Saudem, en aquesta hora del matí,
el Jordi Llorens, el d'Escola Jordi.
Jordi, què tal, bon dia.
Molt bon dia.
Avui parlem d'empatia, d'empatia a la conducció.
Sí.
Empatia, eh?
Sí.
Això vol dir que, en fi, l'estat d'ànim, no?
Aquell que es transmet o volen o no, eh?
A vegades se'n transmet, a vegades no.
Hi ha una frase popular que diu que
l'empatia seria com posar-se un en les sabates de l'altre.
Eh?
I llavors jo,
en buscant el significat d'aquesta paraula,
ve del grec, la paraula empàtic ve del grec,
i vol dir patir el que pateix un altre, no?
O sigui, saber què és el que està passant a una altra persona.
I això com podem traslladar-lo en la conducció?
Aquesta és la pregunta, eh?
I llavors he fet la següent reflexió, no?
Nosaltres, quan conduïm, si som...
Si volem fer la feina ben feta de conducció,
hauríem d'estar molt pendents de nosaltres,
però també dels altres, no?
La conducció està pendent dels altres.
Prestar més atenció als demés,
tant en els peatons com en els conductors.
I posem exemples,
i posem exemples perquè els vivien tots el d'això, no?
Imaginem-nos que estem en una hora punta, no?
Quarts de nou, tres quarts de nou,
moments de col·legis,
de mares que surten de casa,
i tu veus que un senyor, una senyora amb el seu cotxe,
surt amb els seus fills darrere de les cadiretes
i que va cap al col·legi.
I surt de l'immoble, està travessant la cera
i està esperant que alguna ànima caritativa
li faci una mica d'espai davant del seu cotxe
per poder passar.
Escolta, si tu amb aquesta persona
li dones el pas,
et fa un somriure,
escolta, t'agraeix aquell gest de bona voluntat.
Un altre exemple,
tu vas per l'autovia o per l'autopista
o per una via que tingui un carril d'entrada, d'acceleració.
Si tu no estàs pendent dels cotxes
que intenten incorporar-se en aquesta conducció,
doncs tu no et bellugaràs de carril
ni modificaràs la teva velocitat.
I l'altre dirà, ostres, aquest també s'hauria pogut apartar.
Però si tu estàs pendent d'aquest,
mires retrovisor, afluixes,
velocitat o canvies de carril,
o augmentes la velocitat
i facilites l'entrada en aquest peató,
amb aquest vianant, perdó,
amb el carril d'acceleració,
un altre acte d'empatia, no?
O amb els vianants,
quan nosaltres estem pròxims a un pas de vianants,
que a vegades tenim poca visibilitat,
perquè sembla que els passos de vianants
estiguin tots rodejats a vegades de cotxes,
contenidors, etcètera, no?
Si no vens pendent
de si pot haver-hi algun peató,
no estàs pendent dels vianants
com que circulen per la serra,
si és que travessaran o no travessaran,
si ara, fixa't, tot el jovent
van amb els mòbils, els auriculars, els orells
i escolten la seva música,
estan tot el rato connectats, no?
I ni s'hi fixen amb els cotxes.
Si tu no estàs pendent d'aquestes petites coses,
és fàcil que hi hagi algun ensurt.
Aquí posava l'exemple de l'empatia,
de posar-se una mica en les sabates dels altres
per poder entendre algunes situacions de trànsit, no?
I evitar mals majors.
I evitar mals majors, que en definitiva és del que es tracta.
I evitar mals majors.
I a més a més són situacions molt quotidianes, eh?
Per totes les que m'has descrit,
vaja, a mi ens hi trobem en el dia a dia, eh?
Fixa't que, a vegades,
amb l'empatia,
voldria també entrar una miqueta
en els sentiments de les persones.
Les persones tenim sentiments,
quan tenim pressa,
quan estem nerviosos,
estem estressats,
no tenim feina, patim...
I la nostra conducció
reflexa l'estat emocional
en el qual nosaltres vivim.
Llavors,
és una conducció sentimental,
que no de sentits.
Nosaltres, Josep,
fem servir els sentits per conduir.
Sí, sí.
La vista,
l'oïda,
el tacte,
l'olfacte,
podem olorar
alguna cosa que es crema,
algun escapament de gas,
de gasoil,
de gasolina,
i el gust.
Encara que a vegades,
els alumnes els pregunten
què conduïm amb el gust?
Amb el gust?
Amb el gust com a sentit
de pila degustativa,
potser no,
però
no puc dir,
mira, avui el gust
el deixaré a la tauleta de nit de casa
i el gust sempre va a nosaltres.
Potser parlem d'un gust emocional
a l'hora de conducció.
Hi ha gent que li pot agradar
la velocitat
o el plaer que li dóna
el conduir al cotxe,
etcètera,
no?
Els sentiments
de la conducció.
Posar-se
en aquelles persones
que potser
tu trobes un repartidor
per aquí a la Rambla Vella
que estava deixant
les caixes
de les Coca-Cola,
per exemple,
per no fer publicitat,
Josep.
I aquell conductor
potser sap
que té
que entregar
dues càrregues més,
que té l'hora just
i aquell conductor
puja i baixa
del camión
amb una revolada,
agafa el carretor,
carrega les quatre caixes
i se'n va amb l'albarà
a servir el...
I aquest senyor
no està pendent
de si hi ha un peató,
si hi ha un cotxe
que l'està rebessant.
Ens hem de posar
amb aquestes
petites detalls
que en el dia a dia
veiem 50.000 vegades
en què poden ser motiu
de patir
algun tipus
d'accident, no?
És l'empatia,
l'empatia en la conducció
que en fi que també es portaria
a parlar, per exemple,
del nou carnet per punts,
que també en parlarem,
que va entrar en vigor
la setmana passada,
a Tarragona,
si més no,
teòric i pràctic.
Perdó,
nova modalitat
de carnet de conduir.
Nova modalitat
de carnet de conduir.
Et volia explicar-te
sobre el nou carnet
de conduir,
les noves actituds,
amb la part teòrica
que és molt fàcil
entendre que
Tràfic,
la DGT,
ha augmentat
la base de preguntes.
Hi havia unes
800.000 preguntes
en el permís
de la classe de cotxe,
en aquell moment
estem parlant del cotxe,
i l'ha augmentat
a unes 14.000-15.000 preguntes.
O sigui,
ha augmentat
per dir,
doncs,
que la gent,
en vez de
memoritzar
amb ordinadors
les preguntes
que habitualment
surten a els exàmens,
augmentant el banc
de preguntes,
la gent
es veguin
una miqueta
forçades
a anar a prendre
el reglament
del codi de conduir,
no?,
a les autoescoles
o a les centres
que imparteixin
seguretat viària.
Bé,
jo aquesta setmana,
examinant,
habitualment examino
els vehicles industrials,
he fet
dos exàmens
de vehicle articulat,
que en diem
el trailer,
i dos d'autobús.
Amb l'examinador
ja hem fet,
hem aplicat
la nova normativa.
i,
per exemple,
amb els autobús,
l'examinador
els va demanar
a veure quins elements
de seguretat
coneixien
que ells
portessin
amb aquell vehicle
que es anaven a examinar.
I sí, sí,
una mica en mica
van anar desgranant,
doncs,
miri,
si aquí té
els triangles
de presencialització
de veria,
aquí hi ha els extintors
de l'autobús,
aquí hi ha els martells
dels vidres
de socors
en cas d'aquí
que hi hagi un accident,
com s'han d'actuar
amb els martells,
i van anar
molt bé.
Un cop
els va fer
les pertinents preguntes
i ells van contestar,
ells va dir,
doncs,
ara començarem
la conducció
per les vies obertes
al trànsit
i durant 10 minuts
vostè em portarà
en una direcció
que jo li diré
sense que jo
li hagi dit res més
i vostè m'ha de saber
conèixer
i interpretar
les senyals
i anar buscant
la direcció
que jo li demano.
En aquest cas concret
ens van anar,
estàvem dintre reus,
ens van demanar
que anéssim
direcció
Barcelona.
Bé,
et diré que
dels quatre que vam examinar
van aprovar tres
i un d'autobús
va suspendre
amb una frenada
amb un semàfor
d'aquestos
que estan en precaució
i que de repent
canvien a ambar fixa
i vermell
el conductor
no anava prou atent,
li va fer el canvi
i quan va frenar
va sobrepassar
la línia del semàfor.
I això és motiu de suspendre.
I això,
dintre de la qualificació,
motiu d'eliminatori.
també vull dir-te,
Josep,
que amb això
dels exàmens nous,
home,
doncs la gent
s'ha d'espavilar
una miqueta més.
No és molt més complicat
que abans
i la gent
tindrà un grau
de coneixement
una mica més alt
del vehicle
que vagi a conduir.
I això és bo.
Això,
ampliar coneixements,
Josep,
sempre és bo.
Per exemple,
amb sistema de retenció infantil
també cal saber-ho,
tot el que...
Cal saber
quan un té canalla,
no?
I la porta al cotxe.
Mira,
he llegit aquests dies
que molts pares
portem incorrectament
els nostres fills
dintre del cotxe.
A vegades,
no pel fet
que hi ha d'utilitzar
les cadiretes,
sinó
on les posem
les cadiretes
i com les posem
aquestes cadiretes.
On és el millor post
per portar
un nen
de 0 a 6 anys?
Doncs,
evidentment,
als assientos posteriors,
no al davant.
S'hi pot portar
al davant,
el nen,
s'hi pot portar,
sempre i quan
desconnectem l'airbag
i vagi amb una cadireta
adaptada
i homologada
a la talla i pes
d'aquesta criatura.
Però el post 1,
evidentment,
per seguretat,
que està més allunyat
d'un impacte,
és al centre del vehicle,
que és la plaça mitjana
de l'assiento posterior.
I no,
Josep,
en el sentit
de la marxa,
aquesta cadira,
sinó
contrària
al sentit
de la marxa.
Mirant el...
O sigui,
el nen ha de mirar
el vidre de darrere,
la luneta posterior
que en diem en castellà.
què passa?
Que si aquest vehicle
piqués frontal
o frontolateral,
el cos
i el cap del nano
sempre estan resguardats
pels assientos del davant.
En canvi,
si el nen
viatja
en el sentit
de la circulació
mirant el vidre del davant,
tot el seu cos
i els nens petits
quan neixen,
la part que se desarrolla
més de pressa
és el cap
i la part que pesa
més és el cap.
El cap fa de pilota,
arrastra el cos
i va endavant.
Encara que n'és
lligat al nano,
les lesions
de les vèrtebres
del cap
segur que hi serien
en aquesta posició.
En canvi,
si va d'esquena
en sentit
cotrària
a la marxa,
els pares
tindran més seguretat
sobre els danys físics
dels seus bebès,
dels seus nens petits.
Zero a sis anys,
eh?
A partir de sis,
no?
A partir de sis ja
sinó en altra història.
Llavors ja els podem lligar
perquè,
a veure,
el nano ja és molt més gran,
els sistemes de retenció
ja van canviant
i llavors
ja podríem tindre
el tema
de la vigilància
amb el cinturon,
amb l'apoi a caps,
etcètera, etcètera.
Doncs això,
tenir-ho en compte,
és important,
eh?
César Cis Sánchez,
Jordi Llorenç,
gràcies per acompanyar-nos
un dia més,
cada 15 dies,
és que avui tenim poc temps,
no sé si ja ho has notat,
que tenim poc temps, segur.
Mira,
el que deixa'm el tinter
serà pel pròxim programa,
què et sembla?
Doncs ens veiem d'aquí 15 dies,
l'altre cop a Motoscola Jordi.
Jordi, gràcies
i una forta abraçada.
Gràcies a vosaltres, Josep,
i a tot l'equip.