Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
T'agafa talè!
Empur Mensbre!
I qui tindrà de client?
Entrem en una roda negativa
Que cal frenar-la d'alguna manera
Però clar!
Qui és el valent?
Hem de ser-ho!
Hem de ser-ho de valent!
Roberto!
Hombre!
A bote pronto no existe
Me imagino una varita mágica
Per avastar una situació
Que ja s'arrastra
D Nova Company
No؟
En todo caso, me parece que tampoco se están viendo demasiados, no sé, yo no, así como se lee continuamente noticias de EREs, de ajustes laborales,
no lees ni ves noticias, ni escuchas noticias relacionadas con, no sé, con el estímulo, ¿no?, a los empresarios, a los creadores de riqueza.
Yo creo que es que todo el esfuerzo de la administración debería estar puesto ahora mismo en esto, en ver la manera en que se puede facilitar.
Es decir, si el problema que existe es un problema gravísimo de empleo, pues bueno, es que no estamos escuchando todos los días,
mira, pues vamos a reducir la fiscalidad o vamos a dar unas ayudas determinadas para las cotizaciones o vamos a...
Se hacen pequeñas cosas, pero la sensación, no sé, creo que los grandes partidos tendrían incluso que hacer un pacto de Estado para todo esto
y dejarse de cuestiones ahora mismo secundarias con el drama que está viviendo la gente. Es mi punto de vista.
¿Se bien?
No, el problema es que cada cop som menys els que treballem i el... o sigui, el que és la distribució dels impostos es fa entre els pocs que treballem.
Cada cop hi haurà menys gent treballant i els impostos s'han repartint entre menys gent.
I si no facilitem l'ajuda a les poques pimes, perquè el teixit empresarial català són pimes,
l'únic que farem serà quedar-se sense teixit empresarial.
Fa poc ens va vindre a veure el gestor, ens va explicar que hi ha una normativa nova,
que ara ho parlàvem fora de micro, que diu que els empresaris no poden cobrar cap mena de retribució
de la seva pròpia empresa.
Tu imagina't una perruquera que treballa per la seva empresa,
que ella és l'única persona contractada de l'empresa i que no pot cobrar,
no vol rebre una nòmina perquè té el 100% de l'administració del negoci.
Ella haurà d'agafar i facturar contra el seu pròpia negoci per poder cobrar,
perquè si no li aplicaran un 40% de retenció.
Tu imagina't, aquestes són les facilitats que volem?
Això és la manera d'ajudar l'empresari a crear llocs de treball?
O acabar de dir, hasta aquí hemos llegado, i una persona més a l'atur, i un negoci que tanca?
Això és el que volen? No sé, el que està passant és això.
D'on ve aquesta directiva?
Això és una normativa nova que fa cosa de dos o tres mesos que ha sortit per part d'Hisenda,
que els empresaris no poden rebre cap mena de compensació,
perquè segur que a nivell estatutari tu, com a empresari, no pots rebre cap mena d'aportació econòmica,
perquè tu portes la representació del teu negoci de forma gratuïta.
Però clar, aquesta perruquera què ha de fer?
La rafa fa cara d'estanyar-se.
Sí, perquè llavors, de què vivim i de què ens alimentem i de què ens motivem, els empresaris, no?
O sigui, vaja, segur que el que dius tu és així,
i m'imagino que s'ha de veure exactament el què,
però evidentment, el que estàvem dient avui,
o sigui, si això és una manera de facilitar,
si això és una manera de tindre il·lusió per engegar projectes nous,
ens acaben quasi d'enfonsar,
ja no t'agafen ni ganes de dir,
ostres, doncs, vaig a intentar tirar endavant.
Potser tampoc no ens ho acaben de creure,
perquè també parlo amb gent del meu sector,
sobretot amb gent que estava a punt de rejuïtació entre 55 i 65 anys,
que tenien petites empreses,
i m'ho deien, ostres, clar, nosaltres pensàvem la crisi,
la crisi hem passat a les 90, hem passat a les 80,
però aquest tipus de crisi potser no ens ho acaben de creure,
fins que realment ens estan donant compte que, ostres,
m'he trobat que les càrregues fiscals són molt bèsties,
les càrregues laborals són molt bèsties,
i ens hem plantejat dos amics meus,
en dos dies, microempreses, dos eros,
que dius, ostres, realment va en sèrio, no?
I quan parles de la gent que està en el món,
com vosaltres els periodistes que esteu tocant el dia a dia,
dius que està molt més malament del que ens imaginem, no?
O sigui que encara no hem tocat fons,
on hem d'anar a parar, i a sobre,
ens hem d'internacionalitzar,
i en altres països, perfecte, jo ho trobo molt bé,
i és el que els dic els meus fills,
però i aquest país, llavors, encara l'estem empobrint més,
perquè els pocs que queden se'n van a fora,
la realitat és que tenim una roda que hem de fotre
un freno de diso o de carbó, com el que ets a la Fórmula 1,
i prou, perquè, ostres, realment,
comencem a tocar fons tots, eh?
I quan, com has dit tu, el teixit productiu,
aquesta microempresa aquí a Catalunya,
comença a estar tocada i comença a estar-ho,
comença a...
el país comença a tocar fons, no?
Una mica en què convertirem aquest país, no?,
que diem, si el coneixement se'n va d'aquí,
el coneixement és el nostre know-how,
l'important d'un país és el seu coneixement.
Si el coneixement d'aquí marxa a fora,
què ens quedarem aquí, en un país de segona?
Què volem convertir això, en una república bananera?
Jo crec que entre tots hauríem de fer una mica de,
saps, de pensament, de dir cap on volem anar, eh?
A més que jo crec que és un tema que és absolutament antieconómico,
perquè la formació de tots aquests joves,
de tot aquest capital humà, no és gratis.
O sigui, això és com les autopistes,
la gent dirà, jo crec que hi hagi una autòpia,
jo crec que hi hagi una autòpia,
com si fos una cosa gratuïta, no?
És a dir, que la van a pagar, la vam a pagar tots, no?
O sigui, amb la formació, sobretot universitària o formació professional,
ese capital humà ha tenido un coste muy grande para el Estado.
Claro, Alemania o los países que están recibiendo
esa mano de obra cualificada, bueno, están encantadísimos, claro,
porque recibes un capital que a ti te ha salido gratis,
pero a todos los catalanes y españoles, pues no.
Heu seguit el tema de Feliç,
la protesta d'ahir a més de un miler de veïns
i treballadors d'AirCross,
que van ser a Barcelona, van tallar diferents vies,
a la Via Laietana, es van concentrar
davant de les oficines de la factoria,
que bé, les veus que hem escoltat,
algunes de les quals deien això,
que el poble pràcticament, si marxa a AirCross,
que el poble està mort, que el poble s'acaba l'activitat.
No, el pobre i tot el que hi ha al voltant de la comarca,
és bastant fort, vull dir,
que una empresa multinacional,
que es veu que, segons el que tenim entès,
ha rebut moltíssims ajuts durant molts anys,
perquè seguís operant allà,
cara de cop i volta decideixi,
de forma unilateral, perquè es veu que és així,
agafar i marxar,
i que no hi hagi ningú que pugui posar fre això,
també és bastant,
sembla que, jo t'ho dic,
no sé en quin país estem vivint,
que no hi ha cap,
a nivell de gestió,
ni a nivell nacional,
ni a nivell autonòmic,
que pugui posar fre amb això.
Con el agravante,
además,
de que quizá Aircross levante el campamento
y se vaya,
pero desde luego lo que dejan el río
lo vamos a limpiar.
Es un desierto.
Durante unos años,
con un coste de más de 200 millones de euros,
que además,
por lo que he podido leer
o he podido escuchar,
pues creo que es apenas un 5%,
lo que aportan,
mientras que son fondos regionales,
estatales y europeos
los que van a asumir
todo ese coste.
También hay otra cuestión
que a mí sí que me parece importante,
que, vale,
que se puede culpabilizar a Aircross,
pero yo creo que también
es importante
o hubiese sido importante
que a lo largo de estas décadas
o más de 100 años,
creo que lleva instalada la empresa,
de alguna manera
se hubiese ido desarrollando
también un nuevo modelo productivo
para Flix
y para toda la comarca.
Sucede...
A mí no me gustaría
que pasase lo mismo,
por ejemplo,
con, no sé,
quizá el tema
de las centrales nucleares,
que ya,
por ejemplo,
en el norte de Burgos,
en Garoña,
pues bueno,
la van a cerrar
y tienen un grave problema
también con esto.
Es una economía
que durante años
ha estado acostumbrada
a recibir
las contraprestaciones
de ese negocio
y ahora, pues bueno,
hay un grave problema social.
Aquí sucede un poco lo mismo,
¿no?
Lo que parece un poco
o lo que es lamentable
es que
todas estas multinacionales,
está claro,
que llegan
en un momento dado
por costes,
porque les es beneficioso,
por ubicación,
se instalan,
pero bueno,
hay que tener en cuenta
que son perecederas
en el tiempo
y creo que hay que hacer
un ejercicio de inteligencia
pues para,
cuando llegan ahora
estas noticias,
pues bueno,
tener un plan B,
¿no?,
una alternativa.
Totalmente de acuerdo contigo,
que yo creo que es
una mica
és un exemple
i potser seré
una mica dur,
perquè
és l'exemple
del model,
el model aquest
és el que s'ha extinguit
en el qual
hi havia
un territori
en el qual
s'explotava
en el seu moment
d'alguna manera
i aquí entrava
la pressió
de l'un contra l'altre
de dir,
ostres,
tinc un poble,
tinc una empresa,
jo et deixo fer
perquè tu em deixis fer
i s'ha arribat
a un punt
que no té retrocés,
no?
Contaminació,
un poble
i una comarca
destrossada,
jo crec que és un model
que és el que
ens trobem
en petita escala
a tot arreu,
no?
O sigui,
jo la pressió
tu me la dones
i d'aquesta manera
no es busca l'excel·lència
sinó l'aprofitament
de l'un de l'altre
i això és un fagocit
i el fagocit
ha creat
aquesta situació
mal entesa
de dir,
ostres,
totes aquestes
escoles de negocis
que et parlen
de la repercussió social,
de l'excel·lència
en l'empresa
que haurien de dir
què faig jo
per la gent
del meu entorn,
jo sento dir constantment
totes aquestes
muntacionals
i aquí ja veus
l'exemple que donen,
no?
O sigui,
agafen
però és que clar,
és una pressió
entre uns i altres,
és un joc
de males maneres
que crec
que és el que
ens ha portat
en general a tots
i s'ha de fer un stop.
El meu pla positiu
i el meu punt de sorra
mirem a l'exemple
de Bilbao.
Bilbao eren uns altos hornos
oscuros,
la ria contaminada,
Bilbao no és Bilbao,
em direu de seguida,
però bueno,
en petites maneres
en el curs
de 20 anys
has esdevingut
una ciutat
d'excel·lència
no a nivell espanyol
sinó a nivell europeu
i estava igual
o pitjor
que Flix
en el sentit
que estava contaminant.
Ningú pensava
que com la marxa
de uns altos hornos
perquè hi havia
mig país baix,
potser exagero,
però una quarta part
del país baix
d'aquests altos hornos
i quan van dir
marxem
i canviem el model,
ostres,
allí han hagut
menys pensants,
evidentment
han hagut una sèrie
de recursos
que potser aquí
ara en aquest moment
no tenim,
però bueno,
vull pujar
el meu granet de sorra
en el dir
ostres,
anem a buscar,
com has dit tu,
complementar
això d'una altra manera.
Ara estem en un punt
de retorn molt negatiu
perquè ara hem esperat
tant, tant, tant
que reconstruir això
serà molt difícil,
però bueno,
si ens quedem
de pressos creuats
tampoc farem res.
No, no,
estic totalment d'acord
amb el que diu el Rafa.
El tema és buscar
quina és la manera
de convertir
en aquell territori
en un lloc interessant
perquè si no
la gran indústria,
la petita indústria
pugui instal·lar-s'hi
perquè a nivell de recursos
jo crec que encara
és un lloc
on hi ha molts recursos naturals
i s'hauria d'intentar
aprofitar això
per recabar
noves indústries,
no del tamany
d'arclos evidentment
perquè ja veiem
que aquest model
no funciona
però potser
amb un altre model,
potser les persones
que estan al front
en aquest cas
del municipi
haurien d'intentar
pensar què podrien fer
perquè jo
el que veig
més complicat
és que la pressió
d'aquesta exigència
cap a la multinacional
sembla que no dona
cap mena de fruit
perquè és el que explicava abans
sembla que no hi ha
cap mena de llei
per poder frenar
aquesta marxa
un i altre
que ha pres l'empresa,
no?
A nivell comercial
i ara no sé
si t'ha fet una comparació
que potser no té res a veure,
però a nivell comercial
crec que també anem
amb aquest model
o caminen cap a aquest model
de monocultiu
i parlo, per exemple,
avui hi ha dades
d'una empresa espanyola
molt coneguda per tots
Inditex
que el seu propietari
està entre les tres fortunes
del món.
Això vol dir una cosa,
és a dir,
que aquí hi ha consum,
és a dir,
aquí hi ha una quota
de mercat
que deu ser important
que potser va en detriment
del petit comerç,
no ho sé,
és molt genèric
i potser en el servei
de comparació,
però anem també
a nivell de consum
en particular
cap a aquest model
del monocultiu,
del monoconsum?
Bueno, jo la verdad
es que considero
que desde luego
es una amenaza
importante,
es decir,
lo que debe exigir,
lo que debe exigirse,
creo yo,
es como bien comentaba,
es que las mentes pensantes
hagan un análisis
de todo esto
y que sean capaces
de planificar,
es que creo que el denominador
común de todos los casos,
creo,
y es muy,
una característica
que digamos
muy patria
o muy nacional
es la falta
de planificación,
es decir,
que ahora cuando hablaba
de cómo nos ha pillado
la crisis,
es decir,
es que además nos pilla
con las,
estamos tocando fondo,
si es que este es el fondo,
ojalá,
con las arcas
totalmente vacías,
donde apenas tienes
tampoco
los recursos necesarios
para hacer
la inversión
que se requiere,
es decir,
que cuando ya
al inicio del año 2000
ya los técnicos
del Banco de España
estaban hablando
de recalentamiento
del modelo productivo,
de la construcción,
etcétera,
bueno,
ni el Partido Socialista
ni el Partido Popular
primero
quisieron frenar,
dijeron,
bueno,
las cosas nos van bien así,
pues,
¿sabes?,
este aterrizaje
se podría haber hecho
de una manera muy distinta
y desde luego
si esas mentes pensantes
en su momento
hubiesen dicho,
ostras,
pues,
a ver,
que esto,
evidentemente la burbuja
algún día
tendría que romperse,
no podía continuar
indefinidamente,
entonces,
pero bueno,
te pilla con unos
recursos económicos
importantes
en aquel entonces
con lo que dices tú,
pues,
la población activa
de otra manera
y creo que existía
un margen de maniobra
mayor,
pues,
en esto es un poco
lo mismo,
no sé,
yo creo que Inditex
tampoco,
digamos,
no lo conozco
en profundidad,
pero creo que es un ejemplo
que está
analizándose
en las escuelas
de negocio,
o sea,
me da la sensación
de que el desarrollo
de Inditex
no tiene tanto que ver
con una política
agresiva
hacia el pequeño comercio,
sino realmente
es un hombre
que sabe muy bien
de qué va su negocio,
de qué va su sector
y creo que además
es una persona
muy inteligente
en las,
él y su equipo,
en las inversiones
estratégicas que hace
y de ahí
ese es un modelo,
el modelo de éxito,
¿no?
pero, bueno,
indudablemente
se tiene que compensar
la presencia
de estos grandes
gigantes
con dar buenas
oportunidades
de desarrollo
al pequeño
y mediano
comercio,
¿no?
Yo creo que
también es donde
el paradigma
una mica social,
o sea,
de las mentes
pensantes,
yo creo que
aquí es lo
que me ha encantado
la formación
que comentamos,
o sea,
hem entrat
en un mundo
que el pensar
es poco,
nos lo ponen
todo tan fácil
que no nos
hacen pensar,
llavors que entrem,
entrem en el model
de lo genérico,
¿no?
O sigui,
ha arribat un grup
com Inditex
amb unes grans idees
i grans diferents
i tothom fa el mateix,
a mi,
per exemple,
jo soc una persona
que ara parlava
quan he estat a Itàlia
amb uns companys
de l'Italians
i dius,
ostres,
a mi me fa una mica
com de pena
que jo tinc Barcelona
a Tarragona
i tal
i veig
les botigues
del grup Inditex
vinc a Bolònia
o vinc a Milani
i vinc a les mateixes
botigues d'Inditex,
i ells em definien
que m'agradaria
que tinguéss el vostre
propi model
de roba i tal
per poder,
i jo també,
canviar.
És com quan un italià
ve aquí
i diu,
on puc menjar-me
una bona pasta?
Jo aquí vine
i he menjat uns calçots,
un pan de tomàquet
o un bon peix
i jo quan vaig a Itàlia
em posaré
i em menjaré
una bona pizza
i una bona pasta
d'alguna manera.
I ells em deien
que no,
que allò els aportava
seguretat.
Diu,
jo sé que vaig
a una botiga
d'aquestes
que té un nom,
hem parlat
del grup Inditex
que tornem
una mica
a la idea
de lo d'Aircross.
El model
ens fa que no pensem
i vinga,
posem a lo que fa tothom
i lo que fa tothom
quan peta,
peta tothom.
Jo crec que la ment
té pensant
en quanta formació
és aquesta,
és intentar
donar idees noves,
apujar idees noves
encara que siguin bojes,
però hem de buscar
coses originals
perquè tornem
al món del ganado,
no?
I perdoneu l'expressió
perquè no és això.
Però al final,
ostres,
vaig a Inditex
perquè no m'equivoco,
vaig igual que la meva amiga,
la criticaré,
però no estic fora,
que potser vaig de vermell
o vaig amb un altre
i tothom em criticarà.
I estem en aquesta societat
que també l'hem de canviar
perquè si no
les noves idees
no flueixen
i no funcionem
i jo crec que les mentes pensantes
ho hem de ser una mica tots
i tu,
arremangar-nos
perquè la cultura
de l'esforç
està deixant de banda
i estic esperant
a veure què m'ofereixen
per no tindre que jo
fer res més, no?
Sí, és la cultura
de mínim esforç
dir, mira, escolta'm,
ja m'està bé
tal com està tot,
tu m'ho poses molt fàcil
i jo no tinc que pràcticament
ni pensar ni fer res,
sinó que m'adapto
al model que hi ha.
I com que això no sé
que no em portarà problemes,
doncs continuem
amb la mateixa línia
i aquest és l'error,
aquest és l'error
que hem comès
ja fa molts anys, no?
Luego lo que yo también
sí creo que es importante,
que estaba ahora
reflexionando
sobre estas palabras,
lo que sí pienso
que debería ser
un tema capital
también en las pequeñas
decisiones personales
nuestras de consumo,
que sí tengamos en cuenta
también cómo se hacen
las producciones,
de todos estos gigantes,
hablo de Inditex
porque no lo conozco
en particular,
pero que se leen
y, o sea,
si eres un poquito sensible
a las informaciones
que salen
sobre la manera
de producir
de estos grandes gigantes,
pues a veces también,
me refiero,
gigantes deportivos
que hablan,
¿no?,
de explotación,
es decir,
porque ahora mismo
el modelo es este,
estos grandes gigantes
dicen, bueno,
pues tienen las cabezas
de diseño,
las cabezas creativas,
pues las tienen
normalmente en su entorno
original,
en este caso pueda ser
Galicia, Europa,
Italia,
donde fuera,
pero luego se produce
en países
subdesarrollados
y en unas condiciones
impresionantes,
entonces parece que
ahora solo dices,
bueno, vale,
yo quiero precio,
precio y precio,
voy a comprar lo más barato
al precio,
sin pararte a pensar,
decir, bueno,
para este precio
a lo mejor hay un niño,
¿no?,
que ha estado trabajando
10 horas
para que tú compres así.
Bueno,
de obra barata.
Entonces,
esto también,
yo creo que cada uno
en conciencia
se debe aplicar,
yo personalmente
prefiero pagar
5 euros más
y estar haciendo
una decisión
de compra
coherente
con mi forma
de pensar
y de sentir.
Ahí está un poco
lo que comentaba,
el tema de la personalidad.
En todo,
en el comercio
y en todo,
creo.
y el tema,
vuelvo a reincidir,
el tema del precio
también deja de ser
una cierta excusa,
si tú trabajamos
una gestión
del comercio local
coherente,
que no necesitas
tanto transporte,
no necesitas tanto
o d'ajudes
de la gente,
d'ajudes de la gente
de l'entorn,
pots competir
en preu.
El problema
és que son
bastant egoistes
com a societat
y eso es una cria
que en faig
a mi yo mateixo
porque yo como empresario
a veces me pasa
que a veces
abans de dialogar
con la competencia
podamos dar acord
en ciertos conceptos
pues dices
no,
mira,
prefiero hacerlo yo
y potser
sea un gran error
y aquí es
donde ha de andar.
Yo creo que
el cambio futuro
y cada vez
lo veo más
sufrirá a nosotros.
Ya lo veus,
que ha movilizado
el desdoblamento
de las casas,
si hemos de esperar
els jutges
y los políticos
ya veíeu
qué pasa.
Una senyora
en un grup
injustamente
o injustamente
yo tampoco
conec massa
el programa
pero han frenado
y ha vingut
de las clases
sociales
los que vivimos
al peu a peu
del día a día
y hemos de ser
nosotros
el motor
y desde esta sonada
yo creo que es un mitjà
que en el seu petit format
ha d'ajudar
a una mica
provocar
positivamente
la gente
y decir
ostras,
anemos a hacer algo
tú,
anemos a sortir
de nosotros mismos
y anemos a provocar
y hacer cambiar
porque si hemos de esperar
que de dalt
ens canvien
em sembla que
anem molt a rond
i la col·laboració
entre les petites
empreses
ha de ser una cosa
natural
o sigui
això que ara
no passa
i que ara
com dius tu
és supercomplicat
és complicadíssim
col·laborar
entre empreses
sembla que
cada un
vol la seva part
i no vull explicar
res del meu negoci
perquè si no
aquest altre
arribarà
i després
m'aprendrà
el client
si no
aprenem a col·laborar
entre nosaltres
com a empreses
és que
anem a la cabossa
no ens sortirem
d'aquí
no ens sortirem
la col·laboració
ha de ser una cosa natural
i que funcioni
com ha funcionat sempre
o sigui
aquesta idea
de quan els veïns
que vivien
en un edifici
de l'escala
s'apuyaven entre ells
i si un no anava
no podia portar
els nens al col·le
el veí de baix
te'ls portava
això s'ha perdut
això explica-ho ara
quan ho expliques
dius
quina edat tens tu
què m'has d'explicar
tens 40 tu
perquè això
jo a casa meva
no m'he viscut
això
clar
aquesta cooperació
o que s'amuntaven festes
al propi edifici
això s'ha acabat
doncs això el mateix
pot transportar
tot estrapolat
el model de negoci
hauria de ser una cosa natural
i no passa
no és així
exacte
i també
antes hablabas
de posibles claves
de recuperación
yo pienso
que también
es importante
en todas nuestras
pequeñas decisiones
de consumo
también
que hagamos
una pequeña reflexión
yo personalmente
no tengo nada
tampoco vuelvo a repetir
contra estos grandes gigantes
pienso que lo hacen muy bien
y si están donde están
es porque realmente
lo hacen bien
pero también
reflexionar
a la hora
cuando tienes una necesidad
de compra
pues pensar
seguro que hay
pequeñas empresas
gente de tu entorno
que ese servicio
lo puedes conseguir
a un buen precio
con una calidad excelente
pues dando un poco
de vidilla
al entorno
económico
de alrededor
has dit una gran cosa
perquè pensem
que el gasto
que es fa
en una gran superfície
d'aquestes
generalment
se'n va
cap a la central
i repercuteix
en un altre lloc
el gasto
que es fa
en una empresa
del nostre entorn
repercuteix
en el mateix entorn
perquè aquella persona
que rep aquells calles
se'ls venirà a gastar
en un altre lloc
de l'entorn
i crea riquesa
en el mateix
del lloc
això
has dit tu
molt bé
crec que és una cosa
que haurien de fer
és que estem
en un moment
que vas a lo còmode
i a sobre
t'ho posen
aquests estudis
de neuromarketing
que van
a les neurones
perquè no hagis de fer res
sinó que automàticament
ja t'hi trobis allà
amb els cossotets
de l'última moda
però jo ni ho havia vist
però resulta que
els tens d'estar posats
perdoneu
una mica l'expressió
això és tot estudiat
això
està estudiat
exacte
està tot treballant
i amb la qual cosa
aquí haurien de ser
una mica també
ostres
reivindico
la personalitat
de cadascú
sigui més valenta
i endavant
avui mireu
com a exemple
ho poso com a exemple
perquè ve molt a tome
avui parlarem
d'un portal
que es diu
vidirecta.cat
que vendran vi
sense tindre mediaris
a través d'internet
és una iniciativa
d'un productor
del priorat
prefereixen vendre
encara que sigui
baixant una mica
el marge de beneficis
però vendre
en qualsevol cas
i posicionar-se al mercat
que no vendre
o vendre menys
no sé
és una bona iniciativa
a més en 70 salles implicats
va per qui no
que veieu
Jo els conozco
i la veritat
és que és una
és una iniciativa
molt interessant
però a més
per un tema
que me parece
que també mereix
un poc de reflexió
perquè
és el que dices tu
Tarragona
la provincia
de tot el Mediterráneo
amb més denominacions
d'origen
i sin embargo
Tarragona
i Catalunya
en general
no és un gran consumidor
de vinos catalanes
és una cosa
que dices
tenemos el producto
tenemos el mejor producto
hay que dir
hombre
es que claro
si te vas a un Priora
de gama alta
pues bueno
cuesta 60 euros
la botella
o más
pero no es eso
es que tienes
todas las escalas
de precio
o sea
porque tienes
desde vinos
muy modestitos
y bueno
calidad-precio
muy ajustados
hasta los grandísimos
vinos
bueno
de los que escuchamos
a nivel mundial
pues
sus éxitos
entonces
pero
esta plataforma
en concreto
que además
si tenéis ocasión
entrad
porque es muy curiosa
porque tienen incluso
un sommelier virtual
en la web
o sea que tú
pones el tipo de vino
que te gusta
el alimento
que vas a cocinar
y tal
y te recomienda
es muy interesante
y además
tiene este tema
de la proximidad
que me parece
muy importante
y muy al hilo
de lo que estábamos diciendo
es decir
y si podemos consumir
del pequeño bodeguero
que está
no sé
en Vila Seca
pues me parece
que también
o sea
merece
por lo menos
reflexionar
y dar un poco
de juego
que no tengamos
que ir
pues como siempre
lo que nos pone
el Carrefour
delante de la nariz
intentar repartir
repartir
la riquesa
o sea
entre el teixit
petit local
no hará
la gran superficie
perdó
que sembla
que es el que
sigui habitual
o sea
si la riquesa
la poca que ya
se reparteix
entre el teixit local
doncs
això serà
molt més fàcil
que no anar
directament
a la gran superfície
perquè es que
si no
el que estem
el que estem
abocats
és aconseguir
omplir
en aquest cas
com te diria jo
les butxaques
del gran empresari
i el petitet
cada vegada
quedar-li menys
recorregut
o dels intermediaris
que aquí
això
sense intermediaris
en aquest cas
és l'intermediari
evidentment
de totes manes
també
el petit
ens hem de posar
les piles
hem d'aprendre
una mica
del gran
hem d'aprendre
jo no dic
les pràctiques
però sí
les teòriques
dels grans
allò que fan ells
i si els hi funciona
moltes d'aquelles coses
les podem aplicar
jo que hi he estat
bastants anys
en el món
de l'associacionisme
quan promous
un tema
de formació
i sempre et ve
un gran
a dir-te quatre coses
i quatre explicacions
la resposta immediata
de petit és
i jo tan petit
puc fer alguna cosa
i tant
que es poden fer
moltes coses
aprenent dels grans
doncs
acabem amb aquest missatge
senyors
Rafa Olivier
Javier Romeo
Roberto Villarreal
gràcies per acompanyar-nos
i fins la propera
fins aviat
adeu bon dia
gràcies per acompanyar-nos
gràcies per acompanyar-nos