Fins demà!
Tertúlia d'actualitat en aquesta jornada, en aquest dimarts 15 d'octubre.
Avui la compartim amb l'Enriqueta López, la psicòloga d'Enriqueta López.
Enriqueta, molt bon dia.
Hola, molt bon dia.
Ens enganya també el Jordi Gené, coordinador d'AMIC-UGT.
Jordi, què tal? Bon dia.
Bon dia.
I un altre Jordi, el Jordi Collador de la Fundació Casa de l'AMIC. Jordi, bon dia.
Hola, bon dia.
Ara parlàvem fora de micròfon d'una notícia que coaixa des de principis d'aquest mes,
de la qual s'han de parlar, tot i que potser no amb la intensitat que s'han de parlar.
Clar, estem parlant de l'Ampedusa, d'aquesta illa on han mort més de 330 persones.
No sé com ho veieu vosaltres, però creieu que potser hauria de centrar més l'actualitat informativa?
Aquesta notícia no se n'ha parlat prou tant com se n'hauria de parlar.
I també d'orrer a fons, no?
Perquè, a veure, som a Tarragona Ràdio, no és una notícia d'àmbit local.
Tot i que aquesta notícia jo crec que a vegades tracenteix l'àmbit local
i arriben aquí per alguna cosa, per algun efecte crida.
No sé com ho explicaré, però ho explicarem.
Però vaja, en qualsevol cas com ho veureu, com ho veieu,
i creieu, no sé, una notícia que és preocupant que passin aquestes coses en els temps que corren?
La notícia és molt preocupant.
Desgraciadament no és un fet aïllat,
sinó que ja fa massa temps que es dona una política a nivell europeu
i a nivell també nord-americà de rebuig cap al fet migratori,
de rebuig contra aquelles persones que tenen algun tret diferencial dels nostres,
sigui quin sigui, és igual.
I això no veiem que tingui cap tipus d'aturador.
És una actitud molt discriminatòria i molt classista,
fins i tot es podria dir, de la societat europea i nord-americana,
concretament, cap a ciutadans d'altres països
que venen a Europa a buscar-se la vida i a treballar dignament.
Al contrari de que molta gent pensa que venen aquí a fotre el pa dels d'aquí,
ja a treure el lloc de treball, ja a viure de les subvencions
i tots aquests estereotips que tant corren,
que realment són tots falsos.
N'hi ha molts i tothom n'ha conegut,
que regalen cutxes per crius, carros de la compra,
vales de descompte de no sé on, que si et posen un pis...
Tots totalment falsos.
Sempre t'ho ha dit, no, és que m'ho ha dit un amic d'un amic d'un amic d'una tercera persona.
mai en tros ho han trellat.
I fa falta donar més notícies d'aquest tipus,
però no només informant, sinó també fent propostes.
La classe política, les entitats socials,
fer propostes concretes per lluitar contra aquesta xacra
i eliminar les màfies,
i a més a més donar qualitat de vida
i condicions de vida dignes a aquestes persones
per evitar que s'hagin de jugar la vida travessant mig món.
Bé, a mí lo que me fa pensar realmente
desde el punto de vista humano,
como medio mundo, digamos,
tenemos unas grandes ventajas a nivel tecnológico,
y luego hay otra parte de la humanidad
que es realmente el sufrimiento que tienen.
Realmente ves como esa lucha, como tú comentabas,
por salir, por buscar un futuro mejor,
que realmente no les lleva a plantear,
a ver, lo que supone esa travesía,
lo que supone ese camino,
sino en busca, digamos, de ese objetivo,
que lo que nos puede manifestar
también es una gran desesperación, ¿no?
Realmente, personas embarazadas, niños,
y luego también la impresión
cuando ves esos trescientos y pico ataúdes, ¿no?
Realmente, que te hacen pensar
que estamos haciendo, ¿no?
Realmente, cuando en media humanidad
parece que está, está bueno,
se los está perdiendo, ¿no?
Realmente.
Sí, y yo he dado unas declaraciones
l'altre día, ¿no?,
que em sorprenían
y creo que podían definir molt això, ¿no?
Era allò, la lluita pels morts, ¿no?
Allò, tothom volia els morts,
ningú volia els vius, ¿no?
Una història, també, de reconeixement,
no es tracta de reconèixer un cop en mort.
Jo crec que també hi ha una part
que té molt a veure amb aquesta situació, ¿no?
No qüestió de classe que succeeix,
és a dir, qui ve aquí
és gent que intenta sortir del seu país.
Si surt del seu país, bàsicament,
és perquè allà la progresa és extrema
i les possibilitats de sortir endavant
són molt i molt poques,
que estan continuament,
normalment, els païs d'origen,
normalment, aquesta gent
estan continuament intervinguts
per grans empreses
amb seus a Europa o als Estats Units
i, per tant, hi ha una acció directa, no?,
d'explotació dels recursos naturals
per part d'aquesta part del món.
El que és molt difícil fer entendre, potser,
o que entenem tots plegats,
és que si...
qui els està fotent els recursos
són aquells que aquí tenen, no?,
tenen una gran imatge,
una bona mirada per part de la societat, no?,
són aquesta èlit que continuament
ens estan fotent els calés,
veiem, no?,
des d'empreses petroleres, no?,
i podem veure el cas d'aquest magatzem de gas
aquí al costadet,
que poden funcionar sense cap dificultat,
quan, en realitat,
el gas que estan portant és d'Algèria,
el que estan fent és un magatzem
que el que vol és especular directament
amb un recurs natural
que no és nostre,
que no és propi del territori,
que ho està fent en nom d'una gran empresa
que està tenint grans resultats
a nivell econòmic
i fotent els recursos a través d'això,
d'explotacions en el lloc de territori, no?,
i allà no s'hi genera riquesa, no?,
doncs pensem-ho com ho estem construint,
aquesta gent que vol treballar,
es tirar endavant i sortir amb la seva família.
No vol una altra cosa,
les que volem qualsevol de nosaltres, no?
Bueno, seria el dret humà, no?,
realmente a una calidad de vida,
a un bienestar,
a un intentar sacar tu familia adelante,
realmente que es lo que les lleva
a toda esta...
a una gran aventura.
A mí lo que también me duele mucho
es, como vosotros comentabais,
el engaño, no?,
que, bueno,
te lo pintan muy bonito,
te lo pintan como que, bueno,
vas a encontrar aquí el paraíso
y luego realmente la realidad
es muy, muy diferente, no?
Nos olvidamos de...
En la sensación que nos olvidáramos
de que son seres humanos, no?,
el que está detrás de cada una de estas personas.
Hombre,
realment no es tracten
com a éssers humans.
No, no.
Jo des de fa molts anys,
en un cas específic
de la normativa espanyola
en estrangeria,
el que se'ls tracta
és com a obra barata.
des d'uns anys,
des de finals dels 90,
principis del 2000, 2001,
es va promulgar,
es va provocar
l'arribada massiva
de gent
per aconseguir
mà d'obra baratíssima,
sense complir
la normativa laboral mínima
ni de prevenció de riscos,
ni res,
però una qüestió especulativa,
per aconseguir
el màxim benefici
amb el mínim cost.
Mentre l'economia
va tirar
a causa
del totxo
i del turisme,
doncs,
aquí no passava res,
no hem d'oblidar
que les majors
regularitzacions
de ciutadans
nouvinguts
les va provocar
qui ara és,
o les va fer
qui ara és president
del govern,
qui ara estan lluitant
tant per evitar
la regularització,
i ara que l'economia
no va tan bé,
doncs ara aquesta gent s'obre,
i ara és quan surten
aquests estereotips
que deien que ens venen
a robar la feina,
i només vull posar una dada
que és estadística,
és real,
és de la província
de Lleida,
en el temps
de la recollida
de fruita,
abans d'anar a buscar
gent
fora,
contingents
de persones
fora de Catalunya,
fora d'Espanya,
es va donar la possibilitat
a la gent
que estava a tur
per poder treballar
de temporers.
Crec recordar
que en aquell moment,
era el 2010,
o 2011,
hi havia un 17%
d'atur
a la província
de Lleida,
doncs no van aconseguir
gent per treballar,
i van haver d'anar
a buscar gent
fora,
normalment van al Senegal
o altres fills d'aquest tipus,
a buscar contingents
de persones
que vinguessin
a treballar
de forma temporal
aquí a Catalunya
a la recollida
de la fruita.
És a dir,
no és cert
que ens vinguin
a robar la feina,
fan feines
que nosaltres
no volem fer,
només cal que mirem
certes activitats
laborals,
qui les fa?
i qui no les fa?
Per tant,
el que ens costa,
el que hem de treballar molt
és trencar els estereotips
que s'estan muntant
i que ajuden molt negativament
a que es creïa
aquesta barrera
entre nosaltres
i els altres,
els que no són com nosaltres
i els que venen,
per tant,
a fer qualsevol cosa
per donar l'expressió,
per putejar-nos.
Estàs d'acord, Jordi?
Sí, bàsicament,
jo crec que hi ha també
una mirada
que en l'últim any,
any i mig,
és molt curiosa de veure,
no?
Quan parlem dels joves
que marxen
a treballar a l'estranger
i que hi veiem,
apareixen
a la televisió
programes
on apareix un jove
amb dos carreres
i un màster
fent de cambrer
a Londres
i ens estripem,
no?
Ens estripem les vestidures
i dius,
però això com pot ser,
no?
que hagin de marxar
a fer de cambrer,
doncs justament és el que
ha estat succeint aquí,
és a dir,
els immigrants
que moltes vegades
creuen l'estret
d'aquestes maneres
no són gent
amb dificultats socials,
especials,
en el seu país,
no són gent,
són gent formada,
són gent amb projectes
de vida molt,
molt potents
que arriben aquí
a fer allò que calgui,
no?
i avui ens estem convertint
també en país
d'emisor
d'immigrants
i per tant
gent que està
sortint del país
per buscar-se la vida,
doncs
és bàsicament el mateix,
és curiós
quan
aquest fet cultural,
no?,
de defensar
aquells que marxen
i menystenir
aquells que arriben,
no?
I és un fet
que en aquest país
ha succeït tota la vida,
no?,
que és d'aquelles coses
que no aconseguim trencar.
Jo,
un gran desaprofitament productiu
de la gent que ve,
és el que comentaves tu,
jo conec gent
que ha vingut allà
al servei d'amics,
doncs
li pregunten
i quina formació tens,
hòstia,
enginers
de tota mena,
advocats,
publicistes,
informàtics,
de tot tipus,
i de què treballes?
Al servei domèstic,
a Cambrer,
a Teo de l'agricultura,
a Cull d'una senyora,
però,
ostres,
com és possible
si estem desaprofitant
tot un capital
que pot revertir
molt favorablement
en benefici de tothom,
de tota la societat en general,
en canvi,
els tenim allí,
però com que no són
els nostres,
bueno,
ja es dedicaran
a fer aquestes coses
d'escombrar,
servir cafès i això,
que això,
per a gent immigrant,
ja està bé.
I clar,
aquesta mentalitat,
aquesta cultura
que dius tu,
l'hem de trencar
i hem d'aplicar
un raonament,
una consciència clara
de que tots som iguals,
tots formem part
d'una mateixa ciutadania,
ja hem de deixar
de dir-los immigrants,
són ciutadans nouvinguts
que van arribar,
gent que va arribar
potser fa 15 o 20 anys
que encara se'ls ha d'haver-hi
immigrant,
són ciutadans de ple dret
i com a tal
han de viure
amb els mateixos drets,
amb els mateixos deures
que els altres.
El que passa és que
dir això
amb el que està caient
és bastant problemàtic.
Bueno,
jo també
redondaria,
com tu comentaves,
es la part humana
que hi ha detrás
de tots ells,
realment,
es la part humana
de sentimientos,
de emocions,
de vivencia,
de una supervivencia.
Lo que també comentabais
de los cómines,
jo tinc la experiència
de mi hijo mayor
que al final acaba
oiéndose a treballar
a Dullín,
i tinc els altres dos fills
que m'imagino
que el seu futur,
sento ingeniero,
a vegades dirà,
no sé si realment
te podràs quedar aquí o no.
Entonces,
claro,
és un poco que dices,
la gente qualificada
y tal,
que a vegades
tiene que marchar
y bueno,
dices,
bueno,
¿cómo compensas,
realmente,
todo eso?
Pero yo pienso que sí,
que lo que es importante,
sobre todo ante el tema
que estamos tratando hoy,
es recordar que son humanos,
¿no?
Yo pienso que cuando tú los ves,
o bueno,
es la impresión mía,
¿no?
Los ves en televisión,
la acogida tan buena
que hace tanto Cruz Roja,
bueno,
los Guardia Civil y tal,
esa forma de acogerlos,
yo pienso que esas personas
en ese momento,
esa mano,
ese abrazo,
es como una botella de oxígeno,
entonces,
lo que pasa es que quizás
no se tendría que acabar ahí,
¿no?
Esa botella de signos,
sino seguir,
¿no?
Es lo que yo me planteo
desde el punto de vista.
Tenemos una normativa
en estrangeria
muy estricta,
muy, muy, muy estricta,
y claro,
para poder vivir aquí
necesitas los papeles,
y no te dan papeles
si no tienes un contracte laboral
en unas determinadas condiciones,
y no te dan a los papeles
si no tienes un otro contracte
o el mismo,
y claro,
entras en un cercle vicioso,
mientras había feina,
pues bueno,
pues bueno,
anabas fent,
pero ahora que no hay feina
hay auténticos drames,
gente que perd la residencia
porque ha perdido la feina,
perd l'accés
a los pocos servicios
que puede tener
porque es un irregular,
ahora ya se ha entrado
hace un año
de la mániga
la asistencia sanitaria
esta diferente
por gente de aquí,
gente de fuera,
clase A, clase B,
y cada vez
esto es a peor,
y claro,
entonces,
nos preocupamos
porque,
ostras,
que la cosa no funciona,
la cosa no funciona
porque es que hay un problema
de fons,
que es el nivel cultural
que dice en Jordi,
y que eso después
se transmet a la normativa
y a la política que se hace,
no solo desde Madrid,
sino también desde
de Cataluña
y desde Brusselas también.
y esto,
y esto,
y a todos los ciudadanos
hemos de ser conscients
que cuando
hay 350 o 400 morts
a la isla de Lampedusa
porque han intentado
que el Mediterráneo
en unas condiciones
precarias,
más no poder,
desde criaturas
pequeñas
hasta la gente
en gran
arriba
al París
europeu,
bueno,
hauríem de ser conscients
del per què
venen
i quina
política d'acollida
fem,
però és que,
a part de la política d'acollida,
el Jordi també és
com ho fem
perquè aquesta gent
no es vegi obligada,
qui vulgui marxar
a iniciar un nou projecte vital
pot anar on vulgui,
però que aquells que no volen,
que marxen
perquè són expulsats,
és com una mena de genocidi,
és com una mena de transgressió
dels drets humans,
perquè la immigració
no deixa de ser una expulsió,
t'expulso
perquè no tens possibilitats
de treballar,
perquè no pots menjar,
perquè hi ha una guerra,
pel que sigui,
doncs veure com solucionem
aquest problema d'origen,
no fixar-nos només
en la prevenció,
ah, farem un funeral d'estat
per aquests que són mort,
hòstia,
aixec,
anava a la merda,
mirem per què
s'han anat de Síria,
mirem per què s'han anat de Somàlia,
mirem per què s'han anat d'Etiopia
o del Congo
o de Senegal.
Per què?
Perquè hi ha certes indústries
que estan allí
amb carta blanca
per fer el que volen.
I aquí tenim el problema
del sistema econòmic
i mentre no canviem
el sistema econòmic
la immigració serà imparable,
ells vindran aquí
per poder treballar
i per poder viure dignament
i seguirà veient drames com aquests.
Sí, fixa't,
ara feies una notació
que és molt interessant
per justament aprofundir
en allò
que no és una qüestió
d'aquí o d'allà
sinó de rics i pobres.
És a dir,
el sistema sanitari
s'ha dividit,
és cert que
hi ha un sistema sanitari
pels irregulars,
hi ha un sistema sanitari
pels regulars,
però pels irregulars
d'aquí també.
És a dir,
si tu no cotitzes
acabes perdent
la teva prestació
de sanitat.
Per tant,
no és una qüestió
només d'aquí i d'allà,
sinó és una qüestió
de quina alçada
en les lletestes.
És ideològic.
Això són polítiques
totalment ideològiques
i les estan fotent
per tot arreu.
I a més,
hi està sempre la qüestió
aquesta de l'esport,
que és el gran paradigma
i la gran contradicció
del propi país.
És a dir,
quan arriba el Neymar
és aplaudit
per les masses,
quan arriba
Agustí,
o del Brasil mateix,
és tractat
com
un clínex.
És aquest plantejament
de situació
que tenim.
jo crec
que la qüestió
és aquesta.
Jo crec
que la gran
situació
justament
que feies
èmfasi.
Quan
fem la mirada
com a persones,
com a éssers humans,
la mirada
és una altra.
Quan ens fan la mirada
perquè ens la fan
com a sistema econòmic,
són un agressor.
I per tant
hem d'aconseguir
canviar aquesta mirada.
Enriqueta,
des del punt de vista
psicosocial,
amb aquest panorama
i els que aconsegueixen
arribar aquí,
diries que és possible
fer-se un projecte de vida,
tenir esperança de futur?
Tots coneixem exemples
de pares o d'avis
que han lluitat molt
durant tota la vida,
que han tirat endavant
malgrat dificultats,
malgrat tot,
malgrat un context
que no era favorable.
En aquests casos,
creus que és possible
veure una mica de llum
al final de la camió?
Bueno,
jo crec que és un poc difícil,
però jo penso sempre
que tampoc és impossible.
Quizás dependeria
un poc de tota l'actitud
que podem tenir
els que estem al redor,
sea professional,
sea entorn,
polític,
sea entorn.
Jo tinc algunes famílias
en consulta
que veis que realment
han podido salir adelante,
però també a lo mejor
te facen comentaris
de altres
que no ha habido solució.
Jo penso que,
a veure,
sempre que es optimista,
penso que hi ha que luchar,
o tots els que estem al redor,
tenemos que luchar un poc
por aquestes persones
que realment
poden tenir
aquesta qualitat de vida.
jo sempre penso
que hay que...
Pasa que Fácil no,
desde mi experiencia,
Fácil no lo tiene
en absoluto,
en absoluto,
incluso entre los propios niños
luego los ves,
seguramente Jordi lo verás,
entre los chavales
en la misma,
en el mismo aula,
muchas veces,
oh,
es que hay mucho inmigrante.
Muchos de los comentarios
van,
es que claro,
ahora el nivel ha bajado
porque como hay mucho inmigrante,
entonces,
bueno,
entonces,
¿qué estamos haciendo ahí?
Los acogemos,
nos acogemos,
no es fácil,
yo te diría que no es fácil
desde el punto de vista.
Sí, sí,
yo comparteixo,
a més,
ja amb el tema de la formació
és d'aquelles coses recurrents,
a mi també aquests dies
quan sortia
que som els últims
en comprensió lectora
i en matemàtiques
de l'OCDE,
pensava que carai,
doncs en aquella època
també hi havia tants immigrants
com ens plantegen avui,
doncs no,
que tenim un sistema educatiu
fet calderilla,
matxacat contínuament
i sense donar-li oportunitats
i per tant
estem a cau.
Nosaltres realment vam fer,
l'any passat al Centro UER
vam fer una comparativa
molt curiós,
i nosaltres vam
vam agafar
tots els perfils
dels nanos
i vam agafar
el seu lloc de naixement
a tots els nanos
del Centro UER
el nostre índex migratori
era del 4%
al Centro UER
si miràvem l'origen
això es mantenia
quan ho presentaves
d'una manera o una altra
és a dir,
si parlaves
de l'origen migratori
parlaves del naixement
amb les institucions
inclús
canviava
l'actitud
i això ho vam fer
a prova
diguem-ne
interna
de debat intern
i a provocar
realment
ja
ens han aconseguit
incorporar
a les persones
i de manera inconscient
moltes vegades
un xip
un canvi
un clic
quan sentim
origen migratori
o quan sentim
que són nascuts
al nostre país
i aquest és un fet
que hem de trencar
i l'hem de trencar conscientment
no és dir
no, jo
a mi ja em sembla bé
que vinguin
o que tal
sinó
no, no
és a dir
jo estic convençut
que aquesta gent
i per tant
hi ha un exercici
que també hem de fer
per les persones
per intentar acollir
per no
trepitjar
allà on no toca
que moltes vegades
ens succeeix
perquè el missatge
ens l'han instal·lat
i una mentida
a la base de ser repetides
moltes vegades
acaba sent veritat
i aquestes d'aquelles
que s'ha repartit
en infinitat
però hi ha gent
que se'n surt
hi ha gent que se'n surt
igual que se'n va sortir
la meva àvia
quan va arribar a Galícia
igual que se'n va sortir
la gent que arriba
i és una qüestió
el problema és que
és una qüestió
al final de lluita
i no és que la lluita
en la vida
sigui dolenta
sinó que acaba sent
la llei de la selva
és a dir
si jo soc capaç
com més fossi
més capaç
en sortir-me
en realitat
hauria de ser
com més predisposat
estigui a sortir-me
més capacitats
n'he de tenir
el que passa
que s'ha de dir al Jordi
que una lluita
depèn dels fòrums
que tinguis oberts
si et bombardeixen
per tot arreu
doncs malament res
sí, a veure
el procés d'integració
en la nova societat
vinguis d'on vinguis
sempre és un procés
voluntari
per dues parts
pel que arriba
i pel que està aquí
és un procés
a mig i llarg termini
no es fa d'avui per demà
i és un procés
en el qual
hi ha d'haver l'esforç
i la voluntat
compartida
de voler entendre's
malauradament
no hi ha la voluntat
compartida
de voler-nos entendre
no és responsabilitat
de ningú
és que és així
és la pura realitat
i hi ha gent
que ha de lluitar
contra molts
estereotips
per poder-se
obrir camí
a la integració
també és cert
que hi ha
que hi ha
un determinat
tant percent
de població
nouvinguda
molt petit
pel que jo veig
allà
el servei
d'amic
de la gent
que tractem
en les activitats
de la feina
hi ha un tant percent
molt petit
que no vol integrar-se
o que no té
l'actitud
o les actituds
per poder-se integrar
és molt poca gent
la que ve
i que em diu
és que parla
en àrabe
o en francès
perquè no t'entenc
i porten
potser 5, 6, 7, 8, 10 anys
vivint aquí
la majoria de la gent
intenta fer l'esforç
d'entendre't
quan parles
intenta fer l'esforç
de saber on viu
intenta relacionar-se
sí que
en la primera època
de la seva vida
quan arriba aquí
clar, busques
el caliu dels teus
en un lloc nou
no saps què hi ha
tot és nou
tot és fa por
fa por
i busques els teus
que t'ajudin
d'això
però després
hi ha el recorregut personal
cap a la integració
i la majoria el fan
el problema és que avui en dia
els serveis socials
que teníem instaurats
per ajudar la gent
a integrar-se social
i laboralment
de forma adequada
han desaparegut
i aquelles eines
que tots teníem
que ens ajudaven
a facilitar
aquesta integració
que al final
la integració
és simplement
treballar perquè
tota la societat
sigui una
i tots tinguem
els mateixos drets
els mateixos deures
es tracta d'això
no es tracta d'agafar gent
posar-la aquí
i assimilar-la
es tracta d'això
això ha desaparegut
el casal
ho deus haver vist
molt
han desaparegut
aquestes eines
i aquí el gran problema
que tenim
és que
està creant
una bossa d'exclusió
de persones
i a més a més
està generant
una esquerda social
molt àmplia
cada vegada
s'està ampliant més
i pot ser
tant de bo que no
però podria ser
que
hi hagués problemes
molt més greus
dels que tenim ara
en un futur
si la cosa no millora
i aquí és on
hem de parar compte
jo és que insisteixo
jo crec que estem parlant
de pobres
estem parlant
de pobresa
estem parlant
no estem parlant
per l'origen que tenen
sinó
estem parlant
de pobresa
en aquesta ciutat
ara mateix
hi ha intenció
d'ubicar
una
una sinagoga
jueva
i no
no hi ha
no hi ha
una
una
una contrarietat
per part de
de qui ho està negociant
quan es planteja
incorporar qualsevol
altre equipament religiós
bueno
allí
entre vies
estan molt bé
en canvi
aquesta s'està plantejant
al centre de la ciutat
qui arriba a pagar
aquesta sinagoga
qui arriba a pagar
aquesta mesquita
jo crec que
al final
és aquest
i no és que els joves
en semblin millors
o pitjors
i no és que els musulmans
en semblin pitjors
i pitjors
sinó que uns tenen diners
i els altres són pobres
i aquesta és la gran diferència
i per tant
jo crec que és en aquesta història
la que hem d'aconseguir
analitzar
és la lluita de classe
sí
sí
és això
aquests dies
començaran a moure's
ja s'han presentat
els de l'Estat
els pressupostos generals
de l'Estat
s'estan plantejant
ja els pressupostos municipals
i esperem que aquest any
es plantegin els de la Generalitat
la cooperació internacional
l'Estat espanyol
ha desaparegut
literalment
i ha quedat reduïda
en orris
veurem què passa
amb la cooperació
de Catalunya
que ja ha caigut
més del 50%
i veurem què passa
en el nostre municipi
és a dir
com estem fent esforços
per reinvertir
els propis diners
en els llocs d'origen
i evitar l'espoli
parlem d'espolis
i evitar l'espoli
en els països d'origen
d'aquestes persones
podríem començar
a debatre
o com fiscalitzem
els beneficis
que treuen
aquestes empreses
en aquells països
reinvertim-los directament
si no passa res
no cal que arribin
a les arques públiques
d'aquí
reinvertir-los cap allà
i a veure què succeeix
i en aquest punt
jo crec que
Europa sobretot
no tinc clave
els Estats Units
sempre tenen la força
les armes
que utilitzen
però Europa
jo estratègicament
està perdent punts
d'una manera important
i això també
és una manera
de construir
les nostres relacions
internacionals
avui veiem com
Xina té una capacitat
brutal d'inversió
en infraestructures
mitja África
està construïda
amb ponts
carreteres
pels xinesos
com la Índia
inclús està fent
temes de cooperació
internacional
amb la situació
que tenen interna
i aquí
hi ha un desplaçament
del centre
del centre
geopolític
a nivell mundial
justament per això
lògicament
creuar l'estret
potser és més fàcil
que creuar
els 20.000
o els 30.000
quilòmetres
fins a Xina
hi ha moltíssima gent
que ve pel pont aèria
es parla sempre
de les pasteres
i de l'estret
però la quantitat
de persones
que entren
via barajas
o via la frontera
amb autobusos
és brutal
i d'aquests no se'n parlen
però n'arriben
a milers
és que la gent
tant li fot
fer 20.000 quilòmetres
si pot viure
si pot viure
i
i amb aquesta diferència
aquesta
aquesta
aquesta
ruptura
entre nord i sud
nord i sud
això per molts 20.000 quilòmetres
que els hi polis al mig
no s'aturarà
força la vida és més forta
jo de tot
quizás me quedaria
con el concepto
que ha dicho Jordi
de integración
te escuchaba
y realmente
el concepto de integración
no és fácil
entenderlo
por parte de tot el món
com tu comentabas
hi ha mucha gent
que dice
bueno
llegan
y boom
como una pieza
de puzzle
viene una pieza
de fora
te integras aquí
la integración
supone mucho más
normalmente
es que yo llego
hay una disposición
pero también
tiene que haber
una disposición
por parte
de quien lo recibimos
y ese concepto
yo pienso
que es el que
habría que realmente
trabajar
pasa con los niños
que supongo
que tú Jordi
también lo verás
es que un niño llega
me integro
los niños con discapacidad
y se integra
no es llegar
a poner a ese niño
dentro del aula
que tiene 18 más
porque tiene un rasgo
de un TDA
o tiene una cierta discapacidad
tipo autismo
no, no
es que conviene
que el entorno
también colabore
digamos
es un
yo doy
yo recibo
yo doy
pero tú también
tienes que darme
a mí
y pienso que es la clave
quizás del concepto
de integración
que a veces no lo
o pienso yo
que no tenemos claro
aquí tenemos una gran
una eina que está
en Montcalaix
que sembla que
l'están
desenvolupant
pero aunque no
haya fons
pues no
ahora mismo está
inactiva
que es la
ley de acollida
de Cataluña
va néixer
a partir del
Pla Nacional
de la Inmigración
i és una eina
molt potent
tindre les seves
deficiències
ara es pot
totes millorable
però era una eina
que quan es va crear
recordar el 2010
doncs
el 2009
doncs era molt potent
amb el tema
d'acollida
i integració
i s'hauria d'esplegar
perquè al final
doncs
caballero don dinero
doncs
no sé
del que hi ha
tot plegat
en un temps
en què les institucions
estan en hores baixes
no
i per tant
clar
el que diu l'Enriqueta
tot això
se carticula
d'alguna manera
doncs
el context no ajuda
no ajuda
claro
entonces bueno
és un poco
és un camino d'ida
però no de volta
realmente
és que si
bueno
si ells llegan
i nosaltres
simplement
el único que ens dedicamos
és a fer
he dit un poco así
simplement
bueno
te integro aquí
per exemple
llega el chaval
Jordi
lo ponemos aquí
i nos olvidamos de
o no ajudamos
a que nostres chavales
lo acepten
le hagamos un poco
protagonista
que seria un ejemplo
llega un chaval
a la escuela
pues bueno
presentalo al grupo
que él pueda expresar
entonces el grupo
lo reciba
pienso que sería un ejemplo
de lo que en teoría
quizás falta
o desde mi punto de vista
falta ser feedback
doncs arguments interessants
i per reflexionar
avui a la tertúlia
d'actualitat
amb el Jordi Janer
el Jordi Collado
i l'Enriqueta López
gràcies per acompanyar-nos
i fins la propera
gràcies
l'Opà
gràcies
gràcies
gràcies
gràcies
gràcies
gràcies
gràcies
gràcies
gràcies
gràcies
gràcies
gràcies
gràcies
gràcies
gràcies
escrí
gràcies
gràcies
gràcies
gràcies
gràcies
gràcies
gràcies
gràcies
gràcies
gràcies
gràcies
gràcies
gràcies
gràcies
gràcies
gràcies
gràcies
gràcies