Fins demà!
Fins demà, que Àngel conés, Àngel, bon dia.
Hola, bon dia.
I el llibreter Ramon Marrugat. Ramon, molt bon dia.
Bon dia.
El Ramon, que ara fora de micrófons, explicava com havia notat,
des de casa, l'altre mòbil del sisma,
el de 4,1 grau, si no recordo malament,
que va ser el de la matinada de dilluns a diumenge...
Perdó, de dilluns a dimarts de la setmana passada, no?
Sí, sí, era a la 1 i 5, jo estava llegint tranquil·lament,
tot silenciós, tot silenciós i d'un plegat,
la sensació de que ballava.
Jo ho via una vegada, l'any 50 i tant, en vaig fer un,
però estava davant d'una vidriera, també era el vespre,
era un diumenge, també,
i els vidres es van posar a tremolar
i justament l'endemà anava a l'Observatori Fabre
i allà vaig comprovar, efectivament,
que hi ha vingut un moment símica que el dia abans al vespre.
I aquí, esclar, els vidres...
Perquè, esclar, ara els vidres, com que es fixen al mastri
i que queden...
No, no tremolen com tremolaven els vidres d'abans,
que allò hi havia els clouets típics i...
Però, en canvi, la sensació que a la casa estaves en una barca,
això sí que la vaig tenir.
Dic que això és un moment sísmic,
perquè la sensació que estaves ballant
i més més...
Jo pensava, dic, però, per anar de seguida, per anar de seguida.
I s'allargava més, van ser segons,
però veus que duraven...
Duraven, jo que dic, duraven una eternitat, no?
És que duraven més del previst, no?
És que...
És una sensació d'impotència, no pots fer ni res, eh?
En el vostre cas, la vau per ser, d'alguna manera, no?
En el vostre cas, Rafael...
Jo he vist que a Pallaresos no...
Pallaresos no...
Si va arribar, jo no la vaig sentir,
o estava dormint, i quan dormo, dormo profundament.
Les poques hores que dormo, les dormo profundament.
Hauria de sentir més magnitud, eh?
Perquè me n'has entès.
Ho vaig sentir per la ràdio.
O sigui, a posteriori, per la ràdio.
Bé, avui hem explicat que la Generalitat ha presentat una anúncia,
ho farà avui, aquest dilluns,
ho ha fet aquest dilluns,
davant la Fiscalia de Medi Ambient de l'Aliència de Tarragona.
Ahir ens visitava el conseller d'Interior, Ramon Espalader,
i diu que aquests fets que han provocat estar retremolos els últims dies,
a les terres de l'Eve, doncs, ja han estat denunciats,
i també els preocupa la manca d'informació sobre el projecte,
aquest projecte del Castor, per part de l'Estat.
Això és el que deia jo, conseller d'Interior, aquí, des de Tarragona.
Com ho veu?
A veure, a Torro Passat és fàcil també fer valoracions, eh?
De tota manera, sembla ser, també a Torro Passat,
que potser haguem faltat informes previs
abans de fer una actuació d'aquest tipus, no?
Jo l'altre dia sentia el president del Col·legi de Sismòlegs de Catalunya
i li feia una pregunta molt concreta, li deia,
escolta, vostè pensa que això s'hauria fet d'una altra manera?
I va dir, home, ara sí, en aquell moment,
els informes que hi havia en un lloc en què
no hi ha hagut activitat sísmica, perquè sembla ser aquest de Castelló,
navall o de la Sènia, cavall sí que n'hi ha, però no cap al nord.
De tota manera, jo penso que la informació en aquests moments
tampoc la coneixem, crec que se'ns amaga informació,
i això em preocupa, però ja em preocupava d'abans
totes les accions aquestes que fa l'home,
aquestes accions antròpiques que acaben perjudicant al final el medi ambient.
A mi no em sorprèn, vull dir, perquè estem en aquest tema
que diem de regeneració democràtica o de millorar les accions de les persones,
però qualsevol cosa que aixeca és un estora, diríem,
un projecte que hi ha diners entremig, que hi ha negocis, etcètera,
1.200 milions d'euros.
Exacte, sembla ser que no es fan les coses com s'haurien de fer.
A mi això és el que em preocupa, en general, de manera genèrica, no?
Sí, sí, però això,
podria allò tan fàcil, a t'ho ha passat,
en veritat, això ha sigut sempre així.
Bé, el que passa que, a més a més,
hi ha una qüestió greujant,
que és la informació,
i després la mala informació.
És a dir, quan el ciutadà normalment,
ja veus, doncs, sempre que cada dia
diuen que això està malament,
que això està malament, d'una cosa o altra,
del que sigui.
Un dia vaig sentir una senyoreta,
que no el passava dels 20 anys,
i en 5 minuts va fer una lliçó dels transgènics,
de l'energia nuclear,
esclar, de tot.
Llavors, esclar,
no té versemblants, això,
i aleshores,
esclar, quan passa de veritat,
és la faula del pastor i el llom,
és que
quan passa de veritat,
llavors la gent,
totes aquestes pors acumulades
que no n'ha fet cas,
llavors li venen d'avui,
llavors és més, probablement.
És a dir, situar en el seu volum
això que està passant ara,
ens pot costar una mica,
perquè tenim aquest martelleig
que tenim continu,
dels greuges i tot plegat,
i ha gravat per circumstàncies.
Hi ha una cosa,
per exemple,
a Tarragona,
que hi ha una sensibilitat,
les centrals i la contaminació,
i no sé què,
però la central més a prop
està aquí,
és la que hi ha aquí,
com de lloc?
Vandellós.
No, no,
aquí més amunt, home.
Covelles?
La tèrmica de Covelles.
La tèrmica de Covelles.
Si hi ha una contaminació
que arribi a Tarragona,
és la del tèrmica de Covelles,
però com que aquí tenim
el que jo dic el diari espanyolisme,
que pensem en província,
en termes provincials,
com que allò és província de Barcelona,
és a dir,
no ens afecta,
tots els vals estan en la província de Tarragona.
Això no és real,
és a dir,
això no és real,
nosaltres pot arribar a efectes
de la tèrmica de Covelles
per contaminació ambiental
i tot plegat així.
Si és que n'hi ha,
que no ho sé,
però tenim moltes contaminacions
d'aquestes informatives
i llavors el ciutadà mig
queda estorat.
De fet,
la plataforma que es torna
no està a Catalunya.
Geogràficament està...
Sí,
però els efectes són els mateixos.
Evidentment.
I un fet preocupant també,
al final,
avui ho sentia a TV3,
deia,
si s'acaba tancant
aquesta plataforma
ens costarà,
clar,
pagarà l'estat espanyol,
és a dir,
nosaltres.
No sé quan l'han dit,
però...
Sempre paguen els mateixos.
A mi sempre per la quantitat,
però potser han dit
1.300 milions d'euros.
El senyor que va fer la inversió
ja ha fet el negoci,
a més a més.
Vull dir,
el problema,
si no ho va fer de manera correcta
o li van deixar fer de la manera que fos,
us ara les deficiències
les pagarem entre tots.
Això és la història de sempre.
Això és el que dic jo.
Però al mig del mar.
El trist és que vas aixecant coses
i ja s'està acabant això,
ara ja ho tenim tot controlat,
ja ho tenim tot net i polit.
No és veritat.
I només faltava
que el portant meu o sigui,
el cap visible d'aquesta empresa
és el president del Madrid,
a més a més,
no?
És que...
És una cosa...
Que d'altra banda,
les seves empreses,
aquí a Catalunya,
està portint un pillón
amb l'administració catalana
perquè fa totes les obres que volen,
vull dir que...
Bé, la pregunta és que en quin obra no està implicat,
perquè, bàsicament,
si mirem,
més imatges tant que no trobaríem en molts sectors.
Ahir s'inaugurava,
o s'obria,
només que inaugurà,
si s'obria després de molts anys,
després de molts anys,
vull dir,
d'activitat en l'altra banda,
la nova comissaria de la Guàrdia Urbana a Tarragona
ha estat més de 44 anys,
de fet,
aquí a part de la Riba,
i ara ja teníem unes noves dependències
molt més habilitades tecnològicament,
amb més capacitat,
en llum natural,
que sembla una cosa,
que pugui semblar gens important,
però per qui treballa en un lloc és important,
no en el dia a dia,
i també amb més capacitat per atendre els ciutadans.
Obríem portes,
deixàvem l'antiga seu,
fiam un traspass simbòlic d'una seu a l'altra,
en fi,
tindrem ja una seu com cal,
la zona de Joan XXIII,
com ho veieu?
Bé,
jo no ho sé,
perquè ells dos que estan avui invituats
a anar a pagar multes.
Som ciutades ejemplars,
i un veí no paguem multes.
El que passa és que amb l'edat s'acostumen a pagar,
els ejemplars les hem de pagar.
Ramon,
amb l'edat s'acostumen a perdre coses pel carrer,
i vull dir llavors
que s'ha d'anar a la Guàrdia Urbana a buscar-la.
Sí, sí,
me s'havia perdut això.
El que passa és que ara estarà més lluny,
vull dir,
també això és veritat.
A veure,
sense fer un nom,
jo crec que és positiu per la ciutat,
que s'ha de sentir les coses,
i això suposo que ha de comportar també
una major eficàcia
de la Guàrdia Urbana en si,
que és el que realment esperem els ciutadans,
que estiguin còmodes i bé,
que nosaltres puguem anar-hi en un lloc bé,
i que ells siguin més eficaços.
I a més,
com a tertulians veterans d'aquesta casa,
de Tarragona Ràdio,
home,
ens quedem sense un dels grans temes de conversa,
no?
I hem perdut el tema de la Chartres,
perquè ara ja la tenim,
ara perdem el tema de la Guàrdia Urbana,
només es falta ja el tema de la guàrdia del tren.
Jaume primer,
i acabar la catedral.
Bé,
i sempre es quedar Jaume primer,
com diu l'Àngel.
Però no,
bé, bé.
Què li passa a la catedral?
Sí,
bé,
la catedral està inacabada,
no?
Sí,
però no cal que s'acabi.
Què li falta?
Quina part li falta a la catedral?
Home,
és bé,
visible,
faltar les punxes,
la punxa de dalt,
no?
Les punxes i tot el plegat,
s'ha dit,
no?
Està acabada la catedral.
La peste del segle XIV
va impedir la continuació de les obres
i ja no s'han reprès més.
Ja que entrarà la catedral de Tom,
també tenim aquest cap de setmana
les macrovetificacions
aquí al complex educatiu.
Ahir,
l'Apartament d'Interior,
amb aquesta visita de Ramon Espadé,
deia que hi ha un dispositiu especial de seguretat
per aquestes certificacions
per tal de garantir la seguretat
perquè recordem
que són 20.000 persones
les que vindran a la ciutat.
Hi ha hotels plens,
hi ha reserves plenes,
hi ha hotels no només aquí
sinó també a la perifèria
i la seguretat
que en principi
estarà garantida
en diferents coses policials,
Guàrdia Urbana,
abans en parlàvem,
Policia Portuària,
Policia Nacional
i Guàrdia Civil.
Tot plegat,
com dèiem,
per una cita que plegarà
més de 20.000 persones.
Per la part que et toca,
Rafael,
perquè prendreu part
de l'escenificació
que ho havia tocat
a la part lúdica.
La passió de Sant Fructuós
a la Tarracora en la plaça.
No,
nosaltres,
com a associació cultural
de Sant Fructuós,
recordem que és
una associació civil
que difonga
el patrimoni arqueològic
de la Tarraco Cristiana,
nosaltres estem satisfets,
sembla que tindrem
l'entrada plena,
les dues sessions de dissabte
i per nosaltres
és una oportunitat
de donar a conèixer
aquesta obra,
no només aquesta obra,
sinó,
ja ho vam parlar
l'altre dia a la ràdio,
tot aquest patrimoni
cultural de la nostra ciutat,
a la gent que vingui
de fora de Catalunya
i de fora de l'estat espanyol.
Nosaltres estem contents
i esperem que tot
vagi en condicions normals.
Heu hagut d'adaptar
l'escenificació
a la Tarracora?
Sí, sí, clar,
nosaltres sempre havíem fet
l'obra a l'amfiteatre,
l'amfiteatre,
teatralment,
és un espai
de 180 graus
i aquí ens hem adaptat
a 360,
això ha fet que
s'hagi treballat molt
a nivell tant d'actors
com a nivell tècnic.
És un repte,
és un repte.
Sí, però aquí
el problema
no és aquest,
tant de vols que li ve
i tot el problema,
però el problema
és que hi ha
una qüestió de fons
que,
a veure,
l'equilibri social,
no?,
que aquí,
jo precisament
fa un any,
arran d'una frustrada
creació d'una càtedra
de memòria històrica
a Tarragona,
que l'Urrebé
anava a fer,
i vaig estar a mirar,
no sé si el dia de Corpus
de l'any passat
o sigui,
doncs que vaig entrar
al típic
a veure-lo com balla
i això
de tant tradicional
i allà,
això és el que ja sabia
qui era,
però també hi ha una
una làpida
amb el llistat
dels capellans
morts,
els capellans
de la diòcesi
morts
arran de la guerra.
Això,
i hem sigut sempre allí
i quedaran
pels segles dels segles,
estan en pedra allí,
tot plegat.
El problema
és que la gran majoria
de la població
de Tarragona
estava a l'altre costat
i les esgràcies
estan a l'altre costat
familiars,
que s'han anat
quedant
en la ignorància
així de tot plegat
excepte
aquelles coses
que particularment
s'han fet
a qui ho ha pogut fer-ho.
Aleshores,
la sensació
que hi ha una...
Perquè diuen
és que hi va haver desgràcies
pels dos costats.
Això sempre hi ha algú
que acaba dient això.
Bé,
és veritat,
podem calibrar el nivell
i és igual,
no hi entrem en això,
no?
Però un dia,
el que està molt clar
és que hi ha una descompensació.
Jo penso que el paper,
en aquest cas,
el paper de l'església
sigui més entrat
i si seria
un cert
equilibri,
sobretot aquesta sensació
que de vegades un té
quan veuen aquestes coses
que hi ha una cosa,
revetja,
una revetja,
una revetja de què?
Si els morts importants
amb nombre més gran,
almenys a Tarragona,
van ser a l'altre costat
per diferència,
des dels bombardejos...
Jo, perdona, Ramon,
però què vol dir
l'altre costat?
I a veure,
jo no...
El costat de la legalitat
republicana.
Jo no vull entrar
en el tema
de les verificacions,
vull dir,
si hem d'entrar,
entrem,
tampoc tinc cap problema
en entrar a les verificacions,
però en qualsevol cas,
de les 500 persones,
agències caix que hi ha,
dels quals la majoria són,
un gran nombre són tarragonins,
el que estem parlant
és gent
que van morir
per les seves creences
i no eren combatents.
Per tant,
a mi no em molesta
que l'Església catòlica
honori
a la seva gent,
vull dir,
en tot cas,
seria l'estat espanyol
qui hauria de fer
la recuperació
de la memòria històrica
de les altres víctimes,
combatents
i no combatents.
Vull dir,
escolta,
i la meva família,
com la majoria
de les famílies
d'aquesta ciutat
i d'aquest país,
segurament trobaríem
morts als dos bàntols.
I capellans.
I capellans també,
segurament.
per tant,
jo penso que
hauríem de distingir
aquestes coses
perquè si no,
potser la memòria històrica
al final
la que vam també confonem.
Però,
hi ha una pregunta
per dir,
entre aquests,
aquestes ànimes
que han arribat
a la beatificació...
Totes les ànimes
arriben a la beatificació.
Totes.
Entre aquest llistat,
entre aquest llistat,
n'hi ha dels capellans
que va matar Franco?
N'hi ha algun?
T'hi dic que no ho sé
i en tot cas penso
que no n'hi ha cap,
però és igual.
Però és igual,
vull dir,
que és un tema que és un tema...
Jo,
si em permeteu,
ja sabeu que m'he manifestat,
no ara,
sinó fa bastant de temps,
com potser la primera persona
que es va mostrar
contrari a aquest tema,
vull dir,
per la inoportunitat,
jo crec que tinc dos vessants,
una com a creient
i l'altra com a català.
I com a creient
m'ha molestat moltíssim
que l'Església
remogui aquests temes
i que per mi
es faci aquest acte
en un moment
que crec que no és
el més oportú,
evidentment.
Com a català
també em preocupa
perquè crec que
ens han colat
un gol claríssim
des de la Conferència Episcopal
Espanyola
organitzant aquest tema
a Catalunya
en un moment determinat
de la nostra situació
com a país.
i m'adol molt
que institucions
com la vostra
de Sant Frutus,
per exemple,
hagin hagut de transigir
a traduir el castellà,
per exemple,
aquesta obra...
Això no és veritat,
Àngel,
i tu ho saps.
Nosaltres no...
Perdona,
però és que si dius
la paraula transigir,
nosaltres no hem transigit,
ha sigut una decisió
presa voluntàriament
per l'associació.
L'associació
en la que ja...
Jo lamento profundament,
vull dir,
ja està,
no dic res més,
vull dir,
dic això.
I vull dir,
llavors s'ha dit
que aquest acte
no està polititzat
i vull dir,
quan sabeu perfectament
que avui...
Per què tantes mesures
de seguretat?
Per què es diu
que si vindran
els de no sé què
amb les banderes
o no vindran?
Vull dir,
perquè aquest acte
des d'alguns aspectes
està plenament polititzat.
Vull dir,
i s'han de entendre
les conseqüències.
Vull dir,
i per altre costat,
vull dir,
l'oposició
que hi ha hagut
d'aquestes temes,
vull dir,
doncs s'ha fet
d'una manera
molt civilitzada.
Es va fer un acte
a la universitat
l'altre dia
en què es van explicar
la situació
de les persones
de la memòria històrica
i al mateix dia,
a la mateixa hora,
es farà un acte
que és una ofrena floral
a la fossa comú.
Vull dir,
crec que en aquest sentit
tot és correcte.
Ara,
jo personalment,
com a català,
com a tarragoní
i com a creient,
estic molt dolgut
i m'ha molestat molt
aquest tema,
us ho dic francament.
Perfecte,
però això ho dic,
jo no hi vull entenar
aquest tema
perquè jo també
com a català,
com a creient,
puc tenir altres opinions
respecte de l'acte
de les beatificacions.
També recordo una cosa,
vull dir,
aquestes beatificacions,
el franquisme
les va voler fer
durant els anys 59-60
i la pròpia
Església Catòlica
el va ticar,
les va prohibir,
va dir que no es fessin,
justament perquè
el conflicte
es podia haver polititzat
encara molt més.
L'oportunitat
de fer-les ara o no ara,
vull dir,
jo segurament
tampoc ho s'hauria fet ara.
Ara,
respecte a la ciutat
de la ciutat cultural
de Sant Frutu II,
això és que no ho podem admetre,
és a dir,
la decisió de fer-les
en castellà
ha sigut una decisió
i, bueno,
perdona,
vull dir,
quan venen 20.000 persones
o nosaltres tindrem
8.000 persones
a la terra 40 a la plaça,
de les quals
la majoria
venen de fora de Catalunya,
fer-les en castellà,
igual que les vam fer en lletia
a la passió fructuosa
i de la terra coïda,
igual que les farem en francès
si algun dia anem a Nims.
Per tant,
tampoc ara
anem a confondre
les xurres
amb les marines.
Jo...
Com que està d'acord
en que no sigui oportú
o sigui menys oportú.
Jo em queixo més aviat
de l'oportunitat
però en el tema
de l'idioma
no fotem, eh?
I tant que sí.
En el tema de l'idioma
no fotem.
Deixem-ho aquí,
parlem d'altres temes
i, a més,
aprofito que tenim un llibret aquí
perquè avui tenim
també notícies relacionades
amb la tardor literària.
Enguany es col·lucirà
la figura
de Pompeu Fabra,
Vicenç Andrés Estallés
i Sabados Prius
seran protagonistes
d'aquesta tardor literària.
Tenim, doncs,
això,
aquest cicle,
que pràcticament
es repren en programes extens,
amb diferents
col·laboracions
també d'entitats
i ciutadans.
Com ho valoreu
des de l'àmbit de la cultura
que siguin precisament
aquestes figures,
Pompeu Fabra,
Vicenç Andrés Estallés
i Sabados Prius?
Bé,
a Tarragona
es faran
les jornades
Pompeu Fabra
que es fan
a Tarragona
cada cinc anys
i en guany toca,
no?
En les terceres
jornades internacionals
a Pompeu Fabra
doncs
hi ha estudiosos
del tema
i aleshores,
doncs,
és curiós,
Pompeu Fabra
és una obra
una obra lingüística
amb una...
una obra lingüística
impressionant
perquè
perquè quan
quan
ja estudies el tema
i on soc
és que te n'adones
la modernitat
que tenia,
és a dir,
el seu diccionari
en el seu moment
la composició
d'allò
d'allò que he estudiat
i estic treballant
en aquest tema
per exemple
doncs
la part científica
botànica
és a dir,
va ser el primer
que va...
els seus diccionaris
i els equivalents
de l'època
no estaven així
parlo d'altres llengües
doncs
va començar
per assignar
la família
de cada planta
amb la qual
una part
de la descripció
de l'article
de la definició
ja quedava
ja acaba
sobretès
per la família
a la qual
assignaven això
perquè pensem
que esclar
els diccionaris
de llengua
tenen el problema
que han d'informar
suficient
però no són
el que podíem dir
un diccionari
enciclopèdic
que ha de donar
la informació
llavors
ells es van fer
i a més a més
a l'hora
de donar
les característiques
morfològiques
de les plantes
en aquest cas
doncs va fer
de tal manera
com se fa
com se fa
en la taxonomia
botàrica internacional
és a dir
allò que diuen
de baix a dalt
començant
per les arrels
i seguint
seguint
per la soca
fins a arribar
a la flor
i arribar al fruit
aquesta modernitat
de la paraula
va tenir la sort
que va tenir
en aquell moment
un acompanyament
de grans botànics
lingüistes
començant
pel gran
foniker
i el garganta
i primer tot
el cadavall
va tenir
una promoció
de botànics
amb interès
per la llengua
i això es nota
i llavors això
això ha quedat
avui dia
avui dia
hi ha el diccionari
de l'enciclopèdia
que ja és un altre pas
endavant
però
la seva
els seus
comentaris
lingüistes
és que
llavors
ja suc
perquè tu m'entreguis
jo
jo una mica
la sensació
que tenia
és que
Pompeu Fabre
havia passat de moda
jo recordo
la meva joventut
però d'alguna manera
que tothom parlava
del diccionari
Pompeu Fabre
com un enginyer industrial
si no recordo malament
es havia dedicat
als temes lingüístics
i tot aquest
nivell que dius tu
però jo tenia
una mica la sensació
que havia estat
superat ja
per noves enciclopèdies
noves diccionaris
i tal
però en canvi
m'ha fet
molta il·lusió
veure que es recupera
d'aquesta manera
avui dia
en aquestes jornades
jo sompès pensat
que Pompeu
amb el que deia el Ramon
ara
estava més a prop
de l'enciclopedisme
que no dels filòlegs
tot i que va ser
un gran filòleg
i tot i que va ser
un gran enciclopedista
en part
però hi ha un fet
que vull destacar
de Pompeu Fabre
Pompeu Fabre segurament
sense Pompeu Fabre
el català
avui no seria el que és
seguríssim
probablement
no dic que s'hagués perdut
però a la Catalunya Nord
el català
tret de grups
molt reduïts
no deixa de ser un patois
aquí
li va donar
o va contribuir
a donar-li
ajuntament
amb altra gent
li va contribuir
a donar aquest caràcter
que avui en dia ningú no discuteix
entre alguns imbècils
que no cal ni anomenar
és un idioma
amb totes les característiques
que té un idioma
modern
i això
és Pompeu Fabre
Pompeu Fabre no passarà mai de moda
perquè Pompeu
és Pompeu
sí
com a lingüista
evidentment
per això s'hi treu
perquè és ell
i el moment lingüístic
que ha tingut una evolució
en cent anys extraordinari
la lingüística universal
i evidentment
hi ha coses
hi ha coses
de la teoria lingüística
que són posteriors
amb ell
i que evidentment
ell no els va poder veure
però estava prou el dia
de les coses
les seves converses
es veu
un grau
de coneixement
de les qüestions
competencials
del moment
i hi havia
tenedores
que estava per damunt
d'altres
que tenien estudis
de filologia
i així
quan el
quan el
jo entenc
que vols dir
el diccionari
més que enciclopet
ell no va fer
enciclopet
per això dic
que estàvem
més enciclopet
no dic que fos
copetista
jo penso
que
va ser
bé
hi ha una definició
seva
que diu
el seny
ordenador
és a dir
ell va posar
ordre
en un moviment
que ja hi havia
un moviment popular
i esclar
el moviment popular
a l'hora de posar-se
en la llengua
doncs mira
tothom veu
les seves
què has de posar
fasols o mongetes
a què li has donat
preferència
doncs esclar
depèn de l'àmbit geogràfic
i el que sigui
les patates
o les creguilles
o les tromfes
és a dir
què teme
el
el
el que fa un diccionari
això ho ha de
ho ha de
ha de fer un equilibri
de tractes
tractes
per exemple
ara he citat
per exemple
les creguilles
no hi eren
que és una manera
d'una bona part
del país valencià
però en canvi
hi havia tromfes
per què tromfes
hi era
hi era
que és una paraula
dialectal
a Catalunya
doncs
ell va optar
ell va optar
i va incloure tromfes
bé
jo penso
jo particularment
penso que aquí
aquí la barrà
perquè s'havia posat tromfes
havia de posat creguilles
però la
la preferència
la tenia patates
perquè era així
a tot arreu
a tot arreu
jo hi ha una
hi ha una
es poden discutir
alguns aspectes
però queda el fons
i no només
ell sinó el moment
jo penso que és un moment
històric
per la llengua
que va haver
un interès
per la llengua
des del congrés
de la llengua catalana
que es va crear
primer
l'any 1903
jo veu
el primer congrés
internacional
de la llengua catalana
penseu que
els primers estudis
no del català
sinó
de les llengües romàniques
el van fer alemanys
el dies
i companyia
aquests
aquests van ser
els primers estudiosos
de la romanística
i a partir d'aquí
doncs
bé
a partir d'aquí
doncs
la teoria
de la creació
de les llengües romàniques
entre les quals
el català
i hi haurà
doncs
aquest col·logui
que d'allò
Ramon
comença per la Rovira
i Virgili
doncs
en el marc
del centenari
de la publicació
de les seves normes
ortogràfiques
i també hi haurà
una exposició
de la Rambla
una mostra
de la Rambla
una exposició
sobre
en aquest cas
Sabodor Espriu
també
amb el centenari
del seu naixement
a banda
Vicenç Andrés Esteller
que una part
de l'obra
també la va escriure
des d'aquí
o inspirant-se
en la ciutat
o des de la ciutat
també
una part de l'obra
de Vicenç Andrés Esteller
Esteller
doncs
cultura
a banda
un darrer apunt
molt breu
perquè ens quedem
tres mesos de tertúlia
però també si volia preguntar
perquè ahir escoltàvem
la veu
de l'Urb Municipal
de Partit Popular
que diuen
que volen ampliar
les sancions
per incivisme
i fien referència
per exemple
amb el fet
d'orinar el carrer
que creuen
que això
s'ha de sancionar
amb més import
que el que es va acordar
a fos mesos
en plenari
que es considerava
rebaixar el 50%
les sancions
ràpidament
què en pensen?
per què es provoca això?
Això es provoca
perquè la gent
veu molt al carrer
i perquè es veu molt
la gent al carrer
perquè s'organitzen festes
de veure al carrer
aquesta és una mica
la situació
llavors vull dir
no es tracta tant
que les multes
siguin més grans
o més petites
sinó que s'apliquin
és a dir
que es castigui realment
a la persona
perquè jo no sé
si realment
se'n posen moltes
de moltes d'aquest tipus
o no
Tot plegues
una certa incongruència
tot i poder estar d'acord
en el fons
però per un costat
diu
és que com que
la situació econòmica
ara per pixar al carrer
li posarem 1.500 euros
de multa
i en canvi
per encendre foc
500
una certa descompensació
hi ha
i jo distingiria
quan es pixa
com diu l'Àngel
a Santa Tecla
o quan es pixa
doncs el dia
de Sant Cucufat
Bueno
trobar la consideració
d'aquest tema
perquè us recordaré
una cosa
si algú es pixa
al carrer
en quantitat
són els gossos
i jo com
No és veritat
jo he viscut
davant del jot
del totem
i us puc assegurar
que el pàrquing nostre
cada dia està ple
d'aurins
de gent que surt
del totem
i això no s'entatec
i la Guàrdia Urbana
no passa
No, que això dels gossos
doncs
com s'afronta
és un problema
no em prego mai
hi ha gent que té gossos
i els treu a passar
pel carrer
tot plegat
és majoritàriament
veus que
la gent va
amb mocadors
i ho recull
i d'això
això realment
així s'ha avançat
ja comencem
a veure una cultura
però Ramon
tampoc hi ha llocs
pels gossos
aquest és l'altre problema
ni pels humans
per orinaris públics
parlem
que els que tenim
una certa edat
i ja comencem
a la pròstada
has d'entrar a fer un cafè
exacte
segurament nosaltres
no es pixem
però
doncs
avui
hem parlat
una mica
de tot
Ramon
Ramon Marrugà
gràcies per acompanyar-nos
i el ben d'haver els invitats
i el Rafael Muñoz
i l'Àngel Conce
també gràcies
per acompanyar-nos
i fins la propera
que hem de dir per cert
tromfes o patates
què diem
patates
bé bé
però es pot dir tromfes
i es pot dir creguilles
com com
i també es pot dir
i també es pot dir
pomes de terra
que alguna part
de l'únic que es faci
i un pomes de terra
això és una mica
això és una mica
això és una mica
a la francesa
fins aviat
a la francesa
a la francesa