Realitat o ficció?
Mac Gerard, bon dia.
Bon dia.
Tu ets real, ben real.
Real de carn i os.
Us entreguem avui a la darrera sessió ja
del Realitat o ficció d'aquesta temporada
perquè, com passa en moltes altres seccions,
comencem temporada d'estiu la setmana que ve
i donem festa als col·laboradors.
Tornem a l'octubre, però no ja ho podem dir això.
Amb moltes novetats que ja ho explicarem.
Ja ho explicarem.
Avui, dins el que és el Realitat o ficció,
així a moda de titular, tenim tres continguts bàsics
des de la història de la màgia, Howard Thurston.
Després, un truc de màgia científica
en què necessitem un llapis i un paper, ben fàcil.
I després ens explicaràs novetats màgiques
per fer durant l'estiu.
I tant.
Doncs?
Doncs som-hi!
Ja tenim cara per Howard Thurston.
És un senyor amb la clenxa al mig.
Sí.
No?
D'època.
Un senyor d'època, elegant, il·lustre i ponderat.
Ah.
Sí.
Avui, doncs, us parlo d'ell,
del Howard Thurston,
un dels mags més importants del segle XX.
Posem-nos en situació.
Va néixer als Estats Units, el 1869,
va estudiar medicina,
i als 17 anys, al veure l'actuació d'un mag,
d'un gran mag de l'època,
que era l'Alexander Herman,
va decidir canviar la medicina per la màgia.
I aquest cas s'ha repetit moltes vegades
en la història de la màgia.
Fa uns anys, el senyor Anthony Blake
va acabar la carrera de medicina
i va veure l'espectacle el Juan Tamariz
i va decidir deixar la carrera...
Bueno, acabar...
No dedicar-se professionalment a la medicina
i dedicar-se al món de la màgia.
Després va especialitzar en el mentalisme.
És a dir, que això que metges
després es decideixen
dedicar la seva vida professionalment a la màgia
no és el primer cas.
Doncs en el cas del Howard Thurston
va conèixer el Harry Keller,
que era un mag a punt de retirar-se
i li va traspassar la capa de mag.
Antigament, quan un mag es retirava,
li traspassava la capa,
la capa màgica, per dir-ho d'alguna manera.
No ho sabia, les capes negres.
Exacte, i també li traspassava
part dels seus efectes màgics,
part dels seus secrets
i part del seu repertori.
A tu t'ho ha passat algú, això?
No.
Jo sóc un mag cutre salchitxero
i aquestes coses...
No coneixes cap mag a punt de retirar.
No, no, no.
Home, s'ha de dir que això actualment ja no es fa.
Això es feia al segle...
Principis del XX, meitat del XX.
Meitat del XX.
És a dir, eren dinasties de mags,
de mags molt importants que...
A més, cadascú devia tenir els seus trups,
potser de creació pròpia,
llavors passar-los, clar, era un negat.
Els passava un altre
i aquest normalment els millorava.
Molt bé.
I tu diràs,
i la gent també que ens està escoltant avui,
i quin repertori tenia aquest mag,
el Howard Thurston?
Doncs mira, com a mínim s'havia de fer flotar la gent,
perquè he vist unes fotos d'ell amb les mans allà
i una dona estirada a l'habitant.
L'habitant per l'aire.
Doncs mira, flipareu amb les coses que feia.
Al mig de l'escenari feia desaparèixer un cotxe amb el seu conductor.
Un cotxe?
Un cotxe real, autèntic,
és a dir, el cotxe sortia a l'escenari
perquè vegessis que era de veritat,
se sentia el soroll d'engegar i tal,
i a dintre hi havia un conductor.
Doncs màgicament desapareixia.
Transformava una dona en una estàtua real
i la gent podia acostar-se i tocar
i veure que realment la dona ja no hi era
i hi havia una estàtua.
Feia un número de manipulació de cartes extraordinari
i de gran final feia desaparèixer amb una gàbia gegant
que estava penjada a l'aire,
un piano de cua de grans dimensions i un pianista.
És a dir, estava tocant una melodia
i en sec, plup, deixava de tocar la melodia,
la gàbia es desmuntava a l'aire
i desapareixia pianista i piano.
El seu espectacle ocupava vuit vagons de tren.
Va ser l'impulsor dels grans espectacles als Estats Units
que continuaria molts més anys després del David Copperfield
amb espectacles de gran format.
Clar, imagina't, és que estem parlant...
Sí, però escolta, això és una gran inversió, no?
El que passa que era l'època d'aurada,
en aquells espectacles,
la gent omplia els teatres
per veure grans espectacles de màgia.
Estem parlant d'aparicions, desaparicions, transformacions
i viatjava arreu del món,
tot i que als Estats Units és on va fer
les seves principals gires.
Va ser el mag més important de la seva època,
més famós que el seu cuatani Harry Houdini.
És a dir, Harry Houdini era molt famós com a escapista,
però Howard Thurston era molt més famós a l'època.
Imagineu-vos quin gran mag vam tenir al segle XX.
I pel que dius, però, a part de grans trucs,
de gran format, dius que era un gran manipulador,
un bon manipulador amb les mans,
vull dir que ho tocava tot.
Sí, va ser famós per les seves grans il·lusions,
el que comentaves, l'habitacions,
aparicions i desaparicions de persones,
de cotxes, de pianos,
però, a més a més, tocava tots els pals de la màgia
i la manipulació, que és dels més difícils d'un escenari,
també ho feia.
Impressionant.
Howard Thurston, un dels grans que avui hem conegut
gràcies al Realitat o ficció.
Ens ensenyes un truc.
Un truc de màgia científica.
Puc explicar el que hi ha damunt la taula?
I tant.
Hi ha un sobre de color vermell,
que a més és molt impactant amb aquest color,
i ha escrit amb un rotulador negre.
Predicció, subratllat.
I una calculadora, que jo t'agraeixo que portis,
perquè jo el número soc fatal.
Així anirem més de pressa.
I un paper.
I un paper i un bolígraf,
que és el que necessiteu vosaltres.
Explicarem potser el joc de màgia científica més espectacular
o un dels més espectaculars que pugui fer la gent aquest estiu.
Mira, agafes el bolígraf, el pots obrir,
i has d'escriure un número de tres xifres
que els dígits siguin diferents,
que no sigui cap i cua,
és a dir, per exemple, 1, 2, 3, 4, 5, 7,
un número de tres xifres, el que tu vulguis.
Tothom el pot veure, i jo també.
És a dir, que no l'he d'adivinar.
Ja, el dic?
Sí.
1, 7, 9.
1, 7, 9.
Ara, al costat, el que faràs és invertir el número.
Seria el 9, 100...
7, 7, 1.
Sí?
Fixa-t'hi bé que quantes possibilitats hi ha de números.
Podies haver agafat qualsevol número.
Has dit el que més t'ha agradat.
Sí.
Ara el que faràs és restar el número gran del petit.
És a dir, tu primer havies dit 1, 7, 9.
Després li has donat la volta al 9, 7, 1.
I ara el que faràs és restar el número gran al 9, 7, 1 de l'1, 7, 9.
Què et dona?
792.
792.
Posa el resultat, 792.
Sí, 792.
Molt bé.
I ara el que faràs és sumar, per tindre un número màgic,
cada un dels digits dels 792, que és el 7, el 9 i el 2.
7 més 9 més 2.
Això ho hauria pogut fer potser sense calculadora.
7 més 9 més 2 és 18.
No ho estic fent bé.
7 més 9 més 2 és 18.
18.
Sí?
Vinga.
Hi ha una predicció del principi.
Jo no sabia el número que diries.
i depenent del número que ha sortit una altra combinació.
Vos tu mateixa, jo no toco, eh?
Agafes el sobre, tu mateixa, l'obres,
veuràs que només hi ha un paper, un únic paper.
Sí, dintre el sobre vermell hi ha un paper.
El pots treure.
On està impresa amb una xifra molt grossa, 18.
El 18.
Aplaudiments.
Sempre, sempre és 18.
No?
Podries dir qualsevol número, que és la gràcia.
I només hi ha una predicció.
Bé, ho explicarem perquè la gent pugui sorprendre els seus amics i els seus familiars
i també els seus enemics, eh?
A tothom.
Mireu, és molt senzill la mecànica.
Una persona posa el número de tres xifres.
En aquest cas ha posat l'179.
Sí.
Sí?
Després li dons la volta.
Seria el 971.
Sí.
El que fas és la resta, el número més gran i el número més petit.
En aquest cas, el 971 menys 179.
A la resultat que ens dona el 792, el que feu és sumar els dígits d'aquest resultat.
I sempre, sempre, sempre surt 18.
Sempre.
Important, el que jo he dit al començament, que no sigui un número de cap i cua.
Val.
Tots els dígits han de ser diferents.
Si seguiu la mecànica, aquest procediment sempre surt 18.
Podeu tenir un paper que heu imprès al número 18, ho teniu amagat, ho podeu fer de per vida.
Però el més important és que si tu dius, has dit qualsevol número, la gent diu,
doncs és veritat, que es pot dir un altre número, seria el resultat diferent.
En principi, això és el que la gent pensa.
Però gràcies a les matemàtiques, sempre surt 18.
Veia que quan les matemàtiques serveixen de molt, qui ho devia descobrir, això?
Perquè això són fer moltes combinacions i pensar molt, no?
Sí, això és un joc molt antic, clàssic, d'autor anònim.
És a dir, com que fa tants anys, no se sapà exactament qui va inventar aquest joc.
És un dels clàssics de la màgia científica.
Molt bé.
Doncs ara tanquem i el...
Vaja, tanquem el Realitat o ficció amb el Max Gerard,
que ens explicarà què podem fer màgicament aquest estiu.
Moltes coses podem fer.
Moltes coses podem fer.
Bé, en la web del Teatre Màgic, molta gent ens pregunta on podem aprendre màgia.
Hi ha molta gent que està interessada i l'estiu és un bon moment d'aprendre màgia.
Doncs us recomano un llibre.
No un llibre qualsevol, sinó un llibre que de qui és?
De Howard Thurston.
Un llibre que està escrit en castellà de l'editorial Marré
i en aquell llibre el Howard Thurston ens explica 400 jocs de màgia.
El títol, per si el voleu trobar a les llibreries, es diu
400 trucos que usted pueda hacer del Howard Thurston Editorial Marré.
Està molt bé perquè aquest home que feia de tot, ara ens ho posa, ens ho va posar molt fàcil.
Ha agafat els que podem fer a casa.
Jocs senzills, fàcils.
Mira, un nudo inesperado, el pañuelo volador, la moneda que atreveix a la mesa.
Què més? Rojas y negras, la carta oídiza, la hélice misteriosa.
Hi ha moltes coses.
Mira, com per exemple, que una moneda atreveixi una taula sòlida.
Canviar màgicament el dors de color blau a color vermell d'unes cartes.
Imagina't, tens unes cartes blaves, fas plup i es tornen totes de color vermell.
Transformar l'aigua en vi.
I a més a més, després pots provar el vi i veure que és de veritat, que no és un colorant.
I després tapar un canivet amb un mocador i que desaparegui l'aire.
Tires el mocador i el canivet ha desaparegut.
Per alguns trucs, suposo que els que són més complicats d'explicar, ja fins i tot dibuixos.
Ja supergràfic.
Exacte, però són senzills de fer i és un recull de la millor màgia improvisada que podem trobar.
Aquesta és una cosa.
La gent que li agradi a veure espectacles de màgia.
No es pot anar a Barcelona, al Teatre Museu del Rei de la Màgia, que fan funcions els divendres, dissabtes i diumenges.
A l'estiu està obert, a més a més està molt fresqueta dins del teatre,
i combinen la màgia de teatre amb el cafè teatre, on fan màgia de prop.
Pots prendre una beguda fresqueta i veure mags que fan coses absolutament increïbles.
On està? A Barcelona?
Això a Barcelona, al carrer Junqueras.
Molt bé.
Al carrer Junqueras de Barcelona.
Si entren a la web, a la reidalamàgia.cat, podeu trobar tots els espectacles que faran aquest mes de juliol i agost, mesos d'estiu.
I després, la gent que digui, oh, aquí a prop podríem veure alguna cosa de màgia, doncs sí.
El mes d'agost tindrem un nou festival de màgia a la província de Tarragona.
Al mes d'agost, nou festival de màgia a la província de Tarragona.
No diem encara més coses, i segurament el mes de juliol ja un dia en parlarem.
Però és un nou festival que la gent, a més a més, podrà venir tot el dia ple de màgia.
Moltes activitats.
Una cosa molt interessant que deixem en suspens de la gent.
I finalment, com sempre dic a les persones que vulguin contractar un espectacle de màgia,
poden entrar a la web del teatre màgic, www.teatremagic.es,
i a l'apartat de contacte ens poden escriure un correu i els hi oferirem els espectacles que tenim.
Molt bé.
Mac Gerard, escolta, moltes gràcies per tota aquesta temporada.
A vosaltres.
Et desitjo molt bon estiu.
Treballant, però...
Bé, bé, bé, però bé.
Sí, sí, sense parar, com sempre.
Fins a l'octubre, que tornarem a començar la secció de realitat o ficció.
Però bé, pel que m'estàs dient, d'aquí 15 dies et tornem a tenir aquí per presentar-nos aquest festival de màgia.
Si no parlaré jo, parlarà gent que participa en el festival, que està molt a propet d'aquí.
Molt bé. Gràcies, Mac Gerard.
A vosaltres. Adéu.