Comencem la tertúlia d'actualitat d'aquest Dixous Gras, 7 de febrer.
Comencem la tertúlia, tenim d'augment dos descontartulis,
l'abocat Lluís Badia, Lluís, què tal, bon dia?
Bon dia.
I ens acompanya el conillista oficial de la ciutat,
Jura Maria Sabateu, Jura Maria, què tal, bon dia?
Bon dia i bona hora.
Així ho faràs, eh?
Hores d'hora de donar estar menjant coca de llardons a la Rambla
i després menjarem, o menjaran, eh?
M'ho dic fer redou, eh?
Tenim el carnaval a sobre.
Sí, no?
Com el viuen, com el viuen, el carnaval?
Jo no el visco.
I soc del parer, potser et xocarà una miqueta,
que a Tarragona massa tradició de carnaval no n'hi ha,
no n'hi ha hagut, relativament.
És una tradició nova, innovada, renovada,
perquè s'ha intentat moltes coses,
vull dir, un té memòria i encara se'n recorda la Guerra a la Farina
i alguna cosa d'aquestes, eh?
Però no, no, vull dir, no sé si som...
A Tarragona sempre diem que sempre som els mateixos a tot arreu,
però el carnaval ja és una miqueta diferent.
Al carnaval hi ha un altre tipus de participació, eh?
I em sembla molt bé, vull dir, em sembla molt bé,
però clar, vull dir, aquí tenim, saps,
Magí Santa Tegla i els castells.
I Setmana Santa no ho veuré.
I Setmana Santa, Setmana Santa, no, però clar.
Però vull dir, anem...
Vull dir, Setmana Santa també és el Carnestoltes.
Bé.
Vull dir, també és el Carnestoltes.
El que passa és que la gent no se'n recorda ja de tot això.
I que després hi ha una Curesma,
i que hi haurà en Via Crucis i que hi ha tot un munt de coses, no?
Però, en fi, vull dir, és...
Hi ha un altre tipus de tradició.
Un carnaval així, diguéssim, popular,
que és el que tenim ara, eh?
No que jo sàpiga, no...
Bé, no que jo sàpiga.
Si remeno llibres,
bé, hi havia carnavals mitjament de luxe,
alguna mena de carnaval popular a l'Ateneu, obrer, eh?
Però allò ja era també una cosa tancada,
vull dir,
rues, rues, i aquest sortir al carrer,
és de fa quatre dies.
I als infantils, sí,
als nens se'ls agrada disfressar-se gairebé sempre, eh?
I avui en dia, avui...
Com que tothom va disfressat, pràcticament,
però, en fi, eh?
No, no, la veritat sí...
Això de la Guerra de la Farina, quan es va...
Això de la Guerra de la Farina, quan es va intentar fer,
quan es va fer?
Es va començar
amb el primer Ajuntament Democràtic.
El senyor Badia, se'n deuen recordar, eh?
No hi era.
Encara no hi era, però ja remenaves per allí,
pels partits, eh?
Perquè eren els primers partits.
No, jo crec que el que ha dit el en Sabater,
una cosa d'important, vull dir,
normalment, en aquests actes que diem,
la Setmana Santa, Sant Pere,
Ai, Santa Tecla, Sant Magí...
Sí, Sant Pere i la Mare de la Carme,
també, pel Serrallo, que és barri molt estimat.
Hi ha molta gent que sempre acostuma a repetir,
el que és evident és que amb el tema del Carnaval
hi ha gent nova,
que és important que s'incorporen totes aquestes actituds socials,
hi ha gent de barri, hi ha gent de...
És això.
Jo crec que s'ha de reconèixer...
Aquesta Tarragona desmembrada.
Exacte.
A l'hora d'allò d'afegir aquell braç trencat,
o aquell...
peu o alguna cosa d'aquestes així...
És positiu, home.
Aleshores, s'apleguen aquí,
però és una cosa com estranya.
Bueno, però és positiu que la gent s'impliqui,
per tant, des d'aquest punt de vista,
ja crec que benvingut al Carnaval.
No, no, i en altres coses també es poden implicar,
vull dir, hi ha barris que tenen...
Sou homes, segur.
Colla Castellera també, vull dir, això és normal.
Però, però, refereixo que costa, costa.
A més a més, jo em sembla que fins i tot el temps no ajuda.
Eh? No ajuda.
A Rió no fa tant de fred com aquí.
Evident.
Vull dir, tot...
La història, les tradicions,
les coses tenen un sentit.
Vull dir, si aquí fem la collita a l'agost o al setembre,
perquè és raïm i després ve l'oliva,
o l'avellana, o el que sigui,
vull dir, les festes s'han de fer a acabar la collita,
o entremig de la collita,
allò dintre un moment de festa,
per si la collita ha anat bona,
els llocs que són bladers de secar o de cereal,
doncs també, vull dir,
la vida va lligada amb tot això.
Les altres coses són coses que ens han vingut noves,
que està bé que s'inventin coses,
perquè, mira, vull dir, aquí,
Sant Valentí no l'havíem celebrat mai.
No s'havia celebrat mai.
Fa, jo què sé, 50 o 60 anys, res.
Ara, com ja és primavera,
no sé d'on,
aleshores, la primavera comença,
quan t'ho diuen uns senyors.
Però això, professor,
també és el tema de Parnaval,
el tema del Papa Noel,
exacte, vull dir,
fins ara ningú se li podia...
I dels raïms,
i dels raïms,
el cap d'any,
la gent, això del cap d'any,
ara s'han de portar calces vermelles,
i el que sé més,
i menjar llenties, potser.
Però, clar, aquí,
se'n van fotre la far de menjar llenties
després de la guerra.
Però estaràs d'acord que tot suma,
i que, evidentment,
l'important és la implicació,
jo crec que l'important del Carnaval
és que hi ha un munt de gent
que s'implica en aquest tema,
que té il·lusió,
i que treballen per aquest tema.
Per tant, m'assembla molt positiu.
M'assembla molt bé,
m'assembla molt bé,
però jo no...
Vull dir, el que em sembla...
Tu no participes, eh?
No, no, no,
jo m'ho miro,
m'ho miro una miqueta de lluny.
Tenim tertúlia.
Me fa molta gràcia,
això sí, me fa molta gràcia,
però...
Tenim tertúlia.
Els nens a les escoles
es disfressen tots, eh?
No, sempre no, eh?
Jo soc d'una època
en què disfressar-se gairebé
era pecat mortal, eh?
Vull dir, que les coses també,
gràcies a Déu...
Han evolucionat.
Han anat evolucionant, també, vull dir.
Parlem de les obres
de l'Escola Oficial d'Idiomes,
els hi sembla?
L'Escola Oficial d'Idiomes,
perquè tindrem, eh?
Escola Oficial d'Idiomes,
això ja ho sabíem,
no sabíem exactament quan,
però finalment tindrem les obres
que diuen que estaran acabades
aquest mateix mes,
ens ho explicava jo,
el regidor d'ensenyament,
Joan Sanaguges,
anunciava final de treballs
en 15 dies,
s'ha de dir un parell de setmanes,
i ara, bé,
a més a més,
la Generalitat també confia
que en els pressupostos d'aquest 2013
recollint el retorn dels diners
que ha avançat l'Ajuntament
per tal que, en fi,
es pugui equilibrar una mica
la balança.
L'Eui, que ara està a la Rambla,
que, en fi,
que era molt esperat
per moltíssima gent,
doncs, que estan estudiant
en aquell edifici,
doncs, en fi,
en precari,
perquè les condicions
són les que són, no?
I els segons són els que són,
també,
i està, en fi,
hi ha poc espai
per tanta gent, no?
a tant esperat de l'Eui.
Home, després d'una llarga història
i de mil
raons i desraons
i contradiccions
i posicionaments polítics,
home, jo crec que l'important
és que es facin les coses, no?
A la nostra societat,
cada vegada està més...
assumeix com una situació
que la contradicció
amb determinats temes
que són pel bé comú,
a vegades s'allegeixen
des d'un punt de vista partidista, no?
I segurament temes com aquest,
temes que tothom hi hauria d'estar d'acord,
doncs no hauria de tindre
aquest debat o aquesta discussió, no?
Per tant, si això és una realitat ben aviat,
doncs benvingut, no?
Però, evidentment,
lamentar tot el retras que hi ha hagut,
però, bueno, això,
a la nostra ciutat hi ha molts temes
on hi ha hagut discussió
que no hi hauria de ser
i que, malauradament,
hi ha sigut
i, per tant,
això ha suposat retrasos importants
o retrasos
o demores
amb els temes
que s'haurien pogut solucionar molt abans.
I n'hi ha i n'hi haurà.
N'hi haurà, evidentment.
I n'hi ha i n'hi haurà.
És a dir,
abans,
posats a parlar de la Setmana Santa,
vull dir,
el Quixote surt en un capítol
que ara no recordo quin és,
allò de
Con la guía lecemos topado,
amigo Sánchez, no?
Però, està clar,
amb qüestions d'aquestes
de pressupostos,
política,
burocràcia,
administració,
totes aquestes coses,
doncs, mira,
els colons campen
per dintre els edificis,
són els ocupes més importants
que tenim a la ciutat,
perquè en pic hi ha una finestreta oberta
i ells s'acolen a dintre
i després fer enyerrai
per treure'ls de dintre.
Bueno, fer enyerrai.
netejar tot
i recuperar tot això.
A poc a poc,
mira,
tenim la tabacalera,
vull dir,
no, no,
vull dir,
mirem enrere
i ens consolem,
però,
però la Sabinosa,
quants anys segles hi ha?
Gairebé,
perquè era del segle passat
i tot això, eh?
La tabacalera no és del segle passat,
no?
Però,
però arribarà,
potser,
a ser del segle següent,
no?
Vull dir,
són aquestes cosetes...
Jo aquest tema,
la reflexió és dir,
escolti,
han perdut moltes oportunitats
a l'època de baques grosses,
que d'alguna manera
es podien fer aquestes coses
i no es van fer
per discussió,
per temes personalistes,
per temes partidistes,
i jo crec que això és el greu,
no?
Ara,
evidentment que aquí hi ha
una bona solució
amb aquest tema,
doncs encantant,
no?
Però com deia el professor Sabater,
aquí hi ha tema
del Banc d'Espanya,
tema de la Sabinosa,
jo crec que n'hi ha uns quants
de temes que els ciutadans
són conscients
que no s'arreglaran
i que serà molt difícil
que s'arreglin
a l'allar dels propers anys,
perquè la situació
és la que és
i les...
bueno,
i ha començat
fa moltes dècades,
eh?
Moltes dècades.
Moltes, moltes,
vull dir,
aquells nens
que estaven allí
fa...
Són avis.
Són avis.
Són avis.
Vull dir,
si es tenen la meva edat
i fa temps
que no hi anaven allí
de vacances
o de vacances
o de fer salut,
vull dir que
és igual, no?
Però la veritat
és una llàstima,
és una llàstima.
Sí,
perquè podria ser
un tema emblemàtic
de la ciutat...
El lloc aquell,
no sé que vingui
a la Lleida Costas
i digui
que allà ho han d'enderrocar,
també,
perquè aquests turcs
també surten a vegades
amb patèneres d'aquestes.
El Canà em sembla
que després de no sé
quants anys
que hi ha en aquells apartaments,
ara es veu que...
No és per la Lleida Costas.
Bueno, no,
és igual,
la llei que sigui,
tu.
Aquí també
no és Lleida Costas,
però primer es va
enderrocar.
També es va enderrocar
el fortí de la reina.
Abans n'hi va haver un altre.
Abans n'hi va haver un altre.
Més o menys al mateix lloc,
no al mateix lloc del fortí,
però allà al costat mateix.
A vegades ens barallem
per tonteries
i mentre et baralles
les coses no tiren endavant.
Vull dir,
que és això.
Aleshores,
allò que dius,
mira,
ara més o menys
tu i jo som del mateix parent.
Vull dir,
me'n refereixo,
cadascú té el seu carnet,
jo tinc el d'identitat
i el de conduir,
tu en tens algun més,
però aquí jo he vist...
El del màstic vol dir, no?
Aquí jo he vist...
El del màstic vol dir.
Sí, no,
jo també el tinc,
però de quan era jove,
encara.
Però aquí jo he vist
que si tu dius blanc
jo he de dir negre per nassos
i aleshores, clar,
amb aquestes d'això,
i no és que jo ho digui,
és que em ve el jo,
el no,
o el negre em ve des de,
jo què sé,
ara venen des d'Alemanya
o des de Brussel·les,
totes aquestes coses.
De fet,
ara recorda'm un llibre
de Josep Gomis,
es diu La solitud del despatx,
i ell parla d'aquest projecte
de Sabinosa,
entre d'altres frustracions,
a nivell de...
Parla també de l'EOI,
de com va anar tot plegat,
però parla que fa 25 anys
ja va haver-hi un projecte
que tenia fins i tot dotació
pressupostària
per part de la Diputació
per fer la Universitat d'Estiu
de la Rovira i Virgili
allà en aquests edificis
de la Sabinosa,
que de fet anaven a terra,
era un projecte completament nou.
Tot i que això,
després va haver canvi
a la Diputació...
Hauria estat l'Amenanya
de Pelayo de Santander
posada aquí,
perquè també hi ha l'estiu,
escolta'm,
la gent té ganes
d'anar a fer cursets
per aquests mons de Déu,
i és positiu,
no estiu,
estiu-hivern,
vull dir,
perquè aquí,
aquí pràcticament d'hivern
no en tenim,
a l'entatge que tenim
amb un clima
relativament meravellós.
Jo vaig amb moto
tot l'any, tu.
Mira, ja ho sé.
Amb bicicleta
no s'ho plantejant, no?
Ara no.
No?
Ja?
No diguem,
anar amb bicicleta
per la ciutat no...
Ja no t'he quedat,
no, ja m'ha passat,
a mi m'ha passat
deixar de pedalar,
la moto sí,
encara la porto
i encara la coneixes, no?
I tant.
Aquella, la meva,
però,
poc,
encara també hi vaig, no?
Però ara procuro anar a peu,
perquè si no,
malament res.
En viso,
suposo els diaris d'avui,
que hi ha una fotografia destacada, no?,
que és la presència d'Aragona
i de la baronesa Carmen Thyssen.
S'ha inaugurat una exposició,
doncs, en fi,
absolutament recomanable, no?,
al Caixa Fòrum,
al Centre Cultural del Carre Colom.
No sé si tenen previst anar a veure-la,
o...
Si està aquí, sí.
Jo hi tenia que...
Jo tenia invitació,
que ells veu que hi va haver bufetades
per entrar-hi allí
i no hi vaig poder anar.
Vull dir que...
El problema...
Aquest és un altre problema
de la ciutat, també, eh?
Vull dir,
de no fer res,
a fer-ho tot al mateix dia
i a la mateixa hora.
Per cert,
que els que m'escolten,
llanço la idea d'altres ciutats,
que no és meva, evidentment,
hi ha un...
En molts ajuntaments,
hi ha un coordinador d'actes,
que coordina tots els actes
que hi puguin haver,
més o menys centralitza
i avisa la gent de dir,
no la gent de dir,
escolta'm,
si vols fer això,
en lloc de fer-ho a les 7,
fes-ho a les 8,
perquè a les 7 hi ha tal altra cosa.
Home, no ho facis avui,
perquè fes-ho dijous i t'és igual.
i fer-ho amb temps, no?,
perquè hi ha molts actes
d'aquestes que estan...
No, però tornant a l'acte d'ahir,
home, jo crec que l'exposició...
Home, ahir la referència era...
La baronesa, sí, clar.
Però vull dir,
tothom,
el que m'han comentat a mi
és que l'exposició és espectacular
i que vull dir,
és una oferta cultural de primer nivell
la que ens hem portat aquesta vegada, no?
I a la caixa també faci
una aposta important cultural per Tarragona, no?
Per tant,
jo crec que és molt recomanable
i, bueno, vull dir,
hi ha fortuna,
vull dir, bueno,
un munt d'artistes de referència
de casa nostra i de fora
que d'alguna manera val la pena
i recomanem, evidentment,
que vagi tothom a veure aquesta exposició
que crec que, bueno,
que s'ha fet una aposta important al respecte.
De vegades,
veure exposicions d'aquestes
que apleguen
o tota una sèrie de quadres
que són quadres importants
que no tens ocasió de veure'ls mai
perquè si són propietat d'ella,
vull dir, són propietat d'ella
i els tindrà guardats al maquetzem
perquè no s'exposen tots els que hi estan
al Museu de Madrid,
és positiu.
Com és positiu a vegades
quan fan una monogràfica d'algú.
Tu que has anat
i vingut de Madrid moltes vegades,
suposo que
anar pel passeig de Prado
cap a Totxa
deuries algun rato,
alguna estona,
parar allí
perquè sempre hi ha
alguna exposició
com a monativa.
A part dels quadres
que estan exposats com a museu,
però sempre hi ha alguna cosa.
I si tens allò
mitja horeta o una horeta,
entrar per allí
i veure'ho,
són a dos passos.
Home, l'oferta cultural de Madrid
és indiscutible,
com és,
com una gran ciutat,
com pot ser Barcelona,
per tant...
És que el curiós és això.
És evident.
Tots vosaltres
que heu anat per allí
al Senat
o a la carrera de Sant Jerónimo,
quan torneu,
a vegades allò a peu
s'hi pot anar
d'allí a Totxa,
no?
Però quan torneu
al passeig del Prado
hi ha el Prado,
el Tizen,
i ara al capdavall,
al capdavall de Totxa,
hi ha la reina Sofia,
no?
Vull dir,
ah, i encara n'hi ha una altra.
Vull dir,
hi ha dues coses més
que són positives.
al costat del Prado mateix
hi ha el Jardín Botánico.
Exacte.
I tocant a Totxa
ja hi ha el Museu Onològic.
Vull dir que allò,
un dia sí,
un dia no,
vas a un lloc o a un altre
si tens una horeta perduda,
que passa que ara
els trens són tan ràpids
i en tenim tants
que arriben a prop de Tarragona
que no hi ha temps per perdre.
D'alta velocitat,
els de Rodolí és malament.
Aquests no arriben mai.
Bueno, ja m'ho posa molt bé
perquè si faig la següent pregunta
recordem,
l'exposició,
com deia el Lluís,
ja obres molt importants,
Tàpia,
Rossinyol,
Goguén,
Monet,
si val-hi molt la pena
perquè a vegades
no som prou conscients,
com deien els contartuns,
d'allò que tenim a la vora
i que podem gaudir
ben a prop
i és una exposició
de primer ordre
que tenim aquí a Tarragona
i que perdava la pena visitar.
No, deia del tren,
clar,
parlaven del tren
i aquests dies ha parlat molt
de la legislació definitiva
d'obres del tercer fil,
aquest projecte
que ha de permetre
que puguem sortir
en ampla europeu
cap a Castellbisbal
i cap amunt,
cap al nord.
Ja s'ha dit,
s'ha valorat molt
tot el que comportarà
pel port,
per la indústria,
pel territori,
tot i que també hi ha una part
que també mostra
la seva preocupació
perquè diuen que aquests trens
passaran per la línia de costa
i per tant
hi ha negocis
com ara càmpings,
hi ha altres establiments
que creuen
que això pot comportar
més soroll,
més molèsties,
etcètera,
tornem a estar en un debat
que ja semblava
que estava
acabat del tot
que era el tema turisme.
Però aquest conflicte
sempre existirà,
evidentment,
el que passa
és que aquí
tothom haurà de posar seny
i a veure
en quines hores
es fan circular els trens,
com funciona,
és a dir,
el que és evident
és que si no creixem
i no tenim això,
aquí estem ofegats,
el nostre port està ofegat,
la nostra utilitat
industrial està ofegada,
que evidentment
la nostra indústria
més important en aquest país
és el turisme,
això jo crec que és indiscutible,
per tant,
haurem de veure
com ho posem seny
perquè d'alguna manera
sigui compatible
una cosa i l'altra.
Jo crec que a casa nostra
sempre hem fet compatible
l'interès industrial
amb l'interès turístic
i crec que en els darrers
25-30 anys
s'ha aconseguit això.
El que hem de fer
és que seguim aconseguint,
llavors tothom
hi haurà de posar seny
en aquest tema.
Contentar a tothom
és difícil.
És impossible.
Jo penso,
per exemple,
en les rodalies de Barcelona
que segueixen la costa,
vull dir,
que agafes Badalona
i vas tirant per amunt,
per amunt,
arenys de mar,
vas tirant per amunt,
allò està fet així
i tots els pobles
han crescut de cara al mar
i la via ha sigut pel mar.
Aquí,
doncs aquí,
el moment que es va fer,
doncs mira,
el moment que es va fer,
el moment que em van arribar
els directes aquí
es cantava,
tocaven les campanes
de la catedral.
Ara, clar,
ara sembla que això
s'hauria de fer
per una altra manera,
però aquest regut
recorregut per la costa,
digue'ls-hi el tafulla,
de Torredembarra,
Calafell,
Sant Vicenç,
Conic,
tots aquests poblets d'aquí
i a prop de Barcelona,
doncs ja està,
vull dir,
agafem Vilanova,
agafem Sitges,
agafem Castelldefels,
vull dir,
és difícil,
és difícil variar un traçat
que es va fer
en un moment
en què el turisme
no era primordial,
vull dir,
que el primordial
era farina,
farina per fer pa
i poca cosa més,
granels.
El que no s'ha explicat,
o si més no,
per part de Viva,
ben bé com es faran les obres,
han dit què faran,
exactament,
el que no han explicat,
que de fet podem també explicar-ho
algun dia,
és com faran compatible
les obres del tercer fil
amb el trànsit convencional,
perquè clar,
s'han de treure la grava
per entendre'ns de la via,
s'ha de posar una via al mig,
s'han de moure també
els travessers de fusta.
La llogia que em diu
que això anirà una temporada
per dalt,
per la línia de dalt,
per on va l'Ave en aquest moment,
jo crec que no té moltes sortides,
evidentment s'ha de paral·litzar allò,
s'haurà de paral·litzar,
per tant,
vaja,
no soc enginyer ni desitge ser-ho,
però vull dir,
a mi la lògica em fa
que hi haurà una part del volum
en aquest moment
que anirà per dalt.
Perquè almenys d'aquí,
de Tarragona cap amunt,
hi ha doble via.
Clar, per això ho dic.
Ha d'anar fins a Vila Seca,
si tens que tocar una via,
potser pots mantenir l'altra,
però clar,
se suposa que les trenquen
a les dues direccions.
Complicat.
Per les carreteres ja passa,
hi ha un senyor allí
que està amb un senyal a la mà
i et diu,
ja estàs 10 minuts allà esperant,
i ara passen uns,
i ara passen els altres,
i paciència,
són païs de cues,
encara.
Sí, sí,
per això no té volta de fulla.
Tenim vaga d'estudiants,
també,
avui tercera jornada de protestes,
ahir 500 sortint al carrer
per mostrar el seu rebuig
a la llei verd,
la ministra,
però també les retallades
per part de la Generalitat.
Les hem vist al carrer,
avui faran també un gran acte
a la tarda,
una manifestació a partir de les 7
amb el suport
de diferents plataformes.
Com ho veuen,
que els estudiants,
en fi,
sortint al carrer
i protestin?
Hauríem de protestar tots,
no solament els estudiants.
Si jo tingués ara 25 anys
i tingués l'oportunitat
d'investigar,
m'agradaria fer una tesis doctoral
sobre les lleis d'educació
que hi ha hagut aquí
des de, jo que sé,
Madolfo o algun d'aquestes.
Perquè d'alguna manera
fa pena,
fa pena,
tot,
tot.
Allò que en castellà
diuen palos de ciego,
anar pagant per aquí,
pagant per allà,
ara posem una cosa,
ara la traiem,
ara li canviem el nom,
però és el mateix,
ara la dividim per dos,
jo que sé,
tu,
batxillars de tota mena,
els primàries,
essos,
preus,
cous,
unificats,
polivalents,
que després
no s'unifiquen,
ni són polivalents,
ni res de res,
perquè sempre és allò,
lletres, lletres,
ciència, ciència...
Però estaràs d'acord que vull dir,
aquest també és una vaga,
d'acord amb tot això que dius,
però a més una vaga de la frustració,
no?
És a dir,
la gent veu que les seves sortides professionals
són cada vegada més complicades,
la gent acaba la carrera,
fa un màster
i segueix sense tindre sortides,
jo crec que és un moment de frustració,
en aquest moment,
en la nostra societat,
està assumint una situació,
bueno,
en la que sumen un munt de variables,
però sobretot és el moment
de la frustració de molta gent,
i això és molt greu,
no?
Perquè, evidentment,
una cosa és que tingueu un atur
del 50%
amb la gent jove,
que això és,
bueno,
és inassumible,
i per altra banda,
la frustració aquesta
que la gent que potser ha sortit
més preparada que mai
no tingui la sortida
que hauria de tindre,
no?
Vull dir,
jo crec que és tot una suma
de tots aquests temes,
de lo malament que s'ha fet,
de que cada quatre anys
o cada canvi de govern
tota aquesta suma d'això,
aquest poti-poti,
jo crec que fa que
aquesta situació
d'impotència
davant tota aquesta situació
és el que fa
aquest problema, no?
Que tenim en aquest moment
i que, evidentment,
és molt legítim
que la gent sorti a quejar, no?
Jo respecto molt
la teva opinió
pel que la gent surt
més ben preparada que mai.
No?
Vull dir,
abans
hi havia una preparació
més global,
més universal,
avui en dia
hi ha una preparació
més concreta,
més específica.
Ja tu ho sento, això.
Més específica, eh?
I a mi això em fa
una miqueta de...
La gent que,
no ho sé,
coses elementals,
no, no,
doncs aquella senyora
és especialista
amb un micròfon
com aquest que tinc aquí al davant,
d'un fil especial i allò.
I si no és aquest,
aquell altre ja no el pot arreglar
perquè no el pot arreglar.
Sí, però això estaràs d'acord
que és general, no?
Sí, és...
Els metges generals
s'han acabat.
S'ha acabat.
Com els advocats
generalistes s'han acabat.
No s'ha acabat, no.
No, no.
El metge de família,
el metge de capçalera
encara continua
fent una tasca
molt important, eh?
Infermeria segueix.
Que després hi hagi un
que es dediqui,
jo què sé,
a la mà dreta,
eh?
I per no dir el dit
petit, eh?
Jo tinc una mica
la seva filla
especialista
amb la mà dreta,
com has dit tu.
No, no, no.
I a més té cursos
i a més ara ha estat
a França recentment.
M'ho han dit
exclusivament
la mà dreta.
M'ho han dit
i m'ho conec
i no sé qui és,
però m'ho han dit.
Vull dir,
no cal dir noms, no?
Però ho sé, eh?
Clar, és allò de dir,
escolta't,
el dia que tinguis alguna cosa
amb la mà dreta
has d'anar a veure
en aquell especialista
perquè ell...
Si aquell te diu
la tallarem,
ja te la pots tallar
tu mateix, eh?
Si ell diu
no, no,
això encara ho salvarem,
doncs endavant, no?
Però està clar,
són aquelles coses
que està molt bé,
però no tothom
arriba a ser especialista
en això.
Hi ha un percentatge molt alt
que es queda
no amb allò,
amb la cultura general
que en deien abans,
si tu vols, eh?
Ara és una cultureta,
la cultureta a vegades
de, jo què sé,
cultureta de programets,
cultureta de Google
o de Viquipèdia
o de coses d'aquestes així
que costa molt, eh?
Costa molt païr
aquesta cultura, eh?
Reunar aquesta cultura,
fer un exercici mental
en quant a dones tres coses
de dir, ara barreja-la
aquesta tres
i treu una conseqüència.
És això.
No, no,
allò és SMS, eh?
Vull dir,
és allò de dir
amb poques lletres
i amb poques paraules.
Per què?
Perquè valen peles, eh?
O euros o el que sigui.
Ja també recordem
el tema de l'augment de taxes
a la universitat,
en fi,
és a dir,
hi ha estudiants
que, en fi,
no poden pagar-se la taxa
i han de plegar
quan porten, en fi,
un recorregut a la carrera,
és a dir, que tot això,
és el que deia el Lluís,
tot suma, al final.
Sí.
Un cúmul de conseqüències.
Tot suma.
Llàstima és que el sou no sumi.
No, el sou no.
Perquè no s'augmenten.
No, perquè a més a més
que les ofertes
cada cop es veu més, no?
Que mai voltat de condicions
que ara fa uns anys
menys sou.
Menys sou.
És a dir, que no sé si s'aprofita...
I més exigències.
I més...
No sé si s'aprofita
la vinentesa o què,
però això està passant, eh?
Sí, no, no,
per això,
tot rebaixes per segons què
i augment per segons què,
també.
I hi ha rebaixes
que no s'entenen
en tots els nivells,
en tots els nivells.
A mi em costa molt
anar a comprar una cosa
amb una rebaixa,
amb un establiment.
Per què?
Perquè dos dies abans
valia el doble,
es veu allò.
Si són honrats.
No, no,
com que són el rest?
A més t'ho posen,
50% menys.
Sí, t'ho posen,
però en dubto,
fins i tot,
algunes vegades, no?
Però és igual, eh?
Si allò estan...
Vull dir,
si fan trampes els de dalt
de millons cap a Suïssa,
vull dir que
la botiqueta del costat
foti una trampeta
amb els 50% d'això,
ha de ser la cosa
més natural del món, no?
Però allò de dir
on està la honestitat
del comerciant
que no és allò lladre.
anava a dir una paraula
que no la diré
però d'aquells que fan
aquests negocis bruts
i que de tota la vida
n'han enganyat.
Paret tenia un pare
que li deien el mig amic
i que era capaç
d'enganyar
amb un guàrdia civil.
Però, vull dir,
no es tracta d'això.
Per això té un concepte clar
que es diu mercats.
Sí.
Aquesta és la realitat.
Ens agradi o no...
Però sí, però, però...
És allò de dir
aquells botiguers de mans,
tota aquella cosa,
que era un botiguer de confiança
quan te deia
mira, no et puc donar més.
perquè jo també
m'he de guanyar la vida, perfecte.
Però si fa quatre dies
m'afoties el doble,
quin tant per cent és aquest?
Perquè, a més a més,
el fabricant també se l'ha guanyat.
Vull dir, aquell producte
que em donen a mi,
quant val en realitat?
No el que costa.
Però és que això és molt discutible
perquè aquí hi haurà
el tema del valor de la marca.
Sí.
Hi ha moltes variables.
Tot.
Si jo estic d'acord amb tu,
però vull dir, al final,
és un problema de mercat
i és un problema de cos.
Doncs és això.
Ara el que és evident
és que com tenen uns estocs espectaculars
llavors s'ho han de polir d'alguna manera.
Com s'ho poleixen?
Doncs allò que valia quatre,
ara val dos.
Sí.
Que dius, ostres, com s'entén?
Sí.
No, s'entén així.
S'entén així?
Com t'he dit jo.
No té volta de full.
No té volta de full.
Exactament, no?
Però dic,
les rebaixes en tots els sentits.
I aquestes altres que es fan,
n'hi ha algunes
que possiblement tenen un sentit.
Si tu vas en una oficina
i veus 40 persones sentades d'allà
amb l'ordinador d'esquena a l'entrada
perquè no es vegi
què és el que estan fent,
vull dir,
si estiguessin tots d'esquena a l'entrada
veuries el que hi ha a l'ordinador,
però quan estan els ordinadors
de cara a la persona
i tu no els veus,
el que hi ha allà darrere del taulell,
allà es passen moltes hores.
Ui.
Es passen moltes hores,
i allà es fan moltes coses,
però potser les coses no surten.
Si fa falta gent al jutjat
perquè la justícia sigui ràpida
i sigui eficaç,
que en posin.
Però si allà hi ha un senyor
que agafa un paper
i el porta d'una banda a l'altra
i per portar un paper
d'una banda a l'altra,
ara que hi ha correus electrònics
i es pot afegir el document
i es pot enviar de seguida
i corre per tot arreu,
aquell senyor ha fet el cafetó entremig,
vull dir,
això són rebaixes
que es poden parlar.
I parlo d'oficines,
no parlo de funcionàries, eh?
Vull dir...
Però si per molt que hi hagi
els correus electrònics i tot això,
mai s'havia fet dels papers com ara.
Mai.
Aquest és un altre, no?
Sí, sí.
Perquè la gent ho ha de llistar,
llavors vull dir,
tens el correu,
per al final ho llistes,
per tant has fet doble la feina,
vull dir...
Amb paper reciclat
o sense reciclat...
Serà molt reciclat
tot el que vulguis,
però igual de paper que abans.
Sí, sí, igual.
Per cert,
que en parlava de l'àmbit de la justícia,
el proper dia 20
hi ha una nova concentració
de jutges i fiscals,
no sé si és que hi ha gent del paper,
però vaja,
també hem de poder parlar
dels expedients,
alguns expedients judiciaus
que es troben alguns fiscals
quan entren...
En fi, un cas que són piles senceres de papers
i que han de resoldre,
han de llegir,
han de tramitar,
han de moure's,
segons com,
d'un lloc cap a l'altre,
i el proper dia 20
es tornen a concentrar,
doncs això,
lluitges i fiscals,
estan...
En fi,
és un fet...
Queden quatre minuts,
és un fet prou insòlit,
ho hem vist una vegada,
que serà la segona...
Doncs la segona vegada
en pràcticament sis mesos, no?
Mira, jo sempre poso un exemple,
ara que es parla tant de la corrupció
i de si són imputats
i si són innocents,
jo d'entrada sempre penso
cosa que ara ja sembla ser que això no compta, no?
Però dit això,
jo només poso un exemple, no?
Estats Units,
el Madoff,
els sis mesos estava a la presó.
Aquí, en aquesta ciutat,
hi ha procediments que porten 25 anys.
I escolta,
segurament,
els responsables no sé qui són,
però evidentment això no pot ser.
És a dir,
si a Estats Units,
aquell senyor, el Madoff,
en sis mesos, eh?
Amb tot el fullon que hi havia,
imagina que hi havia fullon, eh?
En sis mesos estava a la presó,
aquí portem assumptes que...
Per tant, això,
és una inseguretat.
Jo crec que els jutges i els fiscals,
ells i tenen relació.
Home, el que és evident
és que hi ha una situació
de falta de personal,
de falta de mitjans,
de falta de coordinació,
que tenen raó,
pel que es conté,
que tenen raó.
Però també hi ha una altra part,
de lo que deia el Josep, no?
Vull dir,
de gent que potser no està implicada.
I tot això
és un conglomerat molt complicat
de posar en marxa,
però, evidentment,
la justícia és una aposta fonamental
per qualsevol país
i, per tant,
des d'aquest punt de vista,
home, jo crec que els governs,
tots,
haurien de fer una aposta clara
amb el tema de la justícia,
aquí en aquesta situació general
d'on tot,
bueno, ja ho veurem, no?
Vull dir,
quan vas al jutjar,
dius,
tu saps quan entres
per a sortir?
Sí.
Els hereus,
potser pagaran les tasses
que els hi ha de ser.
Pagaran les tasses.
Sí, pagaran les tasses
els hereus d'aquella persona
que la que van inculpar
o el que sigui
els hi tocarà pagar.
Els judicis haurien,
bueno, els procediments
i d'estos
haurien de ser com els iogurts, eh?
Portar una data de caducitat,
però no aquesta que diuen
els cinc anys,
allò ja no,
o els deu o els quinze,
perquè cada cosa
deu anar com va,
no, no.
Vull dir,
allò,
els sis mesos
allò ha de quedar resolt,
vull dir,
no pot ser, eh?
A tot arreu,
a tot arreu,
si a la vida normal,
si, escolta'm,
si tu portessis ara
el cotxe
a canviar l'oli,
diguessin cinc mesos,
diguessin,
escoltem, senyor,
això no pot funcionar, eh?
Doncs això,
això és com canviar l'oli
de la societat
perquè funcioni
el motor de tota la societat.
i mira que,
en fi,
que ja es queixen,
ja,
però tampoc no hi ha manera.
Però vull dir que hi ha models alternatius
que funcionen,
per tant,
que esperem a copiar-los,
això és el que jo,
sempre és molt crític,
no?
És a dir,
si resulta que hi ha un lloc
que funciona
i funciona amb una finançació relativa,
per què no ho fem aquí?
El que no pot ser
és seguir amb aquesta situació,
no?
O a vegades el fiscal de l'Estat
que vagi pel seu compte
i que en Colòmia qui sigui,
si convé,
perquè ara,
que vagi el tàntum,
no fer allò,
trucades d'aquestes,
vigilar les trucades il·legalment,
perquè després li passarà
el que li va passar
a aquell senyor, no?
Que sempre hi ha qui
té una miqueta d'enveja
perquè aquell surt
per la televisió
més que l'altre,
ja està, no?
Vull dir,
però coses d'aquelles
que són públiques,
de dir,
a qui intervé la justícia
no cal que hi hagi cap denúncia.
En aquestos,
per què els han denunciat?
Pots comptar
qui el va denunciar
o qui va remenar la troca,
no?
Perquè, clar,
potser aquell que no veia
ni un sobre, no?
O a una persona
li van oferir un sobre
i va dir
ja n'estic a tip d'això.
Perquè, escolta'm,
a algun hi deu haver,
no sé,
pregunteu-m'hi
el diogenes de torn,
a veure si en troba algun,
no?
La setmana que ve
li preguntarem al fiscal
d'encap,
que serà aquí amb nosaltres
el dimarts,
fiscal d'encap
de l'Adiència Tarragona,
i avui podrem conversar amb ell
de com està la situació
de portes en dins
els jutjats.
Lluís Badia,
Jura Maria Sabatevos,
gràcies per acompanyar-nos.
Gràcies a vosaltres.
Encara se n'entenen a la rambla,
una mica de multifarredor.
Sí, no, no.
Quan vegi el Ramon Marrugat
ja li diré
que, escolta,
li diré bon profit.
Gràcies, gràcies.
Vinga, adéu-siau.