A Tarragona Radio fem la volta al món.
Doncs avui a la Volta al Món ens portarà a Suècia, on ens electarem a pràcticament tots els sentits, perquè podrem a les nits fredes d'hivern contemplar aurores aboreals.
Anem a la Pònia Sueca, visitarem el Parc Nacional de Davisco, on hi ha una talla perfecta per contemplar-les, l'Aurora Esquistation.
El primer que s'ha de fer amb la vida és viure-la i després, si de cas, escriure-la amb coneixement de causa.
I el tri de viatges t'ofereix la Volta al Món.
Doncs avui la Volta al Món amb tres convidats que d'entrada ens diuen que prefereixen viatjar a l'hivern que no pas a l'estiu.
com és el cas, perquè el fet d'aquest viatge l'han fet al mes de gener.
I l'anterior també, van fer un altre viatge també al gener, però va ser a Islàndia.
El que passa és que es van quedar amb les ganes de poder veure aurores boreals i van dir, doncs bé, tornem-hi,
perquè anem una mica d'horitzó, anem a Suècia a contemplar-les.
Avui ens acompanyen la Beko Parra, Beko, què tal, molt bon dia.
Bon dia, Pep.
L'Oriol Montessor, Oriol, bon dia.
Bon dia.
I l'Enrique Canovaca, Enrique, què tal, bon dia.
Hola, bon dia.
Aneu a veure aurores, eh?
La citoria podries fer una mica aquesta, no?, del viatge.
I've heard there was a secret chord that David played and it pleased the Lord,
but you don't really care for music, do you?
It goes like this, the fourth, the fifth, the month.
Aquesta cançó s'acompanya, Oriol, us acompanya al viatge, eh?
Sí, aquesta cançó ens va acompanyar perquè, a més a més,
la feina més dura del viatge no va ser trobar aquestes aurores, no?,
que a vegades són una mica, com diríem, en castellà escurridizas.
I bé, quan, i això ja suposo que ho explicarem perquè és una mica el clímax,
quan per fi la trobem ens n'adonem i després d'haver visitat un museu de fotografia
que hi ha a Estocolm que es diu el Fotografisca
i veure uns vídeos en els quals sonava aquesta cançó,
doncs ens n'adonem que realment a tots ens ve al cap la cançó aquesta, no?,
d'Aleluia, per fi l'hem trobat,
i que és la que ens acaba acompanyant,
estem tots tornant ja cap a casa a les tantes de la nit
i tots estem com així, com a tararejant-la una mica
i cantant-la per dins, com dient, ja, satisfets, per fi, ho hem aconseguit.
A quina temperatura està bo, o bé, o...?
Menys 30 graus.
Una barbaritat.
Jo que soc molt fredolí, que realment no m'hagués imaginat mai
que m'agradés anar de vacances a aquests llocs així tan frets.
Explica'm-ho per què, digues, digues.
És que realment no t'agraden, o estan a aquestes temperatures,
però t'hi acostumes al final,
per molts guants, bufandes, jerseis,
jaquetes que portis al damunt, al final,
sobretot a les extremitats, el fred et cala ràpidament.
És que anava a dir, a temps de sota zero,
si et tira els guants, els dits no es mouen, això no ho sap, eh?
No es mouen.
Tu ho si dius que es mouin, però no que no?
No.
No ens ho hem arribat a treure, la veritat.
Portàvem doble guà,
i quan portaves deu minuts a l'exterior amb aquesta temperatura
et feien tanta mal als dits
que havies d'entrar sí o sí al cotxe i intentar-los calentar.
Fer anar a la càmera de fotos
realment va ser una odissea, aquest viatge.
Amb els guants.
A més, vosaltres que aneu amb el trípode,
és supercomplicat.
Però vau fer la foto, no?, de l'Aurora.
Com es va poder, com es va poder, sí, sí.
L'Aurora seria el final, no?,
el premi, no?, de la viatge.
Però arribeu a Estocolm, no?,
com és una mica l'arribada que veieu d'Estocolm.
A l'hivern, en ple hivern, al mes de gener, com és?
Tot nevadíssim,
molt de gel al carrer,
és com respirar aire fresc,
això és completament diferent
del que ens trobem aquí,
però sí que és veritat
que entres com en un altre món,
en un altre univers completament diferent.
A més, a l'hivern,
em sembla que vam arribar
i que ja feia menys 15 graus,
i fotia un fred amb una unitat espectacular,
perquè estem al costat del mar,
s'ha de recordar.
Llavors, vam arribar allà,
ens vam allotjar a un apartament
d'una dona, que va ser molt curiós,
perquè allà a Suècia
tenen molt comú entre els suecs
el fet de llogar el teu apartament
durant uns dies per guanyar una sèrie de calés
i tu marxes a casa d'un amic.
És una cosa molt curiós.
Llavors, vam arribar allà
i vam veure que la dona
tenia la mareta preparada.
Va ser com el primer xoc.
Dic, hòstia,
si no ho faríem aquí mai.
Diuen que és la ciutat més bonica d'Europa,
a Estocolm.
Esteu d'acord o no?
És preciosa, la veritat.
És que jo recordo,
a més vam tenir molta sort,
perquè sí que va fer molt de fred,
però ens va fer molt bon temps,
ens va acompanyar el sol,
les poques hores de sol
que hi ha al dia a l'hivern allà.
I recordo el primer dia sortir
amb aquell cel blau,
tot el terra blanc,
i sí, sí, tinc un record
d'unes fotos molt boniques
que ens vam portar.
És que mai havíem vist
una ciutat tan nevada
com aquella.
Jo havia estat a Berlín
i hi havia neu,
però era neu com molt
d'estar per casa.
És així,
de la que pots trobar
quan vas a la muntanya,
que hi havia arremengada
la neu,
tot això,
però allà és que
és com un component més
de la ciutat.
De fet,
allà la gent
ens preguntava
què feu aquí?
O sigui,
ells ho dien l'hivern,
ho dien tots els mesos.
que allà és hivern
i ens deien
però veniu a l'estiu,
que és quan realment
s'està bé aquí.
Però clar,
una persona,
per exemple,
de Tarragona,
és el contrast,
és el maco,
és la diferència.
A més a més,
Estocolm està tot,
són tot illes,
llavors,
entremig d'aquestes illes
sí que d'alguns trossos
l'aigua no estava glaçada
i podien funcionar
algun ferri
però entre d'altres no
i per tant et trobaves
que a banda de la neu
que comenten ells
com uns rius enormes
que seria el mar
que hi ha entre les illes
totalment glaçat
i podies caminar,
en algun moment
ens vam atrevir
a fer unes passes
per sobre d'aquell gel
que era gel de mar,
era el mar que estava glaçat,
el mar més interior
podríem dir.
I hi ha una cosa
bastant espectacular
d'Estocolm
amb això de la neu
que comentaven
que és el barri antí
que és el Gamlaestan
o alguna cosa així,
que just quan entres
per aquells carrerons
ens imaginem un barri antic
a l'estil Tarragona
amb aquests carrerons estrets
molt bonic per suposat
i tot nevat
és que era
ho vam llegir en un lloc
era com entrar
en un conte
i semblava que estiguessis
en un conte
d'aquells
com el que deia el Gamlaestan
a viatjar en un altre món.
Jo crec que viatjar
a l'estil d'aquesta ciutat
deu ser completament diferent
deu ser d'on verd
la primavera
llavors la sensació que et dona
és completament diferent
aquí
és que et donem una sensació
com d'estar en un lloc
molt sec
molt
com si interessis en un desert
jo vaig tenir aquesta sensació
quan vaig anar al Marroc
i vaig anar al desert del Sàhara
ens vam quedar a dormir allà un dia
i vaig tenir aquesta sensació
de dir
hòstia
és que això és completament diferent
del que ens trobem aquí
i això és el que t'atraus realment.
L'escapada per veure
la Saurosa
l'havíeu lligat abans
d'anar a Estocolm
ja teniu tot controlat
el viatge
per poder fer el salt
des d'allà
per anar cap a la zona de Visco
i
ho porteu lligat d'abans
d'anar-hi?
Sí
o des d'allà
vam decidir
anar a Quiruna
que està una mica
al sud de Visco
que era una mica
el nostre campament base
per des d'allà
buscar les Aurores
casualment informant-nos
sobre Quiruna
intentant quadrar
els dies de festa
que podíem tenir
els tres
i buscant
vam veure
que l'últim cap de setmana
de gener
tot i que ens va costar
molt averiguar-ho
perquè no acaben
de tenir bé les dates
enlloc
estan una mica
desconnectats
del tema online
era el Festival de la Neu
i vam dir
home, ja que anem allà
hi ha un esdeveniment
d'aquestes característiques
del Festival de la Neu
que a més a més
a Quiruna
és la casa
podríem dir
de l'autora
aquesta
l'Estil Tic Larson
de l'autora
que ha fet novel·les
d'aquestes
i situa moltes vegades
a Quiruna
i parla d'aquest Festival
de la Neu
i vam dir
doncs intentem coincidir
amb aquest Festival de la Neu
llavors ja ho teníem planejat
fer
perquè vam fer tres dies
a Estocolm
agafo un vol intern
i volar a Quiruna
un parellet de dies més
per després ja tornar
amb un altre vol intern
i tornar a empalmar
directament cap a Tarragona
l'avió a terra
i surt de la neu
sí
jo tinc aquesta imatge
molt clavada
realment
sorties de l'avió
quan arribaves a Quiruna
a l'aeroport de Quiruna
i bueno
no sé
una mica
estic al cel
era tot blanc
no es diferenciava
que era el terra
que era el cel
no veies res més
que neu
realment
però ells
anaven molt tranquils
jo crec
ja deuen estar
super acostumats
de fet
quan vam arribar
a Quiruna
em vam jugar a un cotxe
perquè per veure
les aurores boreals
el millor és
anar per una carretera
on no hi hagi massa llum
i intentar trobar
l'aurora
et ve
està arribant
estàs mirant el cel constantment
llavors necessitàvem el cotxe
per anar tombant
d'un lloc a un altre
i arribar a Visco
i quan vam llogar el cotxe
el primer que vam preguntar
és
escolta
el tema de les cadenes
com va això
perquè clar
és com si estiguessis fent
el rari de Suècia
i no ens en tenia
què cadenes
què dius cadenes
per les rodes
per les rodes
i no fa falta
i no fa falta
que cadenes
clar
el cotxe
tenia unes rodes enormes
que eren el doble
de les que tenien aquí
i amb una adherència
espectacular
que podies anar pel gel
tranquil·lament
a 90 pel gel
i no passava res
o sigui una seguretat
espectacular
està clar que allà
si neva
no passa com aquí
no es paralitzen
als aeroports
no es paralitzen
als cotxes
però és que vam marxar
que estava caient
una nevada impressionant
i vam dir
que es retrasarà el vol
diu retrasar-se
per què no?
sí, sí
estan acostumats
no és com aquí
que quan aneu una miqueta
es paralitza tot
ja ho hem vist
estem per situar els oients
més o menys
tocant a l'oceà àrtic
no ben bé
però pràcticament
a la part de dalt
uns 300 quilòmetres
del Cabo Norte
més o menys
és la porta
al cercle polar àrtic
pel cas és al nord
de Suècia
a 80 quilòmetres
amb la frontera amb Noruega
i entre Quiruna
i aquesta frontera amb Noruega
és on hi ha la Visco
i l'Aurora Sky Station
que és un recorregut
que vam fer
i que vam arribar
després a Noruega
però bueno
si vols anem
i durant el recorregut
com va ser el recorregut?
vau fer alguna parada?
anàveu per feina?
sí
de fet
anàvem
la nostra meta
era la Visco
Nacional Park
l'estació
d'Aurora
però
no va ser aquell
el lloc
on ens va donar
el regal
del viatge
allà és un lloc
diuen que és el millor lloc
per veure Aurores
llavors
tu deixes allà el cotxe
t'agafen
amb un telefèric
i et pugen
a un mirador
però
bé
això era tot organitzat
nosaltres
no vam voler
pujar
perquè realment
et marquen molt l'horari
et diuen
si puges aquí
només podràs estar
una hora
dues hores
i vam preferir
jugar-nos-la una mica
i quedar-nos
per
bé
fer la nostra una mica
i amb el cotxe
anar a la
recerca
també perquè aquell dia
que vam arribar allà
hi havia molt de núvol
i
de fet
ens van dir que hi havia
activitat
solar
que provocava
l'aurora boreal
però
que no es podria veure
perquè ja havia pujat molta gent
i no veia pràcticament res
llavors a més
s'havia de pagar 80 euros
recordo per pujar
van decidir
bueno
doncs de moment
esperem a veure si el cel
és més clar
i anem amb el cotxe
tombant una miqueta
a veure
altres llocs
on no podem trobar l'aurora
el fet
això per reintroduir una mica
els oients
que potser no ens entenguin
les aurores boreals
és un fenomen
que perquè es puguis veure
han de coincidir dos coses
l'activitat solar
ha de ser prou elevada
i a banda
has de tenir el cel
sense núvols
has de tenir un cel clar
com si vols veure estels
o qualsevol altra cosa
llavors
per l'activitat solar
que és el més difícil de preveure
hi ha dues previsions
a llarg termini
i a curt termini
a llarg termini
és d'un dia per l'altre
i a curt termini
és el mateix dia
per aquella nit
vull dir que al final
és molt difícil de preveure
el dia que vam arribar
o sigui la primera nit
que anàvem a estallar
en principi
a llarg termini
el dia abans
ho havíem mirat
hi havia poca activitat solar
però a curt termini
va canviar
i aquell migdia
estàvem allà a Quiruna
al Festival de la Neu
que hi havia unes carreres
de renns
a més a més molt divertides
i tot això
es van emportar mitja valla
a la carrera
i estàvem allà
li vam preguntar a una noia
ens ho va mirar
d'informació
ens va dir
sí, sí
avui molta activitat
el problema és això
que està anavant
i per tant
el cel no està prou clar
vam dir
bé
ho intentem
i va ser
la ruta
era una mica
no era un viatge directe
anàvem parant molt
o sigui
a més a més
i quan era de nit
com que al final
el que busquessis
fosc absoluta
i alguna clariana
doncs paraves
al mig de la carretera
miraves
passejaves una estona
tornaves
i llavors clar
estàvem allà
a la Visco Sky Station
vam preguntar
si a dalt es veia alguna cosa
van dir que no res
vam esperar una estona
per allà
perquè al final
si es veu a dalt
també es veu a baix
aquestes coses
i la gent que baixava d'allà
ens deia
no, no, no
avui impossible
no es veu res
total
que eren ja
a la una de la matinada
quan hi havien tanca
a la Visco Sky Station
i ningú havia vist res allà
cap a Aurora
ni havia vist absolutament res
i llavors
vam començar a buscar nosaltres
en cotxe
per allà
una carretera
mig recta
així de 100 quilòmetres
una cosa així
aquí és quan hi havia
els 30 graus
els menys 30 graus
també s'ha de fer
sota 0
recordem-ho
sota 0
també s'ha de fer
ja el que ha dit l'Oriol
que ha de fer
fred
també
si estàs entre
menys 5 i menys 10 graus
a vegades
costa
que es vegi
has d'estar
per sota
dels menys 10 graus
per poder veure
el fenomen de l'Aurora
llavors
com diu l'Oriol
vam començar
a fer el viatge
ja una mica de tornada
parant
fent de tot
fins que al final
vam veure
que s'obrien una mena
de clarianes
però
permete'm
perquè va ser
ja ens havíem donat
pervençuts
eren gairebé
les 2 de la matinada
diria
ja vam dir
escolta
avui no veurem Aurores
teníem una altra nit
només
vam dir
bueno
ja està
tornem cap a casa
l'Enrique
es va posar a dormir
el Cano es va posar a dormir
ja
l'Oxi estava darrere
tampoc ben bé
ja passant
una mica de tot
vaig posar a conduir
anàvem tirant
anàvem tirant
ja tornàvem cap a casa
i no havíem vist mai
una Aurora
clar aquest és el factor
que havíem vist fotografies
però no sabíem molt bé
com seria
i de sobte
davant nostre
vam veure com un núvol
verdós que es movia
entre els núvols
sí
ui quina cosa més rara
total que en aquell moment
ei què és això
què és això
para para para para
vam parar el cotxe allà mateix
al costat de la carretera
el bus que per aquelles carreteres
en aquella hora no passava ningú
i va segurament poder presenciar
i ara ja sí que et cedeixo la paraula
no vam presenciar jo el moment épic i álgic del viatge
qui dels tres descriu l'aurora boreal?
jo començaria descrivint-te els sentiments
jo vaig plorar com una nena petita
no parava de plorar la veritat
i no paràvem de cridar
ens miràvem
cridàvem
a més que estàs en la immensitat
del lloc
tot nevat
amb menys 30 graus
és que
és tot
aconsegueixes perfil
l'objectiu del viatge
que mai el sabies
de fet
havíem estat
pagant un munt de galets
per anar
a l'aeroport
per agafar el vol
per fer això
o això o altre
i al final
dius hòstia
val la pena
mai sabia
si podries veure
l'obra boreal
i quan ho veus
et dona una sensació
és com
si fos un ànima
que estigués voltant
pel cera
fent un munt de formes
en aquest cas
amb un color verdós
i no ho sé
era com si estiguessis veient
els antics morts
dels vikings
que deien que veien
al cedo
doncs una mica això
sí, sí
és molt fort
els ulls no ho veuen
però s'ha canviat la cara
sí, sí
s'ha canviat la cara
només de recordar el moment
digues
és impressionant
no sé
són unes formes
super estranyes
que realment
el que diu l'Enrique
jo havia llegit
que els vikings
es pensaven
que eren
els esperits
que sortien a les nits
amb la foscor
i realment
ho sembla
és així
uns colors
uns colors verdosos
i cavant
i tornen
i marxen
i de sobte
l'aurora
se'n va
i torna a sortir
un altre
i així
ens vam estar
perfectament
dues hores
teníem por
de si podia ser
que ho confonguéssim
abans de veure-les
no era el típic
que pensàvem
ho podem confondre
amb un núvol
o les llums
que fan les ciutats
a la distància
sobre els núvols
i tot això
però clar
quan ho veus realment
ho tens clar
que és inconfundible
perquè és això
que diu la Vega
és aquest moviment
tan sinuós
que tenen
tenen un moviment
que no el té cap altra cosa
es mouen d'una manera
molt estranya
com si fos algú viu
i a part els colors
les tonalitats verdes
aquestes
i a més
va haver-hi un moment
bastant curiós
perquè clar
va ser veure-la
creure càmeres
intentar fer fotos
cridar
el que diuen de tot
i quan ja portàvem
una estona veient
perquè clar
quan estàs en un lloc
ben ubicat
si realment
hi ha activitat solar
i el cel està clar
allò no para
no pares
i ara fa un moviment
i n'hi ha que són
més verticals
n'hi ha que són horitzontals
vull dir que els moviments
són diversos
i va ser molt bo
i vam dir
bueno
ja quan ja ens havíem relaxat
ja portàvem una estona
fem-nos una foto
els tres junts
amb l'aurora de fons
i allò
preparem la càmera
amb el trípode
ens posem els tres
de cara a la càmera
i on hi havia l'aurora
fins que hi havia un moment
darrere nostra
i de sobte
quan estava la càmera
allò fent la llumeta
per fer la foto
davant nostra
va haver-hi la més gran
de totes que vam veure
va començar com a ploure
de tot el cel
com núvols verds
va ser allò una cosa espectacular
es va omplir el cel de cop
total
que a la foto
sortim guapíssims
amb unes cares
sol passar
i a més està molt bé
perquè
les aurores
solen durar
potser entre 5 i 15 segons
més o menys
i hi havia moments
en què l'aurora
es mantenia
durant minuts
allà
es veia el cel
potser amb molt poca força
i de sobte
agafava
prenia força
i avançava
també
no sé si ho he vist
vídeos
a través d'internet
per exemple
de les aurores
n'hi ha que
fins i tot
poden durar 10 minuts
amb activitat
solar espectacular
que es veu el cel
amb aquestes
típiques fotos
que es veuen
això que són espectaculars
amb l'aurora
amb un color
increïble
i el cel
de fons negre
s'aconsegueix
gràcies a això
perquè
una altra cosa
que ens va costar molt
és el fet de fer
fotografies de qualitat
perquè tampoc
no som experts
de la fotografia
però és que és supercomplicat
perquè no hi ha llum
realment
està fosc
i la llum
l'ha de fer
la càmera
llavors és molt complicat
que això surti
bé
sense estar mogut
i amb un fons
correcte
perquè sortia
amb un fons
molt blau
molt blau
es movia
però bueno
al final
ho aconseguia
fer
el més complicat
perquè aquí
suposo que els oients
ens estan escoltant
i vam pensar
que bé
quin plaer
però
més de 10 minuts
és impossible
estar a l'aire lliure
també
això s'ha de sumar
i sort que teníem
el cotxe al costat
i estàvem superemocionats
però de tant en quant
un deia
molt bonic
però me'n vaig al cotxe
a agafar una mica de calor
perquè és que no podies
és això
no podies fer
ni fotos
més de 10 minuts
amb un termo
també és aconsellable
portar un bon termo
amb una mica de té
cafè
per calentar-te
cada això
cada viatge
que fas al cotxe
i jo crec que animo molt
sobretot això
anar bastant per lliure
perquè jo realment
no sé
potser s'ha agosarat
però no sé
si aquella nit
algú més
que part de nosaltres
va veure Aurora
si vas amb coses
d'aquestes organitzades
que et marquen
un temps limitat
un tur
és impossible
i mai t'ho asseguren
tu pagues
i no t'ho asseguren mai
si no em veus
l'endemà pots tornar
però sí
jo crec que
sent un país
com és Suècia
que a més a més
si llogues un cotxe
i és tan fantàstic
que et vens a endurar
un cotxe
i que anava
per on volies
val la pena
i qui diu Suècia
diu Islàndia
diu qualsevol altre
d'aquests països
escandinous
que estan preparadíssims
per aquesta situació
val la pena
anar tu per lliure
com diu la Vega
i buscar tu l'Aurora
perquè és això
perquè no saps
quan pot aparèixer
ens va aparèixer
a les 2 de la matinada
però es podia haver aclarit
a les 4
com a les 5 de la tarda
i de fet
el dia següent
vam veure també
un amago d'aurora
durant el dia
es veia de fons
es notava que hi havia
alguna activitat solar
i a més
aquell dia
no hi havia núvols
era un sol radiant
i es va veure de fons
i també ja
a vegades
les aurores
es poden veure de dia
inclús
carai
canvia alguna cosa
per tins
un cop has vist
una aurora boreal
jo crec que la necessitat
de tornar-la a veure
abans era
és que he de veure
una aurora
he de veure
una aurora
i ara
jo ho recomano
jo crec que a tothom
alguna vegada
a la vida
de veure
una aurora boreal
i realment
sembla que aquests viatges
a l'hivern
són cars
però no
està
està a l'abast
de tothom
amb aquests vols
que hi ha
ara tan baratos
te'n vas de hostel
i te fas
quatre entrepans
i a veure aurores
a més a més
si és a Mandelació
pots trobar allò
vols ve de preu
per anar a Suècia
jo recordo
que per anar a Estocolm
65 euros
una cosa així
després el vol intern
ja era més car
perquè era escandinà
que venen airlines
potser ens va costar
280 euros
o 300 euros
els tres
els tres
no?
no, no
era cadascú
era anar a tornar
sí
llavors què és
el que encareix el viatge
no sé si s'encareix
però el llotjament
menjar
tot això
vas buscant la vida
per allà
el llotjament no era car
menjar sí
el nivell de vida
per suposat
és una miqueta més car
que aquí
anar a molt d'entrepans
i ara vas en barata
l'únic que n'estes més dies
si vols anar a Quiruna
si vols a Estocolm
amb low cost
voles
molt barato
però si vols anar cap a Quiruna
que és on vam anar nosaltres
nosaltres teníem 5 o 6 dies
per tant vam volar
però hi ha un tren
l'únic que trigues 18 hores
en fer el recorregut
però un tren molt més econòmic
molt
llavors ja ho tens
i recordo per exemple
que
com que volíem estar bé
una mica del tema del menjar
tampoc no
amb els restaurants
però sí que l'últim dia
ens van mantenir el gust
de menjar
un entrepà de carn
de renn
allà a Quiruna
que estava
força bo
el gust és molt peculiar
perquè qui no ho ha provat
no ho sap
té gust a bèstia parda
per dir-ho així
no sé com explicar-ho
aquesta carn d'animal salvatge
que ho hora i s'ha
que ho ha salvatge
no?
no?
no és això el gust una mica?
sí sí
és una mica això
més recordo que
l'entrepà era com una mena de kebab
sí el tallen finet
el tallen finet
i t'entrava bé la carn
perquè si no
jo m'imagino un filet enorme
i un entrepà d'això
deu ser complicat menjar-lo
de totes maneres
jo crec que
tornant a les Aurores
perdona
però és l'important del viatge
que no tot
aquí s'adavia
no tot va ser atzar
perquè
nosaltres vam tenir part de culpa
no?
Enrique
vam fer una cosa
per convocar
sí sí
vam fer el ball de les Aurores
menys d'entregaus
tot ser a fora
que ho farem
posem música
va que farem el ball de les Aurores
era com aquesta
la música per fer el ball de les Aurores
una mica
sí sí
sí sí
com ho fem Enrique?
bueno
ens vam fotre davant del cotxe
vam començar a ballar
i vam fer una foto
on tots
fèiem el menys 30
sí
menys 30
un feia el menys
un altre el 3
un altre el 0
i vam començar
això va ser una mica abans
de veure l'Aurore
era molt ritual
molt estil l'indie
allò que estem acostumats
a veure les pel·lícules
també el fet de ballar
a menys 30 graus
també està bé
perquè et calentes una mica
i et mous
és clar que era fruit
simplement del fred
que teníem
que no podíem suportar
però va funcionar
però va funcionar
sí
i després també vam fer una mena
de vídeos
que hi havia
perquè era molt curiós
ara
al cotxe
al cotxe
hi havia com una
una càmera
de vídeo
que està
per aparcar
quan escuties la marxa enrere
sempre es fotia
i anava molt bé
perquè veies exactament
tot el que hi havia
per sota
de la neu
si hi havia alguna mena
de pedra
etc
i vam aprofitar això
quan ho vam veure
vam fer com una mena
de vídeos
i quedaran
és el típic vídeo
aquest de poli
San Francisco
que quan apareix
la tratura al cotxe
i veu aquesta càmera
des d'allà
no sé
era molt curiós
Josep
has d'entendre
que són moltes hores
d'espera
per tant fèiem coses
molt diverses
diries d'anar amb gent
allò que sàpigues
que t'han t'entendat
vídeos així
hi ha molta conya
tampoc no explicarem
això és el que expliqueu
això és el que es pot explicar
diguem
sí sí
ho recomaneu
us recomanaríeu
fer el viatge
aquest mateix viatge
amb crios petits
amb canalla o no?
uf
jo crec que sí
l'únic que
el tema d'Alfred
doncs
a veure
nosaltres ens va fer menys 30
jo crec que
pots anar allà
i que et toqui
menys 20
ja és més suportable
tot i que al final
pots estar menys hores
o menys
no hi ha diferència
a part té grans atractius
pels nens
per exemple
hi ha una cosa
que no hem parlat
és l'hotel de gel
l'hotel de gel
és com el museu
per allà a Quiruna
i visitar-lo
és increïble
perquè es perds
en esculpir gel
fan les habitacions
i ens ho vam passar bomba
visitant l'hotel de gel
per exemple
és un atractiu per nens
i ja no diguem
si agafes el festival
aquest de la neu
que hi havia mil activitats
i a banda d'Estocolm
hi ha molta activitat
per a nens
molts museus
no hem parlat
del museu del Pipi
Cazars-Lasgar
i també
tot i no ser nens
el vam visitar
i de fet
el museu
no és d'ella
només sinó
de l'escriptora
l'Estric Lindgren
i llavors
t'explica
tot l'univers narratiu
que té aquesta dona
i està molt bé
perquè dins del museu
hi ha alguna mena
de cafeteria
una mena
de zona de jocs
pels més petits
etc
i ja
s'estila molt
aquest tipus
d'espais
interiors
sobretot per l'hivern
perquè les mares
puguin portar els nens
allà
passar la tarda
prendre un cafè
i divertir-se
doncs jo sabeu
també
en Canella
un viatge recomanable
per anar
a aquesta part
de Suècia
a contemplar
a veure
el museu de Pipi
calces largues
com era el museu
com era
d'aquest espai
més o menys central
el museu es diu
Juribaken
és sobre l'Estric Lindgren
i llavors
tenia una entrada
que a mi em va encantar
que era la zona
de jocs dels nens
que era tot com
de casa
és clar
era l'univers
d'aquesta dona
que a part d'escriure
molt bé
dibuixava
i tenia tot
de cases
on jugaven els nens
i com a atraccions
però molt fetes de fusta
molt casolanes
i el més xulo de tot
jo soc molt fan
de la Pipi
i al pis de dalt
d'aquest museu
o part d'atraccions
com vulguis
tenien la casa
tenien una recreació
de la casa
de la Pipi
cartes largues
estava allà
també el seu cavall
el pequeño tio
estava el senyor Nilsson
el mono
el micup
i bé
doncs allà
hi havia
engrutxadors
també
i els nens
tocaven
feien
tot el que volien
també hi havia
una altra cosa
molt interessant
una mena de trenet
que et feia com una recreació
pels principals espais narratius
de les novel·les
d'aquesta tia
dels relats
i estan molt ben construïts
perquè
hi havia com figuretes
les figuretes xerraven
hi havia com una mena d'altaveu
que t'explicava la història
i estava molt bé
amb un muntatge de llums
també
és d'aquests típics treners
que t'agraden
tot amb molt gust
era el que
estava fet amb molt gust
i molt casolà
a mi em recordava
tot l'espai aquest de jocs
quan al Parc de Nadal
hi havia l'Antonio Catalano
que hi havia tot allò
dels sentits
tot molt de fusta
molt de tocar
doncs era d'aquest estil
era això
el pròxim ball
de les Aurores
no el fareu?
jo crec que seria Noruega
sí
o Alaska
o Alaska
o Alaska
seria el desitjat
però ja queda molt lluny
però a l'Aurores
es pot fer bé
també
hi ha molta activitat
d'Aurores a Alaska
però bueno
això sí que és un viatge
ja que te l'has de plantejar
amb molt de temps
i has d'anar més dies
però està clar
que tornarem a fer
una altra dansa
de l'Aurore
ja ens l'explicareu també
a la propera dansa
de les Aurores
de moment ens quedem
amb aquesta imatge
recuperem aquest moment
de l'Aurore
jo crec que el recuperarem
i el guardarem
per conservar
i posar-lo tant en tant
perquè ens vinguin allò
sentiments
com els que hem viscut
avui aquí en directe
amb els convidats
amb l'Oriol Montessó
la Vega Oparra
i l'Enrique Canovaca
gràcies per acompanyar-nos
i per moltes Aurores
gràcies a tu
gràcies
gràcies

Gràcies
Gràcies
A dos quarts de deu
del matí
al matí
de Tarragona Radio
Alleluia
Alleluia
Alleluia
Alleluia
Alleluia
Alleluia
Alleluia
There was a time
you let me know
what's real
and going on below
but now you never show it
to me
do you
and remember when I moved in you
the holy dark was moving too
and every breath we drew
was hallelujah
Alleluia
Alleluia
Alleluia
Alleluia
Alleluia
Alleluia
Alleluia
Alleluia
Alleluia
Alleluia
Alleluia
Alleluia
Alleluia
Alleluia