Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Tampoc!
Unha через will!
Fins demà!
camí rural. A Morell, sí. I l'altre
està encerca i captura, és a dir que
veurem què passa. Que esperem, bueno,
se suposa que es trobarà a les properes hores,
vull dir que la gent estigui tranquil·la.
No és perillós, eh, diuen. A més,
el que va dir el director ahir, de ser
transmidenciari, es va dir que són delinqüents
que havien comès atrecaments
amb violència i amb intimidació.
Robatori amb intimidació.
Deien que no estan tipificats com a
violents, però en qualsevol cas són delinqüents
que haurien d'estar dintre i que estan fora.
Reflexions d'entrada, no sé què.
N'hi ha tants que haurien d'estar dintre i és fora.
En qualsevol cas, el missatge que s'ha de enviar
des del
Departament de Justícia, òbviament,
no es pot dir que són delinqüents
molt perillosos o violents,
perquè si no, encara això crearia molta més alarma
a la població.
Però una cosa no treu l'altra,
són presos, són interns que estan
a la presó complint una condemna,
en aquest cas, robatori
amb intimidació.
A veure, sants no ho són.
Sants no ho són.
No, i a més,
quan estàs en una situació
com la que es deuen trobar,
que acabes de fugir,
no pots recórrer,
doncs no pots anar a casa teva
i asseure't al teu sofà
i posar-te les sabatilles.
A veure, és lògic
que es tendeixi a tornar
un cop un s'escapa de la presó.
No són perillosos,
això és el que ens diuen,
però en tot cas val la pena estar alerta.
I tampoc saps com reaccionaran
davant d'una situació...
No, perquè poden estar en una situació de pressió.
Si tu t'estàs escapant de la presó,
doncs home, vulguis que no,
estàs en una situació de tensió
i per tant, home,
valdria la pena que,
com a mínim,
la població estés al cas
que això ha passat
i si poguéssim disposar
a les fotografies
del que queda lliure,
doncs encara millor.
a la portada del diari.
Jo aplaudo això del diari,
que ha pogut aconseguir les fotografies,
tot i que des del Departament de Justícia
se'ns va negar cap fotografia.
De fet,
els Mossos d'Esquadra
ahir al matí
van estar repartint fotografies
a l'entorn de la presó
pels veïns.
Vull dir que els...
que ho té el diari,
però també ho tenen
els veïns de l'entorn,
vull dir que
des de primera hora de...
bueno, des d'abans del migdia,
els veïns del carrer Goya
del carrer Covadonga,
doncs ja tenien les fotografies
penjades fins i tot als portals
i els Mossos d'Esquadra
anaven repartint-los,
llavors crec que la gent
pot més o menys identificar-los.
Ara jo no crec que
si dos presos se'n van
es quedin pels voltants de la presó,
llavors suposo que
un estava al Morell,
l'altre ve de saber on deu ser,
però és el que diu la Raquel,
estan en una situació complicada,
han de subsistir
i jo crec que la primera opció
és marxar
i després ja...
ja intentaran sobreviure,
però la situació...
estan en una situació desesperada.
I segons circulava per la xarxa,
ja ho comentaves tu, Josep,
que un d'ells,
crec que el que van enxampar,
el Morell,
va tenir l'ossadia d'anar a comprar...
A un supermercat.
A un supermercat.
A un supermercat.
A un supermercat de davant del gran centre comercial,
que no cal dir el nom,
perquè és un ben conegut
per tots que va obrir també una botiga
a la Via Augusta,
no cal dir noms,
d'origen valencià.
Va anar al super, eh?
Sí, de fet,
hi ha una fotografia de Mossos
a la porta d'aquest supermercat.
Sí, es va fer un escorpoll
passat a les 4 de la tarda o així.
Home, és una mica argument de pel·lícula, no?
També hi ha comentaris al Twitter,
el propòsit d'això de la pel·lícula de...
És que, de fet,
deixeu-me que m'ho digui
perquè ho vull dir,
és que ara estic mirant Prison Break,
estic mirant Prison Break
i, a veure,
no sé si hi ha molts paral·lelismes,
però, clar,
hi ha tots els companys periodistes
que estàvem a la roda de premsa
que oferia justícia.
Doncs, clar,
ara potser es tendeix a veure-ho
de manera molt pel·lículera
quan s'escapen dos interns,
totes les fotos,
a totes les televisions,
mitjans,
que en aquest cas no...
no va ser així,
però, clar,
suposo que aquí s'acaba el paral·lelisme.
Sergi,
jo estic mirant a l'al·la oeste
de la Casa Blanca
i no té res a veure
amb l'Ajuntament de Tarragona.
Gran sèrie.
No, gran sèrie.
No, no.
Si voleu podem parlar de sèries,
oi?
No, no, no.
Anem perquè el tema té tela.
Us va sorprendre
que de seguida,
o sigui,
a la primera intervenció oficial
ja es parlés d'error humà,
d'aquest funcionari veterà,
per cert,
en dues dècades d'experiència,
perquè recordem que al cap de poques euros
els sindicats de persones
ja parlaven deien que no,
que no és això
només un error humà,
sinó que aquí també hi ha un tema
derivat de les retallades.
Home,
hem de tenir en compte
qui ho va dir,
això.
El director general
de Servis Penitenciaris,
que és el Xavi Martorell,
un home que és,
en aquests moments,
la persona que sobre ell
regauen més peticions
de dimissions
i d'assessaments
de la Generalitat de Catalunya
pel cas Mètode 3,
per espiar gent del Barça,
per espiar gent del seu propi partit,
com el Felip Puig,
no?
Llavors, home,
a aquest home només li faltava
que es foguessin 3 presos
de la presó de Tarragona
perquè li continuïn
les crítiques,
no?
Llavors,
home,
aixecar-ho tot
a un error humà
quan cada vegada hi ha més presos,
hi ha 410 presos
quan la presó està preparada
per 250,
vol dir que
s'estan passant
en un 66%
el número de,
bueno,
el percentatge
de presos
que hi hauria d'haver,
quan cada vegada
hi ha menys personal,
quan cada vegada
la gent que treballa
té més feina,
home,
que si li aixequi
a un de la garita,
no?
Doncs, home,
és una mica ridícula el tema.
Va ser automàticament
quan se li va preguntar
quina havia estat
la causa,
ell mateix
ja va dir,
va dir,
un vigilant
que va veure uns peus
damunt de la seva finestra
i a l'instant va dir
que va ser un error humà.
L'error humà
va ser
l'expressió
que van utilitzar
oficialment.
però sí, sí,
era un funcionari
amb 20 anys
d'experiència
al qual ja es va dir
que si li obrirà
un expedient
i vés a saber
què li pot passar més.
Però, sí,
de fet,
tot plegat
és molt estrany.
La manera com...
O sigui,
el relat dels fets,
és a dir,
un pres
que va anar
a la infermeria
perquè li feia mal
a l'esquena
i durant el temps
en què
havia de venir
o el metge
o la infermera
va dir
que es va suïcidar
perquè es va penjar
amb els cordills
de les sabates.
És a dir,
com dir la Raquel,
és argument
de pel·lícula total.
O sigui,
jo encara no m'explico,
o sigui,
jo no sé
quina relació
hi ha
entre el suïcidi
i la fuga.
Estaven...
O sigui,
els tres interns
que estaven preparats
per fuga
sabien
que s'havia de suïcidar.
No va ser un suïcidi.
Per aprofitar la benentesa,
hi ha un tema
que diu
el representant
de Comissions Obreres,
l'Àngela Urbana,
avui l'hem escolta
de l'informatiu,
diu que un funcionari
es va quedar sol
al pati
amb 100 interns
mentre els altres
treballaven
a l'anar a ajudar
a aquest suïcidi
de la infermeria.
Clar,
un sol
amb 100 interns.
És que a mi...
Pots tenir molts ulls,
però...
Però em sembla
una mica lamentable
el fet
que sense ni tan sols...
O sigui,
amb el que costa
en aquest país
assumir responsabilitats
i dirimir responsabilitats
en moltes coses,
que sigui tan senzill
assenyalar amb el dit
a un professional
que porta 20 anys treballant
que, evidentment,
com qualsevol persona,
com jo m'equivoco,
com tots ens equivoquem,
pot haver comès un error,
fruit de les circumstàncies,
fruit de les retallades,
fruit de la situació
de sobrecàrrega
de la qual parlava l'Octavi,
fruit de que segurament
els presos
no haurien d'estar
a la presó de Tarragona
perquè on haurien d'estar
és a la presó d'Alcatllà.
Quan tenim una presó d'Alcatllà
nova de trinca
a estrenar...
Podríem anar
assumant responsabilitats
i podríem anar veient
a qui li toca
assumir la seva part de culpa.
Segurament aquest funcionari
pot haver comès un error,
però que sigui tan fàcil
que sense ni tan sols
analitzar-ho
o analitzar-ho tan superficialment,
perquè pràcticament
no hi havia hagut temps,
s'assenali aquest pobre funcionari
amb més de 20 anys d'experiència,
doncs home,
d'entrada em sembla sospitós
i potser,
com bé deia l'Octavi,
em sembla una manera
de desviar l'atenció
i allò d'expulsar-nos
una mica
de la responsabilitat
que tenim tots plegats,
no només aquest funcionari,
que potser també,
però també hi ha altres persones,
altres responsables
que haurien de dir
ei, escolta'm,
aquí a la presó de Tarragona
està passant alguna cosa,
potser hi ha sobrecàrrega,
potser tenim masses professionals
que estan fent guàrdies,
que estan treballant
en condicions precàries,
fruit de les retallades,
doncs escolta'm,
aquestes coses poden passar.
Quan la gent es queixa
de les retallades
no es queixa perquè,
home, no,
tots volem anar al cint
els diumenges,
no,
ens queixem perquè
tampoc no podem treballar
en les condicions
que tocaria
i aquestes situacions
es poden donar.
També és un error humà
que des del juny del 2012
tinguem la presó
de Mas d'Enrica Cavada,
que estem pagant
un milió i mig d'euros
mensuals de manteniment.
Torna-li la xifra
perquè no...
Sí, sí, repeteix-la.
Un milió i mig d'euros
mensuals
ens està costant
una presó
que encara no tenim
ni oberta,
que no tenim feta
encara la connexió
per les aigües,
per la depuradora,
que costarà
més de 106 milions d'euros
per una presó
que ara mateix
no la podem fer servir
perquè
hi ha 70 persones
que treballen
a la presó de Tarragona
i aquesta nova
en requereix
entre 300 i 400.
Llavors,
no tenim personal
per fer-la servir.
Això també és un error humà,
també és un error humà.
Les retallades
que estan patint
els pobres funcionaris
que em sapé
que en 3 anys
se'ls ha baixat
un 25 o un 30%
els sous,
se'ls ha baixat
i se'ls ha pujat la feina,
són 70 persones
per cobrir
415 presos.
Home,
també és un error humà
tot això, no?
I és extrapolar
el que està passant
a qualsevol empresa
a l'àmbit penitenciari,
és que és així.
Però assenyalar públicament
a un funcionari
ho trobo sincerament
d'una poca capacitat
política i gestora
doncs alarmant.
Escolta'm,
és que pagar
un milió i mig d'euros
cada mes
que surten
dels nostres impostos,
de la gent que està a l'atur,
de la gent que
en prou feines
arriba a final de mes,
però part dels seus impostos
se'n van a pagar
a aquesta presó
per un o diversos
errors humans
i tenir la cara dura,
perquè és que al final
no és una altra cosa,
d'acusar i assenyalar
a un funcionari,
doncs home,
d'entrada,
si paguem,
o sigui,
si vivim en un país
en què la gent ha d'assumir
les seves responsabilitats,
les assumim tots.
També
la de cometre
aquests errors
que al final,
ostres,
a mi em costen
els meus impostos
igual que tota la situació.
Però tu ja saps
que aquí
l'esport d'assumir
responsabilitats
és un esport
bastant poc practicat.
per això m'estrany
que s'assenyali
amb tanta facilitat
i amb tanta lleugeresa
aquest pobre funcionari.
A més,
em fa gràcia
l'expressió
error humà.
Ja se suposa
que no serà
un error extraterrestre,
vull dir,
és un error humà.
És normal
que sigui humà,
vull dir,
em sembla
que és sortir
parlant amb gent
d'una manera lamentable
del directe general
de la presó.
I el que diu la Raquel,
clar,
no podem oblidar
que aquest funcionari
amb experiència
tenia davant
una persona morta.
és a dir,
no sé si...
És que s'han posat en situació,
tens davant una persona
que s'ha tret la vida
davant teu
o davant al costat
o en fi,
quan tu eres allà,
tens una persona
estesa morta davant teu.
Ja s'ha activat
un protocol
a causa del suïcidi
que hi ha tingut ara.
Potser en aquell moment
jo ho desconec totalment,
però vaja,
si s'ha activat
un protocol de seguretat,
doncs no sé
si se'n pot activar
un altre.
A la vegada.
Suposo que sí,
una més...
No ho sé,
ja dic,
ho desconec.
No ho sé,
però no ho sé.
Jo també ho desconec,
però en tot cas,
si estàs en quatre,
no entre cometes,
a nivell de personal,
potser si estàs
amb un protocol activat,
potser pots activar l'altre.
Fa quatre anys sí,
però ara no ho sé.
Ostres,
és que la cosa està complicada.
Bé,
de moment,
com que no hi ha cap última hora,
de moment encara no,
doncs canviem de tema,
però se'n posa una altra sobre la taula
que a més a més
vau treure el diari Tarragona.
Ara fa uns dies
que és que ha estat en llibertat
l'acusat de matar
una caixera de Can Brils,
recordem el cas
que va commocionar molt
del banc Santander
després de dos anys de persó
esperant judici.
Aquest home,
que és,
recordem,
de Cantàbria,
àlies,
el bravo,
s'ha conegut així com el bravo,
doncs aquest home
deu estar a direcció
cap a casa seva,
a Cantàbria,
assegurada persona
cada dia als jutjats
i això és el presumpte autor
de la mort d'Estela Caldug,
la jove de 25 anys,
veïna de Sant Carles de la Ràpita.
Com ho veieu?
Perquè si tinguéssim
aquell atratx a la tertúlia,
segurament ens explicarien
que això és un procés
que forma part
del tràmit habitual,
és a dir,
amb els paràmetres legals,
però clar,
des del punt de vista ciutadà,
no sé com ho veieu vosaltres,
o perituïstic.
Home,
costa d'entendre,
d'entrada costa d'entendre,
totes les persones,
d'entrada,
tenim dret a la nostra defensa,
tenim dret a tenir
un procés judicial
on poder defensar
la nostra innocència,
però en tot cas,
si hi ha hagut una detenció,
si sembla tan evident
que aquesta persona
és qui va cometre
el crim,
perquè al final
és un crim,
pobra noia,
sona estrany
i sona preocupant
que sigui tan fàcil
que aquest senyor
ara se'n vagi a casa seva,
per més vigilància
que hi hagi,
que s'hagi de personal
als jutjats
o a la comissaria,
o on sigui,
una persona
que ha estat capaç
de matar,
quina garantia
em dona
el fet
que tingui l'obligació
d'anar cada setmana
als jutjats,
quina garantia
em dona,
tots tenim l'obligació
de no matar
i aquest senyor
se l'ha passat
i ha matat,
per tant,
escolta'm,
com a ciutadana
em costa molt
de creure en la justícia
quan es produeixen
situacions com aquestes.
De fet,
va costar molt
d'enxampar-ho també,
perquè recordem
que els seus han passat
a l'octubre del 2010
i no va ser fins al març
de 2011
que el van enxampar
i va costar molt
de democràtica.
Sí,
desgraciadament
som fets
que de tant en tant
passen
en l'àmbit judicial
que també es podrien
extrapolar
a una esfera
de ficció,
però que passin aquí,
que passin a casa nostra,
és difícil de creure,
t'indigna,
et fa ser més incrèdol
respecte al funcionament
de la justícia
i és que poca cosa
més a dir.
És que, clar...
t'emprenyes,
t'emprenyes
i no em pugui imaginar
com deu estar la família
i els amics
d'aquesta pobra noia.
És que no m'ho he imaginat.
Clar,
jo no sé si al darrere
aquí hi ha hagut
un equip d'advocats
o un advocat
que,
moltes coses com siguin,
dins de la legalitat,
ha fet la seva feina
de manera escrupolosa
i al final
el resultat
per al seu client
ha estat
òptim.
És que,
sent fred,
és així.
És així.
quan es comet
un cas
flagrant
i el
presumpte autor
d'un delicte
amb independència
de la tipologia,
doncs queda lliure.
Perquè té un advocat,
perquè...
Exactament.
L'altra cosa
és el linxament públic
i l'opinió
i els mitjans,
etcètera.
Però,
de portes endins,
jo,
a veure,
jo estic lliure
i estic tranquil.
Ara,
i el debat continuarà,
i el debat continuarà.
Desgraciadament,
doncs,
esperem que no passi,
però d'aquí X temps,
doncs segurament
que tornarà a passar.
I tornarà a parlar del mateix.
És que,
a veure,
estic totalment d'acord
amb el que han dit
tant el Sergi
com la Raquel,
no?
L'antitud de la justícia
provoca injustícia,
no?
Llavors,
jo no vull saber
com deuen estar
la família
de la víctima,
no?
parlant del que deia el Sergi,
em sembla que ara
la nova modificació legislativa
vol marcar
un límit temporal
als casos,
no?
A la investigació,
etcètera,
no?
Jo crec que seria adient.
Això també és fruit
de la falta de recursos
que tenen moltes vegades
els jutges
i el sistema judicial
en si,
no?
Estem tornant a les retallades?
Sí.
No té res a veure,
però,
per exemple,
Tarragona té un cas
de fa 20 anys
que s'està
encara en fase
d'instrucció,
que és el de
Parc Central.
Fa més de 20 anys
que s'està
instruint
i encara
és que
hi ha imputats
encara,
vull dir,
és que
l'institut de la justícia
és desesperant
en aquest sentit,
no?
Llavors,
home,
s'hauria de pensar
que és un dels
pilars de la democràcia
i dotar-la
més
de recursos
també,
no?
I suposo que també
hi ha casos
i casos,
perquè jo entenc
que al final
un atracament
a un supermercat,
per posar un exemple,
en què no hi ha víctimes,
doncs,
que si en lloc de...
Puc arribar a entendre
que amb la situació
actual de la justícia,
tal com estan
de col·lapsats els jutjats,
etcètera,
etcètera,
puguem estar parlant
d'un termini
de dos anys
abans de celebrar-se
el judici,
però en un cas
en què hi ha
una víctima mortal,
en què és un cas
que commociona
la societat,
que impacta,
que apareix
als mitjans
de comunicació,
que genera
el que genera,
home,
jo entenc
que hauria d'anar
una mica més ràpid,
vull dir que no entenc
com poden passar dos anys
per més col·lapsada
que estigui la justícia.
que estem al segle XXI
i em sembla que encara
fan servir sistemes
al segle XIX.
Sí, segurament,
segurament,
el tema de la informatització
de tot el tema judicial,
el fet que hi hagi
un detingut
en un jutjat
que està buscat
pel del costat
i no se sàpiga,
que hi hagi
aquesta incomunicació,
vull dir,
són una sèrie
d'absurditats
que si les cometéssim
qualsevol de nosaltres
a la nostra empresa
és que ens hauríem fet fora,
vull dir,
no ho sé.
Per cert,
que perquè estava buscant
informació
l'abril de 2011
va ingressar per sort
Ramon Lasso,
perquè, clar,
ja ha fet dos anys,
eh?
Abril de 2011,
som al maig de 2013,
és a dir,
que fa dos anys
i un mes
que aquest home
se suposa que és a la presó.
Hem de suposar que sí,
perquè no hi ha hagut
cap informació al contrari,
però...
Si no s'ha fumat.
No, no,
però clar, clar,
és que també està en aquell llindar
de l'altre cas,
també passen dos anys
i a veure què passa.
Clar,
jo també entenc,
vull dir que,
que t'estàs dos anys
a presó
sense el teu dret,
perquè al final
aquesta persona
també té dret
a que se celebri
un judici.
També és una mica...
O sigui,
també és perillós,
perquè ara parlem
com si aquesta persona
fos culpable,
però fiquem-nos en el cas
que aquesta persona
resulta que és innocent,
que hi ha hagut un error,
que no dic que sigui el cas,
però que aquesta persona
és innocent,
hi ha hagut una errada
i al final
i al final l'han acabat
detenint a ell,
que això s'ha produït
alguna vegada.
Clar,
aquesta persona innocent
també podria fer,
podria estar passant
dos anys a la presó
per una errada
i per la lentitud
de la justícia.
Però es depèn també
del creditament del jutge,
perquè el jutge pot dir
presó preventiva
en espera de judici.
Però clar,
la presó preventiva
ja ha de tenir un límits,
perquè escolta'm,
si jo soc innocent
i em tanquen dos anys
a la presó
perquè per culpa
de la lentitud
de la justícia
no se celebra,
això és un mal,
un dany moral,
personal,
mental,
familiar,
que això difícilment...
Aquests dos anys
de presó
no els torna ningú.
Per tant,
la lentitud de la justícia
l'hem de veure
en els dos sentits
i és perjudicial
tant per la possible víctima
que està dins la presó
com per la possible víctima
que està fora.
Una de les frases
que diuen moltes vegades
els jutges i els advocats
és que més val tenir
un culpable fora
que un innocent dins
de la presó.
Llavors s'han de garantir
tots els drets
dels ciutadans
i moltes vegades
precisament la justícia
és com els procediments
administratius
de l'Ajuntament
o de la Generalitat
que són molt lents
perquè s'han de garantir
tots els drets fonamentals
que tenen tots els ciutadans,
exposició pública,
etcètera.
Llavors,
en el cas de la justícia
ja és extrem.
I també perquè
està a l'era analògica encara,
perquè estem parlant
de casos
que són dossiers
de paper
que fan gruix.
Clar,
però és que
si no hi ha gent
als jutjats
la carpeta
per molt...
No es buida,
no es buida.
I són feits
que afecten
a persones.
És a dir,
no són processos
com deia l'Octavi,
processos administratius
que ha de passar
a aprovació inicial,
per si ho publica,
etcètera.
No, no, no.
Aquí
l'afectació
és per a gent
i per a persones físiques.
Però jo penso
que això
de garantir els drets,
o sigui,
que és evident
que s'han de garantir
els drets,
igual que en qualsevol
procés administratiu
de l'Ajuntament,
etcètera,
etcètera,
etcètera.
El que després
em resulta paradoxal
és que hi hagi
aquests procediments
i aquesta rigidesa
en el procediment
i després
ens ho saltem
a la torera
per altres coses.
No?
Que, o sigui,
tots sabem
que els ajuntaments
o les administracions
públiques
tenen uns processos
que si tu vas
a trucar
a la porta
de l'administració
pública,
si no segueixes
tots els passos,
per exemple,
si vols demanar
una subvenció,
si no segueixes
tots els passos
escrupolosament,
aquesta subvenció
no la veuràs
ni en pintura.
En canvi,
després t'adones
que s'ha adjudicat
una cosa
sense seguir
el procediment habitual.
Jo el que
em resulta
una mica
ostres,
que m'emprenya
és que
em venguin
aquesta rigidesa
del sistema
com una garantia
per a mi
quan després
aquesta garantia
la utilitzem
en funció
dels nostres interessos.
Per tant,
ostres,
siguem una mica seriosos
i potser
no cal que siguem
tan rígids
perquè al final
aquesta rigidesa
em perjudica
a mi
com a ciutadana.
Una altra frase
que és que
tots som iguals
davant la llei
però uns són
més iguals
que els altres.
Aquest és l'explicació
d'això.
Acabem fent tapes
o no?
Perquè són
faltant cinc minuts
per acabar la tertulia.
Heu anat
al Tarragona de Tapes.
Us heu descarregat
la PLAP
per l'aplicació?
Què tal?
Parlem d'aquí cinc minuts
amb l'Alberta Balló
farem un primer testet
de com ha anat.
Queda una setmana
encara fins diumenge.
Com ha anat?
Jo crec que és genial.
L'únic que
vull fer una crida
a tots els meus amics,
a tota la gent
que tinc a Twitter,
a tota la gent
que tinc a Facebook,
que deixin de descarregar-se
l'app
encara que regalin
un iPad Mini.
Perquè hi ha gent
que en copa el timeline.
L'han compartit
55.000 persones
segons la càmera de Comer.
Sí,
ja circulen també
tuits alternatius
de dir, sisplau,
per favor,
prou ja,
m'he descarregat
l'aplicació oficial.
En qualsevol cas,
l'altre dia
sentia un responsable
d'un bar
a la part alta
i hi havien anat
1.080 persones
en un dia només.
1.080.
I estem pensant
que la ruta,
sí, sí,
clar,
i per 2.5
i multipliqueu
per 3 setmanes,
dura?
Evidentment que
no tindràs,
entre dilluns i divendres
no tindràs tanta gent,
però...
És la prova dels 3.
però fes, sí, sí,
la proporció
és una...
És un èxit,
és un èxit total.
És un èxit.
Parc de Tarragona,
això hi ha moltes localitats
del voltant
ja que ho estan fent,
em sembla que és
Cambrils,
de Poblama Fomet,
a part del Reus,
vull dir que...
També Salou,
Salou,
també exacte,
vull dir que és...
És que és el que li falta
en aquesta ciutat,
en aquest territori,
no?
La gent, doncs,
que sorti a fer alguna cosa,
no?
Perquè és que a l'hivern
som la ciutat fantasma,
pràcticament.
La ciutat Cargol.
La ciutat Cargol, exacte.
Home, i des d'aquí
aplaudir als restaurants
i a tot el personal
que hi treballa
que durant tres setmanes
pringuen-hi moltíssim,
ofereixen la majoria
un servei exquisit,
un tracte fantàstic
i malgrat que hi ha
moltíssima gent,
jo, la veritat és
que m'he sentit
superben acollida
i superben tractada
per tothom
i crec que quan hi ha
una iniciativa positiva
a la ciutat
s'ha de dir, no?
A banda que el producte
jo crec que cada any
és més elaborat
i més bo
perquè, a més,
s'ha de dir també,
bueno, vaja,
per l'esquinar
de fer aquest any
que les racions
són més...
Són generoses.
Són més generoses
que altres anys, no?
Vull dir que
hi havia anys
que et gastaves
10 o 12 o 15 euros
i deies, ostres,
tinc gana encara, no?
I aquest any
la veritat és que
molt bé,
tant el producte,
la quantitat
com la qualitat,
perfecte.
I a més a nivell social
amb els amics,
allò, ostres,
una bona oportunitat
per quedar amb els amics,
per visitar locals
de Tarragona
que habitualment
no trepitges
perquè són una mica
animals de costums
i fas la ruta.
I fas la ruta, sí, sí.
I també he destacat
que hi ha molts establiments
que, diguem,
entre cometes
s'han beneficiat també
de la bogeria
que és el Tarragona
de Tapes
i encara que no estiguin
incloses dins del certamen
doncs també
aprofiten la inèrcia
de la gent
que passa pel voltant
i també estan fent caixa.
Sí, sí.
I també estan fent caixa
i això també és molt important,
perquè hi ha hagut també
alguna caixa
d'establiments
que no han pogut entrar.
Una anècdota,
l'altre dia
vaig trobar l'alcalde
fent tapes
amb el regidor d'Hisenda
i, doncs,
qui portava la vaca
com si diguéssim
qui portava els diners
per pagar
era el regidor d'Hisenda.
Els diners
o el tapodro
em portava?
No, no,
portava els diners
a qui li tocava pagar
el regidor d'Hisenda.
Exacte,
és que em va fer gràcia
i vaig pensar,
mira,
curiós.
És la mà de la caixa.
Sí, sí,
escoltem.
És la mà de la caixa
municipal.
I mana para, no?
I saps com el colofó
de l'etapa,
tot i que no té res a veure,
tindrem el vermut
més gran del món,
a la plaça de Font.
El vermut més gran del món,
en quin sentit?
No, no, literal.
300 litres de vermut,
2.000 racions de patates ràbits
i un gran got
que es veurà al mig
de la plaça de Font,
dos metres d'altura,
l'han fet expressament
a uot o a la garrotxa
i...
Doncs mira,
vas a fer el vermut
i després de tapes,
no?
Vull dir que és
una bona iniciativa
aprofitant.
L'únic que pots acabar.
Bueno,
i després cap a casa, eh?
Jo l'únic perillós
que trobo de tapes
és el grau d'alcoholèmia
que pot provocar
el fet de beure,
associar una veu d'alcohòlica
a cadascuna de les tapes.
Però ho pots veure...
Sí, jo veig a aigua.
Ho pots veure Coca-Cola
o aigua, eh?
Sí, sí, sí.
Bueno, Raquel,
demà parlem del C de Castells, eh?
Vinga, va.
Demà, no,
demà a dos quartons
en parlem.
Fantàstic.
Però bueno,
serà això, no?
És a dir,
els malos del món casteller
referent a partir d'ara,
a partir de ben aviat.
És una web
d'un grup d'amics
que tenim ganes
de parlar de castells
i sense cap més pretensió.
No li treguis importància.
No, exacte, no, sí, sí.
No siguis humil, no.
Demà en parlem.
Demà a dos quartons
de l'entrevista
amb recalçància
dels integrants
d'aquest C de Castells.
Raquel, gràcies.
A vosaltres.
Octavi, Salmell, gràcies.
A vosaltres.
Sergi Casado, gràcies.
Gràcies.
I que vagi bé
al circ de Aragona.com.
Així, esperem.
Fins la propera.
Va bé, va bé.