Gràcies.
Recordo que la comprava per dar-te com era el meu perro, però també sé que és molt bona per a l'alimentació.
És un tema que potser avui tractarem, perquè avui també s'acompanya el coordinador territorial del sindicat Unió del Pagero, Juret Ferrer, molt bon dia.
Bon dia.
No sé si això, en fi, no sé fins aquí preocupats, però vaja, com a consumidors no sabem massa massa què estem consumint, que estem menjant a vegades.
Jo, si et parlo com a productor, crec que aquests casos es beneficien. Es beneficien perquè crec que el ciutadà, el consumidor, cada cop té la necessitat, si vol menjar qualitat i vol ser el que menja, de conèixer el productor que produeix aquells aliments.
Com a consumidor em preocupa, perquè clar, jo produeixo el que produeixo, però per altra banda sóc consumidor, perquè consumidor em preocupa.
Àlex Aldanya, soc director del Vial de Tarragona, companyia que tal, bon dia.
Bon dia.
Has provat la carta de cavall o no?
Bueno, yo veraneo en Palencia, els padres són d'allí, y allí se come mucha cecina, y ahí cecina de vaca y de caballo, y la verdad que está muy buena.
¿Qué parte de Palencia, qué parte? ¿Norte? ¿Tocando Cantabria o más para el capital?
No, bueno, un poco más abajo tierra de campos, en Carrion de los Condes y por ahí.
Molt maco, una bona zona, eh, per conèixer. Bueno, per allí neix el riu Ebre, una mica més amunt, no? A Fontibere.
Sí, en Reynosa, sí, arriba.
Sí, sí, és maco de veure. El tema del cavall ens ve a Tom, eh, perquè avui tenim el Jure Ferrer aquí, no?
I és el que dèiem, no? Aquest rerefons de no sé fins a quin punt creieu que som prou conscients del que estem consumint.
Cada cop hi ha més producte envasat, cada cop... En principi les etiquetes haurien de deixar ben clar, no?
Que inclou cada producte i d'on és la procedència, no? I amb la carn passa, no?
Perquè la carn, per exemple, quan conoveges carn envasada, hem de dir fins i tot l'etiquetatge, doncs, al lloc exacte, no?
I pràcticament pots saber fins i tot la vaca que l'ha fet, no? D'on ha sortit la carn, no? Pràcticament.
Sí, sí, està clar. Està clar que en el cas de l'alimentació, amb l'etiquetatge, i a part Europa,
els últims anys està fent una tasca molt important amb el tema de les alimentacions, amb el tema de l'etiquetatge.
Però en el cas d'aquest, jo crec que acaba sent, una vegada més, un problema d'un mercat global,
on un animal, no sabem on està engreixat, no sabem on està sacrificat,
es perd la cadena, no? Vull dir, moltes vegades a l'etiqueta, a la millor, tenim un número de traçabilitat.
Si fóssim capaços de desenvolupar aquell número de traçabilitat que va a l'etiqueta,
podríem arribar a saber aquella carn que consumim on està produïda,
però com que desconeixem, moltes vegades, aquelles numeracions dels consumidors que acaben dient,
doncs ens pot colar, home, això està clar que estem davant d'un frau, no?
Perquè, vull dir, vendre carn de cavall en nom de carn de vacum,
l'altre i em comentava un remater de la Cerdanya, que tenia uns cavalls, uns cavalls d'engreix,
aquells cavalls, doncs es veu que fa possiblement 8-10 anys d'arrere,
per un cavall d'engreix, que vam en donant sobre uns 1.000 euros,
i avui n'hi donen 300.
I ell m'ha dit, clar, és que jo ara d'alguna manera entenc, no?
Que hi hagi hagut aquest frau, no?
Vull dir, així com la carn de vacum està uns preus alts avui,
doncs clar, la carn de cavall està tirada, no?
Llavors aquí ja som el típic ja espavilat,
doncs que ha acabat col·locant aquella carn de cavall,
que acaba sent una carn vermella, una carn semblant a la carn de vacum,
l'acaba col·locant a les hamburgueses de qualsevol empresa,
perquè és que això, pel que veia ahir, no?
Empreses com la cocinera, Findus,
vull dir, això ho tenim,
possiblement n'hem menjat més dels que ens pensàvem, no?
I hem acabat, cuidat-ho, perquè una cosa és un animal
que està encarat al sacrifici com a consum humà de carn,
d'un animal que pot ser un cavall,
que pot ser per altres usos,
que a la millor les medicacions que s'haurien donat a aquell cavall
acaben sent, no acaben sent,
acaben sent perjudicials pel cos humà.
i crec que aquí la necessitat,
la necessitat i crec que cada cop hi ha més consciència
que els consumidors coneguem qui és el productor dels aliments que mengem,
perquè en el cap i la fi acaba sent l'única garantia que tenim
d'aquell producte estar elaborat amb unes normes
que ens protegeixen la nostra salut
i per altra part sabem que el que consumim realment és
o consumim cavall,
perquè l'Enriqueta no ens ho anava a comprar,
podia ser pel gos o podia ser pel gat,
però acaba sent una carn molt recomanable,
diuen, pel consum humà,
però acabem sapient si comprem cavall,
comprem vacúm o comprem oli d'oliva sense anar més enllà,
que aquest frau també ha acabat passant
en aquestes terres de Tarragona
amb una gran distribució.
Cadenes de supermercats, que les tenim molt a prop d'aquí,
han acabat etiquetant oli d'oliva extraverge
quan aquell oli d'oliva no complia els paràmetres
d'oli d'oliva extraverge.
És a dir, els fraus alimentaris
cada dia ens els trobem més damunt la taula.
Bueno, esto quizás me hace pensar, no?
Aparte un poquito el tema es un poco,
como comentábamos siempre,
la comunicación o la información que nosotros como usuarios tienes, no?
Tú vas a un sitio a comprar, te lees la etiqueta,
entonces dices, bueno, nos planteamos ahora
que realmente hay una fiabilidad en lo que no sé, no?
Como tú comentabas muy bien en el etiquetaje,
pienso que también un poco la sensación de engaño, no?
Es decir, bueno, estamos en un momento
en que hay mucha información, mucho tal,
pero luego, como tú comentas, vas pendiendo la tele,
vas oyendo, no?
O lees el diario, no?
Al y eso tal, y te vas dando cuenta
y dices, ostras, de lo que yo he pensado que compraba,
resulta que ahora, hoy, por ejemplo,
mientras venía, había un, bueno,
en un programa de televisión ponía
que habían encontrado no sé en qué productos congelados,
que ya no era, que había carne de caballo,
que si no sé qué de la cocinera, que si tal, que si cual,
y entonces, yo supongo que muchos de nosotros pensamos,
a ver, ¿qué hago, compro o no compro?
Lo que estoy comprando es correcto.
Quizás también se genera como una inseguridad, no?
Que es un poco, como decíamos, no mucha información,
pero si rascamos un poco, es verídica, no toda esa información,
un poco la sensación, quizás, a lo mejor de engaño, no?
Lo que puede haber en el público en general, no?
Sí, yo creo también que hace falta más controles, no?
Lo que decía el compañero, está muy bien que ojalá
todos los consumidores pudiéramos descifrar
lo que dicen las etiquetas, no?
Pero yo creo que, bueno, que uno,
esa tarea se la confía, pues, al Estado, no?
Y confía en que hay unas autoridades sanitarias
que verán porque esas etiquetas, de verdad,
cumplan lo que ponen, pues,
si es carne de ternera, es carne de ternera y no de caballo,
y yo creo que hayan fallado los mecanismos de control un poco, no?
Y que hay también que pedir un poco de responsabilidad,
aparte de las empresas que han hecho el fraude este,
pues, a los mecanismos de control,
que uno confía que hay unas autoridades sanitarias
en las que ya hacen controles de la carne que comemos
y saben que comemos y que el etiquetaje
esté de acuerdo con lo que pone, no?
Creo que también hay que pedir un poco de responsabilidades.
Josep.
Sincerar més enllà, no?
Y podríamos hablar de muchos productos,
pero por el tema, o por los productos hortofructícoles, ¿eh?
un encien comprat a Europa, produït a Europa,
el pagès només té, en aquest moment,
300 matèries actives, d'alguna manera.
A veure, no ho dic bé, això.
Nosaltres tenim, els pagèsos espanyols,
catalans, europeus, tenim 300 matèries actives
per fer tractaments fitosanitaris.
300.
Ens poden semblar moltes, en tenim 300.
El Marroc, sense anar més enllà, en té 1.000.
El que diu el Marroc, diu qualsevol país fora de la Unió Europea.
La Unió Europea té, avui, amb alimentació,
els paràmetres de qualitat més importants del món.
Els més importants del món.
Un producte produït a Europa és el producte més sa
que es pot arribar a consumir.
Però, per altra banda, Europa fa uns tractats alimentaris
en països tercers, com pot ser en el Marroc,
no fa pas massa, fa qüestió de mesos o un any,
que va tenir un tractat molt important,
on permet l'entrada d'una sèrie de produccions,
de productors alimentaris, cap al seu propi país,
sigui perquè n'és deficitari,
o moltes vegades per acords comercials,
com pot ser en aquest cas del Marroc,
una estratègia dels forts d'Europa,
com van ser França i Alemanya,
que, a canvi de productes làctics,
van permetre les importacions cap a Europa
de productes ortofructícules.
Qui acaba perdent aquí? El consumidor.
Però hem d'anar molt amb cuidado,
perquè duros a quatre pessetes d'aquest edita
que sempre s'ha dit,
és el que ens acaba encolant.
Quan nosaltres anem a comprar un producte alimentari
i ens el donen molt barat, molt barat, molt barat,
escolteu, aquí algun problema tenim.
Perquè, clar, així com el sector agrari
té un problema de competitivitat, per què?
Perquè, clar, el 300 matèries actives
enfront al 1.000 matèries actives,
el que vol dir és que produir un producte
fora d'Europa és molt més barat
que produir-lo a Europa.
Llavors, què vol dir?
Que quan anem a comprar
i se'ns ofereix un quilo de tomàquets
fora de temporada,
cuidado molt amb això,
cuidado amb el fora de temporada,
perquè hi ha moments
en què segons quins productes
no es poden produir.
I nosaltres, quan anem a comprar a la botiga,
volem menjar maduixes tot l'any.
I avui tenim maduixes tot l'any.
Doncs molt amb cuidado,
perquè les maduixes,
fora de l'època,
que realment hi pot haver maduixes a Espanya,
ens estan venint de fora
i ens estan venint
amb les 1.000 matèries actives.
Molt al tanto.
Molt al tanto.
I al tanto amb què?
Ostres, he comprat un quilo de tomàquets
per 0,29.
Cuidado.
Si comptem avui en dia
la distribució com està,
el que costa produir un quilo de tomàquets,
el que costa distribuir-lo,
el que costa portar-lo
per transportar-lo
fins a casa nostra,
hi ha coses que són irreals
i lògiques.
En Piqueta.
Sí, bueno,
és el que comentàvem un poco antes,
¿no?
Quizás,
com tu muy bien comentabas,
ara nos hemos acostumado
a que en cualquier época del año
puedes comer cualquier alimento,
entonces quizás no le damos la importancia,
como tú,
en la reflexión que tú hacías,
que penso que és molt correcte
i que a més a molts
se nos passa desapercibida,
¿no?
Y a més,
com després vas a esas fruterías
i te lo presentan todo,
¿no?
Todo tan bonito,
todo tan colocado
i tan bé,
¿no?
O sea,
que no s'entra tant per la vista,
pues és quizás...
Per la vista sí,
però per el gust,
no, Enriqueta.
Ah, ahí està.
Entonces,
quizás ahí seria una reflexión
que muchos a més a més
sin querer no tenim en compte,
¿no?
Sí,
jo en esto insistía un poco
en el tema de los controles también,
¿no?
A mí no me molesta
que vengan frutas de fuera
siempre que te digan
que es de fuera
casi producida
pues con unos paràmetros diferentes
a los que se exigen aquí
y luego el consumidor
que decida,
¿no?
En todo caso.
Pero yo que insisto en,
claro,
si hay pasados unos controles
de calidad,
también que pasen los controles
de verdad,
o sea,
que no entre cualquier cosa
y al final
tengamos aquí un problema
de salud pública.
Els controles que son
de cada estat,
de la Unió Europea,
n'hi ha tres bandes,
o sigui,
Generalitat,
Estat i Unió Europea,
que ho sap?
Sí,
la Generalitat té òrgans
de control,
té l'Agència Catalana de Consum,
que és totalment vàlida
i totalment competent
per fer analítiques,
el Ministeri d'Agricultura
també té la seva agència
de certificacions,
i bé,
vull dir,
a veure,
de controls,
està clar,
no,
a veure,
i tinc entès
pel que la Ciutat Alimentà
i Espanya,
vull dir,
és de les coses
que encara avui funcionen,
vull dir,
només cal veure
que en aquest cas
tots els escàndols alimentaris
al cap i a la fi
s'acaben detectant
molt aviat,
no?
Però ja et dic,
jo com a productor d'aliments,
vull dir,
cada vegada que surt
un escàndol d'aquests,
doncs crec,
mira,
hi sortim guanyant,
eh?
Possiblement els produtors
de cara de cavall
durant un temps
seran malament, eh?
Aquesta és l'altra
cara de la moneda.
Per cert,
la PAC com està?
La política agrèria comuna?
Perquè aquest que enguany
cau un...
14%, crec,
si no va xerrat
respecte a la...
Explica'ns-ho,
explica'ns-ho,
com està de debat.
Cau un 14%,
això són les dades
que està dient
el Ministeri d'Agricultura avui.
Realment,
la caiguda en pressupostos...
A veure,
estem parlant de propostes
de reforma
de política agrèria comuna.
El que passa és que l'altre dia
es va aprovar el pressupost
de la política agrèria comuna
pels pròxims anys.
La caiguda del pressupost
de la política agrèria comuna
pels pròxims anys
acaba sent un 2,53%
menys de pressupost,
no del 14%.
Nosaltres parlem en termes constants.
Penseu que
si parlem d'un agricultor català
o un agricultor andalús,
per exemple,
un agricultor andalús
tenia uns plans
de desenvolupament rural
que li permetien
fer...
tindre d'una inversió,
d'una inversió que tingués
de 100 euros,
per exemple,
li permetien
una subvenció
d'un 75%,
cosa que a Catalunya
no arribava
en molts casos
al 40%.
Per exemple,
un pagès de Tarragona,
suposem,
que està en una zona
que és qualificada
en una zona agrària
de primera,
tenia unes ajudes
en pla d'envolument rural
del 40%
d'una inversió.
En canvi,
un andaluso
tenia el 70%.
Bé,
els andalusos
realment els hi ha picat.
Els andalusos
tenen una reducció
del 14%,
però els agricultors catalans,
per exemple,
avui,
doncs,
del tram
que se'ls ha reduït
és d'un 2,53%,
no és aquest 14%.
Però,
per fer propostes
i per parlar
o una miqueta
en termes ja reals
de quina és la política
de l'àrea comuna
pels pròxims anys,
possiblement
hem d'esperar
el mes de maig.
S'haurien d'esperar
no sé si l'Àrea
o l'Àrea
de fer un comentari
de la PAC
que això de
bé,
que de subvencions europees
per tal que sectors
com la peixací en general
doncs,
puguin tirar endavant,
no?
Tal com està
la competitivitat,
la globalització
dels mercats,
a tot plegat.
Com ho veieu?
Sí o no,
jo les ajudes
les veo
positives
sobretot
por eso,
no?
Porque comentabas antes
que hay una forma
de producir
mucho más exigente
que comporta
mayor calidad
para el consumidor.
Entonces,
yo creo que es justo
también
darles una ayuda
a los productores.
Sí, sí,
completamente de acuerdo.
Bueno,
es un tema
que yo muy directamente
no lo toco
pero quizás
estaría relacionado
un poco
si lo miramos
a nivel general
con la situación
que todos
como personas
estamos viviendo
sea un nivel
de alimentación
o en este caso
como el tema
que María comentaba
o sea cualquier nivel
de los que
a nivel personal
les toca
pienso que siempre
es una situación
conflictiva
pero bueno,
como decimos
siempre hay que buscar
la parte positiva
y siempre un camino
por el que
aunque no nos lo ponen fácil
también hay que reconocerlo
pero bueno
el optimismo
y la búsqueda
siempre
de ese camino
de posibles
pequeñas soluciones
yo pienso
que en todos los campos
tiene que estar
¿no?
Yo si voleu
os dejaré
una entradada
¿no?
porque siempre
que tornem
al quilo de tomàquets
per un quilo
de tomàquets
un pagès
espanyol
catalán
fa

de la población
activa
del camp
de los campos

de los campos

estic seguríssim
que al camp de Tarragona
ja costa molt
trobar una caseta
al camp
que tanqui
dormíeu a les nits
dormíeu a les nits

de la seguretat
del camp
acaba siendo
un dels problemes
que avui
tenim més de molt
a la taula
què ens està passant
Enriqueta
que han de prendre
somnífers
per dormir a les nits
bueno
sí
realment ves
que la gent
està muy preocupada
hay mucha inquietud
yo pienso
que hay como
una gran inseguridad
más que nada
por ejemplo
por personas
que tengo
en la consulta
ves siempre
lo que llamamos
la ansiedad
anticipada
qué pasará
qué habrá
si me quedo
en el par
o si la reducción
si tal
pones las noticias
solés
el diario
la gente
está un poco
asustada
bueno bastante
asustada
sobretot
aquellas personas
que tienen una responsabilidad
como hijos
o como estas personas
que a lo mejor
se han quedado
parejas
que se han quedado
en el paro
el aumento
de medicación
farmacológica
supongo que es
también para
la importancia
que tiene el sueño
o sea
si realmente
perdemos el sueño
se nos altera
todo lo que es
el ritmo vegetativo
y el ritmo emocional
pero yo también pienso
no simplemente
las soluciones
el aumento
o tomar alguna medicación
que yo pienso
que puede ser
completamente acertada
yo también un poco
darle herramientas
a esas personas
para que puedan
buscar
como decíamos antes
dentro de la situación
que en muchos casos
es muy complicada
y es muy conflictiva
darles alguna
herramientas de afrontamiento
partiendo de una realidad
o de su propia realidad
pero intentar un poco
que
a ver
que no haya una dependencia
o sea
duermo porque tengo
la medicación
sea cual sea
y si no la tengo
no duermo
entonces se crea
ahí un círculo cerrado
donde también aumenta
la inseguridad
y aumenta sin querer
la angustia
si no es una situación
de angustia
de ansiedad
bueno
que Enriqueta
pues conoce
conoce mejor
pero sí que
yo conozco familias
que la que te doy
el sueño
el hambre
y todo
una situación
de paro
con niños pequeños
a punto de desahuciar
la casa
pues yo creo
casi que es normal
que pierdas el sueño
y como te digo
todo
el hambre
y la sed
y todo
lo que es lo que hace falta
claro
y los medicamentos
pues lo que dice
al final
es un círculo vicioso
pero claro
la solución estaría
la solución
no se ve
no se ve por ahora
que es peor
avui hem conegut
noves retallades
en l'àmbit públic
que tindran lloc
aquest any
noves retallades
que se sumen ya
a les retallades
que hi ha hagut
pero es que això
és la punta
de l'aig
perquè anem parlant
constantment
d'això
de pèrduos
de lloc de treball
de reestructuracions
d'eros
tenim per exemple
treballadors d'error
que estan mobilitzant-se
aquests dies
és el dia a dia
no sé si veieu
alguna mena
de futur esperançador
però és el dia a dia
és aquest
bueno
hay una gran incertidumbre
es lo que contábamos antes
tú pones la televisión
y a veces
como mucha gente dice
yo ya no la pongo
o las noticias
realmente
porque es que es
bueno
a ver
hoy
con lo que me encuentro
y como tú comentabas
realmente
la realidad
es muy dura
es muy dura
entonces
a veces
como
no tienes
una solución
para darle a esas personas
o tal
pero bueno
es complejo
tampoco se puede generalizar
las situaciones
yo pienso que cada situación
o como lo vive
cada familia
es diferente
lo que pasa
que eso sí
como contábamos antes
la alteración del sueño
es el primer síntoma
de que el estado de ánimo
no está nada fino
más que quizás
la pérdida de comer
en un momento
que una persona te dice
no es que ya llevo un tiempo
que no duermo
tal
y dices
urguemos por ahí
porque realmente
hay una afectación
a lo mejor
más profunda
de cómo él
está llevando
cómo esa persona
está llevando
la situación
buscar soluciones
es difícil
porque estamos
todos dentro
de una estructura
en la que
pero bueno
es lo que decíamos
por lo menos
el dar algún
apoyo a esas personas
que de alguna forma
te plantean
las situaciones
o escucharlas
sobre todo
escucharlas
si si no
la situación
lo que decíamos
está francamente mal
quitan pagas
a los funcionarios
despiden a gente
y un poco
el miedo que da
es que puede pasar
el desencanto
de la gente
con la política
los casos de corrupción
que salen
el espionaje
y yo veo un poco
lo que ha pasado
un poco en Italia
el Monti
ha quedado
barrido
literalmente
entonces yo creo
que la gente
está un poco también
harta de tanta política
de austeridad
y lo que quiere
es otra cosa
igual no sabe qué
pero otra cosa
l'altre día
estaba escoltando
un professor
de la universidad
que estaba comentando
que posiblemente
la ocupación
la feina
bueno
el tipo de trabajo
que ocupará
la población
los de aquí 10 años
posiblemente
que tirará una miqueta
que puede llegar
a tirar de esta economía
aunque hoy
posiblemente
no la conocemos
no sabemos
el sector
que se tirará
yo por ejemplo
muchas veces
me estaba mirando
el teleno noticias
por la televisión
i veía
el Mobile Congress
de Barcelona
sí, sí
realment
això
va molt bé
pels hotels
pels restauradors
pels taxistes
i me n'alegro
per tot això
però
realment
clar
quan parlen
d'un sector
com el sector
de telecomunicacions
la reflexió
la faig jo
possiblement
pròpia
quan parlen
d'un sector
de telecomunicacions
li donen
tant i tant
d'importància
penso
viurem tots
de fregar
la pantalla
del mòbil
o de tindre
un gran aparell
enteneu-me
una tablet
que se submergeix
de l'aigua
un mòbil
que no es trenca
més de 100 megas
de velocitat
150 megas
escolteu
això
a part de
jo ho trobo molt bé
que sigui un sector econòmic
pot ser molt important
i podem ser
a Catalunya
o a Espanya
uns desenvolupadors
d'aquesta tecnologia
però realment
això és un sector
que pot empènyer
tot aquest 20 i escaig
de població
que avui
ho està passant
tan malament
perquè no té feina
i busca un lloc
de treball
una ocupació
o una universitat
que a dia d'avui
no sap
els pròxims 10 anys
quina carrera
implantar
o quina ha de ser
la direcció
que ha d'aprendre
el seu professorat
per acabar formant
els alumnes
a una professió
que pugui estirar
vull dir
aquesta tan importància
que donem
a segons quins sectors
poden ser realment
sectors
que ens poden
treure
d'aquesta crisi
Bueno, yo pienso
que esta es una
de las contradicciones
de nuestro mundo
por un lado
mientras
como tú comentas
muy bien
hay toda una gran
problemática
de que hay familias
y muchos
con los recortes
que realmente
vas
te vas quedando
con menos poder adquisitivo
luego te encuentras
yo también lo vi
ayer por televisión
el gran
mogollón de gente
en la
en la feria
esta de los móvils
dices
bueno
tanta tecnología
y no sería mejor
a lo mejor
realmente
dedicarnos
a otras cosas
que realmente
sean más productivas
y luego
no
dedicarse más
a esa tecnología
yo también
a veces pienso
que es un poco
que vivimos
un poco
en un mundo
contradictorio
realmente
es un poco
mi opinión
una tecnología
que si les coses
una tecnología
que acabarà
no siguen
a l'abast
de molta
i molta
i molta
gent
perquè
ahir ho sentia
un senyor
d'aquests
que estava
en aquella fira
que deia que el seu mòbil
podia treballar 150 megas
però clar
la fibra òptica espanyola
està a 100
i les 150 megas
estan a l'abast
del gran
no tant per cent
molt elevat
de la població
d'aquest país
vull dir
podem avui
a part de què
fa 10 anys
no podíem pensar
en cap moment
la tecnologia
que tenim avui
a l'abast
de la mà
però és que avui
també
ens hem creat
una despesa més
tots
perquè avui
qui més qui menys
té
no
és que ja tenim
segons quins mòbils
no és internet
no funcionen
vull dir
que avui tens
una despesa més
cada mes
que és internet
el mòbil
clar
vull dir
està a l'abast
tot aquest món
o ens estan
enlluernant
amb una sèrie
de coses
que no acabaran
siguen potser
bueno
doncs
a pells
per persones
molt riques
i els altres
ens les haurem de mirar
Àlex
com veus
aquestes reflexions
sí
bueno no sé
yo creo que
cada vez
estamos a l'alcanza
de todos
antes
quien tenía
un móvil
ahora todo el mundo
tiene un móvil
o dos
o los que hagan falta
yo creo que la tecnología
en la medida en que no se ayude
y sea útil
para la vida cotidiana
es buena
tampoco vamos a
demonizarla
sí que es un negocio
evidentemente
para muchas personas
para muchas empresas
mucha gente vive de eso
igual 95%
que hace falta
pero sin un sector
grande
yo creo que es
yo creo que tampoco hay que
yo creo que nos ha facilitat
mucho la vida
también la tecnología
yo sí creo que
es una revolución
que estamos continuamente
viendo cambios
viendo cosas nuevas
como dice
un móvil
de una altísima generación
que tiene 150 gigas
pero yo creo que cada vez
estará más al alcance
de la gente
también había móviles
smartphones por 15 euros
sacaba Nokia
en la feria esta
yo creo que sí
que habrá cosas que serán
para un alto perfil
y otras cosas
pues que nos beneficiaremos
todos también
de todas maneras
seguramente consideramos
aquellos sectores
en los que la tecnología
no diría malament
parlo por ejemplo
del sector de la justicia
que parlem
en fin
avui parlem de las familias
de las víctimes
del Dove Parell
de Diosburg
que reclaman celeridad
en la investigación
que ya fará
ya tres años
y no saben prácticamente
res
clar
toda la justicia
es fundamenta en papers
en dossiers de paper
como el que tenen
aquí sobre la taula
que se van acumulant
y que la solidaridad
no es que siga
una de las premises
que imperin
sí
la lentitud de la justicia
es uno de los problemas
más graves
porque si ya
la tragedia de Diosburgo
fue muy dura
sobre todo
para las familias
un saludo
a Paco Zapater
claro
si luego encima
la justicia
se hace lenta
se vuelve injusta
y yo creo que
es incidir más
sobre la tragedia
todavía
hacerla menos digerible
y menos comprensible
que la justicia
es una de las grandes
fallas que tiene
en el sistema
ahora
y es pues eso
cuando la justicia
no cumple con los tiempos
pues también se vuelve injusta
¿no?
Bueno
y uno de los efectos
especialmente en este caso
saludamos también
a Paco Zapater
desde con todo el cariño
es un poco
que lo que haces
es alargar
el trauma
sufrido por estas familias
porque bueno
intentas elaborar el duelo
cerrar la situación
pero cuando el expediente
judicial está abierto
constantemente
está reactivando
el malestar
de estas personas
entonces
muchas de las consecuencias
de esa lentitud
atacan
a todo el plano emocional
y de sobre todo
los familiares
¿no?
es constantemente
estás
intento cerrar el tema
pero boom
mientras no se cierra
judicialmente
el duelo
a veces es muy difícil
elaborarlo
porque siempre hay
algo que lo reactiva
y eso afecta mucho
a las personas
puede crear un estrés
postraumático
de que se instale
la persona
y no pueda
y no pueda salir
claro ya hablamos
de casi tres años
creo que ahora en agosto
tres años
son muchos años
y para estas personas
es seguir viviendo
la situación
como si hubiera ocurrido
a lo mejor hace tres días
i han fet una petició
formada a la fiscalia
de Diosburg
perquè
bé una queixa formal
perquè accelerin el procés
perquè està
diuen que no tenen
a més que no tenen informació
no només que no
que va silenci
sinó que no tenen informació
diuen que per exemple
en la casa
de la terra correnta de Madrid
hi ha més informació
tot i que aparegui
pels mitjans
que aquesta seria una altra
però que
tenen més d'informació
de la terra correnta de Madrid
que va ser
aquí l'estat
que no passa
la tragédia de Diosburg
algun comentari
Josep
sobre la justícia
la justícia
la justícia
jo crec que un altre dia
podem parlar
en aquest país
perquè vull dir
avui en aquest país
fer qualsevol tràmit
o qualsevol gestió
o qualsevol registre
de qualsevol marca
o patent
per exemple
perquè soc coneixedor
personalment
vull dir
és una vergonya
i es parla molt
d'ajudar
la gent
que vol tirar endavant
però realment
avui
la burocràcia
que qualsevol
per exemple
qualsevol pagès
o qualsevol persona
té que fer avui
que fa anys
no ho havia de fer
és abismal
en parlàvem un altre dia
de la burocràcia
i de l'entitud
gràcies per acompanyar-nos
ha deixat el danya
Enriqueta López
i Jure Ferrer
i fins la propera
gràcies
adeu
Fins la propera
Fins la propera