Comencem la tertúlia d'aquest divendres, dia 15 de febrer.
Avui amb Ramon Marrugat, en Juramaria Boqueres i Pau Ricomà.
Ramon, molt bon dia.
Bon dia.
Per cert, avui jo Ramon, ara saludem.
Ara en parlem. Ramon, Juramaria, bon dia.
Bon dia, bon dia.
I Pau, bon dia.
Ramon, avui... Bon dia.
Perdó, avui he vingut amb un llibre.
Ramon, que presenteu, que a més a més està calentet
perquè acaba de sortir pràcticament de la impremta, no?
Sí, sí, sí.
Que es presenta a Dixous Vinent.
Sí, el dijous dia 28, el nou arxiu de la Tabacalera.
Doncs, presenta, l'ha publicat al Cercle d'Estudis Històrics i Socials,
Guillem d'Oliver, al Camp de Tarragona.
Molt llarg, això.
I doncs, és una...
En fi, és sobre la Tarragona de l'any 78, que va l'any 80.
La cultura alternativa que hi havia en aquest moment.
De fet, un dos epicentres, a sa part del llibre,
és la llibreria La Rambla, no?
Era un lloc de trobada ritual, no?
Sí, sí, perquè a Tarragona hi havia un problema greu.
La proximitat del poder era tremenda.
En altres poblacions tenien l'avantatge que no tenia el govern civil al costat,
i això també ho hem de veure, no?
I això feia que la manca de locals a disposició de...
Fins i tot en altres poblacions, les esglésies servien, no?
Aquí també hi va...
Alguna part de l'església també hi va participar,
però aquí la col·laboració de locals de l'església a Tarragona,
naturalment, des del bisbe i la cúria,
eren hostils a tota manifestació del catalanisme.
Això es pot dir perquè és la veritat.
Doncs aquest llibre, com se diu per cert, recorda'm el nom.
Bé, el llibre es diu
La llibreria de la Rambla i l'alternativa cultural a Tarragona,
1968-1980.
La presentació anirà, crec que a càrrec de l'alcalde, no?
Júlia Félix Ballesteros, i això és vinent, correcte?
Sí, i el que presenta...
El dijous 28.
El 28, és a dir, el que venen a l'altre.
I el presentarà en Josep Maria Muñoz Lloret,
director de la revista Benç,
i més net d'un alcalde,
de l'alcalde republicà de Tarragona, Pere Lloret.
Carai.
Doncs això, el 28, eh, d'ichous 28.
Parlàvem, això, eh?
De cultura, en fi, amb majúscules, eh?
De cultura ben arrelada, eh, diguem-ne?
Sí, bé, hi ha de tot.
De fet, el llibre, jo pensava que era l'important,
després, en fi, m'han dit que m'havia d'implicar més
i fer comentaris, no?
Però hi ha una relació de més de 500 actes
que es van fer allí,
molts legalitzats, altres clandestins,
i la reconstrució d'allò no ha estat fàcil,
perquè fins i tot,
fins i tot, penso que allí venia gent a demanar allòs
i ho apuntaves amb unes agendes que teníem,
però l'agendes, a vegades, segons quin acte,
doncs s'apuntaven a mitjals,
mitjals que no eren les llals de...
eren els llals que jo tenia...
Un clau.
Però ara, al cap del temps,
no tinc torcimany que ho desfaci,
és a dir, hi ha coses que no els entenc.
No, no, és que hi ha actes.
A vegades algú m'ha dit,
sí, nosaltres vam venir i vam fer això,
i no sé què,
però reconstruir tot ha estat molt difícil
i una part ja no se'n sabrà mai res,
això és trist, eh?
Doncs, digues, digues, digues.
Jo necessita el Ramon perquè penso que la veritat és que
la feina que es va fer a l'Ivia de la Rambla,
sota d'aquells anys, va ser molt important.
Jo era bastant jove, recordo alguns actes,
recordo l'Atlaçà porcel,
me'n recordo l'exposició d'Ocanya,
molt interessant.
La primera aquí va bé a Catalunya,
l'Ocanya va arribar a Tarragona.
Sí, l'Ocanya va arribar a Tarragona de la Gaganta,
tot aquí la torna del Bar de la Gaganta,
que també era un altre pol de cultura.
Jo diria que aquests dos pols,
potser també el club de joves,
també és un altre pol interessant.
I el que diu el Ramon sobre el tema
de la proximitat del poder té tota la raó,
vull dir, Tarragona en petit,
i seguim patint encara un cert complex
preocupador de tot això.
Aquesta proximitat del poder
i aquest sentiment, un tant provincial,
moltes vegades ens dificulta avançar
en determinats sentits.
I crec que la llibreia de la Rambla,
doncs, va ser un lloc importantíssim
de trobada de molta gent molt diferent,
artistes conceptuals,
bé, de lo més interessant que hi havia.
Jo també recordo aquelles exposicions
que es van fer en conjunt
amb el Col·legi d'Arquitectes,
a la demarcació de Tarragona,
del Martínez, el Baixen Martínez,
el Jujol Tarragoní i el Rubió,
inclús es van fer com uns petits llibrets
molt interessants.
Fantàstiques.
I més alguns llibres que han quedat així
una mica clàssics,
que són dels anys 70.
Després també recordo aquella exposició
també del grup Unus,
que després ara amb els 40 anys
i després al Museu de Baix
també van fer un homenatge
perquè pràcticament també són gent
que per cert hi ha dos que ja s'han mort,
tant el Jaume Soler com el Quiral.
Vull dir que, esclar, era un cau...
Ja se sabia, la gent que...
Tu, Pau, ets una miqueta més jove.
No, no, no, recordo,
però recordat una cosa
que jo n'entenc situat en aquell moment
del més trencador que hi havia,
l'exposició d'art conceptual,
que l'hagi citat,
és que m'agrada molt.
No, perquè és que...
Jo entenc que...
És a dir, allà hi havia la part, diguéssim, literària
i després la part social,
social, diguem-ne, cultural, política
de l'associatiu de Tarragona
que venia allí a fer coses, no?
Però després hi havia la sala d'exposicions
i la sala d'exposicions...
La sala d'exposicions...
I hi haurà quatre noms importants d'aquell moment.
Van vindre de Barcelona, sí.
Hernández Pijuán, Marcel Martí,
Cuixart i aquell altre,
que ara no surt el nom,
no és igual.
Doncs...
I aquí va venir la gent que avui dia,
que avui dia va venir gent jove,
i va haver una tria,
i va haver una tria de la gent que venia,
que és sorprenent avui dia,
els noms del Llimós,
l'Artigau,
gent que avui són els noms importants de l'art catalana.
I després també aquí és del grup,
també em sembla que abans posem el grup El Set,
allò del fort...
I després,
quan vam celebrar la Setmana Cultural Valenciana,
que va venir en aquell moment
un esplit d'una generació de valencians,
el Sant Pere,
l'Alfaro,
el Escultor,
va ser tan gran que l'exposicions aquesta,
i penso que hi havia pintures que feien 7 o 9 metres,
era una cosa espectacular.
El grup Realitat,
el Bo, Geras,
era un esplit d'artistes valencians sensacional.
I això ho vam haver de fer
apilats,
perquè a Tarragona n'hi havia prou parets
que pogués seguir a fa tot.
L'escultura de l'Alfaro mateixa era immensa.
Allò és ben...
La llibrista va inaugurar en un parlament de Joan Fuster,
però l'exposició aquesta també.
Però estava malalt,
i l'Alfaro,
que ara es va morir fa pocs dies,
l'Alfaro va llegir el text de Joan Fuster,
que per cert he intentat buscar-lo
i no l'he pogut trobar.
Doncs, dit això,
el Teatre Tarragona funcionava llavors,
en aquella dècada?
Com a cinè,
com a cinè.
Era cinema llavors, no?
Bueno, en aquella època...
Això,
al llibre una mica surten coses,
no surt tot el que jo m'hi he posat,
perquè al final
estem en epos de retallades,
i al final he retallat alguns noms,
i em sap greu i no em sap greu,
perquè...
però alguns noms queden de les coses que es feien a Tarragona,
entre elles,
entre elles,
l'1 del teatre,
l'1 del teatre,
vull dir que...
el teatre que era de l'Església,
de Santa Tecla,
i allò es va fer,
i el que va dirigir l'operació,
pràcticament,
va ser el que no tenia l'alcalde de cultura d'aquell moment,
és que la cosa,
la cosa té volets,
va destruir el teatre històric de Tarragona,
és que...
jo,
és que és un teatre principal,
no?
és una...
A la Ramblada.
Sí, sí.
Jo,
és que...
com veus les coses que passaven en aquella època,
és que...
és que es trebindo,
no?
I les conseqüències,
les conseqüències,
en fi.
I se m'offre a mi,
és tot el...
Però
l'he protegit
per la vida
de tot el...
Avis-vous
el patro,
no?
has un gran seigneur
pour couvrir de son nom.
No,
mais
une protectrice
de si...
Doncs tornem a escoltar,
en fi,
no sé si es va escoltar en aquest moment,
però podem escoltar l'altre viat,
el Teatre Tarragona,
la nova programació
conjunta de teatres de la ciutat,
el Tarragona i el Metropòleg,
i es presentava
venia a tom,
és a dir,
tornem a tindre
un gran teatre
obert,
actiu,
i amb propostes,
en fi,
com aquesta,
la Tarbiata,
o el nom,
que seran els plats forts,
aquesta primera programació conjunta
del Metropòleg i el Tarragona,
el nom amb Joel Joan,
per serà,
algun dels plats forts
d'aquesta temporada.
Com ho veieu?
Això que es pugui veure
novament a òpera a Tarragona,
òperes,
això amb majúscules.
Bé,
l'òpera
és una cosa
que és
pel gran públic,
encara que no hi vagi,
és una cosa
que la gent té molt assumida,
però
jo penso que el fet
que hi hagi una programació,
de fet,
hi ha fa uns anys
que des del Metropòleg
hi hi ha una certa
programació estable,
que penso que la ciutat es notava,
perquè venim
d'una època
que
venim d'una època
molt difícil,
els grups d'aficionats a Tarragona
no tenien un lloc
on treballar,
era una cosa,
era una cosa,
en fi,
alguna cosa surt,
també,
en aquella lliure,
dels problemes
que hi havia
per escenificar.
Però això,
jo penso que entrem
en un moment
que a Tarragona
podem estar contents,
no?
La inauguració
de la temporada d'òpera,
penso que
això,
un plenament de cotxe,
els tarragonins,
a més a més,
en aquesta cosa,
tindrem l'oportunitat,
no solament
la Traviata,
que és l'òpera
més representada
a la història,
no solament això,
que és una òpera,
és una òpera significativa
del món operístic,
sinó que,
a més a més,
en aquesta gira
s'opcionalment
a Tarragona
jo t'haurà
una gran esperança
lírica de Tarragona,
que és l'Angel Oden,
l'Angel Oden,
que en aquest moment
està al Metropolitani,
i l'any que ve,
l'any que ve,
ell farà
amb una altra companyia,
farà la Traviata
al Liceu,
l'any que ve.
Pau,
Maria.
Sens dubte,
el fet que hagi un teatre,
que tingui una acústica
interessant,
doncs home,
ja és un pas
important
a una ciutat
que hem estat
durant molts anys,
amb poquíssims espais
amb acústiques
diguem,
acceptables,
no?
Jo crec que fer moltes vegades
espais alternatius,
fent-los servir
per música,
potser la sala
que per acústica
era més acceptable,
la sala d'autiques
del Pla de Congressos,
tot i que és la sala
petita,
que evidentment
no podia
allotjar
obres d'aquest tipus,
evidentment,
l'oferta musical
s'amplia
amb un salt
de qualitat
que esperem
que es consolidi.
Josep Maria.
Sí,
a veure,
ara estàvem mirant
una mica la programació
perquè l'únicament
he sentit
els informatius vostres,
el de l'Àngel Odina,
el mateix Pere Arquivoli
que inaugura
el Teatre de Tarragona,
està inaugurat ja,
però diguéssim,
en teatre
amb el Cineu de Bergerac
que va ser
molt exitós
a Barcelona,
però jo crec
que també
l'important
a part d'aquesta programació
i suposo
que han tingut
els seus problemes,
el Jordi Giramé
com programador
i la Carmen Crespo
com tinent
d'alcalde de Cultura
combinar
Metropoli
i el Teatre de Tarragona,
però jo crec
que també
el que és important
i segons tinc entès
això
ha de ser així també,
aprofitar
que allà hi ha un bar,
ja hi haurà un bar,
no únicament
a nivell
de l'arrasant del carrer,
sinó també
el primer pis,
diguéssim,
amb aquella gran finestral
que com una finestra
oberta a la Rambla
i al balcó
al toca ferro,
per tant també és important
i segons estic entès jo
es vol donar vida
en tot això
i vida vol dir
que el bar estigui
sempre obert
com si fos el lema
per dir un que està molt proper
i també com s'ha de disposició
és permanent,
això també pot donar
molta vida,
no únicament que s'obri les portes
al dia que hi hagi teatre
o que hi hagi l'entitat tal de Tarragona
que vagi ja a fer
el que toqui
i perquè
també moltes coses
s'ha de tenir
el palau de congressos
però com deia el Pau
a la palau de congressos
sembla ser que
al tema acústic
hi havia problemes
a la sala gran té problemes
a la sala petita
és petita
pot ter orquestra de càmera
coses d'aquestes
per tant jo crec que és un gran que
que en plena crisi
i retallades
doncs bueno
vam inaugurar abans de Nadal
aquest altre espai
doncs suposo que s'aprofitarà
i després
que el complementarà
jo crec que
jo crec que el que diu Josep Maria
és una cosa que és molt important
i és que
crec que
tots els espais culturals
tots els que es pugui
han de tenir una certa
sostenibilitat econòmica
el fet de poder posar-hi un bar
poder fer-hi
activitats alternatives
ajuda
el propi
finançament
d'aquests espais
que home
jo crec que
va a favor
del propi espai
i a favor
d'incluso
diguem-ne
les arques municipals
el fet que
la cultura
entenguem
evidentment
com una oferta
de benestar social
i de millora
de la qualitat de vida
però a veure
si genera un retorn
benvinguts siguin
s'ha de completar
aquesta informació
amb una cosa
en real
a Tarragona
que amb això
podem estar esperançats
que no solament
són sobre aquest teatre
sinó que hi ha
això ve acompanyat
també d'intocions
com la sala Trono
com allò que es fa
el magatzem
hem de tenir a pensar
que els teatres
començant amb aquests
la seva fusió
no solament fer espectacles
sinó
donar vida
al moviment
que surt
de la pròpia societat
és a dir
les corals
que puguin
a un lloc
assajar
els grups
d'afisionats
que puguin
assajar
els col·legis
que fan
representacions
final de curs
i tot
per ara
tinguin un lloc
on anar
i jo penso
que en aquest moment
a l'obrir-se
a l'obrir-se
les possibilitats
francament
francament
no sé
de Tarragona
en aquest moment
ara falta
complir
nosaltres
no solament
de públic
sinó d'actuants
perquè
està bé
que vinguin
les figures
de fora
però també
hem de donar
pas
a la producció
local
jo en aquest sentit
el que volia comentar
és que és bo
que hi haurien
espais nous
però també
quan pensem
d'equipaments
culturals
a Tarragona
no deixem
de tenir
una visió
bastant
concentrada
i bastant
jo diria
limitada
perquè pensem
normalment
en espais
que van
des de
féssim
una línia recta
des del
tron de Villegues
fins al
magatzem
allà està
pràcticament
potser anirà
massa a la zero
per temes de música
però vaja
en un espai
amb línia recta
bastant curt
tenim el concentrat
falta evidentment
activaments culturals
en molts altres llocs
falta que els centres cívics
tinguin l'activitat cultural
permanent
molt més
molt més
decidida
i falta evidentment
un pla de biblioteques
a Tarragona
que hi ha un dèficit
enorme
jo penso que la idea
d'acabament cultural
hauríem de
mirar-la
com el seu conjunt
encara estem
molt molt limitats
després una altra cosa
que vull dir
jo fer èmfasis
i fer-la notar
és que avui dia
també la cultura
no s'entén
sinó darrere
hi ha
empreses que patrocinin
o entitats que patrocinin
i llavors
tota aquesta programació
segons estic entès
hi ha darrere
un Repsol
hi ha també
la Fundació Privada
Mútua Catalana
que avui dia
tant l'esport
com
les publicacions
de llibres
qualsevol concert
o el que sigui
jo crec que
hem d'anar lligats
hem d'anar lligats
i també ara
jo crec que moltes empreses
també hi han entrat
en aquesta dinàmica
de que saben
doncs que també
per retornar
els seus beneficis
industrials
comercials
o que sigui
doncs
revertir
com per exemple
com fa el Corte Inglés
per exemple
també amb el tema
dels castells
vull dir que
és l'esponsor
i es gasta
llavors tot això
jo crec que també
els ciutats
també ho hem d'agrair
i potser també
o reconèixer
diguéssim
algú pot dir
home
no faltaria més
que aquesta gent
després d'embrotar
el Repsol
per exemple
el que sigui
doncs
que col·laborin
estem d'acord
amb el queixem
avui
perquè a més a més
la col·laboració
pública o privada
s'ha de donar
tots els camps
els camps
dels serveis
sostenològics
molts camps
i evidentment
la cultura
la col·laboració
pública o privada
ha d'existir
perquè
és lo lògic
i lo normal
i és cap on
hem d'anar
avui no tenim gaire
discrepància
veig que esteu
totes bastant
a la línia
avui anem
anem suaus
per cert
que avui
que hem sabut
avui que ens visita
a Tarragona
el nou conseller
de Territori
i Sostenibilitat
en Vila
hem sabut
que a la demarcació
tenim 13.500 pisos
nous
nous sense vendre
13.500
nous sense vendre
no s'ha aclarit
amb aquesta informació
quants pertanyen
doncs
quants són
de propietat dels bancs
per entendre'ns
i quants són dels promotors
però en qualsevol cas
13.000 habitatges
13.500 habitatges
buits
nous
que estan per vendre
a tota la demarcació
i per cert
el consell
ja ha firmat
el POM
avui
avui
en principi
és un dels temes
que hi ha sobre la taula
a veure com anirà
què faríeu
amb aquests pisos
buits
són de promotors
evidentment
aquí
hem estat
amb el tema
de la col·laboració
público
i privada
jo crec que
sigui qui sigui
el propietari
en una situació
com actual
que més més
hi ha efectes
també de desdonaments
i un munt de problemes
afegits
dificultats
per pagar uns pisos
que va haver
en algun vellet mobiliari
que la gent va comprar
amb uns preus
totalment assorbitats
hem d'haver
un tipus de col·laboració
per poder
per poder oferir
viviment de social
habitatge social
a molta gent
evidentment
no es pot anar
pel via
l'expropiació
imagino
però sí que es pot anar
pel via
la col·laboració
i crec que s'ha de fer
un sobresforç
perquè és que a més
és un problema
real social
no és
un caprici
en aquest sentit
crec que també
s'ha de col·laborar
i les administracions
s'han de posar
molt de debò
de tota manera
jo penso que el problema greu
és que hi hagi tanta gent
sense feina
perquè
això dificulta
una paguació
si no ho fos
si fos per això
probablement
el problema
dels pisos lliures
seria
i també
una cosa
que probablement
s'està donant
ara
un canvi de mentalitat
perquè
de vegades
pensem
els que van
nosaltres
tota la societat
ens havien begut
l'entreniment
quan una parella
es casava
i volia anar
a un pis de lloguer
la família
no siguis burro
és el compra
hi havia una obsessió
hi havia una coacció
a tothom
per això
és clar
això
va fer desaparèixer
el mercat
dels pisos de lloguer
això
pràcticament
era l'únic país
d'Europa
que havia desaparegut
el mercat
de pisos de lloguer
això
no era normal
jo penso
que
una part
és a dir
la crisi
no és positiva
evidentment
però una conseqüència
positiva
seria
que la societat
encara que jo entenc
que la promoció jove
aquesta obsessió
per ser propietari
d'un pis ja no la té
com l'havíem dit
com les nostres generacions
l'únic que passa
és que esclar
el que diu el Ramon
és
esclar
és que abans
podia ser propietari
a preu de lloguer
esclar
que era
inclús era un
un deixement comercial
però seguien pagant
els fills
els fills
després seguien pagant
la hipoteca
i després
l'altra cosa
que molta gent
també sabem
i s'adiu
i jo crec
que és criticable
sobretot
a la gent
que encara aguanta
com agències immobiliàries
o intermediaris
que esclar
també es troben
les dificultats
per accedir al crèdit
doncs molt complicat
i a més a més
si un va a una agència
i vol comprar un pis
que té
doncs després
quan va al banc
doncs el banc
en lloc de facilitar
aquesta venda
intenta
col·locar el seu
passiu
i és clar
llavors això
jo crec que també
hauria d'haver
tal com deia
d'una mica el Pau
doncs fomentar
que jo crec
que ha canviat el xip
la joventut
i gent de 30
35 anys
inclús potser per la crisi
doncs
i a part que també
avui dia
també hi ha el lloc de treball
que és més
més de mobilitat
vull dir que la gent
de 30-35 anys
sap que ara està aquí
i ara igual
molt se'n van
a Sud-amèrica
o a Anglaterra
o a Alemanya
o el que sigui
per tant tampoc
no hi ha la manteria
de dir
jo vull un pis
per tota la vida
o el que sigui
com propietat
sap que
tindrà més mobilitat
des del punt de vista
professional-laboral
però bueno
però també ja dic
però els bancs
jo crec que també
haurien de fer un esforç
de dir
no no
si un senyor
vol comprar un pis
i ve d'una agència
doncs bueno
no es facilita això
passa que és clar
passa que mira
i com són ells
els que donen el crèdit
doncs bueno
doncs el fan passar
per l'embut
perquè llavors
tots són facilitats
així tot
sempre i quan
també el perfil
encaixi
per donar un crèdit
perquè això
és l'altre
jo estic esperançat
amb el relleu
generacional
venim d'una època
recordeu els anys 60-70
que a tot plegat
trobaves un amic
un familiari
i deia
content
i que s'ha ser un dent
a partir d'aquesta setmana que ve
farem jornada intensiva
contents
jornada intensiva
per la tarda
poder anar a treballar
en un altre lloc
aquesta era la cosa
avui
és inconcebible
que un noi de bé
a part que si té feina
un noi de bé
doncs
un cop té per viure
no
és a dir
dues feines en un dia
és inconcebible
les noves generacions
i hi ha una
a canviar la mentalitat
amb respecte a que s'hi ve
però estava
ens havíem tornat bojos
és que
és que és una cosa
que no
els electrodomèstics
els van pagar tots
amb vores extres
és que
és que
venim
d'un
d'un
d'un país
que estava al revés
no fa mires de cas
que es pagava
no solo
només si
amb lletres
sí
però
i tampoc
és res
estrany
vull dir
jo crec que
senyores
com les senyores grans
que
de fregar
a mà
a tenir una rentadora
doncs aquí en un moment
el país va ser un canvi
un canvi pràcticament cultural
i així
la frigorífica
i així s'hi ha de coses
i a més
sí
però no
que has de dir que així
perquè en aquests moments
realment
el treball a casa
eren 95%
van les dones
i així
no fent pel·lícules
que aquí en moments
ho feien elles
llavors
a mi el que deia el Ramon
diu
que està molt bé
a les futures generacions
però a mi em preocupa
l'altra cara
aquesta cosa
l'altra cara
és que
amb un 50%
d'atur juvenil
moltíssima
moltíssima gent
molt bona
molt preparada
van a treballar
a l'estranger
això és una cosa
que per un qualsevol país
és tristíssim
i a més a més
que dificultarà
les possibilitats
a futur
sortia allí
el país
que treia
un rànquing
de universitats
de tot l'estat
i la tercera
estava
l'universitat
Rovira Virgili
Pública de Tarragona
la tercera
i barrejava allí
el que era
investigació i docència
ostres
perfecte
la nostra societat
està la tercera
la llàstima
és que
quanta d'aquesta gent
anirà a treballar
a l'estranger
i no es quedarà aquí
quant de coneixement
perdrem tot això
això és
realment
recordeu que
quan va venir
la democràcia
hi havia dos milions
d'espanyols
treballant
en interferència alemany
si em posa 30 anys
anem a fer el mateix
però hi ha una diferència
i quan van tornar
va començar a augmentar
l'atur
però hi ha una diferència
Ramon
que ara
jo crec que
la feina
que feia aquí
hi ha feina molt tècnica
i amb poc valor afegit
el problema és que ara
marxa molta gent
molt preparada
amb molt de coneixement
i aquesta és una diferència
a més
explicava en el cas
dels infermers i infermeres
del territori
amb la presidenta
del col·lectiu
del col·legi
l'any passat
van ser una vintena
d'infermers i infermeres
que van marxar
a la Gran Bretanya
allà arriben
cobren més que aquí
a més a més
els hi posen un habitatge
a l'administració
perquè puguin
per tres mesos
és que és molt diferent
aquí han de batallar
per trobar una feina
amb certa dignitat
el que costa
fer un universitari
sigui diplomat
o licenciat
o el que sigui
en canvi
tal com diu el Pau
doncs ara
tot aquest esforç
de tots els que paguem
els impostos
o el que sigui
doncs
s'engaudeixen
jo per exemple
també tinc
dos nevots
un que està al Panamà
per coses de construcció
i així
una empresa de Tarragona
i un altre nevota
que està a Berlín
i és clar
és clar
si són licenciats
i aquí no tenen feina
o el que sigui
doncs tenen que buscar la vida
però bueno
però això dintre
a veure
aquest reciclatge
i aquesta aposta a punt
o el que sigui
potser també convé
si tornen-s'hi
però esclar
però
però
ho fan per necessitat
no perquè vulguin
que és diferent
per cert
avui a ple de l'Ajuntament
al migdia
al migdia
a les tres
a les tres
podeu ser en directe
a la ràdio
si teniu interès
en saber qui és Mollec
i qui no
sobre la sobirania
féssim de Quinella
encertaríem
hi ha dues mocions
recordem una de Convergència
en la línia
del que es va presentar
el Parlament
i aprovar el Parlament
i l'altre
del PSC
que en fi
aposta pel dret
a decidir
però
en relació amb l'Estat
diguem-ne
per dir-ho així
de forma
com ho veieu?
Jo crec que
si féssim una travessa
ho veuríem
jo crec que
jo crec sincerament
tots els respectes
per tothom
que el paper
que menys entenc aquí
és el paper
del Partit Socialista
i d'altres coses
perquè
conec molta gent socialista
i perquè recordo
encara
quan
els anys
finals dels 70
a principis dels 80
doncs
estàvem parlant d'ells
d'autogestió
i de coses semblants
tot això s'ha perdut
i aquí a Tarragona
de manera especial
jo veig
en altres llocs
que entre
del Partit Socialista
hi ha merda
des debats
hi ha gent que es posiciona
d'una manera i d'una altra
d'un molt legítim
però clar
és molta coincidència
que allí on tens el poder
o sigui
la segona ciutat
més important de Catalunya
perquè Tarragona
la ciutat més important
de Catalunya
doncs aquí
ostres
jo n'hi veu discrepant
diu
em sembla bastant estrany
calde veure per ser
si la votació
es fa
doncs
secreta
o pública
això s'ha d'acabar
de decidir
a instàncies
també de
de Convergència
Partit Popular
la iniciativa
que podríem demanar
com va passar
en el moment
del ple
que es va retirar
la medalla franco
també es fes
de forma nominal
i pública
sí
jo veig
que aquí
hi ha una cosa
jo recordo
que quan
va fer la crida
el Partit Socialista
el president Mas
va dir
que actueixin
com a país
clar
ell va començar
ell
amb el pacte
amb Esquerra Republicana
va començar
a actuar com a país
perquè no va buscar
una majoria
és a dir
no va buscar
una majoria
i jo penso
que aquest
és
és a dir
a l'hora
de parlar
de país
i reivindicar
tothom
tothom
té les seves
contradiccions
tots els partits
tenen contradiccions
perquè la societat
en té
la societat
hi ha contradiccions
a nivell de carrer
jo
a mi
em fa gràcia
una cosa
jo
jo quan vaig acabar
els estudis
de batxillerat
de la formació
d'espíritu nacional
jo en aquell moment
era independentista
ja vés
a l'any 56
56-57
bé
bé
en aquest moment
jo quedo parat
jo quedo parat
de la gent
que se manifesta
en aquests endits
perquè estan convençuts
que els impostos
seran més barats
jo també crec
que una independència
hipotètica
ara entrem en un debat
i sortirien guanyant
a la llarga
però molta gent
haurà de pagar
la factura
i no són
molta gent
no és conscient
d'això
quina factura
estem pagant ara
bé
això és el que es diu
però molta gent
al moment que s'ha pagat
la factura
no solament
no votaran
sinó que s'hi posaran
en contra
estem jugant
en un terreny
home
la factura
que la ciutat
de Tarragona
de cop i volta
home
no fumem
el dia de la festa
de Santa Llúcia
el nostre president
de la hipotació
va fer una apologia
de la província
quan va fer
el Parlament allí
amb un pretext poètic
sobre la llum
no sé què
i llavors va citar
des de Cunit
a l'Horta de Sant Joan
i el Picasso
i no sé què
no sé quantos
a què venia Tom
amb una festa
del catalanisme
de la província
sabem que
la instrumentalització
de la ciutat de Tarragona
de l'anticatalanisme
ha estat
tenia l'exposició
de l'antibarcelonisme
del greu jo comparatiu
per pèrdu
de plegat
a tots
ho sabem
jo crec que ara
aquí faríem
un altre debat
però se'ns ha acabat
el temps
senyors
Ramon Marrugat
la margona pel llibre
i esperem la presentació
gràcies
Josep Maria Boqueres
Pau Ricoma
gràcies també
molt bon dia
amb el Josep Maria
escoltarem la seva opinió
sobre aquest tema
un altre dia
però jo crec
que els regidors
votin cada u
consciència individualment
tant deu votar
de consciència
que deu
senyors gràcies
i bon cap de setmana
gràcies