Fins demà!
S'arriba a les 12 del migdia, sintonia que ens indica que una vegada més, una setmana més, tornem a encetar l'espai Tarragona Saludable, avui parlant del càncer de mama, ja que el passat dissabte, el passat 19, va ser el dia mundial del càncer i el dia 27, on s'organitzen la segona carrera pel càncer de mama.
Parlarem d'aquest objectiu, parlarem del càncer de mama, ho farem, com sempre, de la mà de Cinta Daufí. Cinta, molt bon dia.
Bon dia.
Avui no vens sola, de fet mai vens sola, sempre vens acompanyada.
Molt ben acompanyada.
Molt ben acompanyada.
Doncs tu mateixa, presenta'ns a les persones que ens acompanyen avui a l'estudi.
Avui venen dos companyes que treballen, jo diria que en l'àmbit provincial, treballen en tota la província de Tarragona.
tenim l'Anna Granell, que ve de la lliga contra el càncer de les comarques de Tarragona, que ens explicarà com treballen tot el tema de l'ajuda mútua i de l'atenció precoç a les dones diagnosticades d'un càncer de mama.
i a part també ens explicarà que la Funca, que és una fundació que depèn de la lliga contra el càncer, són els que porten el registre de tumors de la província de Tarragona,
cosa que ens permet tenir dades molt actualitzades del número de tumors que es produeixen a la ciutat de Tarragona en un any, dades que ara vos comentaré.
I després també ens acompanyen a l'Helena, que és psicòloga, que treballa a l'Associació Espanyola contra el Càncer, Catalunya contra el Càncer,
que organitzen la carrera del dia 27 i que treballen en un projecte molt interessant, que és la rehabilitació aquàtica per a dones amb linfedema crònic,
que és una de les seqüeles que pot tenir un càncer de mama.
Doncs vinga, molts temes a posar sobre la taula. Anna Granell, Helena Nolla, molt bon dia, benvingudes.
Bon dia.
Podeu intervenir quan us desitgeu.
Cinta, comencem si et sembla parlant d'incidència.
Sí.
Presentem aquestes dades que ens deien la setmana passada, coneixíem també algunes a nivell de demarcació,
que ens oferien també des de la Lliga contra el Càncer.
Comentem avui dades més a nivell local o en sí?
Mireu, jo us donaré dades de la ciutat de Tarragona, perquè vaig fer una...
una sol·licitud al registre de càncer i m'han enviat dades de la població resident a Tarragona.
Llavors, en l'últim període que em van enviar, que és el període 2003-2007,
sempre és recomanable estudiar uns períodes una mica amplis i no centrar-se només en un any.
Diríem que el 2007 són les últimes dades disponibles del registre de càncer.
Per què, Cinta, disculpa, per què tenim dades encara del 2007?
Del 2007. Mireu, perquè un registre...
Perquè sembla que diem l'últim període, no? I sembla que queda com a...
Ostres, ja fa sis anys d'això.
Un registre de tumors funciona a partir de...
Prenc com a dada principal les biòpsies o les citologies positives per a càncer.
A partir d'aquí s'ha de fer tot un procés de verificació de quin és el càncer, quin és el diagnòstic.
I això fa que realment, quan diem, les dades més recients que tenim d'incidència de càncer són des del 2007,
però clar, són unes dades molt fiables.
Vull dir, sabem que això és una cosa del que podem fiar.
Passa igual com amb els registres de mortalitat, anem una miqueta...
Les últimes dades disponibles són del 2010, però passa el mateix.
Cada certificat de defunció s'ha de validar...
Busquem la fiabilitat de les dades, no en realitat.
Busquem la fiabilitat de les dades.
És a dir, que aquest període sigui realment fiable.
Llavors, mireu, de càncer de mama en dona.
És el primer càncer en dones.
En un any, a Tarragona es venen a diagnosticar una mitjana de 72 càncers de mama per any,
en dones residents a la ciutat de Tarragona, més o menys.
I la incidència és de 72,6 càncers per 100.000 dones i any.
Que diríem que estem en el que ens toca per l'estructura d'edats que té la població de Tarragona.
perquè sabem que com una població és més envellida, la incidència de càncer augmenta.
Hi ha una cosa que jo voldria destacar, que és que si bé, en quant a freqüència, el càncer de mama és el més freqüent en dones,
dir-vos que en quant a mortalitat no és així.
perquè els càncers de mama sabem que en els últims anys han experimentat un avenç amb el tractament molt important i amb el diagnòstic precoç
que fa que el 85% de les dones diagnosticades de càncer estiguin curades als 5 anys,
que és el període que normalment es dona per parlar de curació.
I així com diem que és la primera causa en quant a càncer, en quant a mortalitat, és la cinquena causa de mortalitat.
Les causes més importants de mortalitat en dones continuen sent les malalties cardiovasculars.
Diríem que això ve a ser una bona notícia, el càncer continua sent freqüent, però la supervivència és molt bona.
En aquestes etades del 2003-2007, no sé si comparant-les en períodes anteriors, la incidència va a l'alça o no?
No.
Es manté?
Es manté.
Es manté.
És una incidència bastant estable.
El que crida l'atenció comparant períodes anteriors és que penseu que el tercer càncer en dones, en l'últim període, és el càncer de pulmó.
I això arribarà un dia, perquè això ha passat, arribarà un dia que el primer càncer en dones serà el càncer de pulmó.
Això ja passa als Estats Units.
I aquí arribarà.
En referència a aquest càncer de mama, sembla interessant també comentar, no sé si ens deixem alguna dada, si no em corregeixes,
però imagino que és interessant també donar a conèixer quins recursos tenim a Tarragona per dones que ja pateixen aquest càncer de mama
o que se'ls ha diagnosticat aquest càncer de mama. Això pot ser l'Helena, no? Ens en pot parlar?
Jo us comentaria el primer recurs que tenim les dones de Tarragona, que és que des de l'any 1998 funciona a nivell provincial el programa de cribatge de càncer de mama.
Això vol dir que a totes les dones entre 50 i 69 anys se'ls oferta la realització d'una mamografia, una mamografia d'screening,
per detectar possibles tumors en fases incipients.
A nivell de prevenció, no?
A nivell de prevenció, això funciona, heu dit, és un programa que funciona des de l'any 98 i la cobertura mínima de les dones de Tarragona,
és a dir, de totes les dones que s'invita a fer una mamografia quan s'acaben fent-se-la o informant que ja se l'han fet, és d'un 70%,
que coincideix amb la mitjana de cobertura del programa de cribatge a la província de Tarragona.
És a dir, a nivell d'incidència estaríem en un bon lloc, no? En certa manera.
A nivell de cobertura, sí, perquè aquests programes de base poblacional és molt complicat, que això arribar al 100% és impossible,
és a dir, que un 70% de cobertura és una bona dada.
Quins altres recursos ofereix Tarragona per a les dones que pateixen aquest càncer de mama?
Bé, els recursos que tenim des de la nostra lliga, des de la nostra associació, el que fem és que quan m'ho entenem d'una persona que té càncer de mama
i demana l'ajuda, que ja des de l'hospital els ofereixen, que estem nosaltres, tenim una sèrie de voluntàries,
que les diríem voluntàries que ja ho han passat elles, sempre són dones que han passat el càncer de mama,
i que a partir d'aquí passen uns cursets per a poder-se formar una mica.
I llavors van haver en aquestes senyores, ara normalment abans s'operava en seguida el càncer de mama
i després es feia la quimioteràpia. Ara ha canviat això, primer a vegades es fa la quimio i després es fa l'operació.
Però bé, les anem a veure igual per a veure en aquells moments el que necessiten.
I a partir d'aquí també el que els oferim és poder participar amb els grups d'ajuda mútua,
els GAMS que diem nosaltres, que n'hi tenim 10 en tota la província de Tarragona.
dir que som l'associació de totes les federades dintre de la FESEC,
Federació d'Entitats Catalanes Contra el Càncer,
que tenim els grups d'ajuda mútua i que abarquem tota la província.
Què són aquests grups d'ajuda mútua?
Doncs són grups en persones que hagin passat la malaltia
i que amb la seva experiència i amb la seva vivència del que ha passat
puguen ajudar a les que comencen.
És una ajuda, en un principi, sempre estem apoyades per un professional
en aquestes reunions, però per a les dones que comencen
i que en un principi quan se li diagnostica un càncer a una dona,
si no n'ha passat cap a casa és un...
És un d'altabaix, no?
És un d'altabaix i és una cosa desconeguda,
que no sap el que és la químio, que no sap el que és la ràdio,
que et fa por tot, et fa por, doncs la veritat és que penses estar en la mort.
I llavors el poder-te reunir en altres persones que ho han passat
de tot tipus de nivells, que n'hi ha que ho estan passant,
n'hi ha que fa dos anys, n'hi ha que fa cinc anys, n'hi ha que en fan deu
i que veuen que te'n surts i que te'n surts bé
i que pots continuar amb la teva vida fins i tot millor,
perquè al passar una experiència d'estes te fa despertar moltes coses
que potser no les haguessis vist abans,
doncs a aquella senyora li suposa...
Bé, nosaltres hem tingut experiències de sortir d'allí i de dir
és que jo vaig entrar aquí, que estava sota terra
i ara, bé, em sembla que això no res.
Si no, no res, que ho passaré.
Són els beneficis de les experiències, d'escolta,
experiències de persones que ja han passat pel mateix, no?
I que et poden donar en aquell moment molta llum, no?
Perquè imagino que, clar, és un daltaballs, com deies,
de les persones que són diagnosticades de...
Sí, home, és un cop molt fort.
I per desgràcia aquí a Tarragona,
bé, per desgràcia potser,
normalment som més aviat joves.
La incidència amb el càncer són més aviat joves,
40, pico d'any, 50.
I això a una dona tan jove que li passa una cosa d'estes,
doncs volgués que no, és un cop fort.
Però, Albert, ja et dic, Albert, i les altres experiències
que en pot sortir, que la teva vida pot continuar a ser igual,
que hi ha molts recursos, hi ha moltes coses,
però poder-les ajudar, com ara és el de, per exemple,
també es fa el polo de linfodema, que ara ho explicarà la Helena.
O sigui, una sèrie de conseqüències que et deixa el càncer de mama,
però que veus que de tot tensors.
Per exemple, el cabell, que és un impacte...
Sí que és temporal, però és que preocupen, no?
Exacte, tranquil·la, que mentre podràs portar una perruca,
o el que sigui, i després, mira, te surt més fort...
Les altres diuen, mira quina melena porto ara, vull dir...
Són experiències que elles són...
Les viuen, les viuen en aquell moment,
i això els ajuda molt.
Realment és així, no, Helena?
És a dir, aquests recursos funcionen,
i on estan les principals preocupacions, per exemple,
com ens comentava l'Anna.
Evidentment, i això és comú per qualsevol tipus de càncer,
hi ha el malalt, la persona diagnosticada,
passa per una sèrie de fases que es coneixen amb el nom d'ol oncològic,
i una d'elles és l'impacte emocional que provoca el diagnòstic d'una malaltia com el càncer,
i a més a més, no només afecta a la persona,
a la malalt, per dir-ho d'alguna manera,
sinó que afecta a l'entorn familiar, a l'entorn social,
a l'entorn laboral d'aquella persona.
Com ha dit molt bé l'Anna, és un daltabaix en el moment del diagnòstic.
Per exemple, jo quan veig una persona,
en aquest cas una senyora que ve a demanar ajut psicològic,
quan jo li obro la història, una de les coses que sempre pregunto és
en quin moment, per exemple, de la seva vida ha estat diagnosticada el càncer.
Perquè les eines de treballar...
Per mi sí, com a professional, sí.
No és el mateix en un moment de tranquil·litat o estabilitat
que en un moment en què hi ha altres problemes afegits a la situació.
Em imagino que també dependrà d'aquí definir una mica els factors
o el camí a seguir, o de quina manera enfocar aquell cas concret.
El programa que nosaltres tenim és, una mica,
així com elles treballen molt el que és el suport amb grups d'ajuda mutu,
o sigui, emocionant, exacte.
Nosaltres el que fem és, el programa que tenim, que es diu Molt per viure,
és un programa, que hi ha diferents subprogrames,
i entre ells hi ha el de rehabilitació aquàtica.
Ara en parlarem.
Hi ha el...
Primer l'orientació en el moment del diagnòstic,
i llavors hi ha el suport psicològic individual
en qualsevol fase de la malaltia,
i es fa un acompanyament des del moment del diagnòstic
fins que la senyora ja es considera supervivent, que es diu.
I inclús estem treballant en algun programa de supervivents,
que probablement posarem en funcionament d'aquí a poc, no?
Perquè inclús les senyores que han passat per una situació així,
a vegades aquelles pors es continuen mantenint una mica,
o inclús quan van a les revisions, que a priori tot funciona bé,
però donar eines per a aquestes persones per poder portar bé aquestes situacions.
Un moment de complicació és normal, també.
És tangible la importància del suport emocional,
com ens explicava l'Anna, en aquests grups d'ajuda mútua,
és important també el suport psicològic, l'acompanyament en aquest camí,
i m'agradaria també que comentessis els grups de rehabilitació aquàtica
per a dones amb l'infedema.
Sí, l'infedema, com hem dit abans,
és una de les seqüeles més freqüents amb una senyora que ha estat diagnòstic.
Dic senyora perquè nosaltres el que tenim són més senyores.
El càncer de mama és molt freqüent en dones,
però hi ha algun senyor que l'ha patit.
El que passa és que almenys, per l'experiència nostra,
venen més, el que és el programa, venen més senyores, no?
O estan més interessades.
Tenen menys inhibicions a l'hora de dir el que els passa, no?
Més propers a reunir-se'ls.
Potser els senyors encara tenen més prejudicis per a...
Bé, no, en càncer de mama, diria jo, no?
Sí, sí, això em preferiria.
Perquè és un càncer com a molt relacionat amb...
Sembla que és una afectació més relacionada amb les dones.
Exacte.
Llavors, és un dels subprogrames aquests que deia,
és un programa que és innovador,
que fa un any i mig que l'estem portant a terme.
Com he dit abans, l'infedema és una seqüela molt freqüent
en dones diagnosticades de càncer de mama
que han patit l'estirpació dels ganglis linfàtics,
del braç, de la zona que la banda del piton li han tret,
i que sobretot han passat per químio i ràdio.
Llavors, l'únic criteri que tenim nosaltres
és que estiguin lliures de malaltia,
que hagin passat la químio i la ràdio en el cas que l'hagin fet,
i llavors fem una entrevista prèvia,
se'ls mira després un fisioterapeuta que tenim nosaltres,
que està format...
Quan dic exercicis de rehabilitació aquàtica,
no me refereixo a coagim ni res similar,
són uns exercicis específics preparats per aquest noi
que per ajudar la mobilitat del braç afectat
i a millorar la sensació de dolor o de...
no sé com dir-ho...
de sensació de tibar, com si tinguessis un suro,
és la sensació una mica, no?
a ajudar i una sèrie de cures
que poden tenir les senyores cures pròpies
quan estan a casa, una sèrie d'exercicis, no?
Una mica és normalitzar, no?
La situació un cop ja han passat, no?
A veure, com ha dit abans l'Anna,
a veure, l'infedema a vegades es comenta molt per sobre,
és una patologia bastant desconeguda,
inclús com que és una cosa que és crònica,
evidentment el que s'ha d'intentar és
o evitar la seva aparició
o bé millorar les exactes que puguin tenir, no?
Llavors, aquesta és una de les funcions del programa.
Pot assistir qualsevol persona que hagi diagnosticada càncer
que pateixi aquest problema,
però que hagi passat la quimió i la ràdio.
Actualment ho estem fent a les piscines del Serrallo,
s'està fent l'Hospitalet de l'Infant,
s'està fent el Vendrell,
s'ha fet aquest estiu a Esco,
perquè tenim el problema que, clar,
si s'ha de fer l'hivern demanem piscines cobertes,
per evitar refredar,
i llavors, esclar, Esco, per exemple,
a piscines cobertes no n'hi ha,
doncs ens veiem obligades a fer-ho a l'estiu, no?
I probablement es farà la Pineda,
és una cosa que està molt senyor, no?
És a dir, que es va ampliant
la cobertura d'aquest programa, no?
De moment hem recollit 79 persones
que s'han beneficiat del programa.
Molt bé.
Algú volia intervenir?
No, jo dic que, gràcies a Déu,
ara cada vegada n'hi ha menys casos de l'infodema.
perquè es fa allò del gangli sentinella,
que ajuda això de que només se tragui el gangli afectat,
en el cas de que estigui, si no, no cap.
Però jo, per exemple, fa 23 anys que estic operada,
a mi me'n van treure 60 de ganglis.
I llavors, clar,
en un buidament tan gros d'axila,
és llògic i quasi que és normal
que tinguis algun problema en aquest braç.
Encara que no hagués passat ràdio,
com és en el meu cas.
Si has passat ràdio, segurament que sí.
Però, per sort, cada vegada hi ha més avanços.
Això també, més que res,
dona l'esperança a les senyores que ho estiguen passant
o que se'ls diagnostiqui
que tractaments i tot el que és en avanços
per a una millor vivència després del càncer
ser part a terme.
És que, clar, s'atendeix sempre que les intervencions
siguin el menys agressius possibles.
Per tant, si es pot fer una tomatomia,
no es farà una...
No s'anirà directe a la cirurgia de radical,
perquè, clar, després dels efectes
a nivell d'alteració de la imatge corporal
o de l'autoestima són importantíssimes.
Com abans he dit,
la pèrdua del cabell amb un home potser...
Depèn, no dic que no,
però generalment és una cosa que no ho sé.
Però és que amb una senyora
és com si portessis escrita la cara que hi ha...
Exacte, té més afectació física i emocional, òbviament.
Llavors, imagino que en aquest cas
s'intenta, doncs, això,
disminuir al mínim les intervencions, no?
L'agressivitat, els tractaments, els tractaments.
Però en el cas que s'hagi de fer,
doncs, hi existeixen programes com aquests
de rehabilitació aquàtica,
que milloren també els efectes.
Helena, si et sembla,
informa'ns també d'aquesta carrera,
d'aquesta cursa que fareu el dia 27.
Bé, és la segona...
L'any passat va sortir una mica així com de...
Per sorpresa, ens ho van oferir.
A nosaltres ens passava pel cap,
però clar, suposo també
tenir molt de personal,
moure moltes coses,
buscar col·laboracions...
Bé, va sortir molt bé,
ens vam trobar que inclús havia gent
que s'havia quedat fora de les inscripcions
perquè se'ns va desbordar una mica.
I aquest any s'ha tornat a repetir.
Farem dues curses en una,
és a dir, hi ha un recorregut de 5 km
per les...
Hi ha moltes senyores que s'han apuntat,
que són afectades
i que potser corren o volen,
el que fan és caminar
i llavors hi ha un recorregut de 10 km
que són per la gent una mica ja
o que vulguin
o que estiguin una mica més
abesats a fer...
que siguin més esportistes,
per dir-ho d'alguna manera, no?
On serà? On ho fareu?
A la zona portuària.
I llavors, doncs,
l'únic és que hi ha també el dors al cero
per gent que no vol córrer
però que estigui afectada
i vulgui participar-hi.
Les inscripcions es poden fer a la nostra seu
o bé a Viquila
entrant a la pàgina web
d'AtleticEvans
www.atleticEvans.com
Doncs això serà, com dèiem, el proper...
Diumenge 27.
Bé, us ho hem de deixar aquí.
Sé que ens hem deixat alguns temes,
però les notícies arriben,
les notícies de les 12,
per tant, no ho hem de deixar aquí.
Cinta, fins la setmana vinent.
Fins la setmana vinent.
Elena, ara, moltíssimes gràcies per acompanyar-nos.
Moltes gràcies a vosaltres.