.
Tots de sobre la una, sintonia de l'espai Nens.
La Imma Pujol, la Carme González i l'Erat Cebrián
són narradores amb més de 20 anys d'experiència
i que ara han creat contes a domicili.
S'ofereixen per venir a casa vostra
i explicar contes als vostres fills.
I sobretot, no cobren amb euros.
Ho fan amb espècies.
Això és a grans trets el tema que ens ocuparà
durant els propers minuts.
Ens hem centrat en el seu blog,
entretes.blogspot.com
i de seguida parlem amb dues d'aquestes integrants,
la Carme González.
Aquí ja saludem a través del telèfon.
Carme, molt bon dia.
Hola, bon dia.
I també ens acompanya l'Imma Pujol.
Imma, benvinguda.
Hola, bon dia.
Dona-us bé aquesta passió per narrar,
per explicar històries.
Imma, Carme.
Carme?
Qui vulgui, qui vulgui.
Carme, tu mateix.
Vale, doncs ens ve de fa molt de temps.
O sigui, jo parlo de mi mateixa,
però l'Imma també pot explicar la seva.
O sigui, a mi m'apareix la necessitat d'explicar contes
des que vaig començar a treballar amb nens i d'això fa molts anys i vaig veure que l'eina
del compte servia per treballar moltes coses, moltes emocions, molts hàbits, podies crear
àmbients màgics i a poc a poc i després de conèixer l'Imma, doncs l'Imma va ser la que me va
començar a enredar.
En quin àmbit treballes amb els nens, Carme?
Ara mateix no estic treballant amb nens, estic treballant amb joves, però...
Com vas començar?
Sí, en el món del lleure, bàsicament, no formal.
I en el cas de l'Imma?
Bé, jo soc bibliotecària, treballo aquí a la Biblioteca de Tarragona, a la secció
infantil, i bé, això ja està rodajada de contes, no? I això ja ho tens molt a la base,
no?, el compte, i a més a més, doncs, les sales infantils, les biblioteques, ja és tot
un clàssic, no?, l'hora del compte, i el fet, doncs, que ja a la meva feina m'ho
portava, i a mi ja m'agradava aquest fet, no?, també d'explicar contes, històries,
fer teatre i tot això, llavors bé, doncs ja vaig tenir allà davant, no?, i esclar,
d'això fa, potser, ja més de 20 anys, no?, que hi ha la secció infantil, no?
I ara, juntament amb la Rats i Abriant, les tres heu creat aquest col·lectiu, Entretes,
a veure si ho diem bé, Entretes, no, seria?
No, és correctament, és Entretes.
Entretes.
És a dir, Entretes, de T, d'intució.
Ah, d'acord, aquí ens ha fallat allò, eh?, les adreixes aquestes d'internet, Entretes
seria el nom correcte, per, doncs això, anar a explicar contes a domicili.
Què preteneu amb això, aviam?
El que pretenem, bé, primer, doncs que féssim, primer hi ha un projecte conjunt, no?,
que bé, la Rats, la Carme, ens coneixem des de fa molts anys, no?,
i que a vegades hem compartit escenari o hem compartit biblioteca explicant contes, no?,
però mai havíem fet una cosa així en comú, tot i que sempre hem tingut relació
i hem anat parlant, això, allò, però finalment, doncs, vam decidir fer aquesta activitat
una mica per, en aquests moments, no?, d'una mica de crisi, que no hi ha gaire recursos,
que sembla que trobis, et costi trobar un lloc per poder explicar contes, no?,
sobretot en biblioteques, escoles, vam pensar, ostres, doncs agafem el toro per les banyes
i llancem-nos nosaltres, no?, si no venen ells, anem nosaltres,
i llavors va sorgir aquesta idea de dir, va, ens reunim, fem una mena de col·lectiu així, informal,
i fem un projecte en comú, això, anar a explicar contes per les cases
i amb la idea, doncs, de, doncs, que som ben sabedores, doncs,
la importància del conte, de fomentar el gust per la lectura,
amb els nens, amb els petits lectors, i altres que no ho siguin tant, de petits, eh?,
doncs, una mica, també, allargar, donar importància a la feina que tenen els pares
com a fomentadors de la lectura en els fills, no?,
nosaltres seríem la cidreta del pastís, que apareixem un dia, no?,
convingut i segut pels nens, i expliquem unes històries.
I a nens, de quines edats estaríem parlant, o a quines edats seria recomanable,
doncs, vaig a demanar-vos que vinguéssiu a casa a explicar-nos un conte.
Home, doncs, a partir de tres anys, ja, els nens, ja, és l'edat ideal,
encara que potser una mica més petits, també, però a partir de tres, jo crec que és una edat boníssima.
I llavors, la proposta que ens feu és dir, veniu a casa nostra a explicar-nos un conte,
a quina hora, a quins dies són els millors, o com va?
Això ho trobareu tot explicat al blog, eh?
Tenim un formulari que les persones que estiguin interessades poden omplir,
llavors nosaltres el redem i ho mirem, no?
Poden fer proposta de dies, els nens que hi haurà, sobretot dins l'àmbit familiar,
no volem que es tracti d'una festa, també ho deixem molt clar, no?, al blog,
que nosaltres no volem fer una macrocessió, una festa de pijames, o així, no...
No es tractaria de fer una hora del conte a casa, sinó més dirigida a un membre,
o a un nen, o a dos, o a una família.
A dos, a tres, sí, a una família, no?
Vull dir, que dins l'àmbit familiar, i res d'espectacle, sinó un petit format, no?, molt íntim.
I bé, doncs, omplir el formulari, posar-se en contacte amb nosaltres,
l'hora és abans d'anar a dormir.
És la mesadient, eh?
És la mesadient, dic.
Sí, sí, és el que hem pensat nosaltres, eh?
Abans d'anar a dormir, doncs, a partir de les vuit, bé, que calculin una mica, no?,
si han sopat, no han sopat, sí...
I llavors, bé, ens diguin el dia, que els interessa, i llavors nosaltres ens ho parlem.
Qui volen que vingui a explicar el conte?
Perquè no hi anem les tres, eh?, de cop.
No.
Us ho combineu, primer.
No, per exemple, si algú que tingui ganes que vingui la Carme, doncs bé, ho diu.
Si la Carme hi pot, i anirà.
Si no és el cas que no pogués, doncs haurem de...
O si el dia és indiferent, doncs endavant.
Una de les tres hi anirà.
Llavors, tenint en compte aquesta hora, pot ser el lloc de la casa més escollit,
o que vosaltres recomaneu, que és l'habitació, el dormitori?
Sí, o sigui, per una banda podria ser el dormitori, però...
O no.
O no, o si les famílies tenen un raconet on fan lectura,
o un raconet especial de la casa on la gent se relaxi, no?
Tota la família, doncs també podria ser.
No cal que estiguin sentadetes al llit amb el nen explicant-nos el conte.
Imaginem, noies, que els nens estaran encantats, però els pares com ho veuen?
Com s'ho prenen?
Perquè potser fins i tot es poden arribar a veure substituïts, no?
És a dir, ostres, a nosaltres ens agrada molt explicar-nos contes als nostres nens.
No sé si us ha arribat ja algun retorn.
A veure, substituir la feina, la tasca tan important que fan els pares,
això no la farem mai, ni és la nostra pretensió.
Al contrari, que nosaltres volem és que els pares, doncs,
encara li donin més importància el fet de llegir contes als nens o d'explicar-ne.
El retorn ja l'ha començat a tenir, doncs, gent que ens fa comentaris al blog,
gent que ens troba pel carrer i ens ho diu,
i altres blogs d'altres àmbits, més àmbit, diguéssim, de tot Catalunya,
que també han fet un enllaç a aquesta iniciativa,
doncs, això ja ens dona ànims, no?
I veiem que anem per un bon camí, no?
Quant fa que porteu en marxa aquest projecte?
Fa poc que l'heu posat en marxa.
Doncs farà un mes, tot plegat.
Un mes. I les primeres experiències, com han anat?
Bé, encara...
Encara no he tingut...
No, però... No, era...
Hem tingut algunes peticions,
però a vegades no s'ajustaven prou al que...
O bé era la filosofia del projecte,
o bé, per exemple, que ens demanaven des de Barcelona.
I de fet, a principi,
ara ho plantegem més dins de l'àmbit de Tarragona, Rodalies, eh?
Clar.
Un territori que vosaltres pugueu assumir, no?
Sí. No, i si potser tu aquell dia estàs a Barcelona
o estàs proper a una ciutat propera,
doncs per què no, no?
Per exemple, jo no sóc filla de Tarragona,
però bé, si hem vist a Torredambarra,
potser algú d'Altafulla em trucaria
o algú de Torredambarra
i a elles no els aniria bé
perquè viuen a Tarragona
i potser jo m'hi podria acostar.
Això s'ha de parlar.
Però vaja, principalment, jo et dic,
l'àmbit és aquest.
La filosofia del projecte, Carme, Imma,
és que no voleu diners,
sinó que voleu temps a canvi de temps.
Vosaltres veniu a casa nostra a explicar contes
i què demaneu a canvi?
O sigui, el que deia la Imma abans,
o sigui, la fitxa que omplen els pares
amb el dia que vols que vagi a explicar,
amb la narradora, el lloc,
bueno, una mica tot,
hi ha un lloc on és
que què ofereix de descanvi a la família.
El que no volem és que la família
se'n vagi a la botiga que tenen més a prop
i comprar-nos el primer objecte que trobin.
No.
O sigui, s'ho han de pensar una mica.
Si, per exemple,
clar, trobarem famílies
que potser tenen aquesta oportunitat,
no?,
doncs que algú de la família és un professional,
per dir-te alguna cosa,
és un pastisser o és una perruquera,
o té una botiga,
o treballa en una llibreria,
i potser ens pot fer el descanvi
amb part de la seva feina, no?
Seria molt bé.
O a vegades també, pensant-ho, no?,
dir, doncs jo en coneixo molt bé
les muntanyes de Prades.
Què us sembla?
Muntem una excursió?
No sé, eh?
La veritat que l'imagina té el poder, no?
És a dir, el temps que vosaltres dediqueu
als fills d'aquestes famílies,
després que us el retornin,
dedicat a vosaltres,
ja sigui, doncs, amb alguna aportació,
o no sé, nosaltres abans posàvem l'exemple aquest
de l'Hort Casolà,
o l'exemple també aquest de teixir,
o doncs una bufanda, un jersei,
però també això d'organitzar excursions,
o fins i tot oferir-vos servei,
doncs, vaja, no sé,
servei de perruqueria,
o fins i tot algun manet,
és que us pugui reparar, no?,
alguna cosa.
Al canvi, a la fi,
és temps a canvi de temps.
Sí, sí, sí, això és molt important.
I també destacar que molta gent, no?,
Carme, ja ens ha dedicat d'entrada
una confiança absoluta,
perquè amics del voltant, no?,
que ja ens han ajudat a començar
a iniciar aquest projecte.
Pensem, per exemple,
a la noia que ens fa el blog, no?,
que totalment desinteressada,
bé, desinteressada, desinteressada, no,
perquè ja espera que anem a explicar
contres a casa seva, eh?
Clar, en aquest cas és al revés, eh?
És la inversa,
ella ja us ha dedicat un temps primer,
i vosaltres després els hi retornareu.
L'Anabel, no?, l'Anabel, no?,
i també l'Hugo Prades,
l'il·lustrador que ens ha fet
doncs unes il·lustracions precioses
que hi ha al blog, no?,
que és l'Alcatllà,
i a més a més ha inventat
que ens acompanyarà a les contades de les cases.
Com és això, aviam,
que us acompanyarà a les contades de les cases?
Aviam, fes-nos una avançadeta.
A veure, nosaltres ja portem molts anys explicant,
però sempre entrar en una casa de nosaltres
ens fa com una mica de, no?
Home, clar, de fer...
Sí, sí.
Certa vergonya, si més no, eh?
Certa vergonya,
llavors anem amb un company
que sempre anirà amb nosaltres,
que és el fullet Pocasson,
i aquest fullet ens acompanyarà
amb tota la narració dels contes,
i, bueno,
estem ara fins i tot ja preparant
la història del fullet Pocasson,
perquè també s'ha de poder llegir els nens,
o els pares.
Des del blog, sí.
Des del blog.
I una vegada ja acabem la sessió,
doncs nosaltres deixarem
una part del fullet Pocasson a cada casa.
Doncs el fullet Pocasson,
amb l'Imma, amb la Carme,
amb la Rat,
que, vaja, doncs,
ens proposen això,
venir a casa nostra,
explicar-nos comptes,
elles ens donen el seu temps
i nosaltres després
els hem de tornar
també,
doncs els hem de canviar
o vescanviar
per temps.
Podem trobar tota la informació
al blog, no?,
a entretes.blogspot.com.es,
allà hi ha el formulari,
hi ha el correu electrònic,
vaja,
per posar-vos en contacte
amb vosaltres,
per posar-nos en contacte
amb vosaltres,
per saber si
la nostra proposta,
doncs,
s'adapta al vostre horari
i si podeu venir,
doncs,
a casa nostra
i obrir-vos les portes
per explicar-vos,
per explicar-nos comptes.
Sí, sí,
allà ho trobaran tot
i estem desitjant ja
d'entrar a les cases
com molts personatges màgis
que entren i sortirem
i deixarem allà la nostra màgia.
Doncs noies,
jo us emplaço a que
quan tingueu algunes experiències
ens les vingueu a explicar
i després ens porteu també
aquesta part
del follet pocasson
perquè a mi m'agradaria
que vinguéssiu a explicar-nos
si no un conte,
almenys un tros
d'algun conte
en directe.
Ara de moment
ho deixem aquí.
Moltíssimes gràcies
Carme González
i Imma Pujol
per acompanyar-nos
a aquesta estona de ràdio.
Molt bé, a vosaltres.
Gràcies, bon dia.
Gràcies.
Bon dia.
Bon dia.