Comencem l'espai que anomenem Caixa Fòrum, així de ras i curt,
perquè de fet és el que ens porta cada dilluns a final de programa cap al carrer Colom,
cap a l'espai Caixa Fòrum de la Fundació Social, de l'Obre Social de la Caixa,
i allà us expliquem amb els diferents protagonistes l'agenda d'activitats
que setmanalment ens van anar proposant.
Aquesta setmana tenim dos espectacles, bé, un espectacle familiar i un taller,
una activitat familiar, i tenim també una xerrada, una de les conferències
que acompanyen l'exposició de paisatge que tenim ara mateix en mostra.
Carles Marquès, bon dia.
No em deixis parlar més, parla tu.
Ara no sé què dir.
Ja és això.
Sí, ja és això.
He volgut fer com una acumulació de dades.
Molt bé, perfecte, perquè només si no, a vegades les activitats de cap de setmana,
pobretes elles, les diem així al final, molt de pressa.
Vols que les diguem ara?
Va, diguem-ho.
Repetim Guerra de Troia.
Repetim Guerra de Troia.
Explicada per a nens i nenes a partir de cinc anys.
Exactament.
Amb una imageria visual brutal.
Visual, que està molt bé, és a dir, amb recursos escènics,
allò, persones, titelles, també recursos d'imatge i és allò, finalment l'entenc,
perquè moltes vegades la complexitat forma part de la frase aquella, allò va ser Troia,
és a dir, tots ho tenim una mica en l'imaginari, i el cavall de Troia és un cavall de Troia,
però de què ve, de què ve la història i què significava.
Realment, o sigui, ahir la vam fer, com molt bé deies, i la reacció dels nens i dels que no són tan nens és fantàstica.
Vull dir, una mica veure, o sigui, la pel·lícula aquella Troia, que ara no recordo de qui és,
però darrere del gran espectacle cinematogràfic que encara la mitologia o encara la història antiga se pot significar,
hi ha una manera d'explicar-ho diferent per a nens que realment està molt ben trobada, en aquest cas.
Doncs podreu entendre els grans i els nens a partir de cinc anys la guerra de Troia a partir,
vaja, diumenge a les sis de la tarda.
Exactament.
Abans, però, diumenge mateix, a migdia i també dissabte, tenim un d'aquests tallers científics familiar que jo sóc estupendo.
Exactament, Estratègies dels éssers vius.
Estratègies dels éssers vius.
Exactament, aquest és més, n'hem tingut més matemàtics, n'hem tingut més de ciències físiques,
però, i químiques també, però aquest és un més biològic, no?
Vull dir, a veure, els éssers vius, i més que el fet que nosaltres existim,
doncs, vull dir, bueno, per una banda podria semblar una qüestió d'atzar,
però la ciència sap que l'atzar, o el que nosaltres a vegades creiem atzar,
és a dir, el fet que existeixi el ser humà i no altres tipus d'éssers vius,
té molt a veure amb les adaptacions, amb la lluita per la supervivència,
amb allò que explicava Darwin, no?
Però, això, quines estratègies tenim als éssers vius per continuar vius?
Per continuar vius, correcte, sí, sí, vull dir que no és tan fàcil,
és una lluita diària, i a més, evidentment, sabem perfectament
que hi ha molts animals extingits.
Llegia l'altre dia que el famós diable de Tasmania,
finalment, han decidit, des que l'any 1930 van deixar de veure l'últim exemplar,
doncs, que ha desaparegut.
Bé, tot això, desapareixen animals per sempre, diguéssim,
no et diré contínuament, però amb molta facilitat, no?
i el fet que estiguem els humans encara per aquí,
doncs, bé, també no deixa de ser un cúmul de coincidències i que duri, si us plau.
Doncs, queda dit, ja, aquest taller, que ara m'has deixat com a això del que duri,
aquesta frase final lapidària, no m'ha descol·locat, és el que és.
Intentava ser optimista, sí.
Doncs això, estratègies dels éssers vius, un dels tallers de ciència adreçats a tota la família,
dissabte i diumenge a partir de les 12 de l'un dia.
públic per anar a enginyeres a partir de 5 anys.
I recordeu que els tallers són per un màxim de 30 persones, per tant...
Reservem plaça.
Sí, reserveu plaça i aneu, i de pressa, perquè tot i que el fem dos dies,
doncs, realment, aquest és un taller, i, a més, això que és molt nou per nosaltres,
i, bé, penso que si vedem una mica allò que passa, dissabte decidiré,
pot passar que no hi hagi entrades i que després m'ho retragueu.
Doncs, això passarà el cap de setmana, però abans, entre setmana, dijous, concretament,
a les 7 de la tarda, toca una altra de les conferències al voltant de l'exposició de paisatgisme
que tenim aquests dies a la Caixa Fórum, per cert, en tens xifres avui?
Sí, més de 17.000 persones, una mitjana diària,
de 535 persones, una cosa així, realment, està molt bé, no ho sé,
suposo, ara, no sé, jo continuo tocant fusta, suposo que aviat arribarem als 20.000,
suposo que aviat arribarem als 20.000, a veure si és aquesta setmana, a principi és la vinent,
va, dilluns, ens marquem el repte.
Depèn molt, també hem notat que aquest ha estat un cap de setmana bo.
Sí, però això ja fa, ja cada cap de setmana acudius, eh?
Sí, no, no, no, exacte, sí, jo tampoc que estic demanant
que plogui, perquè els dies aquells que va fer fred i va ploure, també, és a dir,
els extrems per les sales d'exposició són molt dolents.
Si fa sol, perquè la gent se'n va passejar o se'n va a la platja,
sobretot ara que hi ha crida una mica, no?
I si fa aquell mal temps que vam tenir la setmana passada,
home, també hi ha retrau.
Per tant, bé, això que faci el temps que està fent ara,
que ja comença a estar una mica tapadot i que dona...
Suposo que a les ciutats europees, aquestes, allò, París, Londres, Berlín,
la gent és més culta perquè al final també fa més fred.
Això és una teoria gairebé tarviniana, el que acabo de fer.
No, estem d'acord, estem d'acord.
Ja la desenvoluparem fora de micro, que si no el acabaríem,
però estem d'acord, eh?
D'acord.
D'acord, però molt d'acord. Ja en parlarem.
Com menys llum, a vegades més necessitat de fer cultura,
de tancar-se dins.
Canviem de tema, vinga, va.
Oi, com estem avui, eh, Carles?
Avui estem filosòfics.
I, en canvi, la conferència que venim a presentar dijous
em sembla que justament no té aquest punt potser tan filosòfics.
A mi m'adona la cosa que és com més pràctic,
més de tocar de peus a terra.
Jo recordeu que des del primer dia que hem anat parlant d'aquestes conferències
us dic que cada una d'elles realment és una visió molt personal
de com aquella persona, doncs, suposo que hauria fet la tria
o el que vol que expliqui un mateix fons, no?
Aleshores, bueno, ens han explicat el paisatge o la tria,
aquesta paisatgística, de diverses maneres,
però realment amb un títol com d'Altamira, Google Maps,
Radiografies del Paisatge, és molt sugerent, eh?
Molt.
Jo crec que la visió del Ricard Mas, puc dir jo el nom?
Sí, sí, ara el saludem, ja.
Exacte, doncs, serà molt interessant i tal.
Tot i que sobre Google Maps jo potser també tinc una aportació a fer.
Ja la farem.
Saludem-lo perquè si no, pobre, el tenim al telèfon,
no li direm ni una.
Ricard Mas és crític i historiador de l'Arc.
Ricard, bon dia.
Bon dia.
Perdona, és que avui estem una mica dispersos amb el Carles.
No, no, no, jo he estat de sort escoltant-vos.
Bueno, mira.
Ricard, ara te'n volem sentir a tu perquè tu sí que tens coses interessants.
A dir, escolta, dir, jo us vens a parlar a una de les conferències d'aquesta mostra
que més o menys s'ha mogut per diferents circuits, doncs, potser més clàssics o més previsibles,
però és que el teu títol ens descol·loca.
que dius, d'Altamira a Google Maps.
Sí.
Ara ens hauràs d'explicar, eh, una miqueta quina és la relació.
Tot bé plegat per la necessitat, sembla que té l'ésser humà, d'ordenar el paisatge.
O de fer-se amo del paisatge.
Sí, clar.
Explica, explica.
Clar, és que si no fas amo del paisatge, el paisatge se't fa amo de tu.
Si l'home és home és perquè el controla el paisatge.
Perquè si no, vull dir, encara estaríem dalt dels arbres.
O seríem caçats per una altra espècie.
Això és molt senzill, són faves comptades.
No, el que intentava fer era, d'una banda, fer una teoria general del paisatge, o sigui, a lo bèstia.
Saps?
Perquè si dic d'Altamira a Google Maps ja estic dient que des que l'art és art i fins a les últimes conseqüències tecnològiques.
Però, d'altra banda, també estava dient que, bueno, és que el paisatge va molt més enllà del concepte típic que tenim del paisatge, no?
I, per exemple, tu com no feries el paisatge?
Què és el paisatge per tu?
Ai, clar, xiquet, no.
Ah, que estàs filosòfica?
Va, va, doncs, allò que m'envolta.
No ho sé, no ho sé, perquè també hem anat descobrint una dimensió psicològica del paisatge que no és tan física, o sigui, no ho sé.
Per mi, sí, la meva definició és molt radical i molt, a veure, és tan gruixuda, eh?
Però és tot allò que no està sota sostre.
Ah, sí, si està sota sostre ja no?
No, tot el que no estigui sota sostre és paisatge.
I si està sota sostre ja no?
No, clar que no.
Bé, perquè llavors tu vols dir paisatge natural.
I dintre de l'interior hi ha moltes coses, hi ha moltes coses, ja pot haver-hi, normalment hi ha el retrat, hi ha la natura morta, hi ha el que vulguis, que vulguis.
Però la resta, si no hi ha sostre, és paisatge, i normalment hi ha un horitzó.
Però aquí ja començaríem a... no vull donar-te la conferència.
No, clar, perquè si no ens...
Si us plau, que si no, no vindrà la gent.
Llavors la gent no vindria dijous, però mira, el que vull dir és que la gent es pensa,
ara parlaran d'artistes que sortien, i quan plovia se'n constipaven, i parlarem de l'impressionisme,
i en canvi el que jo vull parlar també és de... bueno, d'espioratge, del poder dels Estats-Nacions,
de les revolucions religioses, de les noves estructuracions de les xarxes socials, i no parlo d'ara, eh?
De l'aparició, per exemple, de com incideix això, doncs la segona revolució industrial,
i fins i tot, doncs, de l'aparició, doncs, d'una nova, diguem, d'una nova classe social,
que és la burgesia, i d'aquí una classe mitjana, no?
I tot això influeix sobremanera, fins i tot el dret romà incideix en el paisatge.
I també els plons artístics.
I això, perdona que interrompi, Ricard, però això aquí a Tarragona realment ho sabem molt bé,
o encara hi ha termes municipals, que, o sigui, entre un poble i un altre,
Cambrils, i no recordo quin és l'altre, per tant no em voldria equivocar,
que encara, o sigui, el repartiment entre un poble i l'altre, encara el marca una...
una... no una ruta romana exactament, sinó un repartiment de terres romà,
vull dir, per tant, el paisatge aquí a Tarragona ha estat construït a través del dret romà.
I si va un pintor i retrat aquell tros, el dret romà segueix allà.
Vull dir, que no, no, no, és que tot...
Hi ha traces, hi ha traces, farem una miqueta un CSI, un CSI del paisatge.
I llavors, doncs, veurem coses que, de vegades, l'art el tenim posat en un altar,
parlem molt de filosofia, fins i tot parlem de teories del color,
i el que ens estem oblidant, per exemple, és que, doncs, per exemple, França,
el gran país del paisatgisme, no?, que tenim, doncs, l'escola de Barbizon,
tenim tots els impressionistes, i resulta, doncs, que des de la Revolució Francesa,
en Sà, triguen 200 anys, o sigui, molt més que totes les grans escoles pictòriques,
a fer un mapa fiable del seu propi país.
I estem parlant d'un país tan pentinat i ordenat i pintat sobre el terreny com és França.
Exacte, i, en canvi, mapes de les Amèriques els tenien milimetrats.
Per què? Perquè era territori de combat, territori de disputa.
I a casa, doncs, no se'ls havia acudit mai de mirar què tenien.
Però, Ricard, el que estàs dient és la conferència potser menys artística,
que faràs menys incidència en la part artística?
No, no, no, no, sortirà...
Mira, porto una pila d'il·lustracions, que no sé si podré posar-les totes,
però tot és art.
Sí, però potser que no faràs anàlisi des del punt de vista, això,
pictòric o artístic, no?, de moviments, com deies tu,
no, una cosa potser més històrica.
No, no, serà transversal el que...
A veure, el que jo vull provocar,
en una hora no pots, no pots, no pots canviar la mentalitat de la gent,
i si pogués canviar-la en dedicaria una altra cosa i no a l'història de l'art, no?
Dedicaria estafar.
Però el que sí que pots és donar pistes i obrir finestres
perquè la gent, doncs, més enllà de comprar un llibre
que es tituli Los Impressionistas,
o d'endur-se el catàleg de l'exposició, que el recomano,
i recomano que la gent no visiti una vegada l'exposició,
no que la visiti 30 perquè s'ho mereix,
doncs, que surti amb una altra visió
i que es pugui arribar a mirar les coses d'una altra manera
i que entengui que allò que hi ha penjat a les parets
no és una cosa excepcional perquè es diu art,
sinó és el reflex de milers de coses que passen
i que ens afecten a la nostra pròpia vida, a la de tots.
I, per tant, tots hi estem implicats, en aquest fenomen.
Bueno...
No sé si m'hi expliquen.
Sí, el que passa és que has deixat anar molts globus sonda,
però molt diferents,
i jo tinc ganes de veure la conferència,
perquè això, ja et dic jo, com una hora no ho mates.
Mira, ara per què no la podem canviar de dia,
però estic per posar-la avui mateix.
Com et va venir avui?
No, no, no.
No camiem calendaris ni fem bromes.
No, no, no.
Dijous, dijous a les 7.
Ho dic perquè se'n set quedarà curta una hora
i jo crec que, a més, aixecaràs moltes preguntes del públic.
Bé, sí.
Ja és d'això que es tracta.
Espero, espero, espero que sí,
i espero fins i tot algú que ha emprenyat em digui,
em digui, escolti, però això no ho acabo d'entendre, no?,
i que s'obri un debat, perquè...
Hi ha una cosa molt curiosa amb el públic, les preguntes.
De vegades sempre...
Hi ha gent que fa aquelles preguntes
que els agrada escoltar-se a ells mateixos,
i que al final, quan acaben de fer l'exposició,
dius, bueno, sí, però escolti, la pregunta quina és?
I llavors resulta que de vegades hi ha molta gent
que es calla la gran pregunta, no?, i no diuen res per timidesa.
I, on dia, m'agrada molt quan aconsegueixes donar-los la confiança a la gent
perquè aixequin la mà i s'obri un debat.
Les preguntes solen tenir un nivellet, sí, sí, ja ho veuràs dijous.
Bueno, a més ja venim d'unes quatre conferències, vull dir que...
Ricard Mas, escolta, ha sigut un plaer, moltíssimes gràcies,
i ens has deixat amb moltíssimes ganes d'escoltar dijous
d'Altamira Google Maps.
Doncs ens veiem, t'hi espero, eh?
Sí, vindré, vindré, Ricard.
Val, moltes gràcies.
A veure, adeu.
Carles Marquès, com sempre també, moltes gràcies i fins dilluns vinent.
A vosaltres, fins dilluns.