversals
entre els diversos
especialistes
entre els diversos
sistemes
assistencials
no?
exacte
és la clau
és la clau
del seguiment
del malalt
i de la seva
medicació
la transversalitat
de tota aquesta informació
que facin servir
les mateixes
eines informàtiques
que tinguin
la mateixa
prescripció
assistida
que se'n diu
que són ajudes
a la prescripció
que puguin
obtenir
el mateix tipus
d'informació
i quins consells
els podríem donar
a aquelles persones
que potser ens estan
escoltant
i que són
polimedicats
és a dir
que prenen
aquestes
doncs
varietats
de medicaments
que han de tenir
en compte
per fer-ho bé
jo crec que
el primer
que han de tenir
en compte
és
han de confiar
molt bé
a la confiança
amb el seu metge de família
que és el gestor
de tota aquesta medicació
i deixar-se portar
una mica
també
per la gestió
de la medicació
per part del metge de família
i no ser
i intentar obrir
a qualsevol canvi
no
perquè probablement
dintre d'un pla de medicació
d'un polimedicat
fràgil
segur que
que hi haurien
d'haver-hi canvis
no
a vegades també
ens podem arribar
a trobar
alguna limitació
per part dels familiars
o perquè no poden comprendre
que hi ha medicaments
que es van posar
un bon dia
d'una determinada manera
i al llarg
del cicle de la vida
aquests medicaments
s'han d'anar canviant
i en alguns casos
també imagino
que les famílies
són un pilar important
perquè els medicaments
es continuïn prenent
i es continuïn prenent bé
i s'administrin
de la manera correcta
sobretot
amb malalts fràgils
com els que érem abans
amb problemes cognitius
sí
però hem de canviar
una mica
el concepte
no contra més medicació
estaràs més ben tractat
sinó
probablement
a vegades
amb menys
serà molt millor
i si està més ben ajustada
i més ben controlada
serà molt millor
i hem d'anar
amb aquest pensament
i confiar
en el clínic
és el que condueix
tot això
com a exemple
amb això
que comentava
la Núria
una situació
que no és
gens estranya
un pacient
amb un Alzheimer
que en el seu dia
ben fet
se li va prescriure
un tractament
que pretén
frenar
l'evolució
de la malaltia
però que
passats els anys
el pacient
està en una situació
absolutament
de degradació
de la seva
capacitat cognitiva
clar
el persistir
en aquest fàrmac
no aporta res
fins i tot
el que pot
representar
és allò que diem
el risc
de toxicitat
el risc
d'associar-se
amb alguna altra
fàrmac
clar
això
és un esforç
a l'explicar
en el pacient
no
però en aquest cas
sí a la família
a explicar
que aquest fàrmac
que en el seu moment
tenia un sentit
ara
tot i que
el pacient
segueix tenint
una malaltia d'Alzheimer
ara no té sentit
prendre-se'l
i això
és un esforç
constant
que el metge de família
i aquí
refermo
el paper fonamental
en tot això
que estem comentant
avui
del metge de família
és un paper
és una feina
molt important
que ha de fer
el metge de família
i és una lluita
constant
per explicar això
que
potser l'exemple
aquest és dels més fàcils
d'explicar
n'hi ha d'altres
que no són tan fàcils
però que en realitat
darrere d'aquestes situacions
l'exemple serviria
també
aquests fàrmacs
que en un moment
han servit
i han tingut
la seva utilitat
però que ara
s'han tornat prescindibles
i doncs per tant
s'ha d'explicar
que s'ha de prescindir
no sé si el doctor
Viernes
vol afegir alguna cosa
no
hi ha
ja
una frase
que s'ha autoritzat
sempre
ja fa de molts anys
em sembla que
la va dir Fleming
al seu temps
que s'han de prendre
la medicació
que calguin
les dosis que calguin
i el temps
que es necessita
això és l'important
i més ni menys
perquè molt
sembla
una
una banalitat
però és veritat
ara s'ha de tenir en compte
doncs
doctor Viernes
doctor Iac
i Núria Gota Negra
moltíssimes gràcies
per acompanyar-nos
aquest matí
a l'espai de salut
nosaltres ho deixem aquí
moltes gràcies
gràcies
gràcies
gràcies
gràcies