Home, la primera vegada que vaig escalar va ser a Anglaterra,
quan tenia uns 16 anys, amb un material dolentíssim,
amb unes cordes que estaven mig podrides, perquè havien d'un magatzem,
i, bueno, no ens vam fer mal per miracle, no?
Però vull dir que el material era el més bàsic, diguem.
I a poc a poc he anat veient que això no pot ser, no?
I que després d'Anglaterra vaig anar a Alemanya,
i a Alemanya ja em van començar a ensenyar les cordes de perló,
uns peus de gat d'aquella època,
i tot això em va ensenyar que, si vols fer coses,
t'has quedat ben equipat, no?
Però bé, des d'aquella època, que això ja parlo de l'any 50,
fins ara, el material ha fet un salt endavant terrible, fantàstic, no?
És a dir, més seguretat, més possibilitats de fer coses més difícils,
i la tècnica també ha evolucionat.
És a dir, tot això, realment, a mi em satisfà veure que això ha anat endavant
i que la gent ara pot fer unes coses que nosaltres no les havíem ni somiat, no?
Això trobo que té molt mèrit, encara que nosaltres ara ja estiguem massa tard
per poder-ho aprofitar al 100%, però em satisfà molt.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.