Gràcies.
Avui he vingut amb la doctora Silvia Flores, del Servei d'Urgències de la TECLA, doctora Flores, molt bon dia, i parlem de l'estiu i les urgències, no més habituals a l'estiu, que ja s'ho saben, això, el que passa a l'estiu, que hi ha algunes patologies, algunes intervencions que són periòdiques a cada estació.
Per on passarien, que és el que més predomina en aquesta època de bany?
Bé, durant l'estiu, sobretot, el que més tenim són picades. La típica patologia de l'estiu és la picadura, tant de mosquit, d'abella, la de medusa, qualsevol animal marí, mossegades de gos, fins i tot...
Aquest tipus d'urgència és una de les banalitats més freqüents, a més a més dels traumatismes.
Jo no sé si és que l'estiu porta a la disbauge i acaba tothom amb urgències, que s'ha trossat un turmell, que s'ha caigut de la moto.
Les picades del mosquit tigre, poca broma, no? Perquè jo n'he vist amb nadons, amb canalla petita, i a vegades protegeixen una ferida considerable, amb crost i tot.
El problema del mosquit tigre és que no estem acostumats, amb la qual cosa ens fa una reacció, com no n'hem tingut mai a la vida, ens fa una reacció molt exagerada
i provoca una reacció d'al·lèrgia amb un nabon important. És bastant molesta. La de la mosca negra és molt semblant també, perquè no hi estem gaire acostumats.
La gent que ja s'acostuma quan el mosquit és autòcton, cada vegada estolera millor.
Què passa a l'estiu, doctor? Baixem marxa, anem més relaxats, hi prenem més mal o...?
Sí, tenim més temps de lleure, per tant, les possibilitats de tenir alguns riscos que habitualment no tenim,
si estem a l'escola, els nens o els adults a la feina, totes aquestes hores les estem utilitzant a fer activitats que habitualment no fem,
activitats de lleure. I, per tant, són típiques això, les urgències vinculades a les activitats de lleure.
El que és més, diguem-ne, més espectacular és com ens canvia el perfil global de les urgències.
Primer, que els mesos d'estiu ens augmenta, la xifra global, la xifra total d'urgències ens augmenta,
respecte a les que tenim durant l'hivern. Nosaltres, entre l'Hospital del Vendrell i la Tecla,
estem per sobre de les pràcticament les 100.000 urgències anuals, però és a l'estiu que tenim més activitat.
Però l'urgència canvia molt, el perfil d'urgència. A l'hivern, en el nen, seria la febre, l'urgència més típica.
En l'adult, problemes vinculats amb dificultats respiratòries. I a l'estiu, com bé comentava la doctora Flores,
solen ser urgències més banals, però solen afectar temes de traumatismes,
temes de picades, temes d'accidents vinculats al disfrutar lliure.
Amb la platja, en molts casos, com arriba a fons, aquests traumatismes,
gent que prema la platja o no? O no més seriamente?
No, no excessivament. A la platja el que sí que tenim cada any és algun preofegat,
o quasi ofegat. Això sí, això és una constant anual.
i de tant en quant les lesions vertebrals per llançar-se d'alçada a les platges.
Però són coses molt puntuals i anecdòtiques. El que quasi sempre tenim són picades de medusa o d'aranyes de mar.
Això és bastant freqüent.
I què es fa amb aquests casos? Perquè suposo que passen primer per creu roja,
per el lloc d'assistència de creu roja, fan una primera intervenció i si veuen que va més o és greu...
Hi ha molta gent que passa per creu roja, però l'altre sabe directament.
La picada de medusa no sol arribar, excepte si estàs molt proper a la platja,
per exemple, era una urgència que es veia molt a l'Hospital de Vendrell,
perquè està molt proper a les zones costeres i la creu roja tampoc dona per atendre tothom.
Però la picada d'aranyes sí que venen directament, perquè és molt dolorosa,
deixa moltes punxetes moltes vegades, quan són arissons, cou bastant.
i s'ha de fer una miqueta més de tractament, s'ha de posar bastant de temps.
Tenen toxines termolàbils, que si les fiques amb aigua calenta a 45 graus,
llavors és típica urgència amb el bidó d'aigua calenta,
la persona aguantant per acabar inhabilitant la toxina.
I sí que sempre en tenim algun cas, eh?
Carai, les aranyes, no? De roca.
Això està en la roca, no? Aquestes aranyes, habitualment.
Poden ser la sorra, també.
La veritat és que no tinc ni idea d'on està.
Jo ho veig, les lesions...
Jo n'he vist a les roques, però...
No soc molt de platja, jo.
Però diria que també la sorra, també a vegades, s'en troba.
S'enterra, s'enterra.
Tenint en compte que jo atenc a les urgències de la platja,
no en soc gaire de platja, no.
I els traumatismes, a quin perfil responen, els traumatismes?
El traumatisme a l'estiu, moltes vegades, és per imprudència de gent.
És molt habitual trobar les típiques erosions de caiguda de moto
perquè van amb xancles, sense guants, sense xaquetes, amb les bermudes,
i cauen de la moto banalitats, o sigui, cauen potser sense gran potència,
però venen realment cremats, abrasionats.
I aquesta és molt freqüent a l'estiu.
I bueno, i després traumatismes menors, eh?
dits, dits del peu, per jugar a la platja, amb pilotes, sense bambes.
Aquesta també és molt freqüent.
Fractures de dits.
Carai.
Si no, clar, és que fem tot allò que no fem durant tot l'any, i clar.
Fem tot allò malament que no fem durant l'any.
I aleshores ho fem sense allò d'haver fet un recorregut previ,
d'acalentament i de preparació, i llavors passa el que passa.
Només tenim una miqueta de prudència.
Una altra, de les urgències típiques de l'estiu, és el cop de calor.
I que jo penso que cada any es fa una difusió important de què hem de viure,
de què ens hem d'aclimatar adequadament, de no sortir a fer esport a hores del migdia,
de què ens hidratem abundantment.
I tot i així, cada any tenim 10-11 casos de, el que diem, insolacions.
Per molt que avisem, sempre hi ha la persona que no segueix les recomanacions.
Perquè anar a córrer fora d'horari, doncs això comporta un risc, no?
Això és perillós.
Sí, sí.
De fet, és evitar a les hores de major calor fer esforços físics importants.
Per tant, si vols practicar esport, que està molt bé,
però fem-ho en hores en les quals el sol i la temperatura encara no és massa elevada,
primer al matí, última hora del vespre,
i que a més a més l'impacte dels sols també te l'estalvies.
Especialment en majors edats, eh?
Com ara s'ha posat de moda amb la gent gran això de córrer...
I amb els nens, i amb els nens,
que els nens no tenen, diguem-ne, prou desenvolupat les sensacions aquestes d'alarma que es tenen.
Perquè què passa amb un cop de calor que està passant al nostre organisme?
Què li passa quan hi ha camí sobtat de temperatura?
Quan tu passes calor, el teu cos té uns mecanismes d'aclimatació, de termorregulació,
amb el qual sues i obres els vasos sanguinis, i és una forma d'anar perdent calor.
El problema és que això, quan és persistent, aquest mecanisme de termorregulació es va perdent.
El fet d'hidratar-se també quan fas un esport amb begudes hipotòniques,
en comptes d'eixotòniques, també afavoreix aquest mecanisme que no funcioni,
i al final acabem absorbint tota la calor i no expulsant-la.
Podem acabar amb temperatures de més de 40, i fins i tot arriben al coma i a la mort.
Les begudes hipotòniques quines són?
Perquè les eixotòniques sí que sí que són, són les que es compren per fer esport, eh?
La no, és a dir, que hi ha tot també, però les altres quines són?
Home, hi ha certes aigües que són hipotòniques,
amb la qual cosa tu has de mirar la composició,
que són les que porten baixa composició d'electrolits,
però mentre menys electrolits porten, pitjor.
La perillosa és l'alcohol.
Evidentment.
L'alcohol...
Crec, entenc, que els esportistes no s'estan hidratant amb alcohol mentre es van corrent.
No, però...
Però el cop de calor es pot produir no solament fent esport, no?
I per qui anava jo, no?
És a dir, que potser està prenent el sol i anant bevent cervesa,
o anant bevent, d'una manera excessiva, evidentment,
provoca deshidratació, això també.
Per tant, afavoriria una certa pèrdua de calor.
Un cop de calor, perdó.
I sobretot especial cura amb la gent anciana,
que no té la capacitat moltes vegades de dir que té calor.
I és la més exposada.
Són col·lectius vulnerables, eh?
que hi ha una campanya específica que es va informant,
però malgrat tot sempre hi ha casos.
Cremades a la pell, també us en trobeu l'estiu, a urgències?
Doncs molt freqüent, sobretot d'estrangers.
D'aquí, sí, jo, que té la gamba, no?
Però sobretot cremades solar, que és una cremada de primer grau,
i que no s'ha de fer res més que algun analgèsic suau,
si fa molt de mal i molt bona hidratació.
Cremes hidratants i no s'ha d'aplicar cap pomada ni fer res especial.
Però sí que és cert que cada any tenim com a constant
una cremada solar o dos.
Nostre plegat és feina, eh?
Feina que trobeu en el servei d'urgències, no?
Que, clar, que esteu allà i que van...
Bueno, que no té com que per la porta van entrar amb més persones, no?
I clar, la s'ha de atendre i suposo que també esteu per veure, no?
A cara d'estiu, un reforç o un...
Sí, el que fem és o bé reforçar,
depèn de les èpoques o de les franges,
o bé redistribuir els esforços, diguem-ne, no?
És a dir, si les zones d'hospitalització
o de cirurgia programada baixen,
doncs intenten posar més recursos allà on hi ha més demanda,
i en aquest cas en els sabers d'urgències,
o bé si dintre del propi saber d'urgències
hi ha metges que tenen, diguem-ne,
una més dedicació a alta complexitat,
si a l'estiu tenim menys complexitat,
doncs els dediquem més a les patologies més banals,
que són les que són més habituals a l'estiu.
Més temes que tenim habitualment, doncs a la piscina,
vinculats amb la piscina,
els ulls vermells,
les otitis externes,
que són molt doloroses,
els pollos, el cap...
Els pollos, el cap, a dir-ho...
Això també passa que arribin...
Suposo que és canalla, no?, bàsicament amb...
Bé, no sé, sempre són nens pediàtrics,
i sí, sí, que tenen urgències per pollos,
i també hem vingut per caspa, eh?
A les 3 del matí per caspa.
O sigui que anècdotes d'aquesta urgència sempre en tenim.
I en les piscines, què passa?
Que cal tenir precaució, no?,
el tema de les ulleres,
perquè no toqui el clor, no?, de l'aigua...
L'ull vermell, l'ull vermell és molt habitual.
Després hi ha un virus també molt freqüent de piscines,
que és el moluscom contagiósum,
i també és típic de l'estiu,
i quasi, quasi tots els nens en edat pediàtrica
han acabat un any o altre patint-lo,
i ho identifiques perquè són com unes vesiculetes
que surten a la pell,
i això de seguida s'ha d'anar al pediatra per treure-ho,
perquè s'extén bastant i és molt contagiós.
Cal tenir precaució, no?,
amb això de les piscines, llocs públics,
de no anar a escals, per exemple, no?
No anar a escals, però no agafar fons,
i, bueno, tapar-se per evitar els cops de calor,
els nens que baixin sempre a protecció solar,
en factor de protecció total si tenen menys de 3 anys,
en factors de protecció de més de 50 a partir dels 3 anys,
sempre amb camiseta i amb gorra,
per evitar la insolació,
i sobretot pensar que els nens,
el sol té un efecte de memòria en la pell,
en la qual cosa cremades que poden patir,
especialment per sota de 3 anys,
poden acabar fent melanomes a l'edat adulta,
en la qual cosa és molt important la protecció solar.
Doncs això, factor important, eh?
Factor 50, eh?
Per la canalla, no...
Per sota de 3 anys, factor total.
Total.
Protecció total,
i a partir dels 3 anys, factor 50 com a mínim.
Doctor Olíac, de les 100.000 urgències anuals,
més o menys a l'estiu,
quin percentatge seria?
És elevat, no?
Dit abans.
Sí, si nosaltres venim, per exemple,
a l'Hospital de Santa Tegla,
que venim mantenint un promig a l'hivern
d'unes 140 o 150 urgències,
diguem-ne que quan arriba l'estiu,
doncs podem arribar a les 200, 220.
Al Vendrell,
diguem-ne que aquesta variabilitat
inclús augmenta més,
perquè hi ha major zona, diguem-ne,
d'atractiu de la costa,
i per tant, diguem-ne que les proporcions
són encara molt més...
Hi ha molta més diferència encara
en atenció d'urgències a l'estiu,
i poden arribar fàcilment a les 300,
xifres molt importants,
que representa, diguem-ne,
molt de moviment de gens,
de familiars,
no sé si hi ha una certa complexitat,
en quant a la gestió del volum.
Encara hi ha persones que ven urgències
i que podrien estalviar-se?
Per pensar en la caspa de matinada.
Encara passa això,
s'ha dit que arriben trucant a la porta
i veus que allò veritablement
no calia haver anat a urgències?
Sempre hi ha urgències
que no calia que anessin a urgències,
però també és veritat
que la gent no és metge.
Llavors, quan està a casa
i té un problema,
moltes vegades no sap com resoldre'l.
I el tancament dels ambulatoris,
ja hem afavorit nosaltres mateixos
el sistema que vinguin urgències
com a recurs.
Nosaltres estem encantats de rebre'ls,
tot i que no sigui una urgència com cal.
T'ho dic, el que recomanaria
és trucar al 112, no?
Abans, prèviament, abans de...
I fer la consulta, correcte.
Doctora Silvia Flores,
gràcies per acompanyar-nos.
Gràcies a tu.
Malgrat tot,
assistent que tingui poca feina
a urgències,
malgrat tot,
perquè, clar,
la Bruixa és el que és, no?
I tindrem feina, segur.
I doctor Olíac,
també gràcies per acompanyar-nos
i fins a la propera.
Molt bé, moltes gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.