Fins demà!
Com estem? Bé, anar fent.
Parlem una mica de com està la situació a nivell del col·legi.
Ara, per cert, acabem de conèixer les hores de l'atur a nivell de Catalunya
i també a nivell de demarcació també.
Com està el col·lectiu, el col·lectiu d'infermers i infermeres en aquest sentit?
O es preocupa, de fet?
Sí, he sentit ara mentre esperàvem que estem en un 24,5% a Catalunya
i nosaltres en el nostre col·lectiu, aquí dintre de la demarcació,
devem estar rondant el 20-21% d'infermeres en atur.
Val a dir que moltes han marxat fora a l'estranger a treballar
i que realment en el col·legi, en l'atur, pròpiament que nosaltres sapiguem
i que continuem col·legiades, no són tantes, són molt poquetes.
És un 1% les que tenim col·legiades que estan a l'atur
perquè tenen unes avantatges especials.
Però en qualsevol cas, això, continuem marxant a fora, no?
A treballar a Nova Regne Unió, però també a altres punts, a França, no?
Sí, te'n recordes que vam parlar fa un mes escat.
Sí, sí, vam parlar al començament d'això.
Sí, nosaltres tenim una persona al col·legi que les ajuda,
una referent de tot el tema d'estrangeria,
que és la que mira totes les ofertes que ens arriben al col·legi,
que cada dia n'arriba.
Vam parlar també una mica del frau i de l'estafa que hi havia amb tots aquests temes
perquè moltes vegades els que es venien eren cursos.
I la veritat és que la gent que marxa assessorada per l'Olga,
per aquesta persona, l'Olga Vázquez,
la veritat és que està molt contenta.
Ella les segueix després via Facebook i via correu electrònic
i, bueno, per almenys marxen amb unes garanties i amb una qualitat.
S'acaba de saber.
A nivell de Tarragona, de Marqués de Tarragona,
l'atur ha pujat en 16.900 persones el primer trimestre
i fixar una taxa del 28,98% segons l'enquesta de població activa.
Són aquestes les últimes dades.
A quin és el moment actual de l'ENSA col·legial?
Perquè ens sembla que ja han convocat eleccions ja, no?
Avui.
Avui mateix.
Avui hem convocat les eleccions per la nova Junta de Govern
i comença el comptatge a partir de demà i s'acaba el dia 3,
acaba el període de presentació de candidatures.
Vostè s'hi presenta, a la relació?
No, no em presento jo ni ens presentem cap dels membres de la Junta actual
perquè tenim nous projectes de futur
i portem ja 3 anys i mig, ja penso que hem fet molt pel col·lectiu.
Som molt treballadors, hem treballat moltíssim,
hem fet molta formació, molta recerca
i volem donar pas a gent jove, a gent que tingui nous projectes
i, bueno, nosaltres continuarem amb un altre que tenim molt important.
Anava a dir que això és primícia, no?
Perquè vostè fins ara em sembla que no ho havia dit, no?
Que no es presentava o sí?
Bueno, la gent que em coneix...
A petit comitè, no?
Sí, la gent que ens coneix, la gent que coneix a la Junta
i la gent que està a prop del col·legi, sí.
La resta de col·legiats o de la població civil en general
no crec que ho sapigués.
Li consta que hi ha gaires candidatures o no?
Bueno, el període electoral ha tingut alguna mena de problemes
com es va poder veure...
Van publicar alguns mitjans, sí.
Sí, amb una desafortunada publicació que va haver
amb un mitjà de comunicació
perquè nosaltres vam convocar les eleccions el dia 21 de març
i per estatuts el nostre període electoral
són vuit dies naturals que es poden presentar candidatures
però, malauradament, el vuitè dia natural que hi ha
amb divendres sant, amb el qual, assessorats per diferents juristes,
vam ampliar el pla fins al dia 2,
que era el següent dia, hàbil, per poder presentar.
Llavors, així ho vam posar en els diaris,
així ho vam convocar a tots els col·legiats,
així va quedar reflectit a la pàgina web
i, bueno, sobtadament, el dia 28 va entrar una candidatura
al migdia perquè nosaltres el dijous sant feien festa a la tarda
i les altres dues candidatures més es van presentar
el dia 2, tal com marcàvem.
I, llavors, aquesta candidatura sembla ser
que ha tingut una mica de problemes
en no veure sola i absolutament única candidatura.
Vam posar un recurs en el Consell de Col·legis
que ens ha donat la raó que ho havíem fet bé
i, llavors, la recomanació del Consell de Col·legis
va ser que les convoquéssim i tornéssim a convocar
més clar per no anar en prejudici
ni dels que havíem presentat el dia 28
ni dels que havíem presentat en forma el dia 2,
tot i que a nosaltres va ser una qüestió nostra.
Bé, ens vam equivocar al marcar el dia
perquè el següent dia a Vilputxera, el dissabte...
Bé, en fi, vam haver de desconvocar.
És a dir, que hi haurà dues candidatures, per tant, no?
O tres, o quatre, o cinc.
Ara es poden presentar totes les que ho hagués.
O sigui, ara hi ha vuit dies per presentar candidatures, no?
Exacte. Qualsevol col·legiat que munti una candidatura
es pot presentar.
I a vostè, aquests tres anys i mig,
a quines sensació li deixen?
O quin és el balanç que en faria d'aquests anys?
Nosaltres...
Bé, doncs hem fet un balanç molt positiu.
La veritat és que tenim moltes coses a fer, a dir,
tenim una memòria important d'aquests tres últims anys
i, sobretot, hem fet molta recerca,
molta formació continuada
i, bé, visibilitat infermera, aquest espai ho demostra, no?
Llavors, bé, tenim unes dades importantíssimes de formació,
tant de formació continuada
com a de formació en noves tecnologies
i prescripció infermera
i, bé, doncs que pràcticament més del 70% dels col·legiats
de Tarragona
han passat pel col·legi a formar-se en algun dels aspectes.
Han fet més de 20 xerrades i jornades, també,
i, bé, hem creat els Premis Investits,
que són els Premis a la Recerca Infermera,
hem fomentat aquesta recerca,
perquè pensem que, bé, tot això va
en foment de la salut, del benestar
i dels pacients i els ciutadans,
que no oblidem que són la nostra fita de la cura.
És a dir, que han fet jornades de formació, no?
És a dir, que el personal està format,
el que passa, clar, que si malauradament
costa trobar un forat en l'àmbit laboral,
no, per més formació que es tingui, no?
Clar, és que és complicat, imagino, no?
Sí.
Trobar això del camí més, més, més...
No és fàcil, el que passa és que nosaltres vam agafar
una forma de fer formació
que el mateix curs que es feia el dematí
es repetia íntegra i exactament a la tarda,
perquè les persones, clar, nosaltres som una professió
que va molt a tors, i llavors les infermeres
que anaven dematí poguessin venir a la tarda
i les anaven de tarda al dematí,
inclús dintre del mateix curs un dia
poguessin venir dematí i l'altre de tarda.
Hem intentat, doncs, intentar tenir content
a tot un col·lectiu, però un col·lectiu
de 3.630 persones,
doncs, bé, sempre hi ha els que no estaran contents
i els que no, però, vamos, ho hem intentat.
Penso que ho hem aconseguit.
En un futur, què es planteja?
No sé si hi ha més o menys allò
definida, estructurada, què farà?
Bé, jo treballo i continuo treballant,
i soc infermera pediàtrica de tota la vida,
i jo treballo al cap i continuo treballant,
tot i portant el col·legi,
i el col·legi estic amb una reducció de jornada
de la meva feina, però continuo treballant.
Els altres membres de la Junta
no tenen ni reducció de jornada,
vull dir que tot és a més a més,
vull dir que tinc la meva,
no, que és la meva professió,
i el meu dia a dia el tinc ben cobert
i altres projectes.
Jo hi he parlat dels altres projectes.
Bé, els altres projectes són altres projectes.
Està, diguéssim, en dans.
No, de moment que...
O s'han acabat de trebar, diguem-ne, no?
Seràs dels primers a enterar-te.
Molt bé, doncs a Maria Pedreza que la veurem a això.
Però serà alguna cosa pública,
de rellevància pública o no?
O ja estirem massa?
Ja estàs estirant.
Ja en parlarem quan arribi el moment.
Tornant al col·lectiu,
és cert que...
És que no sé,
a mi em dono la impressió
que hi ha més dones que homes,
és cert d'això o es va igualant?
No, no, no.
Perquè també hi conec molts infermers.
I aquí n'han conegut alguns en aquest espai,
no?, l'espai infermer.
Sí, en total n'hi tenim homes 334 col·legiats.
Sí que hi ha més dones, no?
3.300, sí.
O sigui, és una professió preferentment femenina o no?
Sempre, sempre.
Ja els nostres ancestros ja venen de molt enrere, no?
Quan, bueno, el tema de la cura el tenien,
doncs, el que eren les dones,
les monges,
la Florence Nighting,
aquesta on venim,
i, en fi,
sempre ha sigut una professió menina,
però, bueno,
jo quan estudiava,
al meu curs no hi havia cap noi,
i ara...
És que ara sí, no?
És que això ha anat canviant, no?
Amb els darrers anys ha anat canviant, no?
Sí, ha anat canviant,
i, bueno,
doncs ara tenim 334 col·legiats masculins
a la nostra demarcació.
Quins són els reptes de futur, creu vostè,
de per què col·lectiu?
Reptes de futur?
Molts, molts.
Que la infermeria continuï avançant,
ara ja som infermeres de grau,
vull dir, la universitat ja s'ha avançat,
continuen avançant amb la recerca,
han fet grans passos en els últims 10 anys,
però ens queda un futur molt interessant,
molt apassionant,
molt il·lusionant,
i, bueno,
tota la gent jove,
tota la gent que té ganes
de fer coses de recerca,
treballs de recerca,
penso que en el camp d'infermeria,
en el camp de les cures infermeres,
hi ha molt de treball per fer,
i encara no és un camp
que tinguem molt abonat,
està,
bé,
amb els 10 anys,
ha pujat moltíssim,
perquè jo,
quan vaig acabant,
pràcticament no hi havia recerca,
ni es feia recerca,
ni infermeria,
i ara es fa,
i es fa recerca de qualitat,
i en els congressos es demostra,
però, bueno,
penso que encara hauríem d'avançar més,
avançar molt amb el tema de les TICs,
amb les noves tecnologies,
però també tenim una franja d'edat d'infermeres
que passen els 45 anys,
i, bueno,
potser s'han d'anar formant,
i una franja ja més petita,
per entre 55 i 64,
que encara queda gent.
Hi ha cantera jove també, no?
Hi ha una cantera jove fantàstica,
una cantera jove de menys de 35 anys,
de 1.567,
vull dir,
pràcticament la meitat en aquests moments,
llavors hi ha una cantera jove,
que nosaltres tinguem col·legiatge,
i llavors hi ha una cantera,
suposo que amb moltes ganes també,
de fer,
i de nous reptes de futur,
no?
La infermeria del segle XXI
ha de quedar palesa.
I amb aquest camí em parlava,
no?
Amb les noves tecnologies,
amb les tecnologies,
ja no són noves,
que ja porten...
Ah, sí.
Les tecnologies de la comunicació.
Però és que ja són...
En el dia a dia ja l'estan invent per cert,
no?
Sí.
Anar d'aquest camí, eh?
Sí.
Amb les tecnologies, no?
Anar cap a aquest camí,
vull dir,
és allò, no?
Ens hem d'involucrar tots,
per molt que no ens hagin agradat,
o bueno,
hem anat agafant el ritme,
i tots estem,
perquè ara pràcticament
tot és la història clínica informatitzada,
les receptes electròniques,
tot va per anar amb aquest ritme,
vull dir,
o ens acoplem,
no podrem fer res.
Hi pot haver tecnologies,
però també hi ha un altre element
que suposo que és molt important,
que és la vocació, no?
Bueno, sí.
Sí, no?
Sí, la vocació.
No sé si és bàsic fins i tot,
amb aquesta dedicació, no?
Bàsic per algunes infermeres com jo,
jo et puc parlar per mi,
sí,
la vocació jo de petita volia ser infermer.
jo tenia set anys i ja volia ser infermera.
Per altres persones,
doncs no,
han volgut altra mena de carreres,
han fet fins i tot altres carreres
i no han tingut sortida amb les seves carreres
i després han anat a parar el món de l'infermeria.
O sigui,
no han vingut pel món de la vocació.
Després,
home,
després s'ha de tenir,
s'ha de tenir un ens especial per ser infermer.
N'hem parlat també en algun d'aquest espai,
s'infermeren han vingut allò,
infermers,
infermeres vocacionals,
que ens explicaven la seva dedicació al dia a dia
i que ha de ser vocacional,
en alguns casos,
en alguns sectors en concret.
On pot treballar una infermera?
És a dir,
perquè sempre pensem en un hospital,
un CAP,
però suposo que hi ha altres sortides,
o no?
Hi ha altres camps,
altres terrenys d'explorar.
Sí, sí,
a veure,
tenim,
l'infermeria té diferents camps,
té el camp de la recerca,
de la investigació,
que n'hi ha poques,
però n'hi ha,
i el camp de la docència,
tenim les universitats,
on tenim quantitat d'infermeres treballant,
i tenim el camp d'intervencionista,
el camp de la primària
i el camp de l'especialitzada,
els hospitals.
I dintre d'aquesta primària i hospitalitzada
tenim totes les especialitats infermeres
que estan desenvolupades,
que en aquests moments són sis,
i queda per desenvolupar
la de médico-quirúrgica.
Però tenim el camp de la geriatria,
que vas tenir aquí l'altre dia,
a la Ingrid,
que porta tot el tema de la gent gran
i l'envelliment,
i tot això,
que és un camp molt apassionant.
Tenim tot el tema de la salut mental,
que també vas tenir el director
d'enfermeria de Paramata,
també és una especialitat infermera.
El món del treball,
l'enfermeria del treball,
és una altra de les especialitats infermeres.
L'enfermera familiar i comunitària,
és una altra.
Després la infermera pediatríaca,
que està estigua aquí immersa.
I després l'austèntrica,
la matrona,
la llevadora de tota la vida.
I la que queda per desenvolupar,
que és el gran calaix de sastre
de l'especialitat infermera,
que és la mèdica criúrgica,
on entrarien
totes les especialitats hospitalàries,
nefrologia, cardiologia,
vascular,
és tot un...
I aquest encara
està per acabar a desenvolupar el Ministeri,
perquè no hi ha manera
de calar prova.
I tenen un programa formatiu fantàstic,
un programa formatiu elaboradíssim,
i portem set anys
a veure si hi ha d'una vegada
també sobre aquesta setena.
Perquè això què seria?
Formació un cop acabada la carrera?
Sí.
Ara el grau, diguem-ne,
acabat el grau,
seria formació complementària, no?
Són dos anys
de formació complementària
en residència,
o sigui,
en pràctiques,
igual que el MIR,
igual que la formació MIR,
i és la formació EIR,
infermera interna resident,
que desenvolupa
el seu aprenentatge
en pràctiques
durant dos anys,
en hospitals,
en primària,
etcètera, etcètera.
I per què costa tant?
Per què no desencalla?
perquè...
No desencalla,
quina?
La que està encallada?
La de médico-quirúrgica,
perquè, bueno,
hi ha alguns interessos a nivell,
això ja és a nivell ministeri,
que no acaben de desencallar-la.
I després,
les altres especialitats
que tenim a fora,
tampoc és que s'hagin desenvolupat
amb tota la seva plenitud
i esplendor que ens agradaria,
que els temps són difícils,
però encara,
tret del que són llevadores,
algun lloc de salut mental
i infermeria del treball,
que sí que ja està molt definida
per si mateixa,
però totes les altres especialitats
encara no tenen els seus llocs de treball.
O sigui,
no hi ha un lloc de treball
que s'obri en un hospital,
com el Joan XXIII,
la Verge de la Cinta,
o un CAP,
que digui,
aquí necessitem una infermera pediàtrica,
una infermera familiària comunitària,
o volem anar a la geriàtrica
una infermera
amb el perfil d'enfermera geriàtrica
amb especialitat.
I això encara,
s'ha d'acabar de definir,
i la veritat és que la nostra comunitat,
les úniques que ho tenen molt definit
són les llevadores que ja ho tenen fa anys
i per normativa europea.
L'arribada del grau d'infermeria
sí que ha sigut un gran què,
no?
Sí,
però ha sigut un reconeixement.
És un reconeixement,
és posar l'infermeria
al lloc que li toca
dintre de la universitat,
el poder ampliar després també
per tota la via acadèmica,
per anar a fer un màster
i fer un doctorat.
Vull dir,
això és molt important.
Abans les infermeres
pensen que per poder fer un doctorat
havíem d'anar a fer
una altra carrera,
una altra licenciatura.
Nosaltres podíem ser infermeres,
treballar d'enfermeres,
tenir vocació d'enfermeres
i haver de fer antropologia
per doctorar-nos,
per doctorar-nos,
per tenir un doctorat.
I llavors,
d'això,
amb això amb el grau
ja s'aconsegueix
passar al màster,
doctorar amb l'especialitat
que tindrà els crèdits
de recerca
que es necessiten,
també es podrà fer
un doctorat.
Les que venen
del sistema formatiu antic
que tenen la diplomatura,
què han de fer
per concedir el grau?
S'ha de fer formació complementària?
Sí,
hauran de fer formació complementària
i de moment aquí,
si tu parlaria millor,
la Rosa Ricomà,
que és la directora
de la facultat
d'enfermeria,
però sí,
s'han de fer uns complements
dels crèdits
que falten fins a arribar
a obtenir
els que tenen ara
les infermeres de grau,
que sortiran
a primera promoció
aquest any.
La primera serà
aquest any,
eh?
Sí,
la primera de Tarragona
la primera és aquest any.
També mirem de parlar
amb alguna
de les que surtin
amb el nou grau
a la mà
per veure...
Que vulguis,
que poden venir
a parlar
de les seves experiències.
Anna Maria Pedraza,
ja tornant
allò fent balanç
d'aquests anys.
Sensació
a nivell personal
ja bona?
Sensació
positiva?
Sensació positiva?
Molt positiva.
Jo soc una persona
molt positiva.
Penso que deixem
un legat
i un col·legi
molt,
molt,
molt,
molt aixecat.
Vam trobar
un col·legi
amb un fons social
important,
amb uns diners
que nosaltres
no hem tocat.
Allí estan,
els diners
que va deixar
l'altra junta.
han fet més formació
que en els últims
15 anys
que es conegui
a la província
de Terrona
dintre del nostre
col·lectiu.
Hem indagat
la recerca
que també
estava molt parada
dintre del col·legi.
Penso que han fet
moltes coses positives.
Penso que
les persones
que en aquests moments,
perquè ja s'ha
elegit que hi ha hagut
alguna dimissió,
algunes forçades
i altres voluntàries
amb els seus interessos
particulars,
però les cinc persones
que estem ara
en aquests moments
a la junta
són unes persones
que hem estat molt unides,
amb moltes ganes
de treballar,
amb molta il·lusió,
i això no s'ho trobarà ningú.
I han passat moments difícils,
però tirem endavant
i no hem parat
absolutament res.
I marxem tots
amb el cap molt alt,
amb moltes ganes
de continuar
treballant per la professió
i pensant que
la feina que han fet
és una feina
que trobaran
tots els col·legiats
que queden
a la província,
que en són molts,
i tots els que venen darrere,
que també
són molt i molt importants.
Doncs d'aquest col·lectiu,
el col·lectiu
d'infermeres i infermers
que seguirem parlant
aquí també a Matí Tarragona Ràdio,
Ana Maria Perdata,
que vagi molt bé aquest projecte
que ja ens explicarà algun dia.
Moltíssimes gràcies.
Que vagi molt bé.
Moltíssimes gràcies.
I fins a la propera, llavors.
Moltes gràcies.