Fins demà!
Fins demà!
Doncs mira, aquest cap de setmana, divendres, tenim els Manel, dissabte el Duodinàmico i diumenge a Julio Iglesias.
Toni Cabero és el responsable d'aquesta programació esplèndida i també de Produccions La Traca.
Toni, bon dia!
Què tal? Com estem?
Serà d'infart, això, aquest cap de setmana.
Bé, no, és allò, com estem a Sant Magí i la gent està en ganes de gresca, ens ho hem de passar bé i, per tant, tres bons concerts.
Molt bé, i deia jo, traca final fins a cert punt, perquè després feu una parada d'un parell de setmanes i torneu a reprendre programació, que ningú se n'oblidi, el cap de setmana del 14 i també el dia 20.
Veja que ens quedarà un concert dels Pets i una obra de teatre, si primer ministre, tot emmarcat dins les festes de Santa Tegla.
De Santa Tegla, sí, sí.
Molt bé.
Per on comencem, Toni? Què et sembla Julio Iglesias?
Bueno, Julio Iglesias, ho ha de dir. Julio Iglesias és ara mateix...
No sé si hi ha algun artista llatí, ja no dic espanyol, llatí conegut a tot el món, és ell.
Jo crec també que és una d'aquelles oportunitats úniques que es presenten, perquè tal com tantes vegades que hem parlat bé del camp de mar,
doncs és que aquesta vegada inclús no se'ls ha més parlar-ne bé.
és que la proximitat que s'estableix amb l'artista fa que sigui una molt gran i bona oportunitat potser de veure alguna de les últimes gires del Pueblo Iglesias.
No oblidem que a part que ell, penso que no li fa falta, però d'alguna manera, també a poc a poc ja va plantejant-se fer cada vegada més curtes les gires,
que està demanat per tot el món, i, per exemple, d'aquí marxa immediatament cap a Jordània, vull dir, se treballa per tot el món.
I Tarragona té la gran, la grandíssima oportunitat de veure a una de les figures més grans que mai haurà tingut la música,
i veure-la de molt a prop.
O sigui, realment, en aquests moments, parlar de Pueblo Iglesias és parlar de l'oportunitat del segle, ara mateix.
Sí, i una es pregunta què està fent últimament Julio Iglesias.
La veritat és que ve aquí a presentar els grans èxits de sempre, no?, que suposo que és el que el públic espera.
Però xoca, bé, que amb l'edat que té Julio Iglesias encara rodi pels escenaris i encara estigui superactiu.
Sí, una mica és un cas similar al que podia haver passat en el seu moment, o està passant, per exemple, amb el Rafael.
Jo sempre dic que són figures que es moriran al damunt de l'escenari.
O sigui, ells, mentre puguin, estaran damunt de l'escenari.
O sigui, ells, mentre puguin, estaran damunt de l'escenari.
O sigui, cada vegada, com deia abans, les van espaiant més, o les van seleccionant més.
I crec que és una necessitat vital que ells tenen.
I, bueno, doncs, gaudim-ne, gaudim-ne, perquè és una molt bona oportunitat.
I us he de dir que, a més, a Tarragona, i això us ho dic perquè jo soc conscient i sé el que passa,
és probablement de tota la gira,
malgrat algú pugui pensar que les entrades són cares,
les entrades més econòmiques de tota la gira de Fulio de Lleixis estan a Tarragona.
Sí?
Sí, sense cap mena de dubte.
Ara mateix s'ha fet, per exemple, a Marbella,
al festival Star Live de Marbella,
i les entrades podien costar 400, 450, 300,
que cal que s'ho faci els seus càlculs i comparacions.
És a dir que també s'ha fet un esforç molt gran
per acondicionar les possibilitats reals de cada zona o del tipus de públic,
o per atensar-se a tot tipus de públic.
Jo ho veig així.
Com serà l'espectacle que portarà Julio Iglesias al Camp de Mar?
Recordeu aquest diumenge.
Suposo que músics de primera línia.
Sí, ell porta una banda extraordinària.
És una... no es pot permetre cap error amb això.
O sigui, a veure, un artista que viatja amb gent privat,
que va als millors hotels,
que va... no pot fracassar una cosa tan elemental com aquesta,
que és el primordial.
Porta una superbanda,
tot un acompanyament musical, però també artístic,
a nivell de tot, de primera, primeríssima qualitat.
són igual que ell, els millors del món.
Pel que estem veient a la seva pàgina web,
acaba de venir, si ens quadren les dades, les dates, vaja,
acaba de venir de, vaja, d'Israel.
Sí.
No, vull dir que el tenim, el tenim de gira total,
ara aquí, ara allà.
Sí, bueno, cal viatj amb gent.
Això, els grans estallers mundials,
a vegades els problemes que tenim nosaltres,
que ens han desplaçat mil quilòmetres i malament,
ell no ho té.
Ell puja el seu avió i avui està aquí de bastallar.
Toni, hi ha alguna curiositat,
perquè clar, vosaltres programeu,
no sé fins a quin punt després també feu backstage,
o feu de room managers.
Alguna curiositat de la preparació?
O sigui, que vingui Julio Iglesias a Tarragona,
què implica per a qui organitza el concert?
Bé, has de fer una adaptació de tot.
És a dir, el camp de Mart té unes prestacions,
s'han de millorar,
s'han de preparar alguns detallets de vestidors,
de camerinos...
en fi, des de la millor com a curiositat,
s'ha de posar un lavabo molt apropet de l'escenari,
amb unes caràcteriques especials,
s'han d'evitar certs moviments,
perquè sigui molt ràpid l'entrar i sortir,
per tant s'ha d'adaptar a l'espai,
és a dir, són coses totalment lògiques,
no hi ha capricis de vivo,
no estan demanant res que sigui res de l'altre món,
però, evidentment, hi ha diferències,
per exemple, l'escenari Sant Moqueta,
hi ha una sèrie d'elements
que donen una calidesa
o donen un tipus d'espectacle
que, clar, l'espectador també espera veure
o pensar què s'està fent,
perquè tots tenim aquesta idea
i és certa que els artistes demanen unes coses,
però també us he de dir que són bastant normals,
vull dir, el tema que sempre acostuma a preocupar molt
i què mengen i què veuen,
és un càtering normal,
servit per un restaurant de Tarragona,
a mi li farem propaganda a l'Entrecopes,
suposo que...
al venir un confinant amb un cafè quan hi vaig algun dia.
Mira.
Vull dir que demanen coses del país,
vull dir, d'on estiguem,
vull dir, en aquest cas,
tot està servit per Tarragona,
vull dir que no estem allò de dir
no ha de vindre tal cosa de tal lloc,
no, és una persona molt normal,
molt sociable
i en principi molt oberta també amb tothom,
amb el personal, etcètera, etcètera.
Sí, jo suposo que al darrere d'aquestes grans figures
hi ha tot un aparell,
tota una sèrie de professionals
que controlen el tema de premsa.
Una cohorte, cohorte de tot.
Clar, clar.
Llavors, però, bueno,
caldrà veure, no?,
si la persona en si,
doncs després hi ha aquest tracte personal.
Sí, però hi ha el tracte personal,
la llimana...
Jo no et dic que parli amb tothom
perquè és impossible,
però, bueno,
però té un tracte normal.
Les grans figures,
justament,
acostumen a passar això,
que es distingeixen per això,
perquè al final acaben sent
les que més properes estan.
I suposo que agraeixen
perquè saben que bona part
d'això que tenen els hi ve
gràcies al públic.
Doncs, Julio Iglesias,
no sé si ens pots recomanar,
Toni, alguna de les cançons,
algun moment de l'espectacle...
Clar, estem parlant de grans èxits, eh?
Sí, grans èxits,
i inclús jo ara mateix
et podria dir,
perquè això ho acostumes a fer ell,
no sé ni ben bé
el repertori exacte.
Vull dir, pot arribar a variar-lo
d'un dia per l'altre,
i el que sí us puc dir
és que, clar, evidentment,
el que hi vagi s'ho passarà molt bé,
i que vagi amb aquesta idea
de passar-s'ho molt bé,
perquè ho pots fer,
ho pots fer,
passar-s'ho molt bé.
Molt bé.
Doncs Julio Iglesias,
diumenge al Camp de Mart.
Seguim-vos per a Bingo,
com se sol dir.
Duodinàmico.
Mira, si ho haguéssim fet a propòsit,
allò buscant-ho, buscant-ho,
buscant-ho,
vull dir, no ho haguéssim aconseguit.
Vull dir, hem ajuntat un dia
el Duodinàmico
i el dia següent el Julio Iglesias.
Tenen relació, ha que sí?
Home, clar, que tenen molta relació.
El Duodinàmico ha estat treballant
amb el Julio Iglesias
anys i anys i anys.
Han estat a Miami amb ell
molts anys.
O sigui, la pena,
i ho dic així,
la pena és que no sigui possible
el castigui el Julio abans,
però, si no,
ojo, que vol apareix a l'escenari.
I són molt amics,
i han sigut tant el Ramon
com el Manolo compositors,
han treballat per amb ell,
és clar que sí.
Llavors, és veure les dues facetes,
el compositor cantant les seues cançons,
el Duodinàmico,
el Julio cantant cançons dels altres,
també les seues,
però l'abans i el després
i la transformació,
però d'alguna manera, no?
I el Duodinàmico
em fa també éfasi
de la seva relació amb el Julio
i de tot el bé que ha anat
i com han pogut anar.
En converses privades amb ells,
sempre surt,
és inqüestionable,
és el seu currículum,
el ser un dels grans col·laboradors
de tota la vida amb el Julio Alesios,
és un gran què.
Doncs serà bonic,
que comparteixin escenari
un després de l'altre.
De l'altre, exactament.
Com estan,
en quin estat de forma?
Estan al Duodinàmico?
Perquè la gira es diu 50 anys.
Sí, però ara ja serien quasi 51,
o de 52,
perquè ha tingut tal èxit
aquesta gira
que s'ha anat prorrogant.
De fet,
estava previst tancar-la
a finals de l'any passat
i, imagina't,
estem encara dalt a aquest apego
perquè realment
el resultat és magnífic.
Aquí sí que
els que vinguin,
que tinguin ja l'entrada,
ja ho saben,
però els que estiguin dubtant
van de pensar
que aniran amb un gran guateque.
O sigui,
recordaran les cançons
aquelles que cantaven,
ballaven,
amb les que es van enamorar,
amb les que van anar
per primera vegada de festa,
les recordaran totes.
Són tots hits
un darrere de l'altre.
És una gran festa,
és un viatge.
Són 50 anys.
Ens sortiran aquelles cançons
que avui,
d'octràs,
la canten
i no l'encantada,
la millor,
des de fa molts anys
i la cantaran en aquest concert.
Evidentment,
totes les grans
conegudes i xeran.
I nosaltres hem vist
en tots els concerts
que es dona aquell element
que realment
no passa sempre,
que és el fill
regalant-li l'entrada
al pare
o a l'avi
i anant acompanyats,
fins i tot moltes vegades
parelles joves,
que han descobert
aquesta música,
això ara que tot
és tan modern
i tan electrònic,
hi ha gent que no,
que prefereix
anar cap a aquest altre
tipus d'espectacle,
de música.
i estem veient
una barreja
d'edats
i de gent
que acompanya
els uns als altres
i al final,
això us ho garanteixo,
i si els que vingueu
ho veureu,
ser-me una marimorena
allà,
de gent aixecada,
cantant,
ballant,
agafats de les mans,
realment brutal,
vull dir,
jo ho tinc,
m'ho tinc gravat,
jo sols,
al cap,
per les vegades
que ho he vist,
sinó,
una vegada ho vaig ser
també amb una petita
gravació meva,
per després veure-ho,
i a veure si és igual
després quan jo ho he viscut,
i és increïble
veure les cares
de la gent,
la felicitat,
que d'això,
que és recordar
la vells temps,
i la forma
del Manolo i del Ramon,
vamos,
encomiable,
jo no sé si arribaré
a la seva edat,
però assegurar
que m'agradaria
ser com ells.
Escolta,
i deuen anar també
superorquestrats
amb uns músics,
vull dir que m'imagino
molta vida
dalt de l'escenari.
Sí, sí, sí,
o sigui,
és molt dinàmic,
vull dir,
el concert,
la part de que són
cançons molt fonegudes,
doncs és el que et dic,
que no,
que no deixeu mai,
ells tenen una comunicació
amb el públic
molt bona,
estan constantment,
doncs,
interpel·lant,
esperant,
i bueno,
però a ell no ens faltarà
la gent que vagi
amb les roses,
amb les flors,
amb l'intercanvi de regals,
és que és,
és...
Què és això
que dius
de les roses
i les flors?
Sí,
però és que la gent
els porta regals,
estan molt agraïts,
molt agraïts.
Ai, mira,
això no ho sabia,
sí,
vols ser que els hi tiraran roses,
sí?
Sí, sí, sí, sí,
segurament.
Acabes de donar una bona idea,
jo no he caigut amb això, eh?
Seria el primer concert
que no passa.
Ostres!
Sí, sí,
perquè és que és,
hi ha una empatia total
entre ells
i una bona part de públic
i a públic
que ha comprat les entrades
de totes parts d'Espanya
que les tenen comprades
de fa mesos.
Molt bé.
Perquè és això,
i viatgen,
i fan turisme,
allà on vagi
un món dinàmico.
Molt bé,
molt bé.
Alguna curiositat també
pel que fa a la preparació
d'aquest concert?
Són accessibles?
Molt accessibles.
Sí,
cap problema.
Molt, molt, molt.
A més,
insisteixo que
com més grans són,
més persones són.
i aquestes són grans
i persones.
Molt bé.
O sigui,
és impossible,
això ho hem d'entendre,
atendre a tothom.
Però el grau de gent
que arriben a atendre
ells
en comparació amb d'altres,
no hi ha comparació.
Toni,
hi ha algun moment també,
jo sempre et pregunto això
perquè clar,
tu has vist tots els espectacles,
algun moment
de l'espectacle especial?
Que jo m'imagino
que des de la primera cançó
la gent està de peu i ballant.
Bueno,
hi ha el final,
al final.
Al final ja és brutal.
L'apoteosi final,
quan hi ha això
i, bueno,
i quan, no sé,
sortirà,
perquè sortirà,
surten tots els concerts,
la senyora Maria,
Rosita,
Clara,
que se t'aixecarà
i era guapo
i jo no sé,
t'estimo.
Clar,
llavors la gent
comença
com a tornar-se mig així,
no sé com dir-te,
no?
Amb una animació
total i absoluta
i cantant
i demanant les cançons.
És tot,
és el públic i és ells,
és ells i el públic.
No hi ha un moment
superespecial,
perquè és que cada cançó
li recorda alguna cosa
a algú del públic.
Ai, molt bé,
molt xulo.
I les cartes que arriben,
notes,
dient,
Ramon,
Manolo,
amb aquesta cançó
em vaig a enamorar,
tot això,
és constant.
Per tant,
jo crec que és un moment,
cada peça del concert
és un moment
per a algú
que està al públic.
Molt bé.
seran.
I la festa final,
l'apoteosi final,
per a veure-ho.
Tot un regal,
doncs,
al concert del Duodinàmico,
dissabte.
Anem recolant en el temps
i ara parlem d'un concert
que jo crec que tindrà
un públic bastant diferent.
Sí,
el de Manel
i una intensitat també,
bueno,
totalment diferent,
no m'imagino gent
tirant roses als Manel.
No,
no,
no,
no,
aquí canviem completament,
el festival,
ja sabeu,
hem anat parlant
repetides vegades,
és un festival variat,
ha de ser per a tots els públics,
han d'agafar
tots els sectors,
edats
i,
doncs,
els més moderns.
I ara,
doncs,
arribem als més moderns
catalans,
que són els Manel.
Teníem un estil
molt peculiar,
molt particular,
que ha sigut capaç
de ser número 1
de vendes
a tot Espanya,
és a dir,
no a Catalunya,
sinó a tot Espanya,
per tant,
vol dir que,
amb el malament
que està la venda de discos,
arribar a ser número 1
de vendes,
doncs,
és un gran què,
és una gran fita.
I, Manel,
doncs,
bueno,
estem parlant ara mateix
del número 1
indiscopible
en català
amb el seu estil
més modern,
més innovador,
menys rock and rollero
i, per tant,
doncs,
més tiren cap a Indy,
d'Isla Batú,
és a aquestes noves fornades
i que ha agafat
un ampli ventall
de públic
que normalment
quasi,
quasi diria
que havia deixat
d'anar a veure música
en directe.
I entre ells
i altres grups
s'aconsegui
que tornin a veure
els concerts
i la veritat
és que hem tingut
molt èxit
tant d'artístic
com de públic.
No et preguntem
massa més,
vaja,
res més
de Manel,
Toni,
perquè ara recordarem
una entrevista
que va fer la nostra companya
Sílvia García
quan van venir ja per aquí
fa cosa d'un mes.
Per tant,
ells mateixos ja ens explicaran
de què va l'últim disc.
Millor,
perquè com ells
ho podran explicar,
això està clar.
Doncs Toni,
a veure,
moltíssimes gràcies.
Durant dues setmanes
no et molestarem,
que tingueu
una apoteosi
final d'estiu,
eh?
No és cap molèstia,
no és cap molèstia,
al contrari.
Jo que estic
és molt content,
vull dir,
la resposta de Tarragona
ha sigut molt bona,
vull dir,
tothom està,
jo crec que molt gratament
satisfet
de com estan en tot
i, bueno,
doncs,
ara acabar-ho,
a disfrutar com tu dius
i són,
és la traca final
i amb tres grans noms.
Doncs ens tornem
a contactar,
Toni,
ja al començament
del setembre,
dins les sostes
de Santa Tecla.
Tornem.
Ens haurem recuperat ja
de Sant Magí
i anirem cap a Santa Tecla.
Toni Cabero,
d'Espectacles La Traca,
moltíssimes gràcies.
A vosaltres,
adeu, adeu.
Quisiera ser
tu gran amor.
Quisiera ser
tu gran amor.
Paciència,
perquè tenim entrades
per regalar-vos
per veure els espectacles
del dúo dinàmico
i de Manel,
però serà després,
justament,
d'escoltar l'entrevista
amb Manel
que va realitzar
la nostra companya
Sílvia García.
Era el mes de juny,
començament de juny,
i ells estaven a punt
d'actuar,
crec que ho feien
aquell mateix cap de setmana,
al festival
Do It Yourself
de Reus.
A més,
estaven promocionant
el seu darrer treball,
i atletes baixin de l'escenari
i van passar físicament
per aquí,
pels Estudis de Tarragona Ràdio.
Hem repescat
aquella entrevista
i pot servir
de presentació,
també,
del que serà
el concert
d'aquest divendres.
Manel i Sílvia García.
Que se n'ha fet
d'aquella banda
de rock
Saps quina dic
Els han posat
Aquest matí
Creus que els faria gràcia
saber
que amb tant de temps
Des de tan lluny
Pensem en ells
Què va passar-li
a aquella banda
de rock
Potser una nit
Van fer un concert
Final molt trist
O van mirar
a ser després
d'un assaig
Leny d'Infernal
I ho van saber
I ho van notar
Creus que hi ha dies
que els ballen pel cap
M'avoguies reviuses
pel seu no cançó
I si ets a prop
el sents xiulat
Els Manel
que els tenim avui amb nosaltres
Saludem el Martí i el Guillem
Bona tarda
Benvinguts companys
Bona tarda
Com esteu?
Bé
Bé he de dir-vos que
m'he permès el luxe
de començar amb aquesta cançó
perquè és d'aquelles cançons
us he de dir
que és veritat
moltes vegades
escoltes una cançó
d'aquelles perdudes
que no saps on ve
i et preguntes
què se n'ha fet d'aquell grup
que no és el vostre cas
gràcies a Déu
per molts anys
però que passa
m'he sentit molt a gust
sentint-la
precisament per això
perquè moltes vegades
en el temps
i sobretot
quan estàs aquí a la ràdio
veus passar de molts de colors
i de bandes diferents
i de tant en tant
et preguntes
però és a mena
on deuen parar
no és que ens sortís un dia
d'aquests que passen aquestes coses
però sí que pensant en això
ja sigui un músic
o gent d'aquesta
que pel que sigui
passen una època
molt concreta de la seva vida
per una popularitat concreta
per el que facin
sempre diem el mateix
que podria ser també
una cançó sobre
un lateral del Deportivo de la Corunya
de la Lliga del 85
per exemple
els esportistes
passen també per aquestes fases
com en la seva joventut
i després de cop es retiren
amb 37 anys
i tenen tota la vida
per a d'endavant
i bueno
fan altres coses
Tercer treball discogràfic
ja dels Manel
que tal?
Com ha anat al part?
Ha estat molt dolorós?
Ja la teníeu?
Ja teníeu les cançons?
Home
de fet
aquest disc
l'hem tret
quan pràcticament
vam acabar el disc
crec que ni un mes abans
que sortís a la venda
Què en dius?
Ha anat pim pam pim pam?
No
pim pam pim pam
no
el que passa és que
un dia vam decidir
que ens faria gràcia
que sortís una data
vam posar com un
un tope
sí un tope
i la cosa
encara hi seria
la cosa es va anar
retressant
i mira
va arribar
el disc
va sortir a l'abril
doncs a mig anys de març
el devíem tenir acabat
i una mica va ser això
i el part
bueno dolorós no
però sempre quan fas un disc
tens dies millors
i dies pitjors
i dies que tot et surt
molt fàcil
i dies que no tant
i ja està
però bueno
no sé com
perquè Martí
sou humans
no?
encara
sí
som humans
sí
perfecte
perfecte
millor no?
dintre del què?
precisament per això
perquè a l'hora d'explicar
experiències
són les coses
que un dia estàs millor
un altre estàs mig millor
no?
sí
hi ha dies que no estàs gens
i un altre dia
que no
senzillament ja no hi ets
no?
no diguem
ni us on estic
on estic
no ho sé
però bueno
no me busqueu
i aquest tope
el posar-vos
una edat a límits
què és?
perquè si no
sou una miqueta crítics
a l'hora de fer el disc
o a l'hora de composar
o a l'hora de
i sou massa
parteccionistes
és una qüestió
que amb el temps
és de les poques coses
que crec que hem anat aprenent
amb el temps
que realment sempre que
ens posem aquest tipus d'edat
que sempre són raonables
tampoc és que hem d'anar a córrer cuida
simplement és allò de
bueno escolti'm senyors
d'aquí sis mesos
això ha d'estar fet
d'aquí sis mesos
què diu?
però sempre ens ha semblat
molt propera la data
sempre ens ha semblat
vols dir que tindrem temps
vols dir que tindrem temps
després bueno
posar-t'hi
i arriba un moment
quan estàs fent una cosa d'aquestes
que portes molt de temps
posposant moltes decisions
i després al final
les has d'acabar prenent
totes
ràpidament
prendre decisions
també és una cosa
que al final
vas agafant pràctica
vas agafant allò
carrerilla
i després vas fent
però quan em portes uns quants mesos
sense prendre en cap
doncs al principi
comences una mica complicat
donar preses bones
donar allò preses per bones
la que no sóc aquesta
que fa un any
que estàs pensant
doncs al final serà així
i només d'aquesta manera
són decisions
que has d'aprener
és una musculatura
que vas agafant
i segurament també
una mica preveient
pel bon temps
allò que dius
sortiran els bolos
una manera també
d'ensenyar
el material nou que tenim
tot això s'ajunta
no?
sí, sí
al final és això
que al final
fes una feina
en la qual
passes molt temps
que les coses
són només teves
però la gràcia
per enganyar-nos
és ensenyar-les a la gent
i que la gent
bueno
que a veure si li agraden
o a veure si no li agraden
i que les puguis tocar en directe
perquè
passa això
que quan portes molt temps
tocant
doncs
tancat
pensant cançons
i això et ve de gust tocar
i la veritat és que
és que l'estiu
és una bona època per tocar
i si ho haguéssim
segurament
si haguéssim tret el disc
en lloc de l'abril
al juny
no hauríem tingut
potser massa precipitat
sí que era massa precipitat
llavors
pensàvem que a finals d'abril
anava bé
per poder preparar el concert
de cara a l'estiu
i ja està
una mica era això
i així és com
i com es prepara
com s'acaba de gravar
com es fan les presentacions
però clar
també
el que dèiem
avui us hem tingut
esteu per aquí
per Tarragona
acabant de presentar
el que és el disc
les preparacions
aquestes dels concerts
en el fons
és bueno
això
l'assaig de tota la vida
i després
hi ha certa cosa
que la vas agafant
a mesura que vas fent concerts
vull dir
ara és allò
que anem agafant
una mica de pràctica
ara tot just
en portem
no sé si 3 o 4
de concerts
amb aquestes cançons noves
i és allò
que una cançó en directe
no l'acabes de dominar
fins que
si més no nosaltres
per l'experiència
que hem tingut
amb els altres dos discos
és allò
que no l'acabes de dominar
fins que portes una mica
de rodatge
i ara són sempre dies
de més nervis
n'hem canviat també
els ordres de les cançons
per veure
quin és l'ordre
que ens va millor
que dóna més ritme
el concert
aquestes coses
ara estem una mica
en aquesta fase
sempre és allò
que vas fent
petites fases
com hem acabat de gravar
tocava la mescla
com hem tocat la mescla
tocava decidir
la portada
d'una vegada
del disco
i que sortís
després no sé què
la presentació
són petites fases
i ara estem en aquesta
de començar
a agafar una mica
de rodatge
amb els concerts
i ara
espera espera
una de les coses
una de les parts
també important
és el títol
ja sé que
ho heu explicat
per activa
per passiva
però expliqueu-m'ho
també a mi
perquè vau triar
aquella frase
del senyor
del Constantino
exacte
perquè vosaltres
dieveu ser petits
com va passar
tot allò
no crec que sigui
perquè me'n recordi
jo d'aquell moment
estava ja a la televisió
dubto molt
són molt joves
aquests records
estranys
que estan allà
incrustats
en un territori
molt remot
del cervell
era una cosa així
com molt rara
que no sé
per què
es va aparèixer
així de cop
no
és la típica frase
que pel que sigui
no et diré
que m'ha acompanyat
al llarg de la meva vida
perquè és una frase
que tampoc
et fa tanta companyia
músics
baixin de l'escenari
no
no
si no arriba a haver-hi
té aquesta cosa
que forma part
com del
folclore
així
recent
de Barcelona
és una cosa
que té una cosa
que ja fa una mica
d'olona
a la neftalina
però alhora
és de fa poc
i això
té certa
no sé
ens feia gràcia
i de fet al final
el que va passar
és que feia gràcia
sortir la paraula a l'escenari
que d'alguna manera
justifica remotament
que pugui ser el títol
i a partir d'aquí
a partir d'aquí
es posa una mica de morro
i pel que
ens feia gràcia
que aquella frase
que estava perduda
dins d'aquella anècdota
d'aquella cerimònia
de cop es convertís
en el títol
d'alguna cosa
era com estrany
i ens va fer gràcia
jo havia pensat
que al principi
abans de saber
d'on havia sortit
aquesta frase
vaig pensar
que al millor
ara els Manel
han començat
a fer exercici
o dintre d'aquest
treball discogràfic
hi ha algunes cançons
dedicades
a aquesta febre
de l'esport
perquè ara
tothom fa esport
no sé si també
és el vostre cas
no som
no som grans esportistes
Martí
mira Guillem
que obviada la pregunta
ha passat de la pregunta
t'ha mirat directament
a tu
en plan
contesta-la
tu
doncs això
no som massa bons esportistes
no?
no
ni
s'havia de preguntar
però teniu
s'havia de preguntar
no no
m'agradaria
m'encantaria dir
que sí
que fem esport
i que
mantenim
un cos atlètic
però no
crec que no és el cas
home
sobre l'escenari
que no et passis Martí
que discrepància
discrepància
home
però sobre l'escenari
però sobre l'escenari
deu-n'hi-do també
no?
no
anar d'un costat
home
a veure
no és el mateix
però heu d'anar
d'un costat a l'altre
segurament que
moltes hores de son
també en perdeu
sí
jo estic acostumat
a tocar l'Ukelele
que no passava gens
i ara amb l'elèctrica
què em dius?
què em dius?
què ha passat?
l'esquena acaba
acaba dolorida
si acaba carregada
què ha passat amb l'Ukelele?
no
no
a veure
això s'ha d'aclarir
ara no ho pots deixar així
això és una història
que s'ha de comentar
està a la mar de vell
està bé
està bé
però ha sigut un trencament mutu
no ha sigut una cosa consensuada
i ens veurem un altre dia
no passa res
estem tots d'acord
ara m'havies amuinat una mica
a veure si ara va tot això més enllà
i això és una cançó
ho saps no?
el què?
perdona?
això és una cançó
tal com ho estàs explicant ara
això pot ser una cançó
de cara a un futur
la ruptura amb l'Ukelele
no perquè no
pensa tu
pensa tu
no diguis que no
no hi ha drama
no hi ha conflicte
tot és molt pacífic
tot està massa parlat
i tothom està massa d'acord
que bonic eh
és que és genial
veus és genial
parlar de gent és genial
gràcies
també he vist
també he vist que això del número 13
us agrada
us dona igual
no sé què em deia
que hi ha el número 13
i que la portada és groc
i que són dos cinc
és que és això
mira t'ho anava a dir
t'ho anava a començar
tant de bo que no haguéssim tingut 14 o 15
però n'hi havia 13 de cançons
i el del groc no sé
no soc molt supersticiós
ara faltaria un gat negre
per allà
aquí dibuixat
acabat
a una escala
també mig posada
i ja
exacte
però no
o sigui
crec que
el número de cançons
i la portada
el disc
demostra que no
no existeixen supersticions
entre els altres quàderes
i no
no hauríem optat
per fer això
però això que et deia
si haguéssim tingut 14 cançons
les hauríem posat
i les 13
les que teníem
i són les que van entrar al disc
o sigui que en directe
no tindrem alguna sorpreseta?
de quina mena?
o sigui
de mena de cançons
aquelles que jo em pensava
potser
s'han quedat
algunes al calaix
algunes al bagul
que només es toquen en directe
en principi
si en tenim alguna
que sigui digna
digna per gravar-la
o per tocar-la
en un concert
doncs la fotem en el disco
llavors
les que s'han quedat
en el calaix
que aquesta vegada
per primera vegada
n'hem tingut alguna
que s'ha quedat en el calaix
en principi
s'han quedat
en un calaix
de vergonya absoluta
que no obrirem
durant un temps
però ja ho recuperareu
aquestes coses
se recuperen
o potser no
és com si fos
aquelles cares bes
te'n recordes dels vinils?
aquelles cares bes
que ningú escoltava
i que era una llàstima
doncs són aquestes cançons perdudes
que al cap dels anys
algú recupera
admirem molt
aquests grups
que tenen
que a més
és veritat
que a vegades
hi ha grans cançons
a les que les ves
però no és el nostre cas
tant de bo
algun dia el sigui
i puguem tenir cançons
guardades
perquè tenim
moltes cançons
però de moment
fem el que podem
i on us inspireu?
on venen les muses
dels Manel?
en qualsevol lloc?
anant caminant
amb la gravadora
del propi mòbil
utilitzant-la
per
bueno no
és una cosa
de
en el fons
és una cosa
de treballar
de posar-hi hores
llavors
no és tan on venen les muses
sinó en quin lloc
estàs treballant
diguem
i té més a veure
amb això
que en el moment
en què
mica en mica
ara ja fa com
cinc anys
o així
que ens dediquem
a això
d'escriure cançons
ja cinc anys?
sí no?
Déu-n'hi-do
eh?
tonto però sí
llavors
clar
vulguis o no vas creant
petites
suposo que petits automatismes
i estàs com amb l'antena posada
de coses que et puguin
suggerir alguna cosa
llavors te les pots apuntar
coses d'aquestes
moltes d'aquestes idees que tens
després de les revises
i no tenen cap mena de gràcia
i tant
tenen alguna salva
i no saps exactament per què
està Hall?
i tot llegeix les 10
que tenies apuntades
en el paperot
i n'hi-hi una
que pel que sigui
et quita més atenció
que les altres
i llavors decideixes
que val la pena
doncs
intentar-te esforçar
una mica
allargar allò
i una vegada
que es dona
perdona
una vegada
que es dona
per bona
aquesta idea
de quina manera es treballa
a partir d'aquell moment el grup
cadascú després també hi aporta alguna coseta més
sí
què hi aporta cadascú dels quadres
això sí que ha anat canviant molt en funció de cada cançó
realment cada cançó
li pot suggerir més coses
o una altra
i llavors el que fem és
en general
les cançons
no les donem per acabades
no tenim una estructura acabada
molt des del principi sinó que més aviat ens hi anem apropant
de manera molt lenta, anem veient, anem provant coses
anem investigant una mica
aquella primera impressió que hem tingut
que alguna cosa valia la pena
doncs quina és la manera que més
li podem treure suc i ens pot agradar més a nosaltres
després hi ha coses que
ja són més difícils de variar
melodies i tal que ja són les que han vingut una mica
i que llavors allò intentes respectar-ho
però bueno sí que
li donem marge que una cançó
fins a l'últim moment se li pugui donar la volta
perquè sempre hi ha marge de millora
sí, i a més a més no saps mai cap a on
quin camí te pot portar
i dius, mira, millor li podem afegir això
li podem donar una miqueta més de maquillatge
la podem desvestir i vestir al nostre gust
i pots descobrir cançons
de les que ja teniu
que poden ser noves de trinca
en un concert o ja sigui en un petit teatre
que dèiem
o en un gran festival
sí, després també
en principi no crec que canviem molt els arranjaments
depenent del lloc
però sí que en els directes el que hem fet moltes vegades
nosaltres és això d'agafar cançons
i bueno, moltes vegades sobretot en els altres discos
quan teníem arranjaments de vents, de cordes i tal
evidentment els havíem de reinterpretar
d'una manera molt més bàsica
i això a vegades t'adonaves que després pensaves
però realment tampoc era tan necessari
allò en aquells arranjaments així com més
entre cometes més barrocs
més produïts, més sobreproduïts
però bueno, no ho sé
ara en aquest cas per exemple tenim la sensació
que tal com és aquest disc
doncs segurament el directe serà més similar
al que és el disc
que això no vol dir ni que sigui millor ni pitjor
però bueno, per la paleta d'instruments
que estan al disc
és més reproduïble
el que estic veient
amb els properes dates que teniu
hi ha molt de festival
que us han apuntat a tots els festivals
i bueno, us han apuntat a tots els festivals
millor dit
com ha anat això?
suposo que n'hi ha molts més
i que per molts anys
no, sí, seguríssim
i tant
però bueno, al final una mica allà on ens volen
estem encantats d'anar
i resulta que l'estiu és època de festivals
i per tant és bastant obvi
o molt obvi
que l'estiu fem festivals
i no ens tanquem en espais tancats
o espais coberts
i una mica això
i ja està
llavors hi ha festivals més grans, més petits
i aprofitar l'estiu
que hi ha bon temps
i que és el moment de tocar l'aire lliure
on la gent pot prendre una copa
i passar-se bé
que després els teatres no tenen tant
aquesta història
així ja vindrà de cara a la tardor, a l'hivern
que també
no és que reneguem ni rebutgem els teatres
que a més n'hem fet molt
ni ens han fet molt còmodes
sinó que bueno
que al final
l'època de mal temps
a més aquest any
ha sigut molt llarga
massa fins i tot
i per tant tant tant teatres
que n'hi ha molts a Catalunya
de molt bonics
doncs ja ho podrem fer
a partir de l'octubre
i fins al març o així
i per tant ho farem encantats
home és que jo deia
comentava perquè clar
estareu al festival
del Duits Elf de Reus
el dia 15 de juny
però és que el dia 16 d'agost
us tornem a tenir aquí a Tarragona
això vol dir que torneu a venir
sí
el Camp de Mar
que ja hi vam ser
fa un parell d'anys
el 2011
quan presentàvem el segon disc
és veritat
i la veritat és que
bueno
tenim bastant bon record
que ahiria va anar molt bé
i per tant confiem
confiem que aquest cop
torni a anar bé
la veritat és que és un teatre
que com a mínim per nosaltres
és molt agradable
suposo que pel públic també
home a més a més
teniu un lloc incomparable
com són les muralles romanes
de fons
sí
la sonoritat jo crec que també
és força bona dintre del què
no?
sí
ja ho he estat
la veritat és que
tot a favor d'aquest teatre
que tant de bo moltes ciutats
en tinguessin un com aquest
i puguem repetir molts anys
amb els Manel
si pot ser
molt bé
doncs Manel
que moltes moltes gràcies
per haver estat aquí amb nosaltres
a vosaltres
per haver-nos deixat gaudir
d'aquests moments
i per haver-nos explicat
una miqueta més
doncs com són els Manel
podríem dir que
fora de l'escenari
i poder conèixer
com vau crear aquest
el vostre tercer treball discogràfic
gràcies
i que estigui fent-nos ben aviat
que vagi molt bé
moltes gràcies
adeu-siau
adeu-siau
amb la teva cara
amb la teva cara
a les teles interrompen uns minuts
els videoclips
i ara hi surt un periodista
a les teles interrompen uns minuts
a les teles interrompen uns minuts